Tema 2_desenvolupament Sensorial(2)

TEMA 2: DESENVOLUPAMENT SENSORIAL 2.1.- DESENVOLUPAMENT SENSORIAL DE L’INFANT

- Primer contacte amb els SENTITS, avanç de néixer, dins del ventre de la mare. - És el primer pas en el procés de formació de les funcions cognitives i afectives. - Ajuda a construir-se com a ésser i a pensar com una totalitat. Ja que al principi creu que ell i la mare són 1.

2.2.- SENSACIÓ I PERCEPCIÓ. LLEIS DE LA GESTALT

- Des del moment en que es troba fora del ventre, les sensacions fan que senti i percebi tot el que procedeix del seu entorn i del seu organisme. • EL PROCÉS SENSORIAL I PERCEPTIU: - Les sensacions són els processos per mitja dels quals la informació sensorial arriba al cervell. - Les sensacions són processos neuronals que es reben des de les cèl·lules receptores i transmeten les dades a les neurones. Aquestes ho dirigeixen al cervell que serà el processi la resposta. CÈL·LULES RECEPTOR

DADE

NEURON

CERVEL L

SENSACIÓ  Impressió produïda per l’excitació originada en un receptor sensorial, a causa d’un estímul provinent de l’exterior o de l’interior. PERCEPCIÓ  És la possibilitat d’organitzar els estímuls i de poder diferenciar uns objectes dels altres. Es considera un primer pas cap al desenvolupament cognitiu i estan molt lligats a les sensacions. •

PRINCIPIS D’ORGANITZACIÓ PERCEPTIVA: LLEIS DE LA GESTALT - Corrent psicològic que va ajudar a conèixer millor les percepcions (visual sobretot). - Ajuda per entendre la percepció d’un nen:  La percepció és un tot. Quan varia un element, varia la percepció.  No s’exerceix sobre elements aïllats, sinó en camps perceptius.  Està organitzada i estructurada, té una càrrega genètica important.  La percepció d’una infant està organitzada des de que neix i afecta la manera de percebre els estímuls de l’entorn. 1.- Llei de la pregnància o de la bona forma:

La percepció humana tendeix a percebre les coses de la manera més senzilla possible, equilibrada, estable i regular. Aquesta llei es considera el principi bàsic de la resta. 2.- Llei de la proximitat: La ment tendeix a agrupar com un mateix objecte, elements que estan pròxims en l’espai. 3.- Llei de la semblança:

Es tendeix a agrupar elements semblants. 4.- Llei del tancament:

Tendència a clausurar les bretxes existents en una figura, es perceben figures completes encara que no ho són. 5.- Llei de la continuïtat: Es tendeix a percebre com si fossin part d’una mateixa figura els estímuls que guarden entre sí una continuïtat. 6.- Llei de la figura fons:

La figura és l’objecte sobre el qual es localitza l’atenció, el fons és al darrera o envolta la figura. Quan la relació figura - fons és ambigua, no som capaços de veure-les alhora. 7.- Llei de la predisposició perceptiva:

Moltes vegades es sent allò que s’espera percebre i encaixa amb idees preconcebudes. Les expectatives influeixen en la manera de percebre.

2.3.- CLASSES DE SENSACIONS: •

EXTEROCEPTIVES: - Són les sensacions que reben els estímuls del món exterior. - Els receptors sensorials estan situats en els òrgans dels sentits.

ENVIEN ANÀLISI ESTÍMU SENYALS ÒRGANS CÒRTEX SENSAC • INTRACEPTIVES: L DELS CEREBR - Són les sensacions, dels estímuls de les quals, provenen de IÓ l’organisme:  PROPIOCEPTIVES: íntimament relacionades amb el moviment i gairebé tota la informació prové de la vista. RECEPTORS SENSORIALS: Músculs, tendons, oïda interna

TO MUSCULAR, POSICIÓ EN L’ESPAI, ES PERCEP DISPOSICIÓ DELS MEMBRES, MOVIMENT I EQUILIBRI

CÒRTE ENVIEN INFO X CEREB RAL

 VISCEROCEPTIVES: També s’anomenen interoceptives. Sensacions essencials per la Per sota ESTATS homeòstasis del AFECTIUS, (equilibri dels còrtex EMOCIONS, processos metabòlics interns): Conductes per disminuir el 2.4.-SISTEMES SENSORIALS - La percepció i processament de les sensacions es duen a terme a través dels diferents sistemes sensorial o sentits. - En el nen apareixen en el següent ordre: 1. Tacte 2. Vestibular 3. Gust 4. Olfacte 5. Oïda 6. Vista

