Autors, Activitats

ROUSSEAU -El nen diferenciat de l’adult -Estimulació a través d’experiències viscudes -Educació dedicat als nois -Educació en ambient de llibertat -Basat en l’experimentació i els interessos i necessitats de l’infant -L’educació s’inicia desde el naixement fins els 12 o 15 anys -Es basa en les capacitats intel·lectuals, afectives i artístiques i aprofunditza en els sentits -Desenvolupar al nen individualment i al mateix temps apendre a conviure en societat

Activitats Dibuixa la melodía ·Paper del mestre: mostrar a l’alumne com fer l’activitat però sense dir-li res verbalment ·El nen mitjançant la mostra del mestre intenta dibuixar el que li trasmet la melodía ·En aquesta activitat ens basem en l’experimentació creativa potenciant els sentits Les parelles de mitjons ·Funció del mestre: Agafar una parella de mitjons de mostra ·L’infant haurà d’aparellar tots els mitjons sense preguntar res al mestre ·En aquesta activitat ens basem en la capacitat intel·lectual amb la classificació, l’orientació i hàbits d’ordre

PESTALOZZI -Va creure en l’existència d’escoles com a centres que completaven l’educació per a nens i valora la importància del descobriment per part dels alumnes sense explicació del professor: les comprensions del fenòmens i les relacions són el veritable aprenentatge. -Es va plantejar la necessitat d’una pràctica i una experimentació per a que el nen pogués avançar en l’aprenentatge. Contemplava l’educació com una ajuda que es proporciona al nen per a que avanci en el seu procés d’aprenentatge i l’activitat educativa del mestre com a un art. -Va donar molta importància al desenvolupament infantil i el paper afectiu de la mare, i també les experiències educatives a través del joc i l’exercitació d’activitats manuals i corporals i l’adquisició del llenguatge. -Vol una integració educativa igualitària que integri als menys desfavorits i va considerar important la creació d’institucions per atendre a aquells nens que tenen mancança de recursos econòmics. -Va valorar les activitats espontànies del nen. -Va considerar el dibuix com un mitjà per a perfeccionar progressivament la mà, que servirà de base per l’escriptura. -Va exercitar el llenguatge mitjançant la conversa senzilla, per aprendre a llegir posteriorment. -Va destacar la utilitat dels exercicis corporals combinats amb els cants. -Va destacar el desenvolupament social del nen, primerament en la família i posteriorment a l’escola. -Va considerar important la creació d’institucions per atendre a aquells nens que tenen mancança de recursos econòmics. -Al principi les seves opinions van tenir molt rebuig.

Activitats 1. -Els alumnes s’han de posar per grups. -Se’ls hi donen rotllos de paper de wàter i aigua amb sabó. Amb això treballem:

- Les activitats espontànies. - La creativitat. - El desenvolupament social amb els altres companys. - L’aprenentatge a través del joc. - L’exercitació d’activitats manuals. - El mètode d’ensenyament a uns per mitjà d’uns altres. -Després se’ls demana que seguin i facin un dibuix del que acaben de realitzar -Amb aquesta activitat es treballa: - L’exercitació en el dibuix per millorar la mà (el traç) - La mesura dels objectes. - Les seves dimensions i proporcions. -En acabat han d’explicar el que han fet i dibuixat. Amb això es treballa: - El llenguatge per mitjà de la conversa senzilla. -Funció del mestre: -

Observar

-

Atendre les necessitats.

-

Posar pautes i vigilar.

-Funció de l’alumne: -

Aprendre a través d’una pràctica.

-

Tenir creativitat.

-

Exercitar els pensament.

-

interaccionar amb altres companys.

