Bullying Escolar

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

El “bullying” escolar (Psicologia)

TRABSA, Amira 2n Batxillerat Tutora: Maialen Prieto I.E.S Bisbe Berenguer L’Hospitalet de Llobregat,

28 de gener del 2009 -1-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

Agraïments: A Mailen Prieto, per tutoritzar-me el treball, a Teresa Solé, per proporcionar-me material bibliogràfic, a l’associació PAEF, per realitzar la reunió a l’institut, a Cristian Hernández, per la revisió del treball, als alumnes de l’I.E.S que van completar l’enquesta, als companys de classe que em van ajudar a la gravació del vídeo, i a la meva família pel seu suport.

-2-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

“Cada mañana Luisa bebía sus lágrimas, como quién se toma el café. Caminaba las ocho calles que separaban su casa del edificio donde unas risas no significaban alegría, sino burla y escarnio. Y los chicles dejaban de ser golosinas para convertirse en pegotes del cabello”. Luisa con sus catorce años conocía el dolor. Como explicar que a veces le hubiera gustado que la tierra se abriera y con ella, se llevara las carcajadas irónicas y los gritos insultantes. No había donde esconderse, ni a quién recurrir. Solo dependía de ella y su fuerza y carácter. Lo que no te mata, te hace más fuerte, dice su padre. Ella tenía miedo a no ser tan fuerte y que finalmente, la matara”. Nora Lapido.

-3-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat Odio toda violencia, la que brota de la carne como una mala hierba y la que exhala el espíritu como una vaharada infernal.

La violencia ciega, la violencia sin nombre, la violencia absoluta, la violencia sin padre, la violencia religiosa, la violencia serpiente, la violencia cuchillo, la violencia misil, la violencia silencio, la violencia razonable, la violencia interminable.

La violencia de la carne que conoce la tortura del látigo del poder y del miedo. La que espera agazapada el paso tranquilo de la víctima. La violencia del espíritu que no conoce el perdón, que no reconoce padres, hermanos, esposos hijos, amigos. Que no sabe de lazos de sangre.

La violencia se arrastra sobre charcos de sangre, deglute la carne, no sufre, no descansa, no espera ni desespera, no se angustia ni padece, no tiene frío ni calor. No come, no bebe, no nace, no muere.

La violencia de la carne, la del corazón-motor del tanque acorazado aplastando a tu hermano. La de manos de pistolero la de ojos de halcón. Pero aún temo más la violencia del espíritu la que nunca se mancha de sangre, la que afila las palabras-cuchillo, la que se oculta en un silencio cobarde. La violencia del espíritu, la que mira desde las celosías, la que observa en silencio el trazo candente de las balas.

La que está en todas partes, la que te alcanza sigilosa, la que te habla en la noche, la que rompe tu ventana, la que quema tu coche, la que mira con odio al niño que juega, la que no respeta al anciano, la que no responde a tu ruego, la que se carcajea mientras otros lloran. En el principio era el silencio, las tinieblas lo cubrían todo. La violencia se agazapaba en el útero de la nada, fiera y acechante, esperando el anunciado Apocalipsis.

La violencia del espíritu, enmascarada en razones, en deformes sentimientos. La que se oculta detrás de una falsa alegría.

Cuando al fin la muerte se hizo carne. Slictik (César García Cimadevilla)

-4-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

Índex Agraïments

1

Relat i poema

2

1. Introducció

6

2. Objectius

7

Bloc A: Treball Bibliogràfic 3. Terminologia

8

3.1 Definició

8

3.2. Origen

9

3.3 Tipus d’agressions

10

4. La violència

12

4.1 Diferenciació de conceptes

12

4.1 Causes de la violència

14

5. Perfils psicològics/ psicopatologies dels participants en el “bullying”

17

5.1 Agressors

17

5.2 Víctimes

20

5.3 Testimonis

23

6. Conseqüències sobre la víctima (símptomes de la víctima)

24

7. Escenari del “bullying”

26

8. La dinàmica del “bullying”

27

Bloc B: “Praxis” 9. Conclusions extretes de la xerrada sobre "Bullying"

28

dirigida als pares de l'I.E.S. 10. Treballant la pel·lícula “Cobardes”

29

10.1 Sinopsis

29

10.2 Anàlisi de la pel·lícula

30

11. Analitzant els fulls d’incidència.

32

-5-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

12.Qüestionari

35

12.1 Comentari del qüestionari.

37

12.2 Conclusions del qüestionari.

38

12.2.1 Conclusions sobre el coneixement dels alumnes

39

del concepte de “bullying”. 12.2.2 Conclusió sobre l’opinió del alumnes de quin és

39

el pitjor tipus d’agressió. 12.3.3 Conclusions sobre els possibles testimonis

40

12.3.4 Conclusions sobre els possibles agressors.

41

12.3.5 Conclusions sobre les possibles víctimes.

41

13. Projecte d’actuació: prevenció i teràpies.

43

13.1 Presentació

43

13.2 Prevenció

43

13.2.1 Als alumnes

43

13.2.2 Als pares.

44

13.2.3 Als professors.

44

13.3 Actuació/Teràpies

45

13.3.1 Detecció del problema. 45 13.3.2 Avaluació de la situació.

45

13.3.3 Actuacions/Teràpies.

45

14. Conclusions

48

15. Abstract

52

16. Bibliografia

53

17. Annexos 17.2 Treball estadístic, cançó.

(Altre dossier)

17.3 Pel·lícula “Cobardes”

(DVD)

-6-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

1. Introducció Poc valor assoleixen les paraules quan realment són els fets els que poden explicar de forma explícita el que pot arribar a succeir en un àmbit en el que convivim durant una gran part de la nostra vida: l’escolar. En aquest treball s’estudia com els instints més egoistes i baixos d’una persona poden fer que una altra converteixi el que havia de ser en un principi una etapa d’aprenentatge i experimentació en un del seus pitjors malsons, malsons que no acaben en un despertar sinó que desemboquen a una sèrie de traumes o fins i tot a una intencionada i prematura mort. Històricament, el “bullying” ha existit des de sempre però no va ser fins fa uns quants anys que se’n va començar a parlar. Tots hem estat directa o indirectament participants del “bullying”. Quants cops hem girat la cara quan veiem a un company patir per la pròpia condició física? Quants cops hem testimoniat baralles sense fer res al respecte? Quants cops ens hem rigut d’aquella figura que era estranyament diferent als altres?. En gran part aquesta ha estat la motivació que m’ha portat a la realització d’aquest treball: el sentir-me implicada en aquest tipus de violència, que amb la meva passivitat he ajudat a fomentar. Altres factors que m’han influenciat en l’elecció d’aquest tema han estat el meu interès per la psicologia i els assumptes de caràcter social. La metodologia que utilitzaré per fer aquest treball serà una combinació entre una investigació bibliogràfica per adquirir un coneixement teòric i un treball pràctic que es basarà en qüestionaris, reunions... per tal d’aplicar els conceptes adquirits i assimilar-los millor.

-7-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

2. Objectius: Els objectius als quals vull arribar amb la realització d’aquest treball són els següents: •

Conèixer el concepte de “bullying” i els aspectes relacionats

•

Diferenciar el concepte de violència, agressivitat i conflicte i els factors implicats en el seu desenvolupament.

•

Determinar i catalogar els perfils psicològics i possibles psicopatologies que envolten la figura del “bullying”.

•

Analitzar els efectes que pot provocar el “bullying” sobre la integritat d’una persona.

•

Realitzar un treball de camp per tal de situar el problema en l’àmbit educatiu de L’I.E.S. i complementar la “praxis” del treball.

•

Extreure unes conclusions de la recerca realitzada.

•

Elaborar uns producte finals que consistiran en: o Programar un pla d’actuació escolar (prevenció, teràpies) com a eina d’actuació en el àmbit educatiu. o Crear una pàgina web com a imatge del centre i com a mesura de divulgació del problema estudiat.

-8-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

Bloc A: Treball Bibliogràfic 3. Terminologia: 3.1. Definició: El fet de que “mobbing” sigui un neologisme explica que en alguns països anglosaxons s’hagi preferit escollir el terme “bullying” al de “mobbing” per referir-se a les agressions psicològiques. És per això que per identificar-lo amb el nostre lèxic vull definir en un principi el concepte d’agressió per tal de clarificar el terme de “bullyng” en la nostra terminologia. Agressió, aquesta paraula serà la més repetida al llarg de tot el projecte; com a conseqüència trobo adient començar amb la seva definició. Si busquem al diccionari trobarem la següent explicació: 1 Acció i efecte d’agredir, d’ecòmetre a algú a ser colpejat , ferit o matat, amb el fi de produir algun mal a la seva persona o al seus bens. 3 Acció il·legítima no justificada legalment contra els béns o els drets d'una persona, en especial contra la seva integritat física. 4 Acte contrari al dret d’algú. Acte pel qual un individu, grup o Estat es dirigeix en contra d’algú, pot ser verbal o gestual, actiu o passiu, manifest o disfressat. Aquestes accepcions ens donen una idea general del concepte, però si es vol parlar més concretament de les agressions produïdes dins de l’àmbit escolar, actualment s’utilitzen més els mots “bulling” o “mobbing” escolar.. Encara que en molts països com Canadà, Austràlia, Irlanda, Alemanya; Itàlia o Espanya ha tingut més pes el substantiu “mobbing” com a referent a les agressions manifestades en diversos àmbits. Etimològicament “mobbing” en anglès prové del verb “to mob”, que vol dir acció de una massa contra un individu, i “bullying” prové de “bully” que -9-

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat literalment vol dir agressor o intimidador físic. Així dons, utilitzarem el terme “mobbing” per referir-nos a un tipus de violència de grup i psicològica contra una víctima, és a dir una situació de “tots contra un” i el terme “bullying” com a denominació d’una sèrie de conductes relacionades predominantment amb intimidació o maltractament físic. Però, aquestes, no deixen de ser una petita part dintre del total de les conductes d’ agressió escolar, a més segons han pogut constatar diversos estudis, aquesta violència física és la que en termes relatius perjudica menys, en comparació amb la violència psicològica i social. Basant-nos en això l’ús de la paraula

“bullying”

distorsiona d’una forma inadmissible la realitat de que la violència més amplia i extensa es la violència psicològica. Per això es preferible parlar de “agressions i violència escolar”. Tot i així, en aquest treball utilitzarem per generalització el mot de “bullying”. En conclusió podríem dir que agressions escolars són el conjunt de maltractaments tan físics com verbals entre escolars de forma reiterada durant un cert temps. Es produeix només si hi ha agressor/s i víctima. El maltractat queda exposat física i emocionalment davant de l’agressor, de manera que aquesta rutina acaba deixant-li algun tipus de trauma psicològic.

