Diari
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Diari as PDF for free.
More details
- Words: 1,802
- Pages: 10
DIARI D’ UN
SUICI DI 23 de Desembre 2008 Inici del tercer diari. No em crec encara que porti tres diaris escrits, vaig començar als sis anys quan vaig entrar al convent. No ho recordo gaire bé però sé que jo no hi volia anar i sabia que ho passaria malament. Menys mal que aquest és el meu últim any, he estat tancada aquí durant set anys i ara, per fi, en surto. Avui he sortit del convent ho odio, odio aquestes festes de Nadal, reis tot, tot està pintat per la influència de l’ església, tot és pura comèdia. Doncs això, he sortit del convent i allà
just davant el xofer de la mare esperant-me sempre tan puntual. He canviat la cara i m’he dibuixat amb l’ ajuda de les mans un somriure d’orella a orella. Quan he pujat al cotxe del xofer de la mare i ella m’ha començat a explicar el que tenia previst pel dia de Nadal a casa, amb convidats i com sempre, no m’ ha saludat , ni un hola, ni com estàs...és purament egoista , només pensa en ella, en si quedarà bé als sopars amb l’ altra gent, la necessito i sé que no la tinc. Quan hem arribat a casa, la Júlia, l’ ajudant personal de la mare, m’ha preparat el dinar, m’ha preguntat com m’ havia anat el trimestre i hem començat una conversa d’unes hores. La Júlia per a mi és com una segona mare, li explico tot, tots els problemes que he tingut o tinc , tots els sap perfectament. He pujat a l’habitació i m’he adormit . Quan m’he despertat eren les onze i he seguit dormint.
24 de Desembre 2008 Avui m’ he llevat a les vuit, m’ he arreglat i he trucat a la Bibiana, m’ ha dit que vindria a casa a les nou en punt. Com sempre ha arribat deu minuts tard, ha trucat el timbre i al Júlia ha obert. Quan m’ ha avista, he baixat les escales i he vist que la Bibiana anava acompanyada d’ una noia. M’ ha dit que era la seva veïna. Me’l he mirat malament perquè estava amb la meva millor amiga , i que he volgut que s’adonés que això no em feia gaire gràcia . Hem estat parlant les tres i
m’he donat compte que moltes de les seves aficions eren iguals que les meves, així que li he dit si volia venir a muntar a cavall, ja que m’ha dit que li agradava tant. Quan ha marxat me n ‘ he anat a veure la Júlia que ha estat planxant tot el matí, en aquell moment planxava la meva faldilla preferida així que li he dit que ja la duria jo a la meva habitació. Hem estat parlant de la mary i m’ ha explicat que certs cops l’ ha vist ajudant la Senyora Daniels a la merceria. He pensat: Quina persona més aclaparadora.
25 de Desembre 2008 Ha arribat el dia, el dia en què la meva mare es converteix en la persona més falsa i més superficial del món( he odiat i odio la seva manera de ser davant dels veïns, convidat o simplement familiars.) Aquest any la mare ha decidit ajuntar les famílies per part de mare i de pare. Quan han començat a arribar els familiars, els cosins petits han anat a buscar directament les escopinyes del vermut.
Quan han arribat tots ens hem assegut a la taula i hem començat a menjar, mentres menjàvem els entrants no em podia treure del cap la Mary, la seva veu, els seu somriure...cada cop em cau més bé. He notat la falta de connexió entre les dues famílies, ja que és la primera vegada que s’ajunten de veritat i mantenen converses de un cert temps. A la tarda, cap a les sis, hem marxat a la Quina, ha estat genial la que només arribar he comprat el cartró i la pissarra ja tenia un bon grapat de números així que estava a punt de caure, he emplenat el cartró amb el grà, he vist que el tenia ple i he cridat: -Bingo! Quan he arribat a casa he descarregat el cotxe, he agafat el telèfon i he trucat a la Mary per convidar-la però quan s’hi ha posat he sentit: Hola, sí, hola? He penjat i m’he preguntat: Què m’ha passat? No deixo de pensar en ella, la truco per quedar i penjo...No ho sé, la veritat.