-

Fer activitats manuals

-

Treballar el dibuix i el llenguatge

-

Complir les pautes

-

aprendre a través del joc

2.Característica escollida per a realitzar l’activitat: EXPERIMENTACIÓ EXPERIMENTACIÓ AMB L’AIGUA: L’activitat que es proposa tracta de que els nens experimentin amb l’aigua mitjançant diferents estris, és a dir, disposaran de material divers (gots de diferents mides, xeringues, culleres, canyes...) i mitjançat aquest, hauran d’experimentar amb l’aigua (des de canviar-la de recipient mitjançant els diferents estris fins a aprendre a fer bombolles mitjançant les canyes...). LA FUNCIÓ DEL MESTRE: La funció del mestre dins aquesta activitat és ajudar-los a experimentar, mostrant diferents maneres, tot i que no es tracta de que sigui una activitat dirigida, sinó que la finalitat que té l’educador, és deixar als alumnes que experimentin. LA FUNCIÓ DE L’ALUMNE: La funció que volem que l’alumne adquireixi en aquesta activitat, és aprendre a experimentar amb el material proporcionat per l’educador, i intentar descobrir el màxim de coses possibles mitjançant les capacitats de cada nen. MÈTODE QUE ES VOL TREBALLAR: El mètode que volem utilitzar de Pestalozzi és aprendre mitjançant l’experimentació, i partir de l’experimentació, i el treball en grup, inevitablement estem potenciant el llenguatge. ORGANITZACIÓ DE L’AULA: Organitzarem l’aula per grups reduïts (unes 5 persones per grup), per a evitar el caos dins de l’activitat. Proporcionarem material per a cada grup (cada grup situat en una taula) per a que experimentin i parlin entre ells. Al acabar l’activitat tot haurà de quedar com abans, ben recollit i ben sec.

FRÖBEL  Fröbel es va inspirar en el seu mestre, Pestalozzi.  Estimular la creativitat i motricitat.  Participació social.  Va crear el primer jardí d’infància (en alemany Kindergarten).  L’aprenentatge era un desenvolupament natural, individualitzat i per mitjà del joc.  Amb el joc el nen era capaç de desenvolupar les percepcions i les sensacions.  Utilitzava cilindres, esferes, cubs i pilotes, que anomenava “Dons”. Educació integral entre l’escola i la família.

Activitats: EL JOC DE LES FIGURES  EDAT à De 1 a 3 anys  DURADA à 45 minuts aprox. (3 etapes)  MATERIAL à Pilotes i cubs de diferents l’atenció dels nens. 1ª ETAPA

2ºETAPA

mides i colors per cridar

3ºETAPA

Objectiu: En aquesta activitat es treballa per mitjà del joc, les figures geomètriques, la comparació entre figures geomètriques, l’exploració, el descobriment, la creativitat a l’hora de saber utilitzar material nou sense indicacions del professor, el diàleg entre companys per intercanviar impressions, etc...

JUGUEM ALS RACONS El mestre crea cinc zones de joc a la classe diferents. Abans d’entrar agrupa als 25 alumnes en grups de cinc i li diu que cada grup ha d’escollir una activitat per jugar. A l’entrar a la classe cada grup es situa llibrement a l’activitat que mes li ha cridat l’atenció, i comença a jugar seguint les petites pistes que el mestre li ha deixat de com es fa l’activitat per tal de que el nen tingui imaginació. -

La primera zona: en aquesta primera taula el professor col·loca uns cilindres de diferents colors i mides amb una taula, on es poden ordenar. El mestre deixarà una fila feta i els altres cil·lindres estaràn per la taula. El nen, començarà a jugar fent servir la seva imaginació, però amb l’ajuda de la primera filera feta.

-La segona zona: en aquesta taula el mestre col·loca uns cubs rectangulars de diferentes mides. Es presenten tots barrejats. El nen deixa la seva imaginació jugar en aquesta activitat. Amb l’ajuda del professor, que el pot estimular verbalment, haurà de aconseguir col·locar tots els cubs.

-

La tercera zona: en aquesta tercera taula, el mestre col·loca una bossa plena de formes geomètriques: pilotes, cilindres, cuadrets...de

diferents tamanys i textures. El nen, estimulat verbalment pel professor haurà de aconseguir treure de la bossa aquelles figures que siguin iguals. És a dir, si la primera figura que treu es una pilota, haurà de treure totes les pilotes que hi hagin a la bossa.

-

La cuarta zona: es posen moltes pilotes de diferents tamanys. El nen estimulat verbalment pel professor haurà d’agafar les pilotes mes grans o mes petites, segons el que el professor li digui.

-

La quinta zona: en aquesta zona, el professor presenta moltes caixes de cartró, algunes en fil·lera i altres pel terra. El nen, deixa la seva imaginació llibre i haurà d’experimentar amb les caixes.

MONTESSORI •

El mètode esta basat en les seves observacions clíniques, de com els nens tenen una gran habilitat per aprendre, sobre tot amb materials de la seva vida qüotidiana. Amb aquest metode va poder treballar l’ordre i la psicomotricitat.

•

En la seva obsevació dels nens, els va considerar l’esperança de la humanitat, i pensava que donant-lis l’oportunitat d’utilitzar la llibertat a partir del primers anys del desenvolupament, el nen arribaria a ser un adult amb capacitat de fer front als problemes.

