Bm Khai News 6 Vayikrah

‫הגיליון השבועי לכל בני מנשה‬

Vol:06

‫בס"ד‬    

     

‫למען קידום בני מנשה‬

PARASHAT: Vayikrah. Mail us: [email protected]

                                                         Jhggh

‫ב" ב ניסן ה'תשס"ט‬

27.03.09  

                    Editorial:          Ma'aser  leh  Trumah  pek  dan  hi  kan  hrechiang  hlawm  em  aw?  Kan  hlawh  chhuah  atangte  hian  Ma'aser  K'safim  kan  pe  chhuak  ve  ngai  em  le?  A  tangkaina  leh  a  pawimawhna  tak  tak  kan  chhut  ngai  em?  Tunhma  a  enge  anih  tih  pawh  la  hre  ngailo  te  leh  a  hre  sa  te  paw'n  chiang  leh  zawk  a  kan  hriat theihna turin hei ziaktu thiam  leh  hre  takin  Ma'aser  pek    dan  chungchang  min  hlui  hlauh  mai  a,  kan va han lawm tak em!!    

   Pesakh dawn a In leh bungbel vel  tih fai dan hi hetiang khawp a chip  leh chiar hian ka lo la hre ngai teh  chiah  lova,  a  lo  va  han khirh  em  ti  r'u!! Tun kum hma lam a Kosher ve  a ka lo in ngaih thin danah te khan  ka  lo  Fail  tluan  chhuak  parh  a  lo  ni!!    Gas    chhuanchhan  te  chu  Aluminium  foil  chuan  kan  tuam  ve  bawk  e,  mahse  a  hma  in  tui  so  ah  emaw,  a  rawh  lin  in  emaw  tih  nachang  ka  lo  hre  ngai  hleinem!!  Hem  mai  a!!  Nang  pawh  I  lo  ni  ve  tho mai thei a sin!! Rabbi Gurion a  zarah  tun  tum  chu  Be'ezrat  Hashem  Kosher  deuh  zawkin  kan  hman theih phah dawn niin a lang!          'Kan  Chanchinphek  a  thu  ziak  tute  hi  an  ngai  reng  mai!!'  Tihna  rilru  pu  ru  hote  khan  ziak  tute  an  ngai tlut loh nan thu han chhuah ve  teh u'n!! A chhiar ringawt hi ani lo  ania,  han  ziah  dawn  chuan  buaithlak  ve  tak  ani!!  Ziah  tur  nei  bawk  silo  tan  chuan  a  ziak  peih  te  ziah sa chhiar mai hi a him thlak ti  r'u!!  Engkaw  lele,kan  tuanna  mual  mualah  a  dam    hauh  1 ‫עמוד‬zel  phawt  ila…Chuan...Shabbath  Shalom  leh  phawts mai u!! Chibai U le!!

