Economia

ECONOMIA POLITICA Pietat Busquets ([email protected]) Tutories: Dilluns de 18h – 19h i Dijous de 11h – 12h Despatx 315

Tema 0 – ELS 10 PRINCIPIS S’agrupen en 3 grups: - Com prenen les decisions els individus: 1. Els individus s’enfronten a dues disjuntives (s’ha de triar entre dos camins). La societat s’enfronta entre eficiència (treure el màxim profit dels recursos escassos) i equitat (te a veure amb el concepte de justícia, distribuïm equitativament quan ho fem de forma justa). Aquests dos conceptes a vegades es contraposen. 2. Cost d’oportunitat: el cost d’una cosa val allò que es renuncia per aconseguir-ho. 3. Les persones racionals pensen en termes marginals: marginal vol dir canvi petit. 4. Els incentius: fa que afectin a la gent (si els preus de les pomes baixa, la gent en comprarà més), però hi ha incentius que no afecten a la gent (fumar; perjudica la salut. Aquest no afecta a la gent, només els afecta un canvi en el preu) - Com interactuen els individus: 5. El comerç pot millorar el benestar global: si la gent s’especialitza es pot intercanviar els productes i tothom hi surt guanyant (pescador- peix, pagès – blat) 6. Els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per organitzar l’activitat econòmica: l’economia de mercat és lliure (no hi ha cap prohibició per produir o consumir coses per part del govern). Economia de mercat és una economia que assigna els recursos mitjançant les decisions descentralitzades (a la seva manera) de moltes empreses i famílies a mesura que intervenen en el mercat. Agents econòmics

Sector privat

Famílies o llars Empreses

Sector públic Adam Smith va ser el primer que va defensar el mercat, va dir que no calia fer res en el mercat perquè funcionava sol.

1

Els preus reflecteixen el valor que tenim per un determinat producte. A vegades els mercats fallen, quan hi ha monopoli (l’empresa pot posar els preus que vol perquè és l’únic en tot el mercat) això fa que el sector públic hi pugui intervenir (telefònica – el govern deixava fins un preu màxim). 7. L’estat a vegades pot millorar els resultats del mercat: pot ser que l’estat intervingui en el mercat i no el millori. - Com funciona l’economia en el seu conjunt: 8. El nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir bens i serveis: un país és més ric perquè produeix més (el rendiment d’una hora de treball és diferent en els països). 9. La inflació (increment general del nivell dels preus): els preus augmenten quan el govern imprimeix massa diner. 10. La societat s’enfronta a una disjuntiva a curt termini, entre la inflació i l’atur. Aquesta reacció s’anomena corba de Philips (com més inflació menys atur i viceversa)

π

π = Inflació = Atur

Tema 1- ECONOMIA I TEORIA ECONOMICA 1. Economista com a científic El mètode científic: El que fa servir un economista per elaborar una teoria és: -

Observar un fenomen i preguntar perquè pot existir una determinada relació (mètode inductiu).

-

Formulació d’una sèrie d’hipòtesis i s’elabora la teoria que intenta explicar el fenomen (mètode deductiu).

-

Un cop la teoria està feta es verifica el que prediu la teoria amb l’observació (contrastació o verificació).

Ceteris paribus: sinònim de “la resta no canvia”.

2

El mètode econòmic: Un model econòmic és una simplificació i extracció de la realitat que a traves de supòsits, arguments i realitats explica un determinat fenomen. El model econòmic suposa que el comportament dels individus siguin racionals (actuen segons els seus objectius. Com més racionals és el comportament dels individus més fàcil és predir les coses). Un model econòmic pot ser equacions o diagrames. Exemple diagrama: Variables exògenes

Variables endògenes

Renda

Supòsit

Hipòtesis

Preu

Racional

Màxima satisfacció

Quantitat de demanda de pizzes

Exemple equació: Qd= f(p, Renda) Economia: - Segons Mankiu: és l’estudi de la manera com la societat gestiona els seus recursos escassos. - Segons Fisher: és un conjunt d’activitats econòmiques productives que es relacionen i s’integren en sectors els bens dels quals s’intercanvien en el mercat. Microeconomia: estudia la manera com prenen les decisions les famílies i empreses i com interactuen en cada mercat. (impost turístic Illes Balears, com reaccionen). Macroeconomia: estudia els fenòmens que afecten al conjunt de l’economia (economia de ben estar – garantir un mínim a la població (l’estat paga l’atur, sanitat, etc.)). 2. El paper de l’economista en la formació econòmica Els economistes intenten explicar amb la màxima objectivitat una teoria. -

Anàlisi positiu: son afirmacions que intenten descriure el mon tal com és.

-

Anàlisi normatiu: son afirmacions que intenten predir com hauria de ser, quina política s’hauria d’aplicar i què hauríem de fer per millorar.

3

3. Perquè discrepen els economistes? Discrepen perquè tenen valors diferents. En l’anàlisi positiu xoquen teories i en l’anàlisi normatiu els valors. Gràfics: S’ha de tenir clar què es vol representar. Hi ha dos tipus de gràfics: - 1 variable: · Formatge: es sol representar en % · Barres: volem aconseguir una comparació · Sèrie temporal: per veure una evolució - 2 variables o sistema de coordenades: si mirem la puntuació dels esportistes, no solament és per les hores d’entrenament, sinó que també hi influeixen altres factors. Exemple: Quantitat demanda de novel·les va en funció del preu (també influeixen la renda, gustos, etc.). En aquest exemple suposem que agrada llegir a tothom. Preu Rendes 20.000 30.000 40.000 10 2 5 8 9 6 9 12 8 10 13 16 7 14 17 20 6 18 21 24 5 22 25 28

P 10

30 Qd D1 = demanda amb una renda de 30.000 D2 = demanda amb una renda de 40.000 D3 = demanda amb una renda de 20.000 Demanda insensible en els canvis P Q

Demanda sensible en els canvis P Q

Tema 2 – QUESTIONS ECONÒMIQUES BÀSIQUES 1. Escassetat de recursos El problema econòmic sorgeix quan les necessitats són il·limitades i els recursos son limitats i s’han de prendre decisions. Aquí entra el primer principi, els individus han de triar perquè no poden obtenir tot el que volen ja que els recursos són escassos. 4

2. FPP (Frontera de Possibilitats de Producció) 3. Cost oportunitat És un gràfic que mostra les diverses combinacions de productes que pot produir una economia donats els factors de producció i la tecnologia existents. Només mostra la combinació de dos grups de productes. Ordinadors 3000

FPP

2000 1000 300 700 1000

Cotxes

Si produïm 2000 ordinadors i 700 cotxes serà eficient (ja que toca la FPP), en canvi si produïm 1000 ordinadors i 300 cotxes no serà eficient. És eficient quan estem sobre la FPP. Els que estan per fora no son possibles. En aquest punt s’hi barregen tres principis: eficiència, els individus s’enfronten a disjuntives i el cost d’oportunitat. La forma de FPP és còncava i té molt a veure amb el cost d’oportunitat, aquest és diferent en tota la corba. Si la tecnologia avança en un dels dos sectors ens permet gaudir de més possibilitats en els dos sectors. Més possibilitats de producció

Llei de rendiment decreixents: Existeixen rendiments decreixents en la producció d’un bé si la quantitat de productes addicional que obtenim quan afegim successivament unitats addicionals iguals d’algun dels factors de producció amb relació als altres factors que es mantenen fixos la producció d’aquest bé cada cop és menor. Imaginem que hem de produir ordinadors o telèfons mòbils. Ordinadors Telèfons A 0 18 B 1 17 C 2 14 D 3 9 E 4 0

Cost oportunitat 1 3 5 9

Cost oportunitat dels ordinadors en terme telèfons.

5

Telf. 18 10

Si augmentem la producció d’ordinadors el cost d’oportunitat va augmentant, primer és 1, 3, 5 i 9 (el pendent cada vegada és més gran). En aquest cas per saber el cost d’oportunitat preguntem: quants telf. he de renunciar per un ordinador? 1 2 3 4 Ordinadors

Exemple: suposem sempre 5 màquines (capital) i que els treballadors van augmentant (treball). Capital 5 5 5 5 5

Treball 0 1 2 3 4

Producció total ordinadors 0 4 7 9 10

Augment producció total 4 3 2 1

Arribarà un moment que encara que agafem més treballadors no augmentarem la producció. Dir que hi ha rendiments decreixents està totalment relacionat en que el cost d’oportunitat de produir unitats successives d’un bé cada vegada és més alt. Cada vegada s’ha de renunciar a més factors de producció per produir el mateix (en el cas dels ordinadors primer renunciem a 1 telf per fer 1 ordinador però el final hem de renunciar a 9 telf per produir 1 ordinador). Exercici: 10 unitats terra (T) 5 unitats treball (L) 3 unitats capital (K) Podem triar entre aliments (T + L) o vestits (K + L) T 10 10 10 10 10 10

L 0 1 2 3 4 5

Producció aliments 0 50 90 120 140 150

K 3 3 3 3 3 3

L 0 1 2 3 4 5

Producció vestits 0 10 18 24 28 30

El treball és el recurs escàs. Representeu frontera de possibilitats de producció d’aliments i vestits.

