Cpgm Pla Convivencia Master

GOVERN DE LES ILLES BALEARS Conselleria d’Educació i Cultura

C.E.I.P. Guillem de Montgrí Codi del Centre 07007061

Curs 2006/2007

ÍNDEX INTRODUCCIÓ. Justificació del Pla de Convivència..............................................................................................................X CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE……………………………….......................................................................X Descripció de les característiques i entorn del centre...................................................................................................X Diagnòstic actual de la convivència..............................................................................................................................X Respostes que el centre dóna......................................................................................................................................X Relació amb les famílies, serveis i recursos de l’entorn i la comunitat.........................................................................X OBJECTIUS………………………………………………………………....................................................................………….XX Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat......................................................................................................XX Promoure la implicació de les famílies.......................................................................................................................XX Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar.......................................................................X Prevenir els conflictes i la seva gestió positiva..........................................................................................................XX ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS…..............................….....................................……...XX Persones responsables.............................................................................................................................................XX Línies d’actuació i metodologia..................................................................................................................................XX Desenvolupament d’activitats....................................................................................................................................XX Temporalització, mitjans i materials...........................................................................................................................XX PROPOSTES DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS………...................................................................…...XX PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ PER PREVENIR CASOS DE VIOLÈNCIA I ASSETJAMENT ESCOLAR I INCORPORACIÓ DE MESURES ORGANITZATIVES………………..........................................................…XX CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ D’APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA.................................................................XX DOCUMENTACIÓ. BIBLIOGRAFIA....................................................................................................................................XX

2

CARACTERÍSTIQUES I ENTORN DEL CENTRE Descripció de les característiques i entorn del centre El CEIP Guillem de Montgrí es va posar en marxa l’any 1986 com a Centre d’Educació Infantil i Primària. El curs 88/89 l’escola va iniciar un projecte nou i molt interessant: convertir-se en Centre d’Integració amb aules específiques d’Educació Especial, l’únic que hi ha al municipi, acollint alumnes amb diferents discapacitats, tant del nivell d’Infantil com de Primària. L’any 1998 el Centre va haver d’acollir per diferents motius un aula ASCE amb alumnes de Secundària, fet que des de l’escola sempre hem tractat de reclamar, donat que pensem que aquests alumnes haurien d’estar a un IES per fer efectiva la seva integració, objectiu primordial de l’educació amb alumnes discapacitats. El centre es troba als afores del municipi de Sant Antoni de Portmany, la qual cosa fa que disposem de servei de transport escolar per traslladar molts dels nostres alumnes a l’escola, així com per realitzar les activitats extraescolars. Tanmateix trobem insuficient aquest servei per dos motius: la mancança de vigilant en el transport , la qual cosa fa que molts dels incidents que viu el centre estiguin relacionats amb aquest tema, i la no disponibilitat d’aquest servei per als infants d’Educació Infantil, fet que obliga a moltes famílies sense recursos a desplaçar als seus infants caminant fins al centre escolar. També estam acollits al Programa d’Escola Matinera, fet que fa que el Centre obri les seves portes a les 8 hores del matí, acollint nins/es de l’escola per part d’un monitor seguint un programa establert d’activitats. Cal destacar també que des de l’any 2005, el Centre disposa d’un Aula d’Estimulació Basal, construïda amb la col·laboració directa de l’Ajuntament de Sant Antoni i en la que participen altres Centres d’Eivissa i diferents Associacions de Discapacitats de l’illa. En quant al tipus de famílies que trobem a la nostra escola, podem dir que la majoria d’infants són de nacionalitat espanyola, més de la Península que de l’illa, encara que cada vegada més trobem alumnes d’altres nacionalitats d’arreu del món, sudamericans, magrebins, centreeuropeus i fins i tot asiàtics. Aquest fet suposa dues realitats de diferent caire: un enriquiment 3

producte d’aquesta realitat multicultural i, d’una altre banda, una dificultat per integrar i donar resposta a les necessitats d’aquests nous alumnes que en molts de casos no tenen coneixement de cap de les tres llengües que es donen al centre: català, castellà i anglès.

Diagnòstic actual de la convivència El fet de ser un centre d’Educació Infantil i Primària, fa que l’escola no arribi a tenir els problemes de convivència que es pot trobar en qualsevol centre de secundària. Tanmateix, això no implica que des de les escoles no es pugui prevenir i detectar possibles situacions de conflicte que degudament tractades poden ajudar, en l’actualitat i sobretot en un futur, a resoldre problemes que en l’etapa de secundària es manifesten d’una manera més accentuada. Actualment al nostre col·legi, no es troben situacions que podríem catalogar com a especialment greus per a la convivència, encara que no hem d’amagar tampoc conflictes que es produeixen en el dia a dia de l’escola que, si no són degudament tractats, podrien arribar a ocasionar conseqüències més greus que les que afortunadament han produït. En realitat, la majoria d’aquests conflictes es produeixen a la sortida de l’escola i durant el trajecte del transport escolar, tant dins l’autobús com a la parada, on desgraciadament i per falta de vigilància, es perden molts dels esforços que des del centre es fan en favor de la convivència.

