Autors Del Volum I Construccions

•

Autors que utilitzen el volum i les construccions en les seves obres. Richard Serra: (n. San Francisco, Estats Units, de novembre de 1939) és un escultor minimalista nordamericà conegut per treballar amb grans peces d’acer tallat. Va estudiar Literatura a la Universitat de Berkeley, entre 1957 i 1961. Posteriorment va estudiar Art a la Universitat de Yale. Mentre vivia a la costa oest, es mantenia treballant en una acerería, activitat que va influir en el seu treball.

2

El treball més d’hora de Serra era completament abstracte; fet de plom fos llançat contra la paret d’un estudi o d’un espai de l’exposició, era un clar exemple del process art. Tanmateix, és més conegut per les seves construccions minimalistes de grans corrons i de fulles de l’acer tallin. Molts d’aquests trossos són autosuficients i accentuen el pes i la naturalesa dels materials. Rotllos del plom es dissenyen per cedir en un cert termini. Les seves escultures d’acer en exteriors, porten un procés inicial d’oxidació, però després de 8 a 10 anys, aquest color es manté relativament estable.

OPINIO PERSONAL: Gràcies a Richard Serra, me introduit en el concepte de Volum i contrucció. He pogut entendre i veure que signifiquen les grans construcción i que amb molt pocs recursos i materials molt simples i senzills, pots expresar i fer tot allò que dus dins la teva ment. Personalment he trobat que Richard Serra, treballa amb un material complicat de moldejar, per aquesta raò m’ha semblat molt interessant.

Jorgue Oteiza; Jorge Oteiza (Orio, 1908 - Sant Sebastià, 2003), és un artista del segle XX, fonamental per al poble basc. D’acord a la seva autobiografia va iniciar la seva activitat artística a Sant Sebastià en els anys 20, en contacte amb els joves que desenvolupaven l’avantguarda artística a la seva ciutat. Les primeres obres escultòriques d’Oteiza estan fortament influenciades pel cubisme i el primitivisme. Per tal d’investigar l’estètica de l’escultura precolombina el 1933 viatja a Sud-amèrica (Bolívia, Colòmbia, Argentina, Xile) on esta fins el 1949 sortejant la guerra civil espanyola. En aquest període escriu dos textos fonamentals per a la comprensió del seu projecte artístic: Carta als Artistes d’Amèrica (1944) i La interpretació estètica de l’estatuària megalítica americana (1952). En tornar a Espanya treballa el fris del apostolario de la Basílica de Nostra Senyora d’Arantzazu (1949-51) obra de l’arquitecte Francisco Javier Sáez de Oiza. En aquesta gran obra Oteiza posa en pràctica bona part de les idees apuntades en els textos americans. L’església espanyola davant la sospita de la probable càrrega política del fris prohibeix els treballs retardant la seva conclusió al 1968. A través de l’experimentació personal inaugura el que denomina el seu “Propòsit Experimental” (1955), títol amb el que es presenta a la Biennal de Sao Paulo (1957) on obté el premi extraordinari d’escultura. El 1959 per entendre que havia arribat a la seva fase conclusiva decideix abandonar l’activitat escultòrica. En aquests cinc anys d’activitat Oteiza realitza una operació de gran transcendència en situar la seva obra en el camí de la tradició geomètrica europea, reivindicant el neo-plasticisme i el constructivisme soviètic. La recuperació de les estètiques geomètriques europees i la seva influència en la cultura basca, generen les bases del que s’anomena la “escola de l’escultura basca”, és a Eduardo Chillida seu representant més preuat en el mercat de l’art. Durant els 60 i 70 Oteiza investiga la llengua basca i les manifestacions populars del seu poble. El 1963 publica Quosusque tàndem ...! Assaig d’interpretació de l’ànima basca. La

defensa de la cultura popular basca i la seva identitat, llavors amenaçada pel règim feixista (19391975) fa que des de posicions d’avantguarda la mateixa s’apreciï amb gran valor i possibilitats expressives. El 1969 Oteiza funda la “Escola de Deba” per tal de posar en pràctica aquestes idees. Els treballs crítics i teòrics també es completen amb la poesia: Existeix Déu al nord-oest (1990) o Itziar elegia i altres poemes (1991). Oteiza és un artista pont entre el període de les avantguardes i la generació de la postguerra arribant a la seva influencien en sectors artístics, culturals i polítics del poble basc fins a finals del s.XX. Es va mantenir distant i crític amb els reconeixements oficials mantenint la seva particular posició ideològica i política. El 1992 va donar el seu llegat al poble basc. Després de la seva mort, a la primavera del 2003, va obrir les seves portes al públic la Jorge Oteiza Fundazioa a la localitat de Altzuza.

OPINIO PERSONAL: Jorgue Oteiza, ma serbit per veure com un escoltor de grans coneixemnts, a causa dels problemas socials del país, reflexiona i canbia de pensament continuament. Oteiza reflectaeix el seu petiment en les seves obres. Les obres de Oteiza sòn per el meu gust molt geomètriques, rectes i singulars.

