Informa Del Comite Central 18 De Novembre De 2008

Resum del document aprovat pel Comitè Central del PCC el pasat 18 de novenbre Per a nosaltres, els comunistes catalans, és molt important tenir clares les característiques de la lluita de classes avui a les esferes: internacional, regional europea, l’espanyola i a la nació catalana, i en el moment actual tenir una proposta per a cadascuna d’elles. Sabem que en aquest període de globalització imperialista hi ha una hegemonia del pensament neoliberal conservador, i estem en un període de reflux i recomposició. En tant que Partit dels Comunistes de Catalunya, tenim present que hi ha com a mínim cinc paràmetres que estan constantment entrellaçats, als quals hem de donar resposta. Tindrem en compte l’experiència de la nostra tradició, els resultats de la nostra pràctica, sempre al costat dels treballadors i el nostre poble. 1er. Desenvolupar, concretar, actualitzar i fixar objectius permanentment al nostre projecte, que és el Front d’Esquerres. L’experiència del govern d’esquerrres i la normalització de la coalició ICV-EUiA ens situen en un nou període del projecte del Front d’Esquerres en la esfera política. 2on. Saber entendre el moment històric concret, fixant els objectius concrets i possibles en funció de la correlació de forces i de les nostres capacitats i dels altres per poder fer avançar la història. 3er. Actualitzar, adequar i fer créixer l’organització a la nostra realitat i objectius, tenint en compte que aquesta ha de jugar un paper de transformació de la societat i que per tant ha de tenir una estreta relació de caràcter orgànic amb aquesta societat. 4rt. Actualitzar la teoria i el nostre pensament d’una forma permanent, en contrast amb les realitats històriques, eliminant aquells components del marxisme vulgar que s’han anat assentant entre nosaltres amb els anys, aquells elements de l’autonomia subjectiva, aquells elements que sent conjunturals o tàctics han anat esdevenint elements universals o estratègics. 5è. Mantenir una actitud internacionalista, que en aquest moment vol dir prioritàriament lluitar per la pau, com a un element estratègic i bàsic per a un altre tipus de societat. Desenvolupar la solidaritat com a un element d’identitat i treballar junt amb totes aquelles organitzacions socials, culturals i polítiques del món de tradició progressista i d’esquerres i revolucionàries, especialment les de tradició comunista, reconeixent i respectant la pluralitat com a un element de riquesa i de punt de partida de treball comú, sense imposicions els uns als altres.

1-L’escenari internacional en recomposició positiva Tenim una extensa reflexió sobre el capitalisme global que ens permet construir pensament i resposta, però en aquest moment ens interessa subratllar per un costat –en relació al procés de globalització- el fort creixement de les forces i estructures productives amb les conseqüències mundials que això representa i, per altra banda, “el qui” i “el com” hegemonitza el procés. Tenim present que en aquests moments l’hegemonia és conservadora. Per això, en el nou escenari, considerem important subratllar alguns aspectes per a la nostra acció política: 1.- Valorem positivamente l’avenç del multilateralisme fruit de la coordinació dels pobles que estan desenvolupant un Estat Social front l’unilateralisme que proposen les oligarquies financeres locals i internacionals. Els últims esdeveniments confirmen la tendència al canvi de la correlació de forces a favor del multilateralisme i ampliaran l’aliança llatinoamericana, produiran algunes conseqüències, entre elles arrossegar altres països al canvi, al definitiu enterrament de l’ALCA, a millorar els acords d’intercanvi econòmic en els diferents fòrums llatinoamericans, a modificar la situació de l’FMI i altres organismes. És important tenir en compte els acords econòmics entre aquests països i la Xina. La consolidació de l’intercanvi entre Brasil-Sudàfrica-l’India. L’augment de les relacions d’aquestos països amb una part important del món àrab com l’Iran i Síria .És important tenir en compte que els canvis de govern a Espanya han possibilitat una millor relació d’Europa amb el món i en especial amb Llatinoamèrica. L’avenç de la multilateralitat senta les bases d’una nova correlació de forces internacionals, això ens obliga a tenir en compte per un costat una major duresa del govern actual dels EUA i de les forces conservadores, la descol·locació d’Europa, especialment de les esquerres europees, l’aparició de nous conflictes com el desenvolupat entorn de Rússia.