RECEPTORS SENSORIALS : Òrgans interns, Cor,

•

EL TACTE: - Proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes. - L’òrgan més gran del cos és la pell. És un òrgan complex i vital per l’organisme. - Es compon de dos teixits: cutani (la dermis) i subcutani (l’epdermis). - Té diferents receptors i cadascú capta diferents estímuls: temperatura (fred i calor), tacte (pressió i vibració) i dolor.  Corpuscle de Pacinni: percep el grau de pressió ( consistència i pes dels objectes).  Corpuscles de Meissner: s’encarreguen de les sensacions de contacte (forma i grandària).  Terminacions nervioses lliures: receptors del dolor.  Corpuscles de Ruffini: capten els canvis de temperatura amb la calor.  Corpuscle de Krausse: perceben la sensació de fred. Pell glabra

Corpuscle de Krause

Corpuscle de Ruffini

Pell amb borrisol

Corpuscle de paccini

Terminacions nervioses lliures

Corpuscle de Meissner

-

-

DESENVOLUPAMENT:  El fetus és sensible al tacte i el nadó té una sensibilitat tàctil molt precoç.  El tacte i la sensibilitat cutània és el sentit que es desenvolupa primer.  El nounat explora la font d’alimentació a través de la sensibilitat bucal.  El nadó exerceix la percepció tàctil amb la boca, desprès amb les mans i els peus.  Als 6-7 mesos evoluciona i comença a utilitzar altres zones: dits, àrea genital, galtes... TRASTORNS: El més freqüent és la insensibilitat tàctil, es pot tenir en qualsevol sensació tàctil a causa de deficiències en els receptors.

•

SISTEMA CINESTÈSIC: - Es pot percebre el to muscular, el moviment i la disposició del seus membres, el pes i la disposició a l’espai. EQUILIBRI  Sistema sensorial - Aquesta informació la recull de la vista i el tacte, però l’acció la fa el sistema cinestèsic. - Ho forma: L’Aparell vestibular i els receptors sensorials dels músculs i dels tendons.  APARELL VESTIBULAR: - Proporciona dades sensorials i provoca reaccions relacionades amb l’equilibri i fa mecanismes automàtics. - Està situat en la part laberíntica de l’oïda. - Està format per: Sacs vestibulars, canals semicirculars i nervi vestibular (transmet la informació al cervell).  RECEPTORS SENSORIALS DELS MÚSCULS I DELS TENDONS: - Donen informació sobre el to muscular, la disposició dels membres i la relació entre ells. - DESENVOLUPAMENT: El nounat ja percep el moviment. S’anirà desenvolupant amb el desenvolupament psicomotriu. - TRASTORNS: A causa de trastorns congènits, traumatismes o infeccions (otitis continuades) pot aparèixer una pèrdua de l’equilibri, descoordinació dels moviments, etc.

•

EL GUST: - Sentit essencialment químic (si no hi ha una substància, no està en funcionament). - L’aparell gustatiu està a la cavitat bucal. - La llengua, la laringe i la faringe són els òrgans on es troben els receptors gustatius: botons (protuberàncies de la llengua en les papil·les linguals). - Des de les papil·les surten les fibres nervioses que conformen el nervi gustatiu, que és el que

-

porta la informació al cervell. Les qualitats que distingeixen són: amarg, àcid, salat, dolç. I cadascuna es percep en una zona de la llengua. El sabor és el gust + l’olfacte. DESENVOLUPAMENT: Avanç de néixer ja es tenen papil·les gustatives que funcionen. TRASTORNS: A causa d’alteracions parcials o totals en els receptors sensorials, es poden produir:  Hipoagèusia: disminució de la sensibilitat gustativa.  Agèusia: falta de sensibilitat gustativa.  Paragèusia: falta de la interpretació del gust (no és com el daltonisme, que hi ha errors d’interpretació, sinó que no es reconeix el gust).