• •

• •

Violència física Agressions Intimidació física Amenaces Intimidacions

Bullying +

Violència verbal Coacció Burla Violència social Mobbing Exclusió social Bloqueig social Manipulació social

Agressions i violència escolar (A.V.E.)

3.2. Origen Les agressions i la violència escolar han existit des de sempre, però actualment l’entorn escolar viu un augment del nivell de violència, que també es veu reflectit en tots els àmbits de la societat, i per aquest motiu se sent parlar més del tema. - 10 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

Realment el primer psicòleg que va dedicar el seu estudis a les agressions dins del món escolar va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973; el seu interès en aquest tema va començar a partir del suïcidi de tres joves en aquell mateix any. A més de Noruega, a Europa hi havia altres llocs on es tractaven casos com aquests, com a Anglaterra, on des de fa molt de temps existeixen el tribunals escolars anomenats “bully coufls” creats pel Regne Unit. Allà existeix des de 1989 una línea directa a la que acudeixen tots aquells que vulguin consells sobre situacions de “bullying”. A Espanya no hi va haver estudis oficials fins al 1999, quan es va fer un estudi del defensor del menor, encara que anteriorment a Sevilla s’havia fet un programa educatiu de prevenció. També se’n van fer a molts països d’Europa i als Estats Units, portats sobretot per les corresponents administracions educatives, que van motivar campanyes d’àmbit nacional per prevenir i alertar els alumnes i pares sobre la gran importància d’aquestes situacions.

3.3. Tipus d’agressions L’agressor pot dur a terme diferents tipus d’agressions per molestar a la víctima, però quan s’estudien, cal tenir en compte que el més important no es l’acció en sí mateixa, sinó els efectes que poden produir entre les seves víctimes, de manera que un mateix tipus d’agressió pot arribar a ser molt dolorós per a una persona i no tant per a una altre. Donada la subjectivitat d’aquest terme no es poden donar uns valors de quina és la pitjor agressió. La visibilitat de la violència escolar es comparable a la d’un iceberg. Només es pot veure una petita part de la seva totalitat, tan sols es pot demostrar que hi ha agressions quan són físiques, quan en realitat la major part de la violència es fa psicològicament. A continuació presentem les agressions que es donen més habitualment dins d l’àmbit escolar: •

Violència física: engloba totes aquelles agressions que provoquen qualsevol tipus de lesió física a la víctima, són les úniques que són visibles i normalment van acompanyades d’insults i amenaces. - 11 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

•

Bloqueig social: engloba totes aquelles accions que d’alguna manera fan que la víctima estigui aïllada socialment i estigui marginada per unes conductes de bloqueig, com podrien ser el fet de prohibir-li que jugui, parli o es comuniqui amb el grup. D’aquesta manera la víctima se sent frustrada i plora fent que el grup la consideri inferior.

•

Coacció: engloba totes aquelles conductes que obliguen la víctima a fer accions en contra de la seva voluntat. Aquest tipus d’agressions proporciona als agressors un poder social de domini i normalment fa que la víctima pugui sofrir abusos sexuals, que ha de silenciar per por.

•

Manipulació social: consisteix en fer posar tothom en contra de la víctima, manipulant la informació per donar una imatge negativa sobre la persona i fent que més gent s’uneixi a la violència contra aquella persona

•

Intimidació: engloba totes aquelles conductes que intenten induir por dins la víctima. El més importat és l’amenaça a la sortida.

- 12 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

4. La violència 4.1. Diferenciació de conceptes La introducció de l’ètica i la moral ha permès que els humans, genèticament programats per ser agressius, aprenguin els valors i les idees mínimes per poder viure en grup. Tot i així veiem que cada dia es donen casos de violència que trenquen totalment amb la regla principal de l’ètica: el respecte. Aquest casos no són simples casualitats, darrera de cadascun hi ha una sèrie de factors que han condicionat o han ajudat a què es produeixi l’agressió. Primerament cal diferenciar entre tres conceptes que habitualment es confonen: agressivitat, violència i conflicte. Echeburúa1 definiria aquests termes de la següent manera: •

“L’Agressivitat, representa la capacitat de resposta del organisme per defensar-se dels perills potencials procedents de l’ exterior. D’aquesta manera, la agressivitat es una resposta adaptativa i forma part de les estratègies d’enfrontament que disposen els éssers humans.”

•

“La violència, al contrari té un caràcter destructiu sobre les persones i els objectes i suposa una profunda disfunció social.”

•

“El conflicte, és una situació entre dos i més parts que tenen la perspectiva de que els seus punts de vista son incompatibles, es una cosa circumstancial a la vida, quelcom natural y per tant inevitable. El conflicte ens fa créixer,madurar, ens enfronta a un repte i ens obliga a resoldre’l.”

Així doncs, totes les persones són agressives, però no necessariament han de ser violentes. Les persones utilitzen la seva agressivitat per poder resoldre els conflictes que se’ls plantegen al llarg de la vida, és a dir, que en trobar-se davant d’un conflicte no han de tractar d’esquivar-lo sinó que han de procurar afrontar-lo, controlant les seves emocions, i intentant utilitzar moderadament la seva agressivitat per aconseguir els seus ______________________________________________________________________ 1- Enrique Echeburúa, doctor en psicologia per la Universitat Complutense de Madrid i especialista en psicologia clínica, matèria de la qual és catedràtic a la Universitat del País Basc. És membre fundador de l’Institut Basc de

- 13 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat criminologia. Les seves investigacions se centren en el trastorn d’estrés posttraumàtic, la violència familiar, de gènere o entre joves i el joc patològic, els trastorns de personalitat i la clínica forense.

objectius. Cada conflicte és una oportunitat de canvi i no té perquè resoldre’s amb violència. Donat que el comportament agressiu de la conducta humana és generalitzable a tota l’espècie, cabria catalogar-lo com a

instint. Per a què es produeixi una conducta

agressiva cal que la persona es trobi davant d’una situació que li provoqui uns sentiments frustrants o d’ira que aniran condicionats segons les idees prèvies que tingui sobre aquesta situació, és a dir, l’atribució de significats i l’anticipació de les conseqüències que creu que li poden arribar a succeir a partir del context en que es troba. La conducta agressiva també anirà condicionada en part pel comportament específic que sol efectuar aquesta persona. Tot això es podria resumir amb la següent “equació”: Agressió = Idees + Sentiments + Tendències del comportament La violència, en canvi, només vol causar un dany o poder controlar la integritat psíquica o física d’un individu o grup, provocant ferides emocionals o físiques, afectant la salut i impedint el desenvolupament del potencial humà. Per tant, és un problema de poder, un problema d’abús sobre un ser inferior. La violència sempre és instrumental, sempre busca algun propòsit: •

Un bé o un privilegi que l’altre posseeix. Un exemple d’això dins de l’àmbit escolar seria el noi que obliga al company a que li doni el seu entrepà.

•

El control de les accions dels altres al nostre favor, per exemple l’esclavitud laboral i sexual dels nens, la violació.

•

L’alleugeriment de la tensió i la compensació del ego afectat de l’individu després de patir una descàrrega emocional de la nostra frustració i ràbia davant d’algú que ens ha fet sentir malament o ens ha agredit. Des del punt de vista biològic, el nostre cos, davant d’aquestes situacions, pateix una sèrie de transformacions fisiològiques provocades per l’activació del sistema simpàtic, tals com: taquicàrdia, pell freda, pels eriçats, expressió de ràbia, midriasis...

•

Hi un últim cas que és el de la violència del psicòpata, que aparentment fa mal sense cap objectiu; actualment, se sap que a aquest tipus de persones el sofriment del altres els provoca plaer, ja que se’ls activa el sistema parasimpàtic. - 14 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

4.2. Causes de la violència Tal com s’ha dit en el anterior apartat, la violència és incitada indirectament o directa per una sèrie de factors, que en certa manera han condicionat que l’agressor es comporti d’una forma excessivament agressiva. Podem agrupar-los de la següent manera: •

Factors biològics: L’edat és una variable que fa que hi hagi una diferència en l’activació hormonal que indirectament fa que siguem més agressius. El sexe també afecta en aquest aspecte, tenint més incidència sobre els homes que sobre les dones.

•

Factors personals: la personalitat amb certa propensió a la violència. Pot estar recolzada de certs subfactors: o Model polític: per exemple el que defensa l’expropiació de riqueses d’altres països amb la seva invasió i utilitza eufemismes com “atacs preventius” per justificar la seva acció. o Drogues: que poden baixar les barreres morals i desinhibir els impulsos violents latents, crear dependència i portar a cometre delictes per la necessitat de consum o originar malalties mentals de alt component violent com la paranoia.

•

Factors familiars:

dificultats familiars (econòmiques,

tensions matrimonials,

sexisme, racisme, absència del

pare/mare, salut mental deteriorada...) que fan que hi hagi uns patrons de criança i models d’interacció familiar que fomentin la resolució dels problemes d’una forma no pacífica.

•

Factors socials: les ideologies socials intolerants davant dels que tenen opinions, creences, aspecte físic o una sexualitat diferent o els que estan en una situació de debilitat, a més dels models socials amb absència de valors, de límits, de regles de convivència; que efectuen el càstig i resolen els problemes i les dificultats a través de la violència i intimidació, són models perfectes per al foment de la violència. Quan un nen està exposat constantment a aquestes situacions, acaba per enregistrar - 15 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat automàticament tot dins de la seva memòria, passant a exterioritzar-lo quan ho vegi oportú. Per al nen agressiu, la seva actuació és correcta i per tant no s’auto condemna, això farà que no pateixi pel que ha fet, que no sorgeixi el sentiment de culpabilitat. •

Factors cognitius: Les experiències d’aïllament social viscudes, experiències de privació social, algun trauma viscut en el passat poden condicionar relativament que la persona es comporti d’una manera anormal.

