El Projecte De Llengua Anglesa

Títol.

Aules obertes: una gran oportunitat




Eix temàtic proposat en el que es vol incloure. Es vol incloure en l’apartat d’atenció a la diversitat en el tema d’AULES OBERTES segons es diu en el punt tres d’aquesta convocatòria:

3. Atenció a la diversitat. Es parteix de la concepció d'una escola inclusiva i s'analitzaran les actuacions que donen resposta a les noves realitats i situacions que presenta l'escola: USEE, UEC, Aules Obertes, Aules d'Acollida, i altres diversificacions curriculars




Nom, adreça postal, correu electrònic i breu ressenya de l'autor/s.

Montserrat Fortuny Lahoz

correu electrònic: [email protected] Llicenciada en filologia anglogermànica Cursos de doctorat en estudis anglesos i alemanys. DEA entregada i aprovada. Actualment matriculant la tesi amb el dr. Angel-Pío Gonzàlez Soto sobre el tema de la programación didàctica Diplomada en ciències religioses. DEI de secundària Màster en ensenyament d’espanyol com a llengua estrangera Directora en el lleure per l’escola de formació de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi Formador de formadors per la mateixa escola Nivell D de català Nombrosos cursets de diferents tipologies tots relacionats amb el tema de l’ensenyament 13 anys donant classes a la privada concertada i des del curs passat estic a l’ensenyament públic després d’haver-me tret les oposicions d’anglès




Contextualització de l'experiència.

L’experiència ha estat en l’IES sant Pere i sant Pau en l’aula oberta que durant el curs 2007-2008 l’institut tenia a 3r de la ESO




Continguts de l'experiència (procés i idees claus).

Presentar una manera de treballar amb projectes valorant l’acció, la llengua oral i prioritzant l’adquisió de vocabulari. Valorar l’experiència des d’un punt de vista professional i personal




Conclusions de l'experiència.

L’aula oberta és una oportunitat molt gran de llibertat, de repte, de creativitat, de créixer com a persones, és prevenció, inserció social i acollida, és un luxe per a gaudir-hi com a professional.

1

INTRODUCCIO P.R.T AVENTURA Vull presentar aquesta aventura meva com això mateix com una aventura, una aventura compartida amb uns companys de camí una mica peculiars perquè ni te’ls has triat, ni tens massa coses en comú i més aviat te’ls mires a la distància com si no anessin amb tu, però són tot teus durant un camí com a mínim que durarà un curs escolar; i no només tens aquests companys de viatge que en teoria van sota les teves ordres sinó que hi ha altres “capitans” com tu al teu costat, però van tan en paral.lel teu que per molt que t’hi esforces només aconsegueixes alguna cosa amb els que tens a banda i banda seguint més o menys el teu mateix camí. Aquesta és la realitat. El primer dia entres a classe, te’ls mires i et sents com un capità d’un vaixell, però tu et sents com a capità de la marina, (a més a més altament qualificat...) a qui li han donat 10 mariners que en realitat són pirates, alguns fins i tot amb alguna tara (sense un ull, amb una cama de fusta, ..) i no hi veus l’aigua clara, ni el temps sembla que vagi a ser bo, més aviat veus moltes possibles tempestes (fins i tot tems per un huracà o un tsunami!!!) el vaixell no és el que t’esperaves i la missió que veies clara (i que t’havies preparat minuciosament), ara junt a aquest panorama, s’ha tornat tèrbola i no saps ni quina era… vols avortar la missió, baixar del vaixell i anar a buscar el transànl·lantic sommiat quan vas començar a enrolar-te a la marina… De sobte, un dels mariners-pirata comença a parlar, i t’interroga a tu (no hauria de ser al revés?¿?¿?et preguntes per dins) però no hi poses pegues, vens content de les vacances, encara no t’has estressat i tots estem a l’expectativa del primer dia, per tant no hi hauran avui incidents (l’experiència t’ho assegura, ja que primer els mariners sempre tantejen al capità) per tant el deixes seguir a veure que passa... i sembla que alguna cosa comença a passar... l’aventura acaba de començar i hem fet ja tots junts una passa endavant sense adonar-nos... Aquesta és la realitat de l’aula oberta, és un camí que fas vulguis o no amb una sèrie d’alumnat que pel que sigui és millor fer-te a la mar, llençar-te a l’aventura amb ells, a la piscina i vivint junts, compartint, guiant-los per allà on veus que hi ha una mica de consens i allà on s’obre una petita il.lusió de fer, allà vas tu... en realitat són ells que et porten perquè els puguis portar a algun lloc... Ells són així inesperats, inconstants, feliços, com els pirates del carib, i cada dia és un dia diferent... No et pots posar grans rumbs, ni grans missions però amb el dia a dia, vivint la realitat, s’omple i s’enriqueix la vida de tots, i les competències bàsiques, les capacitats, l’aprendre a aprendre, l’aprenentatge significatiu,... tot això pren vida també perquè és vida a l’aula i ho és gràcies als projectes. Petits projectes que donen per molt i que fan que tots mirem a l’horitzó des de la proa, sense pressa perquè el vaixell arribi a enlloc, sinó que anem fent amb calma encara que sigui donant voltes sobre nosaltres mateixos...Hem aprés que el més important és la calma, el no tenir grans fites i la vida dins el vaixell que és la que ens ha de aportar tot, sempre però baixant als ports i pobles que tenim a la vora, ja que els mariners-pirates necessiten sortir molt, necessiten la festa i la gresca, el canvi i conéixer fent i vivint. Sempre però amb algunes normes que han de ser molt poques però molt clares i importants i sobretot que les vegin necessàries, escollides entre tots...

2

Aventura, vida, acció, experiència, interelació amb els altres, marcar allà on van... Hem vist que aquestes paraules han sortit moltíssim.. per tant ja tenim clars quins són els projectes que cal fer: que els visquin, que hi hagin de fer quelcom mitjançant l’acció constant, que englobin moltes coses, que siguin fetes en grup, que es vegin i tinguin valor, ... No podem anar amb el boli, el dossier perquè és com donar-los-hi cada dia un cubell perquè netegin a coberta (ei! algun dia cal netejar la coberta però no tots), i no deixar-los baixar a port segur que aviat tens un motí que no pots aturar i el vaixell s’enfonsa després d’una dura batalla, i que no confïis que tens el timó i les armes, no...perquè ells tenen la força de la majoria i ho saben, saben que si no vas amb ells estàs sol, molt sol, massa sol...encara que puguis trucar a comandància...allà continuaràs estant sol... i ho saben... Per tant, si tot això s’ha entès bé, que li faltava al capità ara? Doncs idees, projectes, ja havia vist el percal i la missió no era fàcil perquè els havia d’ensenyar anglès, que deien que no sabien res i que mai els hi havia interessat per tant... xungo xungo estava el tema... a sobre anglès, em sentia una professional fracassada i necessitava idees ja...Si com a mínim fos de visual i plàstica doncs dibuixaríem o faríem alguna manualitat, si fos de tecnologia podríem anar a fer servir els ordinadors i fer alguna cosa allà que els agradés, castellà o català pots fer molta llengua oral, i parlar o fer moltes cosetes perquè poden llegir, redactar... però anglès, què?¿?¿? després de l’avaluació inicial i veure quin era el nivell 0 o sota 0 que tenien era impossible, sinó sabien ni dir el seu nom!!! Estudiar no estudiarien, els idiomes s’han d’aprendre fent, i que fem???? Si aquests només volen passejar per l’institut... i jo encara m’estic situant, ni el conec el terreny, aquí segur que ells s’ho coneixen més que jo...entre aquests pensaments vaig anar parint el primer projecte: labelling i aquest va anar portant els altres, era un deixar-se portar que anava sortint bé perquè sortia de tots, de la situació, del contexte, del moment, del lloc, ... Després explicaré els projectes fets, en què es basen, la metodologia, etc... tot allò més tècnic de la nostra feina. Però ara deixeu-me que acabi amb la conclusió, sí, he començat exposant-vos com va ser el meu inici, ara vull fer-vos cinc cèntims de la conclusió que he arribat després d’un any navegant a la deriva...i vull titular aquesta conclusió.... CONCLUSIÓ AULES OBERTES: UNA GRAN OPORTUNITAT Sovint són molts els que pensen amb negativitat davant el fet d’un aula oberta. Podrien pensar entre d’altres que és una despesa innecessària, que no ha de ser-hi dins d’un ensenyament reglat, que millor que com a docent no els destinessin mai, etc. Però no és així. L’aula oberta és una oportunitat molt gran de llibertat, de repte, de creativitat, de créixer com a persones, és prevenció, inserció social i acollida, és un luxe per a gaudir-hi com a professional. Però anem pas per pas. Quan ens referim a la llibertat, al repte i a la creativitat ens hi referim des de l’òptica de poder portar a terme com a docent i conjuntament amb els teus propis alumnes uns projectes que no serien possible dins el marc curricular ordinari per moltes raons i que et fan sentir còmode perquè no hi ha pressa, no hi ha un temari concret al que arribar sinó que treballem en global i tant el procés com el resultat són impressionants. El procés és una oportunitat per a tots per anar creixent junts a través de la construcció del propi projecte, el projecte final és allò que cal veure per encoratjar-

3

nos a repetir però no és el final el que importa sinó allò que fas en el procés i com tots esdevenim protagonistes, malgrat els entrebancs del dia a dia. A més l’avaluació està present circularment durant tot el projecte amb la qual cosa no cal altres formes d’avaluar si no es vol, ja que el dia a dia del projecte ens aporta moltes de les informacions necessàries en una avaluació. Per altra banda un projecte és una gran oportunitat per treballar les competències bàsiques, millor dit, no per treballar-les com si fos un tema, sinó per experimentar-les i anar creixent en moltes habilitats i competències i no de manera aïllada sinó com són necessàries a la vida mateixa, ja que creem espais de necessitat d’habilitats que fan sortir aquelles competències adients i les anem polint i “practicant”. És per això que una aula oberta es converteix en una oportunitat, un petit laboratori de vida on avancem en maduresa, responsabilitat, enginy, socialment, .... Quan més amunt ens referíem també que era una oportunitat com a persones, és perquè les aules obertes ens donen l’espai docent ideal que tots desitgem per una tasca educativa humana i és el fet de treballar amb un nombre d’alumnat molt baix. Això permet moltes coses, en primer lloc ens permet fer projectes que no podem fer amb classes de 30. En segon lloc ens permet arribar a la persona, establir vincles afectius que fan que la tasca docent flueixi sense problemes malgrat les característiques personals de cadascú. Entre ells també s’estableix una relació que acaba afavorint el clima escolar i el petit grup és el que millor ens permet desenvolupar totes les competències que ja hem anomenat i moltes altres. Però tots som aquest petit grup: alumnes i docents i el grup ens anirà deixant a tots al descobert ... ens coneixerem les febleses i els punts forts i el grup ens ajudarà a créixer, a madurar i a redescobrir-nos. Això a la definitiva permet que alguns alumnes no abandonin l’escolarització i puguin finalitzar com a mínim l’etapa obligatòria, fa també que les altres classes no es trobin amb alumnes que per les seves característiques no deixarien portar a terme un bon funcionament d’una aula ordinària, també ens permet canalitzar molt problemes personals, socials i sobretot prevenir futurs problemes i col.laborar en la inserció social i cultural que és una funció molt important que té l’escolarització. Per altra banda ells viuen una experiència educativa positiva que els pot permetre reenprendre més endavant quan la maduresa, les necessitats i el desenvolupament personal de cadascú així ho requereixi. L’aula oberta és una oportunitat per parlar, per solucionar tota mena de problemes tan personals com de grup a través de la paraula i aprenen a resoldre conflictes des del diàleg i des del petit grup. El paper del docent és un paper més que mai d’acompanyant, de guia, de model, de líder, de confident, de pedagog,...i és per això que també és una oportunitat. L’aula oberta és una gran oportunitat, però tampoc hem de caure a la simplicitat més absoluta, o la innocència de pintar-ho tot de color de rosa.. les aules obertes són experiències vitals i com a tals són dures, però com a la vida tota lluita té les seves satisfaccions i recompenses. Les aules obertes són un viatge a Ítaca: Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses.