Respostes que el centre dóna El tractament que donem en aquests conflictes està regulat a l’apartat cinc del nostre Reglament d’Organització i Funcionament i bàsicament es basa en tres estratègies: -

Entrevistes personals amb l’alumne.

-

Recollida d’informació dels companys, família, professorat... 4

-

Establiment d’estratègies d’acord amb les dades recollides tenint en compte tres aspectes fonamentals: recorre a la reflexió a fi d’evitar el càstig, estimular l’autoestima i evitar tot tipus d’humiliacions.

Aquestes estratègies estan després seqüenciades per cicles a fi d’ajustar la intervenció a les edats dels infants. A més, pensem que la col·laboració amb la família és fonamental per a dur a terme aquestes estratègies. Tanmateix, el nostre Reglament també contempla una sèrie de mesures de caràcter corrector o fins i tot sancionador en aquells casos que considerem importants o greus i que han estat aprovades per consens pel Consell escolar del Centre.

Relació amb les famílies, serveis i recursos de l’entorn i la comunitat Com ja hem esmentat abans, les estratègies d’actuació per part del col·legi han de venir acompanyades pel coneixement i col·laboració de les famílies per que tinguin un resultat real i durador en el temps. S’ha de mantenir aquesta font de comunicació entre centre - famílies i actuar de manera conjunta i consensuada per obtenir resultats òptims. D’altra banda, l’escola disposa d’un Departament D’orientació disposat per la Conselleria que ens ajuda en la resolució i elaboració d’estratègies en aquells casos que els ha set sol·licitat. També el centre rep el suport dels Serveis Socials Municipals per a casos en que la seva intervenció s’ha considerat necessària.

5

OBJECTIUS I ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIÓ D’OBJECTIUS:

* Persones responsables Totes les persones que integren la Comunitat Educativa seran responsables de què es duguin a terme els objectius proposats en aquest pla per aconseguir el seu assoliment, tot i què cada objectiu ha d’ésser coordinat per algunes persones responsables que es determinin per a tal efecte. Com a MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA entenem: professorat, alumnat, famílies i personal no docent (administració, serveis de neteja i manteniment). Com a administració, també necessitem la implicació tant per part de la Conselleria com de l’Ajuntament.

OBJECTIU 1: ACONSEGUIR LA INTEGRACIÓ EFECTIVA DE TOT L’ALUMNAT LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA - Participar activament en les activitats d´organització de l´aula (PAT) - Participar en el document de normes d´aula. - Participar en els processos de resolució de conflictes. - Participar en la decisió i organització d´activitats extraescolars i complementàries. (aquestes activitats estiran orientades cap a l’assoliment d’objectius de convivència de la comunitat educativa). - Participació en les activitats d’acollida a nivell d’escola, grup i individual. 6

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS - seqüència d´ aquestes * Establir protocol d’organització d´ aula (seqüència per cicles) * Organització d´ assembles. * Previsió de la gestió d´ un temps setmanal per aula. * Presa de decisions per part de l’alumnat en tasques. * En temps lectius (patis, activ. complementàries, extraescolars, activ. lectives) * Decoració, utilització i distribució dels espais. - A nivell individual i grupal. Modificant com a extensió del ROF aquest concepte i introduint el concepte de manifest AULA PACIFICA (cooperació, comunicació, respecte, tolerància, expressió emotiva i positiva).

OBJECTIU 2: PROMOURE LA IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA Les línies d’actuació aniran sempre encaminades partint d’un punt de vista col·lectiu. Tant en gran, com en petit grup, es proposaran les tasques a seguir i es seguiran plans d’actuació coordinats per representats de les famílies i el personal del centre. Des del Consell Escolar, com a òrgan representatiu de tota la Comunitat Escolar, s’exposarà la documentació necessària per a l’assoliment de les activitats. La implicació de l’APIMA haurà de ser fonamental, ja què permet la participació directa de les famílies. S’hauran de promoure assemblees generals o específiques d’aula o cicle per a facilitar-ne la participació i l’arribada d’informació. 7