Estem obligats a discutir en profunditat i treure les conseqüències sobre la política internacional d’Espanya i Europa, l’adequació d’Europa al multilateralisme, així com la relació entre globalització i multilateralisme i canvis d’escenari entre altres comunistes del món. 2.-Valorem molt positivament l’avenç dels pobles en la lluita per aconseguir el caràcter social dels Estats. En aquest sentit són encoratjadors els diferents processos que es produeixen a Llatinoamèrica, a Sudàfrica o l’India. Els comunistes catalans donem suport i estem també compromesos amb aquests pobles. 3.- Considerem urgent la construcció d’un nou ordre jurídic internacional, d’una configuració democràtica dels organismes internacionals i del desenvolupament de la democràcia al món. 4.-Considerem la PAU com un element estratègic per al desenvolupament progressista del món. El govern dels EUA està empantanat a l’Iraq i alguns parlen d’un segon Vietnam. Està obert un procés d’aillament del govern Bush internament i externament. Per altra part, el negoci del petroli i del gas no ha estat del tot l’esperat a causa que cal comptar amb altres països, en especial Venezuela. Estem davant d’una crisi energètica de conseqüències econòmiques i estratègiques mundials. El govern dels EUA manté la inestabilitat entorn a alguns països de l’antiga URSS, les zones del Paquistan, l’Afganistan, Orient Mitjà; així, com propostes d’intervenció a l’Iran, Síria o Cuba. El rerefons és el domini d’una regió, el domini de mercats i el robatori de les matèries primeres d’aquesta regió, al mateix temps que pretenen dinamitzar el mercat d’armament. En el pla tàctic-militar, la darrera acció del govern israelià no respon a una autodefensa sinó a la presa de posició pel que fa a l’Iraq i l’Iran. Una vegada més és el poble palestí, i en aquest cas el Líban, els qui reben les pitjors conseqüències d’aquesta provocació internacional. Qualsevol barbaritat és possible i esperable del govern Bush per sortir de l’aïllament. És necessari avui seguir participant en l’organització i dinamització del moviment per la pau. 5-Considerem que la fam, la pobresa, la misèria, la falta d’escoles, la falta de salut pública amb l’extensió de les malalties és consubstancial amb el capitalisme global. Els comunistes catalans seguirem cooperant per a la desaparició d’aquestes xacres. 6.- L’aparició d’una nova classe financera, oligarquies profundament reaccionàries, accentua la corrupció, l’especulació, la depredació de la natura i les energies, el moviment de capitals sense control social, el blanqueig de diners de la droga i el tràfic de persones... els comunistes catalans encoratgem a enfrontarnos a aquests problemes i a les oligarquies que els produeixen. 7.-La deriva conservadora del capitalisme global accentua la violència de gènere i tot tipus de discriminacions. Nosaltres, que hem plantejat una Llei contra la violència de gènere, encoratgem a la mundialització d’aquesta lluita. Contra les discriminacions de qualsevol ordre i la violència de gènere. 8.-El capitalisme global contamina i deteriora el futur ecològic del món. El model de desenvolupament progressista del món ha de ser sostenible. No podem deixar en mans de sectors del capital la lluita per la recuperació ecològica del món. Els comunistes catalans lluitem i seguirem lluitant per un desenvolupament sostenible. 9.- En aquest context, la solidaritat internacionalista és important per al desenvolupament i la lluita dels pobles pel seu alliberament, caracteritza i defineix els projectes de cadascuna de les classes en lluita i permet que els pobles tinguin una visió global i progressista del seu futur i de la lluita de classes a nivell internacional. El caràcter de la solidaritat depèn de l’escenari internacional i de la situació política, social, econòmica i cultural de cada poble. Hem de seguir aprofundint en el procés de definició en la teoria i la pràctica del nou tipus de solidaritat que es correspon als nous períodes, així com enfortir l’organització del partit i la nostra participació en les organitzacions socials al respecte. En primer pla Cuba. Colombia. Bolivia. Brasil. Venezuela. Centràfrica. Sudàfrica. El Sàhara. Palestina. Països de l’Est Europeu. L’Índia.Vietnam.

