Plantejament De La Matèria Filo I 09-10

PLANTEJAMENT DE LA MATÈRIA FILOSOFIA i CIUTADANIA curs 2009 - 2010

ALUMNA/E:..................................................................................................... GRUP I CODI:............................................................................................... PROFESSOR:................................................................................................

1

1. INTRODUCCIÓ La matèria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble plantejament: d’una banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió filosòfica; de l’altra, vol aprofundir en l’estudi, ja començat a l’etapa obligatòria, de la dimensió moral i ciutadana de l’ésser humà i les seves implicacions de caire social i polític. Com a introducció a la filosofia, aquesta matèria ha de familiaritzar l’alumnat amb la manera de fer, crítica i radical, que caracteritza el pensament filosòfic, així com amb els seus resultats, sempre provisionals i incerts, però de gran ajuda per confegir la pròpia concepció del món. La matèria de filosofia i ciutadania és també un mitjà per identificar els ideals, princípis, valors i normes de la convivència ciutadana, les virtuts de l’ésser humà cívic, les exigències i els deures que imposa la vida en comú, i donar-hi una justiicació racional. 2. COMPETÈNCIES DE FILOSOFIA i CIUTADANIA Les competències específiques de la filosofia i ciutadania són essencialment dues: la competència relexiva, crítica, dialògica i argumentativa, i la competència social i cívica. La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l’habilitat per identificar problemes filosòfics i abordar-los de manera filosòfica, per relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, per aprendre a pensar amb ordre i criteri i per exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d’enriquir la pròpia visió de la realitat. La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments humans, a saber viure en una societat globalitzada, a ser comprensiu amb els altres en un món on els intercanvis i la mobilitat de les persones comporten contactes amb gent de diversa condició física, mental i cultural, a disposar de formació en valors democràtics i exercir-los de manera constant en la pràctica. 3. CONTINGUT (PROGRAMA FILOSOFIA i CIUTADANIA) Continguts comuns a tots els blocs Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació. Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees. Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i la comunicació. Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi. Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes. Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius. Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació. Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura. El saber filosòic Caracterització de la filosofia com a activitat de coneixement, diferent de la ciència, la religió i el coneixement ordinari. Reconeixement i valoració de la racionalitat teòrica i pràctica de la ffilosofia en relació amb el coneixement, la veritat i els valors. Identiicació i plantejament d’alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves principals solucions, com ara qüestions relatives a la realitat, el coneixement, la veritat, l’ésser humà o el seu comportament. L’ésser humà: persona i societat Descripció de la dimensió biològica i sociocultural de l’ésser humà, entenent que les nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es modelen culturalment. Caracterització de la relació linguística i simbòlica de l’ésser humà amb el món. 2

Explicació d’algunes concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà i la polèmica que comporten, i plantejament crític del concepte de persona i les seves implicacions de caire legal i moral. L’acció: llibertat i responsabilitat Descripció de l’acció humana, tipus i característiques. Reconeixement del problema de la llibertat i el determinisme. Caracterització de l’acció moral i de l’acció racional, i anàlisi dels seus fonaments. Plantejament de la responsabilitat en contextos normatius, legals i morals. Explicació d’algunes teories ètiques en relació amb els ideals de felicitat i justícia, i de la polèmica que comporten. La política: democràcia i ciutadania Reconeixement de la dimensió política i ciutadana de l’ésser humà, de les diferents interpretacions de la ciutadania i de la seva dimensió moral. Explicació de l’origen i de la fonamentació ilosòica de la ciutadania. Caracterització del poder polític, l’estat de dret i la democràcia i reconeixement dels arguments ilosòics en què es fonamenten. Plantejament crític de les relacions entre la idea de justícia, la llei i el poder polític. Anàlisi i relexió crítica sobre alguns conlictes latents i emergents de les societats actuals, com el problema mediambiental, els moviments migratoris, les desigualtats econòmiques, la globalització o les formes de participació democràtica per mitjà de les noves tecnologies. 3.1 Continguts a treballar del llibre de text: 1. L’origen vital de la filosofia 8 1. El pensament com a punt de partida 2. El pensament, els problemes i els sabers 5. El pensament abans de la filosofia 6. Utilitat de la filosofia - Buscar la felicitat amb els filòsofs - Comentari de text filosòfic i dissertació filosòfica 2. L’origen històric de la filosofia 5. Les preguntes de la filosofia - Buscar la veritat amb els psicòlegs - Bloc de filosofia

