Criteris Pac 1 - Sociopsicologia Del Treball Feb-jun 2016.docx

Criteris d’avaluació PAC 1 [Rúbrica] 

S’ha valorat molt positivament l’esforç d’argumentació pròpia utilitzada a tota la PAC, intentant lligar a la resposta, els conceptes de l’assignatura amb exemples (originals) dels textos o el vídeo i amb el que seria una forma (un to, la veu) d’escriptura pròpia.



Pel contrari, s’ha valorat negativament l’enfocament de la PAC com a una mena de qüestionari, és a dir, es buscava encertar les respostes (p.e. en les preguntes de les hipòtesis). En aquests casos, es deixava de banda l’esforç d’argumentació prop.



S’ha valorat també la coherència de la resposta entre preguntes (p.e. entre la pregunta 1 i la 3).

C+ 1. Valor treball

-

-

2. Hipòtesis -

Ocupació i ciutadania

-

Treball i capacitats personals

3. Enfocaments teòrics. -

Ideologies socioeconòmiques

-

Revolució silenciosa

4. Indagació reflexió

Assenyalar esquemàticament aspectes del valor treball dels documents.

Posicionar els diferents documents en relació a les hipòtesis,

B -

-

A -

Saber extraure el valor treball del document identificant continguts teòrics del mòdul, (per exemple trets treballcèntrics a partir d’ arguments retòrics del text, etc.).

-

Valorar / qüestionar / reflexionar sobre el valor treball del document amb exemples propis.

-

Argumentar amb exemples e idees propis, la pertinència (o no) de les hipòtesis de l’enunciat.

-

Elaborar ‘hipòtesis’ ad hoc per sintetitzar / valorar / criticar el significat implícit del document.

Relacionar aspectes dels documents amb els continguts del mòdul, articulant una argumentació pròpia.

Justificar el posicionament del document a partir d’aspectes aspectes claus del text / vídeo en relació a les hipòtesis.

[No es tractava d’argumentar personalment a favor o en contra de les hipòtesis]

-

Relacionar els documents amb el contingut del mòdul

-

Assenyalar trets o aspectes dels documents compatibles (o contraris) amb els enfocaments teòrics proposats.

-

Analitzar, amb un cert nivell de detall, el document sota el prisma de les dos propostes teòriques.

-

Relacionar de forma precisa i sintètica, el document amb la ideologia socioeconòmica i amb l’enfocament teòric.

Proporcionar exemples pertinents però esquemàtics.

Utilitzar vivències o casos coneguts de la vida personal com a representacions de les teories proposades.

-

-

Reflexionar críticament i extreure implicacions teòriques i practiques a partir de exemples originals.

-

Vincular els exemples amb reflexions personals sobre la preponderància del treball.

Exemples de les PACs 1. Valor Treball

Doc 1. “En aquest document es descriu el treball excessiu com un “mal contemporani”. En aquest sentit, el valor treball estaria relacionat amb aspectes negatius, com no saber gestionar el temps per realitzar activitats de lleure o abandonar la vida familiar. Per tant, el treball oscil·laria d’un càstig auto-induït a una passió desmesurada, i el seu valor estaria relacionat amb la idea de ser productiu per sentir-se realitzat” Doc 2 “Invisibilidad del trabajo reproductivo”: El treball reproductiu o no productiu, com ara el treball no assalariat de les dones a la llar, no està inclòs en el concepte reduccionista de treball igual a ocupació. L’advocada que escriu l’article fa referència al pas de la dona al treball assalariat però mantenint les obligacions que “se li suposen” i a l’ajust salarial que ha provocat el fet de que en el nucli familiar treballin tant l’home com la dona, i els efectes socials d’aquesta situació. Denuncia la societat capitalista que basada en la rendibilitat econòmica oblida les necessitats humanes. Implícitament, considera el valor del treball com a instrument d’obtenció d’una millor qualitat de vida més independent del poder adquisitiu que no pas vinculada a la finalitat última del consumisme. Doc 3‐ Video “Consejos para buscar trabajo” La segona vegada que he vist el vídeo he jugat a imaginar‐me que estava parlant sobre “consells per a trobar la teva parella ideal”... i la veritat és que podria servir perfectament! Així doncs no cal dir gaire més, en aquest vídeo s’entén el treball sota la idea de valor final. Tot és gris, tot és trist, els violins, la pluja, les fulles que cauen, la mirada perduda, la visió cap a fora la finestra, la soledat... necessites una feina que et permeti ser tu, realitzar‐te com a persona, ser feliç. El treball (en sí mateix) et donarà aquesta felicitat.

2. Hipótesis HIPOTESIS A Doc 1: “D’acord, el treball és la base de la ciutadania pels valors relacionats amb la integració social o el benestar personal que representa, però compte, perquè també pot convertir-se en tot el contrari si una persona s’excedeix en els seus deures o responsabilitats” Doc 2: “L’ocupació és la base de la ciutadania, i la doble ocupació és la base de la ciutadania femenina” (que s’entengui la frase en un sentit irònic o sarcàstic) Doc 3: “Per descomptat! I si no has tingut temps de preparar-te suficientment per enfrontar-te a la vida moderna, és culpa teva”

HIPOTESIS B Doc 1: “Es poden desenvolupar certes capacitats personals a la feina, però també s’hauria de poder gaudir d’altres facetes de la vida no relacionades amb el treball” Doc 2: “En el text es respecta i es fa un reconeixement al treball reproductiu. En cap moment no apareix la idea que aquest treball no serveixi per a desenvolupar les capacitats personals. Al contrari! entenc que la idea de l’autora gira a l’entorn que cal facilitar i reconèixer socialment el treball que sorgeix de les necessitats humanes que alhora desenvolupa les capacitats personals”

“Dia rere dia les capacitats de multitud de persones no són reconegudes o remunerades, encara que siguin expertes en les activitats que realitzen” Doc 3: “En el vídeo la idea inicial és més aviat el contrari: utilitza i desenvolupa les teves capitats personals per a trobar una bona feina... Suposo” 3. Ideologia socioeconòmica / Revolució silenciosa El vídeo se situaría ideológicamente en el neoliberalismo. Podemos asociar las frases utilizadas con los principios generales neoliberales: Principio

Texto

Libertad económica

Ten en consideración todos los canales disponibles: redes sociales, red de contactos, empresas de selección y candidaturas espontáneas.

