Malalties Mononucleosis

Mari Carmen Santos Lao Ana Febrero Rodríguez

Índex 1

Descripció, causes i mètode de transmissió.....................................1

Simptomatologia..............................................................................2 Tractaments i cuidats.......................................................................3

Complicacions..................................................................................4

Prevenció i immunització.................................................................5

Descripció La mononucleosis infecciosa (també coneguda com febre glandular o infermetat del peto) és una infecció vírica causada per un virus.

Causes

2

La mononucleosis és causada pel virus Epstein-Barr o pel citomegalovirus, ambdós membres de la família del virus herpes simplex. Considerant les estadístiques següents: •

•

•

Quan els nens s'infecten amb el virus, usualment no se'ls nota cap símptoma. No obstant això, els adolescents i els adults joves no infectats que tenen contacte amb el virus poden desenvolupar mononucleosis infecciosa aproximadament en el 50 per cent de les exposicions. El citomegalovirus en realitat és un grup de virus de la família del virus herpes simplex, que amb freqüència causa engrandiment de les cèl·lules. La majoria de les persones sanes que s'infecten amb el citomegalovirus (CMV) després del part tenen pocs símptomes, o fins i tot cap, i no presenten efectes a llarg termini en la salut. El virus Epstein-Barr (la seva sigla en anglès és EBV) pot causar mononucleosis infecciosa en adolescents i adults joves. No obstant això, encara després que els símptomes de la mononucleosis desapareguin, el EBV romandrà latent per a tota la vida en la gola i en les cèl·lules sanguínies de la persona afectada. El virus pot reactivar-se periòdicament, encara que usualment sense símptomes.

Mètode de transmissió Normalment es transmet principalment per les secrecions orals (saliva) o intercanvi de saliva, (petons, al beure del mateix got, compartir menjar, compartir begudes, etc). S'han descrit episodis epidèmics en diverses parts del món. El virus s'elimina fins a 18 mesos després de la infecció primària; després s'elimina intermitentment durant tota la vida (en absència de malaltia clínica). També pot transmetre's mitjançant una transfusió de sang, encara que molt rarament.

Simptomatologia Símptomes de la mononucleosis Cada persona pot presentar diferents símptomes. Generalment, la mononucleosis presenta símptomes com: febre, glàndules limfàtiques inflamades, mal de coll a causa de amigdalitis, pèrdua d'apetit, dolors

3

musculars, melsa engrandida, molèsties en el fetge. Quan els nens s'infecten amb el virus, usualment no se'ls nota cap símptoma. Però una vegada que hagin tingut la mononucleosis, el virus romandrà latent en la gola i en les cèl·lules de la sang, per a tota la vida, encara que no corre risc de tornar a desenvolupar la malaltia. Símptomes freqüents:

més

Febre Mal de coll Inflamació dels ganglis limfàtics, especialment en el coll i l'aixella Molèstia general, intranquil·litat o sensació general de malaltia Somnolència Inapetència Rigidesa o dolors musculars Inflamació de la melsa Erupció cutània

Símptomes freqüents:

menys

Icterícia (aspecte groc de la pell) Mal de cap Rigidesa del coll Sensibilitat a la llum Tos Dificultat per a respirar Dolor en el pit Freqüència cardíaca ràpida Fatiga Sagnat nasal Urticària