27 de Desembre 2008 El dia ha acabat, tot el matí me l’he passat amb la Mary mirant pel·lícules i ballant no ho sé però quan estic amb ella és com respirar aire fresc, estic farta de les noies del convent, tan superficials i tan immadures, sembla la típica pel·lícula eròtica on l’ escenari és una escola, el paleta és un noi jove que arregla una part de l’edifici i totes les noies estan insinuant-se i es queda amb una i... Bé, deixant-ho de costat, a la tarda hem anat a passejar els gossos fins a els estables on l’avi i el tiet hi tenen tots els
cavalls, m’ha dit que el que més li ha agradat ha estat l’ Appaloosa del tancat de fora i li he deixat provar una estona. Quan hem marxat l’he acompanyat a casa. A l’hora de sopar no he pensat en res més que ella, no tenia gana, així que he anat al llit. He seguit escrivint al diari, però de cop ha entrat la Júlia i hem xerrat del que em passava. Li he explicat que em semblava que m’ havia enamorat i que no podia ser, però ni s’ ha immutat. M’ha explicat que això eren les hormones i que podia ser que em passés, simplement una cosa passatgera, però m’hi he negat i he tornat al llit.
29 de Desembre 2008 He trucat la Mary i hem quedat. M’ha explicat que la Bibiana se n’ha anat de vacances a Eslovàquia amb la seva família. Hem marxat cap als estables altre cop i hem estat muntant una estona per la pista fins que hem sortit als camps, m’han encantat els seus cabells que s’ elevaven amb la brisa i la cara li brillava de felicitat amb la poca llum que hi havia, mentres els seus ulls miraven suaument a l’horitzó.
Quan hem tornat, hem marxat cap als estables a deixar els cavalls, se sentia el soroll del vent entrant per les finestres. Hem acabat de recollir les coses i ens hem assegut damunt les bales de palla i m’ha besat als llavis mentres m’acariciava els cabells amb molta dolçor. De cop s’ha sentit una botzina de cotxe. Mentres ens miràvem fixament, s’ha tornat a acostar, m’ha picat l’ullet i m’ha dit a cau d’orella: -Espera la meva trucada. Una esgarrifança ha recorregut el meu cos, m’ he estirat i m’he adormit. M’he despertat de sobte per què he sentit un crit, m’he aixecat , m’ he tret la palla de sobre i he marxat a casa. M’he tancat a l’habitació i m’ he posat a llegir AGATHA CHRISTIE “Assassinat a l’Orient Express” fins que m’ he adormit altre cop.
31 2008
de
desembre
No he pogut dormir gaire estona ja que m’he adormit a les quadres , però també tenia nervis pel que havia passat ahir. He esmorzat i he segut llegint Assassinat a l’ Orient Express, però ho el podia llegir, he estat esperant la trucada tot el dia. Els pensaments m’ inquietaven, els nervis s’ apoderaven de mi, no he pogut més així que he dit: -Engegaré la ràdio.
Sonava molt malament, però se senti la cançó: “Armas de Mujer” de Mecano, no m’ho he cregut, casualitat o simplement sort? No ho sé és genial la manera com expressen en una cançó l’ amor de dues dones tant suaument sense ferir a ningú. M’encanta. Avui és final d’ any he pensat en trucar a en Dani i en Marc i hem preparat una festa per després de sopar, no m’ha agradat, odio aquestes dates, però alguna cosa haig de fer. Hem felicitat el Bon Any a la família i a les quatre i mitja tothom ja era fora. He agafat la Júlia per banda i li he explicat el que va passar l’ altre dia amb la Mary, ha somrigut mentres m’ajudava a recollir els gots i les serpentines de terra. Ha dit que se n’ alegrava molt. També li he explicat que no hi havia rastre de la Mary a la festa i que m’ha estranyat molt. Així que l’he trucat, però no me l’ ha agafat.