•

L’OLFACTE: - És un sentit químic, molt lligat al gust, però no sempre. - Es perceben qualitats i canvi quantitatius dels olors. - L’aparell olfactiu es troba a la part superior de les fosses nasals, són a l’orifici d’entrada que condueix al bulb olfactori totes les substàncies oloroses. - Els receptors estan en la mucosa olfactiva (pituïtària groga)al sostre de les fosses. - DESENVOLUPAMENT:  Al néixer, el sentit de l’olfacte ja està desenvolupat.  El nadó discrimina i té tendència i preferència cap a olors conegudes (com la de la mare).  Desenvolupament màxim als tres anys, la seva evolució va lligada al gust. - TRASTORNS: Per problemes en la pituïtària (receptor) es pot produir la insensibilitat olfactiva: És la pèrdua parcial o total de les capacitats olfactives.

•

L’OÏDA: - És l’òrgan que recull les vibracions sonores del medi i les transporta en impulsos elèctrics que són interpretats a l’escorça cerebral. - L’orella és la seu de l’aparell auditiu i de l’aparell vestibular.

-

L’aparell auditiu es composa de:  OÏDA EXTERNA - Pavelló de l’orella: recull les SEPARATS PER ones sonores LA MEMBRANA - Conducte auditiu extern: 2,5 cm TIMPÀNICA  OÏDA MITJANA articulats  martell,

 OÏDA INTERNA

ESTÍMUL AUDITIU

- Caixa del timpà: 3 ossets enclusa, estrep. - Trompa d’Eustaqui: comunica amb la faringe i serveix per airejar l’oïda. - Finestres oval i rodona: obertures en la part de l’orella. - Perla còclea: fluid líquid. - Òrgan de corti: cèl·lules ciliades  RECEPTOR - Nervi acústic: envia la informació al cervell

VIBRACIÓ

CÈL·LULES CILIADES

IMPACTE DEL SO Ones sonores Mecanisme: ORELLA

OÏDA MITJANA

CONDU CTE AUDITIU

Cadena d’ossets: es belluguen depenent de la intensitat o el

TIMP À -

-

Finestra oval

Especialitzades: força, so intensitat Òrgan de corti Impuls Nervi

CÒCLEA

DESENVOLUPAMENT:  El nen, al néixer, té una sordesa parcial perquè el nervi auditiu està immadur. El conducte auditiu està tapat per la mucositat.  Al moment de néixer pot distingir timbre, to i so, capacitat de localitzar el so (la perd als pocs dies de néixer, però amb el temps la recupera) i no reacciona a són monòtons.  A les 12h distingeix el llenguatge humà. Als 2 dies distingeix els sons intensos i als 7 dies reconeix la veu dels pares. Als 2 mesos és capaç de dirigir l’atenció al so (girar el cap). Als 3 mesos, els crida l’atenció el so musical. TRASTORNS:  Segons la localització:

- TRANSMISSIÓ: oïda externa o mitjana. - RECEPCIÓ: oïda interna.  Segons el nivell funcional: - SORDESA TOTAL: per destrucció bilateral de les estructures acústiques. - HIPOACÚSIA: pèrdua uni o bilateral, en diferents graus. Es pot corregir amb audiòfons o pròtesi. Té una agudesa auditiva insuficient, que li dificulta l’aprenentatge i necessita actuacions determinades. ACI  adaptació curricular individualitzada.  Segons la pèrdua, hi ha diferents graus: - Sordesa lleugera: o mala audició, sol passar desapercebuda. Menys 40db - Sordesa mitjana: De 40 a 65db - Sordesa severa: pèrdua entre 65 i 85 db - Sordesa profunda: Més 85 db.

•

LA VISTA - Destinat a captar la llum per mitjà del sistema visual. - L’òrgan és l’ull i es localitza en les òrbites entre els ossos de la cara i el crani. - En l’òrbita es troba el globus, la parpella i l’aparell lacrimal. - La parpella, les celles i el lacrimal serveixen per protegir i conservar l’ull. - GLOBUS OCULAR: Tres capes, tres cambres i el cristal·lí.  CAPES:  Externa Escleròtica: opac i llis, no deixa passar la llum. Còrnia: transparent, deixa passar la llum. 

Mitjana (ÚVEA) Iris



Interna (RETINA) l’agudesa

FOTORECEPTORS

Cos ciliar - Centre: pupil·la  determina la quantitat de llum - Posterior: coroide  cambra fosca, adaptació a la llum

Fòvea: regió central, regula visual. Bastonets: receptors claredat Cons: receptors color Disc del nervi òtic

 CAMBRES:  Anterior i posterior: conté l’ humor aquós (99% H2O), regula la pressió.