Friedensreich Hundertwasser Friedrich Stowasser (15 de desembre de 1928 a Viena - 19 febrer 2000 en un punt sense determinar a l’oceà Pacífic, prop de Nova Zelanda), és més conegut pel nom de Friedensreich Hundertwasser (en una creació seva s’autodenomina “Friedensreich Regentag Dunkelbunt Hundertwasser”) va ser un artista austríac de molts talents, és un dels néts del conegut filòleg Josep Maria Stowasser. Les seves àrees de coneixement van ser la pintura i escultura fent alguns dissenys d’edificis. Friedrich Stowasser neix en una família mig jueva per part de la seva mare a Viena i en les seves primeres etapes d’educació assisteix a classes a l’escola Montessori de Viena el 1936. Per salvar a la família de l’Holocaust la mare de Hundertwasser el va allistar a la joventut hitleriana. Quan els soldats de la SS passaven revisió per casa, Hundertwasser obria la porta amb l’uniforme nazi, adornat amb les medalles del seu pare (mort quan el seu fill tenia un any d’edat) de la primera guerra mundial. Hundertwasser va assistir breument a les classes de la Facultat de Belles Arts de Viena el 1948 i va començar la seva pròpia producció a finals dels anys 1940s.

Les característiques originals de Hundertwasser són l’expressió del shockg en l’art pictòric, la filosofia del ambientalisme environmental, el disseny de façanes, segells postals, banderes i vestits (entre d’altres àrees). Els temes comuns en aquest treball són el rebuig a les línies rectes, colors brillants, formes orgàniques, una reconciliació dels humans amb la natura, i un fort individualisme. De vegades els seus dissenys arquitectònics s’assemblen als de l’arquitecte català Antoni Gaudí en les seves formes biomórficas.Es va inspira pels treballs d’Egon Schiele des de molt jove, i el seu estil sovint és comparat amb el de Gustav Klimt. La seva inspiració eren les espirals, i va arribar a anomenar a la línia recta com la “eina del diable”. El va denominar a la seva teoria de l’art “transautomatismo”, basant la seva teoria en el subrealistas automàtic. Pel que va adquirir notorietat Hundertwasser va ser per les seves pintures de múltiples colors, avui en dia és molt conegut pels seus dissenys arquitectònics revolucionaris, que solen incorporar característiques naturals als paisatges, mitjançant l’ús de formes irregulars en els edificis que dissenya. Els anomenats: Hundertwasserhaus, són apartaments de baix cost a Viena, tenen les característiques de ser de pisos ondulants ( “un pis ondulat és una melodia per als peus”), una teulada recobert de terra i vegetació, i grans arbres creixent a les habitacions , amb els seus llimbs estenent-se per les finestres. No va cobrar per el disseny de les Hundertwasserhaus. Va sentir que l’arquitectura estàndard no podia denominar com a art, i va declarar que el disseny de qualsevol edifici hauria d’estar influenciat per l’estètica de cada un dels seus habitats. El seu treball s’ha emprat en l’elaboració de banderes, segells, monedes, pòsters, escoles, esglésies, lavabos públics i ha estat adoptat a Nova Zelanda en el disseny d’edificis. La seva bandera més famosa és la Bandera d’koru; ell disseny segells per a les illes de Cap Verd i per a les Nacions Unides, l’administració postal de Geneva.

OPINIO PERSONAL: Fins al momento Friedensreich Hundertwasser ha sigut un dels artistas que mès ma cridat l’atenció. Deu ser per la seba originalitat, per la seva selleció de colors i materials i per la finalitat de les seves construccions que s’ha converit en un artista molt interesant per el meu gust. El fet que sigui un artista semblant a Antoni Gaudí i que recaregui i decori les seves obres amb aquesta facinació

fa que la meva atenció s’inpacienti en conèixer i saber molt més per aquet autor. En relació als nens, aquet autor es divertit de estudiar ja que apora moltes activitats a l’aula i es un recurs agradable de portar. En unes diapositives que ens van pasar ha classe vam poder observar una activitat on els nens imitaven les construcción arquitectòniques de Friedensreich Hundertwasser, imitaven tan els colors i materials que utilitzava, com el tema de la vegetació dens de els havitatges. Els resultats de aquesta activitat van ser molt sorprenents, els nens van elaborar unes construcións molt creatives i divertides.

Miquel Navarro Miquel Navarro és un pintor i escultor espanyol. Neix a Mislata (València), Espanya, el 1946. A més segueix vivint al mateix barri on va néixer. Des del seu estudi de la Moreria ha projectat el seu art cap als cinc continents.

Realitza la seva formació artística a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de la ciutat de València. El 1973 va exposar la seva primera ‘Ciutat’ amb fang. Posteriorment va començar a utilitzar el ferro, ja que li permetia realitzar escultures més grans i resistents. El 1980 va realitzar la seva primera exposició a Nova York, posteriorment el van seguir

París, Berlín, Califòrnia, Mèxic, Florència, entre altres llocs. També el 1989 va fer l’escenografia per a dues obres de teatre. El gener de 2008 va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, ocupant la vacant deixada, per defunció, de Juan de Ávalos. La candidatura de l’artista valencià va ser presentada pels acadèmics Francisco Calvo Serraller, José Luis Sánchez i Julio López. L’IVAM ha estat objecte l’any 2005 d’una important donació per part de l’artista Miquel Navarro arran d’una exposició que va realitzar el museu dedicada a la seva obra. El llegat compta amb més de cinc-centes obres d’aquest artista, i representatives de cada un dels períodes de la seva carrera.

OPINIO PERSONAL: Escultor que ma servit com a introducció a la utilització del fang. Moltes de les seves obres me recorden a maquetes de un arquitecte, i ciutats futurístiques. Es un escultor molt detallista i perfeccionista per el meu gust. Juga molt amb la mateixa tonalitat de colors en les seves construccions.