Diari De Lana Mathews

DIARI DE LANA MATHEWS

18 novembre 1986 San Diego, Califòrnia Acabo d'arribar a casa després d'una estressant tarda al mercat de la plaça. Ha sigut esgotador, però he hagut d'anar-hi perquè ja no quedava gaire cosa per menjar a casa. Em trobo realment cansada i he pensat en seure una estona a la taula del menjador per escriure una mica i així repasso les experiències viscudes avui i aprofito per reprendre les forces. Generalment no ha sigut un gran dia i si m'he de sincerar crec que ha sigut un dia bastant avorrit. Espero que aquest Nadal sugui especial. M'agradaria convidar, com cada any,a la família per sopar algun dia a casa, encara que aquest any m'hauré d'ocupar tota sola de cuinar, però no em fa res. Ja tinc ganes de tornar a reviure aquells moments tan únics i les neules i la crema de verdures que feia la mare i que tant ens agradava. Però per desgràcia el que més trobo a faltar és la mare. Crec que ja és suficient per avui. Ara he d'afanyar-me perquè el pare arribarà en qualsevol moment i encara he d'acabar el sopar. Espero tenir un moment aquesta nit per seguir escrivint.

18 novembre 1986 San Diego, Califòrnia Dit i fet! M'agrada escriure abans de dormir; m'ajuda a agafar el son, igual que llegir, però ja m'he llegit tots els llibres del pretatge de l'habitació. Potser demà tinc una estona per anar a comprar-me'n un. La Sandra m`ha recomanat un d'aventures que ara no me'n recordo com es titula. Al pare li ha agradat molt la crema de verdures que he preparat per sopar encara que crec que hi faltava una mica de sal. He descobert que cuinar no està tan malament, fins i tot, m'agrada. És un dels avantatges que té no treballar al despatx, encara que no puc negar que ho trobo a faltar. Des de que el pare no deixa que hi treballi no he tornat a veure a en Pau i no he tornat a escoltar els seus acudits dolents dels quals només reia ell. És molt divertit aquell noi. No sé que li ha picat al pare que no vol que el torni a veure. Haurà fet res dolent? El pare s'enfada per tot, no l'entenc. Crec que ja és hora de d'anar-se'n a dormir. Bona nit!

19 novembre 1986 San Diego, Califòrnia Aquest hauria estat un bon dia si no fos perquè el pare sempre s'empenya per les seves tonteries. No acabo d'entendre quin és el seu propòsit. Definitivament, s'ha tornat boig! He estat tota la tarda fent la feina de casa i he decidit que abans que es pongués el sol podia donar una volta pel poble o anar a buscar la sandra, que ja feia temps que no sabia res d'ella. Em vaig decantar per la segona opció. De camí a casa de la Sandra m'he trobat en Pau. M'ha encantat tornar a escoltar la seva veu i m'ha pasat el temps volant. Tant que he hagut de tornar a casa sense veure la Sandra. Acabo d'arribar i li he explicat el que m'ha pasat al pare, el qual s'ha posat fet una fúria. Mai l'havia vist tan enfadat. M'ha repetit una i un altra vegada que no he de tornar a veure en Pau. Sincerament, no crec que sigui un mal noi, però tampoc m'ha volgut donar explicacions. Tant de bo estigués la mare per donar-me aquelles abraçades que em feien sentir millor.

22 desembre 1986 San Diego, Califòrnia No hi ha dret! Sempre que intento parlar de la mare amb el pare s'enfada amb mi i comença a cridar-me. Sembla mentida que no puguem parlar-ne. Mai no havia vist al pare així, quan me'n descuido comença a plorar silenciosament com no he vist fer-ho mai a ningú. No se m'esborrarà mai del cap la imatge d'aquell dia que desde la porta de l'església m'estava quieta mirant com el pare carregava el taüt. Es va passar tot el dia plorant com només ell sabia fer-ho. Però penso que hem de ser forts i afrontar que ella ja no està amb nosaltres. Ja està, necessitava desafogar-me. De vegades tinc la necessitat d'explicar les coses a algú i quan no tinc a prop la sandra prefereixo escriure-ho, ja que no tothom sap guardar els secrets com ella. Espero que mai deixi d'estar al meu costat.