6

L aliments L vestits 0 5 1 4 2 3 3 2 4 1 5 0

A B C D E F

Producció aliments 0 50 90 120 140 150

Producció vestits 30 28 24 18 10 0

Aliments 150 125 100 75 50 25 0

El factor de producció dels vestits en terme d’aliments cada vegada és més gran

10

20

30 vestits

Promig: F  E : Cost oportunitat per produir 10 vestits és 10 aliments. Cost oportunitat = 10 aliments / 10 vestits = 1 aliment per vestit E  D : Cost oportunitat per produir 8 vestits més és 20 aliments. Cost oportunitat = 20 aliments / 8 vestits = 2,5 aliment per vestit D  C : Cost oportunitat per produir 6 vestits més és 30 aliments. Cost oportunitat = 30 aliments / 6 vestits = 5 aliment per vestit C  B : Cost oportunitat per produir 4 vestits més és 40 aliments. Cost oportunitat = 40 aliments / 4 vestits = 10 aliment per vestit B  A : Cost oportunitat per produir 2 vestits més és 50 aliments. Cost oportunitat = 50 aliments / 2 vestits = 25 aliment per vestit 4. Costos econòmics versos costos comptables L’objectiu empresari és obtenir els màxims beneficis. Ingressos totals: és el valor de preu de venda per la quantitat produïda. Costos totals: és el valor de mercat dels factors de producció que utilitza una empresa a la seva producció (matèries primeres, llum, etc.). -

Costos explícits: són els costos comptables, exigeixen una despesa (treballadors – sous).

-

Costos implícits o econòmics: no exigeixen un pagament, són els costos d’oportunitat (una persona que té 4.000.000 pot comprar un pàrking i 7

llogar-lo per 20.000 al mes (guanya anualment 240.000) o invertir-ho a deute públic amb interès 10% (guanya anualment 400.000), el cost oportunitat serien les 160.000 que perd si compres el pàrking). Benefici comptable: quan es parla només de costos explícits. Benefici econòmic: quan es parla de costos explícits i implícits. 5. Mercats, economies mixtes i economies centralitzades Sistema econòmic: és la manera en què una societat dona respostes com: que hem de produir? Com ho hem de produir? i quan ho hem de produir? Economia de mercat: en un sistema com aquest els individus tenen plena llibertat en què volen consumir (d’acord amb la seva renda) i quin treball volen fer. Per altre banda, els empresaris son la figura central a l’activitat productiva i son totalment lliures per produir el que volen (sistema capitalista pur). L’estat no intervé. Els preus són els instruments indicadors que ajusten de forma racional els plans entre empreses i persones. Tot és propietat privada. Sistema econòmic mixta: combina els principis bàsics de l’economia de mercat amb una intervenció de l’estat en determinades àrees que tinguin un interès social. Neix de garantir unes necessitats mínimes. Assegura el ben estar social de tota la població amb caràcter universal (no discrimina). Combina la propietat privada i la pública. Sistema d’economia planificada: -

-

Centralitzada: no existeix el mercat ni propietats privades dels mitjans de producció. Només hi ha un agent econòmic; l’estat. Aquest ho decideix tot (la producció, on treballa cada individu, què menja cada individu, etc.). Aquesta economia ha anat evolucionant cap a un sistema descentralitzat. Descentralitzat: l’estat no ho decideix tot, hi ha altres agents econòmics.

6. Especialització i intercanvi El comerç pot millorar el ben estar de tothom, si s’ho hagués de produir tot cada individu podria gaudir de menys coses que si cadascú s’especialitza en una cosa. Imaginem una economia que només hi ha dos béns (carn i patates) i només dos agents (agricultor i ramader). Suposem que a tots dos els agrada menjar carn amb patates. Ens podem trobar en diferents situacions. - Que cadascú només és capaç de produir un bé. Aquí intercanvien els béns. - Que el ramader pot produir carn i també patates encara que a un cost molt elevat, i l’agricultor pot produir patates i també carn encara que a un cost molt elevat. Aquí també els hi surt millor intercanviar béns.

8

1 Kg carn 20 hores 1 hora

Agricultor Ramader

1 Kg patates 10 hores 15 hores

- Que el ramader és capaç de produir carn i patates a un cost raonable, què passa amb l’agricultor? 1 Kg carn 20 hores 1 hora

Agricultor Ramader

1 Kg patates 10 hores 8 hores

L’avantatge absolut: el tindrà aquell individu que necessita una quantitat menor de factors de producció per produir el bé. L’avantatge comparatiu: no és res més que el cost d’oportunitat. L’avantatge competitiu de la producció d’un bé el tindrà aquell individu que tingui un cost d’oportunitat menor. Exemple: Suposem recursos; 40 hores. Quantitat de producció (kg) en 40 hores: Kg carn 2 Kg 40 Kg

Agricultor Ramader

Kg patates 4 Kg 5 Kg

Frontera Possibilitats Producció: Agricultor

Ramader

Carn (Kg) 2

Carn (Kg) 40 *

*

1 0

20 2

4 Patates (Kg)

0

2,5

5

Patates (Kg)

Pot ser que l’agricultor faci servir tots els recursos per produir patates. Parla amb el ramader i arriben que; 1 kg de patates  3 kg de carn Agricultor Les 40 hores les dedica a produir patates. Com a molt pot produir 4 kg de patates. D’aquests 4 kg de patates en canvia 1 kg per 3 kg de carn. 9

D’aquesta forma li queden 3 kg de patates i 3 kg de carn (* representat gràfica anterior). Cost oportunitat per 1 kg de patates és 1/2 kg de carn. Cost oportunitat per 1 kg de carn és 2 kg de patates. Produir 1 kg de carn li costa 2 kg de patates, en canvi si ho intercanvia en el mercat només li costa 1/3 kg de patates. Li surt més a compte anar a buscar carn al mercat. Ramader Les 40 hores les dedica; 24 hores a produir carn i les 16 restants patates. Com a molt pot produir 24 kg de carn i 2 kg de patates. D’aquests 24 kg de carn en canvia 3 kg per 1 de patates. D’aquesta forma li queden 21 kg de carn i 3 kg de patates (* representat gràfica anterior). Cost oportunitat per 1 kg de patates és 8 kg de carn. Cost oportunitat per 1 kg de carn és 1/8 de carn. Produir 1 kg de patates li costa 8 kg de carn, en canvi si ho intercanvia en el mercat només li costa 3 kg de carn. Li surt més a compte anar a buscar patates al mercat. Aquest cas fa que tan l’agricultor com el ramader en surtin beneficiats, ja que cap dels dos podria produir l’ho que n’han tret. Si un individu té l’avantatge absolut en els dos béns s’ha de mirar el cost d’oportunitat. Encara que un individu s’especialitza en els dos bens no vol dir que no s’intercanviïn res, ho faran depenen de la Relació Real d’Intercanvi (RRI). En aquest cas era: 1 kg de patates  3 kg de carn. Relació Real d’Intercanvi de la carn: Agricultor Compra carn al mercat si el que li costa és més verat que el que li costa a ell produir-ho. Anar mercat a buscar 1 kg de carn li costa 1/3 kg de patates. Produir ell 1 kg de carn li costa 2 kg de patates. La RRI 1 kg de carn ha de ser menor 2 kg de patates  RRI < 2 kg patates Ramader Ven carn al mercat si el que en treu és més del que li costa per produir-ho. Anar mercat a vendre 1 kg de carn en treu 1/3 kg de patates Produir ell 1 kg de carn li costa 1/8 de patates.