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS - Elaboració d’un pla d’actuació dirigit des de les tutories que potenciï el seguiment escolar com a reforç i relació (agrupaments, coordinador/a d’un grup de pares/mares...). - Facilitar espais de trobada i relació. - Publicació i divulgació de les normes de convivència. (PEC). (agenda escolar). - Elaboració i difusió d’unes pautes d’intervenció preventiva de conductes conflictives. - Definició d’una metodologia d’actuació consensuada davant els conflictes. - Promoure la realització d’activitats formatives adreçades a les famílies com, per exemple, una escola de pares/mares, amb col·laboracions externes (CEPCA, EOEP, Oficina del Menor...). - Definir un Pla d’acollida de les famílies nouvingudes per a la seva efectiva integració en les activitats del centre per a la incorporació immediata en la vida escolar dels seus fills/es. - Recolzament de la dinamització de les funcions de l’APIMA del Centre seguint els estatuts establerts. - Realització d’assemblees informatives, tant per part del Centre com de l’associació de pares i mares. - Organització d’activitats de convivència (trobades, festes, cursos...) a on la protagonista sigui la família i, la seva implicació, l’eix fonamental. - Creació d’un fòrum/apartat específic al web del Centre on les famílies hi puguin participar de manera activa. TEMPORALITZACIÓ, MITJANS I MATERIALS Les activitats poden programar-se anualment, però el més important és que tinguin una continuïtat en el temps de manera que s’incorporin com a dinàmica del centre.

8

Hem de tenir present que s’ha de comptar amb la disponibilitat de les persones. Per això és fonamental que estiguem coordinats per tal de poder beneficiar-nos de la feina que pugui fer cada persona en un moment determinat.

OBJECTIU 3: IMPULSAR LES RELACIONS ENTRE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA - Millorar la comunicació (gestual, oral i escrita) de tot el personal del centre afavorint les relacions entre els alumnes, famílies i demés personal del centre, reforçant i educant el sabre escoltar, comprendre i posar-se en el lloc de l’altre persona. - Facilitar el coneixement d’informació entre les persones i crear conductes i camins de comunicació i col·laboració. - Impulsar i facilitar la participació d’activitats socials. - Humanitzar espais per a adequar-los a una comunicació més propera adaptant els espais a les nostres necessitats. DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS - Educant l’amabilitat i cortesia, l’afectivitat, el sentit de l’humor. - Potenciar conductes apropiades. - Crear un ambient de cooperativitat en el treball, d’empatia, d’escolta activa i disposició a resolució de problemes. - Creant un ambient tolerant, plural, lliure i just. Creant situacions en les que participin els diferents membres de la comunitat educativa i afavorint les relacions interpersonals mitjançant treball en grup, assemblees, treball en forma de joc, relacionar-se amb els altres companys de pati i en altres festes o actes socials. 9

- Posar en pràctica canals de comunicació per millorar les relacions de la Comunitat Educativa: activitats socials, participació activitats del centre, reunions programades facilitant les normes de convivència, entrevistes, panell informatiu, butlleta de suggeriments, pla d’acolliment a principis de curs. - Mantenir informat a l’alumnat per a que integrin en seu centre escolar i el reconeguin com a propi mitjançant panells d’informació dintre de l’aula, murals, dibuixos, pàgina web del centre, creació de una revista pròpia, fotocòpies. Facilitar la informació de manera comprensiva mitjançant exemples, paràboles, comtes, històries. Crear conductes i camins de comunicació i col·laboració. - Facilitar l’adquisició i recomanació de material didàctic - Facilitar informació d’ajuda en la problemàtica que pugui tenir l’alumne - Destacar la importància de l’equip d’orientació psicopedagògica. - Desenvolupar programes i cursos d’educació i formació als professionals del centre. - Facilitar informació a tota la comunitat escolar. Facilitar l’adquisició de material de treball. Desenvolupar treballs cooperatius per a compartir i comprendre millor la informació. - Facilitant l’adquisició de llibres per a la biblioteca o altres materials que treballin els valors de convivència. - Mantenir informat a la família, alumnat i personal treballador del centre mitjançant tots els canals dels quals disposa el centre: notes informatives, còpia de normes de convivència i funcionament del col·legi. (juny o setembre i octubre), panells d’informació a l’escola, pàgina web del centre, creació de una revista pròpia, tauló d’anuncis o panell informatiu, informes d’avaluació, diapositives, vídeo, documentació de l’alumnat, tecnologies de la comunicació i informació, consell escolar, claustres, coordinacions, reunions. - Posar en pràctica programes d’educació a les famílies - Fer arribar a la família notes informatives de les activitats socials, extraescolars, situació de l’escola, còpia del pla de convivència, i la seva composició, enquestes per sabre les preferències i conèixer els seus gustos, entrega del butlletí informatiu.