4

Anem ara doncs a presentar la part més tècnica... Quan vaig haver d’elaborar la programació i et trobes amb el word obert davant teu penses i ara què per on començo?? A mi m’agrada primer de tot començar amb una cita que vulgui respresentar l’objectiu principal de tot el projecte i així vaig amb una idea clara... així que vaig començar a passejar per internet i vaig trobar la que s’ajustava No basta saber, se debe también aplicar. No es suficiente querer, se debe también hacer. Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) Poeta y dramaturgo alemán.

Aquesta cita denotava la part pràctica de tot plegat, cal que les propostes siguin pràctiques però cal que ells vulguin fer-les i les facin… per tant calien projectes que fossin realment seus…i molt pràctics i de moure’s molt. - La introducció a la programació: En la introducció volia començar a insinuar els continguts més tècnics que ens trobaríem en aquesta programació: continguts concrets, assolibles, senzills donant més importància als procediments i a les actituds (aprendre a aprendre, disponibilitat, responsabilitat, constància, relació amb els altres..) i ressaltant l’avantatge del petit grup. També volia recolzar-me en les instruccions generals de curs dictades pel departament.Així doncs, aquesta fou la introducció: La importància de les llengües estrangeres en el nostre món fa que en l’àmbit educatiu es dediquin esforços i recursos perquè s’assoleixi una competència comunicativa mínima en acabar 4t d’ESO. Però hi ha nois/es que per certes raons extraacadèmiques no es veuen capaços d’assolir continguts globals però sí que poden anar fent en petites parcel.les que parteixen més de procediments i actituds que no pas d’uns continguts molt elaborats. Els continguts solen ser una cosa concreta, senzilla, repetitiva, fàcil d’assolir però assolible. L’avantatge de treballar en petit grup fa més possible el treball basat en estratègies i dinàmiques i en un seguiment personal més exhaustiu. Tal com les instruccions generals de curs 07-08 ens deien (veure annexe 1)

Després de llegir-me i treballar pel meu compte les instruccions de curs per a les aules obertes només em rondava una paraula pel cap que s’anava repetint per tot el document i que després reempendré que era: COMPETÈNCIES BÀSIQUES… Dins la programació vaig situar el contexte de l’aula oberta al’Institut i al barri i en el marc de les lleis que ens pertoquen: 2.-CONTEXTE L’institut IES sant Pere i Sant Pau com a institut públic de barri té en compte una sèrie d’alumnat que a partir de 3r ESO entren a formar part del que s’anomena aula oberta on es comenta a treballar en petits projectes i es preparen per entrar a 4t a l’aula de projectes pròpiament dita. Les característiques del grup són: 10 alumnes amb problemes conductuals, cognitius, de desmotivació, de desinterès per les matèries, d’hàbits, de treball… No tenen una base assolida de continguts en llengua anglesa, ja que no tenen assolits els continguts de 1r i 2n eso tot i estar a 3r eso. És per això que aquesta programació es basa en projectes molt concrets, senzills i molt pautats on prevalen l’ús de les noves tecnologies, el treball cooperatiu i la practicitat d’allò que es porta a terme. El crèdit de llengua anglesa té tres hores setmanals, 2 de les quals es dediquen a projectes a dins l’aula d’informàtica i l’altra hora és pol.livalent i es poden dedicar a la preparació de part dels projectes, i a activitats molt senzilles de llengua (vocabulari amb flashcards, petits diàlegs guiats, frases senzilles ...) 3.- LLEIS

- basat en les instruccions de curs - LOE - Decret 143/2007 DOGC nº 4915

5

I vaig triar els objectius amb molta cura, sabent on volia arribar però tenint clar que havien de ser pocs i ben escollits perquè la realitat era no ser ambiciós d’ on arribar sinó realista per poder-ho fer sense fustracions, és així que vaig triar: 4.- OBJECTIUS - apropar la llengua a l’alumnat que la valorin i vegin la necessitat de tenir un mínim coneixement en llengua anglesa pel món en què vivim - utilitzar amb autonomia les tecnologies de la informació i de la comunicació per obtenir, interpretar, elaborar i presentar en diferents formats informacions, opinions... i per participar en la vida social - manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües i participar activament en el control i avaluació del propi aprenentatge - comprendre i expressar vocabulari i estructures senzilles i reforçant les interaccions amb la pròpia interllengua i el llenguatge no verbal - actituds de respecte (relacions positives amb l’entorn, el professorat, les altres cultures, els altres companys, el material...), hàbits de treball, eines útils...

Com podeu veure era un acostament a la llengua anglesa, que la poguessin veure assolible, quelcom proper, que volguessin fer-la servir, que utilitzessin les TIC, que confiessin que podien fer-ho mitjançant continguts senzills, molt treballats i valorant el llenguatge no verbal i sobretot treballant actituds, procediements, donant recursos i que poguessin assolir hàbits de treball… Anem als continguts: cal millorar-los perquè haurien de ser una mica més concrets. 5.- CONTINGUTS Programació basada en procediments, habilitats, i actituds més que no en continguts (molt bàsics) DIMENSIÓ COMUNICATIVA Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals -Participació en interaccions orals, escrites i audiovisuals en les tasques acadèmiques per al processament de la informació i l’activació de processos cognitius. -Comunicació a través de correspondència amb persones que parlen la llengua estrangera a través de correu electrònic i entornsvirtuals de comunicació. Comprensió de missatges orals, escrits i audiovisuals -Comprensió de preguntes i diàlegs breus relacionats amb les activitats habituals dels àmbits personal i de l’aula o l’entorn educatiu. -Anticipació del contingut general d’allò que s’escolta amb suport d’elements verbals (to de veu) i no verbals (icònics i gestuals). -Comprensió d’instruccions bàsiques per a la correcta resolució de tasques. - Comprensió i interpretació de missatges senzills, Expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals -Formulació de preguntes sobre accions i fets habituals a l'aula. -Producció de textos orals curts, amb estructura lògica i amb pronunciació adequada a partir d’un model treballat prèviament a l’aula. -Compleció i transformació de textos senzills en suport paper i digital. -Elaboració guiada de textos curts coherents, i amb correcció ortogràfica ipuntuació adequada, amb diverses intencions comunicatives. Coneixements del funcionament de la llengua i el seu aprenentatge -Reflexió guiada sobre l'ús i el significat d'elements lingüístics adequats a les diferents funcions i intencions comunicatives. -Sensibilització envers la pronúncia dels fonemes que presenten una especial dificultat en les llengües estrangeres. -Reconeixement i acceptació de les oportunitats que ofereixen els materials de consulta, els mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i de la comunicació per a l'aprenentatge de continguts lingüístics i per a l'adquisició de competències lingüístiques comunicatives en llengua estrangera.

6

-Reconeixement i acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. -Reflexió sobre maneres d'organitzar el treball personal de manera efectiva per a progressar en l'aprenentatge autònom. -Interès per aprofitar les oportunitats d’aprenentatge creades en el context de l’aula i fora de l’aula. -Valoració del treball individual per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del coneixement. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL -Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva i una eina potenciadora de la comunicació i l’aprenentatge. -Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural. -Valoració de l’adquisició de la competència comunicativa en més d’una llengua, i interès per efectuar intercanvis comunicatius amb parlants d’altres llengües com a font d’enriquiment personal. -Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent, en contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d’informació en qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta). -Conscienciació que no hi ha cap llengua que sigui inherentment superior o inferior -independentment dels parlants de cada una- i que totes estan adaptades a les necessitats de les persones que les parlen. - Conscienciació de les pròpies actituds davant les diferències de llengües i cultures, i valoració de les variacions lingüístiques i culturals. -Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències. Ús de fórmules de cortesia en els intercanvis socials. Procediments i Actituds -Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prèviament, utilitzant les estratègies adequades per facilitar la continuïtat de la comunicació i produir un discurs entenedor i adequat a la intenció comunicativa. -Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb correcció ortogràfica i puntuació adequada, a partir de models. -Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament. -Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació d’informació. -Utilitzar estratègies per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma. -Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la llengua, la cultura i les formes de vida diferents a les pròpies. -Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu i respectar als altres . 6.- CRITERIS D’AVALUACIÓ . Llengües estrangeres -Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d’interès personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions pròpies de la conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la interacció. - Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges i documents autèntics incloent-hi els procedents dels mitjans de comunicació, i semi autèntics en suport i format de tipologia diversa, sobre temes d’interès dels àmbits personal i educatiu. - Elaborar de forma semi controlada textos de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries.. -Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús. -Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia. -Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres, i mostrar una actitud activa i de confiança en la capacitat d’aprenentatge de llengües. -Participar activament en el treball col·laboratiu

7

En aquest moment de la programació vaig voler incloure el tema de les competències bàsiques i vaig emplenar unes quantes pàgines de les competències bàsiques del decret Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 acabat de sortir, però això cal treballar-ho més, perquè no ha de ser un afegitó més de la programació sino que la programació i més en aquest tipus d’aules ha de girar entorn aquestes competències bàsiques (veure annex 2) Pel proper curs :