10

La RRI 1 kg de carn ha de ser major 1/8 kg de patates. Per tan la RRI 

1/8 kg patates < RRI < 2 kg patates

Relació Real d’Intercanvi de les patates: Ramader Compra patates al mercat si el que li costa és més verat que el que li costa a ell produir-ho. Anar mercat a buscar 1 kg de patates li costa 3 kg de carn. Produir ell 1 kg de patates li costa 8 kg de carn. La RRI 1 kg de patates ha de ser menor 8 kg de carn  RRI < 8 kg carn Agricultor Ven patates al mercat si el que en treu és més del que li costa per produir-ho. Anar mercat a vendre 1 kg de patates en treu 3 kg de carn. Produir ell 1 kg de patates li costa 1/2 de carn. La RRI 1 kg de patates ha de ser major 1/2 kg de carn. Per tan la RRI 

1/2 kg carn < RRI < 8 kg carn

Exemple: Els recursos per produir a cada país són: 200 Recursos necessaris per produir: Alemanya Espanya

1 Kg formatge 1 5

1 l vi 2 1

Suposem no hi ha especialització ni comerç: Alemanya Fa servir 100 recursos per produir formatge  100 kg de formatge Fa servir 100 recursos per produir vi  50 l de vi Espanya Fa servir 100 recursos per produir formatge  20 kg de formatge Fa servir 100 recursos per produir vi  100 l de vi

11

Suposem que hi ha especialització: RRI = 1 l vi  1 kg formatge Alemanya Fa servir tots els recursos per produir formatge  200 kg formatge Exporta 100 kg de formatge per 100 l vi. Per tan, al final té 100 kg de formatge i 100 l de vi. Espanya Fa servir tots els recursos per produir vi  200 l vi Exporta 100 l de vi per 100 kg de formatge. Per tan, al final té 100 l de vi i 100 kg de formatge En aquesta situació tots dos hi surten guanyant. Exemple: EUA Guinea

1 Kg formatge 1 200

1 l vi 2 800

EUA és més productiu en termes absoluts. Cost d’oportunitat: EUA Guinea

1 Kg formatge 1/2 1/4

1 l vi 2 4

En la producció de vi és relativament més eficient EUA, en canvi en la producció de formatge és relativament més eficient Guinea. Preu relatiu del vi:

Preu relatiu del formatge:

2 kg formatge < RRI < 4 kg formatge

1/4 l vi < RRI < 1/2 l vi

Exemple: Recursos necessaris per produir: País A País B

1 Kg ordi 6 10

Possibilitats de producció: Kg ordi País A 20 País B 30

1 l vi 8 10

Recursos totals 120 300

l vi 15 30 12

Cost d’oportunitat: País A País B

1 Kg ordi 3/4 1

1 l vi 4/3 1

El país A s’especialitzarà en produir ordi i el B vi. País A

País B

Ordi 30

Ordi 30

20

20

10

10 10

20

30

Vi

10

20

30

Vi

Si RRI: 1 kg ordi  2 l vi qui exportarà vi? Cap dels dos ja que 1 l vi és 1/2 kg ordi i a cap dels dos els hi surt a compte. 7. Tipus de canvi nominal i tipus de canvi real Tipus de canvi nominal: quantes unitats de moneda estrangera es poden canviar per una unitat de moneda nacional (o corrent)? € s’aprecia

1,30 $/€

℮ = 1,25 $/€ € es deprecia 1,20 $/€ ℮ = 125 I/$ USA 1 hamburguesa 2 $ Japó 1 hamburguesa 1000 Iens

 

250 Iens 8$

Tipus de canvi real: quantes unitats d’un bé estranger es poden canviar per una unitat de bé del país? Per una hamburguesa japonesa en puc obtenir 4 d’americanes. E =exp p = preu del país p p* = preu país estranger 0,10 hj/ha

E = 125 I/$ x 2 $/ha = 0,25 hj/ha 1000 I/hj

0,30 hj/ha

Per 1 hamburguesa americana en tenim 0,25 hamburgueses japoneses.

13

Tema 3 – EL SISTEMA ECONÒMIC BESAT EN EL MERCAT 1. Mercat i competència Un grup de compradors i venedors d’un determinat bé o servei. Per defecte parlem de mercat competitiu, és on hi ha molts compradors i molts venedors, per tan, cadascun d’ells té una influencia insignificant en el preu del mercat. -

Competència perfecte: es regeixen per dues característiques; els béns són iguals (productes homogenis) i tan els compradors com els venedors són preu acceptat (cap d’ells influeix en el preu del mercat).

-

Monopoli: un sol venedor.

-

Oligopoli: grup de venedors que no competeixen entre ells.

2. Demanda La quantitat demandada d’un bé. Quantitat que els compradors volen i poden comprar. Determinant de la demanda: -

Preu: un increment del preu fa que disminueixi la demanda i viceversa. Llei de demanda; els bens que la compleixen són bens ordinaris i els bens que no la compleixen són bens Giffen (al augmentar el preu la quantitat demandada augmenta).

-

Renda: quan augmenta la renda augmenta la demanda i viceversa, són bens normals. Els bens inferiors són aquells que al augmentar la renda disminueix la demanda.

-

Preu dels bens relacionats: · Bens substitutius: quan el preu d’un be augmenta, la demanda de l’altre augmenta i viceversa (lents de contacte i ulleres). · Bens complementaris: quan augmenta el preu d’un be, disminueix la quantitat de demanda dels dos (cotxes i gasolina).

-

Gustos: com més ens agrada més demanda i viceversa.

-

Expectatives: augmenta o disminueix la demanda depenen del que es preveu que vindrà (si pròximament m’apugen el sou o em quedo sense feina).

-

Nombre de compradors: com més compradors més demanda i viceversa.

14

Taula de demanda Preu gelat 0 0,50 1 1,50 2 2,50 3

Demanda Pepita 12 10 8 6 4 2 0

Demanda Lolita 7 6 5 4 3 2 1

Demanda mercat (suma) 19 16 13 10 7 4 1

Corba de demanda 3 D1 = Demanda Pepita D2 = Demanda mercat

2 1 0

2

4 6 8 10 12 14 16 18 20

3. Oferta Quantitat que els venedors volen i poden vendre. Determina l’oferta: -

Preu: un augment del preu fa que hi hagi un augment de l’oferta i viceversa.

-

Preu dels factors de producció: quan augmenta el preu d’un o més d’un factor l’oferta disminuirà i viceversa.

-

Tecnologia: una millora fa que augmenti la quantitat d’oferta.

-

Expectatives: si una empresa creu que pot augmentar el preu del bé, es queda una part de la producció actual oferint menys productes al mercat fins que el preu augmenti (només passa en certs productes, aliments no).

Taula d’oferta Preu gelat 0 0,50 1 1,50 2 2,50

Oferta empresa 1 0 0 1 2 3 4

Oferta empresa 2 0 0 0 2 4 6

Oferta mercat (suma) 0 0 1 4 7 10

15

3 Corba d’oferta

5

8

13

3 D1 = Oferta empresa 1 D2 = Oferta mercat

2 1 0

2

4 6 8 10 12 14 16 18 20

4. Equilibri És un punt on l’oferta i la demanda s’igualen. 3 Excedent (excés oferta) 2

Punt d’equilibri Escassetat (excés demanda)

1 0

2

4 6 8 10 12 14 16 18 20

D1 = Demanda mercat D2 = Oferta mercat Llei d’oferta i demanda: estableix que el preu d’un bé s’ajusta per equilibrar l’oferta i la demanda. Oferta Demanda No canvia Augmenta Disminuei x

No canvia = Preu = Quantitat Preu Quantitat Preu Quantitat

Augmenta

Disminueix

Preu Quantitat * Preu Quantitat Preu * Quantitat

Preu Quantitat Preu * Quantitat * Preu Quantitat

* No es pot dir què passa, depèn de l’increment o disminució de la demanda o oferta. Exercici Situació inicial Qd = 1.000 – 10p Qs = 200 + 10p 200 + 10p = 1.000 – 10p 10p + 10p = 1.000 – 200 20p = 800

Qd = 1.000 – 10 x 40 Qd = 600 Qs = 200 + 10 x 40 Qs = 600

16

p = 40 Preu equilibri Quantitat equilibri Situació primera; la demanda augmenta Qd = 2.000 – 10p Qd = 2.000 – 10 x 90 Qd = 1.100 200 + 10p = 2.000 – 10p 10p + 10p = 2.000 – 200 20p = 1.800 p = 90 Situació segona; la demanda disminueix Qd = 2.000 – 10p Qd = 500 – 10 x 15 Qd = 350 200 + 10p = 500 – 10p 10p + 10p = 500 – 200 20p = 300 p = 15 Situació tercera; l’oferta augmenta Qs = 500 + 10p

Qs = 500 + 10 x 25 Qs = 750

500 + 10p = 1.000 – 10p 10p + 10p = 1.000 – 500 20p = 500 p = 25 Situació quarta; l’oferta disminueix Qs = 10p

Qs = 10 x 50 Qs = 500

10p = 1.000 – 10p 10p + 10p = 1.000 20p = 1.000 p = 50 Situació cinquena; l’oferta i la demanda augmenten Qd = 2.000 – 10p Qd = 2.000 – 10 x 75 Qs = 500 + 10p Qd = 1.250 500 + 10p = 2.000 – 10p 10p + 10p = 2.000 – 500 20p = 1.500 p = 75 5. Intervenció sector públic (control preus i impostos) Control de preus Quan el sector públic interior intervé en els preus és perquè creu que el preu de mercat és injust o bé pels compradors o pels venedors.

