Criteris_pac_1.docx

Sociopsicologia del treball – 2014/15 Criteris d’avaluació PAC 1

Criteris PAC 1 Aspectes generals (de forma genèrica per a totes les preguntes de la PAC). 

S’ha valorat molt positivament l’esforç d’argumentació pròpia a tota la PAC, intentant lligar a la resposta, els conceptes de l’assignatura amb exemples (originals) dels textos o el vídeo i amb el que seria una forma (un to, la veu) d’escriptura pròpia.



Pel contrari, s’ha valorat negativament l’enfocament de la PAC com a una mena de qüestionari, és a dir, es buscava encertar les respostes (p.e. fordisme i text X; postmaterialisme, si o no). S’ha valorat també la coherència de la resposta entre preguntes, per exemple entre les tres primeres preguntes.

1.

Valor ‘treball’ els tres documents: a) vídeo 1 (‘Buscando trabajo’), text 1(‘Yo no trabajo, soy ama de casa’); i text 2 (‘Estrés postvacacional’).

S’ha valorat positivament el ser capaç d’analitzar el text en base a les diferents possibilitats del concepte ‘valor’. S’ha penalitzat negativament quan l’argumentació es tautològica, circular, que desenvolupa els conceptes però no s’argumenta en base al text. Alguns exemples de les vostres PACs sobre l’anàlisi del textos conforme al concepte valor: “ En este video queda patente la visión trabajocentrista de la sociedad española en la que está hecho el video. Uno de los protagonistas dice textualmente “no hay trabajo, no hay vida”, idea básica del capitalismo moderno que considera el trabajo asalariado como una institución económica, política, cultura y psicológica, generador de felicidad y calidad de vida. La idea final que quiere trasmitir el video, es que en el caso de no encontrar trabajo durante un tiempo prolongado podrías quedar al margen de la sociedad y de los bienes que ésta te puede dar y acabar durmiendo en la calle aunque no te lo hubieras pensado nunca, siendo un excluido social, con el detrimento de identidad y de autoconcepto que eso conlleva” “El documento “Yo no trabajo, soy ama de casa”, enfoca el valor trabajo únicamente como valor instrumental, solo a cambio de dinero (valor de cambio) como único objetivo para contribuir a la felicidad del hogar y a la calidad de vida. A pesar de la definición de trabajo de la RAE, socialmente se considera únicamente como trabajo, el trabajo remunerado. Aún se mantiene la filosofía moderna de que trabajo es igual a empleo que éste a su vez es igual a salario. De no ser así, la identidad de la ama de casa, aun trabajado igual o más que un trabajador asalariado, se ve mermada socialmente y tiene la autopercepción de ser inferior y de no contribuir al bienestar del hogar. El hecho de no considerarse trabajo las tareas del hogar, conlleva a la visión de ociosidad de las amas de casa que a su vez conlleva el contravalor y el vicio moral y su estigmatización. Con lo cual desde esta perspectiva, el trabajo contribuye a la socialización. El ejemplo más claro está en la imagen inicial del documento en el que el hombre le pregunta a su mujer “¿Y qué has hecho hoy? Dando a entender que si no has hecho ningún trabajo que produzca beneficios económicos es como si no hubieras hecho nada. Este hecho deja ver que la sociedad actual no solo es trabajocentrista, sino que además el trabajo que desempeñes tendrá un peso importante en el núcleo de tu identidad.”

“El texto “Estrés post-vacacional” en cambio, parte de una visión de trabajador consumista. Esta perspectiva implica ver el trabajo como una actividad impuesta degradante (ponos), castigo o pesada carga (tripalium, labare), a la cual, después de un tiempo de ocio, hay que volver por obligación. Aunque también tiene un matiz trabajocéntrico ya que asegura que los que vuelven al trabajo tienen o pueden tener depresión post-vacacional por la pesada carga que eso supone. Pero también dice que los que en el mes de septiembre no vuelven al trabajo porque no tienen empleo sufren aún más si cabe la depresión post-vacacional ya que no disponen de salario para contribuir al bienestar del hogar. Esto no deja de ser una visión trabajocéntrica de la sociedad y con un valor instrumental del trabajo que tiene como único objetivo ganar dinero para el consumo, visto como una meta social y como un modo superior de vida. A diferencia del vídeo en el que un entrevistado decía “no hay trabajo, no hay vida”, en este texto sí que hay vida, pero es necesario el penoso trabajo a fin de conseguir dinero y acceder a los bienes de consumo.”