Primacía del individuo sobre la sociedad

Decide qué quieres ser y dónde quieres estar. Conócete a ti mismo. Evalúa qué has conseguido hasta ahora, cual es tu potencial y qué te hace único. Construye tu marca personal. Invierte en ti mismo.

Entorno económico ideal: Crecimiento y libre competencia

Amplía tus horizontes. Hay muchas posibilidades que no has considerado. Aprende y desaprende. Los periodos de cambio brindan las mejores oportunidades para crecer.

Causalidad individual del desempleo y subempleo mediada por la “psicología positiva” (Ehrenreich, 2012).

Tú eres tu mejor negocio. Invierte en ti mismo. Si tú no lo haces, nadie lo hará. Tú eres el responsable de tu trayectoria profesional. Sé positivo. Un nuevo trabajo está esperándote. No decaigas. Cambia cada “no” por un “por qué no”.

Workfare: deber individual de procurarse los propios medios asumiendo las condiciones del entorno

Elabora un plan concreto con objetivos realistas y sé persistente en implementarlo. Buscar un trabajo es un trabajo. Tú eres el responsable de tu trayectoria profesional.

Insostenibilidad del estado del bienestar

Invierte en ti mismo. Si tú no lo haces, nadie lo hará. Busca ayuda y acéptala.

El vídeo es además un exponente de la forma de comunicación propia del neoliberalismo donde se pretende que la audiencia cree una imagen de sí misma de individuos libres e independientes a partir de los contenidos audiovisuales distribuidos desde las instancias que controlan la estructura de producción (Hall, 1981).

“El vídeo sosté més aviat nocions d’un neoliberalisme que no pas un postmaterialisme, que pot ser estigui gestant en l’actualitat tal i com manifesta Inglehart, però no es veu reflectit al Document. La primacia de l’individu es veu marcada quan va dirigit a la potenciació, a la lluita personal i l’esforç dirigit a l’èxit, l’obtenció d’un treball remunerat, amb el contravalor lligat que l’esforç mal gestionat convoca resultats no desitjats, una desocupació que no es remet en responsabilitats estatals sinó únicament personals e individuals. No es veu exemplificat la prevalença en una millora en la qualitat de vida enlloc d’un salari amb

un objectiu consumista, es redueix a una pràctica lliure del potencial individual per tal d’adquirir un treball com a valor axiològic, com a autorealització i assoliment de necessitats personals. Transmet de manera clara la idea d’un workfare, la responsabilitat individual de l’èxit, de l’actitud i l’esforç per assolir l’objectiu d’una ocupació, en diferents condicions, ja que genera benestar, on la concepció toyotista adquireix el seu màxim valor. En contraposició als valors moderns postmaterialistes que proposa Inglehart, al document video 1 es veu exemplificat el missatge coincident amb la concepció toyotista en el significat axiològic del valor treball, exposat amb la seguretat, nivell de vida i creixement personal” 4. Reflexió al voltant del postmaterialisme emergent “Fa uns dies el meu fill va portar un dossier a casa amb un seguit d'activitats, l'objectiu de les quals és autoconèixer-se i poder escollir aquell itinerari acadèmic o professional que més s'adeqüi a les seves capacitats, interessos, expectatives... En relació al document esmentat, m'agradaria destacar que en l'apartat d'autoconeixement on es defineixen els conceptes interessos, aptitud, personalitat i valors ocupacionals, crida l'atenció que no hi hagi cap apartat dedicat a valors en general, més enllà dels específicament relacionats amb el món del treball, com també el fet que es destaquen els valors individuals per sobre dels socials, oblidant valors com l'altruisme o l'ecologisme, per exemple. En aquest sentit, s'ofereix als adolescents un retrat del treball com a element central i principal a partir del qual prendre les decisions respecte del seu futur, un element que estructurarà les seves vides, el treball com a valor final.” “Ens trobem en una terrassa d’un bar un grup d’amics tots amb estudis universitaris. Per una banda hi ha dos persones que tenen treball estable del que han estudiat, amb un bon contracte i un bon sou. Però per l’altra hi ha tres joves, un no treballa, l’altre treballa amb un contracte temporal sense relació amb el que ha estudiat i l’altre contracte temporal relacionat amb el que ha estudiat. La conversa recau en la importància dels contractes per aconseguir benestar i bona feina els que el tenen bo consideren que mentre hi hagi feina i es tingui un contracte és igual les condicions, els que el tenen temporal o no tenen feina consideren que hi ha d’haver molt més control per a que els contractes siguin de més qualitat i no hi hagi fraus sobretot en les hores extres. Davant aquesta situació observem els dos punts de vista, on els que ja estan acomodats no els importa el contracte i les qualitats del treball, però als altres si ja que exigeixen millores laborals. Per tant, els vectors del treball estan força diferenciats i mentre uns aporten valors més materialistes, com ordre i seguretat amb qualsevol condició però que tens feina i per tan estabilitat laboral, els altres volen lluitar per aconseguir valors més postmaterialistes on hi hagi més participació, no únicament el propietari o amo, on es vegi més autorealització i un equilibri social més just”