17

Els consumidors troben el preu massa alt Si el govern fixa un preu màxim per sobre el preu d’equilibri, no és rellevant. En canvi si el preu màxim és per sota el preu d’equilibri és rellevant. Això provoca un excés de demanda, per tan, hi ha gent que es queda sense poder comprar. Preu màxim: preu legal més alt que es pot vendre un bé o servei. Els productors troben el preu massa baix Si el govern fixa un preu mínim per sota el preu d’equilibri, no és rellevant. En canvi si el preu mínim és per sobre el preu d’equilibri és rellevant. Això provoca un excés d’oferta, per tan, hi ha venedors que no vendran el seu producte. Preu mínim: preu legal més baix que es pot vendre un bé o servei. Salari Mínim Intraprofessional (SMI) Preu

SMI

Treball Només és efectiu per treballadors no qualificats. Els treballadors qualificats estan molt per sobre del SMI. Control d’impostos El sector públic fixa un impost de 0,50 euros sobre el preu de venda, aquí s’ha d’estudiar qui és que es fa càrrec d’aquest import, si el paguen els compradors o els venedors. Paguen els compradors Hauran de pagar cada vegada que comprin el producte 0,50 euros més. Venedor

P0 = 3 P1 = 2,8

- 0,20

Comprador P0 = 3 P1 = 2,8 3,30 T = 0,5

3,30 3 2,80 - 0,30 90

100

Q

S = oferta D = demanda inicial D = demanda final

18

Paguen els venedors Cada vegada que venguin un producte han de pagar 0,50 euros. Comprador P0 = 3 P1 = 3,3 Venedor

- 0,30

P0 = 3 P1 = 3,3 2,80 T = 0,5

3,30 3 2,80 - 0,20 90

100

Q

D = demanda S = oferta inicial S = oferta final Els venedors fan pagar 3 euros, com que el govern posa un impost de 0,50 euros, els venedors augmenten el preu a 3,30 euros. Els venedors perden 0,20 euros perquè han de pagar l’impost i els compradors perden 0,30 euros perquè s’ha apujat el preu. Exemple: Imaginem que estem al mercat del bé X, hi ha 1.000 consumidors i 100 productors tots idèntics. Cada consumidor es comporta d’acord amb la funció de la demanda Qd = 10 – Px. Els productors es comporten d’acord amb la funció d’oferta Qs = 10Px. Trobeu la funció de demanda i mercat. Qd = 1.000 (10 – Px) Qd = 10.000 – 1.000Px Qs = 1.000Px a) Equilibri entre oferta i demanda 10.000 – 1.000Px = 1.000Px 10.000 = 1.000Px + 1.000Px Px = 5

P 5

Qs = 1.000 * 5 = 5.000 5.000

Q

d

b) Augment renda compradors  Q = 12.000 – 1.000Px 12.000 – 1.000Px = 1.000Px 12.000 = 1.000Px + 1.000Px Px = 6

P 6 5

Qs = 1.000 * 6 = 6.000 5.000 6.000

Q

19

c) Els productors augmenten les vendes  Qs = 2.000 + 1.000Px 10.000 – 1.000Px = 2.000 + 1.000Px 10.000 – 2.000 = 1.000Px + 1.000Px Px = 4

P 5 4

Qs = 2.000 + 1.000 * 4 = 6.000 5.000 6.000

Q

d) Els productors augmenten les vendes i els compradors augmenten la renda Qs = 2.000 + 1.000Px Qd = 12.000 – 1.000Px 12.000 – 1.000Px = 2.000 + 1.000Px 12.000 – 2.000 = 1.000Px + 1.000Px Px = 5

P 5

Qs = 2.000 + 1.000 * 5 = 7.000 5.000 7.000

Q

e) Intervenció sector públic; preu màxim 4 euros i preu mínim 6 euros. P 6 5 4

És rellevant si posen un preu mínim de 4 euros . Hi haurà una quantitat de 2.000 d’excés de demanda, hi haurà compradors disposats a pagar més car però poder aconseguir el producte. 5.000

6.000

Q

És rellevant si posen un preu màxim de 6 euros. Hi haurà una quantitat de 2.000 d’excés d’oferta, hi haurà venedors que es quedaran sense vendre els seus productes.

f) Intervenció sector públic; fixa un impost per unitat produïda venuda; 2 euros per cada producte que es ven. Qs = 1.000 (Px – 2) 10.000 – 1.000Px = 1.000Px – 2.000 10.000 + 2.000 = 1.000Px + 1.000Px Px = 6

P 6 5 4

Qs = 1.000 * 6 – 2.000 = 4.000 Q Inicialment els compradors pagaven 5 euros, amb el nou impost n’han de pagar 6 euros, per tan perden 1 euro. 4.000 5.000

P0 = 5 P1 = 6

-1

20

Inicialment els venedors ho venien a 5 euros, amb el nou impost apugen els preus a 6 euros però com que han de pagar 2 euros fa que els quedin 4 euros, per tan perden 1 euro. P0 = 5 -1 P1 = 6 T=2

4

g) Intervenció sector públic; subvencionen 2 euros per cada unitat produïda Qs = 1.000 (Px + 2) 10.000 – 1.000Px = 1.000Px + 2.000 10.000 – 2.000 = 1.000Px + 1.000Px Px = 4

P 5 4

Qs = 1.000 * 4 + 2.000 = 6.000 Q Inicialment els compradors pagaven 5 euros, amb la nova subvenció n’han de pagar 4 euros, per tan guanyen 1 euro. 5.000 6.000

P0 = 5 P1 = 4

+1

Inicialment els venedors ho venien a 5 euros, amb la nova subvenció abaixen els preus a 4 euros però com que els donen 2 euros fa que els quedin 6 euros, per tan guanyen 1 euro. P0 = 5 +1 P1 = 4 T=2

6

Tema 4 – MESURA DE LA SENSIBILITAT DELS PLANS: LES ELESTICITATS L’elasticitat mesura el grau de resposta dels venedors o compradors davant d’una situació. 1. Elasticitat preu de la demanda Busquem el grau que la quantitat de demanda respon davant d’una variació del preu -

Depèn del tipus de bens que una demanda sigui elàstica o inelàstica. Quan són béns necessaris (aliments, medicaments, etc.) són inelàstics, en canvi, els béns de luxe són elàstics.

21

-

Si el bé té o no un substitutiu assequible. Com més fàcil sigui substituir un producte més elàstica (iogurt de maduixa o natural), en canvi com més difícils serà substituir més inelàstica.

Com es calcula |Ep| = Variació percentual de la quantitat de demanda Variació percentual del preu El preu dels gelats ha augmentat un 10% i la demanda ha disminuït un 20%. |Ep| = 20% = 2  és el valor de l’elasticitat 10% L’elasticitat sempre dona un valor, mai amb tan per cent. Ep > 1 direm que la demanda és elàstica. Ep = 1 direm que la demanda és unitària. Ep < 1 direm que la demanda és inelàstica. 6

B

4

A 80

PA= 4 PB= 6

QA= 120 QB= 80

120

Variació percentual preus = 6 – 4 x 100 = 50% 4 Variació percentual quantitat = 120 – 80 x 100 = 33% 120 Ep = 33% = 0’66  demanda inelàstica 50%

∆Q Ep =

Q = ∆Q x Q = 40 x 2 = 0’66 ∆ P ∆ P P 120 4 P

Relació entre elasticitat preu i pendent P 5 4

D Ep =

0% = 0 25%

 És totalment o perfectament inelàstica.

100 Q Pendent = 1/0 = ∞

22

P 5 4

D1 Ep = 90 100

P 5 4

 És inelàstica. Pendent = 1/10 = 0,1

Q

D2

75 100

P 5 4

10% = 0’4 25%

Ep = 25% 25%

= 1

 És unitària.

Ep = 50% 25%

= 2

 És elàstica.

Pendent = 1/25 = 0,25

Q

D3

50 100

Q

P D4 Ep = 0

 És totalment o perfectament elàstica. Q Pendent = 0

Relació entre elasticitat preu i ingrés total (It) El que paguen els consumidors o la quantitat percebuda dels venedors. It = P * Q P It = 4 * 100 = 400 4 100

Q

Com varia l’ingrés total al variar la corba de demanda? P 3 1

D1 B

80 100

P 5 4

ItA = 1 * 100 = 100

↑ Preu = ↑ Ingrés total

ItB = 3 * 80 = 240

Ep = 20% = 0’1 Inelàstica 200%

A

Q

D3 B

ItA = 50 * 4 = 200

↑ Preu = ↓ Ingrés total

ItB = 20 * 5 = 100

Ep = 60% = 2’4 Elàstica 25%

A

20

50

Q

23

Si la demanda és inelàstica veiem que si augmenta el preu augmenta l’interès total i viceversa. Si la demanda és elàstica veiem que si augmentem el preu disminueix l’interès total i viceversa.

