Ef

1.Diferència entre capacitat i habilitat. L’habilitat és el grau de competència que té una persona enfront un objectiu determinat. Es considera habilitat com a una aptitud innata o desenvolupada, i al grau de millora que s’aconsegueixi mitjançant la pràctica, l’anomenem talent. En canvi, la capacitat és el poder que tenim per a poder realitzar un acte físic o mental, ja sigui innat o obtingut mitjançant l’ensenyament. Tenir capacitat per a fer alguna cosa suposa poder realitzar-la en el moment en que es presenten les circumstàncies necessàries. 2.Definició de les capacitats percepcio-motrius. Les capacitats percepcio-motrius són les derivades de l’estructura neurològica, específicament dependents del funcionament del sistema nerviós central, com per exemple: l’equilibri, els diversos tipus de coordinació... Aquestes capacitat percepcio-motrius són aquelles que necessiten un ajustament psico-sensorial complexa per a la seva executació, independentment de les habilitats neuromusculars. Un exemple seria, una recepció en moviment, saltar i quedar-se sobre un peu, aconseguir travessar un banc d’equilibri... 2.1 Tipus i breu descripció. L’equilibri Està totalment relacionat amb el control de la postura, és a dir, l’equilibri és la capacitat per mantenir el cos en la postura que nosaltres desitgem, sense caure. A mesura que l’infant va creixent i va adquirint més experiència a través del seu moviment, caminants, gatejant... va aprenent a controlar la postura i, a dominar las possibilitats motrius que té el seu cos. L’equilibri està relacionat amb la postura i la tensió muscular, i es veu molt afectat per la seguretat i la confiança en un mateix. Un nen que a nivell de maduresa seria capaç

de realitzar un exercici i no el fa perquè té por o perquè desconeix la situació, té tendència a les contractures, reflexant també una sensació important d’ansietat. El desenvolupament de l’equilibri s’aconsegueix mitjançant activitat estàtiques i dinàmiques, en diversos plans d’altura. D’aquesta manera, ajuden al nen a adaptar-se i a mantenir-se en equilibri des de diferents punts d’altura. Quan parlem d’equilibri estàtic, ens referim a mantenir-se quiet en un punt concret, a nivell de terra o a una certa altura, mentre que si parlem d’equilibri dinàmic, fem referència a aquell en el que fem un moviment, l’entenem com un desplaçament en l’espai. La coordinació És un element essencial de l’esquema corporal. Per obtenir-la es requereix la intervenció de la globalitat de la persona, amb els components dinàmics espacials i temporals: per exemple, fer volteres exigeix al nen un impuls i una sincronització de moviments diferents de braços, cap, cames... canvis de direcció, elasticitat.. Per tenir una bona coordinació s’ha d’haver aconseguit la maduració del sistema nerviós, una de les condicions principals de tot el gest motor. Des del punt de vista de la psicomotricitat, la coordinació consisteix en el bon funcionament i la interacció entre el sistema nerviós central i la musculatura. Dóna la possibilitat també de contraure grups musculars diferents de forma independent. Requereix una bona integració de l’esquema corporal, com per exemple, un coneixement i un domini òptim del cos. Hi ha dos tipus de coordinació: -

Coordinació oculo-manual:

Durant l’etapa de descoberta del grans segments corporals, el nen descobreix la mà com a corresponent a l’extremitat superior.

Per saber la seva eficiència manual, observa quina mà és la que utilitzarà amb preferència, en aquesta desenvoluparà una major habilitat per aprenentatge. Després d’entendre la concepció i el coneixement de la seva extremitat, i reconèixer quina és, la mà amb la que té més destressa podem entendre el propi sentit de la coordinació oculo-manual. Aquesta coordinació, es tracta de la coordinació entre les funcions oculars (de la vista) i de les manuals (amb les mans). El nen reconeix que pot fer moltes accions amb les seves mans, però a més a més també té ulls amb els que pot observar. -

Coordinació oculo-pedal

El nen descobreix el peu. En aquest tipus de coordinació hi juga un paper molt important l’equilibri, ja que les extremitats inferiors són les bases que aguanten el cos. Consisteix en la coordinació entre la observació el moviment amb els peus. Per poder treballar aquesta coordinació cal tenir equilibri per no caure i fer-se mal, han de dominar les seves extremitats inferiors.

El control de la postura. El control de la postura es refereix a la capacitat d’adaptar o adequar la postura del cos a les diverses activitats i al fet de ser capaç de mantenir-la durant un cert temps. El fet de poder mantenir durant més temps una mateixa postura a mesura que el nen es va fent més gran, permetrà un augment de l’atenció i de la concentració a l’hora de fer les activitats. Perquè els nens i nenes tinguin consciència de la representació de la seva postura, és important realitzar exercicis que tinguin com a objectiu haver d’analitzar la situació en l’espai de les diferents parts del cos, cm per exemple la imitació de postures.