 

Central (VÍTRIA): conté l’ humor vitri (gelatinós), darrera del cristal·lí. Cristal·lí: lent biconvexa (sense nervi), conjunt de capes transparents.

LLUM CÒRNIA CRISTAL·LÍ (Capa externa) (2a lent)

PUPIL·LA a través

(diafragma)

passa Envia la llum

LÒBUL OCCIPITAL NERVI transmet

RETINA (imatge

Impressionada) -

DESENVOLUPAMENT:  El nadó distingeix fosc i clar. Poca visió.  Al mes fixa un objecte gran i el segueix 90º. Als dos mesos acomoda la mirada i segueix 180º. Al tercer mes ho segueix completament.  Al 4 mes ja té horitzó visual, al 6 mes ha adquirit mà - ull i percep la profunditat. Als 8 mesos examina objectes amb deteniment.  A l’any té l’agudesa visual d’un adult.

-

TRASTORNS:  De refracció:  MIOPIA - Els rajos lluminosos convergeixen avanç d’arribar a la retina. - La imatge es forma davant de la retina i només es veuen bé els objectes que estan a prop.  HIPERMETROPIA - Els rajos es convergeixen darrera de la retina. - La imatge es forma darrera i només es veuen bé els objectes que són lluny. - Es corregeix amb lents convergents.  ASTIGMATISME - La còrnia no refracta la llum i els rajos no convergeixen en el punt de la retina adequat. - Es distorsionen les formes. - Es corregeix amb lents cilíndriques.  De mobilitat:



ESTRABISME l’ull.

- Pèrdua del paral·lelisme normal de - Es corregeix tapant l’ull sà, per procurar que el cervell rebi les imatges que li envia l’altre ull. - Pot ser unilateral o bilateral i es classifiquen en: CONVERGENTS i DIVERGENTS, segons la direcció dels eixos visuals. - Es fan exercicis per enfortir els músculs de l’ull afectat. En casos s’utilitza la cirurgia. - El nounat té un estrabisme normal, però si a partir dels 6 mesos persisteix s’haurà de corregir perquè hi ha una alteració en la visió.

 De percepció:  DALTONISME per una

- Alteració de la percepció dels colors, Deficiència en els corns (receptors

colors). - Solen confondre: verd/vermell  Alteracions més greus:  AMBLIOPIA - Disminució de l’agudesa visual. No són capaços de percebre detalls en les formes. - Causat per un procés patològic ocular o Cerebral, i van empitjorant.  CEGUESA - Falta de visió o d’absència de la percepció visual (una persona cega pot ser que no tingui cap problema als ulls, sinó al cervell). - CAUSES: anomalies o lesió al cervell o al nervi òptic, traumatismes, infeccions...

2.5.- ESTIMULACIÓ SENSORIAL • • • • • • • •

Mètode basat en teories científiques que pretenen potenciar al màxim les possibilitats dels nens per facilitar-los el desenvolupament i els aprenentatges futurs. Es pot fer naturalment. Quan l’estimulació és programada i intencionada els resultats es multipliquen. No pretén forçar el progrés normal i lògic del nen, perquè podria ser contraproduent. OBJECTIU: afavorir l’evolució. L’estimulació no s’ha de confondre amb l’estimulació precoç. L’estimulació precoç és un mètode terapèutic que pretén rehabilitar al nen amb alteracions o retards en el desenvolupament. La diferència entre l’estimulació i l’estimulació precoç, és que l’estimulació precoç l’ha de portar a terme un especialista (logopeda, psicomotricista, fisioterapeuta...). MÈTODES D’ESTIMULACIÓ PRECOÇ:

• • • • • •

Domman-Delacato (nens amb lesió cerebral): Mètode dels VITS de intel·ligència. - Andrea Rets (nens amb greu disminució psíquica) La proposta d’estimulació és una introducció i s’ha de realitzar avanç dels tres anys i avanç que es completi la maduració neuropsicològica. Les activitats estan classificades segons el desenvolupament de cada àrea sensorial i s’intenta seguir un ordre de complexitat gradual. S’ha de procurar que no sigui sistemàtic, s’ha de fer flexible ja que s’ha de tenir en compte la maduració de cada nen. Activitats pensades individualment, però es pot ampliar al grup modificant-les. Estan classificades, però s’haurien de globalitzar i ser multi sensorials que és com es reben els estímuls naturalment. GUIA INICIAL: - ESTIMULACIÓ DEL TACTE (Maria Montessori)  El material ha de contenir alguna qualitat tàctil perceptible: grandària, consistència, forma, textura, pes...  La mida i pes han de ser adequats i han de ser atractius per cridar l’atenció dels nens.  S’ha de complir la normativa de l’Unió Europea. - ESTIMULACIÓ DEL GUST  El gust es desenvolupament segons els aliments que es van introduint en la dieta del nen.  Les activitats s’han de tenir en compte els aliments que els nens poden menjar, les intoleràncies i les al·lèrgies que tinguin. Ex  Un nen amb 6 mesos no li donis galetes perquè fins els 7 mesos no pot menjar gluten. O no li donis pernil, perquè s’ofegarà. - ESTIMULACIÓ DE L’OLFACTE  S’ha de dirigir amb cura l’activitat, perquè el material vagi al nas i no a la boca, com solen fer els nens, perquè hi haurà coses que no puguin menjar. - ESTIMULACIÓ DE L’OÏDA  Amb els nens SEMPRE s’ha d’intentar establir contacte visual crea empatia.  S’ha d’utilitzar un vocabulari senzill i parlar pausadament, amb una intensitat de la veu normal.  El material ha de ser variat i contenir diferents qualitats sonores: timbre, to, freqüència i intensitat.  Per treballar l’oïda s’ha d’intentar que l’aula estigui tranquil·la.  A partir d’un any, l’estimulació auditiva es pot produir amb contes (amb onomatopeies), cançons i diferents dites. - ESTIMULACIÓ DE LA VISTA  El material ha de ser variat i atraient en grandària, amb colors vius i contrastos (blanc/negre, vermell/negre...). Han d’estar en el camp visual del nen.

2.6.- OBSERVACIÓ I REGISTRE SENSORIAL

• • • •

L’observació és un dels principals eines de que disposen els educadors a l’hora d’advertir qualsevol problema. A l’escola es registra TOT: s’han d’anotar les incidències en fixes que permetin fer-ne un seguiment. És necessari tenir tota la informació que els pares donin del nen per coneixe’l i així poder advertir problemes. Pautes d’observació sensorial: - Comprovar si hi ha algun problema de matis en el desenvolupament. - Assegurar-nos d’observar cada nen, es sol fixar-se en els extrems dins de classe. - Per observar el desenvolupament sensorial, hem de saber que hi ha tres fases:  CAPTACIÓ: és la percepció de l’estímul, hi ha una resposta reflexa.  SEGUIMENT: segueix l’estímul amb els sentits corresponents, la resposta ja té un sentit.  RECONEIXEMENT: reconeix l’estímul i la seva resposta és pensada.

2.7.- NENS AMB NECESSITATS SENSORIALS EDUCATIVES ESPECIALS • • • • • • • • •

Retard funcional o alteració sensorial, els nens que ho tinguin sempre poden millorar amb un treball específic o atenció individualitzada. Els nens poden està amb els altres nens (AULA COMUNA) o ve han d’anar a un centre específic (AULA ESPECÍFICA). Sempre han de seguir un programa elaborat i executat per un especialista, a vegades també ho pot fer la mestra. L’especialista elabora un pla d’actuació perquè el nen faci una programació específica: ACI  adaptació curricular individualitzat (pot incloure totes o algunes àrees). Quan hi ha un nen amb retard funcional (immaduresa o lentitud en el desenvolupament sensorial) amb estimulació aconseguirem el nivell òptim. Necessitem un suport i estimulació adequada, moltes vegades amb una mestra individual, i pot millorar enseguida. TOTES LES ACTIVITATS PER ESTIMULAR ELS SENTITS HAN D’ENGLOBAR LES TRES FASES DE DESENVOLUPAMENT SENSORIAL. Amb els nens que necessiten suport, sempre han de començar per la primera fase (captació) i després les altres dues en ordre. S’ha de tenir paciència, no es pot pressionar al nen, hem de ser comprensius. S’ha de presentar les activitats de manera motivadora i engrescadora, pujant l’autoestima del nen.