                                                 Nangma tan chauh ani lo !      .‫תקריבו את קורבנכם‬.......'‫אדם כי יקריב וגו‬       In zing a miin  thilhlan Lalpa hnen a a  hlan in,Ran‐Bawng rual,Kel rual leh Beram   rual zing a mi in hlan tur ani (Leviticus 1:2).           He Torah chang hi ngun tak a han en chuan thil dik lo leh felhlel awm ang in a lang  a,  a  chhan  chu  he  chang  hi  Mi  pakhat  sawina  (singular)  in  a  in  tan  a,  nimahsela  Mi   pakhat ai a tam (Plural) sawina in a tawp leh si a,chumi chu Torah in ziak dik lo nge ni    anga,a nih dan ve tur reng tih hi kan chhui leh kan zir tur ani.         Kan Torah mithiam te chuan kan Torah  thianghlim hi famkimna tin reng a famkim   ania,  felloh  na  leh  dik  loh  na  pakhat  mah  a  awm  lo  a,Torah  a  in  ziak  reng  reng  hi  a  thlawn mai a ziak a awm lo a, zirtir leh entir nei vek a ziak ani an ti. He kan Parasha   chang  ami  hian  enge  minzirtir    neih  I  han  en  teh  ang  u.  Kan  Mithiam  te  chuan  Israel    fate hi mi chi hrang hrang,chhungkua leh hnam hrang hrang awm khawm mai kan ni lo  a,Israel hnam chu Mi pakhat ang a ngaih kanni anti.Chuvang in Kan zing a mi mipakhat    pawh  in  thil  sual  a  tih  chuan,  a  mah  tan  chauh  a  thil  sual  ti  ani  lo  a,Israel    fa  zawng  zawng te tan a thil sual ti ni in,Israel fazawng zawng te'n Pathian duh lo zawng ti a,a   dan  bawhchhia a ngaih kanni.           Chuvang in Mi tumah in ka tan ani a,ka thu thu in ka awm anga, ka duh zawng zawng  in  ka  ti  ang  a  ti  thei  lo  ani.He  kan  Torah  chang  pawh  hian,Mipakhat  in  thil  sual  atih   pawh in, a mah chauh in sual tlanna in thawina hlan lo in, mipui zawng zawng in sual    ngaihdamna inthawina hlan a ngaih thu minzir tir ani.  Rabbi Shimon Bar Yochai chuan hetiang hian tekhin thu a pe: Mi ho hi Lawng ah hian  an  chuanga,Tuipui  thuk  tak  chung  a  an  Lawng  a  len  duai  duai  lai  chuan  an  zing  a  mi   pakhat chuan  a awmna zawn  Lawngchhuat chu Hreipui in a chek ta hlawih hlawih mai  a,a thian te  chuan chutiang a thiltih an hmuh chuan, khaih khaih, engtizia nge nita ?   khatiang a kan Lawng chuan na I cheh tak chiam mai an tia,ani chuan,enge pawi in tih  vak a, in awmna ka chek hleinem, ka awmna hmun chauh a lawm ka cheh ati ve mai   a,nimahsela, a awmna a tui aluh chuan an zavaiin an pil dawn tih chu a ngaihtuah phak    hauh lo ani.          Chutiang bawk in,Mi tumah in ka tan chauh sual rawng ka bawl a,tuma tawrh tur ani  lo  a,  atuar  tu  tur  chu  keimah  chauh  ka  ni  kan  ti  thei  lo  ani.Israel  fate  chuan  In   Mawhphurhtawnna kan nei a,Ivrith chuan " ‫"כל ישראל ערבים זה לזה‬ tih ani a,chuvang  in mahni tan chauh a ngaihtuah lo in Mizawng zawng chung ah mawhphurhna kan nei  ani tih hi kan hriat tur pawi mawh em em ani.  [‫]הקלד טקסט‬               Shabath Shalom   

PARASHAT: Vayikrah.Tzav.Khol-Hamoed.Shemini.Tazriah-Metzariah.AKharei Mot-Kodashim.Emor.Bahar-Bekhukotai

"Menashe fate hi kan tranrual

chuan kan lo chak deuh deuh ang"

