Entrevista Jordi Bosch A En Febrer 09

  • Uploaded by: Ivan Aranda
  • 0
  • 0
  • December 2019
  • PDF

This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA


Overview

Download & View Entrevista Jordi Bosch A En Febrer 09 as PDF for free.

More details

  • Words: 1,468
  • Pages: 2
6 | entrevista |

1

ESQUERRA NACIONAL 128 17-23 FEBRER 2009

» CATALUNYA CONNECTA

El pla Catalunya Connecta és un dels projectes més ambiciosos del govern de la Generalitat. Tot plegat representa una inversió de 110 milions d’euros i un total de 2.000 actuacions arreu de tots els polígons industrials i a tots els nuclis de població de la gran majoria dels 946 municipis del Principat de Catalunya per fer arribar abans del 2010 la cobertura de telefonia mòbil, de banda ampla i de televisió digital terrestre (TDT). La filosofia del Catalunya Connecta està clarament orientada a garantir l’equilibri territorial i l’oportunitat d’accedir a les noves tecnologies al llarg i ample del Principat.

2

» DEFENSAR EL DOMINI .CAT

Som l’única nació cultural i lingüística del món que té un domini propi a internet: el domini .cat. Per això, fins que no tinguem un estat propi que ens doti del dret de governar-nos nosaltres mateixos i de representar-nos nosaltres mateixos al món, hem de defensar els pocs instruments que tenim. Per això, hem de continuar promovent el domini .cat, encara en procés d’implantació, fins i tot davant de propostes com el domini .bcn, perquè mentre no tinguem Estat propi Barcelona ha d’actuar al món, sobretot, com a capital de Catalunya i defensar els interessos del país, que a internet es diuen domini .cat.

3

» REPTES DEL PAÍS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS

Els reptes del país en aquesta matèria són garantir l’accés a tot el territori a les noves tecnologies; assegurar que el català hi tingui presència amb normalitat; hem de formar la ciutadania perquè les sàpiga fer servir i així poguem disposar d’un capital humà preparat laboralment; n’hem de millorar els serveis i continguts per ser tan capdavanters com sigui possible; i hem de garantir-ne la qualitat i controlar el preu. En aquest sentit, és molt important que Catalunya tingui les competències en aquesta matèria tal com si tinguéssim un Estat propi, un fet en què s’estan aconseguint gran avenços en aquesta legislatura.

Jordi Bosch Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació

«Hem de garantir que les noves tecnologies arribin a tot el país» POL PAGÈS

Aquesta setmana té lloc a Barcelona el 3GSM, el congrés més important de telefonia mòbil. Com se’n beneficia el país? Avui dia Catalunya encara no és cap referent en telefonia mòbil, però hem d’aprofitar que el 3GSM se celebra aquí gràcies a les grans instal·lacions que tenim per celebrar congressos internacionals. Per una banda, hem d’aprofitar que els grans directius de moltes multinacionals vénen a Barcelona per organitzar reunions amb la Generalitat i oferir-los des de possibilitats de negoci a casa nostra fins a explicar-los la importància de l’ús del català en els productes que comercialitzen. Per altra banda, els empresaris catalans tenen l’oportunitat de fer molts contactes sense haver de sortir a l’estranger.

«Estem desplegant la banda ampla, la telefonia mòbil i la TDT a tots els polígons industrials i a la gran majoria de nuclis de població»

instal·lar en les que ens interessi emissors de TDT i així no haver de construir torres noves, abaratint i accelerant el desplegament.

Com afronta la Generalitat l’edició d’aquest congrés? Hi formarem part amb un estand especial sobre Catalunya ple d’empreses catalanes i mostrarem el màxim interès en matèria d’internet en mobilitat, tecnologies econòmiques de desplagament i televisió en mobilitat.

Una de les grans tasques de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació és garantir l’equilibri territorial en aquestes matèries. Què esteu fent exactament? Bàsicament, estem desplegant la infraestructura en telecomunicacions pels serveis de banda ampla, telefonia mòbil i TDT a la gran majoria de racons del país i a tots els polígons industrials, on fins i tot estem promovent la fibra òptica.