•

Altres factors ambientals: la repetida exposició a la violència pot produir certa habituació, amb el risc de que el nen la consideraria com un fet normal, inevitable i pot arribar a fer que es redueixi l’empatia amb les víctimes. Aquesta continua exposició la podem veure plasmada en: o L’entorn escolar: el tractament que es dóna als alumnes, a vegades, no ajuda gens a evitar la violència: les faltes de respecte, la humiliació o l’exclusió entre els docents i els alumnes porten a situacions d’agressió. o Mitjans de comunicació: ens exposen constantment a situacions violentes, especialment la televisió. Aquestes situacions poden ser tan reals (notícies) com fictícies (pel·lícules o sèries). Els nens, en observar aquestes conductes, les imiten immediatament desprès, però la influencia de la televisió a llarg termini depèn de la resta de relacions que el nen estableix; per això la violència televisiva no afecta per igual a totes les persones. o Videojocs: aquest és un material que utilitzen molt nens per jugar i que sovint estan replets de escenes violentes. Això pot arribar a ser realment perillós perquè el nen podria arribar a relacionar la diversió que sent al jugar amb les escenes de violència i acabaria creient que la violència és divertida. Això la psicologia conductista ho explicaria amb el reflex condicionat que d’una forma simplificada és el següent: Situació inicial: EN EI

Rx RI - 16 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

EN: estímul neutre (les escenes violentes) Rx: resposta desconeguda que provoca un estímul neutre (cap) EI: estímul incondicional (jugar) RI: resposta innata d’un organisme davant d’un estímul. (divertir-se)

Procés de condicionament: Consisteix en presentar x vegades la situació de veure escenes violentes mentre juga al videojoc.

Situació final: EN (EC) EI

Rx RI (RC)

Sorgeixen dos conceptes nous: EC: estímul condicionat, és un estímul neutre (escenes violentes) que provoca una resposta nova RC: és la resposta incondicionada (divertir-se), però aconseguida per un estímul condicionat Conclusió: El nen li semblarà que les situacions violentes són divertides i causa d’excitació.

- 17 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

5. Perfils psicològics/ psicopatologies dels participants en el “bullying” En una situació de “bullying”, es tendeix a creure que l’agressió només és una relació d’un contra un, quan en realitat apareixen tres participants: els agressors, les víctimes i els testimonis. A través dels diferents estudis i investigacions, ha estat possible poder delimitar els perfils psicosocials o psicopatologies dels diferents participants en una situació de violència escolar. A continuació fem una petita explicació fent referència a cada membre citat anteriorment.

5.1 Agressors La característica més important dels agressors, és que saben com utilitzar el poder. Poden tenir aspectes molt diferents, podem trobar des de l’agressor forçut i alt, fins a un agressor petit i no necessariament fort, ja que el poder no només s’aconsegueix amb la força. Poden ser persones que habitualment es fiquen en conflictes o persones ben qualificades, populars, amb molts amics que aparentment semblen que ho tenen tot, però psicològicament, tots solen tenir un aspecte en comú: una gran inseguretat emocional que els provoca algú o alguna cosa, de manera que la intenten pal·liar atacant als companys més dèbils i així sentir-se millor amb sí mateixos. La personalitat de l’agressor podria quedar resumida amb les següents característiques: •

Agressiu i forta impulsivitat

•

Absència d’empatia

•

Adopten una actitud d’arrogància i ignorància respecte a la situació de la víctima. - 18 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Poc control de la ira.

•

Percepció equivocada de la intencionalitat dels altres, és a dir, que sempre creu que els seus companys busquen conflicte i agressió contra ell.

•

Autosuficient

•

Capacitat exculpadora, sense sentiment de culpabilitat, creu que la víctima es mereix el que li fa.

•

Baix nivell de resistència a la frustració.

•

Poc reflexiu/va o hiperactiu

•

Incapacitat per acceptar les normes i conveccions negociades.

•

Dèficit d’habilitats socials i resolució de conflictes

•

La seva evolució en el futur pot derivar, si no es tracta, en delinqüència o agressió familiar.

Tot i que hem dit anteriorment que l’agressor podia presentar aspectes físics molt diversos els següents són els que predominen principalment: •

Sexe masculí

•

Més fortalesa física.

Els agressors també solen tenir un entorn social i familiar que en certa manera els condiciona i afavoreix que es comportin d’una manera conflictiva: •

Dificultats d’integració social i escolar.

•

Absència de lligams familiars forts.

•

Baix interès per l’escola.

•

Permissivitat familiar respecte a l’accés del nen a la violència.

•

Reflex de com exerceixen sobre ell la violència.

•

Pot sentir que els seus pares o els seus mestres no li dediquen la suficient atenció i l’agressor se sent desconsiderat en el seu entorn escolar/familiar. - 19 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Ha vist als seus pares o a als seus germans grans arribant als seus objectius a partir de l’agressió a altres persones.

•

Ell mateix pateix les agressions d’un altre noi, dels seus germans o dels propis pares.

•

Està exposat a molta violència en els mijans de comunicació, videojocs etc. (Veure pàgina 15) Cal dir que no sempre els agressors es comporten contínuament malament amb les seves víctimes. També s’ha donat el cas de persones que es comporten normalment bé amb unes altres però que donada una certa situació en què uns altres nois intimidin a la víctima, ells s’afegeixin per burlar-se`n. Això és degut a que la pressió del grup, sobretot a l’adolescència, provoqui que hi hagin certs canvis al tarannà de les persones i que no siguin plenament conscients del mal que estan fent i que s’ho prenguin com una petita broma. Una vegada analitzat el perfil psicològic de l’agressor, podem també classificar diferents categories d’agressors segons la seva situació intel·lectual i la seva experiència. Parlarem dels següents: •

Agressors intel·ligents, es caracteritzen per ser populars, per tenir un bon expedient acadèmic, per ser admirats socialment i per tenir l’habilitat d’organitzar a les persones que els envolten amb la finalitat que compleixin les seves ordres. Aquests alumnes tenen un gran poder sobre els professors i altres alumnes i l’utilitzen com a arma per atacar a la víctima. La part positiva d’aquests tipus d’agressors és que al llarg de la seva educació en secundària, maduren i canvien a millor amb certa facilitat. Per una altra banda com a desavantatge ens trobem davant d’una categoria d’agressors que són els més difícils d’identificar.

•

Agressors poc intel·ligents, es tracta d’individus que tenen un comportament antisocial i de risc. Aquestes persones intimiden i aterren als seus iguals. El seus expedients acadèmics poden haver estar afectats per experiències socials que han provocat aquest tipus de conducta. Es pot considerar que totes les persones que el recolzen es troben obligades a fer-ho per por. Se senten molt frustrats i veuen el món d’una manera negativa, ja que les seves experiències estan plenes d’errors, rebutjos i falta d’habilitat per comportar-se en societat; conseqüentment busquen descarregar la - 20 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat seva ràbia interior sobre els més dèbils. A diferència dels agressors intel·ligents, tenen uns recursos limitats, no progressen, no maduren i per tant mantindran la seva actitud conflictiva •

Agressor víctima, és el que és agressor en algunes situacions i víctima en unes altres. Quan els estudiants han estat agredits i conseqüentment se senten malament, algunes vegades intimiden als altres. En fer-ho, senten que recuperen el seu poder i deixen darrera la mala experiència. Les seves víctimes solen ser més joves o més petits que ell, i a la vegada ell és víctima de companys més grans. Les persones que els envolten, els resulta difícil tractar-los de manera justa, ja que per una banda poden arribar a ser molt cruels amb les seves víctimes, però per un altra són tractats cruelment pels seus agressors. D’aquesta manera ens trobaríem davant de la pitjor categoria d’agressor: són els que tenen major proporció de comportaments problemàtics i símptomes depressius, menor autocontrol, menor competència social i són els menys capaços de establir amistats positives amb els seus iguals.

5.2 Víctimes Qualsevol persona, a qualsevol lloc, que mostri alguna vulnerabilitat i no disposi del recolzament del grup, es pot convertir en una víctima del “bullying”. Aquestes variables no són fixes, així una persona molt segura de sí mateixa pot ser molt vulnerable en un altre context. Aquesta és la raó per la qual els nens que estan exposats a una situació de canvi d’escola, ja sigui per la pròpia transició de primària a secundària, com pel canvi d’escola per altres factors, estaran exposats a una situació de major risc. En general les víctimes coincidint amb els seus agressors són persones insegures però es diferencien en què sembla que no es puguin defensar soles i no s’autovaloren. La personalitat de la víctima podria quedar resumida amb les següents característiques: •

Personalitat insegura.

•

Baixa autoestima (causa y conseqüència de la violència escolar).

•

Alt nivell d’ansietat. - 21 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Dèbils, submisos.

•

Introvertits i tímids, amb dificultats de relació i d’habilitats socials. Pràcticament no tenen amics i generalment estan sols.

•

Immadur per la seva edat.

•

Incapacitat d’afrontar els problemes, encara que siguin poc seriosos. Això ho provoca la indefensió apresa a partir de que la seva autoestima quedi afectada desprès de viure alguna escena conflictiva per part dels seus companys i que acabi considerant-se víctima abans de ser-ho.

•

Com a conseqüència dels trastorns psicològics que li comencen a aparèixer, la víctima tracta d’escapar-se de l’agressió amb malalties imaginaries o provocades que poden finalment derivar en trastorns psiquiàtrics.

L’aspecte físic és un factor que influeix en part a que comencin les agressions, encara que no en sol ser la causa directa, no obstant és l’arma que utilitza principalment l’agressor per ficar-se amb la víctima i explotar així les seves característiques diferenciadores, ja que aquesta no pot fer res per canviar la seva aparença. Destaquen els següents trets característics: •

Menys forts físicament.

•

Trets que els fan diferents dels altres: o Ulleres o Obesitat o Color del cabell o Grandària o defecte d’alguna part del cos o Sexe

•

Formen part d’una minoria (tribus urbanes, races, orientació sexual...)

Les víctimes també solen tenir un entorn social i familiar característic: •

Sobreprotecció familiar

•

Persona depenent i enganxats a la casa familiar. - 22 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Dificultat en fer amistats i per tant, en el moment que troben algú, creen llaços de gran dependència fins arribar al punt d’obeir completament a l’altre persona encara que no hi estiguin d’acord . Això crea una gran vulnerabilitat social i el predisposa a la submissió i a la victimització.