•

També va analitzar l’aprenentatge de persones amb deficiència i amb els seus metodes experimentals va acoseguir que aprenguiessin a llegir i escriure, això li va fer arribar a la conclisió de que els nens

aprenen amb el que tenen en el seu ambient.aquest principi està en la base del mètode montessori. •

Va crear una sèrie de materials i ejercicis que degudament lligats eren utilizats pels nens i aquests aprenien amb la seva pròpia experiència. Aquest material era de gran ajuda en l’etapa preescolar.

•

La finalitat del metode era que els aprenguessin a llegir, escriure, contar y sumar abans dels 6 anys.

•

Va fundar la Casa dels Nens on va desenvolupar el mètode Montessori d’ensenyansa:

•

Aquesta teoria es basava en l’aprenentage del nens sense cap supervició adulta.

Els nens son els seus propis mestres per aprendre necesiten llibertat per escollir alló que volen fer, això va fer que Montessori reafirmes la mètodologia i psicología de l’educació

Activitats Torre  El nen ha d’experimentar el tamany, de gran a petit, aquest material està ideat per a captar la curiositat del nen, i guiar el seu aprenentatge.  El paper del mestre és a través de l’observació, mirar que va fent el nen.  L’objectiu del mestre és que el nen experimenti i assimili

Quin és quin?  Activitat per associar, s’utilitza molt el tacte i la memòria, el nen a través del tacte i de l’observació sabrà on va cada cosa. Tabé utilitzen molt la memòria ja que aquesta activitat es pot fer amb el ulls tancats i per mitjà de l’observació, la memòria i el tacte sabran on l’han de posar.

 L’objectiu del mestre és que el nen utilitzi molt el tacte la memòria i la vista.

La Bosa Màgica  L’Infant sense saber el que hi ha dins de la bossa blava a través del tacte te que esbrinar el que esta tocant gracies a la forma que te cada figura. Les figures que hi ha dins de la bossa són objectes quotidians que s’utilitzen al dia a dia, si vol després de esbrinar quin objecte toca pot jugar a encaixar les diferents figures al seu lloc corresponent.  El mestre nomes pot observar a l’alumne.  L’objectiu que te el mestre es que l’infant experimenti a través del joc.

Orelles Obertes i Mans Aixecades  L’activitat consisteix en repartir una sèrie de cartolines que tenen dibuixada una imatge, tot seguit se li posa un casset a l’infant on escoltarà una sèrie d’audicions, seran sons quotidians que ja haurà escoltat alguna vegada com per exemple el soroll d’un telèfon, la sirena d’una ambulància, un nen esternudant... m’entres l’infant escolta cada so te que aixecar la cartolina a la que correspon el dibuix amb el so escoltat.  El mestre nomes pot observar a l’alumne.  L’objectiu que te el mestre es que l’infant experimenti a través de l’audició.

FREINET

-

Va trobar un nou mètode d’aprenentatge a l’escola, que consistia a aprendre d’igual forma que adquiries els coneixements en la vida quotidiana. Aquesta forma d’aprenentatge era el mètode natural, que consistia en què, els nens, exploressin i experimentessin el medi i així anaven adquirint nous coneixements. Per portar-lo a cau va dividir l’aula en diferents espais i proposava fer sortides a l’exterior, com per exemple, al camp, visitar tallers artesans locals.

-

De la mateixa manera per aprendre, va crear el tanteig experimental, on l’adquisició de coneixements es basava en les pròpies experiències i exercicis. Per tant, considerava que el nen aprenia mitjançant la pràctica, per exemple, aprèn a llegir, llegint.

-

Freinet també va descobrir el mètode pel qual els nens aprenien conjuntament, la realització de projectes es feien en comú, com per exemple, redactar una revista de l’escola, o un periòdic, ...

ACTIVITAT -

TÍTOL Sortida al bosc

-

EDAT 2 - 6 anys

-

DURACIÓ 2 hores

-

PLANIFICACIÓ PRÈVIA Es tracta de que els nens facin una observació lliure en un passeig pel bosc, on podran agafar fulles, pinyes, flors... tot allò que els cridi l’atenció, per tal de comentar-ho desprès a l’aula.

-

OBJECTIU L’observació i exploració, de forma directa e indirecta, de la realitat de l’entorn, mitjançant els sentits, d’alguns elements de l’entorn i de les característiques morfològiques i funcionals que es donen.

Identificar les qualitats dels elements que es poden trobar en el nostre entorn. Recordar les característiques i les sensacions percebudes de la interacció amb el medi ambient, sense l’existència de cap tipus d’estímul.