Caldrà fer un esforç de síntesis de tot aquest document de les competències bàsiques i assentar-les com a base de tota aquesta programació. Un cop feta tota aquesta tria d’objectius i continguts vaig fer la tria metodològica que per moltes raons que ara exposaré van passar per basar la meva metodologia en aquesta aula ens els projectes Tots aquest projectes que ara explicarem volen ser un esforç de síntesi de les competències bàsiques, les volem treballar una mica en tots els projectes i és per això que s’ha triat la forma de projectes individuals i en grup per tal de que es donin les oportunitats necessàries per treballar-ho més o menys tot. Els projectes permeten: - Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. - Aprendre a pensar i comunicar. - Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. - Aprendre a conviure i habitar el món. Vaig incloure una sèrie de documents teòrics sobre els projectes que venien a reforçar les meves idees i la meva pràctica professional, els projectes eren una oportunitat que jo ja havia après i experimentat en la meva època en el escoltisme i que donava grans resultats en els nois/es (autonomia, treball en grup, presa de decisions, posar-se a treballar, estar sempre a punt, iniciativa, desenvolupament personal, aprendre vivint allò que s’aprèn en un aprenentatge significatiu i d’acció, la tria per ells mateixos un cop ja n’han fet experiència de que són els projectes, etc..) (veure annexe 3) Vaig veure en aquests documents que es parlava de projectes també com a projectes amb altres països usant les TIC i ho vaig trobar interessant així que em vaig apuntar a un curs telemàtic (e-twinning) per poder incloure algun projecte d’aquetes característiques i va ser un èxit… Passaré a exposar ara els projectes que es van idear I després els que es van portar a terme a la realitat, … Aquests són doncs els projectes….

8

PROJECTES AULA OBERTA 3-A

IES ST. PERE I ST.PAU CURS 07-08 ANGLÈS

INDEX DE PROJECTES (el nostre entorn) 1. 2. 3. 4.

El nostre institut parla llengües - Labelling Oberts al món – Our new friends Juguem sense problemes - Play games …

9

PROJECTE 1: LABELLING… OBJECTIUS: 1. Participar d’una manera directe al desenvolupament del projecte plurilingüe de centre on no només es faci ús de la llengua catalana i castellana sino també de la llengua anglesa (instruccions d’inici de curs) 2. Ajudar els alumnes nous a situar-se en el centre 3. Participar activament en l’ambientació del centre, fent-se’l més seu i d’aquesta manera millorar el respecte envers el material i les instal.lacions, i fent que ells el facin respectar també als altres (competència básica) 4. Treballar amb les TIC per l’el.laboració de les etiquetes o cartells 5. Aprendre a treballar amb diccionaris i diccionaris electrònics. 6. Estimular el treball en equip (competència bàsica) 7. Aprendre a fer les coses en ordre i per fases d’execució 8. Participar activament en totes les fases i aprendre a decidir METODOLOGIA: Establirem una metodologia en fases i molt pautada per tal d’anar aconseguint fites controlades i assumibles. 1a fase: Identificació en anglès dels espais de l’institut a) Dibuixar plànol per grups (4 grups de tres persones): • Planta baixa i oficines • Planta baixa i patis • 1a planta +despatxos • 2a planta + gimnàs i bar b) identificar espais i cartells en català i castellà de cada espai que els ha tocat c) buscar en el diccionari les paraules (tant diccionaris on-line com els tradicionals) www.wordreference.com. Tenint unes fitxes de treball

10

FITXA DE TREBALL 1 i 2. Nom:

Data:

CATALAN VESTIDORS NOIS VESTIDORS NOIES VESTIDORS PROFES GIMNÀS ESPAI POLIVALENT CAFETERIA/MENJADOR CUINA VESTÍBUL AULA LAVABOS ALUMNES AULA TECNOLOGIA MAGATZEM NETEJA

ENGLISH Paola paola Paola paola

AULA CÀSTIG

Sònia

PORTERIA

Sònia

Paola Paola Paola Sònia Sònia Sònia Sònia Sònia

CATALAN DESPATX CAP D’ESTUDIS DESPATX DIRECTOR AMPA INFORMACIÓ DEPARTAMENTS SEMINARIS ALUMNAT MATÈRIES OPTATIVES No crideu ni feu soroll No correu ni patineu Deixeu pas per circular No embruteu No seieu al terra Demostreu la vostra educació i respecteu les persones i les instal.lacions Aquesta fotocopiadora només funciona amb tarjetes. No amb monedes. Preu de les tarjetes: de 25 còpies – 1.2 E, de 50 còpies – 2, 10 E Pre-incripció curs 2007-2008.

ENGLISH Dani Dani Dani Dani Dani Dani dani mousa mousa mousa mousa mousa

mousa

mousa

11

SECRETARIA LAVABOS PERSONAL

rachid rachid

oscar oscar moises moises moises moises moises moises moises

edgar

Informació general Atenció per entrar al gimnàs cal que porteu calçat esportiu Pulsador d’alarma Boca d’incendi Extintor Tanqueu la porta sisplau HORT AULA DE DIBUIX LABORATORI DE CIÈNCIES AULA D’ACOLLIDA DEPARTAMENT SOCIALS. SEMINARI FILOSOFIA RELIGIÓ DEPARTAMENT D’IDIOMES

LAVABOS PROFES SALA DE VISITES BIBLIOTECA DESPATX SECRETÀRIA SALA DE REUNIONS AULA DE PROJECTES PISTES ESPORTIVES PATIS DEPARTAMENT CATALÀ SEMINARI CLÀSSIQUE

rachid rachid rachid rachid rachid edgar edgar edgar edgar

DEPARTAMENT CASTELLÀ Coordinació d’activitats i serveis Sala de professors DEPARTAMENT CIÈNCIES NATURALS DEPARTAMENT MATEMÀTIQUES DEPARTAMENT TECNO

edgar

Departament d’orientació

marc

edgar oscar

ARXIU AULA COORDINACIÓ INFORMÀTICA DEPARTAMENT EDUCACIÓ FÍSICA VISUAL I PLÀSTICA. MÚSICA SALA VISITES I TUTORIES

marc marc

oscar oscar

oscar oscar

marc

marc marc

12

d) Traduir-ho i posar-ho al plànol per escrit e) Entregar aquest primer plànol per escrit (com a grup) per obtenir la primera nota i llegir-ho per tots en veu alta.Primera fase assolida 2a fase: Elaboració de les etiquetes reals a) Amb un processador de textos. Explicar-los mitjantçant un exemple com elaborar un cartell o etiqueta (fent servir internet per buscar imatges que puguin acompanyar aquestes etiquetes en programes gratuïts on-line de dibuixos si volen).Ells decidiran color, lletra, mida, etc…Es posen a fer proves i les passem a mirar totes i votem. Llavors posem les característiques de la lletra triada a la pissarra i les passes que han de fer per a que surtin totes iguals b) El grup s’ha de dividir les etiquetes que tenen i cadascú en el seu ordinador elabora les que li han tocat c) Elaboració de les etiquetes o cartells d) Imprimir-les, tallar-les, plastificar-les i mostrar-les al grup. Llegir-les e) Avaluació de les etiquetes per part dels alumnes i del professor amb pauta d’avaluació (2a nota i finalitza la segona fase) f) Joc per veure si s’enrecorden de les paraules i a veure qui se n’enerecorda de més. En gran es fotocopien els plànols de l’institut i han de sortir a posar les que s’enrecordin. Tindràn un punt per a cada paraula ben escrita i ben llegida, cada 3 punts és un punt més a la nota pròpia d’aquesta fase. 3a fase: horaris de les aules a) Primer amb diferents jocs de vocabulari la professora treballa amb ells el vocabulari en anglès de les diferents assignatures, aprofitant per parlar amb ells de quines els hi agraden, quines no, pq, etc. b) Després a cada alumne els hi toca l’horari d’una aula (1rA, 1rB, 1rC, 1rD, 2nA, 2nB, 2nC, 2nD, 3rB, 3rC, 3rD, 4tB, 4tC....) Si algú vol pot fer més d’un. El fan a mà c) Passar a ordinador l’horari (aprendre a fer taules en word) d) Imprimir-ho, tallar-ho, plastificar-ho per entregar (3a nota i finalitza 3a fase)

13

4a fase: Execució final i celebració a) Cada grup penja els seus cartells als diferents espais b) Passen per les classes a explicar el seu projecte i pengen l’horari a les aules després d’explicar-ho i demanen respecte c) 4a Nota d) Celebració: comentem a la classe com ha anat el projecte: aspectes negatius, positius, ...AUTOAVALUACIÖ e) Comentar si volen continuar aquesta línia començada o si proposen alguna altra. Proposta nova per part del professor Els resultats han anat molt bé. Les notes en general són bones, han après tècniques, paraules, sons, s’han fet seu l’espai, ens hem relacionat tots i ja comencem a establir vincles positius…

14

15

També vam fer un article per la revista de l’institut per a que tothom participès en el que haviem fet: Projectes d’anglès amb l’aula oberta de 3r: Els cartells misteriosos.... Un dia inesperadament van aparèixer al Ies uns rètols de colors negre i vermell i que estaven en anglès. La gent va començar a teoritzar: què passa? Què és això? Qui ho ha fet? Vam decidir llavors anar per les aules a explicar el nostre primer mini projecte del que n’estem orgullosos. Expliquem-hi la feina que no es veu: primer vam anar pel centre a fer plànols de tot, on després hi anotàvem els rètols en català que anàvem trobant. Després a Internet vam anar traduint els rètols amb un traductor on line gratuït que és. www.wordreference.com. Allí vam haver de decidir algunes traduccions ja que a vegades havia més d’una opció o bé triar l’opció més adequada ja que moltes vegades no es diu en anglès el mateix que diríem aquí o bé perquè ho diuen d’una altra manera o bé perquè no existeix el mot. A vegades la recerca d’un mot va ser difícil i vam haver de recórrer a diccionaris més especialitzats. Quan vam tenir les traduccions les vam escriure i vam haver de triar entre tots com fèiem els rètols. Entre tots ho vam decidir i els vam començar a passar a Wordpad on hem practicat i après molt amb el programa. Després cadascú va anar a secretària i es va plastificar i tallar els seus rètols i després van anar a penjar-los per l’institut i vam anar a explicar el com ho hem fet i el perquè i sobretot demanar respecte per la feina feta que esperem us hagi agradat. També vam fer fotos perquè tenim un blog ( www.englishaulaoberta3r.blogspot.com) on anirem posant-hi tots els projectes que anem fent perquè tots vosaltres i els amics holandesos amb els quals estem fent intercanvi pogueu anar seguint allò que fem. Aviat penjarem les fotos i us anirem explicant més coses...

