Pla De Convivencia

Pla de convivència I.E.S. Dr. Lluís Simarro Lacabra Curs 2006-07

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

Índex ÍNDEX ...................................................................................................................................................1 MARC NORMATIU ............................................................................................................................3 BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................................3 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................4 OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA ...................................................................................8 CRITERIS D’ORGANITZACIÓ I DE FUNCIONAMENT ............................................................9 CRITERIS REFERITS A L'ELABORACIÓ, APROVACIÓ I APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA .................9 CRITERIS REFERITS A LA COORDINACIÓ AMB ALTRES INSTRUMENTS DEL CENTRE ............................10 CRITERIS REFERITS AL SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA ....................................10 CRITERIS REFERITS ALS PROCEDIMENTS I MODELS D'ACTUACIÓ .......................................................11 MODELS D’ACTUACIÓ ..................................................................................................................13 1. PROCEDIMENT D'ACTUACIÓ ORIENTAT A LA PREVENCIÓ I A ACONSEGUIR UN ADEQUAT CLIMA EN EL CENTRE........................................................................................................................................13

1.1. Comportaments problemàtics més comuns en el centre. .................................................13 1.2. Pla d’actuació per educar en la convivència. .....................................................................13 1.2.1. En l’organització i planificació de l’activitat docent. ................................................................... 13 1.2.2. En l’àmbit de la tutoria................................................................................................................. 17 1.2.3. En l’àmbit de l’orientació educativa psicopedagògica. ................................................................ 18 1.2.4. En l’àmbit de les activitats de recreació i extraescolars. .............................................................. 19 1.2.5. En l’àmbit familiar. ...................................................................................................................... 20 1.2.6. En l’àmbit social immediat. ......................................................................................................... 21

2. MODEL D'ACTUACIÓ RESPECTE DE L’ALUMNAT QUE PRESENTA ALTERACIONS DE CONDUCTA QUE DIFICULTEN LLEUMENT LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR..........................................................................22

2.1. Recollida d’informació sobre el fet o fets esdevinguts ......................................................22 2.1.1. Descriure la conducta problemàtica. ............................................................................................ 22 2.1.2. Assenyalar la situació escolar en què apareix la conducta descrita anteriorment. ........................ 23 2.1.3. Descriure la situació anterior que el/l'alumne/a mostra la conducta problemàtica. ...................... 23 2.1.4. Descriure la situació immediatament posterior a la mala conducta.............................................. 23 2.1.5. Assenyalar les conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes a l'alumne/a davant de la seua conducta inadequada.................................................................................................. 23

2.2. Pronòstic inicial de la situació davant del fet o fets que han alterat la convivència escolar. ........................................................................................................................................23 2.2.1. Analitzar la conducta inadequada................................................................................................. 24

1

Pla de convivència __________________________________________________________ 2.2.1.1. Assenyalar els avantatges i desavantatges que el/l'alumne/a aconsegueix amb el seu comportament inadequat. .......................................................................................................................24 2.2.1.2. Concretar l'origen i circumstàncies del comportament inadequat..............................................24

2.3. Proposta de mesures i/o actuacions pertinents en cada cas. .......................................... 24 2.3.1. Proposta d’actuació individual. ....................................................................................................25 1. Demanar les opinions del/l'alumne/a sobre la seua pròpia conducta. .................................................25 2. Establir un pla de modificació de conducta........................................................................................25 3. Coordinar-se amb la família (Vegeu apartat 4.)..................................................................................25 4. Seguiment dels canvis de conducta. ...................................................................................................25 2.3.2. Proposta d’actuació colectiva. ......................................................................................................26 1. Identificar la situació tipus. ................................................................................................................26 2. Establir un pla de modificació de conducta........................................................................................26 2.3.3. Protocols d’actuació davant les conductes que alteren lleument la convivència i que apareixen amb major freqüència en el nostre context. ............................................................................................26

2.4. Comunicació a les famílies. ............................................................................................... 29 1. Entrevista amb la família per a coordinar i unir esforços educatius. ..................................................29 2. Seguiment a l'alumne i nova entrevista amb la família si es considera necessària. ............................29

2.5. Plantilla d’actuació. ............................................................................................................ 30 3. MODEL D'ACTUACIÓ RESPECTE DE L’ALUMNAT QUE PRESENTA ALTERACIONS DE CONDUCTA QUE DIFICULTEN GREUMENT LA CONVIVÈNCIA ESCOLAR......................................................................... 31

4. MODEL D'ACTUACIÓ DAVANT DE SITUACIONS DE POSSIBLE ACAÇAMENT O BULLYING. ............... 32

4.1. Actuacions immediates de caràcter urgent. ...................................................................... 32 4.1.1. Coneixement de la situació i comunicació inicial a l’equip directiu.............................................32 4.1.2. Valoració inicial i primeres mesures. ...........................................................................................32

4.2. Actuacions posteriors en el cas que es confirme l’existència de comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes. ............................................................................... 32 4.2.1. Adopció de mesures de caràcter urgent. .......................................................................................33 4.2.2. Comunicació de la situació...........................................................................................................33

4.3. Pla d’actuació. ..................................................................................................................... 33 1. Amb els afectats directament..............................................................................................................33 2. Amb les famílies dels afectats. ...........................................................................................................34 3. Amb els/es professors/s'en contacte amb les víctimes i agressors. .....................................................34 4. En el Centre, en general. ....................................................................................................................34

4.4. Seguiment del pla d’actuació. ............................................................................................ 35 4.5. Actuacions posteriors en cas que no es confirme l’existència de comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes. ............................................................................... 35 ANNEX: MÈTODE PIKAS (Mètode de la preocupació compartida) ................................. 38

2

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

Marc normatiu Decret del Consell de la Generalitat Valenciana sobre drets i deures dels alumnes dels Centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana (246/1991, de 23 de desembre) (DOGV de 03.01.92). Decret del Govern Valencià, on s'aprova el Reglament orgànic i funcional dels Instituts d'Educació Secundària (234/1997, de 2 de setembre) (DOGV de 08.09.97). Decret del Govern Valencià pel qual es crea l'Observatori per a la convivència escolar (PREVI) (233/2004, de 22 de desembre). Llei Orgànica de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (1/2004, de 28 de desembre) PREVI. Pla de Prevenció de la Violència i Promoció de la Convivència (Des del 30 de setembre del 2005). Ordre de 23 de novembre del 2005, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la que es regula la notificació de les incidències que alteren la convivència escolar, emmarcades dins del Pla de Convivència en els centres escolars de la Comunitat Valenciana (PREVI) (DOGV de 09.12.2005). Ordre de 31 de març del 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es regula el pla de convivència dels centres docents (DOGV Núm. 5.255, de 10.05.2006).

Bibliografia Materials elaborats pels CEFIRES de Xàtiva i València. PLA DE CONVIVÈNCIA. Document del DGOI elaborat per: Coloma Ferrer, Rosa Llull i Pilar Loureiro. Maig 2003. Resolución de conflictos en el aula. Juan Vaello Orts. Ed. Santillana. 2003. Conflicto en las aulas. Pedro Ortega, Ramón Mínguez y Pilar Saura. Ariel Educación. 2003

3

Pla de convivència __________________________________________________________

Introducció Socialment predomina la concepció tradicional del conflicte que ve associada a quelcom de negatiu, no desitjable, sinònim de violència; en conseqüència, com alguna cosa que convé corregir i especialment evitar. Sovint es pot confondre el conflicte com un estat natural de la persona amb alguna de les seues respostes (violència, agressivitat.). En aquest document quan parlem de conflicte ens referim a la concepció següent: Davant la visió negativa i pessimista del conflicte volem desenvolupar una visió positiva i optimista que, en primer lloc, el situe com allò que realment és: un procés natural, necessari i potencialment positiu per a les persones i per als grups socials. En altres paraules, el conflicte és consubstancial a la vida. Sempre que hi ha vida hi ha conflicte i, a més, no té per què ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions aquesta valoració dependrà fonamentalment de la forma com l’encarem i no tant del conflicte en si mateix.. (Xesús R. Jares. Vigo 2002)

D’altra banda, les etapes del desenvolupament i els cicles evolutius no són ontològiques ni uniformes. Els entorns educatius, la presència o absència d’uns i altres estímuls, acceleren o limiten el desenvolupament, dificulten o faciliten el pas d’una etapa a l’altra. El sistema educatiu preveu l’adquisició dels aprenentatges en funció de les etapes evolutives dels infants i joves i proposa uns objectius mínims per als cicles establerts; tot i així hem de tenir present que estam interactuant amb persones en moments evolutius propis. Així, en el procés del propi creixement esdevé la construcció de la pròpia identitat, que és de naturalesa psicosocial i conté elements cognitius. L’adolescent s’observa i es jutja a si mateix com percep que és jutjat pels altres. En l’etapa de l’ESO, incideixen: El desenvolupament del “jo”, implica un procés d’integració de les diferents representacions que l’adolescent té d’ell mateix. Es produeixen importants canvis corporals que requereixen o provoquen una situació de conflicte per adaptar-se a la nova imatge del seu cos. Així mateix, també en aquests moments es desenvolupa el seu rol sexual. Canvis en el clima emocional, en els sentiments i emocions que els envolten i en la comprensió i l’organització de les seves vivències. Canvis en la forma de relacionar-se amb els seus iguals; 4