∆It = ∆P * Q + P * ∆Q ∆It = P * ∆P * Q + P * Q * ∆Q P

Q

∆It = P * Q * ∆P + P * ∆Q P

Q

∆It = P * Q * ∆P + ∆Q P

Q

Si el preu augmenta i la quantitat disminueix poc (menys que P) l’interès total augmenta. Si el preu augmenta i la quantitat disminueix molt (més que P) l’interès total disminueix. Funció lineal 7 6 5 4 3 2 1

A B C D E F

2 4 6 8 10 12 14

50%

16,6%

El sempre és el mateix (1/2) però l’elasticitat no. Ep = 50% = 2,5 > 1 Elàstica 20%

 Del punt B a l’A

Ep = 16,6% = 0,16 < 1 Inelàstica 100%

 Del punt F a l’E

24

P 7 6 5 4 3 2 1 0

Q 0 2 4 6 8 10 12 14

It 0 12 20 24 24 20 12 0

A B

A) Elàstic

↑P = ↓It ↓P = ↑It

B) Unitària

P = It

C) Inelàstica ↑P = ↑It ↓P = ↓It

C

Elasticitat renda Mesura el grau de resposta de la quantitat demandada davant una variació de la renda.

ER =

∆Q

ER > 0 Béns normals

Q ∆R R

ER < 0 Béns inferiors

Béns necessaris si ER és baixa Béns de luxe si ER és alta

Elasticitat creuada Mesura el grau de resposta de la quantitat demandada d’una variació del preu d’un altre bé.

∆Q EC =

EC > 0 Béns substitutius

Q ∆P altre bé P altre bé

EC < 0 Béns complementaris

Elasticitat preu de l’oferta Mesura el grau de resposta de la quantitat oferida en relació a la variació del seu preu.

∆QS EPs = Variació percentuals Q oferida = QS Variació percentuals P ∆P P P 5 4

S1 Eps =

0% 25%

= 0

 És totalment o perfectament inelàstica.

100 Q

25

P 5 4

S2 Eps = 100 110

10% = 0’4 25%

<1

És inelàstica .

Q S3

P 5 4

Eps = 25% 25% 100 125

= 1

 És unitària.

Q S4

P 5 4

Eps = 100% 25% 100 200

= 4

>1

És elàstica.

Q

P S5 Eps = ∞

 És totalment o perfectament elàstica.

Q A curt termini és més inelàstica i a llarg termini és més elàstica. Incrementa l’oferta i la demanda no varia La quantitat augmenta i el preu disminueix. P S S’ D Q Com més gran és la demanda, més gran és l’increment de la quantitat i més petita la disminució del preu. P

S S’ D Q

Com més inelàstica és la demanda, més petit és l’increment de la quantitat i més gran la disminució del preu.

26

Incrementa la demanda i l’oferta no varia La quantitat augmenta i el preu augmenta. P S D’ D Q Com més elàstica és l’oferta, més gran és l’increment de la quantitat i més petit serà l’increment del preu. P

S D’ D Q

Com més inelàstica és l’oferta, més petit és l’increment de la quantitat i més gran serà l’increment del preu. Repartiment de l’impost Oferta més elàstica que la demanda P pc p1 pv

S D

Q Exemple tema anterior gelats: P1 = Preu sense impost (3€) Pv = Preu venedors (guanyen 2’80€) Pc = Preu compradors (paguen 3’30) L’impost recau més sobre els compradors. Demanda més elàstica que l’oferta P pc p1 pv

S D Q

27

Exemple tema anterior gelats: P1 = Preu sense impost (3€) Pv = Preu venedors (guanyen 3’10€) Pc = Preu compradors (paguen 2’60) L’impost recau més sobre els venedors. Exemple: Qd = 1.000 – 10p Qs = 200 + 10p  p = 0’1Qs – 20  Pendent = 0’1 Qs 200 1.000

Qd 1.000 0

P 0 80

P 0 100

Equilibri P  40 Q  600

Pendent = 80 = 0’1 800 P

D’

S

100 D 80 60 40 20

S’

200 600 1.000 1600 2.000

Q

Situació 1 Oferta es manté igual  Qs = 200 + 10p Demanda augmenta  Qd = 2.000 – 10p Qd 2.000 0

P 0 200

Equilibri P  90 Q  1.100

Situació 2 Demanda es manté igual  Qd = 1.000 - 10p Oferta augmenta  Qs = 200 + 30p Qs 200 4.000

P 0 40

Equilibri P  20 Q  800

28

Situació 2 Oferta augmenta  Qs = 200 + 30p Demanda augmenta  Qd = 2.000 – 10p Equilibri P  45 Q  1.550

Tema 5 – ELS AGREGATS ECONÒMICS 1. PIB Mesura de l’activitat econòmica d’un país. L’INE és el que porta el PIB. Institut Nacional de Comptabilitat. El flux circular de la renda és un diagrama, el darrera del qual hi ha supòsits: -

No hi ha sector públic. No hi ha sector exterior (és una economia tancada). Només es produeix un sol bé. Només hi ha un factor de producció; el treball. Només hi ha dos sectors; les empreses i les famílies.

En una economia es poden tenir: sector públic, sector privat (famílies i empreses) i sector exterior. Renda Treball ECONOMIES DOMÈSTIQUES

EMPRESES Producció Despesa

Mercat de factors de treball. Mercat de béns i serveis.

Flux monetari Flux de béns i serveis

PIB: és el valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts en un país en un període determinat de temps. Valor de mercat: valor que tenen els béns i serveis alhora de vendre’ls. Els productes mitjos que queden sense fer servir augmenten la inversió.

29

Des del punt de vista de la despesa Components de despesa d’una economia global: -

Consum (C): despesa que fan les famílies en béns i serveis sense tenir en compte la compra de nous habitatges.

-

Inversió (I): despesa en equipament de capital, existències i estructures de les empreses. També la compra de habitatges per part de les famílies (També anomenat inversió residencial).

La variació d’existències de formació bruta de capital. -

Despesa pública (G): compra de l’Estat o consum públic. Despesa de l’administració, el que es gasta l’Estat en carreteres, funcionaris, ensenyament, etc.

-

Exportacions netes (XN): la despesa dels estrangers en béns produïts a l’interior menys la despesa dels residents en béns estrangers. XN = X – M (exportacions – Importacions).

PIB preu mercat = C + I + G + XN Des del punt de vista de la renda

Des del punt de vista de la producció

+ Remuneració dels assalariats + Excedent brut d’explotació PIB cost de factors + Impostos - Subvencions PIB preu mercat

+ Agricultura + Indústria + Serveis PIB cost de factors + Impostos - Subvencions PIB preu mercat

PIB: reflecteix tota la producció generada dintre del país, independentment de qui tingui la propietat del país. PNB: total d’ingressos percebuts pels residents d’un país sense tenir en compte on estan. PNN: producte nacional net, és el mateix que el producte nacional brut menys la depreciació. Renda nacional: la renda total que reben els habitants d’un país. RN = PNN – Impostos + Subvencions Renda personal: famílies i empreses que no són societats anònimes. Renda personal disponible: un cop hem pagat els impostos.

30

PIB Nacional o a preus corrents: mesura el valor dels béns i serveis produïts en un determinat moment de temps valorats a preus de mercat a preus corrents (tot és del mateix any, tan els béns com el seu preu). PIB Real o a preus constants: el mateix a preus constants (encara que siguin béns de diferents anys, el preu és el mateix). El PIB real i el PIB nominal de l’any base serà el mateix. L’any base és l’any que agafem el preu dels productes i el transportem als altres anys (mateix preu en els diferents anys). Taxa de creixement del PIB entre t i t-1 = PIBt – PIBt-1 PIBt-1 Exemple: Any 0 1 2

A Q 400 440 460

B P 40 44 50

Q 1200 1060 1220

C P 30 36 40

Q 120 140 140

PIB Nominal

D P 60 56 60

Q 1600 1620 1640

P 80 90 88

Taxa Creixement

PIB0 = (400 * 40) + (1.200 * 30) + (120 * 60) + (1.600 * 80) = 187.200 u.m. PIB1 = (440 * 44) + (1.060 * 36) + (140 * 56) + (1.620 * 90) = 211.160 u.m. PIB2 = (460 * 50) + (1.220 * 40) + (140 * 60) + (1.640 * 88) = 224.520 u.m.

12'8% 6’33%

PIB Real, any base 0 PIB0 = (400 * 40) + (1.200 * 30) + (120 * 60) + (1.600 * 80) = 187.200 u.m. PIB1 = (440 * 40) + (1.060 * 30) + (140 * 60) + (1.620 * 80) = 187.400 u.m. PIB2 = (460 * 40) + (1.220 * 30) + (140 * 60) + (1.640 * 80) = 194.600 u.m.

Deflector del PIB Deflector implícit del PIB

0’11% 3’84%

Any base 0 t

=

PIB Nominalt PIB Realt en base any x

Es pot mostrar en base 1 o 100. Normalment en base 1. Inflació Increment general de preus Inflació = Pt – Pt-1 * 100 Pt-1 Es calcula mitjançant índex: defector, IPC, IPM (Índex Preus al Major), IBI (Índex Béns Industrial), etc. IPC 31

És un indicador del cost total dels béns i serveis comprats per un consumidor representatiu. IPC0t = Qcistella * Pt * 100 Qcistella * P0 Es pot calcular en base 1 o 100. Normalment en base 100. Exemple: Inflació IPC93 = 97 IPC94 = 99 IPC95 = 100 Any base perquè és 100 IPC96 = 101 1% L’IPC no té en compte la substitució d’uns béns per altres. El deflector mesura el preu de tots els béns i serveis que es produeixen en una economia, en canvi l’IPC només mesura els béns de consum. El PIB no té en compte les importacions, per tan, el deflector tampoc. 2. ATUR EPA: enquesta població activa. Es va una enquesta cada 3 mesos. Classifica: Població adulta (+16)

Ocupats Aturats Inactius

Població activa

-

Població ocupada: la persona que va dedicar la major part de la setmana anterior a treballar (estudiants i mestresses de casa no són ocupats).