6 2009
de
Gener
Sis dies sense saber res de la Mary, l’he trucat, he trucat a la Bibiana i no pot ser el que m’ha dit, no m’ho crec encara, m’ha dit que no sap qui és aquesta Mary. He trucat a en Dani i hem estat parlant unes hores. Menys mal que no m’ha pres per boja. Necessitava parlar amb algú més així que he parlat amb la Júlia , però m’ha dit que no sabia de que li estava parlant ni de qui li estava parlant, però no m’ha sorprès tant com la Bibiana ja que la
Júlia és gran i té pèrdues de memòria molt sovint . Me n ‘he anat a la habitació a dibuixar, però les llàgrimes em tapaven la visió i no he pogut seguir. He marxat a fer un passeig per veure si totes les idees s’organitzaven, però no ha funcionat. Encara no em creia que la noia amb la que havia passat les hores aquests dies no existís, he arribat a altres conclusions que m’han esgarrifat. He anat a casa seva, però no hi havia ningú. M’han marxat les ganes d’estar aquí, necessito cridar, plorar, em sento sola, he pensat. La Mary, la Mary, aquest nom rebotava al meu cap, estic desesperada, tinc por, necessito ajuda, però no en vull demanar. He marxat als estables, he agafat el cavall i me’n he anat cridant cap al bosc.
9 2009
de
Gener
Nou dies desapareguda. M’he llevat sense ganes...Els pensaments m’han ferit no he pogut més i he decidit sortir de casa. M’he vestit he agafat els estris de dibuix i he anat al bosc. He començat a escriure semblava que la mà m’ anés sola de cop he llegit el què posava: -Fora d’ aquí -Me’n vaig
-La tristesa m’ enfonsa... -Mary? No he pogut més, he marxat, he agafat la fulla d’afaitar del pare i he preparat la banyera. No he pogut més i he escrit una carta que deia així: No sou els culpables, recordeu-me en els millors moments amb vosaltres, les estones més boniques perquè aquestes són les meves últimes paraules així que vull que sapigueu que us estimo a tots i sempre estaré amb vosaltres.
SUICI DI 23 de Desembre 2008 Inici del tercer diari. No em crec encara que porti tres diaris escrits, vaig començar als sis anys quan vaig entrar al convent. No ho recordo gaire bé però sé que jo no hi volia anar i sabia que ho passaria malament. Menys mal que aquest és el meu últim any, he estat tancada aquí durant set anys i ara, per fi, en surto. Avui he sortit del convent ho odio, odio aquestes festes de Nadal, reis tot, tot està pintat per la influència de l’ església, tot és pura comèdia. Doncs això, he sortit del convent i allà
just davant el xofer de la mare esperant-me sempre tan puntual. He canviat la cara i m’he dibuixat amb l’ ajuda de les mans un somriure d’orella a orella. Quan he pujat al cotxe del xofer de la mare i ella m’ha començat a explicar el que tenia previst pel dia de Nadal a casa, amb convidats i com sempre, no m’ ha saludat , ni un hola, ni com estàs...és purament egoista , només pensa en ella, en si quedarà bé als sopars amb l’ altra gent, la necessito i sé que no la tinc. Quan hem arribat a casa, la Júlia, l’ ajudant personal de la mare, m’ha preparat el dinar, m’ha preguntat com m’ havia anat el trimestre i hem començat una conversa d’unes hores. La Júlia per a mi és com una segona mare, li explico tot, tots els problemes que he tingut o tinc , tots els sap perfectament. He pujat a l’habitació i m’he adormit . Quan m’he despertat eren les onze i he seguit dormint.