Sociopsicologia del treball – 2014/15 Criteris d’avaluació PAC 1

Documents amb més trets ‘treball- cèntrics’? : No es tractava d’encertar, sinò argumentar, raonar el perquè. Tant el video com el text 2 evidencien una aceptació acrítica de la ideologia del treball (assalariat). Dit en les vostres paraules:

“De los tres documentos descritos anteriormente, creo que el que presenta más rasgos trabajocéntricos es el primero, el video “buscando trabajo”, ya que se toma desde una perspectiva de la necesidad y de la falta de empleo. Para la gente que está en paro y tiene falta de recursos económicos, el trabajo se convierte en el objetivo central de la vida. Ya no solo por la falta de recursos económicos necesarios para acceder a la sociedad de consumo, sino también por la identidad deteriorada (estigma) que supone en la sociedad actual ser parado” “ El vídeo fa una selecció molt impactant de suposades desgràcies associades a la falta de treball, tot i que alhora mostra com la pròpia cerca pot donar sentit al dia a dia. Tot un exemple de treballcentrisme “

D’altra banda, considero que el primer document (vídeo 1 de “buscando trabajo”) és el que presenta més trets “treballcèntrics”. En la societat en xarxa i l’economia global, conviuen la societat del benestar i la que jo anomeno “societat del malestar” degut al procés de brasilització sofert. Les dificultats i la precarietat fefaent dels protagonistes del document víctimes de la desocupació i subocupació deixen palès el Treball com a epicentre existencial i mitjà d’organització social. Sense aquest, es queda exclòs del sistema “El text 2 “Estrès postvacacional” reflexa el paper principal que ocupa dins la societat el treball, on l’ocupació , proporciona tots els elements per gaudir d’un benestar psicològic per tant, la manca de treball pot desequilibrar aquest benestar provocant estrès o depressions. D’altre banda, el treball com a ocupació és considerat un pilar bàsic per tal de solucionar tota mena de problemes socials que en aquest cas, la no ocupació ens mostra com gent acaba sense llar i on no es posa en marxa l’estat de benestar és a dir un treball per a tothom(com es pot veure al vídeo 1). D’alguna manera, qui treballa forma part de la ciutadania mentres que aquells que es troben a l’atur desenvolupen problemes psicològics pel fet de no poder accedir a les demandes que actualment la societat promulga o queden exclosos de la comunitat.”

2. Documents i tipus de mercat laboral No es tractava d’encertar una resposta (tipus de mercat) sinó d’argumentar en base als implícits del text. Per exemple, posar de manifest la visió crítica cap al treball assalariat del text 1, una visió treball- cèntrica de la nostra societat en base a una construcció retòrica de mercat infocapitalista – per part del vídeo- o la visió acrítica, de mercat tipus fordista del text 2. Exemples de les vostres PACs

·Per altra part, al vídeo (“buscando trabajo”) es mostra la imatge de la subocupació i desocupació, del treball “escombraria”, de la precarietat ocupacional, i sobretot de la frustració per accedir a uns ingressos mínims que satisfacin les necessitats bàsiques i permetin unes dignes condicions de vida. Aquest és un arquetip propi del infocapitalisme, del treball flexible del nou capitalisme, a on els individus del reportatge tenen com a únic objectiu trobar la forma d’obtenció dels ingressos necessaris per a l’accés al consum, a on es palpa la incertesa, la inseguretat, és a dir, aquests subjectes interpretarien el treball com a un simple valor instrumental de subsistència, mentre que en els altres dos casos, constituirien una manera de ser, d’estar i viure”

“Yo no trabajo, soy ama de casa”. En aquest text es crítica una visió fordista del treball en tant que en el treball domèstic no hi ha horaris fixes, vacances, salari ni està estandarditzat i per tant s’escapa d’aquesta definició. A més, la seva feina és descrita com a de més hores, més esforç, etc. Tot i així remet a trets propis d’aquesta visió en tant que és especialitzat i estable tot i formar part d’una subocupació no remunerada” “El text 2 representa un model fordista enfocat des de la vesant del valor final del treball que li concedeix el protestantisme liberal, on el valor treball és merament instrumental, i no des de la divisió de rols dels actors com en el text 1. Aquí, tot gira al voltant de tenir treball i que l’empresa i el model socioeconòmic són els que dirigeixen i regulen aquest treball i els seus actors. Tenir treball vol dir tenir recursos econòmics, estabilitat social, etc., però interfereix i vol controlar, entre d’altres, en l’autoexpressió, el lleure, etc., el que implica l’aparició de certs malestars (angoixa, incertesa, depressió, etc.) que afavoreixen l’aparició de l’estrès postvacacional. “El estrès post-vacacional” es podrien trobar idees fordistes donat que exposa una situació mecanicista. Un calendari marcat per unes vacances i per un període d’ocupació

Sociopsicologia del treball – 2014/15 Criteris d’avaluació PAC 1 laboral que, quan s’acosta, provoca diversos sentiments en cadascun de nosaltres depenent de la valència que es dona actualment al treball”

3.

Text 2 (Estrés post-vacacional) i la societat del risc? Text 1 i post-materialisme emergent?

