Ong Poloneses?

ONG poloneses? Un dels hàbits espanyols més arrelats és acusar els catalans de mirar-nos tot el dia el melic i d’embrancar-nos en discussions bizantines, basades en un troglodític interès per la defensa i l’enfortiment de la nostra identitat nacional. Mentre nosaltres perdem el temps d’una manera tan barroera i inútil, antiquats i incapaços d’entendre que un món cada dia més globalitzat – i més encara la Nova Europa unida – els espanyols, consideren que no té cap sentit ancorar-se en el ja superat nacionalisme. Per això ells, avantguardistes sempre, viuen en la modernitat més desacomplexada. Des dels temps del cada dia més enyorat amic Aznar, els governs espanyols ens han demostrat amb fets – i no pas amb paraules – que han deixat enrere l’anacronisme tronat del nacionalisme. Si els catalans ens entestem en seguir essent provincians, tancats en nosaltres mateixos, immersos en un autisme destructiu, ells obren les seves portes al seu reconegut universalisme. Ho han demostrat, a bastament, al llarg dels darrers anys, han deixat enrere el caduc nacionalisme espanyol i han apostat per diluir-se en el gresol compartit de la Gran Europa dels pobles: no van dubtar en retornar als seus legítims propietaris l’illa de Leila (mal coneguda com a Illa de Perejil), a la Plaza de Colón hi oneja una gegantina bandera europea, la mateixa que fan servir per a festejar els èxits de les seves seleccions i representants esportius, han despenalitzat els delictes d'ultratge a la bandera i altres símbols identitaris espanyols... És per aquest motiu, precisament, que no es comprèn que algunes formacions polítiques catalanes hagin alçat el crit al cel pel fet que el govern espanyol vulgui aprovar una ordre ministerial que no permeti a les ONG que no tinguin àmbit estatal accedir a les subvencions que els ciutadans decideixen destinar a “fins socials” en les seves declaracions de l’IRPF. Fins i tot rel PSC – que convindria que es fes mirar aquests sovintejats atacs d’amnèsia que els fan oblidar que ells també són Govern espanyol, ja que dos dels ministres es van presentar sota les seves sigles... –, amb en José Montilla al capdavant, ha anunciat que els grups que donen suport al Govern presentaran una iniciativa legislativa a les Corts generals per a evitar aquesta flagrant discriminació... Més encara, han arribat a plantejar la possibilitat de plantejar un conflicte de competències davant del Tribunal Constitucional... A vegades sembla impossible que els eminentíssims polítics que amb tanta perspicàcia ens representen no siguin capaços d’entendre allò que és evident...! Com se li pot acudir a algú que un partit tan fermament defensor de la pluralitat de l’Estat espanyol, que tant la fomenta en totes i cadascuna de les seves accions, tingui la pretensió de discriminar les nacions i comunitats que la composen? Com se li pot passar pel cap a algú, aquesta possibilitat? Què no tenim memòria històrica? L’objectiu del govern de l’inefable Rodríguez Zapatero no pot ésser ni més evident ni més lloable: no és pas negar subvencions a cap de les ONG que operen només en algunes de les seves Comunitats Autònomes, sinó ajudar-les a integrar-se en l'espai fraternal de l’Europa unida. Els representants polítics catalans i la ciutadania en general – tan donats al victimisme injustificat – ho han entès malament: no es denegaran les subvencions a les ONG que tinguin un marc d’actuació nacional o autonòmic, sinó a aquelles que no tinguin un àmbit general europeu...! Com se li podria acudir, a ningú, que un govern i un estat com l’espanyol, tan modern, tan universal i allunyat de qualsevol provincianisme malaltís, podria limitar l’abast de les ONG a les seves fronteres interiors, ja superades pel progrés inaturable de la història? Els espanyols, que no són gens nacionalistes – a tot estirar, constitucionalistes – i que tenen una visió tan global del planeta, com podrien pensar en exigir que les ONG duguin a terme les seves activitats només en tot el seu territori...? Com han demostrat, entre d'altres exemples constants d'universalisme, amb el Tren d’Alta Velocitat, primer de tot miren sempre cap a Europa, no pas cap endins les seves fronteres...! dijous, 26 de febrer del 2009 © Cesc Serrahima 2009 www.racodelaparaula.com Informació sobre els drets