•

Poca popularitat a la classe, això dóna lloc a què aquesta persona no tingui un grup que el pugui protegir i recolzar. Aquesta situació d’aïllament social, de soledat, pot provocar por a la víctima que indirectament predisposarà als seus companys contra ell.

Una vegada analitzat el perfil psicològic de les víctimes, podem també classificar diferents categories de víctimes segons la seva reacció davant l’agressió. Parlarem dels següents: •

Víctima passiva, té poca defensa, és la que esta totalment sola i la que ocupa el lloc més baix dins de la jerarquia social. Reacciona amb molta por davant les agressions. Existeix una tendència dins d’aquest grup de víctimes a culpabilitzar-se de la seva situació, a més de negar-la perquè la considera vergonyosa. Conseqüentment tardarà més en denunciar el que li esta passant.

•

Víctima activa/provocadora, té una tendència impulsiva, no sap actuar de la manera més apropiada: són persones immadures, que molesten . En alguns casos, no tenen intenció de molestar, sinó que simplement no han entès com han de comportarse. Altres vegades provoquen intencionadament als seus companys per buscar la seva atenció, arriben a preferir l’atenció negativa que a no rebre cap . Això pot provocar tres reaccions, una seria la reacció adversa dels seus companys, que el considerarien un pesat i acabarien ignorar-lo, això faria que no tingués suport social per a possibles futures agressions. La segona seria la d’enfrontament dels companys davant d’aquestes conductes provocadores i acabarien agredint-lo. Finalment també es podria donar el cas de que els companys busquin que la víctima comenci a provocar només per riure i burlar-se d’ell. Aquesta categoria té com a desavantatge

•

Víctima agressor, té les mateixes característiques que l’agressor víctima. (veure pagina 20)

- 23 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat Cal tenir en compte, que tot això no és una ciència exacta, d’aquesta manera, podem trobar casos d’algunes persones que actuen com a agressors durant un o dos anys i que desprès ho deixen de fer. Pot succeir també el contrari: persones que són víctimes d’agressors quan són joves i en el moment que creixen i adquireixen més confiança amb sí mateixos es converteixen en agressors. Alguns nois actuen com agressors amb una sola persona como si tinguessin el seu propi “sac de boxejador” per colpejar.

5.3 Testimonis Els testimonis són un grup que juga també un paper força important dins d’una situació de “bullying”. Ells són els que poden permetre o no que el “bullying” continuï; sense la participació positiva dels espectadors no existeix gairebé cap solució per a la violència escolar, ja que els agressors només poden exercir violència si els espectadors el recolzen amb la seva passivitat. Per canviar la dinàmica d’intimidació, només cal que els testimonis manifestin el seu recolzament per la víctima. Dins d’aquest grup també podem trobar diferents categories: •

Amics íntims dels agressors, aquests solen participar activament dins de la situació violenta, fins i tot arriben a agredir també a la víctima.

•

Reforçadors, aquests també recolzen l’agressió, però d’una manera menys visible, són els que inciten a l’agressor a que molesti la víctima. Aquestes persones senten algun tipus d’excitació en veure una baralla.

•

Neutres, són els que intenten no cridar l’atenció però a la mateixa vegada toleren l’agressió i no fan res per aturar-la.

•

Defensors, en alguns casos no existeixen, són els que defensen la víctima i fan el possible per que no torni a patir una agressió.

- 24 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

6.Conseqüències sobre la víctima (símpto-mes de la víctima) Les conseqüències del “bullying” són moltes i en ocasions poden ser d’alta gravetat. Aquestes varien en funció de la víctima. Les més comunes

són

les

següents:

davallada

de

l’autoestima, actituds passives davant de gairebé tot, trastorns emocionals, problemes psicosomàtics, depressió, ansietat, pensament suïcides, aparició de fòbies de difícil resolució... També cal afegir la pèrdua d’interès per qüestions relatives als estudis que poden desembocar al fracàs escolar. Hi ha una sèrie de conductes o detalls que ens poden fer sospitar que un noi està patint violència escolar; això no obstant cal analitzar bé el cas perquè de vegades aquests fets són deguts a altres factors. Els indicis que ens fan detectar una víctima són els següents: –

Variacions d’humor.

–

Trastorns del son (malsons, terror a la nit).

–

Enuresis.

–

Temors inexplicables a altres nois.

–

Rebel·lió constant contra les normes.

–

Pors irracionals.

–

Agressió als seus germans/companys/a sí mateix.

–

Canvis sobtats en el rendiment escolar.

–

Mentides. - 25 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat –

Dolors abdominals.

–

Delinqüència.

–

Trastorns en l’alimentació.

–

Aparició d’hematomes.

–

Arriba freqüentment a casa amb la roba estripada.

–

Si comenta que li roben les coses o si perd constantment les seves pertinences.

–

Si deixa de veure els que suposadament eren els seus amics i passa moltes hores sol.

–

Si es mostra més callat i distant de la família.

–

Si evita sortir de casa.

–

Si no vol fer el trajecte fins a l’escola sol.

–

Si abandona sense raó les activitats que abans li agradaven.

–

Si manifesta angoixa quan parla de l’escola.

–

Si ha perdut interès pels jocs, passatemps i altres distraccions.

–

Si demostra un descuit poc usual de la seva aparença personal.

–

Si manifesta grans canvis en la seva personalitat.

–

Si mostra una dificultat major a l’habitual per concentrar-se.

- 26 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

7. Escenari del “bullying” Tot i que el “bullying” es pot produir en qualsevol lloc, hi ha certs contextos que solen ser idonis i comuns per a realitzar un acte de violència escolar. També hi ha una correspondència entre cada tipus d’agressió i un escenari determinat: En general la classe és el lloc més habitual per ridiculitzar els companys amb insults, burles... En aquest indret també predominen accions com robar o fer malbé el material de la víctima. Contràriament, al pati destaquen les exclusions del grup (en jocs, conversacions...) i les agressions físiques, tant provocades per una sola persona com per un grup nombrós d’alumnes. Els lavabos, són l’indret perfecte per amagar coses, i on podem trobar diversos tipus de conductes tals com: parlar malament del companys, ignorar-los, pegar-los... Però la més característica és la de l’amenaça i la d’intimidar. Finalment les amenaces amb armes (que es donen amb baixa freqüència) quedarien situades fora del recinte escolar on també es poden arribar a produir totes les agressions esmentades anteriorment. Cal destacar que els espais públics on es produeixen amb més predomini les agressions són els que no són reconeguts com a propis pels membres de la comunitat escolar. Aquests inclouen: vestíbuls, passadissos, la cantina, els lavabos, l’entrada de l’escola i les rutes de casa fins l’escola. El personal de l’àmbit educatiu creu que no entra dins de la seva responsabilitat perquè se situen en àmbits fora de l’aula pròpiament dita, això fa - 27 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat que tot i ser conscients de l’afinitat que tenen aquest indrets per a que es produeixin possibles casos de violència, no li dediquin l’atenció ni l’actuació necessària.

8. La dinàmica del “bullying” L’espiral descendent, (següent figura2) és un bon model per comprendre el funcionament i la dinàmica que assoleix el “bullying”; a més, ens il·lustra d’una manera senzilla i esquematitzada els efectes que provoca el “bullying” a curt, mitjà i llarg termini. Aquest passa per cinc etapes:

Les cinc etapes

La persona que intimida

La víctima de la intimidació

L’espectador

Comprendre la dinàmica Adaptació i no de la classe i identificar consciencia que les potencials víctimes pot ser objecte d’intimidació

Adaptació a l’escola. Té indicis (físic, altres signes) de que no és vulnerable a l’agressió

Etapa 2: Provar la temperatura de l’aigua

Petits actes simbòlics d’intimidació. Aconseguir el recolzament del altres

Se sent incòmode, però pot retirar-se i donar cert recolzament a l’agressió.

Etapa 3: Succeeix quelcom més important

L’agressió es torna físicaSe i sent inútil i culpable de Experimenta un la psicològica es més les agressions. També pot sentiment de impotència greu. Es desvaloritza la pensar que ja pararan o quei culpabilitat per no víctima, (és una nonomés ho fan per diversió intervenir persona)

Etapa 1: Mirar i esperar

Etapa 4: La violència escolar puja de to.

Etapa 5: Les A.V.E s’estableixen definitivament

No afronta els actes simbòlics. Se sent malament, però espera que les coses no empitjorin.

També persegueix a la S’adona que l’agressió és La intimidació forma part víctima fora de l’escola. intencionada i el de la vida i es preocupa Com no el detenen, sentiment de desesperació per defensar-se a ell adquireix una idea i la baixa autoestima mateix i ignorar a la exagerada del seu poder augmenten víctima. La societat esta basada en la por. L’agressió s’expandeix El món és un lloc Dins la societat els a un àmbit més ample. horrible i insegur. individus són impotents, No es tolera i acaba en La resposta extrema i cuida de tu mateix. - 28 és - suïcidi Amira Trabsa actes delictius. final

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

_______________________________________________________________________ 2- “Espirales descendentes del acoso escolar”. Font: Sullivan (2000:38)

Bloc B: “Praxis” 9. Conclusions extretes de la xerrada sobre "Bullying" dirigida als pares de l'I.E.S. El passat 1 d’abril del 2008 es va dur a terme a l’institut una petita reunió, organitzada per l’associació PAEF (pla d’acció escola família), destinada als pares i mares dels alumnes per informar i contestar possibles dubtes sobre aquest assumpte. Vaig assistir a la reunió com a activitat prèvia per conèixer en termes generals el concepte de “bullying”, a més d’aprendre els diferents aspectes que hi van relacionats. La participació no va ser gaire bona (tenint en compte que en tot el barri només es van realitzar dues reunions com aquesta); hi van assistir uns 25 pares aproximadament. Tot i així, els assistents estaven força interessats en el tema. La explicació va ser clara i entenedora: es va començar definint amb poques paraules que era el “bullying” i a continuació es van citar i explicar cada tipus d’agressió que podia arribar a patir la víctima. A més es va fer una classificació sobre quines podien ser les pitjors agressions que podria arribar a patir un alumne/a. Segons el grup on l’agressió estigués classificada (psicològica o física) es parlava de les diferents conseqüències que poden arribar a recaure sobre la víctima. També es van citar diferents especialistes que s’havien dedicat a l’estudi de la violència escolar a Espanya, destaquen els següents: •

Rosario Ortega, catedràtica de psicologia en una universitat de Córdoba, que des de fa 20 anys està fent un estudi sobre la violència dins de les aules. - 29 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i professora del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. És assessora de nombrosos projectes municipals i universitaris, responsable de l’observatori de la violència a les escoles i col·laboradora en diversos projectes a Brussel·les i Brasil.