28

4. La intel·ligència humana 68 1. Què és la intel·ligència humana? 2. L’atenció i la memòria 3. L’aprenentatge 4. Intel·ligència, llenguatge i lògica 5. Els sentiments intel·ligents 6. Intel·ligència executiva i intel·ligència social - Buscar la veritat amb els informàtics - La teoria de les intel·ligències múltiples de H. Gadner 5. Concepcions filosòfiques de l’ésser humà 90 1. Com definir l’ésser humà? 2. Un ésser racional i un ésser social 3. Un ésser lliure i un ésser metafísic 4. La naturalesa humana des d’una filosofia sistemàtica 5. Drets, deures i dignitat humana (DDHH) - Filosofia jove: El futur i la llibertat 6. Coneixement i veritat 1. Què és conèixer? 2. Les dues fonts del coneixement 3. La veritat i l’error 4. Què és la veritat?

112

3

5. La recerca de la veritat: el raonament 6. L’ús racional de la intel·ligència - Buscar la veritat amb els filòsofs - Buscar la felicitat amb els filòsofs 8. El coneixement filosòfic Nota: es treballarà el vocabulari de la unitat - Aprendre a llegir filosofia - Buscar la felicitat amb els filòsofs

154

9. El coneixement ètic 1. Moral, filosofia de la moral i ètica 2. Genealogia de les morals

176

11. Moral personal i ètica ciutadana 1. Sistemes normatius 2. Què són els deures? 3. La construcció filosòfica de la ciutadania 4. El Dret i els drets (fonamentació del dret)

218

Els temes 10, 12, 13, 14 i 15 s’estudiaran a partir d’un treball a realitzar durant l’últim trimestre del curs. En el dossier del treball t’indicarem quins són els continguts conceptuals a evaluar.

4. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE Les activitats d’aprenentatge que s’han dissenyat estan encaminades a què els alumnes assimilin de forma comprensiva els continguts fonamentals de la matèria, per tal que siguin útils en el seu procés de maduració com a persones, i que els portin a l’adopció d’una actitud racional, crítica i reflexiva davant de si mateixos i davant de l’entorn en què viuen. En general, podem distingir les següents activitats, que tant poden ser realitzades individualment com en equip: -exercicis tipus test -comentari i anàlisi crítica de textos -debat dirigit -redacció d’un petit assaig sobre un tema proposat (dissertació filosòfica). -exposició oral preparada -exercicis d’argumentació -comentari d’imatges i/o pel·lícules -treball en l’àmbit de les TIC (blog, Wikipedia, fotolog filosòfic…) -autoavaluació i coavaluació -recerca i gestió d’informació a l’aula i la mediateca... Pel que fa a la tasca realitzada a casa, l’alumne ha de ser prou responsable per realitzar-la sense necessitat que el professor n’estableixi controls. 5. AVALUACIÓ L’avaluació trimestral és globalitzadora, tenint en compte els blocs de continguts referents a conceptes, procediments i valors amb els percentatges següents: P=35%, C=35%, V=30% per a cadascun dels crèdits. La qualificació per defecte de cada crèdit s’obté de l’avaluació continuada que té un valor del 60% i de la prova trimestral, que no té un valor superior al 40%. Per aprovar el trimestre és indispensable haver superat els conceptes bàsics del crèdit, la qual cosa vol dir:

4

a. haver aprovat com a mínim un dels exàmens de conceptes realitzats durant el trimestre. b. Que la nota mitjana de conceptes no sigui inferior a 4. La qualificació final de la matèria (Filosofia i ciutadania), s’obté de realitzar la mitjana aritmètica de les qualificacions dels 3 crèdits cursats. Durant les proves extraordinàries de 1er, seguint les condicions que consten en el dossier de batxillerat, els alumnes es podran presentar a millorar la seva nota. Important: La mitjana aritmètica de les notes dels crèdits cursats, és una qualificació orientativa, ja que a l’hora d’assignar la qualificació final de cicle, es fa una avaluació qualitativa, en la que es té en compte el grau d’assoliment dels objectius terminals per part de l’alumne/a i la seva evolució madurativa.