16

2n projecte : OUR NEW FRIENDS És en aquest moment que ells proposen escriure’s amb gent d’altres països i poder fer un intercanvi. Vaig llavors contactar amb Holanda, i amb l’escola de cuina Hubertusvakschool d’Amsterdam comencem una relació que no esperava que donés la vida que va donar a l’aula… FASES DEL PROJECTE: 1.Blog. En primer lloc van elaborar un blog, on es van presentar ells mateixos: http://www.englishaulaoberta3r.blogspot.com/ (1ª nota individual on es valorava l’esforç fet, l’interés, la metodologia que empraven,…) 2. Llavors els hi vam enviar l’adreça als holandesos i ells ens van enviar respostes per mail que vaig imprimir i les vam llegir i traduir a classe (mai m’haguès imaginat que aquest grup estaria tan atent, amb tantes ganes de llegir i de traduir en anglès com van estar aquell dia, era increïble!!!) Això és el que van escriure els d’Holanda: STUDENTS FROM: HubertusVak school in Amsterdam 1) Hi, my name is David Blijden.I live in Amsterdam-west. I'm 14 years old, and have two brothers and one litle sister. She is 6 years. Her name is Jana. My brother's name is Albert he's the oldest. He lives with his wife and they have three kids, one girl and two boys. That was my story.bye =D hope to here from you soon 2) Hey I’m Dominique Miedema, how are you? I’m fine! I’ll will tell you something about myself, I’m 13 years old and I was born on 19 april 94. I have blue eyes and blond hear. I live in Amsterdam that`s the capital of the Netherlands. I’m a student at the Hubertus Vakschool. This is a catering school and our school is 60 years old. I have one dog it`s a girl and her name is Jacky. She is my little daughter I love her a lot. And I have one brother he`s 22 years old. But this was my e-mail I must go. Bye bye, xxx Dominique.

17

3) Hey, everything ok? I am Floor. Floor is a Dutch name☺ ☺ In Spanish it sounds like Flor. I am a girl . I live in Amsterdam that is the capital of the Netherlands. I am fourteen years old.☺ I am a pupil of the HubertusVak school in Amsterdam this school is a catering school. I have a dog her name is Saar. I love Tokio Hotel that is a band of Germany. I don’t like Broccoli . Bye bye 4) Hey, my name is Hayley Wals. I’m 13 years old. My birthday is on the 19th of February. I live in Amsterdam. I do bilingual education at my high school: Hubertus vakschool. My hobbies are skating and soccer. I have 2 brothers and they are 17 and 20 years old. My mother’s name is Mouse and my father’s name is Bart I have lots of pets: 3 dogs, 3 cats, 2 aquariums with fish in it, 2 hamsters, 1 chameleon, 1 bird spider and 1 parrot. I hope to hear from you soon goodbye. 5) Hi I 'm 'Kevin I 'm 15 years old. I live in Amsterdam and its a great country where I live. I have 2 pets a dog and a cat . the name of the dog is Scooby. and the cat's name is Kiara. I have no brothers or sisters. Tonight I 'm going to a school party with friends that's fun I think . I have to go now Cya 6) Hi I’m Kilian I’m 13 years old I got 1 sister and 2 brothers and 1 dog and a father and mother of course I Live in Amsterdam that is in the Netherlands I’m at a school there we do bilingual education We do English we have 3 times at a week English

18

So we can chat/e-mail you first we begin to e-mail and than we chat or something I live in a flat on the 2 etage For my house is a tram that brings me to school But I got to go bye bye maybe see you later on the chat Greets kilian 7) Hello , How are you ? I’m fine. My name is Milja and I’m thirteen years old. I live in the Netherlands in the city Amsterdam. It’s a beautiful city. I am a student at Hubertusvakschool, That’s a catering and tourism school. I do TTO that means that I get several lessons in English I’ve got two dogs the name of my dogs are: Guido and Beer. Beer that means bear. I love to laugh with my best friends, dancing, the sun and still much more. I don’t like if you lie and I don’t like the rain and much more but that’s too much to say. I hope to hear from you soon !. 8) Haay!☺I am Puck ! I am a girl and I live in Amsterdam with my two sisters Loes and Floor, father , mother and my dog Saar.. Amsterdam is the capital city of the Netherlands !:P The name of my school is Hubertus Vakschool ! This is a catering industry school! I am 14 years old! I love clothes , shoes and family!! I hate peas , witloof chicory , telltales and injustice! 9) Hello My name is Raven. I’m fourteen years old. I’m from The Netherlands and I live in Diemen-South. I have two sisters Roxan and Rowan ,

19

Roxan is twenty and Rowan is almost eighteen. I have three pets. One is a dog and her name is Noor The other two are cats and their names are Olleke and Dummy. My hobbies are going out with friends and writing emails on the computer. Hope to hear from you soon, Raven 10) Hello there. I am Rob. I am 14 jears old. I live in Holland in Amsterdam to be precise. Let me tel you about my self and my city. First my self. I think that if you meet me you think I am CRAZY! But we are all a bit crazy don't you think? Ok,now Amsterdam Amsterdam is a very bussy,you wil see cars and becycles. I study at the St Hubertus. It is a cook,bakers and horeca school. it is (sometimes) fun. I love baking so thats why is study here. I am in a bilingual aducation class so thats why we write English. I think thats all for now. bye bye from Rob. 11) HI!, my name is Sancho de Bruijn. I am thirteen years old. I have a sister a dog,a cat and 2 parents. I life in Volendam and i am on a school in amsterdam that is around 1 our traveling. We have on school bilingual education that means that we get more works in English. I like playing on the internet and i like our school because we get baking and cooking on our school that is a lot of fun, because i want to be a baker! 12) Hello I’m Simon Hello I’m Simon. I’m 13 years old and I live in Holland I mean in Edam. I have 4 brothers and 1 sister. An my parents ooo!!! sorry I Forget my

20

animals I have 2 dogs and 3 cats and my sister have a birth. I go to school in Amsterdam. At cooking school. I go to school whit the bus. Greets Simon L.

13) Hello! My name is Tessa van Donselaar. I am thirteen years old. I live in Zwanenburg that is nearby Amsterdam. I have six pets: one dog, two kittens, two guinnea pigs and one horse. The name of my dog is Boy. My horse’s name is Gipsy. The names of my two cats are Appie and Poesje. And the names of my two guinnea pigs are meneer de zwart and meneer de wit, that’s in English Mister Black and Mister White. My hobbies are shopping, with my friends, I always go to my horse Gipsy. I am the pupil of the Hubertus vakschool. My birthday is on the 12th of April. I have one sister, here name is Tamara. My mother’s name is Renate and my father’s name is Raymond. Friends of my live in Spain, they live in Malaga. I hope to hear from you soon! Bye bye, Greetings Tessa van Donselaar! 14) Hola How are you…? My name is Tisha. I’m fourteen years old. I come from Suriname. I live in Amsterdam. It is a beautiful city. I am a student at Hubertusvakschool. I do the bilingual education-TTO. That means that lessons are in English. It is sometimes,however,difficult. My hobby’s are dancing , singing and laughing with my best friends. I don’t like rain , I love sunny weather.

21

My favourite country to go for holiday is Suriname. That was all , I hope to hear from you soon. Adiós

http://www.hubertusvakschool.nl/

3. Rebem respostes i les llegim a classe (2ª nota de lectura, pronunciació, interés, paraules que saben i paraules noves…) 4. Escrivim altra cop però llavors se’ns acut una idea que era fer un DVD presentant-nos nosaltres, ensenyant-los l’institut i també la nostra ciutat 5. Primer les van elaborar per escrit a l’ordinador, consultant els diccionaris on-line. Ho vam imprimir i mentres ho llegien s’ha anaven posant a la seva manera com es pronunciava. L´’unic que no vaig aconseguir és que s’ho aprenguessin de memòria i van voler fer-ho llegint dels papers ja que no sentien segurs d’ells mateixos però van concloure que mai s’haguessin pensat que farien tot això en anglès… 6. Ho vam enviar tot a Holanda en una capsa on hi vam posar altres coses personals amb dedicatòria (cadascú els hi va fer una postal amb algun objecte personal per a algú dels holandesos que ells havien triar) i els hi va encantar tota l’activitat tant als d’aquí com als d’holanda (falta DVD en aquest document que ja us faré arribar) 3.- 3r PROJECTE: PUBLIC ART PROJECT. www.iearn.cat/publicart Voliem participar en un projecte que ja estigués en marxa amb altres escoles i que fos també atraient per a ells, jo els hi vaig explicar I ells van decidir si hi volien participar o no, els va agradar la idea i aquí teniu cinc cèntims del que demanaven: Objectius del projecte







Construir una galeria fotogràfica amb imatges aportades pels grups participants, que mostrin algun element artístic que es trobi en un espai públic, a l'aire lliure, de la seva localitat. Fomentar el coneixement (autoria, història, significat, etc.) de les obres d'art públiques. Promoure el respecte dels espais i elements públics. Impulsar la relació entre alumnes de diferents països.

22

Destinataris Alumnat de 10 a 18 anys.

Participació Es participa per grups, que poden coincidir amb una classe o no. També hi ha la possibilitat de participar-hi des d'àmbits educatius fora de l'entorn escolar (famílies, grups d'esplai, etc.).

Calendari Inscripció: del 10 al 30 de gener de 2008. Participació: del 4 de febrer al 30 d'abril de 2008.

Activitats La participació en el projecte comporta la realització de tres activitats: La primera activitat és una breu presentació del grup (foto i text breu), que es recollirà en un àlbum específic al qual només tindran accés els/les participants en el projecte. Per a la segona activitat cada grup decideix quin o quins elements d'art públic de la seva població vol presentar. Cal fer una fotografia de l'element artístic i una breu ressenya sobre l'obra (títol, autor/a, materials, mides, colors, ubicació, significació de la peça, etc.). La tercera activitat és un joc. En aquest cas, es tracta de mostrar una fotografia d'una obra que els altres grups puguin identificar a partir d'una cerca a Internet. Cal donar algunes pistes que servexin per endevinar el títol i/o l'autor/a. No cal que siguin peces que es troben a la pròpia localitat, poden ser d'una altra població propera.

Llengües Els textos de la primera i de la segona activitat s'han d'elaborar en anglès i en la llengua pròpia del grup. Les pistes del joc -tercera activitat- es faran exclusivament en anglès.

Observacions






Cal que totes les fotografies siguin fetes pels participants en el projecte. Pel que fa a la tipologia d'obres d'art, ens centrarem en aquelles que estiguin situades en espais públics, a l'aire lliure. Pensem sobretot en escultures o grups escultòrics, murals, mobiliari urbà, fonts o detalls rellevants de façanes, però no en edificis sencers ni altres construccions com ara ponts, torres o muralles. Cada grup pot aportar tantes contribucions al projecte com vulgui.