                                        Pesach Halakhot Khametz nen kumtluana insilo a kan hmang thin a nih chuan    silfai mai a tawk thung.Bungbel reng reng kan Kosher hnu ah,                                    Thuk  ‫תנור‬  Kosher dan :  kumtlana kan hman Nawhfe hmang te leh thlengsilna Sahbon        Pesach  tan  a  Kosher  bik  lo  te  hmang  in  silfai  thiang  ani  lo  1) Thuk kum tluan a kan hman chi Pesach ah kan hmang duh  a,chuvang in fimkhur tak in kan dah hrang tur ani.    anih chuan hetiang hian tih Kosher theih ani ang:    Thuk  chu  thilsilfaina  chi  Ekonomika  emaw  Fantastik      emaw,eng  Khomer  pawh  a  fai  deuh  a  silfai  tur  ani  a,Thuk                    ‐ MAASER PEK DAN (Bait Sheni hun laiin)  bang  a  bawlhlawh  kai  leh  thil  per  bal  leh  Bal  khawn  zawng                                                                                           Moshe Ilan.  zawng te chu silfai vek tur ani a.          2)  Darkar  24  chhung  hman  miah  loh  in  dah  tur  ani  .Chumi  1. Truma leh Maaser pek hi  Israel ram chhung ah chauh tih a  hnu ah chuan Thuk chu a sa thei angber in On a,darkar khat  ni a, tin, a titu chuan a thil tih a chu a awmzia a hre tur a niin,   emaw, darkar hnih emaw vel  chhung On tur ani.  awmzia a neih tir tur a ni a, a pek zat bituk te, a dahna hmun    tur te , a pekna chhan te chu a hre thiamin a hre vek tur a ni      A chung a kan han ziah tak te khi Tanur Kosher dan ani a,  a,  chuvangin  Naupang  emaw  ,  Mipangai  lo  Mi  a  leh  ziak  leh  nimahsela a Tray (athleng) vel erawh chu Kosher dan a buai  chhiar thiam lo leh Shabat serh lo mi leh Zu leh thil rui chuan   thlak a vang in Kosher ani ngai lo a,chuvang in Pesach bik a  a  pe  thiang  lova,  chutiang  mi  chuan  a  lo  pe  a  nih  pawh  in  a    mi  chauh  hman  tur  ani.  Tin,Tanur  a  Bel  chhuanchhan  (Bel  thil tih ve chuan awmzia a neih loh avangin rin tlak a ni lova,   chhuanna)  thir  Kosher  dan  ah  hian  tihdan  chihnih  a  awm  a Kasher lo a ni.       a,hetiang in:‐         2.  A  pek  tur  lakhran  dan  chi  hrang  hrang  te  chu  'Trumot  leh      Kan  unau  Sefardi  te  chuan  chu  a  thir  chu  Tui  so  bawrh  Maasrot'  tih  an  ni  a,  'Trumot'  (thil  pek)  te  chu  then  hnihin  bawrh  a  hnim  (‫הגעלה‬  )  kan  tih  chuan  a  tawk  mai  an  ti  then a ni a, chungte chu:‐ 'Truma Gedola' leh 'Trumat Maaser'     a,Nimahsela kan Unau Azkenazi ho ve thung chuan chutiang  Cohen  te  hnena  pek  niin,  tin,  'Maasrot'  (sawma  pakhat)  te  chu duh tawk lo in, mei a ling vur khawp a rawh ling ‫ליבון‬ kan  chu  then  hnih  bawkin  emaw,  then  thumin  emaw  then  leh   tih hmang chauh khan Kosher theih ani an ti.  niin,  chungte  chu,  'Maaser  Rishon'  Levi  te  hnena  pek,     'Maaser Sheni' mahnin Yerushalaim a ei tur leh,   'Maaser Ani'      Nimahsela  chutiang  a  ling  khawp  a  rawh  chu  a  harsat  a  miretheite hnena pek thin te chu a ni. 3.     