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro identificació amb el grup que es converteix en el seu referent quant a criteri i opinió. L’enfrontament amb l’adult com a reafirmació del jo i del grup d’iguals. L’organització de les defenses de la pròpia identitat davant les demandes del món exterior (que poden viure com a amenaces o agressions a la seua intimitat). La recerca d’estratègies d’afrontament per adaptar-se a la realitat i també per adaptar-se activament a les pròpies necessitats i aspiracions que configuren el repertori de conductes habitual. El desconcert davant la necessitat de prendre decisions. Així i tot l’adolescent té una gran necessitat d’ésser reconegut per part dels adults que són significatius per a ell. Aquest reconeixement i acceptació assegura un concepte positiu de si mateix i una positiva autoestima. Per tant, quan ens relacionem amb adolescents és fàcil que ens trobem en situacions que ens puguen desconcertar: El/la jove pot plantar cara, cercant l’enfrontament o simplement passar de tot allò que li diem. Ens pot evitar i immediatament cercar la nostra proximitat i acceptació. Passen d’un estat eufòric, hiperactiu, a un estat passiu i de manca d’interés per qualsevol cosa. Experimenten retrocessos en referència a actuacions on havia manifestat en reiterades ocasions una maduresa que els adults qualifiquem com “pròpia de la seua edat” . Ens desconcerten. Utilitzen múltiples conductes demostratives, provocatives per fer notar que existeix que no és igual que nosaltres. Senten, viuen i opinen en clau de grup. Els companys són la referència de tot i nosaltres no som companys, ni en la millor relació amb un adolescent podem competir amb l’opinió del grup. Quan parlem ‘adolescents hem de demanar-nos quina és la visió que predomina entre les persones adultes que envolten els joves, les famílies, l’entorn i el professorat que han d’educar ensenyant. És molt diferent actuar considerant l’adolescent com una col·lecció de problemes que 5

Pla de convivència __________________________________________________________ fer-ho pensant que és una persona en procés de creixement i aprenentatge; com una persona que destrueix el seu futur o com una persona que aprèn a gestionar el risc. Observant els adolescents i convivint amb ells, podem constatar que no són una col·lecció de problemes, sinó persones amb tendència a provar constantment, a jugar amb els límits, a provocar. Tota possibilitat d’interacció ve condicionada per la visió que d’entrada tenim de l’adolescent, que en algunes coses pot saber més que nosaltres i en altres coses té molt per aprendre. (Quadre (Adaptació) Decàleg de criteris optimistes per treballar amb adolescents. Jaume Funes, Cuadernos de Pedagogia núm. 320 (gener, pàgina 4651) 1. Ajustar l’enfocament de la “mirada”, reconéixer el conflicte com a un fet natural i no un problema. 2. Suprimir la distància i acceptar la proximitat. Si som receptius i ens mantenim prop dels adolescents podrem influir en les seves vides. 3. Observar, conèixer, preguntar. Practicar l‘escolta activa com a mètode de coneixement de les seves inquietuds, sense intentar decidir per elles, no hem d’intentar canviar-los, el que volem és conèixer-los. 4. El futur és massa llunyà i, per tant, poques vegades serveix com a argument. El present és molt important per als adolescents i l’excusa del futur que els convé pot separar-nos d’ells. És més important ésser presents en el procés que els condueix cap al seu futur. 5. Construir espais d’influència educativa al seu voltant. L’adolescència requereix espais educatius de responsabilitat compartida entre tots els agents educatius que intervenen amb ells. Necessitat de treball interdisciplinari. 6. Durant l’adolescència educar significa acompanyar. L’adult ha d’acompanyar en aquests moments estalviant intromissions, però ajudant-los a superar les seues inseguretats i ansietats. 7. Controlar l’angoixa que ens produeixen els riscos que viuen els/les adolescents. El suport de l’adult ha d’anar dirigit a minimitzar els possibles mals que comporta l’assumpció de riscos per part dels adolescents i, a la vegada, ha de donar eines que els permetin gestionar els esmentats riscos. 8. Facilitar el reconeixement dels límits. Són poques les vegades que aconseguirem educar mitjançant la imposició, però quan això es fa en el 6

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro moment i la situació pertinent és una forma d’ajudar en la construcció dels seus límits. 9. Ajudar altres adults que s’angoixen o “es posen histèrics”. Pares, companys, es tracta de donar informacions que permeten entendre les situacions per les quals passen els adolescents, de no censurar per definició. 10. Conservar la paciència i alimentar l’esperança. Per molt difícil que siga la relació amb un adolescent, aquest necessita ser “reconegut” en positiu per algun adult dels qui l’envolten.

7

Pla de convivència __________________________________________________________

Objectius del pla de convivència Desenvolupar una cultura democràtica basada en el respecte i la justícia dins l’àmbit escolar com a espai d’adquisició d’aprenentatges i de socialització. Garantir la representativitat de tots els integrants de la comunitat educativa per assegurar, així, la pluralitat de veus i la corresponsabilització. Fomentar la coordinació i el treball col·legiat i conjunt de tota la comunitat educativa Aconseguir la creació d’un bon clima de centre i d’aula que afavorisca una convivència respectuosa i sensible entre tots els sectors de la comunitat educativa. Impulsar l’adquisició d’una adequada competència social que permeta entendre el conflicte com un fet consubstancial a la interacció personal i del grup, necessari per tant per al desenvolupament personal i social. Integrar en un únic document tots els protocols relacionats amb el foment de la convivència i la resolució dels conflictes en el centre escolar.

8

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

Criteris d’organització i de funcionament Els nostres criteris d'organització i funcionament, referits al pla de convivència, són els següents: Criteris referits a l'elaboració, aprovació i aplicació del pla de convivència. Criteris referits a la coordinació amb altres instruments del centre. Criteris referits al seguiment i avaluació del pla de convivència. Criteris referits als procediments i models d'actuació.

Criteris referits a l'elaboració, aprovació i aplicació del pla de convivència El Pla de Convivència és responsabilitat de tots els membres de la comunitat educativa en l'àmbit de les seues competències i el seu desenvolupament es durà a terme sota la coordinació del Cap d'Estudis. Es realitzarà per l'Equip Directiu, que coordinarà l'elaboració

i es

responsabilitzarà de la redacció, d'acord amb les directrius establertes pel Consell Escolar i amb les propostes realitzades pel claustre de professors, associació de pares i mares d'alumnes i el Consell de delegats d'alumnes. El/la tutor/a del/a alumne/a prendrà la iniciativa, coordinarà i portarà a la pràctica les mesures oportunes, tant en el model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar, com en el model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten greument la convivència escolar, i col·laborarà en les possibles situacions d'acaçament i intimidació amb alumnes del seu grup-aula. De forma especial iniciarà i aplicarà el protocol quan un alumne o alumna del seu grup aula es considere que dificulta lleument la convivència escolar. L'Equip Directiu serà el responsable d'iniciar i aplicar els protocols quan es considere que un alumne o alumna dificulta greument la convivència escolar o s'evidencia una situació d'acaçament. El/l'orientador/a, a petició de l'Equip Directiu o del/a tutor/a, assessorarà i ajudarà en qualsevol fase del procés, tant en el model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar, com en el model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de

9

Pla de convivència __________________________________________________________ conducta que dificulten greument la convivència escolar, com en les possibles situacions d'acaçament i intimidació amb alumnes del seu grup-aula, i realitzarà els tallers i programes necessaris que siguen de la seua competència. El Pla de Convivència serà aprovat pel Consell Escolar del Centre. El director o directora del Centre, en l'àmbit de les seues competències, afavorirà la convivència i resoldrà els possibles conflictes, en compliment dels criteris fixats en el Reglament de Règim Interior del Centre i d'acord amb aquest Pla de Convivència.

Criteris referits a la coordinació amb altres instruments del centre El Pla de Convivència forma part del Projecte Educatiu del Centre i haurà de ser coherent amb la resta de documents de planificació del Centre. En el Projecte Educatiu del Centre s'inclouran les intencions i els fins educatius que orienten el Pla de Convivència i el Reglament de Règim Interior. En la Programació General Anual s'inclouran les actuacions previstes en el Pla de Convivència per a cada curs acadèmic. Els Projectes Curriculars d'Etapa inclouran criteris i procediments per a la prevenció i promoció de la convivència, referits als diferents apartats del Pla de Convivència. L'educació per a la convivència, com a part integrant de la funció docent, es desenvoluparà en totes les àrees i matèries del currículum. Figurarà en el Pla d'Orientació Educativa. El professor de Psicologia i Pedagogia assessorarà el director o directora en l'exercici de les seues competències, al cap d'estudis en la coordinació del desenvolupament del Pla de Convivència i als equips docents i tutoria en el seu exercici. Figurarà en el Pla d'Acció Tutorial, que prestarà especial atenció a l'educació en la convivència i a la mediació de conflictes. Serà el tutor o tutora corresponent el major responsable en l'aplicació del Pla de Convivència. En els centres docents d'Educació Secundària, les mesures incloses en el Pla d'Atenció a la Diversitat contribuiran al desenvolupament del Pla de Convivència.