10

- Crear situacions de convivència. Conscienciar la societat democràtica de l’escola i el sentit de comunitat. Facilitar l’apropament entre pares, alumnes i professorat del centre creant situacions de benestar en les que no s’imposi el treball, sinó la lliure col·laboració amb els alumnes, família i demés personal del centre. - Desenvolupament d’activitats: viatge final de curs (segon trimestre), festivals (durant tot el curs) dinars o menjars dintre i fora de l’escola (finals de cada trimestre), excursions, festes de Nadal ,setmana santa, final de curs, teatres, tallers, activitats extraescolars. - Introduir un enfoc intercultural dintre de les aules i a l’escola. Educar el coneixement dels drets humans. Educar la pau. Setmana intercultural amb tallers culturals i ètnics. - Millorar les condicions físiques dels espais de forma que facilitin la comunicació. - Aconseguir que les famílies vegin el centre com a proper i agradable mitjançant visites al centre - Aconseguir que les aules siguin espais més humanitzats. - Reservar espais per a activitats concretes. - Disposar d’unes bones i correctes instal·lacions al centre en les que no hi hagin barreres arquitectòniques (rampes, ascensor, baranes als passadissos i escales, portes amples a les aules). - Aconseguir el material adequat i necessari que requereix el centre i els seus professionals. - Posar en marxa projectes i campanyes d’ambientació en les que pugui participar tota la comunitat escolar i que millorin el aspecte extern del centre.

11

OBJECTIU 4: PREVENIR ELS CONFLICTES I LA SEVA GESTIÓ POSITIVA Definim el CONFLICTE com «aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts». El conflicte és natural en les persones i si es gestiona de manera positiva i creativa, tal com es porta a terme en els programes de mediació escolar, incita al canvi i capacita per a la convivència. Sovint es té una visió negativa del conflicte1: -

Perquè identifiquem el conflicte amb la forma en què habitualment hem vist que es resol: amb la violència.

-

Perquè tenim una gran resistència al canvi i sabem que entrar en conflicte significa cremar moltes energies i passar per una situació no gaire agradable.

-

Perquè en molt de casos no hem estat educats per encarar els conflictes de forma positiva i que ens falten eines i recursos.

Hem de fer que el conflicte sigui positiu: 

Perquè, tot i que la diferència comporta contrastos i, per tant, disputes i conflictes, considerem la diversitat i la diferència un valor positiu i d’enriquiment mutu.



Perquè considerem que només entrant en conflicte amb les estructures injustes o les persones que les mantenen es podrà millorar la societat. El conflicte pot ser una palanca de transformació social.



El conflicte també pot ser una oportunitat d’aprendre. Si el conflicte és connatural a les relacions humanes, serà fonamental aprendre a intervenir-hi.

1

Marina Caireta Sampere, Cécile Barbeito Thonon. Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte. QUADERNS D’EDUCACIÓ PER A LA PAU. Escola de Cultura de Pau. (Universitat

Autònoma de Barcelona) http://www.pangea.org/unescopau/img/programas/educacion/publicacion002c.pdf

12

Actituds que podem prendre davant d’un conflicte: a) La competició (guanyo/perds): ens trobem en una situació en la qual aconseguir el que jo vull —fer valer els meus objectius— és el més important, no m’importa que per a això hagi de passar per sobre de qui sigui. La relació amb l’altra part en conflicte no em preocupa. En el model de competició, el més l’important és que jo guanyi i per a això el més fàcil és que els altres perdin. En el terreny pedagògic, busquem l’eliminació de l’altra part a través de l’exclusió, la discriminació, el menyspreu o l’expulsió. b) L’acomodació (perdo/guanyes): per tal de no confrontar-me amb l’altra part, ni plantejo ni faig valer els meus objectius, i deixo a l’altra part que faci la seva. Sovint confonem el respecte, la bona educació, amb no fer valer els postres interessos perquè això pot provocar tensió o malestar. Així, anem aguantant-nos fins que ja n’estem farts i aleshores o bé ens destruïm o bé destruïm l’altra part. c) L’evasió (perdo/perds): ni els objectius ni la relació en surten ben parats. Quan ens evadim no afrontem els conflictes i amaguem el cap sota l’ala, sigui per por d’afrontar un problema complicat o per pensar que es resoldrà per si sol. Però, com ja hem apuntat, els conflictes tenen la seva pròpia dinàmica i, una vegada iniciada, no s’atura per si sola. d) La cooperació (guanyo/guanyes): en aquest model, aconseguir els propis objectius és molt important, però també ho és la relació amb les persones amb qui tenim el conflicte. La cooperació intenta que tant el fi com els mitjans siguin coherents i busca solucions en què tots hi guanyem. Cal indicar que cooperar no és acomodar-se i que, per tant, no podem renunciar al que ens és fonamental. e) La negociació: arribar a la cooperació plena és molt difícil; per això, plantegem un cinquè model en el qual es tracta que totes les parts guanyin en el que és fonamental, ja que no poden arribar a una sortida al 100 % satisfactòria. Tot i que algunes persones els confonen voluntàriament, cal deixar ben clar que la negociació no és una variant del model competitiu.