A pek dan te hi Lo  vang  in  Tui  so  bawrh  bawrh  ah  chuan  an  hnim  hnu  ah  neitu  chuan  a  hmasa  berin    'Truma  Gedola'  (Cohen  hnena   Aluminium  Foil  ‫נייר כסף‬  in  an  tuam  leh  thin.  Gas  alh  rawn  pek)  ,  chumi  zawh  ah  ,  'Maaser  Rishon'  (Levi  te  hnena  pek)  chhuahna  kaw  te  reuh  te  te  hi  a  hma  a  mi  ang  tho  khian  chutah,  a  tawp  berah  'Maaser  Sheni'  (mahni  pual)  emaw,   Sefardi  ho  chuan  tui  chhuan  so  bawrh  bawrh  a  an  hnim  'Maaser  Ani'  (rethei  pual)  chu  a  pek  ve  leh  chauh  tur  a  ni.  chuan a tawk an ti a, Azkenazi ho chuan Mei a rawh lin angai  Hetiang  a  pek  indawt  dan  hi  'Shmot'(Exodus)  22;28  ("I  thlai   an ti.   thar  hmasa  ber  leh  i  wine  tui  tla  hmasa  ber  chu  mi  pe  tur  a      ni")    tih  in  ziak  kan  hmuh  angin,  a  pek  indawt  dan  hi  kan  ti                                  Microwave Kosher dan:  danglam tur a ni lova, kan tih danglam palh emaw chuan kan      thil tih  chuan awmzia a nei lo tihna a ni a, a Kasher lo a ni.       Microwave  kum  tluan  a  kan  hman  chi  hi  chu  Pesach  tan    Kosher  loh  a  tha  ber  a,a  chhan  chu  fai  tak  a  Kosher  theih  4.  Bamidbar(number)  18;12("Hriak  tha  ber  te,  Grep  tha  ber   anih loh vang ani.  te, Buh tha ber te,  Rah hmasa ber L‐lpa tan a an pek chu ka     pe a che")  tih inziak kan hmuh te , Cohen hnenah pek tur ani     Thenkhat  chuan  Faitak  a  sil  hnu  ah,Thlengsil  sabawn  in,  Bamidbar  18;4‐5  ("An  ni  chuan  an  kawp  ang  chia,  Puanin    emaw,  Economika  emaw  no  a  dahkhah  a,Microwave  ah  lam hna zawng zawng  ah inbiakna puanin hna chu an chang  chuan  Chhuan  a,a  tui  chu  a  per  darh  thleng  chhuan  anih  anga , hnam  dang  chuan  an rawn hnaih tur   che a  ni lo , tin   chuan  Microwave  chu  Pesach  ah  thil  ei  tur  tihlum  nan  a  nangin  hmun thianghlim  hna leh maicham hna  chu    i chang  hman  tlak  a,nimahsela,  kan  thil  tihlum  tur  chu  fun  chhawn  ang,   Israela thlahte chunga  thinurna    a awm tawh lohnan"   leh tur ani an ti. A  chung a Kan sawi tawh ang khian,hman  ) tih ziak atangin  Levi hnena pek tur tih kan zir thei a ni.   loh hrim hrim a tha zawk.       5. Truma Gedola  :‐  Torah chuan lak tur a tih zat a sawi lova,                                         Kumkum ‫ קומקום‬:  chuvangin engemaw zat , tlema zawng pawh a lak mai theih     tur  min  lo ] ‫ עמוד‬a  tuilumna  bel  hi  Tui  so  bawrh  a,  amaherawh  chu  'Khakhamim'te  chuan  alak  zat  [‫טקסט‬ ‫הקלד‬     Kumkum  leh   2Shabath  ruat sak a, chi thuma then theih niin;‐ (1) 'Ain tova' (atha ber /  bawrh  a  chhuan  hmang    in  Kosher  theih  ani  a,  Nimahsela    thil phal ber) chu chu hmun sawm li a thena hmun khat [1/40]    Kan Chanchinphek-ah hian P-thian thu lam chuang a tel avangin inthiarnaah keng lut lo hram ang che aw!!!!