Criteris referits al seguiment i avaluació del pla de convivència El seguiment del Pla de Convivència correspon a la Comissió de Convivència del 10

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro Consell Escolar (En els Decrets 233/1997 i 234/1997, articles 61 i 65 respectivament; es diu que en si del Consell Escolar del Centre es constituirà, entre altres, la Comissió de Convivència, composta almenys pel director o directora, dos professors/es, dos pares o mares d'alumnes i dos alumnes triats pel sector corresponent, en els instituts d'educació secundària), qui realitzarà el seguiment del Pla de Convivència i elaborarà trimestralment un informe que arreplegue les incidències produïdes en el dit període, les actuacions dutes a terme, els resultats aconseguits i la proposta de millora que estime pertinents. El Pla de Convivència serà avaluat pel Consell Escolar del Centre. El Consell Escolar, a la vista dels informes elaborats per la Comissió de Convivència, avaluarà el Pla de Convivència del Centre i remetrà les conclusions de la dita avaluació a la Direcció Territorial de Cultura, Educació i Esport corresponent. En la Direcció Territorial de Cultura, Educació i Esport funcionarà una Comissió de Seguiment dels Plans de Convivència dels Centres (presidida pel director Territorial de Cultura, Educació i Esport i constituïda pel Cap del Servei Territorial d'Inspecció Educativa, l'Inspector o Inspectora coordinador/a del PREVI i un/a psicòleg/a de la Unitat d'Intervenció). Aquesta comissió, al final de cada curs acadèmic, realitzarà un informe sobre el funcionament general d’aquests plans. El corresponent Director/a Territorial de Cultura, Educació i Esport remetrà el dit informe general anual a l'IVAQE (Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa) de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports per a la seua anàlisi i valoració, amb la finalitat de proposar mesures per a la promoció de la convivència i prevenció de la violència escolar en els Centres docents de la Comunitat Valenciana.

Criteris referits als procediments i models d'actuació Elaborar un Pla de Convivència, com a model d'actuació planificada, que contemplarà l'estructura següent, amb les corresponents accions a aplicar: Pla d'actuació per a educar en la convivència o en resolució de conflictes escolars, en el qual apareguen els procediments d'actuació orientats a la prevenció i a aconseguir un adequat clima en el Centre; Model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar;

11

Pla de convivència __________________________________________________________ Model d'actuació respecte de l'alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten greument la convivència escolar; Model d'actuació davant de situacions de possible acaçament escolar o bullying.

12

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

Models d’actuació 1. Procediment d'actuació orientat a la prevenció i a aconseguir un adequat clima en el Centre. La finalitat d’aquest procediment és educar en la convivència i en la solució dels conflictes de forma no violenta. Aleshores, hem de concretar totes les accions que posarem en marxa en el centre per a educar en la convivència i prevenir la violència, al llarg de tots els cursos que els alumnes romanen en el centre.

1.1. Comportaments problemàtics més comuns en el centre. La majoria de situacions que pertorben el desenvolupament adequat de les activitats a l’aula i a tot el centre són de poca gravetat i freqüència elevada. Són les rutines pertorbadores, lligades a la desmotivació, l’avorriment i l’absència d’èxits acadèmics, que comporten una recerca de protagonisme mitjançant conductes impròpies. Gran part de les queixes del professorat respecte del comportament de l’alumnat es refereixen a conductes com arribar tard a classe, no traure el material, molestar els companys o desobeir les indicacions del professorat. Pertanyen a una categoria de conductes disruptives, que pertorben el clima de la classe, però no violentes ni atemptatòries contra la integritat i la dignitat de tothom. Si aconseguim reduir al mínim aquest tipus de comportaments, rebaixarem gran part dels conflictes, i a més a més, indirectament també disminuiran les conductes més greus. També hem d’incloure les incidències ocorregudes als passadissos i durant els esplais, i especialment el tema del tabac.

1.2. Pla d’actuació per educar en la convivència. 1.2.1. En l’organització i planificació de l’activitat docent. Amb relació a les actuacions d'organització i planificació general de l'activitat docent, connectades amb la formació de la convivència i resolució dels conflictes escolars, ens proposem en el nostre Centre el següent: Condicions aplicació OBJECTIUS

MESURES

Temporització Responsable − Autogovern de l'alumnat: Potenciar la gestió 2n Trimestre Tutor/a elaboració de les normes en la democràtica del classe i les seues conseqüències,

13

Pla de convivència __________________________________________________________ amb l'objectiu d'aconseguir un clima d'aprenentatge, per mitjà de procediments democràtics i a iniciativa de la tutoria. Integrar en el − Concreció d'un programa de Curs pròxim Tot el continguts graduats i distribuïts conjunt dels PCC professorat en els distints cursos, com ara: del Centre o . La multiculturalitat. Programacions . La pau. Didàctiques . La solidaritat. Generals, com . La dignitat de la persona. contingut o de . La Constitució. forma transversal, . Els Drets Humans. els continguts que . Els drets i obligacions potencien en l'exercici de la ciutadania. l'educació en la convivència, de manera que es centre.

fomente prevenció violència

la de la i la

resolució dels conflictes en l'escola de forma no violenta. d'un Realitzar activitats − Desenvolupament Programa d'accions, com ara i accions culturals, teatre, jornades, revista, murals, d'oci i socials eixides, assistència actes, concerts i altres. orientades a la formació en la convivència. Aplicar estratègies − Ús de l'aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis; de manera en l'aula que que els objectius dels participants eduquen en la es troben vinculats de tal manera que cada un d'ells només pot convivència alhora assolir els seus objectius si i que s'aprén. només si els altres aconseguixen els seus, el resultat final depén de l'actuació de tot el grup. − Aplicació de l'agrupació flexible en el treball, amb la finalitat que els alumnes que

14

Al llarg del Equip Curs Directiu Tutoria

Al llarg del Professor/a Curs

Al llarg del Professor/a Curs

i

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro precisen més ajuda siguen conscients dels seus errors i dificultats amb ajuda dels companys i companyes. Revisar el RRI i − Incorporació en el RRI de les 2n Trimestre Equip normes següents i les seues incorporar en el Directiu conseqüències: mateix aquells Claustre . No deixar els alumnes sols elements més en l'aula; si és necessari eixir han de rellevants que romandre atesos per un altre/a siguen professor/a. susceptibles de . Concretar en el RRI del possibles Centre les prohibicions d'ús del conseqüències mòbil i de possessió d'objectes jurídiques. (Tenint punxants, etc. i les mesures en compte el que disciplinàries a aplicar pel seu establix el Codi incompliment. Civil, article 1903: . Incloure la norma aprovada "La responsabilitat pel consell escolar sobre l’ús dels de què tracta telèfons mòbils o altres útils aliens al aquest article treball escolar. cessarà quant les . Controlar els temps de persones (pares, recreació i els diversos espais del tutors i les Centre. persones o entitats . Comunicar immediatament tutelars de centres qualsevol incident greu a l'equip docents) en ell directiu, que ho transmetrà a la mencionats proven inspecció educativa. que van complir . Revisar i seguir el que establix tota la diligència el RRI sobre l'expulsió temporal dels d'un bon pare de alumnes i alumnes de classe, al família per a tractar-se d'una actuació que afecta prevenir el dany". el dret a l'educació. . Revisar i seguir el procés assenyalat en l'Organització i Funcionament del Centre en els casos de retard dels pares a arreplegar als seus fills al finalitzar les classes o tasques escolars, de manera que, transcorregut un marge

15

i

Pla de convivència __________________________________________________________ de cortesia de 20 minuts cal comunicar-ho a les autoritats. . Incloure sempre les activitats extraescolars en el Pla del Centre o Programació General Anual ja que formen part de les tasques docents, per això requerixen les mateixes responsabilitats que les de l'aula, de manera que la responsabilitat última davant de possibles accidents continua sent l'Administració (tenir en compte que no tenen eficàcia els documents d'autorització que a vegades es donen als pares perquè les firmen, exonerant de responsabilitat al centre). . No subministrar medicines o tractaments mèdics als alumnes, excepte informe o certificat mèdic i en cap cas es poden realitzar actes mèdics com punxar insulina o

Revisar el marc normatiu del Centre i adaptarho a un enfocament de disciplina positiva. Potenciar els conductes d'ajuda i comunicació ja en

16

funcionament

semblants. Com a norma general, no s'han de traslladar als centres mèdics als alumnes accidentats, excepte quan siga per indicació de les assistències sanitàries o davant de la inexistència d'aquestes. − Revisió de les normes mínimes 2n Trimestre Equip en els distints espais i temps i Directiu, acord amb tots els òrgans de Comissió participació del Centre. − Revisió i descripció de les Convivència conseqüències, en sentit positiu, 2n Trimestre Equip de l'incompliment de les Directiu, normes anteriors i processos d'actuació que s'ha de seguir. Comissió − Presentació i explicació a Convivència l'alumnat dels conductes d'ajuda i suport que funcionen en el Centre i als quals es pot 2n Trimestre Tutoria acudir en cas de necessitar ajuda: la tutoria, el departament

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro d'orientació, l'equip directiu, el professorat, els propis companys o companyes. Establiment de la mediació en Curs pròxim el Centre, després d'un procés de formació en mediació de diversos membres de la comunitat educativa, com un procés de comunicació entre parts en conflicte i per a casos i situacions especials. Dotar-se de − Ús del protocol d'actuació quan Pròxim l'alumnat altera lleument el trimestre. protocols clima de treball. d'actuació en les situacions − Ús del protocol d'actuació quan Pròxim l'alumnat altera greument el trimestre. següents: quan clima de treball. l'alumnat altera lleument el clima − Ús del protocol d'actuació en de treball, quan situacions d'acaçament en el Pròxim trimestre. l’altera greument i Centre escolar. en el Centre i establir uns altres de nous. −

Equip Directiu i Comissió Convivència

Tutor /a.

