Tema 7. Detecció de necessitats i itineraris formatius. Miquel Oliver Moltes de vegades ens posam a planificar formació i no sabem quines són les necessitats, els desitjos i els problemes que tenim en la nostra tasca diària. El més coherent seria fer una detecció de quines són les necessitats que tenim i a partir d’aquí elaborar un pla de formació que les pugui cobrir. En aquesta sessió tenim l’objectiu de, a partir d’una tècnica de detecció de necessitats, fer una pràctica sobre quins són els problemes amb els que ens trobam a la nostra feina. Les tècniques de detecció de necessitats exposades són dues: la del diamant, que ja varem treballar el curs anterior, i la del brown paper o blue paper que és la que posarem en pràctica en aquesta sessió. Una vegada més el millor és aprendre fent, treballant. Pens que per aprendre a fer una cosa ens hem d’arremangar i tocar-ho amb les mans. Crec que una de les formes de poder ajudar els altres es posar-nos en el seu lloc i, només si ho hem pogut viure a la nostra pell abans, si ho hem experimentat, podrem donar resposta als entrebancs i dubtes que es vagin plantejant durant el procés. Amb aquesta tècnica el que obtindrem serà un mapa del problema que haurem deduït mitjançant el consens de petits grups i després a partir d’aquí tendrem un mapa finalitat des del qual podrem fer una planificació de la intervenció. Per tant, el primer que farem serà reunir-nos en petits grups per discutir els problemes amb els quals ens trobam els/les assessors/es a l’hora de desenvolupar la nostra tasca. Hem de consensuar les problemàtiques més importants (hem de prioritzar). Una vegada que hem identificat les necessitats i hem determinat les causes la següent passa és la de fer una planificació de la intervenció és a dir, determinar quines seran les competències que es desenvoluparan, els objectius, les finalitats i les estratègies. De tot aquesta temàtica però s’entreveu tota una xarxa de confusió de conceptes. Triar entre desitjos i necessitat. Sovint a la vida substituïm les necessitats pels desitjos. Pensam o ens fan creure que necessitam allò que
desitjam. Tots sabem que hi ha una dita que diu que “la mar com més té més brama”, i és que el desig ens porta a una addicció. Són font d’infelicitat ja que quan un desig és satisfet en sorgeix un altre. El filòsof grec Epicur ja dividia els plaers entre necessaris ( naturals, primaris) i els no necessaris (no naturals) i argumentava que només esdevenim persones felices si satisfem els plaers naturals. Hem de dir que, desig i necessitat esdevenen gairebé sinònims si no fos per les diferencies següents:
Desitjos
Necessitats
· Ens deixen ancorats en el passat ja · Ens fan avançar. Són vinculades que
es
desperten
per
satisfer amb l’evolució personal i professional
mancances del passat. ·
Sempre
desitjam
de cada persona. alguna
cosa · Tot allò que resolent-ho ens fa
(moltes vegades som infeliços i ens créixer
i
ens
fa
avançar
són
sentim insatisfets perquè desitjam necessitats. persones i les persones no es poden · Són aspectes fonamentals per a posseir)
l’existència de cadascú.
· Sovint són provocats i ens porten a accions innecessàries. Creen dependència, ens esclavitzen i ens omplen de forma errònia. És per això que abans de començar hem de tenir clars tots aquests conceptes i assegurar així la participació de tots els implicats. Aquest serà un element fonamental per a planificar les intervencions educatives amb èxit. Ens demanam: tenim realment necessitats?, tots els docents tenen les mateixes?, tots els problemes es poden resoldre amb la formació? Si ens posam en el lloc dels altres, escoltam i destriam entre allò que són necessitats i desitjos tendrem un punt de partida per poder fer una planificació de la intervenció.