Més informació Contacteu amb [email protected]

23

a. Primer vam fer una mica de presentación del grup i vam fer fotos que vam penjar a Internet (nota)

b.Llavors cadascu va triar un monument de Tarragona, primer vam buscar la informació per Internet, molta informació la vam trobar a: (http://carmelites.cat/webrambla/inici.htm) i a partir d’allí vam elaborar unes fitxes resum en català i anglès que haviem de penjar a Internet (nota) c. Després vam sortir a Tarragona amb les càmeres de l’escola i vam fer fotografies dels monuments que vam penjar a Internet i va manar a la fundació La Caixa a veure una exposición de fotos. Amb les fotos dels monuments els va d. Després van triar una fotografia d’un monument que els hi agradés per penjar-la en l’activitat 3 que era un joc de pistes i els altres han d’endevinar on és i que és, alguns van penjar fotos de monuments dels seus països d’origen.

24

4T PROJECTE . GAMES. Més tard vam voler participar a les jornades culturals de sant Jordi elaborant uns jocs (trivial, twister) on vam ser els primers de jugar Ells vam proposar un projecte sobre jocs d’ordinador que estava molt bé però que per qüestions tècniques vam haver d’avortar 5è PROJECTE: Després vam començar a preparar el projecte de Salou (Coneguem als nostres visitants (sortida a Salou) que no vam arribar a portar a terme per motius meus de salut i ens vam quedar sense poder acabar el curs junts però que queda per un altre curs, consistia en elaborar una sèrie de preguntes senzilles per entrevistar a extranjers a Salou, entrevistes que volíem gravar en video, on els preguntem d’on venen, perquè venen, a que es dediquen, etc… llavors farem un muntatge amb el video i una estadística, i uns mural on exposar el treball per l’institut. … Durant el curs també vam treballar cançons, les festes com Halloween, van fer algunes coses de gramàtica (poques) i jocs de vocabulari (1 dia a la setmana o feiem jocs de vocabulari, o cançons, o anavem a veure algún DVD, etc….)

altres projectes proposats (QUE NO VA DONAR TEMPS): - planning a trip -el nadal a altres països -theatre activities -applying for a job

25

ANNEXES: Annexe 1 3.2.2.1 Programes de diversificació curricular: aules obertes Per als alumnes que per causes diverses presenten mancances significatives en els seus aprenentatges, baix nivell d’autoestima i desmotivació per l’activitat escolar i, per tant, requereixen estratègies metodològiques i organitzatives prou diferenciades de les de l’aula ordinària, o per als que a causa d’una disminució psíquica requereixen una metodologia més funcional, a tercer i a quart d’ESO es poden organitzar, en el marc dels programes de diversificació curricular, entorns escolars en què prevalguin plantejaments més globals i activitats més funcionals que mantinguin la motivació de l’alumnat per a l’assoliment de les competències bàsiques. La peculiaritat de cada centre marcarà les línies específiques que caldrà desenvolupar per tal d’atendre-hi l’alumnat. Aquests entorns o programes de diversificació curricular es platengen com a aules obertes, en l’organització de les quals cal prioritzar els criteris següents:

• • • • • •

Compartir activitats a l’aula específica amb activitats amb el grup classe ordinari. Organitzar de manera globalitzada els aprenentatges bàsics i fonamentals de diverses matèries amb una metodologia més pràctica i activitats més funcionals i manipuladores. Reduir el nombre de professors de manera que un mateix professor imparteixi continguts de més d’una matèria, i si és possible de manera interdisciplinària. Utilitzar les TIC com a eina d’aprenentatge de les matèries.

Fomentar el treball cooperatiu. Reforçar l’atenció personalitzada per potenciar l’autoestima i proporcionar orientació escolar i laboral.

Els objectius que cal assolir amb aquesta organització són, fonamentalment:

•

Desenvolupar les competències bàsiques: comprensió i expressió orals i escrites, agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes, coneixements essencials dels àmbits social i científic i autonomia en el treball escolar.

• • • •

Establir relacions personals positives, procurant incrementar el nivell d’autoestima, la motivació pels aprenentatges i les expectatives de futur de l’alumnat. Sentir el centre com un espai propi i acollidor en el qual tenen un lloc, poden fer aportacions i demostrar les pròpies habilitats de maneres diverses. Desenvolupar habilitats per a la inserció escolar, social i laboral. Assolir els aprenentatges necessaris per obtenir el graduat en educació secundària.

Pel que fa a la metodologia, s’ha de donar prioritat als aspectes següents:

• • • • • • • •

Treball global de continguts de diferents matèries. Diversificació d’estratègies d’aprenentatge: explicacions, treballs pràctics, recerca d’informació, projectes individuals i de grup… Diversificació de materials i suports: documents escrits, audiovisuals, informàtics… Diversificació d’activitats d’aprenentatge per a l’adquisició d’un mateix contingut i diversificació de continguts per a un mateix objectiu. Incorporació de les TIC com a eina ordinària de treball en les diferents matèries. Combinació del treball individual per atendre necessitats individualitzades amb treball en equip per potenciar hàbits de socialització. Seguiment sistemàtic de l’activitat de l’alumne o l’alumna i valoració personalitzada del desenvolupament d’aquesta activitat. Diversificació de les activitats i instruments d’avaluació: exercicis autocorrectius, correcció individual, correcció col·lectiva, coavaluació entre els alumnes, exposicions individuals i col·lectives, proves…

El Departament d’Educació posa a disposició del professorat i l'alumnat de les aules obertes un entorn virtual

26

específic per tal de facilitar el treball en TIC i possibilitar l'intercanvi entre aules de diferents IES (Kampus: http://xtec.cat/kampus/). A tall d’exemple, i com a síntesi d’experiències que s’han iniciat en alguns centres, se suggereix l’organització següent: Activitats en espais específics

•

• •

Formació bàsica: 10-15 hores
Àmbit lingüístic i social: treball de continguts bàsics de les matèries de llengua i literatura catalana i castellana; ciències socials, geografia i història i, si el centre ho considera convenient, de llengua estrangera.
Àmbit científic i tecnològic: treball de continguts bàsics de les matèries de matemàtiques, ciències de la naturalesa i tecnologies.
En aquests àmbits s’inclou l’ús de les TIC com a eina fonamental d’aprenentatge. Formació pràctica: 6-10 hores
Realització d’activitats manipulatives o de taller, relacionades amb les tecnologies. Desenvolupament personal: 1-2 hores
Dinàmica de grup: relació, compromís, afectivitat, resolució de conflictes…
Treball de valors, competències i habilitats socials: comunicació, capacitat assertiva, autoestima, respecte, tolerància, negociació, emotivitat…
Orientació escolar: seguiment i valoració de l’activitat i dels progressos dels alumnes, orientació personal, acadèmica i professional…
Orientació laboral: recerca de feina, recursos de l’entorn, drets i deures dels treballadors, compleció de formularis…

Si bé els programes de diversificació curricular s’emmarquen dins els àmbits anteriorment descrits, també es podran desenvolupar per mitjà de projectes interdisciplinaris que contemplin agrupaments diferents. Activitats a l’aula ordinària (6-12 hores)

•

•

Participació en les sessions de tutoria i d’un mínim de tres matèries del currículum ordinari en un grup del curs corresponent, pel que fa a les matèries d’educació física, educació visual i plàstica, i música, així com matèries optatives i treball de síntesi, en alguns casos amb el suport d’un segon professor a l’aula. Participació en activitats col·lectives: actes culturals, sortides, millores del centre…

La participació en aquestes activitats s’ha de presentar als alumnes com una oportunitat per millorar els seus aprenentatges i assolir les competències bàsiques, i, per tant, s’ha de requerir el compromís d’aprofitar el recurs que se’ls ofereix. Pel seu caràcter obert els alumnes han de poder participar, segons les seves necessitats, en un, en dos o en els tres blocs de l’aula oberta. Així mateix, han de poder-s’hi incorporar en qualsevol moment del curs, i també en qualsevol moment del curs s’ha de poder decidir la reincorporació a l’aula ordinària. L’avaluació de l’alumnat que participi a l’aula oberta es farà en funció dels criteris d’avaluació establerts en la diversificació curricular i s’ha de desenvolupar en el marc de les sessions que realitzi la junta d’avaluació del grup ordinari. El professorat de l’aula oberta haurà d’aportar la informació corresponent a les activitats que l’alumne/a desenvolupi en aquest espai i el professorat dels grups ordinaris la informació en relació amb les activitats que desenvolupi amb el seu grup classe. El professorat de l’aula oberta ha de fer un seguiment individual de l’activitat de cadascun dels alumnes en aquest espai i disposar d’un registre de l’evolució dels seus aprenentatges. Així mateix, atès el necessari compromís que s’ha d’establir amb els alumnes en relació amb la seva participació a l’aula oberta com una oportunitat per a la millora dels seus aprenentatges i l’assoliment de les competències bàsiques, caldrà que l’autoavaluació per part dels mateixos alumnes esdevingui un element clau en el procés d’avaluació d’aquest alumnat. Caldrà incidir especialment en

continguts d’hàbits i valors com l’assistència regular a classe, la puntualitat, la correcció en el tracte amb els altres, la responsabilitat, l’ordre, la constància i la iniciativa. El centre determinarà el professorat que, arribat el cas, farà el seguiment de l’alumnat que realitzi activitats pràctiques fora del centre. Així mateix, el Departament d’Educació podrà autoritzar programes de diversificació curricular que comportin una organització curricular i un horari de permanència en el centre diferent, ja sigui perquè comparteixen l’escolaritat ordinària amb altres activitats externes al centre o perquè els centres organitzen altres activitats

27

que afavoreixen continuar amb èxit els estudis i requereixen una organització diferent de la descrita.

.

3.2.2.2 Professorat tutor de l'aula oberta

El professorat que intervingui en aquesta aula o unitat ha de ser prioritàriament professorat amb destinació definitiva al centre, amb experiència docent i, sempre que es pugui, amb coneixements tecnològics i domini de les TIC. D’entre aquest professorat es nomenarà el tutor o la tutora responsable, que coordinarà els professors i educadors en la dinàmica i estratègies de l’aula oberta. Les tasques de coordinació d’aquest professorat tutor són:

• • • • • • • •

Vetllar per l’acollida i seguiment individual de l’alumnat. Gestionar el model de currículum. Interrelacionar-se amb tots els educadors i professors que hi intervinguin, així com amb serveis socials del municipi si escau. Tenir cura de l’espai i dels materials que contingui. Desenvolupar l’acció tutorial, especialment en l’àmbit de les habilitats socials. Vigilar la progressió de l’alumnat, tant pel que fa a la seva maduresa personal com en la dels aprenentatges de continguts i aconduir la problemàtica que pugui sorgir. Encarregar-se de l’orientació, tenint en compte que la continuïtat escolar postobligatòria (en ensenyament reglat o no reglat) ha de ser un dels objectius bàsics d’aquests estudis. Vetllar per la relació amb l’entorn, potenciant les possibilitats del pla d’entorn, en el cas que el municipi en tingui un, o cercant possibles vies per compartir recursos que el municipi pugui oferir.

