Tema 3 I 4 Socioafectiu

TEMA 3 DESENVOLUPAMENT SOCIAL 3.1 LA SOCIALITZACIÓ L’ésser humà és un ésser social i al llarg de la seca vida forma part de diferents grups de persones i es relaciona entre elles. Això, vol dir que l’ésser humà necessita d’altres éssers per poder sobreviure. Definició: És el procés pel qual cada ésser humà es converteix en un membre actiu i ple dret de la societat en la que forma part. Això, condueix a adquirir valors, pautes, costums culturals que el grup converteix. Al mateix temps, la persona es va convertint en un ésser únic i diferent de la resta. L’infant aprén els valors, costums culturals i les pautes a partir de dos Canals: -

Ensenyament directe: dir al nen com es tenen que fer les coses i ensenyar valors… Aprenentatge per imitació: fan el que veuen. A vegades, que els nens fasin el que veuen és dolent, ja que poden aprendre conductes dolentes com fumar.

Factors que condicionen el desenvolupament social: -

Genètica (gens de la familia). Ambient (l’entorn).

3.2 AGENTS SOCIALITZADORS Els agents socialitzadors són persones o institucions que exerceixen una influència sobre l’infant i això fa que l’infant tingui influències en el desenvolupament social. Els principals agents són: 1. Família: que és el nucli bàsic de la societat. És el primer agent socialitzador de l’infant. Amb la família és on l’infant interactua per primer cop i té les primeres relacions socials i a partir d’això va construint les bases per a relacions socials futures. Hi ha tres estils educatius de família: -

Autoritaris: que és el que imposa les normes. Permisiu: són aquells el que deixen fer als nens el que volen fer en cada momento i el sobreprotegiesen molt. Democràtic: és l’ideal i és aquell que possa normes o límits però només en el momento necessari. Entre el primer i el segon.

2. L’escola: és una de les maneres de possar-se amb contacte amb la societat. Institució organitzada per transmetre continguts i maneres de comportar-se. Podríem dirq ue l’escola és una societat en miniatura, ja que quan en formas part pertanys a un grup amplio n s’han d’acceptar unes normes de convivència. Infants molts anys a l’escola i aquí se’ls ensenya moltes habilitats socials (normes, valors, conductes…). Molts infants passen més temps a l’escola que a casa. 3. Grup d’iguals: els nadons no caminen i l’adult li ajuda a desplaçar-se i és aquí quan els nadons es possen en contacte amb els seus iguals. Quan els infants caminen hi ha unes interaccions autònomes amb els iguals. Gràcies a aquestes relacions socials hi ha una evolución quan els infants creixen: De 1 a 2 anys: actitud social és bastant solitaria. Es mouen per la curiositat i tenen ganes d’explorar (Joc Solitari). De 3 anys: es comencen a agrupar en 2 o 3 infants i juguen junts però no col·laboren junts (Joc Paral·lel). També, en aquestes edats es realitza un monòleg col·lectiu, és a dir, que tots els infants parlen. De 4 a 5 anys: normalmente s’amplia el grup i col·laboren entre ells (Joc Associatiu). En aquestes edats es comencen a interioritzar les normes. 

Diferents maneres de percebre entre ells la relació

-

Populars: són els infants líders, es parla d’ells però de forma positiva i són infants que cooperen molt i ajuden als demés companys. Controvertits: són aquells que es parla molt d’ells però pot ser de forma positiva o negativa. Solen actuar d’una manera agressiva. Promig: són aquells que passen desapercebuts. No sempre es parla d’ells però a vegades si, ja sigui de manera positiva o negativa. Ignorats: companys tímids i tenen poques habilitats socials i molts d’ells es passen el dia sols. Rebutjats: nens que no es vol estar al seu costat, perque solen pegar molt. Normalment, comencen les barelles i tenen poques habilitats socails.

-

4. Els mitjans de comunicació: un dels més importants és la televisió i sobretot les imatges, ja que motiven als nens i els sedueixen molt. 3.3 TEORIA PSICOSOCIAL DE ERIKSON.

