Tema 5 (no Acabat)

1 Revolució industrial  procés on s’implanta la producció de productes. Gran Bretanya, mitjan SXVIII. Revolució Industrial: economia agrícola  economia industrial Canvis ~ Població: creixement ~ Producció agrícola: ús de maquinària i noves tècniques de conreu. ~ Comerç: increment d’¡ntercanvis ~ Transports: millores, que va permetre transport de més productes en menys temps. ~ Màquines i fàbriques: progressiva desaparició dels tallers artesans. Començament SXIX: Gran Bretanya, França, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya. Mediterrània: Catalunya i Llombardia. CAPITALISME i LIBERALISME ECONÒMIC (nou sistema econòmic) Característiques: ~ Propietat privada (propietaris en disposen lliurement – liberalisme) ~ Objectiu és un màxim benefici individual (crear un mercat) ~ Lliure competència entre les empreses Liberalisme econòmic Pensador: Adam Smith Estat havia de garantir plena llibertat de l’empresariat. Les teories van rebre suport de la Burgesia.

ADAM SMITH

CANVIS CANVIS DEMOGRÀFICS Població anglesa augmentà. ~ Manteniment de la taxa de natalitat. ~ Disminució de la taxa de mortalitat. o Desaparició de les grans pestes o Mesures higièniques i sanitàries o Construcció de claveueres o Vacunes o Desaparició de les grans fams CANVIS EN L’AGRICULTURA Productivitat va augmentar: ~ Guaret (triennal)  Sistema Norfolk (quadriennal). Va permetre que el camp sempre fos productiu. ~ Estabulació: productes durant tot l’any. ~ Nous productes d’Amèrica (patata, blat de moro...) ~ Noves eines (sembradora, Jethro Tull) El capital s’invertia en indústria. Gran propietaris van fer fora molts pagesos. Molts van marxar a les ciutats. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS Les ciutats van superar les muralles, nous barris amb avingudes on van anar a viure els més rics. No van poder absorbir tot el creixement  emigració cap a Estats Units i Canadà.

AUGMENT DELS INTERCANVIS

2

Intenció de vendre una gran quantitat d’articles al mercat. Creixement dels intercanvis comercials. MERCAT INTERIOR  conjunt d’intercanvis comercials entre diversos territoris d’un mateix país. Factors que van contribuir al naixement del mercat interior: ~ Augment del nombre de consumidors o Creixement demogràfic o Desaparició de població autosuficient (un mateix ja no produïa tot allò que necessitava per sobreviure) ~ Millores en els transports. o Millora de vies de comunicació o Canals navegables COMERÇ INTERNACIONAL Comerç amb Amèrica (esclaus a Àfrica). Viatge de retorn importaven: sucre, cafè, rom o cotó en brut. A escala mundial però amb colònies pròpies. Burgesia va obtenir molts guanys. S’invertia en la creació d’indústries. Conquerir per nous mercats Riquesa – Qualitat de vida – Aug. Població – Aug. Comerç

NAIXEMENT DE LA GRAN INDÚSTRIA MÀQUINA DE VAPOR 1769 James Watt (enginyer i mecànic escocès) va obtenir la patent de la màquina de vapor. Substituir les rodes hidràuliques. ~ Filadores (fibra tèxtil – fil) ~ Telers ~ Per bombejar aigua a les mines. ~ Locomotores de ferrocarrils i vaixells NOVES INDÚSTRIES Indústria tèxtil FERRO i CARBÓ Llanera  cotó Indianes: teles de cotó estampades de l’Índia Govern en va prohibir la importació. Van decidir importar el cotó en floca i produir a Anglaterra. Cotoners anglesos: adoptar noves filadores i teixidores Màquines – innecessària molta mà d’obra – augmentar la producció – preus molt baixos Indústria siderúrgica i el carbó Demanda de ferro. (filadores i teixidores, màquines de vapor, mines de carbó, ferrocarrils, vaixells de vapor) Per produir ferro i acer  combustible: carbó LA FÀBRICA Sistema fabril: de fàbriques Fàbrica: espai on es concentren una gran quantitat de màquines i d’obrers. Tot el que es produeix queda en mans de l’empresari, que obté els beneficis de la venda. Sou: diners rebuts a canvi d’un treball realitzat Màquines de vapor – treball continuat – torns.

FERROCARRILS  màquina de vapor que arrossega uns vagons i que es mou sobre dues vies de ferro Industrialització consolidada si hi ha ferrocarril. 1804 primera locomotora. Cada vegada més velocitat, més seguretat i més vagons. Poca confiança. Va substituir diligències. Màquina de vapor també es va aplicar als vaixells. I el casc va ser substituït per ferro o acer.

LLUITA DELS OBRERS

3

CONDICIONS DE VIDA I DE TREBALL DELS OBRERS Nova classe social: proletariat industrial Condicions de vida i treball molt dures. Habitatges ~ Dimensions reduïdes ~ Compartits per diferents famílies ~ Habitacions amb fins múltiples ~ Fredes, fosques, humides i mal ventilades. ~ Comuna a l’exterior i compartida amb els veïns. Barris ~ No disposaven de clavegueram ~ No estaven asfaltats ~ Deixalles s’acumulaven Jornada laboral ~ 12-14 hores diàries ~ 7 dies a la setmana ~ Fàbriques poc ventilades ~ Salaris baixos (homes-dones-infants) Treball infantil ~ Grau molt elevat d’analfabetisme ~ Dificultats per millorar la situació social Altres característiques ~ No hi havia subsidis d’atur. ~ Malalts no rebien ajut (sense jornal, podia perdre el lloc de treball) ~ NO metge ni medicaments ~ Manca d’higiene i seguretat. Esperança de vida molt baixa (al proletariat) INICI D’UNA LLARGA LLUITA Lluita per sortir de la misèria. Ludisme  malbé màquines i fàbriques. Raons: ~ Perquè produïen atur. ~ Pressionar empresa perquè cedís davant de les demandes. Pocs resultats. Sindicats  associacions de treballadors que tenien com a objectiu pressionar els empresaris i el govern per tal d’aconseguir millores. Vaga  mitjà de pressió més utilitzat. Govern va prohibir les associacions obreres. Segona meitat del SXIX – sindicats forts arreu d’Europa. EL SOMNI DE LA IGUALTAT REAL Marxisme i anarquisme ~ NO Capitalisme (volien una organització més justa de la societat, igualtat en drets, deures i riquesa) ~ NO Propietat privada (creien que era la causa de la desigualtat, propietat comuna o col·lectiva) ~ Societat comunista ~ Igualtat absoluta ~ S’hauria d’arribar-hi amb una revolució del proletariat Marxisme  Karl Marx i Friedrich Engels Per preparar la revolució s’organitzaven en partits polítics, partits comunistes Triomf: ~ Burgesia perdria el poder ~ L’Estat seria innecessari (desaparegut diferents classes socials) Partit Socialdemòcrata Alemany (PSDA) Partido Socialista Obrero Español (PSOE)