-

Població aturada: part de la població activa que no està ocupada. Una persona que no està treballant temporalment, està buscant treball, estadísticament.

-

Inactius: no treballen i no volen treballar (jubilats i estudiants).

Taxa d’ocupació = Taxa d’atur =

Ocupats * 100 Població activa

Aturats * 100 Població activa

Taxa d’activitat = Població activa * 100

32

Població adulta A nivell econòmic hi ha 2 conceptes: -

Taxa Natural d’Atur: taxa normal d’atur entorn a la qual fluctua la taxa d’atur.

T. Atur

Temps Taxa Natural d’Atur Atur Cíclic -

Atur cíclic: el que es desvia de la Taxa Natural d’Atur.

3. BALANÇA DE PAGAMENT És un registre comptable. Registre totes les transaccions econòmiques que realitza un país amb la resta del mon. Pot suposar un ingrés (entrada) o pagament (sortida). Es divideix

Balança compte corrent Compte de capital

Compte financer

-

Balança compte corrent es divideix en: · Balança comercial: recull el valor dels béns importats i exportats. · Balança de serveis: recull el valor dels serveis importats i exportats. · Balança de rendes: recull la remuneració dels factors productius, tan sigui de capital com de treball, tan dels de dins del país com els de fora. · Balança de transferències: recull les operacions corrents amb l’exterior que no tenen contrapartides.

-

Compte de capital: entrades i sortides de capital.

-

Compte financer: distingeix els moviments que fa el banc d’Espanya i la resta de moviments. Cada operació és una variació d’actiu (d’Espanya a fora) o passiu (de fora a Espanya).

Tema 6 – L’EOCNOMIA REAL A LLARG TERMINI 1. CREIXEMENT ECONÒMIC PIB per càpita: nivell de vida d’un país. El nivell de vida va lligat amb la productivitat del país.

33

Productivitat: quantitat de béns i serveis que pot produir un treballador en cada hora de treball. De què depèn la productivitat. Determinants: -

Capital físic: és la quantitat d’equips i estructures que s’utilitzen per produir béns i serveis.

-

Capital humà o recursos humans: són els coneixements i qualificacions que adquireixen els treballadors amb l’educació, la formació i l’experiència.

-

Recursos naturals: són factors que intervenen en la producció de béns i serveis i que són aportats per la natura.

-

Coneixements tecnològics: la comprensió de la societat de les millors formes de produir béns i serveis.

Aquests factors tenen a veure amb la productivitat de cada país. Funció de producció Descriu la relació que hi ha entre la quantitat de factors utilitzats i la quantitat de producció obtinguda. Y = A * F * (L, K, H, N) A: Tecnologia L: Treball K: Capital físic H: Capital humà N: Recursos naturals Propietat: tenen rendiments constants a escala: si augmentem els factors de producció, la quantitat obtinguda augmenta amb la mateixa quantitat. λY = A * F * (λL, λK, λH, λN) Si = 1  Y = A * F * (1, K, H, N) L L L L L Producció per treballador Relació entre creixement econòmic i política econòmica - Estalvi i inversió: una economia com més capital tingui acumulat més podrà produir en un futur. (inversió: increment de capital en un període determinat. Capital: el que es va acumulant). Per invertir cal estalviar, renunciant al consum, i així es podrà acumular capital i créixer. Estalvi  invertir  acumular capital  créixer.

34

La inversió i el creixement estan relacionats positivament. - Els rendiments decreixents i l’efecte recuperació: Encara que s’estalvií el mateix, l’efecte que té amb la productivitat no és el mateix. La inversió fa que acumulem capital i, per tan, més producció, però aquesta cada vegada és més petita. Y = F * (L, K)

y

Y = F * (1, K) L L

y’’’ y’’ y’

y

f(K)

k y k

k’

k’’

k’’’

k

Si invertim cada vegada el mateix, la producció augmenta en una mesura més petita. Per un país, és més fàcil que creixi ràpid si aquest és pobre, en canvi, si és ric, creix més lent. No vol dir que tingui un nivell de vida millor perquè creixi més ràpid. - La inversió procedent de l’estranger: si un país rep inversió estrangera creix més ràpid. Inversió estrangera directa: una empresa espanyola va al Marroc a produir. Inversió exterior en cartera: comprar accions (etc.) d’una empresa però que aquesta sigui gestionada per residents del país. - L’educació: sinònim d’inversió en capital humà. Això té un cost. La fuga de cervells són els treballadors que van a altres països d’acord amb la seva formació. - Garantir l’estabilitat política: les polítiques han d’anar a favor del mercat obert. - Control de creixement de la població: si som més, produirem més, però el PIB per càpita es reduirà. - Inversió i desenvolupament: com més investigui més tecnologia hi haurà. Desenvolupament econòmic Desenvolupament es refereix a que hi hagi un mínim nivell de vida. Un país en vies de desenvolupament té un baix nivell de renda per càpita, un elevat índex d’analfabetisme, una dèbil estatura sanitària, baixa taxa d’estalvi per habitant, estructura productiva i tecnològica desequilibrada, taxes d’atur

35

elevades, distribució molt desigual de la renda en el país i un alt creixement demogràfic. Això són indicadors. Quins són els factors condicionants del desenvolupament: -

Una mala assignació de recursos productius. No inverteix bé. Fort pes del sector públic, el govern intervé molt aplicant polítiques de control de preus. Desequilibris macroeconomics: el sector públic gasta més del que ingressa, països que tenen inflació. Alts índex de deute extern. Escassetat de capital físic i humà. No apliquen les polítiques adequades per fomentar l’educació, etc. Tipus de relacions comercials que tenen amb altres països. Fan servir més capital que treball, però no tenen quasi capital i els hi surt molt més car i de mala qualitat, produir segons què.

2. SISTEMA FINANCER És un grup d’institucions de l’economia que ajuden a coordinar els estalvis d’una persona i l’inversió d’una altre. Institucions financeres -

Mercats financers: són institucions financeres a través de les quals els estalviadors poden facilitar fons directament als prestataris (necessiten diners). · Mercat de Bons o obligacions: són certificats de deute. L’estat ha de finançar una inversió i emet deute, cada part d’aquest és un bo. En aquest s’especifica totes les obligacions del prestatari respecte del que té el bo. La durada com més llarga més tipus d’interès. · Mercat d’accions: borsa de valors. Una acció representa una part de la propietat d’una empresa. El dret és rebre beneficis (dividends) de l’empresa. S’elaboren els índex borsaris (IBEX35).

-

Intermediaris financers: són institucions financeres a traves de les quals els estalviadors poden facilitar fons indirectament als prestataris. · Bancs: els bancs agafen els estalvis dels seus clients i els donen un tipus d’interès i deixen aquests diners a gent que en necessita cobrantlos un tipus d’interès més alt. Actuen facilitant la forma de compra i venda (xecs, targetes, etc.). · Fons d’inversió: és venen participacions al públic i fa servir els ingressos per comprar una cartera d’accions. Els avantatges és que permet diversificar. Canalitzen els recursos dels estalviadors cap als prestataris.

L’estalvi i la inversió en la comptabilitat nacional Economia tancada: no hi ha exportacions ni importacions.

36

Y=C+I+G I = Y – C – G  Inversió = renda – consum – despesa pública I=Y–C–G+T–T

T = impostos

I = (Y – T – C) + (T – G) Estalvi privat

Estalvi del sector públic

I = Estalvi nacional Estalvi nacional (S) = estalvi privat + estalvi públic -

Estalvi privat: és la renda que queda a les famílies un cop han pagat els impostos i han pagat el consum.

-

Estalvi públic: quantitat d’ingressos que queda al sector públic un cop ha pagat la seva despesa.

-

Dèficit públic: quan el sector públic gasta més del que ingressa. Quantitat d’ingressos que li farien falta per cobrir la despesa. L’estalvi públic és negatiu.

-

Superàvit públic: l’accés d’ingressos totals sobre la despesa pública. Estalvi públic és positiu.

-

Deute: la suma dels dèficits públics més el deute. És a dir, dèficits permanents. Si tenim dèficit, ens endeutem, l’any següent si tenim dèficit ens tornem a endeutar però també hem de pagar el deute anterior.