Equip Directiu

Equip Directiu

en les situacions d'acaçament. 1.2.2. En l’àmbit de la tutoria. Entenem que la figura del la tutoria és una peça clau en l'educació de la convivència i en la mediació de conflictes en el centre escolar. En aquest sentit, ens proposem en el nostre Centre el següent: Condicions aplicació OBJECTIUS

MESURES Temporització Responsable

Desenvolupar i aplicar − Taller sobre la necessitat 1r i 2n Tutoria unes normes i d'uns estratègies en el grup trimestre límits. aula orientades a educació Próxim curs Tutoria l'educació en la − Taller sobre emocional (coneixement de convivència i a la si mateix, autocontrol, resolució dels conflictes comprensió de les emocions dels altres, etc.). en l'escola de forma no violenta. Prendre la iniciativa i − Acord amb els alumnes i 2n Trimestre Tutoria i alumnes de les normes coordinar l'acció Equip de mínimes que permeten conjunta de l'equip de Professors crear un adequat clima de 17

Pla de convivència __________________________________________________________ treball en l'aula. professors/es que − Acord amb els alumnes i impartixen àrea o 2n Trimestre alumnes de les assignatura al mateix conseqüències de l'incompliment de les grup - aula. normes acordades. − Acord d'uns criteris de qualificació comuna. 2n Trimestre Assenyalar amb claredat els criteris de qualificació i especificar el pes que tenen en la qualificació els comportaments individuals i els treballs col·lectius. − Adoptar un procés per a 2n Trimestre resoldre els conflictes que puguen sorgir dins de l'aula. Realitzar l'orientació − Utilització del diàleg i les Tot el curs. oportunitats de personal i escolar dels comunicació, com alumnes i alumnes del estratègia general. − Realització d'un Tot el curs. seu grup aula. seguiment dels alumnes i alumnes i anotació de les fetes i dades rellevants.. siga − Atenció als alumnes i Quan alumnes a títol individual necessari. o en grup quan siga necessari, a través de les entrevistes i altres estratègies. − Iniciació del protocol Quan siga d'actuació quan algun dels seus alumnes alteren necessari lleument el clima de treball. 1.2.3. En l’àmbit de l’orientació educativa psicopedagògica.

Tutoria Equip

i de

Professors Tutoria Equip

i de

Professors

Tutoria i Equip de Professors Tutoria

Tutoria

Tutoria

Tutoria

Entenem que la figura de l'orientador és una peça clau com a assessor i com a executor de mesures relacionades amb la convivència. En aquest sentit, ens proposem en el nostre Centre el següent: Condicions aplicació OBJECTIUS

MESURES Temporització Responsable

Assenyalar

18

el

quan es Quan suport − Intervenció, requerisca els seus serveis,

siga Dep.

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro en els diversos protocols necessari. d'actuació de què es dota el Centre, especialment en el diagnòstic i en les solucions. realitzen funcions − Aportació d'orientacions i Quan siga suport en les diverses semblants. necessari. mesures preses amb relació a la solució dels conflictes en el centre escolar. − Actuació com a conducte de Sempre que comunicació i ajuda davant li de qualsevol conflicte a se requeriment d'algun requerisca. membre de la comunitat escolar. Cursos − Col·laboració en la formació del professorat en pròxims estratègies i habilitats de comunicació i de resolució dels conflictes en el centre escolar. 1.2.4. En l’àmbit de les activitats de recreació i extraescolars. especialitzat a realitzar pel departament d'orientació o els que

Orientació

Dep. Orientació

Dep. Orientació

Dep. Orientació

Entenem que el professorat és una peça clau tant en el control, com en l'educació de la convivència i resolució de conflictes escolars. En aquest sentit i respecte als temps de recreació i a les activitats extraescolars, ens proposem en el nostre Centre el següent: Condicions aplicació OBJECTIUS

MESURES Temporització Responsable

Assenyalar els criteris, − Revisió de les normes de Pròxim comportament en el pati i trimestre normes i pautes inclusió de les mateixes en d'actuació per a el RRI, així com les conseqüències del seu assegurar el control i el incompliment i recordardesenvolupament les i exigir-les a l'alumnat. adequat tant en el temps de recreació com en el de les activitats extraescolars. − Establiment d'un sistema Ja funciona de control i actuació en els temps i espais de recreació. − Revisió de les normes de

Pròxim

Equip directiu, claustre, represent. Alumnes i Pares del consell escolar Equip Directiu i Professorat Equip

19

Pla de convivència __________________________________________________________ comportament en les trimestre activitats extraescolars i inclusió de les mateixes en el RRI, així com les conseqüències del seu incompliment i recordarles i exigir-les a l'alumnat.

directiu, claustre, represent. Alumnes i Pares del consell escolar

− Establiment d'un sistema Ja funciona de control i actuació en els temps i espais de les activitats extraescolars. 1.2.5. En l’àmbit familiar.

Equip Directiu i Professorat

Entenem que la família és la peça clau tant en el control, com en l'educació de la convivència i resolució de conflictes escolars. En aquest sentit i respecte a la coordinació amb les famílies, ens proposem en el nostre Centre el següent: Condicions aplicació OBJECTIUS

MESURES Temporització Responsable

coordinar − Acord amb l'AMPA i Pròxim representacions de les criteris, pautes d'acció i trimestre famílies de les mesures actuacions concretes plantejades en aquest apartat. amb les famílies, Acordar

orientades

i

cap

i

Pares

a

del marc l'educació de la − Informació normatiu i acord amb les convivència, la resolució famílies a través dels canals de conflictes en el centre de representació establerts. escolar, la prevenció i el tractament de la − Presentació de la normativa a les famílies cada curs, violència. adaptada a l'alumnat, i dels criteris d'actuació, amb la finalitat de coordinar l'acció educativa; així com de les conseqüències del seu incompliment, dels processos d'actuació i canals de comunicació com a ajuda i protocols d'actuació davant de les alteracions lleus del clima escolar, greus i situacions

20

Equip Directiu Repres.

Equip Directiu

Pròxim trimestre

Repres. Pares

Tots

els Tutor/a

inicis de curs

i

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro d'acaçament. − Compromís dels pares o Al Pares tutors per escrit formalitzar la tutors d'assistència a les reunions legals generals i a les entrevistes matrícula. quan siguen convocats per la tutoria. 1.2.6. En l’àmbit social immediat.

o

Entenem que els agents educatius extraescolars juguen un paper rellevant amb relació a l'actuació davant de determinats conflictes escolars i conductes violentes. En aquest sentit i respecte a la coordinació amb els mateixos, ens proposem en el nostre centre el següent: Condicions aplicació OBJECTIUS

MESURES Temporització Responsable

Acordar uns criteris i − Elaboració d'un protocol d'actuació conjunt, entre el coordinar les accions Centre escolar i l'assistència amb els agents social municipal, per a casos d'absentisme i extraescolars relacionats semblants. amb la resolució dels conflictes en el centre − Elaboració d'un protocol escolar i prevenció i d'actuació conjunt, entre el tractament de la centre escolar i la policia municipal, per a prevenció i violència. per a actuació davant de casos greus de violència i semblants.

Tercer Trimestre

Equip Directiu Ajunt.

Tercer Trimestre

Equip Directiu Policia Municipal

21

i

i

Pla de convivència __________________________________________________________

2. Model d'actuació respecte de l’alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar. Davant dels alumnes i alumnes que presenten alteracions de conducta que dificulten lleument la convivència escolar, seguirem la següent seqüència (en la pràctica podrem utilitzar una plantilla que arreplegue tots els passos. Veure possible model de plantilla al final d'aquest model d'actuació):

2.1. Recollida d’informació sobre el fet o fets esdevinguts El/la tutor/a, auxiliat si és necessari per algun membre d'equip directiu o assessorat per l'orientador, realitzarà els passos següents: 2.1.1. Descriure la conducta problemàtica. Exemples de conductes inadequades que solen donar-se en el nostre context (convé assenyalar les més freqüents per a disposar, després, dels protocols d'actuació necessaris):
No acaba les tasques, es dispersa i sembla poc motivat.
S'alça contínuament del seient.
S'alça sovint per ensenyar la tasca no acabada al professor o professora.
Crida l'atenció distraient els companys, fent estupideses i molestant.
No escolta quan s'explica i es dispersa fàcilment.
Trenca un exercici quan no li ix i es frustra amb facilitat.
Molesta als companys o companyes de pupitre.
Parla en veu alta constantment durant el temps de treball.
No treballa i no deixa de parlar.
Bromeja, es riu, fa comentaris fora de lloc en temps de treball.
Juga en classe amb objectes que es porta de casa.
Fa gràcies perquè tots es riguen d'ell.
Vol ser el primer en la fila,…i acaba barallant-se amb tots.
Sempre és l'últim.
Corre i llisca pels corredors.
Crida contínuament.
Insulta.
Utilitza malnoms.