5.1. Criteris d’avaluació La nota final de cada trimestre reflectirà els següents apartats: a) Assoliment dels objectius terminals de la matèria. b) El Treball diari a partir de: 2.1. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge. 2.2. Preguntes orals c) Proves escrites: 3.1. Avaluació formativa. És l’avaluació continuada al llarg del trimestre que es realitza a partir d’exàmens prèviament avisats (que es basen en les activitats d’aprenentatge). Se’n realitzen un o dos a cada crèdit. 3.2. Avaluació sumativa: és la prova trimestral que es realitza en l’anomenada setmana verda (es basa en les proves formatives i les activitats d’aprenentatge) i inclou aspectes bàsics treballats durant el crèdit. d) Activitats obligatòries/voluntàries: 4.1. treballs escrits dirigits (dissertació filosòfica) 4.2. Exposicions orals preparades 4.3.- preparació i participació en debats preparats 4.4.- lectures de caire filosòfic 4.5.- treballs en grup per tal de valorar i avaluar la capacitat de l’alumna-e per integrar-se en un equip de treball de forma activa i participativa. En les proves escrites s’avaluen bàsicament els continguts de conceptes i procediments. Pel que fa al bloc valors, el criteri que té més pes és el seguiment del treball diari de l’alumne, considerant que són bàsics: • • • • •

l’assistència i la puntualitat la participació activa i responsable en els grups de treball i a l’aula l’interès i la bona predisposició per la matèria la tolerància i l’esperit crític la constància i dedicació

Observacions sobre la nota de Valors 20%: assistència i puntualitat 20%: actitud positiva a classe i participació 60%: interès demostrat a través dels treballs i les activitats voluntàries, la dedicació a la matèria que es reflexa en les hores d’estudi, el grau d’atenció a classe i les notes

5

aconseguides, així com l’afany de superació en l’assoliment dels objectiu terminals de la matèria. 5.2. Activitats de recuperació a) recuperació a realitzar en el trimestre següent al suspens. b) recuperació a realitzar al final del 1r curs (PE), quan es pot recuperar qualsevol crèdit suspès durant aquest curs. c) recuperació d’octubre (La totalitat de la matèria. Recuperació global) c) recuperació a realitzar en finalitzar el 2n curs, és a dir en finalitzar el cicle, quan es pot recuperar tota la matèria (recuperació global). La qualificació d’una recuperació té un valor de 5 punts, independentment de la qualificació real assolida en aquesta. Tots els exàmens de recuperació són lliurats als alumnes per a la seva revisió i retornats al professor, que és qui els conservarà. Excepcionalment, el professor pot determinar sistemes de recuperació específics per a casos determinats. Nota important: si un alumne suspèn un crèdit exclusivament per valors, haurà de recuperar-lo demostrant un canvi real i objectiu (en sentit positiu) en la seva actitud durant el següent trimestre. En cas que això no es produeixi, l’alumne s’haurà de presentar a la convocatòria de final de curs. 5.3. Normativa d’exàmens a) L’alumne que no es presenti a un examen, o bé el deixi en blanc, o bé sigui descobert usant qualsevol mitjà il·legal de còpia, obtindrà automàticament la qualificació de “1”. Aquest criteri s’aplicarà a qualsevol tipus de convocatòria: parcials, trimestrals, recuperacions i recuperacions finals. b) Caldrà fer ús de bolígrafs de tinta blava o negre, exclusivament. Resta prohibit l’ús de típpex, llapis o qualsevol altra mitjà d’escriptura. Damunt la taula de l’examen no hi podrà haver cap altre estri. 6. Normativa de classe a) L'alumna/e està obligat a assistir a classe amb tot el material necessari per a la realització òptima i el màxim aprofitament de les sessions acadèmiques. Això inclou el llibre de text, els dossiers i tot el material (en format digital o en paper) que el professor hagi lliurat prèviament. El no compliment d'aquesta norma pot significar que l'alumna/e sigui amonestat i enviat al seu tutor fins que pugui assistir a classe amb tot el material necessari. En cas de reincidència, aquesta mancança repercutirà negativament en la nota final de la matèria. b) Es requerirà de l'alumne una actitud adient al context acadèmic en què es troba, fet que, a més, és objecte avaluació, tal i com s'especifica en l'apartat 4.1 "criteris d'avaluació". c) Seguint els protocols de "escola verda", es potenciarà l'ús del suport digital per substituir en el màxim del possible el paper, tant en la presentació de treballs com en d'altres activitats.

6