MIPAKHAT ANGA THINLUNG HMUN KHAT PUIN, IN LUNGRUAL TAKIN I AWM DIAL DIAL ANG U!!

a ni a, (2) 'Ain beinonit' (a laihawl) chu chu hmun sawm nga a  thena hmun khat [1/50] a ni a, tin, (3) 'Ain raa' (a khat [1/40]  a ni a, (2) 'Ain beinonit' (a laihawl) chu chu hmun sawm nga a  thena hmun khat [1/50] a ni a, tin, (3) 'Ain raa' (a tha lo ber /  uikawm  ber)  chu  chu  hmun  sawm  ruk  a  thena  hmun  khat  [1/60] ang hi niin Lo neitu emaw , a lahrang tu (maaser petu)  emaw  chuan  Cohen(puithiam)  hnenah  ape  anga  ,  Cohen  chuan  amah  chauhvin  'Tahor'  (thiang  hlim)  chungin  ,hmun  thiang hlim(Yerushalaim) ah a ei tur a ni.                          ‐ Ain Tova –     1/40                          ‐ Ain Beinonit – 1/50                          ‐ Ain Raa ‐        1/60                          ‐ Beit Shamai ‐  1/30     6. Maaser Rishon   :‐ Bamidbar (Number) 18;21 ("Tin ,Levi‐a  thlah  te  chu  ngai  teh,  rawngbawl  hna  a  an  rawngbawl  hna  ,  Puanin  rawngbawl  hna  a  an  rawngbawl  man  ah  Israel  rama  sawma pakhat zawng zawng hi ka pe a ni") tih ziak kan hmuh  angin,  ala  hrangtu  emaw  Lo  neitu    emaw  chuan  a  la  bang  atang chuan  'Sawma pakhat' (maaser) {1/10} la ve lehin Levi  te hnenah a pe tur a ni a, tin, Levi chuan a duhna hmun hmun  ah leh a duh apiangte pe ve thei in ,hmun thianghlim ah kher  a ei a ngai ve lo a ni.    7. Trumat Maaser    :‐  Levi chuan ,Bamidbar 18;26 (" Chung  thu lo ah pawh chaun  Levi ho chu bia la , an hnenah in  Ro  chan atana Israel‐a thlahte sawma pakhat ka pek cheu an lak  ata    in  dawn  hun  chuan  ,  chumi  sawma  pakhat  ata  sawma  pakhat chu L‐lpa hnenah 'Then thil hlan' ah in hlan tur a ni")  tih  ziak  angin  ,  Levi‐te  chuan  Lo  nei  mi  hnen  atanga  sawma  pakhat a dawn atang chuan Sawma Pakhat la chhawng ve leh  in Cohen hnenah a pe tur  niin  Cohen chuan (Tahor) Thiang  hlim  chungin hmun thianghlim ah a ei tur a ni.     8.    Maaser Sheni  :‐     Lo neitu chuan 'Shmita' (kum chawlh  kum)  chhiara  a  kum  1,2,4,5  ah  te  hian  ama  tan  ,  ala  bang  atangin  sawma  pakhat    la  hrang  velehin  hemi  kum  te  hian  Yerushalaim  ah  kengin  Thianghlim  (tahor)  chungin   Yerushalaim  chhungah  a  ei  tur  a  ni.  Amaherawh  chu  ,  a  awmna  ahlat  vang  emaw(Yerushalaim  thleng  ni  khat  kal  aia  hla) , akeng thei lo a nih chuan a thlai tharte chu 'Sum' ah a  chantir (tlan) anga , 'Knas' (chawi) 'khomesh' (1/5 = 25%) ang  hu  chawi  telin  a  Sum  a  chu  a  'Kadosh'  (thianghlim)  in  Yerushalaim ah a keng tur a ni a, chu chuan eitur a hmunah a  lei anga thianghlim(tahor) chungin a ei tur a ni.     9. Maaser Ani  :‐  'Devarim'(Deut) 14;28‐29 "Kum thum a vei  kum  apiangin  ,chumi  kuma  in  thil  hawng  zawng  zawng  a  sawma pakhat chu in la khawm vek anga, in awmnaah in dah  tur a ni, tin, in awmnaa awm Levi hnam pawh, in zinga chanvo  Editorial Board                                  Editor: Deedee‐i Pa                Contributing Editors and Correspondents"    3 ‫עמוד‬ Jerusalem: Rabbi Gurion Sela Afula: Shamuel Fanai Kiryat Arba : Samuel Chenkual. Kharsina: Moshe Ilan Sederot : Michael Tlau. Upper Nazaret : Alon Pachuau Karmiel : Itzhak Chhetry. Beit El : Daniel Israel "Midang pawh a tel belh zel theih e"

