Plantejament_de_la_materia_filo_ii_2009.10

PLANTEJAMENT DE LA MATÈRIA DE FILOSOFIA II curs 2009 – 2010

ALUMNA/E:............................................................................. GRUP I CODI:.............................................................................................. PROFESSOR:..............................................................................................

1. COMPETÈNCIES A ASSOLIR Les competències específiques de la història de la filosofia són essencialment tres: a) la competència en l'anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics La competència en l'anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics implica que l'alumnat reconegui en els textos dels autors que són motiu d'estudi qu?estions que es poden abordar de manera filosòfica; que sigui capaç d'analitzar-los i comentar-los en relació amb el moment històric i cultural en què s'han produït i, també, d'establir relacions amb altres posicions filosòfiques coetànies o bé anteriors o posteriors. Com a resultat d'aquesta capacitat, l'alumnat ha d'arribar a la conceptualització del problema plantejat pel text i ha de ser capaç d'elaborar una síntesi crítica o resum raonat del problema. b) la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa La competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa implica la presa de consciència de la incertesa que envolta el món del coneixement, l'habilitat per identificar problemes filosòfics i d'abordar-los de manera filosòfica, de relacionar els coneixements en una concepció global del món i de les coses, d'aprendre a pensar amb ordre i criteri i d'exposar les opinions pròpies, respectant les dels altres i valorant-les si escau com a manera d'enriquir la pròpia visió de la realitat. Aquestes capacitats signifiquen també utilitzar els conceptes i els arguments filosòfics de manera adequada i, per tant, entendre com opera la filosofia i com intenta justificar les seves afirmacions c) la competència social i cívica. La competència social i cívica es refereix a la dimensió social dels comportaments, a saber viure en una societat plural, on les persones tenen maneres de pensar diverses i poden enfocar les seves vides, també, de

manera diferent. L'estudi de la història de la filosofia pot fer palès que aquestes diferències de criteri, de teories i de pràctiques vitals han estat una constant al llarg de la història i que és difícil establir de manera definitiva quines són les millors o les que estan més ben fonamentades. El coneixement del passat i, per tant, el debat sobre la diversitat d'opcions respecte a temes de gran importància per a l'ésser humà han de comportar en l'alumnat un desenvolupament de la seva capacitat crítica i, al mateix temps, de la comprensió envers altres maneres de pensar, tot alimentant els valors de la convivència i la ciutadania.

Num

Competència

1.

Comprendre

Concreció (En acabar aquest curs l’alumne/a haurà de ser capaç de) 1. Identificar les diferents solucions que han rebut els problemes que la filosofia planteja per part de pensadors i pensadores de diferents èpoques, i situar-les en el seu context històric i cultural. 2. Identificar tema, tesi, estructura expositiva i conclusions de textos filosòfics, o que suggereixin temes filosòfics reconeixent els supòsits dels què parteixen i les solucions que proposen.

2.

Recercar

3. Experimentar, de manera individual i en grup, amb treballs monogràfics que versin sobre temes o problemes filosòfics, utilitzant eines informàtiques.

3.

Cooperar

4. Participar de forma activa i positiva en un equip de treball, tot aportant esperit d’iniciativa, esforç, respecte per la feina i les opinions dels altres membres del grup i creativitat.

4.

Comunicar

5. Explicar temes i problemes filosòfics, amb suport de mitjans tecnològics de presentació. 6. Argumentar, de manera clara i ordenada, les grans línies problemàtiques i sistemàtiques dels filòsofs que s’han estudiat.

5.

Memoritzar

7. Recordar amb profunditat tres filòsofs de cada un dels períodes assenyalats de la història del pensament.

6.

Transferir

8. Relacionar dos o més opinions filosòfiques que tractin d’una mateixa qüestió, en el mateix moment i al llarg de la història, tot comparant-les.

àmbit

Conèixer

7.