Cal posar especial atenció i destacar en aquest capitalisme global la qüestió de la immigració com a fenomen global. Hauria de comportar la col·laboració dels partits comunistes afectats com a element de solidaritat. 10.-Considerem que el capitalisme global, que vol negar la lluita de classes, no és únicament organitzador de la producció i l’explotació, és al mateix temps organitzador del tipus de vida. Per això els comunistes catalans considerem fonamental la lluita ideològica i cultural, així com la col·laboració entre els partits comunistes del món per canviar la correlació de forces en el món. Per nosaltres segueix sent vigent la idea “Socialisme o Barbàrie”. Els canvis que s’han produït en el capitalisme global obliguen a repensar el socialisme. Se’ns fa difícil entendre el socialisme sense intervenir en els canvis del mode de producció. Se’ns fa difícil la construcció del socialisme si no és un llarg procés nacional, regional i globalitzat. Per això seria útil obrir un debat de reflexió sobre el socialisme del s.XXI.

2-Símptomes de crisi europea Amb una altra Europa és possible hem expressat la nostra posició que coincideix amb totes aquelles forces de tradició comunista a Europa. Hem valorat la importància dels resultats dels referèndums a Europa. Hem posat atenció a la situació de la socialdemocràcia. Vam valorar com a positius els canvis en el PDS i els seus resultats a les eleccions alemanyes. Vam plantejar seguir de prop els processos electorals d’Itàlia desplaçant en Berlusconi. Vam cridar l’atenció sobre l’evolució econòmica d’Alemanya. Vam advertir que la retirada de la llei Bolkestein era temporal, de les recomposicions polítiques i altres elements que configuraven un nou escenari Europeu. Hem donat la importància que calia a la recomposició de les forces de tradició comunista. Vam dir de posar més atenció a la centralitat del treball a Europa... El no de França per un costat ha estat un impuls positiu per a les esquerres europees i per l’altre un impàs en relació al Tractat. Malgrat tot, la presidència d’en Blair està aprofitant la paràlisi en relació al Tractat per aprofundir en propostes neoliberals. Això ens emplaça a un debat públic. El no de França i altres països, les mobilitzacions obreres a Alemanya i a França, els resultats electorals a Itàlia, la crisi energètica... expressen les característiques i límits de la intervenció neoliberal a Europa, les tradicions del col·lectiu, del públic, dels drets socials i laborals, de la llibertat, de la democràcia, formen part encara del pensament col·lectiu dels pobles d’Europa. Els canvis al món , la crisi energètica i la crisi industrial a Europa estan íntimament relacionats. La resposta del capitalisme és reducció de salaris, reducció de drets socials, i reducció del sector industrial amb conseqüències Els símptomes de crisi europea són, una problemàtica situació econòmica i social, retards en relació a l’encaix globalitzador, la precarització del treball i l’exclusió social, així com la distància entre la ciutadania i les institucions de la política... 2007 serà un any decisiu per al futur de la revisió del tractat paralitzat. Caldrà millorar la relació i mobilització de les forces socials i polítiques; així doncs, estem emplaçats a un gran debat sobre aquestes qüestions. Avui es necessària una resposta per part dels treballadors i treballadores d’Europa al pla neoliberal de les multinacionals. Exemple d’això és la necessitat d’una major mobilització en relació a la directiva Bolkestein. Necessitem una plataforma d’acció política i social per a totes les forces de tradició comunista i d’esquerres que superi la divisió existent actualment entre aquestes forces.