rochan pawh neive lote leh ramdang  mite leh pa  neilote  leh  hmeithaite  chuan  an  ei  anga,  an  lo  khawsa  ve  thei  ang,"  tih    ziak kan hmuh ang in,  'Shmita' kum chhiara a kum 3,6 na ah  Yerushalaim a kal lovin , ala bang atang chuan 'Maser Sheni'     aiah  ,  Sawma  Pakhat  ala  hrang  ve  leh  anga    Miretheite  hnenah a pe tur a ni ,  Miretheite chuan khawi hmunah pawh    an  ei  theiin  ,  engah  pawh  an  chantir  thei  a  ni,  Thianghlim    khera an ei ve a ngai chuang lo a ni.    10.  Thlai  leh  Thei  Truma  leh  Maaser  la    pek  loh  chu  'Tevel  Vadai' tih a ni a,  amaherawh chu pek tawh a nih leh nih loh  hriat  chian  loh  chu  'Safek  Tevel'  tih  a  ni  a,tin,  Thei  leh  Thlai  'Am haarets' ho thar chu 'Damai' tih a ni bawk a ni, a awmzia  chu, a tlangpuiin 'Am Haarets' ho hian pek nachang pawh an  hre  thin  lova  chuvangin  chutiang  Thei  hriat  chian  loh  chu  'Damai' tih a ni.  'Tevel' hi Brakha nen pek tur a ni a, tin,'Safek  Tevel' leh  'Damai' erawh chu Brakha tel lovin a 'Nusakh'(pek  paha  Brakha  nilo  chham  tel  thin)  nen  chauha  pek  tur  a  ni  thung  a  ni,  Brakha  kan  sawi  tel  loh  nachhan  chu  'Brakha  levatala' (a loh thlawna Brakha sawi) kan sawi palh loh nan a  ni.    * Truma Gedola   ‐‐   Lo neitu in Cohen hnena a pek  ( 1/40 ,  1/50, 1/60 )  * Maaser Rishon  ‐‐   Lo neitu in Levi hnena a pek ( 1/10 )  * Trumat Maaser ‐‐   Levi‐in a dawn atangin Cohen hnena a  pek (1/10)  *  Maaser  Sheni    ‐‐    Lo  neitu  in  ama  tan  Yerushalaima  a  kal   huna a ei tur alak (1/10), (kum 1,2,4,5)  * Maaser Ani     ‐‐  Lo neitu in Rethei hnena a pek (1/10), (kum  3,6 ).    Kan Chanchinphek a kal tluan zel theih nan tiin Pu Moshe Ilan‐ a'n  Shekel  50/‐  min  Trumah  a,  a  chungah  kan  lawm  em  em  ani.  Hetiang  a  thinlung  tak  a  Trumah  pek  duhna  pute  hnen  atang  hian  engtik  lai  pawhin  Mitzvah  tih  nan  a  hman  theih  reng kan ni a, Tzaddakah Mitzvah ani emaw, Ma'aser K'safim  Mitzvah a ni  emwa, a Trumah lam zawng pawhin Mitzvah tih  nan  kan  in  hawng  reng  a  nia!!  I  Mitzvah  tih  nan  min  han  hmangchhin ve dawn lawm ni!!                                                        Thufing thenkhat   @    I  Kawppui  (Nupui/Pasal)  size  pawimawh  hrang  hrangte  chu  I  wallet(Arnak)‐ah  vawng  reng  rawh,  mamawh  hun  I  nei  thut thei ania.  @  I Nupui/Pasal chu ti champion viau mai rawh.A thian tha  ber leh ngaisangtu (fan)lian ber ni bawk rawh.  @  Tarmit dum (sunglass)I vuah anih chuan,mi nen in in biakin  la thla thin rawh.          

Shabbat luh:

Shabbat Chhuah

[‫]הקלד טקסט‬ Jerusalem 6:15 7:33 Tel-aviv 6:36 7:34   Kiriat Arbah 6:34 7:33 Nitzan   Mike in an puang thin lo ngaihthla mai rawh u!!

