Tema 3-4 Families

Tema 3 DESENVOLUPAMENT SOCIAL 3.1 La socialització L’esser humà es un esser social i al llarg de la seva vida forma par de diferents grups de persones i es relaciona entre elles, això vol dir que necessita d’altres persones per viure. Concepte: Es el procés per mitja del qual cada esser humà es converteix en un membre actiu i amb ple dret de la societat en la que forma part. Això condueix ha adquirir valors, pautes, costums culturals... que el grup comparteix i al mateix temps la persona es va convertit en un esser únic i diferent d ela resta. *Ens desenvolupem al llarg de tota la vida, i no tothom ho fa a la mateixa vegada. FACTORS CONDICIONANTS Genètica: Herència Ambient: Entorn L’infant va aprenent aquest valors i normes a traves de dos canals: 1. Ensenyament directa: Els valors i normes s’han d’ensenyar, dir directament com s’ha de fer. 2. Aprenentatge per imitació: Imita la conducta de l’adult (de vegades pot causar problemes) 3.2 Agents socialitzadors Son persones o institucions que exerceixen una influencia sobre l’infant i això fa que l’infant tingui influencies en el desenvolupament social. PRINCIPALS AGENTS SOCIALITZADORS 1. Família: Es el nucli basic de la societat i es el primer agent socialitzador de l’infant. Amb la família es on l’infant interacciona per primer cop, on te les primeres experiències socials i poc a poc va construint les bases per establir les futures relacions socials. Hi ha 3 estils educatius de família: 1. Autoritari: Es el que imposa les normes. 2. Permissiu: Aquells que deixen fer al nen el que volen en cada moment sense límits, i el sobreprotegeixen molt. 3. Democràtic: Es l’ideal. Es aquell que posa normes o límits però nomes en el moment necessari. (esta entre la primer i la segona). 2. Escola: Es una de les maneres de posar-se en contacte amb la societat. L’escola es una institució organitzada per transmetre continguts i maneres de comportar-se. Podríem dir que l’escola es una societat en miniatura ja que nomes quan formes part d’aquest grup, ja pertanys a un grup ampli on s’ha d’acceptar unes normes de convivència. Els infants estan moltes hora a l’escola i molts anys on se lis ensenyen habilitats socials; formes de comportar-se, normes, conductes...

3. Els grups d’iguals: Em de tenir en compte que els nadons no caminen i es l’adult qui li ajuda a desplaçar-se, i aquí es on l’infant te el contacte amb els iguals. Quan ja caminen i es desplacen hi ha una interacció autònoma amb els iguals. Gracies a aquestes habilitats socials hi ha una evolució quan creixen. 1. De 1 a 2 anys  L’actitud que tenen es bastant solidaria i es mouen per la curiositat i ganes de explicar. 2. 3 anys  Es realitzen les primeres agrupacions, estan junts però no col·laboren (joc paral·lel). També en aquestes edats es realitza un monòleg col·lectiu, es a dir, que tots els infants parlen. 3. De 4 a 5 anys  Es un grup de 4 o 5 nens i col·laboren entre ells (joc associatiu) i es en aquestes edats quan comencen a interioritzar les normes. Diferents maneres de percebre entre ells la relació I) II) III) IV) V)

Populars: Son els infants líders, es parla molt d’ells d’una manera positiva i son infants que cooperen molt i ajuden als demes. Controvertits: Parlen molts d’ells però pot ser de manera positiva o negativa ( solen actuar d’una manera agressiva, criden...). Promig: Aquells que passen desapercebuts, algun cop es parla d’ells tant de manera positiva o negativa. Ignorats: Infants que solen ser molt tímids, solen tenir poques habilitats socials i molts dies passen el dies sols (apartats). Rebutjats: Son nens els quals, els demes no voles estar al seu costat. Normalment comencen baralles i tenen poques habilitats socials.

4. Mitjans de comunicació: Un dels mitjans mes importants es la televisió i sobre tot les imatges que transmeten (les imatges motiven molt al nen i els sedueixen). 3.3 Els centres infantils i el desenvolupament social Els infants aprenen molt des de que van als centres infantils, aprenen a relacionar-se amb els demes i son molt egocèntrics, poc a poc aquesta etapa la van superant, veuen que no sols esta ell. A la llar d’infants aprenen a conviure, a compartir, a cooperar... a superar conflictes, tenir confiança en si mateix, aprenen hàbits, rutines... Un dels aspectes molt importants es aprendre el respecte i l’acceptació de les coses tal com son. Tècniques per a ensenyar conductes i així l’infant actuï de manera positiva 1. Reforç positiu: Conducta que volem que segueixi repetint, ho fem donant-li recompenses en el mateix moment que ho fa. Felicitant-lo, abraços, petons... 2. Tècnica premark: Es aquella en que el nen associa una conducta positiva amb una negativa (agradable amb desagradable) Ex. Si et menges la verdura et donaré xocolata/ si et rentes les dents et llegiré un conte. 3. Aprenentatge per observació: Els adults, amb la seva conducta, ensenyen directament al infants a realitzar la conducta. Ex. Quan et pares al semàfor amb vermell ell repetirà la conducta.