Ser reflexiu

9. Qualificar la filosofia com a discurs racional, valorant el seu paper, sentit i utilitat per a la vida humana.

8.

Ser autònom

10. Organitzar els temes de forma independent i responsable

9.

Ser ètic

11. Afavorir la diversitat en tots els seus àmbits: cultural, ideològica, etc. 12. Compartir materials propis amb la resta de companys (apunts, resums, treballs, etc.)

10.

Ser crític

13. Discutir sobre textos filosòfics, o que suggereixin temes filosòfics, des d’un punt de vista crític.

2. CONTINGUT (PROGRAMA FILOSOFIA 2n. BATXILLERAT)

Llibres de Text obligatoris: Història de la Filosofia 2, Ed. Santillana, Grup Promotor Antologia de lectures de filosofia. Ed. McGraw-Hill

TRIMESTRE 1 CONCEPTES 1. Inicis del pensament Occidental 1. El pas del Mite al Logos 2. La Filosofia Presocràtica 2. La filosofia de Plató 2.1 La influència de Sòcrates 2.2 La controvèrsia amb els Sofistes 2.3 El Mite de la Caverna 2.4 Plató avui: Màtrix 3. La filosofia d’Aristòtil 1. Aristòtil i Plató 2. la lògica 3. la teoria del coneixement 4. l’ètica 5. la visió de l’home i la societat 6. Aristòtil avui 4. Filosofia de l'Hel·lenisme 1. Estoïcisme

ser

2. Epicureisme 3. Escepticisme 4. Cinisme PROCEDIMENTS 1. Dissertació filosòfica. 2. Recerca i Cooperació: Treball en equip i amb suport informàtic. 3. Exposició oral. 4. Comentari de textos filosòfics. 5. Treballs de caire voluntari pactats amb el professor (dissertacions, exposicions orals, treballs d’ampliació, lectures comentades, comentari de pel·lícules, vídeos, investigacions filosòfiques, vídeo-creacions...). VALORS 1. Actitud Activa i participativa 2. Capacitat per raonar críticament sobre el coneixement, la ciència i la veritat. 3. Capacitat per treballar en equip. 4. Capacitat per ser tolerant i obert a noves i diferents formes de pensar la realitat. 5. Capacitat per comprometre’s responsablement en la realització de tasques i en el seu lliurament puntual 6. Valorar positivament l’esforç de la filosofia per donar solució als problemes cognoscitius, ètics i polítics que s’han plantejat els humans al llarg de la història.

TRIMESTRE 2 CONCEPTES 5. El Racionalisme 1. Descartes 2. Spinoza 3. Leibniz 4. El Mecanicisme 6. L’Empirisme 1. J. Locke 2. David Hume 6.2.1 La crítica al principi de causalitat 6.2.2. La crítica a la ètica com a ciència. La Fal·làcia Naturalista. 7. Il·lustració 1. Rousseau 2. Voltaire 3. Kant 8. Idealisme alemany 8.1 Hegel 8.2 Influència de Hegel en la filosofia posterior

PROCEDIMENTS

1. Dissertació filosòfica. 2. Recerca i Cooperació: Treball en equip. 3. Exposició oral. 4. Comentari de textos filosòfics. 5. Treballs de caire voluntari pactats amb el professor (dissertacions, exposicions orals, treballs d’ampliació, lectures comentades, comentari de pel·lícules, vídeos, investigacions filosòfiques, vídeo-creacions...). VALORS 1. Actitud Activa i participativa 2. Capacitat per raonar críticament sobre el coneixement, la ciència i la veritat. 3. Capacitat per treballar en equip. 4. Capacitat per ser tolerant i obert a noves i diferents formes de pensar la realitat. 5. Capacitat per comprometre’s responsablement en la realització de tasques i en el seu lliurament puntual. 6. Valorar positivament el debat entre posicions contràries com a mitjà per practicar el respecte als altres i l’actitud raonable, dialogant i solidària.