-

DESENVOLUPAMENT En aquesta activitat, l’educador només farà de guia i no imposarà cap pauta o norma. Per tant, ha de deixar als infants que explorin i que s’expressin de manera lliure. Un cop a l’aula ha de mantenir aquesta lliure expressió, però, la reforçarà mitjançant algun complement. La mestre començarà fent un petit recordatori de la sortida. Els hi farà preguntes, comentaran... i a partir d’aquí, es continuarà la xerrada depenent de les experiències i sensacions dels nens. El mestre o la mestra deixarà de tenir protagonisme a l’aula, i d’aquesta manera els nens tindran total llibertat per escollir el tema que volen treballar. La conversa podrà variar depenent dels interessos que comentin els nens, i la recolzarem en aquest centre d’interès, podrien ser les plantes, o els animals, ... I d’aquesta manera ajudarem als nens que no van poder gaudir de l’observació d’aquella planta o animal. L’educadora tindrà un seguit d’activitats preparades que seran dinàmiques flexibles i obertes. Aquesta activitat sempre ha d’estar plantejada d’una manera molt lliure, flexible i oberta, tal i com Freinet feia, moure’s segons l’interès del nen.

-

VARIANTS Aquesta activitat es podrà modificar depenent dels interessos que mostrin els infants. Doncs, si als nens i nens el que més lis ha cridat l’atenció al bosc són les flors i són la causa de tot un seguit de comentaris l’activitat que es realitzarà posteriorment estarà molt relacionada amb les flors. Un altre centre d’interès podrien ser les fulles, o els animals, ... això depèn dels alumnes.

DECROLY Crea l’escola l’Hermitage, amb l’objectiu d’aconseguir en els nens un correcte desenvolupament biològic i d’higiene. Volia formar ciutadans per a la democràcia, per això la llibertat i la responsabilitat definien l’organització de l’escola, dintre de la qual cadascun s’esforçava per ser membre conscient i útil de la col·lectivitat. L’ensenyament ha de ser individualitzat i l’interès és el que mou al nen a aprendre. Globalització, entesa com la percepció que té el nen del món real, la qual no se li presenta fragmentada, sinó com un tot. Va unir aquests tres conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització. Va crear un mètode d’ensenyament denominat centres d’interès, en els quals es treballen necessitats del nen , tant físiques com psíquiques, a través del joc. Actualment s’apliquen dues característiques de la seva teoria: el tractament del continguts globalitzats i l’ utilització del centres d’interès. Tractava amb nens discapacitats. Es tracta d’una pedagogia que parteix d’allò simple al complex, d’allò conegut al desconegut i del concret al abstracte.

Activitats Títol: peces, formes i colors! Objectiu: Treballar els colors, les formes i la quantitat, a més de treballar l’atenció dels nens i nenes. Edat: per a nens/es de entre 4-6 anys. Material: tres caixes, peces o fitxes de diferents formes: (quadrat,rodona o triangle) de diferents colors. Nombre de nens/es: tota la classe Desenvolupament: Aquesta activitat consisteix en posar-se en rotllana i posar les tres caixes al centre de la rotllana; en cada una d’elles, hi ha fitxes de forma diferent: en una hi haurà els quadrats, a la segona les rodones i a la tercera els triangles, encara que de diferents colors. La mestre, anirà cridant a cada nen i li demanarà un numero de peces, la forma que han de tenir i el color; per exemple: dos quadrats grocs i un triangle blau, i el nen haurà de portar-li. La funció que té el mestre en aquesta activitat es la de presentar i dirigir l’activitat, amb uns objectius marcats, que els alumnes hauran d’aconseguir. Funció del nen: El nen ha de posar en pràctica els seus coneixements de reconeixement; en aquesta activitat treballarà formes, quantitats i colors. Mètode usat per fer l’activitat: individualitzada, globalitzada i motivadora. Organització de l’aula: La classe es posa en rotllana, al centre hi ha tres caixes amb figures i escollir les que ha nomenat la mestre __ Nom: Memori Objectiu: Aprendre els colors y les formes. I també saber jugar en grups. Edat: 3-4 anys. Número de nens: Grups de 2 a 4 nens, encara que de quatre ja seria pels nens mes difícil poder treballar tots junts. Material: cartolines amb les figures ja fetes i colors. Descripció: La mestre dona les fitxes als alumnes i cada un d’ells ha de pintar del color que ell vulgui. Després, quan tots acabin de pintar les fitxes, es posarien cap a baix per tal que els nens e grups, respectant el torn de jugar, busquessin parelles del mateix color.