Es tractava de contrastar totes dues perspectives teòriques amb els textos. S’ha valorat negativament quant la resposta ha desenvolupat / ampliat les teories, o no es donen exemples concrets dels textos.

“No crec que el que es descriu a l’article, sobre l’estrès post vacances, tingui res a veure amb la societat del risc. El risc d’aquest concepte es refereix al canvi d’un model predictible, lineal i progressiu (modernitat), cap a un d’incontrolable i imprevisible on la raó ja no proporciona certesa, ni el treball seguretat. Es a dir, l’estrès post vacances fa referència a la societat moderna, i la societat del risc és el resultat de la desregulació, la flexibilització i la globalització de les relacions laborals que pertany a la “segona modernitat”. “Sí, penso que el text 1 es pot interpretar en clau del postmaterialisme emergent. Aquest, segons Inglehart (La revolució silenciosa, 1977), no comporta la liquidació de la importància dels diners, la riquesa o la seguretat en l’ocupació, sinó més aviat el declivi del “benefici marginal del desenvolupament econòmic” (Sociopsicologia del treball, 2014). El text “ Yo no trabajo soy ama de casa”, mostra signes evidents del post-materialisme emergent, ja que del text es desprèn el substancial canvi cultural de la figura de la mestressa de casa i, conceqüentment, el canvi de perspectiva en l’enfocament d’aquesta tasca. (... ) Del text es desprèn la reivindicaicó dels valor que com a tal aporta la dona amb la seva feina, la necessitat del reconeixement com a treball, derivat, tot plegat, del canvi de valor i de necessitats que aporta el corrent post-materialista.

4.

Indagació- Reflexió -

S’ha valorat l’esforç de raonament personal per contrastar el paràgraf proposat del mòdul 1 amb el vostre entorn social. És a dir, es demanava una mena de procés dialèctic entre teoria i realitat, argumentant en base a exemples de la vostra experiència.

-

S’ha valorat negativament una argumentació eminentment teòrica.

Alguns exemples de les vostres PACs. “Con los datos de la realidad social más inmediata que tengo a mi disposición solo se puede validar la afirmación del enunciado. En la generación anterior a la mía, el valor trabajo era mucho mayor ya que las condiciones laborales eran mucho mejores. Mi padre, originario de un pueblo de granada, dejó el trabajo del campo y se hizo policía con todos los beneficios económicos y sociales que eso le supuso. Con una educación básica, pudo construirse una identidad personal y social positiva, con una buena autopercepción y autoconcepto. Además, a pesar de que mi madre se dedica a las labores de la casa, pudieron económicamente construirse y llevar a cabo sus proyectos personales. Sin embargo, yo mismo, con un nivel de estudios medio, soy uno de los llamados “mileuristas (….)” “El valor treball t’atorgava estatus i identitat: sóc fuster, flequer, bomber, etc. Ens configurava i ens orientava per la societat que corresponia a la teva identitat amb uns ritus previsibles. Sense aquests referents sòlids el treball passa a ser un mitjà i no una finalitat. Si el treball ja no pot ser el valor que hem conforma la pròpia identitat, he de buscar altres maneres de configurar-la. La pròpia identitat la he de fer sobre aspectes positius de la meva vida, aquest treball precari no m’ofereix l’opció de l’autorealització de Maslow, per tant ho cercaré en d’altres aspectes de la meva realitat.” “¿Qué a las personas no les resulta nada fácil construir sus identidades ni forjar sus proyectos personales en una sociedad en qué el trabajo es un bien escaso y el poco que hay deja mucho que desear? No lo dudo. De hecho, me viene a la cabeza un chico del vídeo qué dice más o menos lo siguiente: yo he hecho de todo; he sido pintor, camarero, carpintero, electricista, y un largo etcétera que ni puedo recordar. En cambio, no acabo de ver claro que debido a esta escasedad / precariedad haya disminuido el valor del trabajo. Todo lo contrario. Más bien creo que el hecho de no darle “tanta importancia” al trabajo es una escusa, una especie de mentira –muy necesaria– que nos imponemos a nosotros mismos (los que estamos en una situación desesperante o de desmotivación) para equilibrar nuestra salud mental. Cada día se escuchan frases cómo: “ahora puedo apuntarme a clases de inglés” ; “sabes que me he apuntado al gimnasio? Vente conmigo! ; creo que voy a hacerme voluntaria en un hospital de dia”; he estado

Sociopsicologia del treball – 2014/15 Criteris d’avaluació PAC 1 pensando… y creo que voy a abrir un negocio”. Y aunque si bien es cierto, que muchos de estos proyectos ayudan a las personas a sentirse autorealizadas y, en consecuencia, a sentirse bien… No nos engañemos. Eso no trae dinero a casa. Y en una sociedad donde la democracia se tiñe bajo la riqueza de unos y la pobreza de muchos y el capitalismo campa a sus anchas no se devalua el valor trabajo. (...) “