TRIMESTRE 3 CONCEPTES 9. La filosofia de J. S. Mill. L'Utilitarisme. 10. Els mestres de la sospita 1. Marx 2. Nietzsche 3. Freud 11. La filosofia al S.XX. Un exemple: 11.1 L’escola de Frackfurt

PROCEDIMENTS 1. Dissertació filosòfica. 2. Recerca i Cooperació: Treball en equip. 3. Exposició oral. 4. Comentari de textos filosòfics. 5. Treballs de caire voluntari pactats amb el professor (dissertacions, exposicions orals, treballs d’ampliació, lectures comentades, comentari de pel·lícules, vídeos, investigacions filosòfiques, vídeo-creacions...).

VALORS 1. Actitud Activa i participativa 2. Capacitat de compromís davant dels problemes morals que afecten la nostra societat, fet que inclou la capacitat de ser sensible i solidari vers els problemes que afecten els altres 3. Interès i participació contrastable durant la realització de les activitats d’aprenentatge.

4. Capacitat per treballar en equip. 5. Aplicar els coneixements assolits amb la filosofia i la història de la filosofia a l’anàlisi i valoració crítica dels canvis del nostre temps i les seves implicacions morals i polítiques.

3. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE

Les activitats d’aprenentatge que s’han dissenyat estan encaminades a què els alumnes assimilin de forma comprensiva els continguts fonamentals de la matèria, per tal que siguin útils en el seu procés de maduració com a persones, i que els portin a l’adopció d’una actitud racional, crítica i reflexiva davant de si mateixos i davant de l’entorn en què viuen. En general, podem distingir les següents activitats, que tant poden ser realitzades individualment com en equip: • • • • • • • • • •

exercicis tipus test comentari i anàlisi crítica de textos debat dirigit redacció d’un petit assaig sobre un tema proposat (dissertació filosòfica). exposició oral preparada exercicis d’argumentació comentari d’imatges i/o pel·lícules autoavaluació i coavaluació recerca i gestió d’informació a l’aula i la mediateca exercicis de caire voluntari previ pacte amb el professor/a...

Pel que fa a la tasca realitzada a casa, l’alumne ha de ser prou responsable per realitzar-la sense necessitat que el professor n’estableixi controls.

4. AVALUACIÓ L’avaluació trimestral és globalitzadora, tenint en compte els blocs de continguts referents a conceptes, procediments i valors amb els percentatges següents: P=35%, C=35%, V=30% per a cadascun dels crèdits.

La qualificació per defecte de cada crèdit s’obté de l’avaluació continuada que té un valor del 60% i de la prova trimestral, que té un valor no superior al 40%. Per aprovar el trimestre és indispensable haver superat els conceptes bàsics del crèdit, la qual cosa vol dir: a. haver aprovat com a mínim UN dels exàmens de CONCEPTES realitzats durant el trimestre. b. Que la nota mitjana de conceptes no sigui inferior a 4.

La qualificació final de la matèria (Filosofia II), s’obté de realitzar la mitjana aritmètica de les qualificacions dels 3 crèdits cursats. Important: La mitjana aritmètica de les notes dels crèdits cursats, és una qualificació orientativa, ja que a l’hora d’assignar la qualificació final de cicle, es fa una avaluació qualitativa, en la que es té en compte el grau d’assoliment dels objectius terminals per part de l’alumne/a i la seva evolució madurativa.