•

J.A. Medina Torres, professor d’institut, que també es va dedicar a la investigació i al tracte amb casos de violència i agressions escolars.

A partir dels estudis que van aportar els anteriors especialistes, es van donar unes dades sobre la quantitat de “bullying” que es produeix a Espanya, es parlava de que un 4% de la població d’entre els 10-15 anys pateix algun tipus d’agressió escolar. També es va fer una diferenciació de la violència entre nois i entre noies, ja que en la primera hi predominen les agressions físiques i d’exclusió, en la segona hi abunden les verbals, les d’insult i les de fer quedar la víctima en evidència. A continuació, es va parlar dels diferents símptomes que ens podien fer sospitar que un alumne està patint algun tipus de violència escolar o que un alumne pot ser un possible agressor. Finalment es va obrir el debat a possibles preguntes que tinguessin els pares. He notat que els pares estaven molt desorientats, fins i tot aprofitant que jo era allà, em van demanar consell. Molts pares em van exposar situacions hipotètiques del estil de: si m’adonés que el meu fill pateix “bullying” què hauria de fer? Tu què preferiries, que parlés amb tu o que actués directament? I si fos agressor?... Jo vaig contestar des del meu punt de vista i d’una forma totalment subjectiva, però que alhora va coincidir amb el que deia l’especialista que també ajudava a contestar a les preguntes. M’ha semblat una bona experiència assistir a aquesta reunió, m’ha ajudat a comprendre els conceptes bàsics relacionats amb la violència i les agressions escolars, a més ho vaig fer d’una forma entretinguda ja que es podia participar dins del debat. Per un altra banda, vaig arribar a la conclusió que aquest tipus de reunions, tot i que estan especialment destinades als pares, també podrien estar dirigides als alumnes perquè em sembla una bona manera de fer conscienciar de com pot el “bullying” arribar a ser un problema realment greu.

- 30 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

10. Treballant la pel·lícula “Cobardes”3 10.1. Sinopsis Gaby és un noi d’onze anys que té por d’anar a l’escola, això és degut a en Guille, un company d’institut que lidera un grup d’agressors i que a la vegada té por de defraudar les expectatives que té d’ell el seu pare. Els pares d’en Gabí també tenen les seves pors: en Joaquim, el pare tem perdre el seu treball en una empresa d’alarmes, i Merche, la mare, té por destrossar la seva família. Al pare d’en Guille, en Guillermo, li espanta el poder que l’envolta ja que ell és polític i Magda la mare d’en Guille té inquietuds per la ignorància que té respecte al seu fill. L’únic personatge que sembla no tenir por a res és en Silverio, el propietari d’una pizzeria i que és l’únic que està al corrent de la situació d’en Gabi. És gracies als seus consells que un dia en Gabi decideix acabar amb la seva situació i planifica un parany perquè no tornin a molestar-lo. Aquest pla consistia en gravar en Guille mentre el pegava per després amenaçar-lo, dient que ho diria als seus pares. Una vegada en Gaby va arribar al seu objectiu, es va convertir en agressor d’un altre company de classe.

10.2. Anàlisi de la pel·lícula En aquesta pel·lícula queden reflectits molts conceptes tractats anteriorment. Així, no - 31 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat només veiem el relat d’un simple cas de “bullying” sinó que podem observar uns molt ben torbats perfils i entorns dels personatges: un físic peculiar per part de la víctima, la qual no té quasi amics, un agressor intel·ligent i popular, uns pares amb molt poca comunicació familiar, testimonis passius davant de la situació violenta, uns professors, que enganyats pels resultats acadèmics de l’agressor, 3- Veure annex 17.2 no saben distingir realment qui és la víctima... També queda molt ben plasmada la idea de que el “bullying” no només engloba les agressions físiques, sinó que veiem un ampli ventall de diferents agressions que s’efectuen sobre en Gabi, tals com: insults, posar-li mots en funció del seu tret diferenciador (en aquest cas el color dels cabells), ficar a la seva motxilla objectes robats perquè els companys pensin que és un lladre, enviar-li missatges al mòbil amb connotacions de burla i fins i tot tancar-lo en un lavabo, posant la seva vida en perill, al mateix temps que una paperera crema... Cal també fer esment a com s’assenyalen totes les conseqüències que recauen sobre la víctima com a efecte de la situació que està vivint, això fa que l’espectador es consciencií i es sensibilitzi, perquè observa que el “bullying” no són unes simples baralles entre nens sinó que poden fins i tot arribar a desencadenar greus problemes psicològics. Arribats a aquest punt caldria citar l’escena en la qual en Gabi està jugant a videojocs i és tal la seva tristesa que decideix fer que se suïcidi el protagonista del joc. Aquesta anècdota és un punt simbòlic que evidencia què hagués pogut arribat a passar si la víctima no hagués pres la decisió d’enfrontar-se al problema. El final de la trama té una importància rellevant: podem veure com una vegada l’agressor

perd

el

suport

dels

seus

companys no té poder per poder continuar amb la intimidació. Un altre factor del - 32 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat desenllaç mereixedor d’esment és com sorprenent-ment, la víctima desprès d’agafar el control de la seva situació, decideix agredir a un altre company de classe. Això és una situació que es dóna força sovint en la vida real, ja que com s’ha tractat en apartats anteriors, hi ha una categoria d’agressor que és la de “víctima-agressor”, és a dir, que segons en quin context es trobi, pot ser l’afectat o el que afecta.

11. Analitzant els fulls d’incidència: Amb l’objectiu de detectar des del punt de vista dels professors si hi ha hagut algun tipus d’actitud relacionada amb el “bullying” entre els alumnes, vaig analitzar els fulls d’incidència dels mesos en curs (Setembre/desembre 2008/09) de tot els nivells de l’ESO. En general no vaig trobar molt indicis sobre un possible cas de “bullying”, encara que hi havia certs comportaments que a la llarga, si es repeteixen amb certa freqüència, podrien esdevenir casos de “bullying”. A continuació destacaré les conductes de les quals es parlava anteriorment i explicaré perquè poden a arribar a esdevenir actituds pròpies del “bullying”: •

Alumnes que llencen objectes als companys. Aquests objectes poden arribar a ser des de trossets de goma fins a les pròpies cadires. Aquesta actitud, si només passa en un determinat moment, o no sempre la pateix la mateixa persona no estaríem davant d’un cas de “bullying”, però en el cas que això es repetís amb una certa freqüència sobre una mateixa persona, podria arribar a fer mal psicològic a la víctima perquè es trobaria davant d’una persona que no para de fer-li la guitza, sense saber ben bé perquè ho fa o donant falses explicacions a perquè ho fa, que poden portar a una autoculpació que generi baixa autoestima i en casos extrems depressió. Aquestes conductes els professors les castiguen, en general, combinant amonestacions i expulsions.

•

Alumnes que s’insulten. Aquesta conducta és molt pròpia entre els adolescents, tots han insultat o han estat insultats alguna vegada, però arriba un moment en què aquesta situació recau amb molta força sobre una persona i fa que se senti agredida. Que un insult afecti o no a un alumne depèn totalment de com sigui l’individu afectat, així per exemple amb una mateixa quantitat o tipus d’insult poden fer - 33 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat reaccionar de mode desigual a dues persones diferents. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb expulsions. •

Alumnes que es barallen. Encara que solen ser disputes entre dos, a vegades s’afegeix més gent pel simple fet de que un dels que es baralla té més “popularitat” o més capacitat de lideratge dins de la classe, això provoca que la víctima visqui una situació de “tots contra un” que pot tenir clares conseqüències tan físiques com psicològiques. En els fulls d’incidència vaig trobar un cas d’agressió física que va començar per una disputa prèvia dels nois al correu electrònic, al final els nois van fer les paus i van decidir ignorar-se mútuament gracies a la intervenció d’un professor que els va fer veure que era absurd el que feien. També els va proposar anar al servei de mediació, però s’hi van negar. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb expulsions.

•

Alumnes que juguen a barallar-se. Aquesta conducta no té molt de perill, però podem sospitar que en realitat sí que s’estaven barallant de veritat, però que la víctima està tan sotmesa a l’agressor que no ha gosat dir el que li estava passant. En tal cas, estaríem davant d’un dels pitjors casos de “bullying” en el que la víctima, a més de patir les agressions, es veuria incapaç de fer arribar als altres la seva protesta sobre la situació que sofreix. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb expulsions.

•

Alumnes que amenacen. Aquestes actituds solen anar acompanyades d’insults, a vegades són simples respostes instintives davant d’una situació d’excitació, en la qual un alumne amenaça un altre perquè està molt enrabiat en aquell moment; en aquest cas seria una cosa excepcional que s’ha donat en un moment determinat. En canvi, quan les amenaces es fan d’una manera continua, poden arribar a originar una por intensa a la víctima perquè aquesta es veuria exposada a un perill que se li recorda constantment, aquest sentiment s’inclouria en el grup de les agressions psicològiques. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb amonestacions.