13

PERSONES RESPONSABLES: •

Comissió del Pla de Convivència

•

Comissió del Projecte de Mediació

LINIES D’ACTUACIÓ I METODOLOGIA •

La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes2.

•

Observació i reforç, mitjançant el reconeixement explícit, les conductes de cooperació, solidaritat, col·laboració, respecte,... que es donen entre els alumnes i entre els alumnes i els mestres. Els alumnes han de saber el que han de fer, el que s’espera d’ells; no sols el que no han de fer.

•

Manteniment d’un espai permanent de diàleg, on l’alumnat pugui expressar les seves inquietuds, resoldre conflictes,... d’una manera ordenada i dirigida i de la que es pugui aprendre.

•

Utilització de les tutories per a dur a terme activitats específiques d’habilitats socials: expressió de sentiments, solució de problemes, diàleg, assertivitat, comportaments de cooperació, autocontrol i regulació de la conducta

•

Resolució de conflictes seguint aquests punts3:

1. Dedicar temps a conèixer-nos. 2

3

M. Carme Boqué i Torremorell. Mediació escolar.

Adaptats de: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES A CASA, A L’ESCOLA I AL MÓN. Maria Carme Boqué i Torremorell

14

A l’hora de prevenir els conflictes (els components negatius i destructius), és molt important que tots ens coneguem bé. No hem d’esperar a actuar quan sorgeix un conflicte. 2. Escoltar per a que ens parlin Renyar, criticar, aconsellar, jutjar, treure importància o monopolitzar la paraula fan que l’altra persona prefereixi callar. Posar-se al lloc de l’altre, fer preguntes obertes, repetir part de la conversa, mantenir contacte visual, escoltar per comprendre i mostrar interès conviden l’altra persona a compartir els seus pensaments i sentiments. 3. Parlar per a que ens escoltin A l’hora d’expressar el nostre punt de vista hem de procurar fer-ho assertivament. Això significa que hem d’utilitzar un llenguatge positiu (evitar ofendre i faltar al respecte) i parlar en primera persona. 4. Establir normes senzilles i clares En qualsevol grup humà es necessiten normes que facilitin la convivència. 5. Inculcar el respecte cap a totes les persones Sempre i en totes les circumstàncies hem de mostrar respecte cap a les persones, encara que no hem de tolerar qualsevol mena d’opinió o conducta. Davant d’un conflicte no hem rebutjar la persona, sinó rebutjar el seu comportament. 6. Educar en el conflicte Contribuir a que els boixos i boixes comprenguin que els conflictes no són ni positius, ni negatius. Els conflictes formen part natural de la vida i són oportunitats per aprendre i madurar. Eludir els conflictes o reaccionar violentament són respostes negatives. Dialogar cara a cara amb la persona amb qui vivim el conflicte i buscar conjuntament solucions noves és una resposta constructiva als conflictes. 7. Obrir espais de reflexió

15

Quan es produeix un conflicte podem reaccionar immediatament i irreflexivament, o bé podem escollir un bon moment per parlar amb calma i crear diverses solucions al conflicte que resultin acceptable per tots. 8.

Fer allò que prediquem

Un element clau per crear i mantenir un clima positiu és predicar amb el nostre exemple, no exigir als boixos i boixes allò que nosaltres som incapaços de complir (doble moral). 9. Reaccionar davant de les injustícies. Per desgràcia la cultura dominant és força individualista i insolidària. No creuar els braços davant les injustícies que viuen les altres persones és una manera de cultivar la pau.

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS Desenvolupament concret del Pla de Convivència Recull de propostes i activitats concretes per a realitzar amb els alumnes a les tutories i transversalment a totes les àrees: Aquestes activitats aniran dirigides a que els alumnes assoleixin els següents objectius: •

Prendre consciència dels seus sentiments, valors, emocions, desitjos i ser capaç de comunicar-los.

•

Tenir confiança en les pròpies habilitats, confiar en si mateix.

•

Clarificar els valors.

•

Desenvolupar habilitats per a comprendre millor als altres.

•

Desenvolupar respecte envers els altres i per un mateix.

•

Millorar les comunicacions interpersonals i el clima de classe.

•

Millorar les habilitats socials i interpersonals mitjançant l’entrenament en la solució de problemes entre companys.