3- Espanya necessita un Front Democràtic El darrer debat de Política general, conegut com el debat de la nació, va expressar la pressió d’una part important de la societat per passar del canvi a la segona transició. Cinc eixos es col·loquen sobre la taula per caracteritzar aquest nou escenari:

1.El canvi de política internacional. 2.La reforma de l’Estat. 3.La lluita per la Pau i la solució negociada a Euskadi. 4.El desenvolupament dels drets cívic-republicans. 5.Manteniment i millora de les conquestes socials. Mantenir el caràcter social de l’Estat. Té importància tenir en compte la correlació de forces en què es dóna aquest escenari. La dreta política espanyola, i una bona part de la dreta social espanyola, mostra incapacitat d’evolucionar però segueix sent important electoralment. El govern d’en ZP en minoria parlamentària i amb un programa demòcrata burgès fa front a la situació de retrocés preconstitucional creada per l’anterior govern del PP, la direcció del qual té un fort component joseantoniano. La situació és millor que l’anterior i permet fer evolucionar les situacions en positiu en funció de la capacitat de mobilització de la societat civil. Hi ha la possibilitat que en Zapatero, en aquest segon període del seu govern, es recolzi més en els partits del nacionalisme burgès que en l’esquerra. Això no expressa ni nou període, ni nou escenari, ni nou cicle, ni . No és més que una ordenació de forces en el mateix escenari de “front democràtic” i obliga a ressituar tàcticament l’acció política. És important el rellançament d’IU amb la majoria que encapçala en Llamazares. IU no està exempta de dificultats, ha de sortir de la seva interiorització i posar en pràctica les seves propostes . Des de la seva autonomia ha de fer possible que el programa de govern tingui un desenvolupament social, visualitzant el que estem d’acord i el que no estem d’acord. IU no és ni un Partit ni un sindicat, és una mediació política plural sobre la base de la unitat de programa. El rellançament d’IU ha de ser un salt qualitatiu en capacitat de proposta i mobilització.L’acord i reestructuració de la direcció amb la participació de la majoria de les seves sensibilitats ha de ser de caràcter estratègic per tal que IU es pugui ampliar. Haurem de posar atenció a com se situen les organitzacions socials davant el nou escenari. Hem d’aconseguir una mobilització constructiva i positiva que concreti propostes que invitin les institucions a la seva realització. La política internacional del govern pretén ser independent, té una bona relació amb Llatinoamèrica i Europa. Bona actitud en relació a Palestina. Però atenció al Sàhara. La reforma de l’Estat depèn dels resultats de les reformes estatutàries, no únicament l’Estatut de Catalunya., i del debat i mobilització entorn al tema federal que faci el cos social i polític. Hem vist al si de les forces d’esquerres unes concepcions centralistes preocupants. Hem vist la manera en què els interessos de les oligarquies parassitàries han quedat amagats amb una falsa lluita entre pobles... Els continguts del debat han posat d’actualitat els continguts de la nostra conferència sobre el Fet Nacional. A Espanya ha faltat una mobilització explicativa de l’Estat Federal. La lluita per la Pau a Euskadi requereix un procés llarg. Ara podem dir que estem en la fase de recomposició de les forces polítiques per facilitar el procés. El desenvolupament dels drets i llibertats cívic-republicanes s’està procedint positivament. El més important a tenir en compte serà la Llei de la Dependència. En relació a la política sòcio-econòmica hem de recordar que aquesta és la part discrepant, haurem de posar atenció a la reforma de l’impost sobre la renda, la reforma laboral i a les polítiques d’acceptació de la desindustrialització. L’església catòlica ha expressat una posició ultraconservadora i fonamentalista que recorda el nacionalcatolicisme, lluitant per no perdre els privilegis especialment dins del sector de l’ensenyament. Han expressat una identificació entre PP-estructura església. Augmenta la distància entre una part important de catòlics i l’estructura de l’església catòlica. L’expressió política de la dreta es mostra en una direcció feixista que intenta que no es dissolgui la base social del franquisme ni es disgreguin les estructures econòmiques de l’oligarquia parasitària. Per primera vegada en Zapatero pretén objectivament expressar políticament una àmplia aliança social des del capital moderat als treballadors. Té algunes dificultats amb una part de les bases polítiques que manté posicions subordinades al pensament de l’oligarquia parasitària.