La funció del mestre: es donar unes pautes els alumnes, per tal de guiar-los alhora de fer l’activitat i poder realitza l’activitat correctament. El professor s’ha platejat uns objectius que el seu alumne ha de poder aconseguir. La funció del alumne: L’alumne ha de seguir les pautes marcades pel professor alhora de realitza l’activitat. L’alumne ha d’aconseguir treballar tots els objectius que el professor s’ha plantejat amb l’activitat. El mètode de treball que voleu utilitzar: El mètode és individualitzada i globalitzada Organització de l’aula: Els han de seure en grups de dos o de 4 però no de més persones, ja serien massa. Primer com hem explicat abans, pintarien les fixes de diversos colors diferents per tal de que quedin en parelles les fixes i desprès, asseguts de la mateixa manera jugarien al joc.

GERMANES AGAZZI El mètode es basa en la espontaneïtat, l’experiència personal dels nens/es i en la vida feta en comunitat. • Nou model educatiu per la primera infància es basa en la llar familiar; volien reproduir un ambient el més natural possible pels més petits i on el treball dels hàbits era molt important. • Els utensilis casolans o fets de materials de deixalla eren el medi per aconseguir la motivació, que es produïa de forma espontània, del llenguatge, la motricitat i la cooperació infantil, aconseguint treballar processos mentals com la classificació i l’ordre. • Van treballar en diversos camps com les arts musicals o plàstiques i van fomentar l’experiència i la investigació. • L’observació sistemàtica i individualitzada de l’educadora servia per avançar o reafirmar l'aprenentatge de cada nen/a a través dels diferents exercicis. Principis educatius AGAZZI - Coneixement del nen/a a través de l’observació: el nen/a està dotat de poders capaços d’ajudar-li en el seu desenvolupament. - Caràcter globalitzador: mantenir el principi globalitzador en l’aprenentatge dels nen/es petits. - Valoració de l’activitat del nen/a: es dóna la necessitat de pensar fent i experimentant, d’aquesta manera arribaran al raonament.

- Valor de l’alegria: joc lliure i ordenat en un ambient afectiu, que respecta el ritme i les necessitats infantils. - Valor de l’ordre: s’ha de donar un ordre material,estètic, espiritual, moral, social i harmònic.

Activitats Característiques Escollides • Grup 1 Higiene Personal (dutxar-se o banyar-se, rentar-se les mans, rentar-se les dents i pentinar-se). • Grup 2 Hàbits alimentaris (saber quins són els aliments per poder preparar el esmorzar, el menjar, el berenar i el sopar)

Activitat Grup 1 • Desenvolupament Donar una nina a cada alumne/a. Portar a tots als alumnes al bany i per grups de tres nens/es tenen que rentar a les nines a partir dels seus coneixements d’higiene personal. • Funció del mestre Observar al nen/a com renta a la nina, sense explicar-li res de com es fa. Així, el mestre veurà com ho fa i si veu que ho fa malament al final de l’activitat li explicarà al seu alumne com es fa perquè una persona tingui una bona higiene. • Funció de l’alumne Agafar nina i realitzar l’activitat sense seguir cap pauta del mestre, només aplicant els seus coneixements. Mètode de treball que volem treballar Estimular i acostumar als nens i nenes des de ben petits a una bona higiene personal. • Organització de l’aula - Per fer aquesta activitat es necessita un bany ampli (banyera, pica i mirall) - Elements corresponents a cada part del bany (esponges, sabó, raspall de dents...).

Activitat Grup 2 • Desenvolupament Donar diferents aliments a cada alumne/a. Els alumnes han de preparar el esmorzar, el dinar, el berenar i el sopar a partir dels seus coneixements d’hàbits alimentaris. • Funció del mestre Observar al nen/a com separa cada aliment i com els classifica, sense explicar-li res de com es fa. Així, el mestre veurà com ho fa i si veu que ho fa malament al final de l’activitat li explicarà com es fa perquè una persona tingui uns bons hàbits alimentaris. Per finalitzar es pot fer una posada en comú i es pot preguntar als nens/es quin és el seu menjar preferit o quin és el menjar que menys li agrada. • Funció de l’alumne Agafar i classificar els aliments per preparar els diferents menjars i realitzar l’activitat sense seguir cap pauta del mestre, només aplicant els seus coneixements. Mètode de treball que volem treballar - Estimular i acostumar als nens i nenes des de ben petits a uns bons hàbits alimentaris i a una dieta saludable. • Organització de l’aula

- Per fer aquesta activitat es necessiten 4 targetes (esmorzar, dinar, berenar i sopar) i diferents tipus d’aliments (fruites, verdures, begudes, dolços, carn, peix, pasta, cereals, embotis…).