22

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro
Es baralla.
S'apega.
Altres. 2.1.2. Assenyalar la situació escolar en què apareix la conducta descrita anteriorment. Exemples de possibles situacions escolars: corredor, aula, biblioteca, fila, pati, gimnàs, serveis, entrada, activitats extraescolars i altres. 2.1.3. Descriure la situació anterior que el/l'alumne/a mostra la conducta problemàtica. Exemples de descripcions: li provoca un company, rep un empenta prèvia, s'avorreix, té dificultat en les tasques escolars, li han gastat una broma pesada, havia perdut l'atenció, practica un joc violent, utilitza burles i altres. 2.1.4. Descriure la situació immediatament posterior a la mala conducta. Exemples de descripcions: Realitza la tasca mal, respon agredint, respon amb altres insults, se n'ix de la fila, se n'ix de l'aula, abandona l'activitat de treball, crida, calla, esborranya o embruta la tasca, plora, contesta el professor/a i altres. 2.1.5. Assenyalar les conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes a l'alumne/a davant de la seua conducta inadequada. Exemples de conseqüències o reaccions: El/la professor/a l’ignora, separa i aïlla, li reprén i li crida l'atenció, li fa repetir l'acció de manera correcta, li imposa un càstig (priva de recreació, l’envia a direcció – direcció d'estudis – servei d'orientació), li somriu, li fa una reflexió, s'altera emocionalment, avisa els pares, l’envia al director/a, l’envia al departament d'orientació, no li parla durant un temps, li insisteix ben sovint en el que ha de fer i altres. Altres alumnes: es fixen en ell, l’ignoren, responen a l'agressió, el rebutgen, l’acusen, guarden silenci còmplice, l’animen i reforcen, li somriuen, es burlen, li insulten, s'alien amb ell, i d’altres.

2.2. Pronòstic inicial de la situació davant del fet o fets que han alterat la convivència escolar. El/la tutor/a, auxiliat si és necessari per algun membre d'equip directiu o assessorat per l'orientador, realitzarà els passos següents:

23

Pla de convivència __________________________________________________________ 2.2.1. Analitzar la conducta inadequada. 2.2.1.1. Assenyalar els avantatges i desavantatges que el/l'alumne/a aconsegueix amb el seu comportament inadequat. Exemples d'avantatges: Se sent a gust, no realitza les tasques, s'apropia d'objectes aliens, s'imposa als altres, obté un nou objectiu, té excusa per a no treballar i estudiar, obté atenció, ix al pati, ix de classe, es fa notar, aconsegueix l'estima del/la professor/a, augmenta la seua autoestima, se sent volgut, s'integra en el grup, se sent recolzat per part dels companys, i altres. Exemples de desavantatges: Se sent infeliç, no juga, fa la tasca mal, s'avorreix, és rebutjat, perd l'estima del/ professor/a, es queda sense recreació, suspén, es queda sol, té dany físic, perd les relacions amb els companys, li queda tasca pendent, deteriora la seua autoestima, se sent rebutjat, i altres. 2.2.1.2. Concretar l'origen i circumstàncies del comportament inadequat. Contestar a les preguntes següents: Com va aparéixer la conducta problemàtica? Exemples de respostes: espontàniament, gradualment, esporàdicament, sovint. En quines circumstàncies va aparéixer? Exemples de respostes: Induït pels companys, a causa de l'estrés i ansietat, per gelosia, en augmentar l'exigència de la tasca escolar, en arribar algun company nou, al rebre atenció, al treballar amb una persona determinada, per estar en grup, i altres. El/l'alumne/a imita conductes d'altres persones? De qui? Exemples de respostes: Si, no, de tal company concret, de tal grup concret, i altres. Apareixen causes biològiques, psicològiques o ambientals? Exemples de causes: Crisi de creixement, canvi d'amics, accidents, canvi de domicili, influència del grup, malaltia, canvi de col·legi, canvis familiars, i altres.

2.3. Proposta de mesures i/o actuacions pertinents en cada cas. Es tracta de, en funció de les dades recollides anteriorment, proposar les mesures

24

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro concretes a prendre per ajudar a l'alumne/a que ho necessita. Aquestes mesures podran ser orientades a l'individu o al grup. Com tenim assenyalades les situacions tipus en l'apartat 1. (III. Models d'actuació) d'aquest Pla de Convivència, podrem seleccionar aquelles accions concretes que siguen necessàries. 2.3.1. Proposta d’actuació individual. El nostre procés per actuar amb l'alumne/a de forma individualitzada serà el següent: 1. Demanar les opinions del/l'alumne/a sobre la seua pròpia conducta. Exemples d'opinions que poden manifestar: no se n’adona del problema, no vol canviar, mostra interés pel canvi, no es deixa “controlar”, promet canvis, i altres. 2. Establir un pla de modificació de conducta. Exemple general d'un pla: a) Detectar els possibles reforçadors (què persegueix, què li agrada, qui li satisfà, amb qui està a gust,…); b) Concretar els reforçadors a aplicar (tipus de reforç, canvi de sistema de reforços, premis, càstigs, donar-li tasca extra, aïllar-lo, fomentar un canvi de situació…); c) Mantenir entrevista amb alumne/a (resumir els fets, deixar clars els objectius de canvi, establir compromisos, …); d) Aplicar la mediació en els conflictes, si es considera necessari; e) Enviar-lo a l'orientador o especialista, si es considera necessari. Convé que el Centre, en funció de les conductes que més ajuda necessiten i que es repeteixen per ser més generals, dispose de protocols d'actuació, com una ajuda per al professorat (Vegeu apartat 3.3.). 3. Coordinar-se amb la família (Vegeu apartat 4.). 4. Seguiment dels canvis de conducta. Exemples d'observacions: Freqüència i intensitat del comportament inadequat (disminució, intensitat, duració); intents del propi alumne/a per canviar la seua conducta (no s'esforça, s'esforça si es donen les circumstàncies següents, …); com han sigut els canvis (roman quiet, callat, controla les agressions, crida l'atenció d'una altra manera, autoregula la seua conducta, modera la seua hiperactivitat, millora el seu rendiment escolar, es concentra, conté la rialla, canvia el tipus d'insults, s’autoreforça,

25

Pla de convivència __________________________________________________________ augmenta la seua comunicació, imita un nou model,…); com reaccionen els qui l’envolten davant d’aquests intents (amb satisfacció, reforçant-lo, burlant-se, sense valorar,…). 2.3.2. Proposta d’actuació colectiva. El nostre procés per a actuar amb el grup d'alumnes afectats serà el següent: 1. Identificar la situació tipus. El centre té assenyalades les situacions tipus que poden produir-se en l'apartat primer del “Models d'actuació” d'aquest pla de convivència, en conseqüència el/la tutor/a, ajudat i assessorat per l'orientador/a si és necessari, seleccionarà i planificarà les accions concretes a realitzar amb el grup (Vegeu apartat 3.3.). 2. Establir un pla de modificació de conducta. Exemples d'accions concretes: Revisió dels agrupaments, revisió de l'organització de suports, reforços específics al grup, aplicació d’algun taller adient, d'habilitats, exercicis i tècniques de relaxació i autocontrol, programa específic de mediació escolar, debat en assemblea, i altres. 2.3.3. Protocols d’actuació davant les conductes que alteren lleument la convivència i que apareixen amb major freqüència en el nostre context. Donat el context del nostre centre, disposarem de protocols per a actuar davant de les conductes següents: CONDUCTA A

ORIENTACIONS

MODIFICAR No acaba les tasques, es - Els alumnes i alumnes amb hiperactivitat no poden dispersa i sembla poc motivat. treballar molt d'estona de forma contínua o sense rebre reforços i necessiten canvis en les condicions de treball. - Convé reforçar-los amb atenció quan estiguen assentats treballant, adaptar les exigències de la tasca a la seua capacitat d'atenció i control freqüent, reforçar el treball acabat, reforçar el treball ben acabat, treballar en una taula individual quan requereix major concentració. S'alça contínuament del seient - Té dificultats per a mantenir-se assentat molt

26

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro d'estona o vol cridar l'atenció. - Convé deixar-li clares les normes de treball, ignorarlo quan acudisca a nosaltres sense el treball acabat, anar al seu seient a veure’l quan estiga treballant assentat, reforçar-lo amb punts si treballa assentat. Crida l'atenció distraient els - Vol cridar l'atenció. companys i companyes.

- Convé, en el cas que distrega els companys, aplicarli “el temps fora de reforç positiu”, ens limitarem a agafar-lo del braç suaument i conduir-lo fora de la classe mentre continuem explicant o parlant amb altres alumnes, no el mirarem ni li direm res al traure’l, passats cinc minuts li demanarem a un company que li diga que ja pot passar i que li explique el que estem fent, una vegada s'haja incorporat i estiga complint amb el que ha de fer ens interessarem per la seua tasca.

No escolta quan hom explica i - Té dificultats per a centrar-se. es dispersa amb facilitat.

- Convé fer-li participar en l'explicació (subjectant material, repetint-ho, etc.), fer-li preguntes freqüents i fàcils perquè s'anime al veure que controla les respostes, preguntar o felicitar algun alumne/a molt atent perquè l’imite, acostar-se a la seua taula i seguir allí l'explicació quan vegem que està perdent el fil, recolzar la nostra mà en el seu muscle mentre expliquem a tots, concedir-li un punt per cada explicació en què haja atés i participat amb interés, demanar-li que porte un registre per a puntuar-se segons la norma donada, preparar-li objectius de conducta senzills.