23 desembre 1986 San Diego, Califòrnia Just el que em pensava; el pare m'amagava alguna cosa. Ho explicaré tal com ha anat: En arribar a casa a les sis de la tarda com de costum, he trobat al pare assegut a la butaca de la sala d'estarprenent una tassa del seu te preferit i m'ha dit << Hem de parlar>>. M'ho he pres com una invitació a seure a la butaca del costat. Sentia curiositat per saber allò que em volia dir però he de confesar que la por feia desaparèixer aquella sensació de curiositat. Amb calma, vaig seure al seu costat. Llavors, vam estar parlant uns minuts i em va confessar perquè no volia que veiés a en Pau. Ara sí que ho entenia tot encara que no em semblava una excusa prou bona. Que la mare abans de morir hagués tingut relacions amb el pare d'en Pau no volia dir que en Pau tingués la culpa. Però això no ho entenia o, el que és pitjor, no ho vilia entendre. Una vegada acabada la conversa he pujat a la meva habitació i m'he posat a escriure. Tot això m'ha agafat desprevinguda. Demà aniré a veure la Sandra. Necessito parlar amb ella.

25 desembre 1986 San Diego, Califòrnia per fi, ahir vaig estar amb tota la falília. Va ser un sopar espectacular. Al matí vaig parlar amb la Sandra i com que la vaig trobar bastant desanimada em va semblar bé convidar-la a sopar amb la resta de la família. Sense dubte, va ser la decisió correcta. Poder compartir una estona amb les persones que estimes es converteix en tot un festival. Avui m'he aixecat tard perquè vam estar a casa xerrat fins a les tres o les quatre de la matinada. Vaig acabar realment cansada, però ha merescut la pena, ja que el pare s'ho ha passat d'allò més mé. A tots ens ha agradat veure'l riure tant. Fins i tot semblava que la Sandra s'havia animat més que mai. Ha sigut el primer nadal sense la mare, però tots l'hem tingut present. Tant de bo les coses segueixin així. Ara me'n vaig a despertar al pare, ja que porta moltes hores de son.

4 gener 1987 San Diego, Califòrnia M'han arribat bones notícies. El pare ha decidit que ens mudem de casa. Ens traslladem a una casa més petita, perè més acollidora. ja hem anat a veure-la i he tingut una molt bona primera impressió. L'entrada s'assembla a la de la casa que estem ara però, quan entres, és totalment diferent. El que m'ha cridat més l'atenció ha sigut l'escala de cargol amb la barana de ferro. Sempre m'han agradat molt aquest tipus d'escales. Tinc moltes ganes de començar la mudança, ja he preparat la roba d'estiu, està a punt per ser empaquetada. Espero que la vida allà sigui millor i sobretot que el pare tingui una visió més potimista de les coses. Tinc el presentiment que allà serem més feliços. Amés a més no hauré de deixar de veure la Sandra

perquè la casa no queda lluny del poble. Me'n vaiq que el pare m'està cridant.

28 desembre 1991 Spring Valley, Califòrnia Sembla mentida que després de tants anys torni a escriure en aquest diari. Aquest matí, ordenant la roba d'estiu, he trobat una caixa que feia temps que no veia i al trobar-hi aquest diari a dins m'han vingut al cap un munt de bons records. He llegit algunes pàgines i m'he adonat de com ha canviat la meva vida des de llavors. Ara visc amb en Pau i tenim una nena de dos anys molt bufona que es diu Ania. El pare també viu amb nosaltres i s'estima molt l'Ania. L a nena ja camina i li encanta pujar i baixar les escales de cargol, encara que ja ha caigut varies vegades. La Sandra ens ve a visitar molt sovint. Justament ahir

ens va portar una nina per l'Ania que li va agradar molrt. Aquest any la Sandra m'ha ajudat a fer el sopar de Nadal per a tota la família. Sento que cada any ens ho passem millor. Ara m'he d'acomiadar perquè és l'hora de posar a domir la nena però, sincerament, espero poder escriure més sovint.