Rondalles E Valor

Les rondalles d’Enric Valor

Treball realitzat pel grup de PACG 06-07 Ies Enric Valor de Pego Projecte Sòcrates

LES RONDALLES Fa molts molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o quan amb el bon temps parents i amics seien tots junts, sempre hi havia algú que contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és comú llegir-les al llibre. L’estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les aerrels de la cultura originari dels pobles d’aquestes narracions, una cultura que a causa de l’avanç del “progrés” i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de desaparéixer.

QUÈ ÉS UNA RONDALLA? És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i que té unes fòrmules fixes d’inici i acabament del relat. A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

CLASSIFICACIÓ Hi ha tres grups: a) Les rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques. b) Les Rondalles d’animals : Els protagonistes són animals personificats. La fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte. c) Les rondalles de costums: aquestes es consideren més tardanes en el temps que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor les modes de vida de la societat agrària. Hi intervenen persones que es comporten de manera humana i resolen els conflictos plantejats sense cap ajuda meravellosa.

CARACTERÍSTIQUES DE LES RONDALLES Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus de personatges que hi aparéixen i per les fòrmules que els narradors utilitzen per obrir i tancar el relat. a.-Estructura narrativa fixa: Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments: -situació inicial: Presentació d’alguns dels participants de la narració i de les seues circumstàncies. -Conflicte: Qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial. -Acció: Reacció d’aluns dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la seqüència o la part més important de la narració. -Resolució: El resultat de les accions precedents.

-Situació final: tornada a una situació estable diferent de la inicial. b.-Tipus de personatges que apareixen A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots) : l’heroi, el fals heroi, l’agressor, el donant de l’objecte màgic, la víctima i els auxiliars de l’heroi. c.-Fòrmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo : -“En aquells temps…” -“Fa molts anys…” -“Això va anar i era... “ -“Fa molts, moltíssims anys…” I per tancar-los: -“Es van casar i van ser felinos” -“I encara que et semble estrany recordaràs aquesta història cada any:”

ENRIC VALOR Va nàixer a Castalla, L’Alcoià, en 1911 i morí a València en 2000. Fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilat 36 rondalles de la tradició oral valenciana, interrogant els vells i velles pobletans i masovers principalment de les seres d’Aitana i de la seua vila nadiva de la Foia de Castalla. Després les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l’escrita normativa. Les rondalles valencianes d’enric Valor són: -El llenyater de Fortaleny -Les velletes de la Penya Roja -La mare dels peixos -El castell de sol. -I queixalets també! -Els guants de la felicitat -El gegant del romaní -L’envejós d’Alcalà -El xiquet que va nàixer de peus -El ferrer de Bèlgida -El rei Astoret -El Dimoni fumador -El castell d’Entorn i no Entorn -La mestra i el manyà -Esclafamuntanyes -Abella -L’albarder de Cocentaina -L’amor de les tres taronges -El príncep desmemoriat -El jugador de Petrer -Joan Antoni i els torpalls -La llegenda del palleter -Home roig, gos pelut i pedra redona -Les animetes -Peret -Els tres plets de Pasqua Granada -El pollastre de festes -Don Joan de la Panarra -Nabet -Joan Ratot -Història d’n mig pollastre -La crida de la rabosa -Comencilda, Secundina i Acabilda D’entre totes aquestes rondalles nosaltres n’hem seleccionades, llegides i treballades 14.

TÍTOL

TIPUS

La llegenda del Palleter

Meravellosa

I queixalets també

Meravelosa

Història d’un mig pollastre

Meravellosa

El darrer consell

Costums

L’envejós d’Alcalà

Costums

LLOC

PERSONATGES

CONFLICTE ACCIÓ: COM RESOLDRE EL CONFLICTE Alacant Palleter (ofici) pobresa Aparició d’un ajudant (un follet) Consell: Ser ambiciós Penàguila Xiqueta (Nom: Prohibició Aparició Toneta) dels grans de d’uns fer alguna ajudants cosa (xiquet i dona gran) Lloc Mig pollastre Trobada de Aparició de imaginari (animal) diners i voler l’ajudant (masia de casar-se amb (Riu, massa, la cort del la princesa Rabosa) rei) Vall Pastor (ofici, nom: Segrest, Aparició de d’Albaida. Andreu) alliberament i l’ajudant (3 Domini tornada a casa consells) musulmà Bèlgida Alcalà de Musulmà (Nom: Aparició de Fe en Al.là la Jovada Al Favet) l’antagonista (nom: Abd Al Maduix) Enveja