Annexe 2 7.- COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915 ANNEX 1 Competències bàsiques. Introducció La finalitat central de cadascuna de les matèries curriculars és el desenvolupament de les competències bàsiques, tot tenint en compte que cadascuna de les matèries contribueix al desenvolupament de diferents competències i, a la vegada, cada una de les competències bàsiques s'assolirà com a conseqüència del treball en distintes matèries. Perquè el currículum sigui coherent amb els plantejaments que s'acaben de proposar cal contemplar dos grups de competències bàsiques: unes són les més transversals, que són la base del desenvolupament personal i les que construeixen el coneixement, entre les quals cal considerar les comunicatives per comprendre i expressar la realitat, les metodològiques que activen l'aprenentatge, i les relatives al desenvolupament personal; i un segon grup, les més específiques, relacionades amb la cultura i la visió del món, que farà que les accions dels nois i noies siguin cada vegada més reflexives, crítiques i adequades. Per aconseguir un desenvolupament d'aquestes competències, cal tenir en compte que totes elles estan en estreta relació i complementarietat: la visió de la realitat social i 28

física és una construcció cultural que es produeix en les interaccions humanes que requereixen de competències personals i socials de la comunicació i de les metodològiques. Alhora, aquestes competències no es poden desenvolupar si no és omplint de significat, de contingut significatiu per als infants, la seva exercitació en les activitats escolars i fent-los útils en laresolució de les situacions que planteja el món físic i social. És a dir, l'educacióha de desenvolupar harmònicament la competència d'actuar com a persona conscient, crítica i responsable, en el món plural i divers que és la societat delsegle XXI. Per a l'educació obligatòria, s'identifiquen com a competències bàsiques les vuit competències següents: Competències transversals: Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Competències transversals: Les competències comunicatives Aquesta competència suposa saber interaccionar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació, El desenvolupament de tots aquests àmbits facilitarà el de la competència intercultural per poder valorar la diversitat cultural que fa comprendre i expressar la seva percepció del món, la d'altri i la de la seva pròpia realitat. Aprendre a comunicar tambéés saber utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informació i lacomunicació. Aquestes tecnologies condicionen la comunicació i, per tant,modifiquen la manera de veure el món i de relacionar-se, canviant alhora elshàbits en les relacions comunicatives personals, laborals i socials. Comunicar-se, a més, afavoreix el desenvolupament de les altres competències bàsiques: les metodològiques de la cerca i gestió de la informació, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, la interpretació de la realitat, habitar el món i conviure, en definitiva, afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi i de la pròpia identitat. 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual La competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges Per tot això, aquesta competència és essencial en la construcció dels coneixements i pensament social crític, en el tractament de la informació (tècniques per memoritzar, organitzar, recuperar, resumir, sintetitzar, etc) i el domini dels recursos comunicatius específics de les diverses matèries que han de facilitar la comunicació del coneixement i compartir-lo (descrivint, explicant, justificant, interpretant o argumentant els fenòmens que es plantegen en els

29

projectes d'estudi a les aules). Per fer-ho, cal tenir molt present la varietat de textos que s'usen o que es construeixen en aquestes activitats. Com a exemple: - Textos que conten: reportatge, testimoniatge, anècdota... - Textos que descriuen: informe d'observacions, acta, llistes, descripció d'un lloc, d'una situació, d'un personatge, d'un objecte, fulletó informatiu... - Textos que expliquen: presentació d'un objecte, article d'enciclopèdia, llibre de text, reportatge, notícia periodística... - Textos que organitzen informació o idees: quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta... - Textos que diuen com fer: recepta, instruccions de muntatge, consells o suggeriments, protocol de laboratori o dossier de sortida de camp, consignes, normes o regles d'un joc... - Textos per a convèncer o fer actuar: anunci, cartell de promoció, text d'opinió, debat... - Textos que impliquen interaccions verbals: entrevista, conversa, dramatització, còmic... - Textos que serveixen d'eines de referència: diccionari, atlas, catàleg, anuari, banc de dades, glossari... Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb l'ús de llenguatges audiovisuals En síntesi, el desenvolupament de la competència lingüística i audiovisual suposa el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. 2. Competència artística i cultural Apreciar el fet cultural en general, i el fet artístic en particular, porta implícit disposar d'aquells coneixements, procediments i actituds que permeten accedir a les seves diferents manifestacions, així com capacitats cognitives, perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit estètic per a poder comprendreles,valorar-les, emocionar-se i gaudir-les. Les competències metodològiques Les competències metodològiques focalitzen determinats aspectes que són comuns a la competència comunicativa, fan referència a desenvolupar mètodes de treball eficaços i adequats a les situacions escolars i a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes que es plantegin en diferents situacions i entorns. Parlem de tres competències metodològiques: a) la del tractament de la informació i competència digital; b) la matemàtica, que se centra en aquest àmbit concret; i c) la competència per aprendre a aprendre, que afavoreix la capacitat de poder desenvolupar un aprenentatge continuat al llarg de tota la vida. 3. Tractament de la informació i competència digital La competència en el tractament de la informació incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, tot usant distints suports, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. Aquesta competència es desenvolupa en la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l'ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprès, audiovisual, digital). Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic,

30

visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de decodificació i transferència, així com l'aplicació en distintes situacions i contextos del coneixement dels diferents tipus d'informació, les seves fonts, possibilitats i localització, i dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se aquest coneixement. . Aquesta competència, que anomenem digital, també suposa emprar les TIC com a eina en l'ús de models de processos: matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics; processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació, per participar en comunitats d'aprenentatge formals i informals; i generar produccions responsables i creatives. El coneixement i domini d'habilitats tecnològiques bàsiques permet incorporar amb eficiència l'ús interactiu d'aquestes eines en les pràctiques educatives i saber optimitzar-les tot adaptant-les a propòsits col·lectius i personals. En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital implica anar desenvolupant metodologies de treball que afavoreixin que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, tractament i utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i tecnologies. 4. Competència matemàtica La competència matemàtica és necessària en la vida personal, escolar i social, ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de l'entorn i l'ús de les eines matemàtiques pot ser un instrument eficaç. Forma part de la competència matemàtica l'habilitat per analitzar, interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions. Suposa, també, seguir determinats processos de pensament (com la inducció i la deducció, entre altres) 5. Competència d'aprendre a aprendre Aprendre a aprendre implica disposar d'habilitats per a conduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d'acord amb els propis objectius i necessitats. És la competència metodològica que, d'alguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques. Aquesta competència té dues dimensions fonamentals. D'una banda, l'adquisició de la consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i les estratègies necessàries per a desenvolupar-les, així com del que es pot fer amb ajuda d'altres persones o recursos. D'una altra banda, disposar d'un sentiment de competència personal, que redunda en el desenvolupament de les actituds, la motivació, la confiança en un mateix i el gust d'aprendre. Per desenvolupar aquesta competència cal ser conscient del que se sap i del que cal aprendre, de com s'aprèn, i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d'aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. També requereix conèixer les pròpies potencialitats i carències, traient profit de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones des d'una expectativa d'èxit, augmentant progressivament la seguretat per afrontar nous reptes d'aprenentatge. Aprendre a aprendre implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d'un sentiment de competència o eficàcia personal, i inclou tant el pensament estratègic, com la capacitat de

31

cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual, i tot això es desenvolupa per mitjà d'experiències d'aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com col·lectives. Les competència personals La competència personal està vinculada al desenvolupament i a l'afirmació de la identitat personal i es tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia, però també en actituds d'obertura, flexibilitat i de compromís vers les altres persones. Aquest aprenentatge implica, d'una banda, fer-se com cadascú desitja i, de l'altra, usar la pròpia manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions que l'àmbit escolar i la pròpia vida li plantegen, tot tenint en compte les variacions que cal introduir per potenciar la construcció de la identitat femenina i de la masculina. Implica, així mateix, el desenvolupament de les competències emocionals, adreçades a un mateix (com per exemple, el coneixement de les pròpies emocions i les d'altri, la regulació emocional i l'autoestima) i adreçades a les altres persones (l'empatia, l'assertivitat, l'escolta, el diàleg, l'animació de grups, la presa de decisions i la resolució de conflictes, entre d'altres). L'estructuració de la identitat és un procés que comença prenent consciència del lloc que ocupa en el seu àmbit familiar i integrant els valors del seu entorn més proper. En arribar a l'escola, cal que els nois i les noies, tot reconeixent les seves eleccions, les seves opinions i els seus propis valors, acceptin la diferència i s'obrin a la diversitat. Cal treballar l'autoconeixement, la construcció i acceptació de la pròpia identitat, la regulació de les emocions, l'autoexigència, el pensament crític, i el desenvolupament d'hàbits responsables. Cada noia i noi ha de configurar de forma conscient i autònoma la seva pròpia biografia, d'acord amb les seves voluntats i amb tots els referents culturals i històrics disponibles del seu entorn. Tots els àmbits d'aprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat personal, social o cultural de l'alumnat posant-lo en contacte amb universos de coneixement variats, ampliant els seus horitzons, mobilitzant les seves facultats, incitant-lo a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la societat, perquè així construeixi la seva identitat. 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal Aquesta competència, en l'àmbit de les competències bàsiques, es refereix, d'una banda, a l'adquisició de la consciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes, així com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, d'aprendre de les errades i d'assumir riscos. De l'altra banda, remet a la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar projectes, i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans personals -en el marc de projectes individuals o col·lectiusresponsabilitzant-se, tant en l'àmbit personal, com en el social i laboral. Suposa poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i portar a terme projectes individuals o col·lectius. Requereix, per tant, poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar solucions i portar-les a la pràctica. A més, analitzar possibilitats i limitacions, conèixer les fases de desenvolupament d'un projecte, planificar, prendre