Hem de situar el debat i la mobilització a les organitzacions socials en relació a aquests grans temes.

4.-A l’esquerra plural correspon la direcció de la construcció nacional de Catalunya 1-Des de la República, o sigui fa 65 anys, Catalunya no havia tingut govern d’esquerres. Primer el franquisme i després un govern de dretes democràtiques i proEUA. Aquests fets, junt amb l’actitud del PP pel que fa a l’atemptat de l’11-M, va donar com a resultat una majoria parlamentària democràtica que va possibilitar el govern d’en Zapatero. Per pressions populars en Zapatero va acceptar el que els comunistes catalans hem anomenat segona transició.Tot això en un marc de recuperació de la memòria històrica. En tres anys el Govern Catalanista i d’Esquerres va lluitar per un Estatut que possibilitava la federalització de l’Estat i va canviar la tendència negativa d’inversió en aspectes socials dels darrers vint anys. Aquests tres anys s’han fet inversions en sanitat, ensenyament, serveis socials, habitatge... com mai no s’havia fet. La ciutadania de Catalunya ha donat la majoria per a la possibilitat del govern d’esquerres i, al mateix temps, a un creixement de la coalició de la qual en som partíceps els comunistes., augmentant la nostra presència al Parlament. Això possibilita també un enfortiment d’IU amb possibles bons resultats en el futur, si totes les sensibilitats entenen que és important la necessitat de la unitat interna i la cultura del Front Popular. Això serà un impuls per seguir treballant pel desenvolupament del que els comunistes hem anomenat la segona transició i per fer unes polítiques d’inversió social sense precedents a Catalunya, així com millorar la capacitat solidària. Som conscients que tindrem davant mobilitzats l’oligarquia espanyola, els felipistes, la burgesia financera de Catalunya i el nacional-catolicisme. Som conscients que aquest període serà molt dur. Però és la millor aportació que podem fer en aquests moments, en funció de la situació concreta, els comunistes i les esquerres de Catalunya. També és un homenatge a en José Díaz, que ens va ensenyar entre altres coses, en primer lloc, que la característica nacional de Catalunya era un element important per tal de modificar l’Estat de l’Oligarquia d’Espanya i, en segon lloc, la cultura del Front Popular. Aquests resultats expressen que l’estratègia del Front d’Esquerres del Partit és correcta, i que EUiA ha complert amb els objectius que va fixar el Consell Nacional en relació a les eleccions. Cal també recordar la justesa dels acords del Comitè Central en relació a les eleccions al Parlament de Catalunya. Hem d’aprofundir en l’abstenció. Hem d’entendre que una part de la classe obrera queda al marge, el component més manual. A la coalició és més vot de classe obrera de la cultura i tècnica. Però l’important és que una part de la classe obrera se sent exclosa dels processos de representació, de model social i de model nacional. Hem d’assenyalar que s’ha iniciat un procés de recomposició en l’esquerra plural. També en l’espai de les burgesies i sectors de les classes mitjanes. És aquí on cal situar l’aparició del nou tipus de lerrouxisme. Les eleccions ens diuen que estem en un marc de crisi de representació. De crisi de construcció nacional i crisi de model social. Avui, la direcció de la construcció nacional de Catalunya està en mans de l’esquerra plural i correspon repensar i concretar un nou projecte nacional i un nou model social. La construcció nacional de Catalunya no serà si no hi ha una reconstrucció de la classe obrera que s’orienti a jugar el paper que li correspon. Necessitem convertir en estratègic l’acord catalanista i d’esquerres, portar-lo a la societat civil, i podrem ajudar a la formació de l’aliança social.