Tenim el país preparat per a l’apagada analògica? Encara no però hi estem treballant de valent. En el marc del 3GSM signem un acord amb les principals empreses propietàries de les torres de telefonia mòbil per poder

Sovint s’ha parlat de la importància de tenir a Catalunya un gestor d’infraestructura neutra de telecomunicacions. S’ha fet alguna cosa sobre el tema? Sí, la Generalitat i Localret hem creat ITCAT, que s’encarregarà de connectar amb fibra

ESQUERRA NACIONAL 128 17-23 FEBRER 2009

| entrevista | 7

JORDI BOSCH El Masnou, 1972

POL PAGÈS

És enginyer de telecomunicacions per la UPC. Ha desenvolupat tota la seva carrera professional a la multinacional americana General Electric, on ha exercit càrrecs de responsabilitat en diverses àrees. El seu treball l’ha portat a viure llargues temporades a diferents països, per poder desenvo-lupar eficaçment els seus objectius. Militant d’Esquerra-BCN. Les Corts des de 1990. Ha ocupat diferents càrrecs en l’àmbit del govern de Catalunya: director-gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, secretari general del Departament de Governació i Administracions Públiques i, des de desembre de 2006, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Departament de Governació i Administracions Públiques. L’apassiona viatjar a països llunyans ben diferents del nostre i gaudeix llegint novel·la històrica ambientada a Catalunya.

òptica neutra tots els edificis públics de Catalunya i que la posarà al servei dels operadors que puguin necessitar-la per donar servei a empreses i ciutadans arreu del país. Com fomenteu l’arribada de la fibra òptica? Treballem a llarg termini però l’objectiu és aprofitar l’obra pública per incorporar-hi la fibra òptica, veure si es pot aprofitar infraestructura ja existent i si no és possible, on el mercat no actua, invertir diners públics per construir infraestructura neutra a l’abast de tothom. Quines actuacions s’han fet? Hem adaptat la llei d’obra pública, hem creat la comissió que gestiona les telecomunicacions en les obres de la Generalitat, hem editat les normatives tècniques segons la tipologia d’obra, hem recuperat la fibra òptica que es va privatitzar a través d’Al-Pi i estem invertint en posar fibra òptica en alguns polígons industrials i connectant edificis públics. La universalització territorial de les noves tecnologies ha d’estimular el teletreball? Si les noves tecnologies arriben

«Hem d’aprofitar les noves tecnologies per vendre els nostres productes als mercats mundials»

arreu del país és amb l’objectiu que la gent pugui viure i treballar en condicions allà on vulgui. Les telecomunicacions permeten que moltes professions es puguin descentralitzar i fer-les des del Pirineu o una masia. Les telecomunicacions adhereixen la població i l’activitat econòmica al territori com en el seu moment ho van fer les carreteres, l’aigua o la llum. Tenim algun referent d’àmbit europeu en noves tecnologies? No hi ha un referent clar. En àmbits concrets podem aprendre de molts referents com Finlàndia que ha reconvertit indústries obsoletes a indústries punteres com la dels mòbils. En canvi, en altres aspectes nosaltres som un cas únic perquè sense tenir un Estat propi hem

aconseguit tenir el nostre propi domini a internet. Cada país és referent en un tema determinat, com nosaltres ho podem ser en d’altres. Cal doncs aprendre dels bons, i també dels dolents. A causa de la crisi moltes veus parlen de la reconversió de l’economia. Ho creus necessari? Les TIC permeten crear empreses noves i nous àmbits de negoci, però Catalunya ha estat, és i ha de continuar sent un país agroalimentari i industrial. Les noves tecnologies han de ser una oportunitat als sectors tradicionals per sobreviure i reeixir davant dels reptes de la crisi i de les economies globals. No ens interessa una economia tan depenent del totxo ni una economia que, tot i basada en el coneixement, impliqui deixar de produir oli a les Garrigues o anxoves a l’Escala... hem d’aprofitar les potencialitats de les noves tecnologies per vendre aquests productes als mercats mundials tot millorant-ne la qualitat i producció. En temps de crisi, les tecnologies han de permetre sobreviure les nostres empreses. Cada indústria que perdem és una pèrdua de garantia de futur.

Creus que és insostenible fabricar tan lluny dels mercats de consum? Cada vegada serà més insostenible produir a la Xina i vendre a Europa perquè l’encariment dels combustibles acabarà repercutint en el preu. Per això, és important que siguem capaços de mantenir les nostres indústries obertes a Catalunya, per estar preparats quan l’economia recuperi de nou la localització com a factor competitiu. En tot això, les tecnologies ens poden ajudar molt. En època de crisi és necessari invertir en tecnologia? En època de crisi cal invertir en l’agenda social i en l’agenda productiva. Les inversions públiques s’haurien de destinar també intensament a noves tecnologies, a innovació, a recerca, a centres tecnològics, per començar a preparar la postcrisi. Inversions en obra pública com les que planteja el govern de Zapatero, tot i implicar la possibilitat de finançar projectes municipals importants, són pa per avui i gana per demà. Per cert, la independència ens implicaria cada 3 setmanes poder invertir al nostre país els gairebé 800M€ que el pla Zapatero ha invertit als municipis de Catalunya una sola vegada.

Related Documents

Entrevista Jordi Cisneros
November 2019 11
Febrer
December 2019 20
Febrer
December 2019 41
Sant Jordi 09 4t A
April 2020 6

More Documents from "SocValencia"