3.4 ELS CENTRES INFANTILS I EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL Els infants aprenen molt des de petits a relacionar-se però sabent que els nens són molt egocèntrics i a poc a poc aquesta etapa s’anirà superant. A la llar d’infants s’aprén a compartir, conviure, cooperar, solucionar conflictes, tenir confianza, aprenen a tenir bons hàbits i rutines. Un dels objectius més importants és apremdre a respectar i acceptar les coses tal com són. Hi ha tècniques per ensenyar conductes i així l’infant actuï d’una manera positive: -

Reforç Positiu: és aquella conducta que volem que segueixi repetint. Donant-li recompenses en el mateix momento que la fa. Les recompenses es poden fer de manera verbal, afectiva o material (anar d’excursió…). Tècnica Premark: és aquella en que el nen associa una activitat desagradable amb una activitat agradable. Ex. Si et rentes les dents et llegiré un conte. Aprenentatge per observació: els adults amb la seva conducta ensenyen directamente als infants a realitzar una conducta. Ex. creuar quan el semáforo estigui en verd. Modelatge i aproximacions succesives: hi ha un objectiu aleshores fem activitats diverses per arribar aquest objectiu. Ex. rentar-se les dents (objectiu) ensenyar com agafar raspall… (activitats). Tècniques per a que desapareixi una conducta negativa:

1. No fer cas a la conducta negativa que està fent un nen. 2. Treure a un nen a un racó perque pensi el que ha fet malamente. 3. Càstig: treure-li una joguina que li agradi molt. Mai pegar-li ni cridar-li.

TEMA 4 DESENVOLUPAMENT SEXUAL Tenim que l’espècie humana està dividida bilògicament en dos espècies: - La femenina - La masculina Aquestes espècies tenen una sèrie de diferències físiques i biològiques que s’anomenen Diferències de Sexe. A part d’aquestes característiques hi ha diferències de creences, comportaments, actuacions i això s’anomena Diferències de Gènere. El desenvolupament sexual dura un temps determinat i té una finalitat que és “preparar a la persona perque segueixi reproduint”. 4.1 TEORIA DE FREUD. ETAPES DEL DESENV. SEXUAL Freud va dir que la sexualitat a d’anar evolucionant i cada persona ha d’acceptar la seva sexualitat. Has d’acceptar tal com ets i aleshores seràs sà i alegre, si això queda reprimit pot arribar a ser un trastorn o patologia. Freud va parlar d’un concepte LIVID “és la força pulsional que condueix al plaer”. Segons Freud hi ha tres zones erògenes, que són aquelles parts que poden afavorir el plaer. Qualsevol part del cos pot ser erògena però diu que hi ha tres i especifica tres fases:  Fase Oral (0-2 anys): boca i llavis. El fet de succionar li produeix molt plaer. En aquestes edats els nens es porten tot a la boca. (xumet, dit…). 

Fase Anal (2-4 anys): zona erògena es situa a l’aparell digestiu. Senten plaer aguantan i fent el pipi i la caca.



Fase Fàl·lica (4-7 anys): zona erògena seran els genitals.

Freud diferencia tres complexes importants: -

Complex d’Edip: en aquestes edats senten un desig eròtic cap a la mare, mentres que cap al pare el tenen com un rival. Per tant, el nen s’identifica amb el pare pera conseguir l’amor de la mare.

-

Complex d’Electra: les nenes senten un desig cap al pare i a la mare la tenen coma rival. Aleshores, s’identificaran amb la mare pera conseguir l’amor del pare.

-

Complex de Castració: els nens no entenen la difèrencia d’òrgans. Quan el nen veu a la nena sense penis pensa que a ell també se’l tallaran. La nena es sent amb inferioritat i estarà al costat del pare.

4.2 L’EDUCACIÓ SEXUAL 

Quan?

La sexualitat comença des de l’úter de la mare i l’educació sexual des de que al nen li apareix la curiositat.  -

Primer pregunten pel seu cos. Després, pel dels altres. 

-

Com solen evolucionar les preguntes que fan els nens?

Què hem de respondre?

La veritat tenint en compte l’edat. Respondre amb respostes sencilles i concretes. En el momento que t’ho demana i la mateixa persona a la qual a preguntat el nen.

4.3 L’ACTITUD DE L’EDUCADOR -



És important que l’educador no es quedi bloquejat en el tema de la sexualitat. L’educador a de tenir clar que la sexualitat infantil va evolucionant i cada etapa a la seva manera. L’educador ha d’estar preparat per respondre totes les preguntes que li poguin fer. Recomanacions per apares i professors

Mai ens hem de: -

Negar a contestar una pregunta. Parlar a l’infant com si fós un secret. Reprimir al nen perque pregunti o es toqui.

Si hem de: -

Utilitzar paraules concretes, és a die, no parlarem d’espermes sinó que de “semilletes”. Contestar sense tenir en compte el sexe que ens ho demana. Contestar instantàniament, amb naturalitat. Aprofitar l’embaràs per poder explicar alguna cosa sobre la sexualitat.

4.4 LA COEDUCACIÓ -

Educació igual i conjunta tant pels nens com per les nenes. Encara que sabem que hi ha diferències entre els sexes, envers de menysprearles cal extreure les riqueses. El que es vol aconseguir amb la coeducación és una confiança en els dos sexes, que es valori el masculí i el femení. En temes de discussió donar oportunitats d’igualtat i drets d’oportunitat en quant a l’educació.