Mercat de fons prestables És un mercat en el que ofereixen fons als que volen estalviar i demanden fons als que volen demanar prestat. L’oferta de fons prové de les persones que els sobra renda pels que tenen capacitat d’estalviar. És l’estalvi. La demanda prové de totes les famílies i empreses que vulguin demanar un préstec per realitzar una inversió. r

Oferta de FP (S)

r = tipus d’interès real

Demanda de FP (I) FP

37

Demanda:

Si augmenta el tipus d’interès disminueix la inversió Si disminueix el tipus d’interès augmenta la inversió.

Oferta:

Si augmenta el tipus d’interès augmenta l’estalvi. Si disminueix el tipus d’interès disminueix l’estalvi.

Mesures que...? - Incentius a l’estalvi Si es fonamenta l’estalvi perquè hi ha una política econòmica, no perquè augmenti el tipus d’interès, la corba de l’oferta es desplaça. Això fa que augmenti la inversió i disminueixi l’estalvi. r S S’ D FP - Incentius a la inversió Augmenta el tipus d’interès, estalvi i inversió. r S D’ D FP - Incrementa el dèficit públic Disminueix l’estalvi públic. Hi ha menys fons disponibles per finançar les inversions. El tipus d’interès augmenta i la inversió disminueix. Aquí es dona un efecte explosió, és a dir, la inversió disminueix a conseqüència del dèficit públic. Si augmentés el superàvit seria el revés: el tipus d’interès disminuiria i la inversió augmentaria. r

S’ S S’’ D FP

38

Tema 7 – EL SISTEMA MONETARI A/ Sistema monetari B/ Inflació A. SISTEMA MONETARI 1. DINER Un conjunt d’actius de l’economia que s’utilitzen per comprar béns i serveis a altres persones. Bàsicament és el diner a mans del públic i els dipòsits a la vista (vinculats a fer xecs, pagaments amb targetes, etc.). Funcions: mitjà de canvi, unitat de conta (permet marcar preus) i dipòsit de valors (ens permet transferir valor del present al futur). Liquidesa: la facilitat en què un actiu es pot convertir en mitjà de canvi (l’efectiu és el més líquid de tots). Diner fiduciari: el diner que fem servir, els bitllets i monedes que fem servir. Diner mercaderia: fer servir productes per canviar coses (or). Oferta monetària (M): el diner d’una economia, és a dir, la suma de l’efectiu més els dipòsits a la vista (comptes corrents). 2. BANC CENTRAL És una institució encarregada de supervisar el sistema bancari i de regular la quantitat de diner que hi ha a l’economia. El banc central europeu té l’objectiu de mantenir l’estabilitat de preus a tota la zona. Es va fundar el 1998 i va començar a funcionar el 1999. Hi treballen 7 membres. El màxim òrgan decisori és el consell, composat pels 12 governadors dels països que formen part de la zona euro i 6 membres del consell executiu. Defineix i executa la política monetària. Eurosistema  coordina el banc central europeu. El formen 12 estats. Sistema Europeu Banc Central format per 25 estats. 3. DETERMINA OFERTA MONETÀRIA Agregat monetari: oferta monetària, controlat pel BCE. La quantitat de diner també pot venir determinada pels bancs comercials i la gent. 39

-

No existeix el sistema bancari, per tan, la quantitat de diner només serà en efectiu. Si aquesta economia té un efectiu de 100.000 euros, tindrà una quantitat de diner de 100.000 euros.

-

Els bancs actuen de caixa forta. Sistema bancari de reserves del 100%, és a dir, els bancs accepten dipòsits del públic en general i no fan préstecs. Les reserves són els diners que han rebut els bancs i no han prestat. La quantitat de diner és de 100.000 euros ja que els dipòsits que reben, d’un valor de 100.000 euros, són les reserves. Oferta monetària = efectiu + dipòsits

-

Sistema bancari de reserves fraccionaries. Els bancs poden fer servir alguns dels seus dipòsits per concedir préstecs, però han de mantenir una part de reserves. Tenen una proporció dels dipòsits per les reserves. Coeficient de reserves = reserves / dipòsits. Suposem un coeficient de reserves del 20% (r). Imaginem un efectiu de 100.000 euros, que va en el banc en forma de dipòsit. El banc ha de guardar com a reserva 20.000 euros i pot prestar els 80.000 euros restants. Aquests 80.000 euros va a una persona que els torna a ingressar a un altre banc. Aquesta oferta monetària seria en aquest punt de 180.000 euros. Això va augmentant a mesura que es van fent préstecs. Es crea diner. Banc comercial R = 20.000 D = 100.000 Pr = 80.000

Banc comercial R = 16.000 D = 80.000 Pr = 64.000

Situació inicial  100.000 = 100.000 Préstec bancari 1  80.000 = 100.000 * (1 – r ) Préstec bancari 2  64.000 = 100.000 * (1 – r )2 Préstec bancari 3  51.200 = 100.000 * (1 – r )3 ... Oferta Monetària Total = = 100.000 [1 + (1 – r) + (1 – r)2 + (1 – r)3 +...] = 100.000 * 1 = 500.000 r Multiplicador monetari: quantitat de diner que genera el sistema bancari per cada unitat monetària. Si en comptes de que tota la gent portes els diners en dipòsits, només n’hi portessin la meitat passaria: D = 50.000  E = 50.000

50.000 * (1 / r) = 250.000

OM = 300.000

40

4. INSTRUMENTS DE CONTROL MONETARI DEL BANC CENTRAL Operacions del mercat obert Són compres i vendes de bons de l’estat per part del Banc Central. Quan es paguen els bons augmenta l’oferta monetària i quan es venen es retiren diners de l’economia, per tan, disminueix l’oferta monetària. Reserves exigides Quantitat mínima de reserves que han de mantenir els bancs per tal de recolzar els seus dipòsits. Tipus de descompte Tipus d’interès que cobra el banc central quan concedeix préstecs als bancs. Com més baix sigui més demandaran els bancs i viceversa. El banc central no controla directament l’oferta monetària perquè no controla la quantitat de diners que les famílies decideixen dipositar en un banc i tampoc controlen els préstecs que ofereixen els bancs. B. INFLACIÓ Variació percentual del nivell de preus: si augmenta inflació, si disminueix inflació. Iperinflació: períodes on la inflació ha estat molt elevada. M. Freidman; Teoria quantitativa del diner. S’utilitza per descriure els determinants a llarg termini del nivells de preus i la taxa d’inflació. Relació entre nivell de preus i valor del diner Si el nivell de preus augmenta el valor del diner disminueix. La inflació és un fenomen que afecta al conjunt de l’economia i es refereix al valor del seu mitjà del canvi. -

Nivell de preus (p): mesura la quantitat de diners necessaris per comparar una cistella de béns i serveis.

-

Valor del diner: quantitat de béns i serveis que podem comprar amb una unitat monetària.

41

Determinants Oferta monetària: Suposem que la controla el Banc Central amb les operacions mercat obert. Demanda monetària: determinants principals els preus. Com més alts el nivell de preus més demanda monetària. L’equilibri entre l’oferta monetària i la demanda monetària, si fem un anàlisi a curt termini és el Tipus d’Interès i si fem un anàlisi a llarg termini és el nivell de preus. Valor del diner (1/p) DM

Preus (p) OM E

½

2

¼

4

Q diners Preu superior al preu equilibri hi ha excés de demanda i per tan, els preus baixen i viceversa. Injecció monetària: Suposem una política que augmenti l’oferta monetària. Valor del diner

Preus DM

OM

½ ¼

2 E

4

Q diners Augmenta el nivell de preus i disminueix el valor del diner. La taxa de creixement de la quantitat de diners determina la taxa d’inflació. Dicotomia clàssica i la naturalitat dels diners Dicotomia clàssica distingeix entre: -

Variables nominals: totes aquelles variables expressades en una moneda (el que cobrem).

42

-

Variables reals: totes aquelles variables expressades en unitats físiques (el que podem comprar amb aquests diners).

Salari real = Salari nominal / preus La dicotomia clàssica: el diner és neutral, és a dir, el sistema monetari afecta a les variables nominals però no a les reals. La neutralitat del diner només és vàlid a llarg termini, a curt termini no. L’equació quantitativa Velocitat del diner: quantes vegades canvia de mà un euro. Ritme en què es mouen els diners dins d’una economia. Aquesta depèn de la quantitat de diner i de la quantitat que hi hagi disponible per comprar (PIB nominal). Velocitat diner = PIB nominal / quantitat diner = (Q * p) / M Exemple: Es venen 6.000 barres de pa a 0’50 euros/u. Quantitat del diner = 1.000 euros Velocitat del diner = 3.000 / 1.000 = 3 V*M=Q*p Una oferta monetària si augmenta: Si augmenta la M



augmenta el preu augmenta la quantitat disminueix la velocitat

Supòsit: Velocitat del diner és constant a llarg termini. Si la velocitat és constants i l’oferta monetària augmenta, augmenta el PIB nominal. Com que la quantitat és constant el preu augmenta, per tan, inflació. Efecte Fisher: relaciona la inflació i els tipus d’interès. Neutralitat del diner: un increment d’oferta monetària afecte a les variables nominals però no a les reals. Interès nominal (i): és el que ens dona el banc per un determinat estalvi. Interès real (r): corregeix el nominal per tenir en compte la inflació i saber en quan incrementarà el seu poder adquisitiu. i=r+∏

Inflació

43

Tema 8 – FLUCTUACIONS ECONOMIQUES A CURT TERMINI Variables: PIB real, tipus d’interès, tipus de canvi, nivell de preus. Instruments: oferta monetària (política monetària), despesa pública i impostos (política fiscal). 1. TRES FETS CLAUS -

Són irregulars i impredictibles.

