L'amor I Psique

Psique, segons diu la història, era la bella filla d'un rei. La fama de la seva hermosura va despertar la gelosia d'Afrodita, qui, per a lliurar-se del seu rival, va encarregar al seu fill Cupido que li fes una visita a la princesa i li inspirés amor per algun home comú. Cupido va obeir fins al moment d'arribar a palau, però ell mateix -extasiat per la bellesa de la donzella- la va dur a un castell de fades en una vall del Paradís, on van passar junts moltes hores felices. Només havia un inconvenient: Cupido li va advertir que no podia mirar-lo, amb els seus ulls mortals... Ni tan sols hagués estat això un inconvenient per a ella, de no haver estat perquè la seva envejosa germana li va despertar curiositat sobre aquest assumpte. Cedint a la temptació, una nit Psique va prendre un llum i va entrar en l'habitació on el déu dormia. Alarmada pel descobriment que havia fet, va deixar que una gota d'oli calent caigués sobre el seu muscle. Ell es va despertar i, acusant-la per la seva desobediència, la va abandonar. Desesperada, Psique ho va buscar pertot arreu, però va anar en va. Per fi va trobar el camí al palau d'Afrodita, on es va sotmetre a serveis domèstics de diverses classes; finalment aquesta li va ordenar que baixés al món inferior i que prengués una caixa de l'ungüent de la bellesa de Perséfone. Va realitzar aquesta tasca, però a l'obrir la caixa va caure derrotada per la seva intensa olor. Cupido no va poder resistir més: va córrer en la seva ajuda i la va portar de tornada a la vida. La ira d'Afrodita es va calmar; aquesta va permetre que es portés a terme el matrimoni de Cupido i Psique enmig de grans celebracions. En presència dels déus suprems, Psique va obtenir la seva immortalitat.