La Higiene

TEMA 6: Necessitats bàsiques  LA HIGIENE 6.1.- LA HIGIENE COM A ELEMENT DE SALUT 6.1.1.- La higiene com a necessitat bàsica: L’adult és el responsable de que la seva higiene sigui la correcta. La higiene es un factor bàsic per a treballar els hàbits, ja que és el principal agent per protegir el cos d’agents infecciosos. Aquest hàbit es té que treballar tant a casa com a l’escola. • És la principal eina per protegir-nos de les infeccions. • Millora el benestar, s’ha d’ensenyar el concepte d’estar polit. • Les condicions i factors personals o ambientals que influeixen en la salut física i mental que afavoreix l’aparició i difusió de les malalties • Així que cal tenir en compte per a tenir una bona salut, estar sans, no només cal tenir una bona alimentació, sinó també estar polits. • Estar nets ajuda al desenvolupament de la personalitat, ajuda a tenir un concepte positiu de si mateix. • Tenir una bona higiene ajuda a desenvolupar la personalitat del nen, dos categories: - Higiene personal: Conservació de les funcions de l’organisme i millora de la salut. Cal tenir en compte, que té un component de costums i cultura important. Implica l’aprenentatge de cuidar-se i va lligat a l’autoconcepte que tenim de nosaltres mateixos. - Higiene ambiental: Fa referència als espais, materials i l’ambient. 6.1.2.- Adquisició d’hàbits d’higiene: La feina es compartida, es de l’escola i de la família, però per a aconseguir uns objectius cal que la família i l’escola treballin juntes, hi hagi una relació entre elles. Diferents fases: - Fase passiva: Quan l’adult fa tota la feina. L’infant mostra una actitud davant de l’ajuda. Aquest moment ha de ser relaxat i de contacte afectiu amb el nadó. - Fase de col·laboració: Comença a participar, a tindre una actitud més participativa. Comença amb petites coses i l’adult passarà al segon terme. - Fase activa: En aquí el nen ja és el protagonista de l’acció, però encara l’adult ha de vigilar-lo fins als 8 anys. 6.2.- NETEJA PERSONAL És imprescindible, un nen ha d’estar net. El grau de neteja pot condicionar la relació amb altres. La responsabilitat directa recau sobre la família, però l’educador ha de fer un fina diària de treball d’hàbits. 6.2.1.- Higiene personal a la infància: • El bany, dutxa i neteja de la pell. - El bany és un moment de joc i treball d’hàbits d’autonomia. - Moment de vincle afectiu. - S’han de tenir en compte una sèrie de mesures de seguretat - A partir dels 3-4 anys podem introduir la dutxa. - Es recomana el bany diàriament. - La pell és la barrera de l’organisme, és un òrgan de contacte amb el exterior. - És un òrgan fràgil i madura fins als 8-9 anys.

-

Per a cuidar la pell s’hauria de fer la neteja amb aigua i sabó o cremes neutres. - No utilitzar productes agressius, ja que alteren el PH i la producció de greix. • El cabell. - Als 4 anys es poden rentar els caps sols. - No cal rentar-los tots els dies. - S’ha de treure tot el sabó, ja que la pell del cuir cabellut és molt delicada. - El tall de cabell ha de ser còmode per evitar males postures. - Polls. • Les dents. - Des de les primeres edats s’ha d’acostumar a respatllar-se les dents. - A partir dels 18 mesos, ja que ja mengen de tot desprès de cada menjar, cal introduir l’hàbit del raspall. - Es un aprenentatge d’hàbits. - Utilitzar tècniques senzilles i mantenir una supervisió. - Revisions i control del dentista. - L’adquisició primerenca d’hàbits dentals determinarà la salut dental en l’edat adulta. • Les ungles. - Mantenir les ungles netes i curtes. - És un vehicle de transmissió de gèrmens. - Tallar-les de forma arrodonida. 6.3.- EL VESTIT I EL CALÇAT La forma de vestir és una tarja d’impressió que marcarà la relació amb els altres degut a aquesta impressió. Marca la personalitat de l’individu, ajuda a l’autoconsciència, a la imatge que tens de tu mateix, adquisició d’hàbits. • El vestit. - Funció protectora: o Contacte directa amb la pell. o De fibra natural. o Les artificials dificulten la transpiració, irrita i poden provocar al·lèrgies. - Funció ergonòmica: o Ha de permetre el moviment. o Recomanacions a la família:  Fàcil de posar i treure (2 peces)  Si es bodi ha de tenir obertura a l’entrecuixa i a l’espatlla.  Per seguretat, millor cintes que botons.  Les peces de roba sense tancament, han de ser elàstiques i fàcils de posar.  Adquisició d’hàbits. • El calçat. El peu és un òrgan tàctil i el nen rep els estímuls de l’exterior i el calçat ha de permetre aquets intercanvi. Quan el nen comença a caminar: - Ha de servir de base de subtensió, mantenir l’equilibri i el desplaçament i la capacitat de reaccionar i evitar caigudes.