32

decisions, actuar, avaluar el que s'ha fet i autoavaluar-se, extreure'n conclusions i valorar les possibilitats de millora. Exigeix, per tot això, tenir una visió estratègica dels reptes i oportunitats que ajudi a identificar i complir objectius i a mantenir la motivació per aconseguir l'èxit en les tasques escolars i els projectes personals. A més, comporta una actitud positiva cap els canvis, amb la necessària flexibilitat per adaptar-s'hi críticament i constructiva. A més, comporta una actitud positiva cap al canvi i la innovació que pressuposa flexibilitat de plantejaments, podent comprendre aquests canvis com a oportunitats, adaptar-s'hi críticament i constructiva, afrontar els problemes i trobar solucions en cada un dels projectes vitals que s'emprenen. En la mesura que l'autonomia i la iniciativa personal involucra sovint altres persones, aquesta competència obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de l'altre, valorar les idees d'altri, dialogar i negociar, l'assertivitat per fer saber adequadament a les altres persones les pròpies decisions, i treballar de forma cooperativa i flexible. Una altra dimensió important d'aquesta competència, molt relacionada amb aquesta vessant més social, està constituïda per aquelles habilitats i actituds relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'empatia, l'esperit de superació, les habilitats per al diàleg i la cooperació, l'organització de temps i tasques, la capacitat d'afirmar i defensar drets o l'assumpció de riscos. En síntesi, l'autonomia i la iniciativa personal impliquen ser capaç d'imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític. Competències específiques centrades en conviure i habitar el món: Aprendre a conviure implica tenir en compte l'enriquiment que proporcionen les relacions socials i, en especial, el diàleg intergeneracional i valorar les aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i pluralitat de gènere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la humanitat. Aprendre a habitar el món requereix la comprensió per part de l'alumnat de la realitat que l'envolta, que es reconegui en la seva pertinença al grup i la societat, que interactuï amb l'entorn i es comprometi a la seva millora. 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic El coneixement i la interacció amb el món físic és una competència interdisciplinària en tant que implica habilitats per desenvolupar-se adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de la vida i del coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, ciència, processos tecnològics, etc.) i per interpretar el món, la qual cosa exigeix l'aplicació dels conceptes i principis bàsics que permeten l'anàlisi dels fenòmens des dels diferents camps de saber involucrats. 8. Competència social i ciutadana Aquesta competència suposa comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

33

Desenvolupament de les competències bàsiques El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos següents: - Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. - Aprendre a pensar i comunicar. - Aprendre a descobrir i tenir iniciativa. - Aprendre a conviure i habitar el món. Aprendre a ser i actuar de manera autònoma per tal que cadascú construeixi la seva pròpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a desenvoluparse en les situacions que l'àmbit escolar i la pròpia vida li plantegen. Treballar l'autoconeixement, la construcció i l'acceptació de la pròpia identitat, la regulació de les emocions, l'autoexigència i el desenvolupament d'estratègies d'aprenentatge, del pensament crític i d'hàbits responsables és essencial per a aprendre a ser i actuar de manera autònoma. Aprendre a pensar i comunicar per tal d'afavorir la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més complexos. Cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital...) en la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges, afavoreix la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilització dels coneixements de què es disposa per a interpretar la realitat, establir diàlegs interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcció de coneixements més significatius i cada vegada més complexos, i el compromís per a implicarse en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen elements clau en els processos de formació de l'alumnat. Aprendre a conviure i habitar el món per tal que els nois i noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actius en una societat democràtica i participativa. La conscienciació per la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat, el desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució escolar, el treball en equip, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament de projectes en comú, afavoreixen la cohesió social i la formació de persones compromeses i solidàries. Annexe 3: Alguns documents de referència sobre els projectes: El treball per projectes es basar-se en allò que els nois i noies volen saber o bé els agradaria saber. Els passos són els següents: Els projectes. Passos d’un projecte. 1. Tria d’idees amb la intenció de trobar un tema, un projecte global que engresqui a la majoria dels infants del grup classe.

34

2. Tria democràtica d’un projecte. Es realitza entre la totalitat de propostes dels components i després d’haver escoltat les argumentacions presentades. Es pot fer una campanya propagandística de les diferents propostes. 3. Expressió verbal, escrita o gràfica dels coneixements previs que té cadascun dels alumnes sobre el tema que es treballarà. 4. Recollida d’aquests conceptes en forma d’esquema o mapa conceptual. 5. Elaboració d’una llista que inclogui les preguntes i qüestions que ens fem sobre el tema escollit (individualment o en petit grup). 6. Elaboració simultània d’una llista de tot el que creuen saber sobre el tema i també colen explicitar. 7. Concreció dels mitjans, de les activitats, ... que consideren necessari consultar, realitzar... per tal d’obtenir respostes a les seves qüestions. 8. Preparació d’una petita enquesta per tal d’esbrinar que saben els seus familiars que ells o elles desconeixen. 9. Realització de les activitats proposades per l’alumne o per les persones adultes (visites, excursions, visualitzacions d’audiovisuals, entrevistes...) que facilitin la resolució de les qüestions plantejades. 10. Expressió orals, escrita o gràfica del que han après sobre el tema (llibrets, murals, xerrades amb altres companys de cicle o de l’escola). 11. Recollida, en forma d’esquema o de mapa conceptual, dels conceptes nous o modificats després de la realització del treball. 12. Recull, si així es decideix, en forma de llibre, de mural, d’exposició... de tots els aspectes treballats. 13. Avaluació del procés realitzat. Sintetitzant. Proposta. Elecció. Planificació. Realització. Revisió. Procés d’un projecte de treball. Proposta de temes per a un projecte. Tria/argumentació. Recull de coneixements previs. Les diferències com a element de creació de dubtes. El dubte com a motivació per l’adquisició de nous aprenentatges. Què volem saber? Del dubte a la hipòtesi: Índex o guió. Recerca informació. Construcció de preguntes clau. Anàlisi procediments. Tractament de la informació. Relació nous coneixements amb coneixements previs (feed Back): Assimilació. Realització d’activitats. Revisió de l’índex. Avaluació del procés. Elaboració d’àlbum. Recull d’aspectes treballats. Propostes nous projectes. Elecció del projecte. Què volem? Activitats dels nois/es. Proposta de temes. Justificació i argumentació de les propostes. Tria del tema. Definició del projecte. Explicitació dels coneixement previs. Representació gràfica (il•lustració, escrit...) per fixar-ne la definició, la tria i els coneixements previs. Verbalització del procés que s’ha de seguit en la definició del projecte. Activitats del mestre. Receptivitat envers la motivació dels infants i l’interès que espontàniament manifesten per conèixer i aprendre coses. Creació de situacions que estimulin la curiositat i la iniciativa dels infants. Fer descobrir l’abast i la viabilitat dels temes. Estimular, recollir, clarificar i ordenar les aportacions dels infants. Vetllar per la participació de tots els infants. Interpretació de les idees dels infants en relació als conceptes dels adults. Formulació d’hipòtesis respecte al contingut d’aprenentatge que pot vehicular el projecte. Planificació del projecte. Què hem de fer? Activitats dels nois/es.

35

Elaboració de l’índex (referen visual a l’aula). Recerca creativa de possibles estratègies i accions. Tria d’estratègies i accions. Elaboració del pla d’acció. Distribució de les tasques i agrupaments. Elaboració d’empentes col•lectives o individuals de la planificació. Activitats del mestre. Valorar l’eficàcia i al viabilitat de les estratègies i accions. Preveure la teporalització de les accions. Formular criteris d’agrupament dels infants. Previsió de: - Les fonts d’informació. - Els materials. - L’espai i el temps necessaris per portar a terme les accions. Reformulació d’hipòtesis respecte al contingut d’aprenentatges que pot vehicular el projecte.

Desenvolupament de les accions. Fem-ho! Activitats dels inois/es. Realització de les accions planificades: - Per a la recerca d’informació. • Entrevistes. • Lectures. • Observacions i a través d’experiments. - Per recollir i organitzar la informació que cal transmetre als altres. Representació (gràfica, plàstica): esquemes, taules, àlbums, murals, ... Incorporació de nous suggeriments no planificats. Activitats del mestre. Posar a l’abast dels infants els materials necessaris. Suggerir i facilitar els mitjans per poder recollir i transmetre la informació. Interacció directa i personal del mestre amb cada infant. Fer adonar als infants de: - El seguiment del pla de treball. - Els resultats que es van aconseguint. - Les variants que apareixen respecte a la planificació inicial. Avaluació del projecte. Com ha anat? (procés, producte, aprenentatge). Activitats dels nois/es Proposta de temes. Recordar, amb l’ajut de les empremtes i els materials elaborats, les diverses fases del projecte per: - Comparar allò que sabien amb allò que saben (què han après). - Veure què ha anat bé i què ha anat malament en cada fase del procés. - Revisar els materials elaborats. Elaborar conclusions. Difondre les conclusions. Activitats del professor/a Avaluar l’aprenentatge dels infants respecte a les hipòtesis prèvies. Ajudar als infants a recorda el procés seguit. Avaluar els aprenentatges individuals de cada alumne. En un treball d'un bon projecte la feina surt del dia a dia, quasi no cal preparar res. Els nois/es comenten i trien, amb l'ajuda d'una persona que els dirigeixi, un tema. A partir d'aqui han de triar les activitats. Crec que la feina de l'adult és més dirigir i després anotar, que preparar feina d'avantmà. Els nens i nenes per sentir-se integrats en elprojecte han de tenir necessitat de sentir-se informats del tema proposat o triat. Han de tenir-ho clar. Segurament et trobaràs que no saps com plantejar-los-hi que busquin i que triin, tranquil sempre hi ha algun nen més espavbilat o més despert que t'ajudarà i entendrà el que els hi dius.