24 de Desembre 2008 Avui m’ he llevat a les vuit, m’ he arreglat i he trucat a la Bibiana, m’ ha dit que vindria a casa a les nou en punt. Com sempre ha arribat deu minuts tard, ha trucat el timbre i al Júlia ha obert. Quan m’ ha avista, he baixat les escales i he vist que la Bibiana anava acompanyada d’ una noia. M’ ha dit que era la seva veïna. Me’l he mirat malament perquè estava amb la meva millor amiga , i que he volgut que s’adonés que això no em feia gaire gràcia . Hem estat parlant les tres i
m’he donat compte que moltes de les seves aficions eren iguals que les meves, així que li he dit si volia venir a muntar a cavall, ja que m’ha dit que li agradava tant. Quan ha marxat me n ‘ he anat a veure la Júlia que ha estat planxant tot el matí, en aquell moment planxava la meva faldilla preferida així que li he dit que ja la duria jo a la meva habitació. Hem estat parlant de la mary i m’ ha explicat que certs cops l’ ha vist ajudant la Senyora Daniels a la merceria. He pensat: Quina persona més aclaparadora.
25 de Desembre 2008 Ha arribat el dia, el dia en què la meva mare es converteix en la persona més falsa i més superficial del món( he odiat i odio la seva manera de ser davant dels veïns, convidat o simplement familiars.) Aquest any la mare ha decidit ajuntar les famílies per part de mare i de pare. Quan han començat a arribar els familiars, els cosins petits han anat a buscar directament les escopinyes del vermut.
Quan han arribat tots ens hem assegut a la taula i hem començat a menjar, mentres menjàvem els entrants no em podia treure del cap la Mary, la seva veu, els seu somriure...cada cop em cau més bé. He notat la falta de connexió entre les dues famílies, ja que és la primera vegada que s’ajunten de veritat i mantenen converses de un cert temps. A la tarda, cap a les sis, hem marxat a la Quina, ha estat genial la que només arribar he comprat el cartró i la pissarra ja tenia un bon grapat de números així que estava a punt de caure, he emplenat el cartró amb el grà, he vist que el tenia ple i he cridat: -Bingo! Quan he arribat a casa he descarregat el cotxe, he agafat el telèfon i he trucat a la Mary per convidar-la però quan s’hi ha posat he sentit: Hola, sí, hola? He penjat i m’he preguntat: Què m’ha passat? No deixo de pensar en ella, la truco per quedar i penjo...No ho sé, la veritat.
27 de Desembre 2008 El dia ha acabat, tot el matí me l’he passat amb la Mary mirant pel·lícules i ballant no ho sé però quan estic amb ella és com respirar aire fresc, estic farta de les noies del convent, tan superficials i tan immadures, sembla la típica pel·lícula eròtica on l’ escenari és una escola, el paleta és un noi jove que arregla una part de l’edifici i totes les noies estan insinuant-se i es queda amb una i... Bé, deixant-ho de costat, a la tarda hem anat a passejar els gossos fins a els estables on l’avi i el tiet hi tenen tots els
cavalls, m’ha dit que el que més li ha agradat ha estat l’ Appaloosa del tancat de fora i li he deixat provar una estona. Quan hem marxat l’he acompanyat a casa. A l’hora de sopar no he pensat en res més que ella, no tenia gana, així que he anat al llit. He seguit escrivint al diari, però de cop ha entrat la Júlia i hem xerrat del que em passava. Li he explicat que em semblava que m’ havia enamorat i que no podia ser, però ni s’ ha immutat. M’ha explicat que això eren les hormones i que podia ser que em passés, simplement una cosa passatgera, però m’hi he negat i he tornat al llit.
29 de Desembre 2008 He trucat la Mary i hem quedat. M’ha explicat que la Bibiana se n’ha anat de vacances a Eslovàquia amb la seva família. Hem marxat cap als estables altre cop i hem estat muntant una estona per la pista fins que hem sortit als camps, m’han encantat els seus cabells que s’ elevaven amb la brisa i la cara li brillava de felicitat amb la poca llum que hi havia, mentres els seus ulls miraven suaument a l’horitzó.