             Chapchar  Chapchar Kut………..A va nuam dawn em!! Aw…Chapchar Kut  nun dan leh chungten an ken tel thil tam tak a huam a,             (La chhiar velo te ngenna avangin chhuah nawn leh ani e)     sakhua  te,  eizawn  dan  te,  in  leh  lo  din  dan    te,  vantlang       Kiriat  Arbah  lam  Unaute  hmalakna  in  a  vawikhatna    khawsak ho dan te, inchei dan te, mipui intihhlim dan te  atan  'Chapchar  Kut'  hmanna    tura  hmalakna  kal  pui  mek  leh thil dang tam tak a huam a ni. Culture nei lovin hnam    zel  ani  a,he  kut  hman  tum  hi  thenkhatin  ,"A  tullo,kan  a  awm  thei  lo.  Tin,  Culture  chu  hnamin  hma  a  sawnin  Sakhuana  min  daltu  mai  mai  ani,P‐thian  paw'n  kut  hran  emaw, hnam dang chin dan lak atangin emaw a danglam    neih a phallo,hnamdangte tih dan" ti te a sawisel an awm  ve hret hret thin a. Pipu atanga lo tih dan leh thangtharte    nghal pang a.mahse he kut hi 'Kut' tih nimahsela kut ang a  nun pawh inmil lo a awm chawk. A zawng a zain Pi Pute  inthawina leh dan serh leh sang a awm lova kut (Festival)  nundan kha i zawm kilh kel ang u kan tihna ani lo, Mizo    tih  aimahin  Ni  (Day)  anga  hman  thin  ani  a,a  awmzia   chu  hman  Culture  hlui  humhalh  duhna  chu  entirna  nei  leh  intihhlimna leh inhmuhkhawmna hun atan an hmang thin  zirtir nei tha laite lawrkhawm a,thil tha inzirtirna hun leh    ani!! Chapchar kut tih hi chu a hming mai ani zawk mahin  in  pawh  tlanna,  kan  lo  inngeih  zawkna  tura  hman  tum  a lang!! 'Chapchar kut Ni' hman thin ani.    rual  rualin  mai  ani!!  'Shinat  khinam'  pawizia  kan  hriat 

                                Chapchar Kut 

 

Menashe Day?           Tun  tum  a  Kiriat  Arbah  ho  huaihawt  pawh  hi  hetiang  lama hman tum hi niin a lang a,a hming 'Chapchar Kut' tih  ngaithei lo te chuan 'Menashe Day' pawh a tih mai theih  ang!!Heni buatsaih a nihna chhan pakhat chu kan Culture  neih vete vawnhimna atan ani mai a, kan hriat theuh ang  in  Israel  ram  a  mite  chu  hnam  chi  hrang  hrang  pem  khawm  kan  nih  avangin  hnam  hrang  kan  tam  em  em  a:‐  Morokai,  Teimani,  Tripultai,  Tunisai,  Irakim,  Persim,  Hodim,  Rusim,  Tzarfatim,  Amerikaiim  leh  sawisen  loh  khawvel ram hrang hrang atang a pem khawmte kan ni a,  Ethopia ram a tang lamin!!   

Tunge Israeli chu?:   

    Hetiang  hnam  hrang  hrang  kalkhawmte  hian  anmahni  Culture an nei theuh a, an chaw ei duh zawngte nei theuh  in chungte chu, 'Kan chaw, Kan lam, Kan incheidan…' tiin  tih  dan  hrang  an  nei  theuh  ani.  Keinin  kan  Juda  pui  hnamdangte  hi  'Israeli'  kan  ti  mai  thin  a,'Israeli'  tih  chu  Israel ram mi nihna khua leh tui nei tihna ani mai a, keini  pawh hi 'Israeli' vek kan ni aw!! Anmahni chuan 'Israeli pa'  Israeli nu' ti lovin, "Eng hnam nge annih a, eng ram atanga  kal nge annih an in zawtin an in hrilh mai thin!!  'Juda ka ni  a, Israeli ka ni' ti ta mai lo chuan an lo kalna leh an nu leh  pate  lo  kalna  ram  mi  nihna  kha  an  sawi  daih  thin  a  sin!!   Chuvangin keini paw'n kan lo kalna ram zahpui lova kan tu  leh  fate  hriattir  a  tha  e  tih  zawk  avangin  Culture  an  thinlung  a  tih  nun  sak  kan  duh  ani  mai  a,  eng  ang  pawn  awm rei mahila chi hrang hrang awm khawmna ram Israel  ramah hi chuan, 'Eng hnam nge i nih? khawi atanga lo kal  nge  i  nih?"  tih  zawhna  hi  chu  an  in  zawt  tawp  dawn  chuang lova,chuvangin kan fate ah Culture tih nun tumna  mai ani. Lo erin lo do mahla ila ti an awm dawn tho thova,  tullova rilru tihnatna leh rilru kawihna mai mai ani.   