36

Definició de projecte col·laboratiu Un projecte col·laboratiu és una activitat didàctica que integra les noves tecnologies com a instrument per transcendir l’aula i permetre que l’alumnat interactuï, comparteixi i aprengui. Els projectes poden ser més o menys llargs, implicar un sol professor/a o tot un centre, treballar una àrea o ser interdisciplinaris, però pel que fa a la manera de col·laborar i a les seves implicacions didàctiques i metodològiques, podem dir que hi ha dues menes de projectes col·laboratius: Projectes col·laboratius en paral·lel Són aquells en què un grup de centres treballen paral·lelament, compartint una tasca, producte, fita o idea proposada pel projecte en qüestió. El portal del projecte proporciona un lloc comú per penjar les seves produccions, com es pot apreciar en aquest exemple. En aquesta mena de projectes, la flexibilitat de les activitats pedagògiques, unes interfícies clares i unes eines senzilles que serveixin perquè els centres puguin penjar les seves produccions en línia, són crucials. D’això en dependrà la participació dels centres. Com més gran és la participació, més diversitat es mostra, major és l’aprenentatge col·lectiu que s’aconsegueix i més es promou un sentiment de pertinença a una comunitat global que treballa conjuntament per millorar l’educació. Els millors projectes d’aquesta mena disposen d’unes bases de dades plenes de color on els centres poden sentir que formen part d’un esforç comú no competitiu. D’aquesta manera, les TIC creen visibilitat, pertinença, interconnexió i coneixement entre cultures, països i centres a partir de la feina feta per l’alumnat, la qual cosa omple de satisfacció els membres de la comunitat escolar. Els projectes col·laboratius paral·lels són, sovint, relativament senzills de dur a terme i permeten que professorat i alumnat s’iniciïn en el món de les TIC de forma progressiva i no traumàtica. S’ha de dir que compartir la feina feta no està renyit, especialment en projectes en què la participació és molt alta, amb la possibilitat de donar premis als millors productes presentats. Quan aquesta mena de projectes proposen activitats en les quals s’incentiva l’interès de l’alumnat per les produccions dels altres, la riquesa del projecte és molt superior. Sovint el professorat implicat juga un paper crucial per desvetllar aquest interès, encara que els millors projectes paral·lels saben incorporar-lo al propi projecte, com és el cas, per exemple, del projecte “Un passeig pel Bages” d’iEARN. Alguns projectes col·laboratius paral·lels són: La Primavera d’Europa, Futur Energia, Castles of Europe o Euroexpo. Projectes col·laboratius conjunts Són aquells en què un grup reduït de centres treballen plegats amb un grau més o menys gran de col·laboració entre socis per tal d’assolir tots o una part dels objectius proposats de forma comuna. Per poder fer això compten amb la comunicació virtual entre alumnes i professors/es i comparteixen les tasques que van fent, i que poden ser una de sola, feta en col·laboració, o vàries tasques comunes o complementàries, que es comenten i influeixen mútuament. En aquesta mena de projectes col·laboratius són els participants del projecte els que decideixen què volen treballar i com, encara que el portal central pot oferir suggeriments, espais virtuals de cooperació i galeries. El professorat i l’alumnat s’han posat d’acord a l’hora de programar les tasques i una part o tot el procés que els porta a aquest producte també és comú. La producció final i el procés d’aprenentatge de l’alumnat d’un centre estan influenciats

37

per allò que els seus socis produeixen, i no s’entenen sense ells, sense les seves contribucions i les seves idees. Els projectes col·laboratius conjunts busquen que els nois i noies participants aprenguin junts i estableixin contacte personal i lligams entre col·legues que no estan al mateix lloc ni a la mateixa hora plegats, i convertir les TIC en una oportunitat motivadora d’aprendre i beneficiarse d’aquesta distància. Els objectius d’aquesta mena de projectes col·laboratius són els següents: promoure la innovació pedagògica, aprofitar les possibilitats que ofereixen les TIC per a la comunicació i el treball virtual i fomentar la col·laboració entre iguals, independentment d’altres objectius relacionats amb el currículum. En aquesta mena de projectes, l’important és la relació que s’estableix entre els socis. Els projectes escolars Comenius, eTwinning, The Image of the Other i eLanguages són exemples de projectes col·laboratius conjunts. Els projectes col·laboratius i el currículum No pocs de nosaltres dediquem les últimes sessions del trimestre o un parell a mig trimestre, quan la rutina ha fet que les classes es tornin feixugues, a treballar de forma experimental. Aquestes pràctiques ens han iniciat a molts en el treball per projectes o les TIC. De vegades una classe molt receptiva o molt poc motivada ens porta a provar noves metodologies. Si quan innovem, ja sigui per trencar la rutina o per adaptar-nos a circumstàncies diferents, ens plantegem seriosament la relació del que experimentem amb el currículum i planifiquem una avaluació rigorosa, estem garantint el nostre desenvolupament professional i que l’alumnat i nosaltres mateixos aprenguem de l’experiència. Abans de plantejar-nos un projecte col·laboratiu, és imprescindible que garantim que les tasques que l’alumnat desenvoluparà tenen una relació directa amb el currículum. Quan treballem amb les TIC i els projectes col·laboratius es fa imprescindible respondre a les preguntes següents: • • • • •

En fer aquesta activitat, quins beneficis se’n derivaran per a la meva classe? En quin sentit millorarà el coneixement i la comprensió de l’ alumnat? Quins avantatges suposa respecte d’altres possibilitats de treballar el mateix aspecte del currículum? Com millora la comunicació i la cooperació entre l’alumnat? Per què aquesta activitat motivarà l’alumnat?

PROJECT WORK •

•

Methodology. Project work implies working in a different way. Although the text book is usually put aside, participating classes may learn the same contents differently. They will practise writing, reading, drawing, taking photographs, questioning, listening, observation skills and selecting good quality data. It will train pupils in many aspects of ICT, from word processing to email, or even building web pages. New possibilities and opportunities can be integrated into a model which aims to make pupils become lifelong learners and acquaint themselves with the wider world through a journey of selfdiscovery and interaction with others. Group work. Students usually work in pairs or small groups. After the teachers gives them the task, they organise their work and work autonomously. They must be aware of the deadlines and work accordingly. It is a good idea to assign a role to each member of the group: the person in charge of writing, or searching information, or communicationg... and change them from time to time so that everybody does a part of the job.

38

Role of the teacher. The teacher gives the highlights of the project, explains what is to be done and how, and then supervises the student's work and their production. He/she becomes an observer and only intervenes to give technical assistance, manage group work and occasionally, give help when language problems arise. He must also be in permanent contact with the partner teachers to ensure that the project is running correctly. Evaluation. At the end of the project, teachers should evaluate the project: which activities worked well and which didn't, if there were any kind of problems (with communication, with the activities, with the students, with the computers or the software...) so that the project can be improved year after year. Students' performance can be assessed with a rubric.

•

•

Llevar a cabo trabajos en grupo es un método educativo ampliamente utilizado por docentes de muchas áreas. Existen básicamente dos formas de realizarlos: en forma colaborativa (colaborando) y de manera cooperativa (cooperando). Según Manuel Antonio Unigarro, los estudiantes trabajan Colaborativamente cuando cada uno de los integrantes de un grupo se encarga de efectuar una tarea específica y por último, se articulan todos los esfuerzos en un proyecto o presentación final. Por otra parte, se dice que un trabajo es Cooperativo cuando todos los integrantes del grupo realizan en común todas las tareas requeridas [1]. Stella Vosniadou afirma que establecer “una atmósfera fértil para la colaboración y la cooperación es una parte esencial del aprendizaje en la escuela” [2]. Los trabajos en grupo cumplen con el postulado anterior puesto que por una parte mantienen a los estudiantes enfocados o concentrados en su actividad académica y por la otra les exigen mayor esfuerzo para mejorar la calidad de sus tareas ya que estas harán parte del trabajo conjunto con otras personas. “El aprendizaje en ambientes colaborativos y cooperativos busca propiciar espacios en los cuales se dé el desarrollo de habilidades individuales y grupales a partir de la discusión entre estudiantes, al momento de explorar nuevos conceptos, siendo cada quien responsable tanto de su propio aprendizaje como del de los demás miembros del grupo” [3]. Varias teorías del aprendizaje pueden aplicarse a este tipo de ambientes, entre ellas las de Piaget, Vigotsky [3] y Dewey. Los ambientes de aprendizaje colaborativos y cooperativos preparan al estudiante para [1,5]: Participar activamente en la construcción colectiva. Asumir y cumplir compromisos grupales. Dar ayuda a los demás y pedirla cuando se requiera. Poner al servicio de los demás sus fortalezas individuales. Aceptar los puntos de vista de otros Comprender las necesidades de los demás. Descubrir soluciones que beneficien a todos. Establecer contacto significativo con comunidades que poseen culturas diferentes. • Contrastar sus actividades y creencias con las de los demás. • Establecer metas, tareas, recursos, roles, etc. • Escuchar crítica y respetuosamente a sus interlocutores. • • • • • • • •

39

• • • • • • •

Exponer sus ideas y planteamientos en forma argumentada. Aceptar la crítica razonada de parte de otras personas. Ceder ante evidencia o argumentación de peso. Reconocer los créditos ajenos. Negociar lenguaje y métodos. Desarrollar habilidades interpersonales. Familiarizarse con procesos democráticos.

El crecimiento acelerado de Internet ha posibilitado la creación de ambientes colaborativos y cooperativos que cruzan fronteras. Ahora los estudiantes pueden ‘salir' de su mundo cotidiano para embarcarse en una aventura con compañeros que se encuentran prácticamente en cualquier parte del mundo. Por lo general, este tipo de trabajo a distancia, facilitado por Internet, se compone de proyectos en forma de actividades didácticas que deben desarrollarse en grupo, en las que los participantes no son simplemente ‘amigos por correspondencia', sino que conforman un equipo que debe lograr un objetivo. Para solucionar los retos planteados a los participantes en este tipo de actividades, es muy importante que al planearlas, se solicite a estos una interacción y una comunicación efectivas, esto es, necesarias y significativas [4]. En estos espacios virtuales, docentes y estudiantes de diferentes planteles educativos comparten proyectos, ideas y opiniones en áreas diversas; desde literatura, ciencias sociales, matemáticas e idiomas, hasta el cuidado del medio ambiente y la educación para la salud. A continuación reseñamos algunas de las iniciativas más importantes en el ámbito internacional que promueven el desarrollo de proyectos colaborativos y cooperativos por Internet. A telematic project consists of a number of activities that a class does collaboratively with a partner class, and which are shared over the internet. The main objective is to foster cooperative work and communication between schools. This way, the activities contribute to the students' education and development by conveying knowledge and developing and strengthening positive attitudes, skills and values: group work, sharing responsibilities and information, learning from others, respecting opinions and cultures, just to mention a few. There are different kinds of projects:











According to the activity
each school does part of the work which is sent to the partner school in order to do a joint activity.
all the schools do the same activities and exchange results. According to the subjects involved
just one school subject
interdisciplinary According to the participation
class-work
crèdit variable
different levels at the same time According to duration
specific activities for a short period of time
a whole term / crèdit
the whole school year

The projects usually include the learning activities and materials, pedagogical guidelines to help teachers implement them in the classroom, and related teaching and learning on-line resources. They also have a facilitator, that is, the person who coordinates the project, pairs the groups and makes sure that it runs smoothly. He/she is the contact person if any problems arise.

40

Most of the times the projects involve a final activity that shows or summarizes all the work done, such as a web page, a class magazine, a book or a poster. In this practice we are going to have a look at some projects and the ways they can be implemented in the foreign language classroom.

41