Topics 3

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques 1. Pues si tan breve se nombra, De nuestra vida gocemos El rato que la tenemos: Dios a nuestro vientre hagamos; Comamos hoy y bebamos, Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

2. (…) coged de vuestra alegre primavera El dulce fruto, antes que el tiempo airado Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

3. ¿Qué descansada vida La del que huye del mundanal ruïdo Y sigue la escondida Senda por donde han ido Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada 4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida, I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo. F.HÖLDERLING

5. Prou té per viure qui en modesta taula Posa amb nou llustre Lo saber dels avis: Mai li dissipen una son lleugera Sòrdides ànsies. Què tants esforços per tan curta vida? Per què dins terres que altre sol fecunda Viure voldríem? Qui , deixant la patria, Fuig de si propi? M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

6. Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, Places I temples I edificis grans, Delícies, tresors, que són germans De mil pensaments durs, de mil dolors. Un verd pradell ben ple de belles flors Un riu que banyi l’herba pels voltants, Un ocellet que d’amor vessi els plants Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual És limitat per alguns pocs acres paterns, I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, En son terreny. A qui la vacada dóna llet, i pa els camps I els seus ramats proporcionen abillament, A qui l’estiu donen ombra els seus arbres, Foc a l’hivern (…) A.POPE

Selecció extreta del bloc “El fil de les clàssiques” http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/04/16/pervivencia-dels-topicshoracians/

8. A LES VANITATS MUNDANES Per lo golfo d’est món corrent Fortuna Anam amb vents contraris navegant I trobam-nos molt baix arrastrant Pensant tenir los peus sobre la lluna; (...) Delits, riqueses, honres, majestats No poden saciar l’enteniment Creat per a gosar béns eternals. (...) Francesc Vicenç Garcia

9. Alça’t, oh Barcelona, Prou has estat postrada i abatuda!

Mira que una corona Tan gran com la perduda Te guarda el cel tal volta per ton front! Surt ja de t’agonia! Pensa que els nostres fills, amb veu severa, Preguntaran-te un dia: “Què has fet de ta senyera? On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS

10. Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. 3

Què en treu l'home

de tots els treballs amb què s'afanya sota el sol?

11.

Que n'ets, de bella, estimada meva, que n'ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel. La teva cabellera és com un ramat de cabres que baixen de les muntanyes de Galaad. 2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses que pugen de banyar-se. Totes van aparellades, no n'hi ha cap sense companya. 3 Com un fil escarlata són els teus llavis, la teva boca és un encís, dues meitats de magrana són les teves galtes darrere el teu vel. 4 El teu coll és com la torre de David, que s'alça sobre els cims; hi ha penjats mil escuts, tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA Ara és el temps i l'hora benfactora, ara és la nit, per a morir i amar. ¿Qui tindrà mai fermança ni penyora de l'endemà? Veurem potser la il.lusió desfeta; potser l'afany d'aquesta nit d'estiu com una flor dins una mà distreta caigui en el riu. A mitjanit, els penitents ferotges, són, dotze cops, de trista sang remulls. Dotze besars volen comptar els rellotges sobre els teus ulls. ¿Qui sap si vers la delejant bandera em cridaran trompetes matinals? ¿O si el doll de la teva cabellera tempta la falç? Ara és el temps, a punt de meravella. L'estel ens diu que fem la via ensems. Ara és el temps que sou encara bella. Ara és el temps. Josep Carner

EXERCICIS 1. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes.

Subratlla els versos que ho demostrin 2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triarne de diferents. 3. Fes la paràfrasi (escriure amb les teves paraules) de quatre poemes