Quan no li ix un exercici el - Té baixa tolerància a la frustració, no controla les trenca facilitat.

i

es

frustra

amb seues emocions i, possiblement, la tasca siga difícil per a ell. - Convé ensenyar-li formes alternatives de reaccionar

27

Pla de convivència __________________________________________________________ en un primer moment (com demanar ajuda a un company o al professor), després li ajudarem en els passos

per

a

solucionar

el

treball,

usar

autoinstruccions que servisquen per a autoavaluar-se, adaptar l'exigència a la seua poca capacitat de control, la solució no és trencar-ho i haurà de fer-ho de nou amb les consignes rebudes per a demanar ajuda o fer la tasca d'una altra forma, ho repetirà quan estiga més tranquil, li fragmentarem el treball en dosis xicotetes i li reforçarem cada una d'elles. Molesta

als

companys

companyes de pupitre.

i - Es mou, dóna puntellons sense adonar-se, parla en veu alta, no treballa i molesta, bromeja i es riu, fa comentaris fora de lloc. - Convé diferenciar si la situació és per desig de cridar l'atenció o és per falta de control, si molesta per cridar l'atenció utilitzarem “el temps fora de reforç positiu”, si molesta per falta de control disposarem d'algun pupitre aïllat pegat a la paret i quan siga un treball de grup compartirà les taules.

Vol ser el primer en el que - Té afany de protagonisme i competitivitat. siga i acaba barallant-se amb - Convé, de vegades, evitar el problema establint tots.

normes i ordre (en les files, en les eixides i entrades, etc.), utilitzar el privilegi de ser el primer com a premi o reforç en altres, escriure-ho com a objectiu d'autorreforç i anotar punts cada vegada que ho faça bé, demanar-li que faça el contrari perquè practique “el saber esperar”.

És sempre l'últim en tot.

- És un alumne/a lent/a. - Convé donar un punt per acabar de vestir-se, arreplegar el material, etc. de forma ràpida, millor donar un punt de grup en acabar prompte tots de manera que tots ajuden i exigeixen.

Corre i llisca pels corredors - Necessita moure's, cridar l'atenció o ser protagonista.

28

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro amb regularitat.

- Convé evitar el problema (fent que realitze una tasca concreta), sancionar-lo per incompliment de la norma fent que repetisca el recorregut de forma molt lenta i en

diverses

ocasions

perquè

entrene

“el

seu

autocontrol”, enviant-lo l'últim cada vegada, reforçar la conducta contrària posant-se un punt cada vegada que ho fa bé.

2.4. Comunicació a les famílies. El nostre procés per a actuar amb les famílies serà el següent: 1. Entrevista amb la família per a coordinar i unir esforços educatius. Es tracta d'informar les famílies i demanar la col·laboració en el pla de modificació de conducta establert. Exemple d'entrevista amb la família: comunicació de la informació recollida i resum dels fets, pronòstic inicial de la situació, proposta d'actuació o mesures d'estil pedagògic (criteris i accions concretes i conjuntes), col·laboració i/o suport que fa falta per part del medi familiar, seguiment. 2. Seguiment a l'alumne i nova entrevista amb la família si es considera necessària. Es tracta de comprovar els resultats del pla de modificació de conducta i, introduir, en col·laboració amb les famílies, els canvis oportuns.

29

Pla de convivència __________________________________________________________

2.5. Plantilla d’actuació.

Alumne/a:__________________________________________ Data ____________

1. INFORMACIÓ SOBRE EL FET O FETS OCORREGUTS. 1.1. Descripció de la conducta problemàtica.

1.2. Situació escolar en què apareix.

1.3. Situació anterior a la conducta descrita.

1.4. Situació immediatament posterior a la conducta descrita.

1.5. Conseqüències o reaccions immediates de les persones pròximes davant de la conducta descrita.

2. PRONÒSTIC INICIAL DE LA SITUACIÓ. 2.1. Anàlisi de la conducta inadequada.

2.1.1. Avantatges i desavantatges.

2.1.2. Origen i circumstàncies.

3. PROPOSTA DE MESURES I/O ACTUACIONS. 3.1. Individualitzades.

3.2. Col·lectives.

4. COMUNICACIÓ A LES FAMÍLIES.

30

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

3. Model d'actuació respecte de l’alumnat que presenta alteracions de conducta que dificulten greument la convivència escolar. Se seguirà el protocol d’intervenció sistemàtica i estructurada amb els alumnes en cas de falta greu o molt greu, segons el que estableix el Decret 246/91, de 23 de desembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre drets i deures dels alumnes dels centres docents de nivells no universitaris de la Comunitat Valenciana.

31

Pla de convivència __________________________________________________________

4. Model d'actuació davant de situacions de possible acaçament o bullying. Davant de la presència d'un possible acaçament escolar, seguirem la següent seqüència (en la pràctica podrem utilitzar una plantilla que arreplegue tots els passos, veure possible model de plantilla al final d'aquest model):

4.1. Actuacions immediates de caràcter urgent. 4.1.1. Coneixement de la situació i comunicació inicial a l’equip directiu. Qualsevol membre de la comunitat educativa que tinga coneixement exprés d'una situació d'intimidació o acaçament sobre algun/a alumne/a o considere l'existència d'indicis raonables, ho posarà immediatament en coneixement del tutor/a, d'un/a professor/a, de l'orientador, o d'un alumne/a, segons el cas, qui ho comunicarà a l'Equip Directiu. Aqauest primer nivell d'actuació correspon, per tant, a tots i cada un dels membres de la comunitat educativa. El receptor de la informació, d'acord amb el seu nivell de responsabilitat i funcions sobre el/l'alumne/a, traslladarà la informació a l'Equip Directiu. 4.1.2. Valoració inicial i primeres mesures. L'Equip Directiu, amb l'assessorament de l’orientador, si és el cas, i del/a tutor/a de l'alumne/: a) Efectuarà una primera valoració, amb caràcter urgent, sobre l'existència o no, d'un cas d'intimidació i acaçament cap a un/a alumne/a, així com l'inici de les actuacions que corresponguen segons la valoració realitzada. b) Totes les actuacions realitzades fins al moment quedaran reflectides en un Informe escrit, que quedarà dipositat en la Direcció d'Estudis. Per a la valoració inicial i redacció d'aquest Informe, es podrà utilitzar la plantilla de recollida de

dades

(Protocol de detecció precoç) del model d'actuació en situacions de possible acaçament i intimidació entre iguals del PREVI.

4.2. Actuacions posteriors en el cas que es confirme l’existència de comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes. Les actuacions coordinades per l'Equip Directiu, amb el suport de l'orientador/a del Centre, si és el cas, i el/la tutor/a del/ l'alumne/a, i que poden adoptar-se amb caràcter simultani, són les següents:

32

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

4.2.1. Adopció de mesures de caràcter urgent. A partir de la valoració prèvia, durem a terme les mesures següents que van dirigides a evitar la continuïtat de la situació i que són les que marca el protocol: a) Mesures immediates de suport directe al/a alumne/a afectat (víctima de l'acaçament/intimidació). b) Revisió urgent de la utilització d'espais i temps del Centre, amb els mecanismes de control corresponents. c) Aplicació del Reglament de Règim Interior, si se creu convenient, tenint en compte la possible repercussió sobre la víctima. d) Segons el cas, posada en coneixement i denúncia de la situació en les instàncies corresponents. 4.2.2. Comunicació de la situació. Hem de comunicar la situació d'acaçament escolar a: a) A les famílies dels 'alumnes implicats, tant de les víctimes com dels agressors. b) A la Comissió de Convivència del Centre. c) Al tutor/a i equip de professors/es dels alumnes i a altres professors/es relacionats. d) A un altre personal del Centre, si se creu convenient (conserge, per exemple). e) A altres instàncies externes al Centre (socials, sanitàries i judicials) segons la valoració inicial i la conveniència. f) A l’Inspector/a del Centre, segons el Protocol d'Intervenció del PREVI. Davant d'un cas d'especial gravetat i/o emergència, el Servei Central d'Inspecció ha creat la figura del Coordinador de Programa en la Direcció Territorial, que s'encarregarà de posar en marxa a persones i serveis necessaris davant d'aquest tipus de casos (Unitat d'Atenció i Intervenció que observa la situació de violència i assessora als Centres). S'adjunta el Protocol d'Intervenció del PREVI.

4.3. Pla d’actuació. El/la Cap d'Estudis coordinarà la confecció del document, on s'arreplegaran les actuacions possibles: 1. Amb els afectats directament. a) Amb les víctimes. Actuacions de suport i protecció expressa o indirecta.