El peu creix 3 cm a l’any. La planta és plana, per tant la sabata ha de ser flexible. Als 6 anys, es considera que el peu té la mateixa forma que el de l’adult.  Sabates amb la sola de consistència lleugera i flexible.  Als 3 anys es recomanable que la sola sigui de cuir. 6.4.- HIGIENE AMBIENTAL  Fer hàbits de reciclatge.  L’educació a l’escola ha d’estar encaminada per sensibilitzar.  Educar el consum responsable. 6.5.- TRASTORNS • Poden ser per males actuacions, inadequades o deficients. • Poden portar alteracions o infeccions que poden ser transmissibles. • Les normes d’higiene, cal tenir-les clares. • Observació per prevenir. • Pautes d’actuació i comunicació amb la família. 6.5.1.- Actuacions negligents:  L’educador actua com agent de prevenció i detecció de situacions de risc social.  Possibles indicadors físics i de conducta (brut, roba inadequada...)  S’ha de realitzar reunions amb la família.  En casos extrems contactar amb els serveis socials. 6.6.- ALTERACIONS PER DEFICIÈNCIA D’HIGIENE • Eritema: És la inflamació de la pell a la zona del bolquer. Petites ferides degut a l’excés d’humitat, es a dir, que el boquer no es canvia les vegades necessàries. Cal rentar la zona amb aigua i sabó i deixar-la una estona a l’aire lliure. • Muguet: És la infecció per fongs a la boca o als genitals. Quan la infecció surt a la boca, l’educar es dona perquè el nen plora, no pot menjar... La causa és la falta d’higiene i es pot tractar amb medicaments. • Pediculosi: Més conegut com a polls. Produeixen una picor molt intensa en la zona del cuir cabellut, sobretot per la nuca i darrere de les orelles. El període d’incubació és de 8-10 dies. Quan en una escola hi ha polls, s’han d’extremar les mesures d’higiene, per exemple, cada nen ha de tindre els seus estris d’higiene... no es recomana fer tractaments de prevenció perquè els polls es fan resistents. • Caries: Està caracteritzat com a una malaltia. És un procés patològic que fa que es destrueixi la superfície de la dent, es molt habitual en la infància. Per ha evitar-ho es molt important la higiene bucal i els hàbits alimentaris. • Helmintiasi: És la presencia de cucs a l’intestí. Es produeix per la ingestió d’un aliment en mal estat o per a menjar molt de dolç. Es transmeten per la via fecal o oral. Les nenes poden tenir problemes als genitals, ja que pot passar a la vagina. Produeixen picor i molèstia, insomni i bruxisme. • Onicofàgia: És l’acta de mossegar-se les ungles. Pot provocar ferides i/o infeccions i contagiar-les als altres, ja que les ungles són un vehicle de transmissió de malalties. Es desgasten les dents i l’estètica de les mans no es molt bona i la seva correcció és molt difícil.

6.7.- TRASTORNS DE L’ELIMINACIÓ • Enuresis: És la manca de control de l’esfínter urinari. Evolució de la micció: o 0-6 mesos: cap inhibició. o 6-12 mesos: menys freqüència. o 12-24 mesos: percepció de la necessitat i la sensació de buidat de la bufeta. o 2 anys: control més voluntari. o 3 anys: control complert. o 5-6 anys: problema significatiu. • Enuresis nocturna:  Causes físiques.  Manca d’hàbit.  Estrés (problema psicològic o emocional)  Trastorns de la son.  Trastorns psíquics.  Pot provocar canvis en el comportament.  Baixa autoestima.  Descartar problemes fisiològics.  Buscar estratègies entre pares i l’escola. •

Encopresi: És la manca de control de l’esfínter anal. Pot ser a causa un restrenyiment que produeix greus retencions. Sol anar acompanyat per enuresis. Produeix una sèrie d’efectes negatius: o En l’autoestima, o Pot dificultar l’aprenentatge d’hàbits, o Per l’excés d’estrès, o Símptoma de depressió, o També per una hàbits mal adquirits.