2- Hem dit que valorem com a positiu el paper que ha jugat EUiA. Pels comunistes és fonamental enfortir i rellançar EUiA Hem de donar la importància adequada a l’impacte positiu dels resultats electorals de la coalició. EUiA a de millorar la seva capacitat de concreció política i de mobilització. És per això que els comunistes necessitem el debat polític periòdic a les cèl·lules territorials i organitzarnos millor al territori. Hem d’entendre que per a les cel.lules territorials l’element prioritari i fonamental d’acció política és el creixement i desenvolupar la capacitat d’acció d’EUiA. Hem de possibilitar que EUiA sigui realment un moviment sociopolític amb la participació de sectors importants de la societat civil. Ara cal preparar les eleccions a les municipals

5.- El Partit, ara també Partit Avui estem, per la nova situació internacional, espanyola i catalana, en molt bona situació per a la realització del nostre projecte i el creixement de les nostres organitzacions, si som capaços d’entendre la nova situació i la nova manera de fer. Es fa necessari avaluar constantment la implantació en territoris, àmbits productius, dels comunistes del PCC i els CJC. L’avaluació dels instruments propis del Partit, així com la presència al moviment popular, solidaritat i universitat, etc... El nivell d’intervenció social i capacitat organitzativa dels comunistes per tal de concretar els programes de treball per a la nova etapa. 1-ORGANITZACIÓ. En el procés d’actualització del nostre pensament i de la nostra organització vam atendre a la diferència entre organitzacions i intruments de la societat civil i l’altra, la forma en què s’organitza la societat civil per produir i reproduir el sistema, on es produeix dia a dia la contradicció que és el que anomenem l’activitat humana. Els comunistes hem de participar en les organitzacions i instruments per la importància d’aquestes en la transformació de la societat. Al mateix temps, el partit s’ha d’organitzar en aquelles activitats humanes que fan possible la producció i reproducció del sistema per decantar la contradicció en termes de la necessària transformació de la societat. És el lloc on es lluita per l’hegemonia de la transformació. EL PARTIT COM A ORGANITZADOR, VERTE-BRADOR I DINAMITZADOR DE LA SOCIETAT CIVIL ALTERNATIVA. El concepte orgànic del partit no té únicament el sentit intern de l’organització, sinó també en relació a la societat. Això vol dir una redistribució de quadres de molta audàcia i d’abast important que hem d’anar discutint en el procés. 2-COMITÈS I ESTRUCTURES ORGANITZATIVES 2.1.-Àmbits estratègics i empreses En aquest moment s’està reestructurant el comitè per intervenir globalment. S’estructuran grups de treball sindical al territori i es convoquen els àmbits productius per fixar els objectius de la política del Partit. D’extraordinària importància ha estat la realització de les Jornades sobre la situació industrial a Catalunya amb conclusions d’importància per al Partit. Però al mateix temps és necessari reconstruir el projecte sindical dels comunistes. Considerem que és necessari que els àmbits productius es reuneixin i considerin quina estructura organitzativa adopten, tenint en compte a ser possible les cèl·lules d’empresa i concretin el creixement del Partit a cada àmbit. Mirar de preparar una conferència d’àmbit abans de l’estiu. En aquest moment tenim compromisos d’aprofundir en els processos en comerç-hosteleria, en químiques, en metall-energia, en activitats diverses i transports. El comitè té pendent aprofundir en la seva estructuració, debatre a fons la necessitat d’una nova política sindical, debatre el projecte industrial per a les esquerres, fer el seguiment de la distribució de l’Avant i estructurar un grup d’extensió del Partit. 2.2.-Treball unitari. El comitè existent s’està estructurant d’una forma realista i segons les necessitats i temps de realització dels objectius. Ha d’iniciar el treball de discussió política a les cèl·lules territorials i fixar objectius de treball per al creixement d’EUiA i per al creixement del Partit.

Considerem que és necessari que les cèl·lules territorials, element bàsic d’organització unitària, es reuneixin periòdicament amb el compromís de fer discussió política. 2.3-Moviment popular. Estem pendents d’unes segones jornades per tal de reorganitzar el comitè que avui funciona com a comissió. Hi ha un programa de discussions, en especial 1a immigració i la situació del moviment veïnal i les seves perspectives.