4.1. Criteris d’avaluació La nota final de cada trimestre reflectirà els següents apartats: a) Assoliment dels objectius terminals de la matèria. b) El Treball diari a partir de: 2.1. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge. 2.2. Preguntes orals c) Proves escrites: 3.1. Avaluació formativa. És l’avaluació continuada al llarg del trimestre que es realitza a partir d’exàmens prèviament avisats (que es basen en les activitats d’aprenentatge). Se’n realitzen un o dos a cada crèdit. 3.2. Avaluació sumativa: és la prova trimestral que es realitza en l’anomenada setmana verda (es basa en les proves formatives i les activitats d’aprenentatge) i inclou aspectes bàsics treballats durant el crèdit. d) Activitats obligatòries/voluntàries: 4.1. treballs escrits dirigits (dissertació filosòfica) 4.2. Exposicions orals preparades 4.3.- preparació i participació en debats preparats 4.4.- lectures de caire filosòfic 4.5.- treballs en grup per tal de valorar i avaluar la capacitat de l’alumna-e per integrarse en un equip de treball de forma activa i participativa. En les proves escrites s’avaluen bàsicament els continguts de conceptes i procediments. Pel que fa al bloc valors, el criteri que té més pes és el seguiment del treball diari de l’alumne, considerant que són bàsics: • • • • •

l’assistència i la puntualitat la participació activa i responsable en els grups de treball i a l’aula l’interès i la bona predisposició per la matèria la tolerància i l’esperit crític la constància i dedicació

Observacions sobre la nota de Valors 20%: assistència i puntualitat 20%: actitud positiva a classe i participació 60%: interès demostrat a través dels treballs i les activitats voluntàries, la dedicació a la matèria que es reflexa en les hores d’estudi, el grau d’atenció a classe i les notes aconseguides, així com l’afany de superació en l’assoliment dels objectiu terminals de la matèria.

4.2. Activitats de recuperació a) recuperació a realitzar en el trimestre següent al suspens. b) recuperació a realitzar al final del curs, quan es pot recuperar qualsevol crèdit suspès durant aquest curs. c) Prova extraordinària a final de curs, en què l'alumne s'avalua del curs sencer. La qualificació d’una recuperació té un valor de 5 punts, independentment de la qualificació real assolida en aquesta (a excepció de la prova extraordinària, en què sí es manté la qualificació real assolida per l'alumna-e) Tots els exàmens de recuperació són lliurats als alumnes per a la seva revisió i retornats al professor, que és qui els conservarà. Excepcionalment, el professor pot determinar sistemes de recuperació específics per a casos determinats. Nota important: si un alumne suspèn un crèdit exclusivament per valors, haurà de recuperar-lo demostrant un canvi real i objectiu (en sentit positiu) en la seva actitud durant el següent trimestre. En cas que això no es produeixi, l’alumne s’haurà de presentar a la convocatòria de final de curs.

4.3. Normativa d’exàmens a) L’alumne que no es presenti a un examen, o bé el deixi en blanc, o bé sigui descobert usant qualsevol mitjà il·legal de còpia, obtindrà automàticament la qualificació de “1”. Aquest criteri s’aplicarà a qualsevol tipus de convocatòria: parcials, trimestrals, recuperacions i recuperacions finals. b) Caldrà fer ús de bolígrafs de tinta blava o negre, exclusivament. Resta prohibit l’ús de típpex, llapis o qualsevol altra mitjà d’escriptura. Damunt la taula de l’examen no hi podrà haver cap altre estri. 5. Normativa de classe a) L'alumna/e està obligat a assistir a classe amb tot el material necessari per a la realització òptima i el màxim aprofitament de les sessions acadèmiques. Això inclou el llibre de text, el llibre de lectura obligatòria, els dossiers i tot el material que el professor hagi lliurat prèviament. El no compliment d'aquesta norma pot significar que l'alumna/e sigui amonestat i enviat al seu tutor fins que pugui assistir a classe amb tot el material necessari. b) Es requerirà de l'alumne una actitud adient al context acadèmic en què es troba, fet que, a més, és objecte avaluació, tal i com s'especifica en l'apartat 4.1 "criteris d'avaluació". c) Seguint els protocols de "escola verda", es potenciarà l'ús del suport digital per substituir en el màxim del possible el paper, tant en la presentació de treballs com en d'altres activitats.