33

Pla de convivència __________________________________________________________ Aplicació del programa PIKAS (veure annex). Actuacions de possible derivació a servicis externs (socials, sanitaris, a ambdós,…). b) Amb el/l'agressor/a o agressors/es. Actuacions amb relació a l'aplicació del Reglament de Règim Interior per part de l'Equip Directiu. Aplicació del programa PIKAS (veure annex). -Actuacions de possible derivació a serveis externs (socials, sanitaris, a ambdós,…). c) Amb els/les companys/es més directes dels afectats. Actuacions dirigides a la sensibilització i suport entre companys/es. 2. Amb les famílies dels afectats. Actuacions orientades a reconéixer indicadors de detecció i intervenció (reconeixement de perfils d'agredits/agressors en els seus fills/es).. Actuacions per a Informar sobre possibles suports externs i altres actuacions de caràcter extern. Actuacions de coordinació sobre criteris, pautes d'actuació i actuacions concretes entre família i Centre Actuacions per a coordinar el seguiment. 3. Amb els/es professors/s'en contacte amb les víctimes i agressors. Actuacions orientades a reconéixer indicadors de detecció. Actuacions per a acordar criteris i pautes d'intervenció i actuacions concretes. 4. En el Centre, en general. a) Amb els alumnes. Actuacions dirigides a la sensibilització i prevenció de l'acaçament escolar. Actuacions dirigides a la detecció de possibles situacions i el suport a les víctimes. Actuacions dirigides a la no tolerància amb l'acaçament i la intimidació. b) Amb els/les professors/es. Actuacions dirigides a la sensibilització i detecció de possibles situacions. Actuacions dirigides a la formació en el suport a les víctimes i en la no 34

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro tolerància amb l'acaçament i la intimidació. Actuacions dirigides a l'atenció a les famílies dels afectats. c) Amb les famílies. Actuacions dirigides a la sensibilització, prevenció i detecció de possibles situacions d'acaçament. Actuacions dirigides a la formació en el suport a les víctimes i la no tolerància amb l'acaçament i la intimidació. d) Amb altres entitats i organismes. Actuacions dirigides a establir mecanismes de col·laboració i actuació conjunta amb altres entitats i organismes que intervinguen en aquest camp. Fonamentalment amb La Inspecció d'educació i experts en els casos greus.

4.4. Seguiment del pla d’actuació. Considerem que el seguiment és fonamental i ho farem de la manera següent: a) Es mantindran les reunions individuals que s'estimen necessàries amb els/les alumnes afectats, així com amb les seues famílies, valorant les mesures adoptades i les modificacions, si és el cas. b) Es considerarà la possibilitat d'aplicar qüestionaris de recollida d'informació. c) La Comissió de Convivència serà informada, podent ser requerida la seua intervenció directa en les diferents actuacions. d) El/la Inspector/a del Centre serà informat en tot moment pel Director/a, quedant constància escrita de totes les actuacions desenvolupades. e) La transmissió d'informació sobre les actuacions desenvolupades, en cas de trasllat d'algun o alguns dels/les alumnes afectats, estarà subjecta a les normes d'obligatòria confidencialitat i de suport a la normalització de l'escolaritat dels alumnes/a.

4.5. Actuacions posteriors en cas que no es confirme l’existència de comportaments d’intimidació i acaçament entre alumnes. En aquest cas, les actuacions, coordinades per l'Equip Directiu, amb el suport i col·laboració de l'orientador del centre i el/la tutor/a de l'alumne/a, que poden adoptar-se de forma simultània, seran les següents: a) Comunicació a la família de l'alumne/a afectat. La realitzarà el/la tutor/a amb el suport i ajuda de l'orientador/a, si és el cas, i de la Direcció d'Estudis. Va dirigida a

35

Pla de convivència __________________________________________________________ aportar orientacions referides al maltractament entre iguals i a la informació de possibles suports externs (serveis socials i/o sanitaris); de tot això quedarà constància per escrit. b) Comunicació a l'Equip de Professors/es de l’alumne/a i altres professors afectats, si es creu convenient. La realitzarà el/la tutor/a, amb el suport i ajuda de l'orientador, si és el cas, i de la Direcció d'Estudis. Va dirigida a aportar orientacions referides al maltractament. c) Comunicació a altres instàncies externes al Centre (socials, sanitàries, judicials) si s'ha informat amb anterioritat de l'existència d'indicis.

4.6. Altres mesures incloses en el PREVI. El PREVI, a més del Protocol de Detecció precoç (per mitjà del qual disposem d'una plantilla per a identificar i detectar els possibles casos d'acaçament i intimidació) i del Protocol d'Intervenció (per mitjà del qual es comunica el cas d'especial gravetat a la Inspecció d'Àrea), disposa de les mesures següents: a) Un Registre Central. b) Recomanacions a pares i mares. c) Tallers de formació per al professorat, alumnat i família (materials i guia). d) Una pàgina Web, “Orientats”. e) Un telèfon d'atenció al menor: 900100033 en la Conselleria de Benestar Social (Projecte DICTA).

36

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro

4.7. Plantilla d’actuació. Nom (víctima)_____________________________________ Data_______________ Nom (agressor/és) _____________________________________________________ ____________________________________________________________________ 1. ACTUACIONS IMMEDIATES DE CARÀCTER URGENT. 1.1. Coneixement de la situació i comunicació inicial l'Equip Directiu.

1.2. Valoració inicial i primeres mesures.

2.

ACTUACIONS

POSTERIORS

EN

EL

CAS

QUE

ES

CONFIRME

L'EXISTÈNCIA DE COMPORTAMENTS D'INTIMIDACIÓ I ACAÇAMENT ENTRE ALUMNES. 2.1. Adopció de mesures de caràcter urgent.

2.2. Comunicació de la situació.

2.3. Pla d'Actuació.

2.4. Seguiment del Pla d'Actuació.

3. ACTUACIONS POSTERIORS EN EL CAS QUE NO ES CONFIRME L'EXISTÈNCIA DE COMPORTAMENTS D'INTIMIDACIÓ I ACAÇAMENT ENTRE ALUMNES.

37

Pla de convivència __________________________________________________________

ANNEX: MÈTODE PIKAS (Mètode de la preocupació compartida) 1. INTRODUCCIÓ El mètode PIKAS és un model d'intervenció per a casos de bullying. Este mètode porta el nom del seu creador, el psicòleg suec Anatol PIKAS. 2. OBJECTIU El mètode es proposa que els membres del grup, de forma individual, prenguen consciència de la situació en què participen, a través de xarrades individuals per separat, on afloren les seus pors i reserves sobre el comportament intimidatori en què estan participant. En la part final del mètode, es produïx una reunió conjunta en què agressors i víctima es comprometen al cessament de les actituds hostils. 3. EDAT L'edat adequada per a la seua aplicació va dels 9 als 16 anys. 4. PLANTEJAMENT INICIAL El plantejament d'aquest mètode es basa en diversos supòsits: 1. El grup, quan actua, participa d'un component psicològic comú. 2. Eixos pensaments i sentiments del grup són més simples que els dels seus components individuals. 3. Cada individu del grup té a nivell individual eixe component psicològic comú. Este component, actua com a pressió per a conformar-se al que faça la resta del grup. Es produïx el que s'anomena “contagi social” (Olweus 1998). La culpa o responsabilitat es difumina i hi ha por a convertir-se en víctima si no es fa el que diu el grup. 5. ETAPES Podem diferenciar tres etapes: Etapa 1a Entrevistes individuals amb cada persona del grup implicat(al voltant de 7 a 10 minuts per persona). Es comença amb el líder del grup i es continua amb la resta d'agressors/es. Es finalitza amb la víctima. Etapa 2a Entrevistes de seguiment amb cada xic/ a (al voltant de 3 minuts). Etapa 3a Trobada de grup (mitja hora). El temps de duració entre cada etapa és d'una setmana. En la pràctica, l'ocupació

38

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro de temps depén de la disponibilitat del mestre/a, encara que estos intervals han de ser sempre menors a dos setmanes. 6. Condicions prèvies d’aplicació Respecte a la informació: Abans de començar les entrevistes, convé demanar tota la informació disponible sobre els fets de bullying. Es parla amb el tutor/a de la classe i/o altres persones adultes que hagen vist o sàpien de l'episodi de bullying. Convé obtindre tota la informació possible sobre els agressors i el grup que li recolza, qui exerceix la funció de líder i els que de sequaços, de quin tipus és la víctima; si és o no agressiva. Respecte el local: Les entrevistes s'han de realitzar en una habitació, sense interrupcions. Ha de cuidar-se la disposició i col—locació dels seients triant cadires de la mateixa alçària i disposades en un lleu angle. Evitar que els subjectes se senten davant d'alguna finestra per on passe gent que puga despistar-los. Respecte al professorat que ho aplica: L'èxit d'aquest mètode depén que el professor/a que es responsabilitza de les entrevistes, seguisca o no el guió proposat. El mestre ha de cuidar-se de no enjudiciar i tindre una actitud neutral enfront dels agressors. Si se sent enfadat o amb ira enfront del xic/a, no és la persona adequada per a la intervenció. El mestre implicat en les entrevistes ha de perdurar al llarg de les tres etapes d'intervenció. És necessari recalcar que fa falta entrenament per a usar el guió del mètode PIKAS. Respecte a la coordinació: S'entrevista primer als agressors, un a un i en últim lloc a la víctima. Ha de produir-se coordinació entre el professorat que realitza les entrevista ,el professor tutor i el personal subaltern a l'hora de cridar l'alumnat a les entrevistes. A l'hora de l'entrevista i amb el permís del professorat corresponent, s'avisa a l'agressor/a en la seua aula, i és acompanyat per un conserge per a entrevistar-se amb qui posarà en pràctica el mètode. Les primeres entrevistes han de fer-se consecutivament i si és possible, en un sol període lectiu. Per a grups grans, és convenient seleccionar temps suficient (dos sessions lectives seguides...)