3- RENOVACIÓ DEL COMPROMÍS COMUNISTA. RENOVACIÓ DEL CARNET. És important, en aquest període, que aconseguim mantenir la periodicitat de la discussió política, tant a les organitzacions de base com als comitès. Que fixem un petit programa d’objectius concrets per a l’aplicació de la política del Partit en el camp que cada comitè i cèl·lula Durant el mes de març farem les reunions de renovació de carnet en la perspectiva de l’adequació organitzativa i concreció del projecte del Partit per a aquesta fase, tenint en compte l’informe del Comitè Central.

4- ÀREAS DE TREBALL. 4.1.- Àrea d’instruments ideològis i culturals. Les línies de treball:Memòria històrica. Universitat popular. Aportacions i reflexions entorn a les propostes per a la construcció del país durant els propers 25 anys. Col·laborar en les relacions internacionals dels comunistes i forces d’esquerres. Formació dirigida a quadres de la societat civil. Acordem organitzar un estudi sobre la relació entre Revolució política i canvis en mode de producció, especialment en el “centre desenvolupat”. Realitzar-ho amb seminaris lligats als comitès d’àmbit del partit i que a la Festa d’Avant fos una primera posada en comú amb presència internacional. Seria una cosa així com el que alguns anomenen el socialisme del s. XXI. És important el treball desenvolupat en relació a la memòria històrica. Zapatero. Cal tenir en compte la unitat més àmplia de treball i els objectius de modificació de la llei del govern de Madrid 4.2.-Escola de Formació. Hem fet un curs amb quadres del m.o. Ha estat molt positiu. En tenim planificats tres més per a aquest trimestre. Hem de mirar de convocar un equip de monitors que ens permeti tenir un cert criteri de continuïtat i treball col·lectiu i discutir el caràcter de les ponències. Hem quedat que les ponències seran: *Anàlisi de les estructures socio-econòmiques en termes de lluita de classes i coneixement del mitjà de treball. *Introducció a la història del MO. *Projecte de Partit. *ABC del comunisme. 4.3.- Comunicació Avant: Nova proposta. Entre agitatori i construcció del pensament. Organitzador del Partit i l’entorn del Partit. Equip de redacció nou. Mensual, equivalent en pàgines a l’actual. Un component d’internet, un altre correu electrònic per a l’afiliat i un tercer en paper. El Secretariat farà el seguiment polític amb el responsable. Resoldre les dificultats de distribució i atenció a la situació econòmica. En tenir estabilitzat l’Avant, hem d’anar cap a la revista Realitat. Informació: En aquest període estructurarem la màxima informació possible directament als membres del Comitè Central i responsables del Partit. Ens fixem l’objectiu de renovar la web del Partit amb un equip de camarades i amb la màxima informació possible i complementària a l’Avant 4.4.-La Festa. Aquest any en les mateixes dates aproximadament i amb els mateixos criteris de l’any passat amb les correccions oportunes. Com a conclusió de l’última Festa, encarreguem a aquesta àrea la part de debats de la Festa d’Avant. 4.5.-Àrea internacional.

De l’Àrea Internacional depèn la dinamització del Partit en relació a la participació dels processos internacionals. És per això que ens proposem per al 2006/7 : 01.-La producció d’un document sobre la situació internacional. 02.-més presència en l’àrea mediterrània. 03.-la presència diferents espais de trobada de comunistes a Europa i al món. 04.- Intercanvi d’experiències dels membres que la conformen. 05.- obrir reflexió sobre el pensament comunista al món. 06.- mantenir reflexió permanent entorn a l’escenari internacional. 07.- mirar d’organitzar trobades internacionals. 08.- atendre delegacions. 09.- atendre la web i Avant. 10.- suministrar informació periòdica als menbres del C.C. 11.- contribuir al debat d'actualització de la solidaritat i de l'inmigració en relació als partits d'origen