El Noucentisme

LITERATURA El Noucentisme

TRANSICIÓ DEL MODERNISME AL NOUCENTISME El modernisme aconseguí en pocs anys una renovació de la narrativa, però aquesta renovació no es va produir en la societat. Els intel·lectuals van percebre la contradicció que això comportava ja que els esforços regeneracionistes van esdevenir inútils. L’escriptor, tot sol, no pot transformar la realitat, l’enfrontament entre l’intel·lectual i el poder farà que les temptatives dels primers estiguin abocades al fracàs. Els noucentistes, en canvi, van veure clar que sense el poder polític no podien fer res i en conseqüència s’hi van adscriure. En aquesta època el poder el detentava la Lliga Regionalista, encapçalada per Prat de la Riba, partit que representava els interessos de la burgesia, un catalanisme conservador i d’ideologia catòlica.

CRONOLOGIA D’on prové aquest mot? Se’l va inventar Eugeni d’Ors, escriptor i teòric del moviment, parlant d’un músic, Jaume Pahissa, al qual qualifica de “músic noucentista”, però no explica el perquè del qualificatiu. Més endavant apareix en els títols de les seves gloses, però tampoc no el justifica. Eugeni d’Ors fou el teoritzador del Noucentisme, des de la tribuna periodística de “La Veu de Catalunya” publicà diàriament les seves gloses (1906-1920). Al seu Glosari batejà el moviment, el definí, divulgà i decidí què i qui era noucentista. Hom considera que s’inicia el 1906 per una sèrie de fets decisius: - Publicació dels Fuits saborosos de Josep Carner - Prat de la Riba publica La nacionalitat catalana - Se celebra el 1r Congrés Internacional de la llengua catalana, a Barcelona - Inici de la publicació del Glosari d’Eugeni d’Ors

Cap al 1923 amb el cop d’estat de Primo de Rivera comença a decaure i és en aquest moment que s’introdueixen a tot l’estat els moviments d’avantguarda.

CONCEPTE DE NOUCENTISME Ser noucentista és una actitud: ser modern, home del nou-cents, no del vuit-cents, en això coincideixen amb el modernisme, però el Noucentisme suposa acceptar la submissió a unes normes. Els noucentistes són un grup de gent amb un programa d’acció concret i unes actuacions que suposaran un cicle de transformació de la societat catalana. Per una banda, en l’aspecte polític representa les aspiracions de la burgesia catalana de consolidar el projecte d’una Catalunya Ideal amb una hegemonia en l’estat espanyol. Per una altra, és un moviment que vol construir una Catalunya culta com qualsevol ciutat europea, per mitjà de la col·laboració entre els intel·lectuals i el poder polític. LA POÈTICA NOUCENTISTA Un dels conceptes que formen part de l’ideari noucentista és l’arbitrarisme. L’arbitrarisme representa l’exercici de la voluntat com a transformadora de la realitat. L’artista no se sotmet a la llei d’imitar la realitat exterior-realisme-ni a la de ser el retrat fidel dels seus propis sentiments-romanticisme, “paraula viva”-sinó que respon al lliure albir, a la voluntat del creador. El resultat de l’aplicació de l’arbitrarisme a l’estètica està caracteritzar per la idealització de la realitat, l’absència d’implicació sentimental i el rigor formal. Els noucentistes aspiren a la puresa i a la perfecció, el seu és un art sobri, mesurat, clar i asserenat. El gènere poètic és el més conreat, ja que el 1920 s’inicia la crisi de la novel·la i el teatre també serà escàs. Paral·lelament, també es conrea l’assaig, sobretot periodístic. -

Formes mètriques Els noucentistes no són gaire innovadors. Utilitzen els metres de la poesia popular i metres clàssics: versos decasil·labs i alexandrins. El sonet, com a estrofa mètrica, tindrà un paper

-

-

rellevant, és l’estructura més perfecta que existeix i aquesta estructura ajuda a formular la cara agradable de les coses i deixar de banda els aspectes negatius. Permet de crear la sensació de felicitat a la qual aspira la ideoloia noucentista. El llenguatge La paraula poètica noucentista és eficaç perquè obeeix a una intenció didàctica molt concreta: està encaminada al perfecte desenvolupament de la comunitat, a la fundació d’un país ideal. El llenguatge és directe, descriptiu, però el poeta o escriptor sempre aporta un judici moral i una visió del món personal. La visió del món noucentista està basada en la felicitat i l’ordre i aquests es troben en les coses petites, quotidianes. Per tant, en les seves obres, la visió crítica és inexistent Temes i motius utilitzats 1. El tema bàsic del Noucentisme és la quotidianitat. En aquesta estètica de la quotidianitat té un valor preponderant la descripció de les coses diàries i els aspectes familiars, una realitat comuna a tothom, de la qual s’extreu allò que té de positiu i s’intenta evitar la tendència a la desesperació i l’angoixa. Cal convertir la petita anècdota particular en categoria universal. 2. Tractament de l’amor. L’experiència amorosa és tractada amb distanciament. És un sentiment molt serè, acomplert i plàcid on no existeix angoixa, patetisme ni misteri. El poeta no se sent turmentat, ni hi ha impossibilitat per trobar l’altre, no hi ha cant a l’amor impossible, ni al fracàs, no hi ha llàgrimes ni passió. L’amor és basat en l’experiència compartida de la vida quotidiana, és possessió serena i equilibrada i es veu com a necessitat de realitzar-se. 3. Tractament del paisatge i de la figura de l’home. El paisatge no és gens aparatós. És un paisatge suau, obert, amb turons i amb vegetació típica mediterrània. Apareix ple de llum, no té cabuda la boira, ni els ambients nocturns o crepusculars. El mar serà un gran component, sempre en repòs, tranquil, donant la sensació de serenitat, amb vaixells de vela, nens que fan voleiar estels,... Per la seva banda, els homes apareixen com a individus estàtics, immòbils o fent les seves feines habituals.