Quan hem tornat, hem marxat cap als estables a deixar els cavalls, se sentia el soroll del vent entrant per les finestres. Hem acabat de recollir les coses i ens hem assegut damunt les bales de palla i m’ha besat als llavis mentres m’acariciava els cabells amb molta dolçor. De cop s’ha sentit una botzina de cotxe. Mentres ens miràvem fixament, s’ha tornat a acostar, m’ha picat l’ullet i m’ha dit a cau d’orella: -Espera la meva trucada. Una esgarrifança ha recorregut el meu cos, m’ he estirat i m’he adormit. M’he despertat de sobte per què he sentit un crit, m’he aixecat , m’ he tret la palla de sobre i he marxat a casa. M’he tancat a l’habitació i m’ he posat a llegir AGATHA CHRISTIE “Assassinat a l’Orient Express” fins que m’ he adormit altre cop.
31 2008
de
desembre
No he pogut dormir gaire estona ja que m’he adormit a les quadres , però també tenia nervis pel que havia passat ahir. He esmorzat i he segut llegint Assassinat a l’ Orient Express, però ho el podia llegir, he estat esperant la trucada tot el dia. Els pensaments m’ inquietaven, els nervis s’ apoderaven de mi, no he pogut més així que he dit: -Engegaré la ràdio.
Sonava molt malament, però se senti la cançó: “Armas de Mujer” de Mecano, no m’ho he cregut, casualitat o simplement sort? No ho sé és genial la manera com expressen en una cançó l’ amor de dues dones tant suaument sense ferir a ningú. M’encanta. Avui és final d’ any he pensat en trucar a en Dani i en Marc i hem preparat una festa per després de sopar, no m’ha agradat, odio aquestes dates, però alguna cosa haig de fer. Hem felicitat el Bon Any a la família i a les quatre i mitja tothom ja era fora. He agafat la Júlia per banda i li he explicat el que va passar l’ altre dia amb la Mary, ha somrigut mentres m’ajudava a recollir els gots i les serpentines de terra. Ha dit que se n’ alegrava molt. També li he explicat que no hi havia rastre de la Mary a la festa i que m’ha estranyat molt. Així que l’he trucat, però no me l’ ha agafat.
6 2009
de
Gener
Sis dies sense saber res de la Mary, l’he trucat, he trucat a la Bibiana i no pot ser el que m’ha dit, no m’ho crec encara, m’ha dit que no sap qui és aquesta Mary. He trucat a en Dani i hem estat parlant unes hores. Menys mal que no m’ha pres per boja. Necessitava parlar amb algú més així que he parlat amb la Júlia , però m’ha dit que no sabia de que li estava parlant ni de qui li estava parlant, però no m’ha sorprès tant com la Bibiana ja que la
Júlia és gran i té pèrdues de memòria molt sovint . Me n ‘he anat a la habitació a dibuixar, però les llàgrimes em tapaven la visió i no he pogut seguir. He marxat a fer un passeig per veure si totes les idees s’organitzaven, però no ha funcionat. Encara no em creia que la noia amb la que havia passat les hores aquests dies no existís, he arribat a altres conclusions que m’han esgarrifat. He anat a casa seva, però no hi havia ningú. M’han marxat les ganes d’estar aquí, necessito cridar, plorar, em sento sola, he pensat. La Mary, la Mary, aquest nom rebotava al meu cap, estic desesperada, tinc por, necessito ajuda, però no en vull demanar. He marxat als estables, he agafat el cavall i me’n he anat cridant cap al bosc.
9 2009
de
Gener
Nou dies desapareguda. M’he llevat sense ganes...Els pensaments m’han ferit no he pogut més i he decidit sortir de casa. M’he vestit he agafat els estris de dibuix i he anat al bosc. He començat a escriure semblava que la mà m’ anés sola de cop he llegit el què posava: -Fora d’ aquí -Me’n vaig
-La tristesa m’ enfonsa... -Mary? No he pogut més, he marxat, he agafat la fulla d’afaitar del pare i he preparat la banyera. No he pogut més i he escrit una carta que deia així: No sou els culpables, recordeu-me en els millors moments amb vosaltres, les estones més boniques perquè aquestes són les meves últimes paraules així que vull que sapigueu que us estimo a tots i sempre estaré amb vosaltres.