39

Pla de convivència __________________________________________________________ Cal evitar que els membres del grup d'agressors puguen parlar entre si abans de finalitzar esta primera ronda d'entrevistes. 7. APLICACIÓ 7.1. ETAPA 1a: PRIMERA ENTREVISTA. GUIÓ AMB L'ALUMNAT AGRESSOR És important que el terapeuta o mestre/a estiga relaxat abans d'iniciar la sessió. Quan entra l'agressor/a, cal mirar-lo als ulls i invitar-lo a assentar-se. Després, el terapeuta o mestre ha de seguir el guió següent: 1. “M'agradaria parlar amb tu, perquè he sentit que...(víctima), esta tenint problemes”. Una altra alternativa és: “M'agradaria parlar amb tu perquè he sentit que t'has estat ficant amb...(nom de la víctima)”. 2. “Què saps sobre açò que t'he mencionat?” 3. “D'acord, ja hem parlat prou de tot això” 4. “Què podem fer, què suggerixes, què podries pensar per a ajudar a...?” 5. “Això està bé. Ens tornem a veure d'ací a una setmana i em comptes com te n'ha anat”. Este diàleg ha de servir per a arribar a possibles solucions per a millorar la situació. Es tracta que els propis agressors de forma individualitzada arriben a aportar les seues pròpies solucions. Moltes vegades solen fer-ho. El resultat d'estes primeres entrevistes, és que els xics/s'han de suggerir com poden canviar la seua conducta. En cada entrevista s'arribarà a una solució distinta, per exemple:

... “incloure'l (a la víctima) en el nostre joc en els recreacions”. ... “dir als altres que no l'insulten (a la víctima)”. ... “ajuntar-me amb altres companys i deixar-lo en pau (a la víctima)”. ... “treballar amb ell en una classe específica”. ... “acompanyar-lo a casa a l'eixida del col—legi”. ... “el deixaré en pau”. ... “el defendré”. ... “arribaré a ser el seu amic/a”. Estos suggeriments aportats pels xics/es se revisen en les següents entrevistes les pròximes setmanes. No sempre troben formes de millorar la situació, per la qual cosa a vegades, poden necessitar que es prenga un paper més directiu. Una vegada conclosa l'entrevista, el conserge acompanya l'agressor/a a classe, i crida

40

al

següent

alumne

perquè

baixe

amb

ell.

Sempre

hauran

d'anar

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro acompanyats, i s'ha de cuidar que no existisca cap comunicació entre els agressors/es ni fora ni dins de l'aula. Després, s'ha de repetir este guió amb cada xic/a per torn. DIFICULTATS A vegades, les coses no ixen així i se'ns plantegen variacions en els guions. Es dóna el cas del xic/a que no vol parlar, també hi ha xics que intenten negociar o qui no vol cooperar de cap manera. Si veiem que l'entrevista està anant malament, cal interrompre-la i simplement dir:”D'acord. Jo crec que anem a deixar-ho per hui. Et veuré el pròxim (concertar cita)”. No obstant, el més freqüent és que l'alumnat coopere sempre que la persona que l'entrevista no és acusatòria i s'até al guió. VARIACIONS El xic/a no coopera: esperar en silenci fins que parle. Si després d'alguns minuts no ha dit res, pots dir, “pareix que no vols parlar hui. Potser serà millor que tornes a la teua classe ara”. Llavors, a vegades, comencen a parlar. No se'ls ocorren solucions. Cal donar temps per a pensar. No tindre por al silenci. Si realment no poden donar una solució, se'ls pot oferir un suggeriment però sempre amb el permís del xic/a: “Tinc una idea, t'agradaria sentir-la?” Si el xic/a oferix una solució impossible o ridícula, no la rebutges negativament, pregunta, “si això succeïra, l'acaçament pararia? Si proposa una solució que depén d'altres persones, no cal negociar. Se li comenta: “Jo em referia a una cosa que pogueres fer per tu mateix”. “Jo no tinc res a veure amb això”. Si nega la seu involucració, s'ha de tirar marxa arrere i parlar de forma pausada sobre el context social en què s'està donant l'agressió i aproximar-se a la situació de la víctima. Al menor signe d'admetre la seua participació, es torna al guió estipulat. “El (la víctima)m'ho va fer a mi abans”. Quan fan contínues al—lusions a la conducta provocativa de la víctima sentint-se justificats en la seua conducta de bullying, ells perceben que la víctima “ho demana” d'alguna forma. No cal rebutjar la ira, la fúria o la frustració de l'agressor contra la víctima. Cal acceptar els seus sentiments però mantindre que la víctima està passant un mal moment en l'escola. GUIÓ AMB L'ALUMNAT VÍCTIMA PIKAS diferència entre una víctima passiva i una altra provocativa.

Víctima passiva: El paper de qui entrevista és de proporcionar ànim, suport i consell. Primer s'intenta que expresse el seu malestar i que compte el que li ocorre. Moltes víctimes parlen amb gust del que els passa. Tal vegada siga la primera vegada que ho fan. Després, se li comunica la idea que ell o ella mateixa poden fer molt per millorar la seua situació, evitant algunes actituds personals que puguen

41

Pla de convivència __________________________________________________________ col—laborar a disparar l'agressió. A estes entrevistes, és convenient afegir sessions d'entrenament de conductes assertives.

Víctima provocativa: Cal ajudar-la intentant que prenga consciència que la seua pròpia conducta també pot canviar. Qui entrevista ha de tindre una personalitat prou forta per a guanyarse la confiança de la víctima i fer-li veure que està utilitzant un camí equivocat per a ser popular i que ha de buscar altres formes més adequades d'aconseguir-ho. Cal recordar que, sovint, la víctima provocativa busca ser part integrant del grup agressor. 7.2. ETAPA 2a: ENTREVISTES DE SEGUIMENT: El següent grup de trobades s'establirà quan cada xic/a haja aconseguit acceptar els acords de la primera trobada. Són trobades individuals, però més breus que els primers. S'efectuen una setmana després i en el mateix orde i forma que els anteriors. No obstant, els xics/es no sempre fan exactament el que diuen que faran. Si el bullying no hi ha parat encara, es continua el treball individual fins que accepten una solució a la situació. Si la situació no ha millorat, se sol organitzar ja la reunió conjunta amb tots els implicats sempre que la víctima estiga preparada per a això. 7.3. ETAPA 3a: TROBADA DEL GRUP Esta etapa és necessària sempre, però sobretot, quan la víctima és de tipus provocatiu. Esta trobada ha de servir per a una consolidació en el temps del canvi en la conducta de bullying, fonamentalment en cas de víctima provocativa. És necessari primer una reunió amb el grup agressor. Primer es pregunta com ha anat amb la víctima eixa última setmana. S'escolta tot el que hagen de dir perquè sorgisquen les dificultats. Després, se'ls pregunta sobre el que es pot fer. És necessari conscienciar-los que qualsevol solució, ha de comptar amb un reconeixement que el problema està solucionat i per tant, és necessari reunir-se amb la víctima per a ratificar açò. En esta reunió, serà imprescindible que apareguen els elements positius de la víctima i la voluntat de canvi del grup agressor. Als agressors/es se'ls diu que cal preparar la reunió amb la víctima. El terapeuta o mestre/a proposa un pla. Després, s'anomena a la víctima. Cal preveure que puga anar directament a la seua cadira sense tindre que passar pel mig del grup. El millor és que se sent prop del professor/a. Cada agressor, per torn, expressa de forma sincera la seua opinió sobre la víctima que de moment, només escolta. Després, el mestre/a, mitja preguntant-li a la víctima que ha de dir.(Si és positiu, és probable que arribe a un final adequat).

42

_______________________________________________ I.E.S. Dr. Lluís Simarro Després hi ha llibertat perquè cada participant puga expressar les seues dificultats i reprotxes. Si n'hi ha, açò allargarà el final. El paper del mestre/a, és de facilitador de la comunicació, aportant solucions positives i moderant els torns d'intervenció. Cal comentar amb satisfacció, la milloria de la situació i suggerir les maneres perquè este canvi es mantinga. Quan les parts han arribat a una reconciliació final, es pregunta: “Què farem si algú no manté la promesa que ha fet?”. Ben sovint, el propi grup suggerix una condemna o castic. Se'ls anima que cada persona observe i controle els errors dels altres. També cal fer-los veure, que si el bullying continuara, caldria prendre altres mesures, situació a què quedarà clar que ningú vol arribar. Es pot suggerir un pla per a revisar estes conductes i evitar la recaiguda. És important acabar amb la idea de la tolerància, acceptar els errors dels altres i la necessitat conviure junts sense l'obligatorietat de ser amics. D'esta manera, l'acceptació dura més temps. Recordar que els canvis d'actituds i conductes són lents, que la persona que es faça càrrec de les entrevistes ha de ser un terapeuta, orientador o professorat altament entrenat en la tècnica, i ha de tindre autoritat acceptada pel grup i estar coordinat amb la resta de professorat del grup. Este professorat ajudarà a la consecució de millors resultats, recolzant estes idees amb el seu treball curricular i en el desenvolupament del projecte educatiu del centre.

43