16

Elaboració d’un Projecte de Mediació. TEMPORALITZACIÓ, MITJANS I MATERIALS •

Primer trimestre, desenvolupament del Pla de Convivència, concretant les propostes ja fetes en el present document.

•

Al llarg de tot el curs s’aniran recollint propostes d’activitats que s’aplicaran, seguint una programació elaborada a principi de curs, per la comissió del pla de convivència.

•

Referent al Projecte de Mediació: o Primer trimestre: 

Constitució de la comissió de mediació



Formació dels mediadors



Documentació



Disseny del Projecte de Mediació

o Segon trimestre: 

Elaboració del Projecte de Mediació



Difusió del Projecte de Mediació



Presentació del Projecte

o Tercer trimestre: 

Implementació del Projecte de Mediació.



Avaluació

17

PROPOSTES DE FORMACIÓ I OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS Des de l’escola demanem formació permanent per al professorat per part de l’administració, donat que per a que un pla d’aquestes característiques sigui realment efectiu, es requereix la implicació no només del Centre sinó també per part de la Conselleria d’Educació, en forma de seminaris, cursos, personal orientador o coordinador del Pla de Convivència, la qual cosa faria que es pogués fer un seguiment real i efectiu de totes les actuacions que es poden dur a terme al llarg d’un curs escolar en matèria de convivència i prevenció de possibles conflictes. Per això pensem que és important per un costat dotar d’aquesta formació al Centre i per un altre, d’un orientador que funcionaria com a coordinador del Pla de Convivència que volem posar en marxa.

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ PER PREVENIR CASOS DE VIOLÈNCIA I ASSETJAMENT ESCOLAR I INCORPORACIÓ DE MESURES ORGANITZATIVES Què ha de fer el professorat enfront el maltractament entre alumnes? Estar informat sobre el fenomen del maltractament i saber que... o La millor actuació és la prevenció; per tant, el centre ha de preveure actuacions preventives en els espais (patis, vestidors, lavabos, passadissos...) I en els períodes de temps (esbarjo, canvis de classe, entrades i sortides...) O en situacions on l’experiència ens indica que és freqüent que es puguin donar els maltractaments. o s’ha de parar especial atenció als casos de maltractament més difícils de descobrir perquè són més subtils (intimidació, escarni, exclusió del grup...). 18

o Hi ha d’haver línies d’actuació, de comunicació i de suport tant amb les famílies dels alumnes que han patit maltractament, com, també, amb les famílies dels alumnes que maltracten. La millor prevenció és l’actuació coordinada de tots els membres del centre i, en especial, dels adults. El professorat ha d’actuar de forma immediata en cas de maltractament, posteriorment derivarà el conflicte al tutor/a i a l’equip docent. Tots els alumnes del centre són “els nostres alumnes”. Tenir l’hàbit de... Comentar amb l’alumne com es troba a l’escola, com es troba amb els seus companys/es o amics/igues. Interessar-se per saber què fa en el seu temps lliure, qui són les seves amistats. Tenir present que en algun moment del desenvolupament els nois/es es veuen implicats en fets relacionats amb el maltractament a d’altres. Moltes vegades: -

els nois/es actuen seguint l’impuls d’altres alumnes, o dels germans, o no saben el mal que estan fent o se senten atrets per aquestes actuacions,

-

és el “peatge” que han de pagar per poder relacionar-se amb determinats amics que ells admiren,

-

estan passant un moment difícil i reaccionen actuant amb agressivitat.

Reconèixer el maltractament quan algun alumne/a pateix una d’aquestes accions de forma sistemàtica -

Violència i atacs físics

-

Amenaces i intimidació

-

Burles, mofes i escarnis verbals i/o físics (a vegades relacionats amb les característiques físiques, ètniques o sexuals)

-

l’extorsió o els robatoris

-

l’exclusió del grup i la marginació

19

Detectar un possible maltractament a partir dels indicadors següents • Canvis sobtats en un alumne/a determinat/ada: - mals de cap freqüents, mal d’estómac, ansietat, irritabilitat - si comença a tenir dificultats al centre (acadèmiques o de relació...) - si canvia de caràcter (esquerp o introvertit) o de costums Abordar el fenomen del maltractament de forma preventiva des de l’acció tutorial Difondre recomanacions per orientar un possible alumne/a maltractat/ada -

Ha de mantenir la calma i procurar mostrar-se serè davant les provocacions.

-

No ha d’entrar en el joc del company/a que agredeix (tenir un domini madur sobre la situació).

-

Amb serenitat ha de procurar allunyar-se del lloc tan aviat com pugui (no és una fugida, sinó una actuació intel·ligent).