'Ahavat  Khinam'  pawimawh  zia  pawh  kan  hria!!  A  eng    zawk hi nge nang tha i tih zawk?!!   

Tute ta nge Chapchar kut hi!! 

 

 

    Hnamdang  dan,  Kristiante  tih  dan   kan  ti  maw?!!  Kristianna  lo  awm  hma  daih  atangin  a  sin  an  lo  hman    a,  'Kristian‐te  tawh!!  A  thu  hrimah  ngaihsan  hmel  deuh  tih dan' hi tih tei vet loh tur, Kristian‐te'n keimahni Juda‐   te hnen atanga an lak vek zawk asin, Juda‐te tih dan an  entawn  zawk  asin!!  Juda  Sakhua  ahmasa    daih  zawk  a!!  Kristiante ngaisang tak a an tih dan tih tralh hi anmahni  dahlen zawk tumna ani a, Juda hi engkimah a hmasa ber    zawk  tih  i  hre  nawn  fovang  u!!    'Kan  kalsan  tak  hnamdangte  kut'  kan  ti  maw?!!  Mizoram    angah  te  phei  chuan  anmahni  Kristian  zawk  zawk  hian  a  sin  hetiang    nikhua hi do a!! A chhan i hre duh em?!! An Sakhuana ti  dal  thei  dawnin  an  hria  a,  Kristian‐na  lo  luh  hma  a  Juda    Sakhaw dan kan Pi leh Pu atang a kan lo zawm thinte kha  an hrechhuak leh anga hmasang ni ang khan an awm leh    duh  mai  ang  tih  hlauvin  an  Kristian  kohhran  lian  ber  'Synod'  te  chuan  an  do  hial  thin  a  nih   kha!!  Juda  kan  nihzia  min  prove  thei  zawk  hial  asin!!Chu  chu  anmahni  tak zawk khian a sin hlau!! Menmasi‐a hming an lam leh    palh mai ang tih zawk a sin an hlauh hliah hliah ni!! Thil    thil  thaah  kan  thalo  pawh  thil  tha  a  kan  hman  tlat  chuan 

chhuah  thei  a,tin,  thil  thasa  pawh  a  thalo  a  kan  hman  luih    tlat chuan thil thalo takah kan chhuah thei bawk ani!! A lo  in tanna tha vak lo pawh nise thil tha tih nan,kan lo in ngeih    kan  chan  thei  zawk  nan  a  kan  hman  chuan  thil  tha  takah  ani!!  Kan  hnam  bo  zia  min  chhui  a  min  zirchiang  tute    paw'n an record leh lekhabu siam reng reng a kan hnam  dan an ziah lan tel tlat thin pakhat 'Chapchar Kut' hmang    thei a kan awm tur hi kan in chhuang in hnam bo kan nih  tak zet zia min proved tu a tan a thil tha tak a ni zawkin a    lang!!        hi  thil  nih  dan      Mipui  tam  zawk  tih  dan  ang  a  kal  ve  mai  phung  ani,    'Ki  beyahadud  harof  koveah!!  Te  kha  ati  vel   Enge Culture chu?    duah  a  mi?!  Nia,tak  tak  ana  in  sawisel  lovin  Inngeih  tlang   “Culture” tih hian a tawi zawngin hnam khawsak dan leh  dial dial zawk ang u!! Unau za kan ni si!!...Si….ah!!!!!!!!  

Kol Shofar Leyaladim tunkar chhuah tur kan neih loh avangin hman tum a Chapchar Kut Articles kha kan rawn nawn leh ta mai!!