Tractaments i cuidats

4

Després d'una observació dels símptomes, una confirmació precisa solament es pot donar amb la realització d'una anàlisi per a comprovar la presència del virus en la sang (serología), o amb un frotis faríngeo per a descartar amigdalitis per estreptococ (freqüentment associada). És una malaltia benigna que no necessita d'un aïllament. No obstant això, pot ser transmesa una persona a una altra a través de la tos, esternut o petó, per la qual cosa alguns la nombren la "malaltia del petó". No existeix un tractament específic contra el virus. El que sí és convenient és que hagi un repòs en llit o mantenir-se relaxat a casa pels menys de 2 a 3 setmanes. Gens d'esports ni activitats o exercicis físics. El descans és primordial. És recomanable que augmenti la ingestió de líquids per a controlar la febre, i que faci alguna que altra gàrgara amb aigua salada per a alleujar les molèsties de la gola. És imprescindible que consultis al metge. Solament ell podrà diagnosticar la malaltia i tractar-la segons el seu criteri. QUIN ÉS EL TRACTAMENT? Existeixin o no símptomes, no existeix un tractament específic i els medicaments antivirals no són útils. Per tant, el pediatre es limitarà a prescriure-li un tractament simptomàtic que probablement inclogui: Descans. Analgèsics. Antipirètics. QUANT TRIGA EN CURAR-SE? Depèn de la severitat de la malaltia. En els més petits sol curar-se sola al cap de 7-10 dies. Els nens majors, no obstant això, poden trigar un mes o més a recuperar els nivells plens d'activitat. ÉS GREU? Els éssers humans són l'única espècie a la qual ataca aquest virus, però, afortunadament, en la majoria dels casos és una malaltia benigna que no deixa seqüeles. La complicació més comuna, encara que molt infreqüent, és el trencament de la melsa com a conseqüència de la inflamació. Si apareix dolor agut intens en la part superior esquerra del abdomen, ha d'acudir urgentment al seu metge, qui haurà de descartar un possible trencament de melsa. Si això es confirma, el nen afectat ha de ser intervingut quirúrgicament per a extirpar-li la melsa.

Complicacions Les complicacions són poc freqüents. Les més importants són: la ruptura de la melsa, que s'ha descrit en nens majors. Així mateix 5

infeccions secundàries bacterianes que poden dur a la sepsis generalitzada, polineuritis, paràlisi facial, entre unes altres. La preocupació més seriosa de la malaltia és que la melsa es pot engrandir i trencar. La melsa és una glàndula gran, i es localitza en la part alta del abdomen en el costat esquerre. Les seves funcions es relacionen amb la sang. En cas que el virus causi dolors intensos en aquesta part del cos, o que la persona senti marejos i dificultat al respirar, te que acudir immediatament al metge. Pot ser que sigui necessària una cirurgia per a extirpar-li la melsa. Però solament el metge podrà determinar el diagnòstic. Causes, incidència i factors de risc La mononucleosis sovint es transmet per mitjà de la saliva. Encara que aquesta afecció, coneguda com la "malaltia del petó", es presenta amb més freqüència entre els 15 i 17 anys d'edat, la infecció pot adquirir-se a qualsevol edat. Pot començar lentament amb fatiga, indisposició general (malestar), mal de cap i mal de coll, que empitjora progressivament, sovint amb inflamació de les amígdales, cobertes per un traspuat blanc groguenc. També els ganglis limfàtics del coll s'inflamen i es tornen dolorosos. Es pot observar una erupció rosada macular similar a la del xarampió i és més probable si al pacient se li està donant ampicil·lina o amoxicil·lina per a la infecció de gola. (NO s'han d'administrar antibiòtics sense una prova positiva per a estreptococs.) Els símptomes de la mononucleosis desapareixen gradualment per si solos en un període de setmanes a mesos.

Prevenció i immunització És important el manteniment d'estrictes mesures higièniques per a evitar la contaminació amb saliva de persones infectades. Aquestes mesures inclouen el rentat meticulós de les mans i no beure líquids d'un recipient comú per a reduir al mínim el contacte amb la saliva d'altres persones. El seguiment d'aquestes mesures cobra gran

6

importància en els pacients susceptibilitat que presenten.

inmunodeprimits

per

la

major

La infecció probablement es dissemina per mitjà de la saliva i el contacte proper amb persones infectades. Les persones poden ser contagioses mentre tinguin els símptomes i fins uns quants mesos després. El virus pot viure durant diverses hores per fora del cos. Es recomana evitar besar o compartir utensilis si la persona afectada o algú proper a ella té mononucleosis. El període exacte durant el qual una persona és contagiosa varia.

7