-

La majoria de les quantitats madroeconomiques fluctuen a la vegada: normalment si el PIB augmenta, la inversió augmenta i el consum augmenta.

-

Llei Okun: la producció disminueix, l’atur augmenta i viceversa.

2. DIFERENCIA CURT TERMINI I LLARG TERMINI A curt termini les variables nominals i les reals estan estretament relacionades. 3. MODEL DEMANDA AGREGADA I OFERTA AGREGADA PER EXPLICAR LES FLUCTUACIONS ECONOMIQUES Ens centrem amb dues variables: el PIB real (variable real Y) i nivell de preus (variable nominal P). Demanda agregada: és la quantitat de béns i serveis que volen comprar les famílies, les empreses i l’estat a qualsevol nivell donat de preus. Oferta agregada: quantitat de béns i serveis que decideixen produir i vendre les empreses a qualsevol nivell donat de preus. P

Oferta agregada

Demanda agregada Y Pendent negatiu demanda agregada: augmenten preus i disminueix quantitat demanda, viceversa. Demanda agregada: expressar el PIB en termes de despesa. Y = C + I + G + XN Despesa pública (G): està fixada per la política fiscal.

44

Efecte riquesa o efecte Pigdu Es refereix a que quan hi ha una reducció de preus ens sentim més rics i això fa que s’animi el consum, augmentant la despesa, per tan, el PIB augmenta. Efecte tipus d’interès de Keynes Com més baix és el nivell de preus i consumim el mateix, augmenta el saldo real (estalvi), el tipus d’interès disminueix, per tan, augmenta la inversió, que vol dir que augmenta la despesa de les empreses, per tan, augmenta PIB. Efecte de tipus de canvi (de Mundell-Flaning) Si disminueix el preu, disminueix el tipus d’interès, augmenta la inversió exterior neta (empreses de fora que inverteixen aquí), disminueix el tipus de canvi real, augmenten les exportacions netes, augmenta la despesa exterior, per tan, augmenta PIB i si disminueix importacions. Si passa qualsevol cosa que ens faci invertir més la demanda agregada es desplaçarà cap a la dreta. També si ens donen una subvenció, si augmenta la despesa pública os i augmenten les exportacions netes. Corba oferta agregada Oferta agregada a llarg termini (taxa natural de producció Y): depèn de la quantitat de capital, de treball, de recursos naturals i tecnologia existent per transformar aquests factors de producció en béns i serveis. No depèn del nivell de preus. P

Oferta agregada a curt termini

p = pe Oferta agregada a llarg termini YN Y Si augmenta el capital, treball, recursos naturals o tecnologia, l’oferta agregada es desplaça cap a la dreta. Oferta agregada a curt termini: la quantitat oferta de producció de béns i servies s’allunya del seu nivell de llarg termini (natural) de producció, quan el nivell de preus s’allunya del que esperaven els individus. Y = YN + α * (p – pe) - Nivell de preus esperat - Nivell de preus efectiu - Mesura el grau de resposta de la producció a les previsions imprevistes dels preus. - Taxa natural de producció

45

Si p = pe  Y = YN Si p > pe  Y > YN Si p < pe  Y < YN Teoria de la rigidesa dels preus Costos menú: rígids a curt termini. Si l’oferta monetària disminueix, els preus baixen  p < pe. Com que no pot ajustar-se als preus ràpid, produeix menys i ven menys. Teoria dels salaris rígids Quan una empresa fixa un salari ho fa preveient el nivell de preus que ells venen. Aquest salari es sol fixar per 4 anys. Si p < pe  millor pel treballador. Empresa té un increment de costos reals, per tan, una reducció de la producció. Això passa perquè els preus són rígids i no es poden ajustar ràpidament. Com més altes siguin les expectatives de preus, més baix serà la quantitat oferida a curt termini i viceversa. P

OA c/t

p = pe DA OA ll/t YN Y Supòsit 1: es consumeix menys per una qüestió de prudència; menys consum; menys despesa; menys demanda agregada. OA ll/t

OA c/t

P p=p

e

YN

DA DA’ Y

A B C

A curt termini es passa de A a B; disminueix el nivell de preus i el de producció (atur augmenta). Per tornar a A: -

Invertir: política fiscal expansiva, disminuir els impostos o incrementar la despesa pública.

-

No intervé el sector públic: adopten les seves percepcions i baixaran les perspectives del preu, passaran en el punt C. L’efecte de llarg termini fa

46

que la reducció de demanda agregada es passa de A a C, per tan, una reducció de preus. Supòsit 2: oferta agregada: es van malbé moltes collites, per tan, el cost de producció augmenta, oferta disminueix. Suposem només afecta a curt termini. OA ll/t

OA c/t

P A B C

p = pe YN

DA Y

A curt termini es passa de A a B (període estanflació): augmenta nivell de preus i disminueix el de producció (augmenta atur). Per tornar a A: -

Invertir: política fiscal expansiva, amb la qual aniríem al punt C, per tan, augmenten preus (inflació).

-

No intervé sector públic: es tornaria del B cap al punt A. Les percepcions dels salaris i preus es van adaptant.

5. LA INFLUENCIA DE LA POLÍTICA FISCAL I LA POLÍTICA MONETÀRIA EN LA DEMANDA AGREGADA Tan la política fiscal com la monetària afecta la demanda agregada, per tan, hi ha fluctuacions econòmiques. Com afecte la política monetària a la demanda agregada Pendent negatiu demanda agregada: quan els preus augmenten la demanda agregada disminueix i viceversa. Teoria keinesiana; efecte tipus d’interès. Teoria de la preferència de la liquidesa: ens determina, segons Keynes, el tipus d’interès. El tipus d’interès s’ajusta per tal d’equilibrar l’oferta i la demanda de diner. -

L’oferta monetària la controla el Banc Central, no depèn del tipus d’interès.

-

La demanda monetària com més alt el tipus d’interès la gent tindrà els diners als bancs, per tan, menys demanda de diner.

47

Tipus interès r OM re DM Qdiner Pendent negatiu demanda agregada P P’’

B

A

P’ Y’’

Y’

DA Y  Qdemanda

Si els preus augmenten i consumim el mateix, necessitem més diners i el tipus d’interès augmenta i la inversió disminueix. Provocant una disminució de la despesa i que la demanda agregada disminueixi. Com la política monetària desplaça la demanda agregada Oferta monetària augmenta; tipus interès disminueix; inversió augmenta; la despesa augmenta; la demanda agregada augmenta. Com afecte la política fiscal a la demanda agregada A) Despesa pública augmenta, variarà més o menys la despesa agregada? Depèn de: Efecte multiplicador de la despesa Un augment de la despesa pública en 100; la demanda agregada augmentarà en = 100 * [1 / (1 – 0’7)] = 333 Variació demanda agregada per augment despesa pública = 100* [1/(1 – PMC)] PMC = propensió marginal consum Desplaçament addicional de la demanda agregada quan una política fiscal expansiva augmenta la renda i per tan, la despesa en consum. Efecte expulsió Si augmentem la despesa pública en 100; la demanda agregada augmenta; el tipus interès augmenta; la inversió disminueix; la demanda agregada disminueix.

48

P

DA

DA’ 100

Y Efecte multiplicador Efecte expulsió Si efecte expulsió < efecte multiplicador  l’augment de la demanda agregada > que l’augment de la despesa pública Si efecte expulsió = efecte multiplicador  l’augment de la demanda agregada = que l’augment de la despesa pública Si efecte expulsió > efecte multiplicador  l’augment de la demanda agregada < que l’augment de la despesa pública B) Disminueixen els impostos; la renda disponible augmenta; augmenta (Y-T); augmenta el consum; augmenta la demanda agregada. Y = renda

T = impostos

Esquemes A llarg termini, teoria clàssica La producció  Y = A * F * (L, K, H, N)  El tipus d’interès s’ajusta per equilibrar l’estalvi i la inversió. Fons prestable: els preus s’ajusten per equilibrar l’oferta monetària i la demanda monetària, per tan, l’augment monetari és igual a l’augment de preus. A curt termini, teoria keynessana Donat qualsevol nivell de preus; el tipus d’interès s’ajusta per garantir l’equilibri entre l’oferta monetària i la demanda monetària; la producció respon a les variacions de la demanda agregada, per tan, respon a la política monetària i a la política fiscal.

49