•

Alumnes que discriminen a uns altres. D’aquest cas només n’he trobat dos exemples en els fulls d’incidències. Per una banda, hi havia un noi que insultava a un altre per ser d’un altre país, es a dir que es dirigia a ell amb expressions xenòfobes i - 34 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat racistes, i l’altre cas era el d’un noi que es negava a fer participes a dues companyes dins d’un joc de la classe d’educació física pel simple fet que eren noies, és a dir que era una discriminació sexista. Aquestes dues actituds, com totes les anteriors, si es repeteixen reiteradament, poden arribar a molestar i a afectar psicològicament les víctimes. Aquestes conductes en general els professors les castiguen amb expulsions. Resumint, podríem dir que segons els fulls d’incidències, no es donen gairebé casos de “bullying” a l’institut, ja que els citats anteriorment són un conjunt de suposicions basades en certes actituds que poden arribar a ser perilloses. Cal dir que a mesura que augmentem l’edat hi ha menys agressions, donat que els anteriors comportaments s’han recollit sobretot en els fulls d’incidències dels cursos del primer cicle. A banda d’això, també podem observar que el tipus d’agressió que predomina és la psicològica. Per part dels professors hi ha una actitud eficaç davant d’aquestes situacions, es posen generalment expulsions, fins i tot alguns proposen als alumnes anar al servei de mediació, però sense arribar a obligar-los ja que es una decisió voluntària. També cal tenir en compte que moltes de les agressions que es poden dur a terme es realitzen fora de les aules; per tant, el professor no en pot donar constància, i a més són situacions en les quals la intervenció és difícil ja que les víctimes solen ser amenaçades amb ser agredides un altre cop si expliquen a algú la seva situació. Finalment puc afegir que els fulls d’incidències, a més d’evidenciar possibles casos de violència escolar entre alumnes, mostren que a l’institut també hi ha casos de violència escolar d’alumnes a professors; alguns d’aquests últims es veuen sovint insultats i faltats al respecte, cosa que segons com sigui el professor també el pot afectar emocionalment i provocar conseqüències psicològiques.

- 35 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

12.Qüestionari Aquí us presentem un petita enquesta, on es formulen una sèrie de qüestions sobre la vostra opinió en diferents aspectes del “bullying” escolar. Es totalment anònima. Edat____ Sexe

Home

Dona

Marca la resposta o les respostes que creus que son més adients. 1) Què entens per “bullying” escolar?

•

 Pegar constantment a una persona

•

 Intimidar constantment a una persona

•

Amenaçar constantment a una persona

•

Insultar constantment a una persona

•

Altres:_______________________________________________________________

2)Què creus que fa més mal a una persona?

•

La violència física

•

La violència psicològica

Per què?______________________________________________________________________ 3)Ordena aquestes accions en funció de quina fa més mal a la víctima. •

__Pegar

•

__Intimidar

•

__Amenaçar

•

__Insultar

•

__Exclusió (deixar de banda en el grup a una persona)

- 36 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

4)Consideres que a la teva classe hi ha algun cas de “bullying”?

Si

No

Explica el cas:_________________________________________________________________ _____________________________________________________________________________

5)Et consideres agressor?



Si

No

En cas afirmatiu contesta la següent pregunta: 6) Com vas agredir a la víctima?

•

Psicològicament

•

Físicament

Explica com ho vas fer y per què ho vas fer___________________________________________ ______________________________________________________________________________ 7) Amb quina freqüència agredeixes algú?

•

Molt sovint

•

A vegades

•

Quasi mai

8) Et consideres una víctima del “bullying”?

Si

No

Per què?______________________________________________________________________ 9)Si et consideres víctima qui es el teu agressor?

•

Companys de classe

•

Companyes de classe

•

Alumnes d’altres classes

•

Professors

•

Altres:_______________________________________________________________

10) Per què creus que t’agredeixen?

•



No ho se

- 37 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

•

 Per molestar-me

•

 Perquè soc més dèbil

•

 Per fer-me una broma

•

 Per gelosia

•

 Perquè sóc diferent

•

 Perquè els provoco

•

 Perquè m’ho mereixo

•

 Per altres raons:_______________________________________________________

11) Fas alguna cosa per evitar les agressions?

Si

No

Què fas?______________________________________________________________________ !2) Amb quina freqüència et veus agredit?

•

 Molt sovint

•

 A vegades

•



Quasi mai

13) Has estat testimoni d’algun cas de “bullying”?



En cas afirmatiu, has fet alguna cosa al respecte?

Si Si

No No

Explica que vas fer: ____________________________________________________________ _____________________________________________________________________________ 14)Amb quina freqüència veus aquest tipus de casos?

•

 Molt sovint

•

 A vegades

•

 Casi mai

15) Creus que hi ha companys que es fan les víctimes sense sofrir cap tipus d’agressió?

- 38 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

Si

No

Gracies per la teva col·laboració.

12.1. Comentari del qüestionari. L’últim dia del curs 2007/08, vaig passar per totes les classes d’ESO de l’I.E.S Bisbe Berenguer el qüestionari que havia elaborat. La participació de l’alumnat en aquesta activitat va ser força satisfactòria, així, un 69,5% dels alumnes, que correspon a 240 alumnes d’un total de 345 van contestar a les preguntes. Les preguntes lliures no van ser contestades per molts alumnes. L’objectiu en passar aquest qüestionari era saber, des del punt de vista dels alumnes, si realment es donaven casos de “bullying” dins del nostre institut; saber quin tipus d’agressions predominaven i amb quina freqüència es produïen; saber si els alumnes tenen clar el concepte de “bullying”; saber si algú se sent participant en alguna situació de maltractament escolar, ja sigui perquè se senti víctima, agressor o testimoni. Un altre aspecte que es podia determinar amb el qüestionari era si la gent considerava que hi havia “pseudovíctimes” a la seva classe, és a dir persones que es fan les víctimes sense sofrir cap tipus d’agressió. D’aquesta manera, com que els qüestionaris es diferenciaven per sexes i cursos, podríem treure conclusions de en quins cursos i en quin sexe predominaven els diferents tipus d’agressions. Un altre objectiu era el de comparar si el número de agressors i de víctimes coincidia amb el número de persones que es declaraven testimonis d’algun tipus d’agressió. En síntesi es podria dir que amb aquest qüestionari es buscava: •

El coneixement dels alumnes sobre quin concepte tenen de “bullying”.

•

L’opinió del alumnes sobre quin és el pitjor tipus d’agressió (física o psíquica).

•

El coneixement del nombre de alumnes que es consideren agressors.

•

El coneixement del nombre de alumnes que es consideren víctimes.

•

El coneixement del nombre de alumnes que declaren ser testimonis.

•

El tipus d’agressió que havia patit/efectuat/testimoniat. - 39 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

La freqüència amb la que l’havia patit/efectuat/testimoniat.

•

Consideració per part dels alumnes de possibles “pseudovíctimes”.

•

La relació entre edat/sexe i el tipus d’agressió que es patia/efectuava/ testimoniava.

•

La relació entre nombre d’agressors/víctimes amb el nombre de testimonis.

12.2. Conclusions del qüestionari A partir dels qüestionaris ja omplerts pels alumnes, vaig elaborar una sèrie de gràfics (veure annex 17.1) en funció dels objectius als quals volia arribar, a més d’anotar els casos o els comentaris que em van semblar més impactants. A continuació se citen les conclusions obtingudes, a més de l’al·lusió a algun cas mereixedor d’esment.

12.2.1. Conclusions sobre el coneixement dels alumnes del concepte de “bullying”. •

Els alumnes de 1r, 3r i 4t d’ESO tenen força clar el concepte de “bullying” perquè la gran majoria d’ells consideren que totes les agressions citades poden donar lloc a una situació de “bullying”.

•

Els alumnes de 2n no tenen clar el concepte de “bullying” ja que les agressions queden bastant equiparades.

•

L’opció de pegar va ser molt escollida entre els alumnes del primer cicle.

•

En general es considera que intimidar i amenaçar no són conductes pròpies del “bullying”.

•

Les opcions més votades van ser: “totes” i “pegar”

•

En general les noies tenen més clar el concepte de “bullying” que els nois.

•

Mentre que els nois escullen les opcions d’agressions físiques les noies es decanten més per les psicològiques.

•

Una sèrie d’alumnes de primer van contestar que el “bullying” era segons ells “una forma d’ajudar a la gent” deixant clar la ignorància absoluta del terme. - 40 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

En el moment de passar l’enquesta vaig haver d’explicar en diverses ocasions el significat de “bullying” per desconeixença del mot, sobretot en els primers cursos.

12.2.2. Conclusió sobre l’opinió del alumnes de quin és el pitjor tipus d’agressió. •

A mesura que augmenta l’edat, opinen que són pitjors les agressions psicològiques.

•

En general els nois voten més les agressions físiques que les noies.

•

En total hi ha una gran majoria que escull la psicològica (72%)

•

Cal fer esment que aquesta pregunta la vaig formular de dues maneres diferents a la segona i la tercera qüestió, fet que em va fer evidenciar clares contradiccions: hi havia molta gent que a la segona pregunta escollien com a pitjor agressió la violència psicològica alhora que a la tercera pregunta contestaven que la pitjor era pegar. Això es podria explicar si suposem que els alumnes sí que tenen el concepte abstracte que les principals i més doloroses agressions del “bullying” són les psicològiques, però a l’hora de posar en pràctica aquesta idea no ho fan i escullen instintivament les conductes físiques.

•

Alguns alumnes argumentaven la seva elecció a favor de la violència psicològica afirmant que aquesta, al contrari que la física, dura per tota la vida, és a dir, que pot provocar algun trauma psicològic que et faci canviar per sempre; altres afegien que en la psicològica, a més del fet que et fan mal els altres, també et fas mal a tu mateix, ja que et fa creure coses que no són realitat. Per contra els que defensaven com a pitjor violència la física ho argumentaven dient que la psicològica es pot ignorar.

12.2.3 Conclusions sobre els possibles testimonis •

Hi ha gran diferència d’opinions entre els nois i les noies.

•

En general la majoria afirma que no hi ha casos de “bullying” a la seva classe (61%) - 41 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Aquesta pregunta també la vaig realitzar de dues maneres diferents (4 i 13) i vaig trobar certes discordances. Ningú considera que hi hagués casos de “bullying” a la seva classe, no obstant sí que es declaren testimonis d’algun cas d’agressió escolar.

•

La majoria d’alumnes que es declaren testimonis no han fet res per solventar la situació conflictiva.

•

La majoria afirmen que la freqüència amb què han vist les agressions és mitjana.

•

No concorda la quantitat d’alumnes que es declaren agressors/víctimes amb el numero de testimonis.

12.2.4 Conclusions sobre els possibles agressors. •

Quasi ningú es declara agressor (només un 8%)

•

Hi ha més agressors masculins que femenins.

•

En el primer curs es on trobem més agressors

•

En general agredeixen de forma física, encara que també hi ha casos d’agressions psicològiques o ambdues a la vegada.

•

Hi ha alumnes que es consideren agressors del “bullying” només perquè han agredit o insultat algú d’una manera puntual i excepcional.

•

La causa majoritària per la qual agredeixen els alumnes és perquè se’ls ha insultat prèviament, ja sigui per causes racistes, com per causes de diferències entre tribus urbanes.