-

Al més aviat possible, ha d’informar un professor/a o persona adulta (amb qui tingui confiança), del que li ha passat.

-

Si no s’atreveix a parlar amb persones adultes, ha de demanar a un amic o amiga que l’acompanyi.

-

Ha de parlar amb algun mediador/a del centre.

-

Ha d’utilitzar el sistema d’emergència que tingui el centre (bústia, telèfon, correu electrònic...). Sobretot, que no es quedi en silenci.

Actuar immediatament enfront un maltractament Amb l’alumne/a que pateix maltractament -

Buscar un lloc discret i tranquil per parlar amb aquest alumne/a.

-

Procurar tranquil·litzar-lo/la i que se senti recolzat. 20

-

Sobretot esbrinar: o què ha passat, o com ha passat i si ha passat altres vegades, o qui hi ha estat implicat/ada, o on ha succeït, o què ha fet ell/a a continuació.

-

Transmetre a l’alumne/a la seguretat necessària que estarà protegit de possibles represàlies.

-

Tan aviat com es pugui, parlar amb el tutor/a i passar-li tota la informació recollida. Si el fet és de gran importancia s’ha de posar en coneixement de la direcció del centre i actuar segons el que estableixi el reglament de règim interior en aquests casos.

-

Convocar una entrevista amb la família. Amb l’alumne/a que maltracta

-

Deixar-li clar que està incomplint de forma greu el reglament intern del centre i que les seves actuacions són inacceptables per al centre i motiu de sanció disciplinària.

-

Fer-li entendre que fa patir l’altre.

-

Intentar aportar arguments perquè rebutgi la seva actuació i se’n penedeixi.

-

Posar-se en contacte amb urgència amb el tutor/a o amb el responsable de l’equip directiu i transmetre-li tota la

-

Informació recollida.

-

Convocar una entrevista amb la família.

21

TOTES LES PERSONES TENIM DRET A SER BEN TRACTADES En aquest centre

En aquest centre

Jo tinc DRET a ser ben tractat/ada.

Jo tinc el DEURE de tractar bé totes les

Això significa que...

persones.

• NINGÚ no m’ha d’amenaçar ni intimidar.

Això significa que...

• NINGÚ no m’ha d’insultar, burlar-se ni riure’s de • JO no he d’amenaçar ni intimidar ningú. mi.

• JO no he d’insultar, burlar-me, ni riure’m de

• NINGÚ no m’ha de prendre ni fer malbé les ningú. meves propietats.

• JO no he de prendre ni fer malbé les propietats

• NINGÚ no m’ha de pegar, colpejar ni maltractar de les altres persones. físicament.

• JO no he de pegar, colpejar ni maltractar

• NINGÚ no m’ha d’excloure ni marginar del grup.

físicament ningú. • JO no he d’excloure ni marginar ningú del grup.

PENSA QUE… • La violència NO és una manera intel·ligent de resoldre els problemes. • Les persones que utilitzen la violència NO són valentes. • Les persones valentes NO es deixen dominar per les provocacions. • Cap persona NO mereix ser maltractada. • Quan responem a les provocacions de manera digna i intel·ligent demostrem la nostra maduresa i manera de ser. QUÈ HAS DE FER EN CAS QUE ALGUN COMPANY/A INTENTI MALTRACTAR-TE? 22

• Mantingues la calma i procura mostrar serenitat davant de la persona que provoca. • No deixis de mirar-lo o mirar-la serenament i amb fermesa, demana-li que s’aturi. • No entris en el seu joc. Aquesta és la millor manera de mostrar el teu domini de la situació. • Amb serenitat, procura allunyar-te del lloc tan aviat com puguis. No estaràs fugint, sinó que estaràs actuant intel·ligentment. • Al més aviat possible, procura informar un professor/a o persona adulta del que t’ha passat. No estaràs delatant, sinó que estaràs evitant que altres persones siguin maltractades. • Si et costa parlar amb les persones adultes: - demana a un amic o amiga que t’acompanyi, - parla amb els mediadors/es del centre, - utilitza el sistema d’emergència del centre (bústia, telèfon de la infància...). • NO callis!!! Explica-li a l’adult el fet d’una manera clara i procura dir-li: - què ha passat, - com ha passat i si ha passat altres vegades, - qui hi ha estat implicat, - qui ha vist el que ha passat, - on ha passat, - què has fet tu a continuació. I, sobretot... NO et sentis culpable ni acomplexat/ada

CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ D’APLICACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA... 23

-

A les reunions de cicle, CCP, Claustres i al Consell Escolar es valoraran els punts del Pla: registre de les actuacions dutes a terme per a millorar la Convivència.