RESOLUCIÓ

SITUACIÓ FINAL

No resolució del conflicte per no fer cas del consell

Tornada principi (estructura circular)

ENSENYANÇA

al Fer cas dels consells però amb mesura

La por Curació i pagar Fer cas dels convertida en per consells de la malaltia l’incompliment gent gran de les normes Utilitzant les Transformació Cal utilitzar característiques en persona i l’astúcia i la dels ajudants casament intel.ligència

Aplicació de Retrobada amb Fer cas forma estricta la família consells del consell

Problemes Reconciliació recauen en l’antagonista

dels

Creure en el teu déu t’ajuda a resoldre els problemes

Abella

Meravellosa

Banyeres

Família (Abella, Robatori Jaumet i Roseta) d’una rosa i demanar la filla a canvi

Objecte Utilitzant la Matrimoni màgic (un bondat i l’amor anyell) i la bondat

Els tres plets de Pasqua Granada

Costums

Alcoi

Personatge masculí (Blai)

Falta diners

Comencilda, Secundina i Acabilda

Animals

Lloc imaginari (un carrascal)

Llop, Rabosa Papabra

i Robatori

El pollastre de festes

Costums

Bèlgida

Matrimoni (Rosa i La gana de Amb avarícia Joan) menjar

La mare dels peixos

Meravellosa

Esclafamuntanyes

Meravellosa

La crida de la rabosa

Animals

Dènia

de Emprar diners (donació d’una vaca) Astúcia

Família (Jaumet, Drac que Joan Batiste, pare necessita i mare) menjar cada dia Penàguila 4 germans Aparició d’un i altres (protagonista: antagonista i llocs Esclafamuntanyes) traïció dels imaginaris germans Lloc Rabosa, gat i gos imaginari (per un mas)

Engany

Objecte màgic (espasa) Aparició de molts ajudants i objectes màgics Astúcia dels personatges

No pot saldar Perdó el deute i condicionat posterior judici Utilitzant les Amistat característiques dels personatges Tota l’acció es torna contra el protagonista Matar el drac

L’amor pot convertir les persones dolentes en bones Cal aprendre dels errors Cal mantenir l’amistat

Tornada a casa La gola i desaparició del pollastre Matrimoni Fidelitat amb princesa

Salvar les Matrimoni princeses de amb la l’encanteri i princesa castigar els germans Por Fugida del protagonista

La traïció paga

es

No s’ha de refiar mai dels enemics

Els jugadors de Petrer

Costums

Petrer

Nabet

Costums

Bèlgida

Mestre (nom: Don Vici al joc i Venent Pere) pèrdua de l’ànima al diners dimoni a canvi de diners Xiquet (Nabet) Enfrontament Astúcia i amb lladres intel.ligència

Al cap de 10 anys o quan els garrofers deixen de fer garrofes Mort dels lladres

Tot queda Cal aprendre igual però amb dels errors diners

Estorna heroi Usar l’astúcia i del poble la intel.ligència

On transcorren les Rondalles En les rondalles d’Enric Valor trobem el típic inici que ens situa en un temps remot però, en canvi, en un espai proper als lectors valencians: “Fa moltíssims anys, vivia prop de Dènia un matrimoni…” (La mare dels peixos) “Per allà pel vell camí d’Alacant caminava el palleter darrere del seu carret.” (La llegenda del palleter) “Diuen que fa més de 500 anys, vivia dins del terme d’Alcalà de la Jovada un moro que tenia per nom Al-Favet,…”(L’envejós d’alcalà) “Això va passar en aquells temps antics que hi havia dimonis… En el carrer Major de Petrer…”(El jugador de Petrer) “Això va anar i era un matrimoni que vivia en l’enlairada vila de Banyeres, en la serra de Mariola…”(Abella)

Encara que hi ha altres rondalles en què l’acció se situa en llocs no determinats. Són sobretot les rondalles on els protagonistes són animals: “Açò va anar i era un mas on vivia un matrimoni sense fills, que es dedicava a la cria d’aviram…” (Història d’un mig pollastre) “Això va anar i era … Un llop i una rabosa la cosa més amiga del món… La Rabosa era nascuda allí al Carrascal mateix… (Comencilda, Secundina i acabilda) “Aixó va anar i era un gat, molt sabut, que cada nit passejava per la vora d’un mas…” (La crida de la rabosa)

Aquests són alguns els llocs on transcurren algunes de les Rondalles , aquelles que nosaltres hem estudiat:

ALACANT

BANYERES

BÈLGIDA

UN CARRASCAL

DÈNIA

UNA MASIA

PENÀGUILA PETRER

ALBAIDA