•

Hi ha algun alumne que justifica la seva conducta contestant: “ Perquè no entenc com pot haver gent tan tonta” (sic)

•

Hi ha alumnes que justifiquen la seva conducta dient que és només es una broma.

•

Un cas que em va sorprendre molt va ser el d’un agressor que afirmava: “l’he filmat i li feia xantatge dient-li que si no em donava 10€ posaria el seu vídeo al youtube” (sic) - 42 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

No coincideixen el nombre de persones que es declaren agressors i el nombre de víctimes (hi ha menys agressors)

12.2.5 Conclusions sobre les possibles víctimes. •

Només un 12% dels alumnes de l’IES es declaren víctimes.

•

La diferència entre víctimes nois i noies varia segons el curs: a primer, segon i a quart són més nois que noies en canvi a tercer és a l’inrevés.

•

Concordant amb el recompte d’agressors, on hi ha més víctimes és a primer.

•

En general abunden les víctimes d’agressions psicològiques, cosa que es contradiu amb el resultat dels agressors, on la majoria declara que agredeix de forma física. Això és degut segurament al fet que els agressors psicològics no consideren que el que fan és agressió pel simple fet que la seva agressió no deixa marques visibles.

•

La gran majoria de les víctimes se sent agredida per els seus companys (i no companyes) de classe. Aquest fet coincideix amb la conclusió anterior en què es veia que hi havia més agressors masculins que femenins.

•

També hi ha alumnes que se senten víctimes d’algun professor, del qual no citaré el nom per no crear possibles futurs conflictes.

•

També hi ha víctimes d’alumnes que no pertanyen al mateix grup.

•

Quan es pregunta a les víctimes sobre quina creuen que és la raó per la qual són agredits tenen les següents hipòtesis: (ordenades per ordre decreixent del nombre d’alumnes que les han escollit) o Per molestar. o Per fer bromes. o No ho sé. o Per ser diferent. o Perquè els provoco. o Per gelosia. o Perquè m’ho mereixo. Podem diferenciar en aquestes respostes tres clares actituds: per una part tenim la víctima que culpa totalment als altres de la seva situació, per un altre tenim una - 43 Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat víctima que desconeix totalment perquè es agredida i finalment el cas en què la víctima s’autoculpa del que li està passant. •

No coincideixen el nombre de persones que es declaren víctimes amb el nombre d’agressors (hi ha més agressors).

•

La majoria de les víctimes no han fet res per solucionar el seu problema i les poques que han reaccionat han demanat ajut als seus pares o als professors

•

La freqüència amb la que se solen produir les agressions és alta

•

Un cas mereixedor és el d’una noia que com que va patir “bullying” durant la primària ara té por de parlar amb la gent i està sempre sola.

13. Projecte d’actuació: prevenció i teràpies. 13.1 Presentació Si dins de l’àmbit escolar trobem un personal educatiu disposat a actuar en grup i de forma planificada, és evident que resultarà més fàcil ensenyar als alumnes a actuar d’una forma no violenta i a solucionar els possibles conflictes que puguin aparèixer. Aquesta és la raó per la qual cal dissenyar un projecte d’actuació per tal d’intentar pal·liar o acabar amb les possibles conseqüències que pugui tenir el “bullying”. D’aquesta manera, a continuació presento un pla que quedarà dividit en dues parts ben diferenciades. Per una banda, l’actuació de prevenció, és a dir totes aquelles activitats que es podrien fer per evitar que comenci un cas de violència escolar, i per una altra banda, l’actuació de teràpies, és a dir el conjunt d’activitats per tractar un cas que ja hagi començat i intentar aturar-lo.

13.2 Prevenció 13.2.1 Als alumnes: - 44 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat Consistirà en un conjunt de tutories per treballar en grup amb la finalitat d’instruir uns alumnes que rebutgin la violència com a solució als conflictes. Primerament intentarem que assoleixin les següents idees: •

En la classe ens hem de sentir tots respectats.

•

Tots treballem junts.

•

Els problemes dels altres també ens afecten a nosaltres.

•

Hem d’acceptar les nostres diferències.

A continuació es tractarà el terme de “bullying” directament: •

Ensenyar-los el concepte d’A.V.E

•

Conscienciar-los del fet que es produeix en un àmbit molt proper.

•

Sensibilitzar-los de totes les conseqüències que el “bullying” pot ocasionar.

Tot això es portarà a terme amb: 1. Xerrades realitzades pels mateixos professors o per entitats socials. És recomanable que es faci amb la supervisió d’un especialista (psicòlegs, pedagogues...). On s’expliqui amb claredat i simplicitat totes les idees i els conceptes que han d’assolir els alumnes i s’han esmentat anteriorment. És important que els alumnes participin activament en aquestes reunions per tal de despertar el seu interès: ja sigui amb preguntes, fen que representin una situació de “bullying”... 2. La sensibilització i la conscienciació de l’alumnat es farà mitjançant una sèrie de material audiovisual: •

Treballar la pel·lícula “Cobardes” (Veure pàgina 30 i annex 17.2) és una manera entretinguda i eficaç de fer que els alumnes es posin en el paper de la víctima.

•

Treballar la cançó “Nothing to lose”(Billy Talent) (veure annex 17.1) i observar el seu videoclip4. També pot arribar a ser una bona feina de sensibilització ja que podem lligar l’interès que tenen els adolescents per la música amb les característiques del vídeo citat.

13.2.2 Als pares: - 45 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat S’organitzarà per mitjà de l’escola de pares reunions destinades al tractament del “bullying”. Aquestes reunions atendran possibles dubtes que tinguin els pares a més d’indicar-los com educar el seu fill/a per a què estigui a favor de la resolució de conflictes d’una forma pacífica. També cal indicar als pares les característiques que han de fer que sospitin de que el seu fill/a sigui víctima o agressor de “bullying”.

13.2.3 Als professors: •

Rebre per part d’un especialista les directrius per poder realitzar les tutories antiviolència.

•

Augmentar la seva supervisió en tots els àmbits de l’espai educatiu.

•

Establir reunions amb els pares per a possibles inquietuds d’aquests.

•

Establir regles a la classe contra el “bullying”: clarificacions, elogis i sancions.

•

Conscienciar i sensibilitzar sobre els efectes del “bullying”

•

Estudiar les característiques per detectar una víctima o agressor del “bullying”

_______________________________________________________________________ 4-Per veure video online anar al següent link: http://es.youtube.com/watch?v=F3Y1oxMM6vI&feature=channel_page

13.3 Actuació/Teràpies 13.3.1 Detecció del problema. Des del professorat: •

Observar detingudament la conducta dels seus alumnes, sobretot com es relacionen entre ells.

•

Relacionar, si es dóna el cas, les característiques estudiades de la víctima i agressor amb un determinat alumne.

Des de l’alumnat: •

Si és testimoni: notificació immediata als adults de la situació del company que està patint “bullying”.

•

Si és víctima: ser conscient que es troba en una situació anormal, i iniciativa per buscar solucions. - 46 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

Des de la família: •

Relacionar les possibles anomalies del fill/a amb les característiques que determinen que una persona està patint o efectuant “bullying”.

13.3.2 Avaluació de la situació. Analitzar en quina etapa (veure pàgina 27) es troba el cas que estudiem i la seva gravetat, i en funció d’aquests factors aplicar posteriorment la teràpia adequada.

13.3.3 Actuacions/Teràpies. Als participants: •

Parlar immediatament i individualment amb l’agressor, per fer-li veure que el seu comportament és inacceptable, exigir-li un comportament conforme amb el codi de conducta educativa. Informar-lo de les sancions que se l’imposaran, del privilegis que se li retiraran i de que es notificarà als seus pares. Assegurar-li que no es permetrà que continuï fent mal al seu company, i que es recorrerà a l’expulsió o a la denuncia si es necessari.

•

Parlar immediatament i individualment amb la víctima, per fer que reconegui la seva situació. Analitzar la víctima psicològicament per veure si la violència ha tingut conseqüències sobre la seva salut. En cas afirmatiu portar-la a un psicoterapeuta per a que apliqui la teràpia adequada. Proporcionar-li activitats i grups on pugui fer amics i aprendre habilitats socials. Dedicar-li especial atenció a la seva afectada autoestima.

•

Un altre mètode d’actuació és la mediació, que consisteix en reunir els agressors i la víctima, amb dos companys més que fan de mediadors i que coordinen la trobada. Allà es parla pacíficament del conflicte i s’intenta arribar a un acord per a que no tornin a succeir els fets. En general, aquesta no sol ser l’actuació més adequada per als casos de “bullying” ja que sol haver un gran desequilibri de poder entre les dues parts i això pot crear una situació intimidadora vers a la víctima per haver-la enfrontat a l’agressor/s. A més de que les habilitats de comunicació i expressivitat de la víctima poden estar alterades per la por que té per manifestar-les davant de l’agressor.

Als professors: •

Comunicar a l’equip directiu el que ha succeït i la nostra intervenció.

•

Fer un minuciós seguiment de la conducta de l’agressor i reforçar la seguretat de la víctima. Oferir a l’agressor opcions de reeducació. Posar-li com a condició indispensable, si vol continuar els seus estudis al centre, que completi cursos de - 47 Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat prevenció de la violència on pugui reduir la seva conducta agressiva i on pugui desenvolupar empatia pels altres. •

Informar als pares i dissenyar amb ells l’estratègia adequada.

Als pares: •

Si són pares de víctima: o Promoure l’aprenentatge de habilitats socials del fill/a. o Donar-li recolzament psicològic especialitzat. o Parlar del problema obertament. o Posar-se en contacte amb l’escola per planificar una solució. o Si el cas és molt greu, canviar el fill d’escola. o Augmentar el diàleg amb el fill/a, estar més temps amb ell.

•

Si són pares d’agressor: o Detectar, parar i prevenir la violència domèstica. o Rebutjar qualsevol programa televisiu o joc violent. o Posar-se en contacte amb l’escola per planificar una solució. o Dir al fill/a que no toleraran la seva conducta i que no acceptaran justificacions possibles. o Fer-li veure les repercussions sobre la víctima , exigir-li que li demani disculpes sincerament i que li compensi els danys que li ha pogut causar. o Imposar càstigs adequats i treure privilegis. o Augmentar la supervisió i el diàleg amb el fill/a, estar més temps amb ell. o Donar recolzament psicològic especialitzat per l’agressor.

