Va De Mestres

VA DE MESTRES 1.- RESUM: És un llibre que a partir de cartes dirigides a futurs mestres, van ajudant-los a entendre futures situacions en les quals es poden trobar diàriament. Es defensen que ser mestre és una vocació, ja que, ho has de viure per poder realitzar correctament la teva tasca i realitzar-la satisfactòriament. Una característica que cal que un mestre tingui és el saber escoltar a l’ infant i saber orientar al nen, però sobretot, has de gaudir realitzant la teva tasca davant dels nens, per a poder ajudar-los a créixer i aprendre. En el llibre també trobem la descripció de com ha de ser un educador, les maneres d’intervenir en les diverses situacions... deixant clar una idea clau: Un educador és un guia on la seva principal funció és acollir, guiar als nens i nenes en la seva iniciació en la vida, ajudar-los a fer-se un lloc en un món on viuen. Ens recomanen pensar, sempre, que el nen pot fer tot el que es proposi i que nosaltres hem d’estar per ajudar-lo a créixer i a aconseguir les seves fites, ja que educar vol dir obrir portes, acompanyar, ajudar a aprendre. En aquest llibre també tenen en compte, la diversitat cultural que hi ha cada vegada més i que nosaltres ens hem d’adaptar a la nova situació.

2.- GUIA DE PARAULES CLAU: – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Mestre: Persona que s’encarrega de l’ensenyament. Vocació: Necessitat personal de realitzar una tasca. Joc: Forma quotidiana d’aprenentatge. Pedagog: Persona que acompanya els nens a l’escola. Instruir: Aportar coneixement als altres. Professió: Feina a realitzar. Professional: Qui és capaç de realitzar una feina de la manera més efectiva possible. Educar: Mostrar la realitat on es viu i com adaptar-s’hi. Escola: El lloc on es desenvolupa l’educació. Valors: universals per la convivència amb el món. Diàleg: capacitat d’escoltar i entendre les opinions dels altres, i transmetre la teva. Conflicte: Desacords entre idees. Silenci: absència de paraules, però no de comunicació. Confiança: capacitat de sentir-se segur amb l’entorn. Esperança: confiança en aconseguir alguna cosa. Alumne: qui està desenvolupant-se cognitiva i socialment per poder ser autònom. Administració educativa: qui té cura dels principis de l’escola. Guiar: ajudar a trobar el camí adient. Intel·ligència: capacitat d’adaptació al món canviant. Felicitat: sentiment de plenitud.

3.- IDEES CLAUS:

– – – – – – – – – –

Ser mestre és una feina de caràcter vocacional, ja que ha d’existir respecte cap a l’alumne i els companys, a més de saber atendre les necessitats dels nens. No s’ha de tenir por al començament, perquè tot sortirà bé i amb l’experiència aniràs millorant i aquesta por desapareixerà. S’ha de mostrar seguretat davant l’alumne perquè es pugui crear un vincle entre ell i tu, el mestre. La funció principal es acollir al nou alumne per a introduir-lo a la societat. Ajudar a l’ infant en el seu desenvolupament i motivar-lo perquè sigui autònom. Formació permanent, perquè es un món canviant. A l’escola també s’educa, ja que és molt important ensenyar uns valors perquè puguin conviure amb els demés. Saber treballar dins d’un grup, saber dialogar per a poder realitzar els objectius comuns. S’ha de saber que això és difícil, ja que s’ha d’arribar a un acord dins del grup. S’ha de ser una persona crítica per ser mestre, d’aquesta es serà capaç de reconèixer conflictes i posar-hi solució. S’ha de confiar, els nens són capaços de tot i més.

4.- MOMENTS EDUCATIUS: La seguretat que donen els escriptors a l’hora d’explicar totes aquestes situacions, fan que tinguis moltes ganes per començar, de manera immediata, a realitzar la tasca d’educador. El compromís que s’ha de tenir per poder realitzar aquesta feina és infinit, ja que, com diuen en el llibre, nosaltres som els guies de les noves generacions i aquesta tasca és, segons e meu parer, la més important. Un altre aspecte molt important del llibre que m’agradaria ressaltar és el canvi en la visió d’educar. En el llibre ens diu que és “fer camí amb”, quant abans educar es veia només com imposar una sèrie de conceptes a l’alumne, a tots per igual sense tenir en compte la individualitat. Els escriptor, en cap moment parlen de conceptes o imposar, sinó de ajudar, motivar a l’alumne per a que es faci un lloc en un món vell. Ens exposen una clara recompensa a la feina ben feta, amb la visita d’un ex – alumne que et farà veure com passa el temps i que encara se’n recorda de tu i dels consells que li vas donar. Tu potser no ho recordaràs tan vivament com ell i això et farà sentir emocionat i complagut. En el llibre en donen una descripció de la professió i les diferents visons que n’hi ha respecte amb si l’educació és una professió o una vocació, ells defensen que és una vocació. T’ho justifiquen dient que per poder fer aquesta feina correctament el més important és sentir amor per la professió, estimar el que fas dia a dia i, sobretot, mostrar respecte als nens. També dóna molta la importància al diàleg, on destaquen dues parts fonamentals: saber escoltar, la qual cosa comporta tenir una capacitat d’empatia, el respecte, per l’altre persona i per la seva opinió. Ressalta també, que és molt important realitzar la feina dia a dia i amb confiança, perquè d’aquesta manera els nens respondran a la teva crida i seran positius. Si ells veuen que tu els hi tens confiança i creus que ells poden, seran més entusiastes.

5.- APLICACIÓ DE PROFESSIONAL –

LES

PROPOSTES A LA PRÀCTICA

Fomentar el respecte, el diàleg, l’escolta i la llibertat d’expressió.

– – – – – –

Ser obert amb el nen, que ell sàpiga que estàs com un suport per a ells. Potenciar la relació entre els companys, no només de classe sinó de tot el centre educatiu. Amplia la frontera de l’aula. Més flexibilitat de treball, adaptació al ritme dels alumnes i als seus interessos, d’aquesta manera el resultat serà més positiu. Participació més important de les famílies. Escola = centre cultural. Donar més importància a l’educació en valors, els nens s’han de sentir com a part d’un tot.

6.- VALORACIÓ PERSONAL: La lectura del llibre va de mestres és força lleugera i amena, però hi ha ocasions en que les cites, si no les coneixes, no s’entenen gaire bé. Per altre banda, m’ha ajudat a estar més il·lusionada i motivada per realitzar una feina que ja de per sí em semblava molt especial. Tinc moltes ganes de trobar-me el primer dia de curs amb tot un munt de cares noves i nens que només estant començant la seva vida com a persones, i que desprès, al cap d’uns anys em vingui un d’aquests alumnes i m’expliqui com li va, que està fent. D’aquesta manera podré sentir que sí, l’he guiat de manera correcta per aconseguir que sigui una persona vàlida i plena. La lectura et fa pensar sobre el sentiment de felicitat que et creen els nens quan els veus i que és això mateix el que t’ha de quedar, per molt d’esforç que requereixi aquesta feina, el nens són els que de veritat importen. Tindré clar que un bon mestre es forma sempre, diàriament, durant tota la seva vida, que som com una esponja mai deixem d’aprendre, ja que el món mai deixa de canviar.

Marta Castells