-

Reunions de la Comissió de Convivència per a valorar l’aplicació del Pla i completar-lo.

-

Registre dels conflictes per part de les tutories i la Direcció del Centre.

-

Sessions de tutoria.

DOCUMENTACIÓ. BIBLIOGRAFIA 24

Esborrany de treball per a l’Elaboració del Pla de Convivència. DGOI (2003). ROF CEIP Guillem de Montgrí (2007). Boqué i Torremorell, C. (2002) Guia de mediació escolar, Dossiers Rosasensat 60. (2005) Manual abreujat. Mediació en acció. Boqué i Torremorell, C. (2005)Temps de mediació: taller de formació de mediadors i mediadores en l’àmbit educatiu. CEAC Cascón Soriano, P. (1998) Educar en y para el conflicto, Barcelona, Facultad de ciencias de la Educación. Cornelius, H. y Faire, S. (1.998) Tú ganas, yo gano, Cómo resolver conflictos creativamente y disfrutar con las soluciones, Madrid, ed. Gaia. Dantí Vilalta, Fina (1999-2000) Educar en el conflicte i en la mediació, Llicència d’estudi. Fernández, I. (1.998) Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad, Madrid, ed. Narcea. Girard, K. i Koch, S. (1.997) Resolución de conflictos en las escuelas: Manual para educadores, Buenos Aires, Ed. Granica. Porro, B. (1999) La resolución de conflictos en el aula, Buenos Aires, ed. Piados. Suares, Marinés (1996) Mediación. Conducción de disputas, comunicación y técnicas. Barcelona, ed. Paidós. Torrego, J. C. (2.000) Resolución de conflictos en instituciones educativas. Manual para la formación de mediadores, Madrid, ed. Narcea. Uranga, M. (1.997) Experiencias de mediación escolar en Gernika, “Aula de Innovación Educativa”, núm. 65. VV.AA. (2003) La convivencia democrática y la disciplina escolar, Madrid, ed. Proyeto Atlántida.

WEBS de CONSULTA 25

http://www.gencat.net/educacio/depart/pdf/convivencia/inter.pdf http://www.xtec.es/crp-baixllobregat6/biblioweb/educacio.htm http://conflictologia.net/ http://www.grecmail.org/pagines/indexcatala.html http://www.mediacio-escolar.org/ http://www.pangea.org/edualter http://www.fuhem.es/CIP/EDUCA http://www.pangea.org/iearn http://www.inter-mediacion.com/ http://www.peretarres.org http://www.proyecto-atlantida.org http://www.solomediacion.com/ http://www.bellera.org Marina Caireta Sampere, Cécile Barbeito Thonon: Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte. QUADERNS D’EDUCACIÓ PER A LA PAU. Escola de Cultura de Pau. (Universitat Autònoma de Barcelona). http://www.pangea.org/unescopau/img/programas/educacion/publicacion002c.pdf

MEMORANDUM 26

Data

Procés d’elaboració Curs 2006/2007 Es presenta al Consell Escolar el nou Pla de Convivència que s’ha de realitzar abans de finalitzar el curs. Es decideixen les persones que en formaran part de la Comissió que ha d’elaborar el document. Seran: Director: Fco. Javier Rey Cap d’Estudis: Anabel Martínez Representant de l’EOEP: Irma Bosch Representant del professorat: José Luis Valdés Representant de les famílies: Carlos Fdo. Riera Representant del PAS: Mª Belén Montesinos 08/03/07

Primera reunió de la Comissió. José Luis Valdés serà el secretari de la Comissió i Mª Belén Montesinos serà la coordinadora. Es planteja el pla de treball: feina individual de recerca d’informació i redacció de les parts que seran exposades a les reunions: posada en comú. Es distribueixen les parts i es data la propera reunió.

26/04/07

Es treballa damunt la Introducció del Pla i de les característiques del Centre, que han estat elaborades pel director i presentades a la comissió. S’acorda passar els documents a través dels e-mails per agilitzar la comunicació.

16/05/07

Es completa l’objectiu 1 del Pla.

29/05/07

S’acaba de revisar l’objectiu 2 i es fan el 3 i el 4. S’acorda no distribuir ara els objectius en graelles, sinó al setembre quan es comenci a fer actuacions concretes i més definides.

20/06/07

Darrera reunió de la Comissió. El document queda acabat i llest per a començar el seu desenvolupament al setembre. S’acorda deixar una carpeta amb tot el material (actes, documentació...).

25/06/07

Es presenta el document de Pla de Convivència elaborat per la Comissió al Claustre.

28/06/07

El Consell Escolar aprova aquest PLA DE CONVIVÈNCIA amb la següent votació : SI..........9 vots NO.........0 vots En blanc........0 vots

27