- 48 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat

14. Conclusions •

Les agressions escolars són el conjunt de maltractaments tan físics com verbals entre escolars de forma reiterada durant un cert temps. Per produir-se hi ha d’haver un agressor i una víctima. El maltractat queda exposat física i emocionalment davant de l’agressor, de manera que aquesta rutina acaba deixant-li algun tipus de trauma psicològic.

•

El “bullying” inclou la violència física (les agressions) i la intimidació física (amenaces, intimidacions).

•

El “mobbing” inclou la violència verbal (coacció, burla) i la violència social (Exclusió social, bloqueig social, manipulació social).

•

Denominem agressions i violència escolar (A.V.E) a la suma del “bullying” més el “mobbing”.

•

El primer psicòleg que va dedicar el seu estudis a les agressions dins del món escolar va ser el noruec Dan Olwes a l’any 1973. - 49 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

A Espanya no hi va haver estudis oficials fins al 1999, quan es va fer un estudi del defensor del menor, encara que anteriorment a Sevilla s’havia fet un programa educatiu de prevenció d’A.V.E.

•

Per estudiar els diferents tipus d’agressions, cal tenir en compte que el més important no es l’acció en sí mateixa, sinó els efectes que poden produir aquestes entre les seves víctimes.

•

La visibilitat de la violència escolar és comparable a la d’un iceberg. Només es pot veure una petita part de la seva totalitat, tan sols es pot demostrar que hi ha agressions quan són físiques, quan en realitat la major part de la violència es fa psicològicament.

•

Les agressions que es donen més habitualment dins d l’àmbit escolar són: violència física, bloqueig social, coacció, intimidació i manipulació social.

•

L’agressivitat representa la capacitat de resposta del organisme per defensar-se dels perills potencials procedents de l’ exterior.

•

La violència té un fi destructiu sobre les persones i els objectes i suposa una profunda disfunció social.

•

El conflicte és una situació entre dos i més parts que tenen la perspectiva que els seus punts de vista son incompatibles, és una cosa circumstancial a la vida, quelcom natural i per tant inevitable.

•

Les persones utilitzen la seva agressivitat per poder resoldre els conflictes i no tenen perquè haver de resoldre’s amb violència.

•

La conducta agressiva està condicionada per les idees, els sentiments i les tendències de comportament d’una determinada persona.

•

La violència és un problema de poder.

•

La violència sempre és instrumental, sempre busca algun propòsit, ja sigui material, emocional, o per pur plaer (cas dels psicòpates).

•

La violència és incitada directa o indirectament per una sèrie de factors, que en certa manera han condicionat que l’agressor es comporti d’una forma excessivament - 50 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat agressiva; aquests factors poden ser: biològics, personals (model polític, drogues) familiars, socials, cognitius, o ambientals (mitjans comunicació, entorn escolar, videojocs). •

En una situació d’AVE es tendeix a creure que l’agressió només és una relació d’un contra un, quan en realitat apareixen tres participants: els agressors, les víctimes i els testimonis.

•

La característica més important dels agressors és que saben com utilitzar el poder.

•

Psicològicament, els agressors solen tenir un aspecte en comú: una gran inseguretat emocional. Hi ha altres trets que caracteritzen els agressors.

•

Físicament, l’agressor pot presentar aspectes físics molt diversos; predominen el perfil de mascle forçut.

•

Els agressors solen tenir un entorn social i familiar que en certa manera els condiciona i afavoreix que es comportin d’una manera conflictiva.

•

Les persones poden arribar a canviar la seva conducta per influència del grup, sobretot a l’adolescència. Aquesta pressió del grup pot fer que agredeixin als companys sense saber ben bé que fan ja que s’ho prenen com una broma.

•

Els agressors poden quedar classificats en diferents categories segons la seva situació intel·lectual i la seva experiència, parlaríem doncs d’agressors intel·ligents, d’agressors poc intel·ligents i d’agressors víctimes.

•

Les víctimes es caracteritzen principalment per mostrar alguna vulnerabilitat i per no disposar del recolzament del grup.

•

Les víctimes coincidint amb els seus agressors són persones insegures però es diferencien en què no es poden defensar soles i no s’autovaloren.

•

L’aspecte físic és un factor que influeix en part a l’inici de les agressions, encara que no en sol ser la causa directa; no obstant és l’arma que utilitza principalment l’agressor per ficar-se amb la víctima i explotar així les seves característiques diferenciadores, ja que aquesta no pot fer res per canviar la seva aparença. - 51 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

Les víctimes solen tenir un entorn social i familiar que es caracteritza per una sobreprotecció familiar i una baixa popularitat.

•

Podem classificar les víctimes en diferents categories en funció de la seva experiència i reacció davant l’agressió, poden ser: víctima passiva, víctima activa/provocadora i la víctima agressor.

•

Que una persona sigui víctima o agressor depèn molt del context que estigui vivint, així, no podem dir de forma precisa si una persona que és agressor en l’actualitat no pugui esdevenir víctima en un futur o el cas contrari.

•

Els testimonis són un grup que juga també un paper força important dins d’una situació de “bullying”. Ells són els que poden permetre o no que continuï la situació amb la seva participació positiva d’espectadors, que sol ser la simple passivitat davant del actes de violència.

•

Trobem diferents categories de testimonis en funció de la relació que mantenen amb l’agressor o la víctima: amics íntims dels agressors, reforçadors, neutres i defensors.

•

El “bullying” provoca una sèrie de conseqüències tan físiques com psicològiques sobre la víctima.

•

En general hi ha un conjunt de trets, que ens permeten sospitar de que una persona està patit “bullying”

•

L’escenari del “bullying” és molt variat, i en funció de les característiques de l’espai es produiran uns tipus o uns altres d’agressions.

•

L’espiral descendent és un model per comprendre el funcionament i la dinàmica que assoleix el “bullying” i ens mostra de forma esquematitzada els efectes que provoca el “bullying” a curt, mitjà i llarg termini.

•

La reunió que es va elaborar a l’IES destinada als pares, va ser una bona manera d’assimilar els conceptes bàsics del “bullying” i de conscienciar els pares sobre com pot arribar a ser d’important la seva actuació per disminuir aquest tipus de problemes. - 52 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat •

En la pel·lícula “Cobardes” es veuen reflectits a partir d’un cas molts dels aspectes estudiats en aquest treball.

•

Segons els fulls d’incidència que vaig analitzar es pot determinar que no hi ha molts casos de “bullying” dins del nostre institut, tot i que hi ha conductes que a llarg termini, si es repeteixen amb certa freqüència, poden arribar a esdevenir casos de violència escolar.

•

L’enquesta realitzada ens permet observar que hi ha que alumnes que no tenen una idea molt clara de què és el “bullying”, i que hi ha molts testimonis però poques víctimes i agressors.

•

Per pal·liar i solucionar el “bullying” es pot elaborar un projecte de prevenció i teràpies.

15. Abstract The content of this research is about a dangerous violence that is developing, beyond adult’s grasp in an atmosphere that it should have to look after children’s behaviour and education. We are talking about bullying, a non-considered kind of violence that has many bad consequences for all our society. I started this investigation trying to know the basic concepts about different kinds of violence that a student can suffer. I reach this objective through a bibliographic work and by attending at an interesting parents meeting which was held at our school. Then I studied the circumstances that can influence a person to become violent, and his hypothetical psychological profile. Finally I wrote about the dynamic of the bullying, in other words, the stages that each participant of bullying lives through the aggression, and the effects on them. Once I had all the theoretical part, I started with the practical investigation to know if IES Bisbe Berenguer has cases of bullying in it classes. I prepared a questionnaire that the students answered. I also analyzed the incidence papers. At the end I pile up all the results in a statistical work.

- 53 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat As a product of the investigation, I designed a plan for the school to prevent and to solve bullying problem. Moreover, I created a web side to show to all the students and teachers the results of the investigation. Last but not least, I want to say that this work helps me to be more conscious of a big problem that I was used to see and however, I had played it down. Bullying affects all of us and we are doing almost nothing to solve it.

16. Bibliografia Llibres: ARÁN, M. Josep (2001). Et alt. Psicologia. Primera edició. Barcelona: Teide. . BEAN L., Allan.(2006).Bullying aulas libres de acoso. Primera edició. Barcelona: Graó. CEREZO R., Fuensanta. (2201) La violencia en las aulas. Primera edició. Madrid: Piràmide. . MCFARLANE. Aidan, Et alt. (2005)“Bullying”Quan els joves són víctimes i agressors. Primera edició. Alzina: Bromera. PIÑUEL, Iñaki, Et alt. (2007). Mobbing escolar. Primera edició. Barcelona: CEAC. RODRÍGUEZ, Nora.(2004) Guerra en las aulas. Primera edició. Madrid: Temas de Hoy, S.A. RODRÍGUEZ, Nora. (2006) Stop Bullying. Primera edició. Barcelona: RBA. SULLIVAN, Keith, Et alt.(2005) Bullying en la enseñanza secundaria. Primera edició. Barcelona: CEAC. BAREA, Consuelo (2005) Dossiers sobre el “bullying”

Pàgines web: http://es.geocities.com/baldomeroab/t/acoso.htm - 54 -

Amira Trabsa

T.R.: “Bullying escolar” 2n Batxillerat http://contenidos.universia.es/especiales/bullying/que-es/index.htm http://www.acosoescolar.com/ http://www.guiainfantil.com/educacion/escuela/acosoescolar/index.htm http://fete.ugt.org/PRL/portal_preventivo/riesgos/riesgos_relacionados_con_la_ergonom ia_y_psicologia/riesgos_psicosociales/Bulling/bulling.htm http://el-refugio.net/ http://www.acosoescolar.com/inicio/CISNEROSX.pdf http://www.acosomoral.org/barri1.htm http://totseduquem.bloc.cat/category/12363/33036 http://sosbullying.iespana.es/ http://psicobarri.iespana.es/ http://www.espaciotodobien.com/documentos/hostigamiento/Dinamica_Bullying_y_Psic opatologia_en_Adolescentes.pdf http://conflictoescolar.wordpress.com/category/bullying/page/3/ http://www.aapi.org.ar/Aapi/Bulliyng.pdf http://www.educa.aragob.es/iespijac/convivencia/acoso.htm

- 55 -

Amira Trabsa