4. Modelatge i aproximacions successives: Anar poc a poc fent conductes simples fins que el nen o comprengui. 5. Tècniques per a que desapareix-hi una conducta negativa: - No fer-li gaire atenció: no respondre a la conducta negativa. - Racó del pensament: fer-li pensar per intentar que comprengui que no esta bé. - El càstig: Treure-li alguna cosa que li agrada molt; això depèn de: que fa, on ho fa, diferenciar el avis en grup o individual, mai pegar ni cridar.

Tema 3 DESENVOLUPAMENT SEXUAL •

La espècie humana esta dividida en 2: espècie femenina i espècie masculina. Tenen una sèrie de diferencies: -

• • • •

Diferencies de sexe: diferencies físiques i biològiques Diferencies de gènere: diferencies de creences, comportaments, actuacions...

El desenvolupament sexual dura un temps determinat i te una finalitat; que es pugui continuar la espècie humana. De 0-6 anys hi ha diferents etapes en la sexualitat, volen descobrir els seus òrgans sexuals. Aquest plaer que tenen ho manifesten primer amb ells mateixos i desprès amb altres persones. Els nens comencen a preguntar molt als pares perquè tenen molta curiositat, i això es un tema tabú. Comencen a diferenciar el seu propi cos de el dels altres.

Teoria de Freud  Etapes del desenvolupament sexual Diu que la sexualitat a donar evolucionant i cada persona a d’assolir la seva sexualitat. S’ha d’acceptar tal i com som per ser una persona sana, alegre, feliç... i si això es reprimeix pot arribar a ser un trastorn o patologia. Lívid: Es la força pulsional que condueix al plaer. Segons Freud hi ha 3 zones erògenes, que son aquelles parts del cos que poden produir plaer, qualsevol part del cos pot ser erògena però especifica 3  Fase oral: de 0-2 anys  La zona erògena es la boca i els llavis, el fet de succionar li produeix molt plaer, per això tot va a la boca, (si li treus el xumet o substituirà amb el dit).  Fase anal: de 2-4 anys  La zona erògena es l’aparell digestiu, senten plaer aguantant i fent-lo. (Qual li treuen el bolquer no volen fer caca perquè tenen la sensació de que perden algo que es seu).  Fase fàl·lica: de 4-7 anys  La zona erògena es centra en els òrgans genitals.

Aquest home diferencia 3 complexes importants: 1. Complex d’Edipo: Els nens senten un desig eròtic per la mare, rebutgen al pare perquè el te com un rival. Intenta identificar-se amb el seu pare per tenir el amor de la seva mare. 2. Complex d’Electra: Els nens senten desig del pare i veuen a la mare com una rival. 3. Complex de castració: Els nens no comprenen les diferencies dels òrgans, quan el nen veu la nena que no te penis pensa que li han castrat i el nen te por de que li passi això. La nena sent inferioritat davant el nen i pensa que estan al costat del seu pare o podrà arreglar 4.2 EDUCACIÓ SEXUAL Comença des de que al nen ni arriba la curiositat, quan comença a preguntar, cal contestar de manera correcte, la realitat, cada cosa amb el seu nom. Com evolucionen aquestes preguntes: - Primer pregunten sobre el seu cos i desprès pel dels altres. ¿Perquè no es com jo? ¿Perquè es diferent? Com devem respondre: - La veritat però tenint en compte la edat, respostes senzilles, al moment i te que respondre la mateixa persona a qui pregunta. 4.3 L’ACTITUD DE L’EDUCADOR Es important que l’educador no es quedi bloquejat en el tema de la sexualitat. L’educador a de tenir molt clar que la sexualitat infantil va evolucionant i cada etapa evoluciona en el seu moment. L’educador a de estar preparat a respondre tot tipus de preguntes que li faci el nen. Recomanacions per educadors i pares o Mai ens em de: - Negar-nos a respondre una pregunta. - Parlar a l’infant com si fon un secret. - Castigar-lo o reprimir-lo per haver fet preguntes sexuals o que es toqui. o Si hem de: - Utilitzar paraules concretes (no parlar de espermes ni semillites) - Contestar sense tenir en compte el sexe que ens ho a demanat - Contestar amb naturalitat, instantàneament. - Aprofitar l’embaràs per explicar alguna cosa sobre la sexualitat. 4.4 COEDUCACIÓ Significat: Educació igual i conjunta tant per nen com per nenes encara que hi agui diferencies, sense menysprear cap sexe, extreure les riqueses de cada un. El que es vol aconseguir: 1. Una confiança entre els 2 sexes. 2. Que es valori el masculí i el femení

3. Donar les mateixes oportunitats en l’educació.