Rabia

Digue´m què busques i et diré què pots trobar Digue´m qui creus que ets i et diré allò que seràs Digue´m què tens i sabré què és el que et falta Digue´m què esperes i et diré allò que perdràs Digue´m què ofereixes i et diré el que mai tindràs Digue´m què mires i et diré allà on tens el cor Digue´m què plores i sabré la teva vida Digue´m què estimes i et veuré el color de l´ànima” Descalços, asseguts al terra, tancàrem el llibre i seguírem cantant ella i jo, els dos, mirant-nos als ulls: Digue´m què recordes i et diré els anys que tens Digue´m amb qui camines i sabré cap a on vas Digue´m què enyores i et diré el que mai tindràs Digue´m què somies i sabré amb qui mai dormiràs Digue´m què regales i et diré el preu del teu cor Digue´m què odies, vull saber els teus pecats Digue´m què escrius i et diré el que mai llegiràs Digue´m què estimes i et veuré el color de l´ànima Descalços, ajeguts al terra, ella i jo, els dos, deixírem de cantar: silenci... T´ESTIMO! I l´ànima agafà color de llum, de mel, de foc... de volcà!

Que os parece este texto de Jordi Sierra i Fabra