Pp 4t

L’EDAT MITJANA I LA LITERATURA MEDIEVAL

1

EDAT MITJANA ÉS L’ÈPOCA QUE COMPRÉN DES DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ (SIV) FINS AL RENAIXEMENT (SXVI).

2

Primers textos conservats en català són dels segles XII i XIII Fragment del Forum Iudicum (llibre de lleis visigot).

Les Homilies d'Organyà. Inclou vuit sermons que contenen part de l'Evangeli.

3

ESCRIURE EN L’EDAT MITJANA CÒDEXS (llibres) - Manuscrits en pergamí

SXV: aparició de la impremta

sistema car : cada full implica la pell d’una ovella i un artesà especialitzats

Revolució en el món editorial

Monestirs, senyors i burgesos rics

- Tauletes de cera i punxons

Increment de material en les biblioteques medievals

Apunts, exercicis, esborranys... - Divulgació i aplicació PAPER

4

LA SOCIETAT FEUDAL REI PAPA

LIT.RELIGI OSA

CLERGUES I MONJOS NOBLESA CAVALLERS

LIT. CAVALLERE SCA

CAMPEROLS I LLAURADORS SERFS

LIT. POPULA R 5

L’amor cortès • Educació, refinament i espiritualitat: lleis que ha complir l’amant per ser mereixedor de l’amor de la dama. • Sempre presentaven la mateixa situació: una dama poderosa i casada i un enamorat lleial i sotmès a ella seguint els costums de la cort: lleialtat, generositat, educació i refinament. • La dama (midons=senyor meu) era objecte del vassallatge del trobador (hom=qui la serveix=estima) i que en ser casada, havia de mantenir en secret la relació i per això els trobadors es referien a elles amb el senhal (Llir entre cards) i no amb el seu nom real. La dama (com el senyor feudal) ha de recompensar el trobador amb el seu amor. No sempre és correspost i llavors aquest demana la mort i esdevé amant màrtir. 6

ELS GÈNERES POÈTICS • La cançó: gènere AMORÓS per excel·lència. Tenia melodia pròpia i de cinc a set cobles (ESTROFES) amb una tornada on apareixia el senyal amorós (PSEUDÒNIM de la dama: Llir entre cards). Si el poeta malparla de la dama, aquesta poesia rep el nom de maldit. •El sirventès: No va adreçat a una dama. Vehicle de l'atac, de la ira d’un poeta envers el seu enemic. Aprofitaven una melodia existent d’alguna cançó amorosa que s’ha fet popular. •L'alba: Tracta el tema de la separació dels enamorats que han passat la nit junts. Generalment, aquesta poesia és posada en boca del guaita o vigilant, amic del trobador, que ha vetllat i els avisa de la sortida del sol. •La pastorel·la: diàleg entre una pastora i un cavaller que la festeja. • La dança o balada; cançó per ser ballada. •Tençó i tornejament: debats poètics entre dos trobadors.

7

Els trobadors •Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època. •Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) fou un trobador i joglar que es recorda sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos. • Guillem de Cabestany (?-1212...) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc., • Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) és un trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran). •Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. El seu enemic predilecte era Ponç de 8 Mataplana que també era trobador. El primer poema de Guillem de