Bases Antropologiques

BASES ANTROPOLÒGIQUES Els homes i les dones són: - Essers complexes. - Conviuen en societat. - Tenen uns sistemes de valors - Costums - Rituals - Creences religioses fan ús de la tecnologia - Participen d’activitats politiques i econòmiques - Es relacionen per sistemes de parentiu i afinitats - Viuen en una espai i temps determinat. Antropologia: És la ciència que tracta l’estudi de l’home, les seves varietats racials...des de els seus orígens. Per conèixer i comprendre els essers humans: - S’ha basat en observacions sistemàtiques Visió transcultural - Ha recollit dades de les diferents societats. Subdisciplines de l’antropologia. Quatre disciplines bàsiques: • Antropologia física o biològica: Es dedica a l’estudi de l’esser humà des del seu vessant biològic i a traves de l’evolució. Aquesta branca té quatre subdisciplines: o Paleontropologia: Estudia l’evolució humana des dels primers primats fins l’actualitat. o Genètica: Estudia com es produeix les adaptacions i evolucions humanes a traves de l’herència. o Primatologia: Estudia l’anatomia i el comportament socials dels primats. o Ecologia humana: Fa referència a la relació de la persona amb el seu medi. • Antropologia arqueologica: Estudia el comportament huma i la seva evolució cultural i social. • Antropologia lingüística: Estudia el llenguatge, les seves interaccions dins del context cultiral i social i la seva influencia en la vida humana. • Antropologia cultural i social: Estudia la cultura i la societat, tant del passat com de l’actualitat, mitjançant la descripció i explicació sistematica de les seves semblances i diferencies. N’hi ha d’altres disciplines: o Antropologia de la medicina: Estudia els aspectes culturals del concepte de salut i de malaltia i el seu tractament. o Antropologia urbana: Estudia la forma de vida en la ciutat des del punt de vista cultural. Altres disciplines relaciones amb l’antropologia:  L’etnografia: - És una de les dues branques més importants d’on es basa l’antropologia. - És una disciplina descriptiva. - Té coma finalitat, la recollida de dades, la documentació i descripció de processos i fets referits a un grup humà. Entre les estratègies d’investigació cal mencionar dos punts de vista diferents alhora d’interpretar: o Punt de vista èmic: - Parteix de la perspectiva local. - Es basa en la manera de pensar dels pobles.

- Parteix del punt de vista de la persona observada. Punt de vista ètic: - Parteix del punt de vista de la persona que observa. - Es dona una visió global, objectiva i científica.  L’etnologia: - És la segona branca de l’antropologia. - L’objectiu es l’estudi comparatiu dels comportaments culturals de diverses societats. Tasca: Parteix dels resultats dels treballs de documentació i descripció de l’etnografia i Els analitza i els compara transculturalment. A partir d’aquesta visió l’etnologia distingeix 3 tipus de trets segons els seu caràcter:  Trets universals: Aquells que es donen en totes les cultures.  Les generalitats: Fan referència a aquells elements que es donen en mots grups humans, però no en tots.  Les particularitats: Només són pròpies dels grups estudiats. Antropologia i cultura: • Edward Tylor: Defineix la cultura com: “ Aquell tot complex que inclou els coneixements, creences, l’art, la moral, el dret, els costums i qualsevol altre hàbit i capacitats adquirits per l’home com a membre de la societat.” • William Havilland: Considera que té quatre rasgos que destaquen: o La cultura es compartida: Perquè hi hagi cultura ha d’haver un grup o una societat. - La cultura marca la pauta de comportament. - La cultura determina els valors i creences que anem adquirint - La cultura exerceix d’aglutinador i dota els comportaments dels grups i d’una identitat i experiència comuna que els identifica com a membre. o La cultura s’aprèn: - La cultura s’aprèn i és el que s’entén el món d’enculturació, passa de generacions en generacions. - S’aprèn a traves de l’observació de manera directa o conscient o bé de manera inconscient. o La cultura és simbòlica: - Les poblacions d’avui dia son capaces de mantenir i crea la cultura i això es produeix a traves de els diferents capacitats de les persones, on detsac el llenguatge. - El símbol es allò representatiu, sigui verbal o no verbal. o La cultura és integrada: - La cultura no és un sistema estàtic i independent. - és un sistema integrat que ens regeix per les seves pròpies pautes dins d’un marc històric i d’espai-temps. L’organització en grups: La vida de l’esser humà sempre ha estat organitzat en grups.  Un grup és un conjunt de persones que tenen una característica comuna.  L’estudi de les persones no es pot entendre si no és formant part de diferents grups amb els quals conviu i interactua. Es poden diferenciar diferents tipus de grups en funció del criteri que utilitzem per a la seva classificació: o

•

El grau d’interacció física podem parlar de grups formals i grups informals. • El grau d’intimitat, es poden definir grups primaris i grups secundaris. • La relació de l’individu amb el grup, podem diferenciar entre grups de pertinença i grups de referència. El grau d’interacció física podem parlar de grups formals i grups informals. • Els grups formals: - Formats expressament. - Disposen d’una distribució de tasques i d’unes funcions definides conjuntament amb unes normes més o menys preestablertes. Ex: Una cooperativa. • Els grups informals: - Depenen més de les relacions espontànies. - Poden tenir una certa estructura. El grau d’intimitat, es poden definir grups primaris i grups secundaris. • Els grups primaris: - solen ser grups relativament petits - i es caracteritzen per tenir una forta càrrega afectiva a més d’un fort sentiment de pertinença, la qual cosa facilita la comunicació directa entre els seus membres. Ex: La família. • Els grups secundaris: - és més nombrós. - les relacions interpersonals són indirectes. - i hi trobem una relativa especialització. La relació de l’individu amb el grup, podem diferenciar entre grups de pertinença i grups de referència. • Els grups de pertinença: - Es fa referència a grups per edats. - Es fa referència a grups per classe social. - Es fa referència a grups per professió. - Es fa referència a grups per sexe. • Els grups de referència: - La persona no pertany al grup. - S’hi sent identificat amb el grup. - Aspira a formar part del grup. Les persones dins dels grups: Identitat i estatus. • Les persones tenim més d’una identitat grupal. • Es tracta d’identitats diferents que cadascú esgrimeix en funció de la situació en què es troba. • Les diferents situacions es poden definir com a estatus o situació que li és assignada a cadascú dins de la societat. Dos tipus d’estatus socials: o Els estatus adscrits. Són aquells en què ens trobem inevitablement i que no podem triar. o Els estatus adquirits. Són aquells que s’obtenen a través de l’esforç, de les activitats, les accions, el saber fer o els diferents tractes. Prejudicis i Discriminació. • La discriminació porta associada uns prejudicis acompanyats d’un seguit d’estereotips.

- El prejudici és el menyspreu de tot allò que fa referència a un grup o a una persona, com ara els seus valors, les seves creences, les seves normes, etc. - Els estereotips són representacions mentals, idees que prenen forma a partir d’una opinió simple, reduccionista i subjectiva, normalment negativa o desfavorable. - Els prejudicis, juntament amb els estereotips, fan que la gent doni per suposada quina serà l’acció o reacció del grup davant d’una determinada situació. La discriminació és el conjunt de pràctiques que perjudica un grup i els seus membres. • N’hi ha diferents tipus de discriminació: - Discriminació Racial: base biològica (color de pell). - Discriminació institucional: pràctiques que tracten de manera diferencial els grups, tant en drets com en oportunitats. - Discriminació actitudinal: quan les persones, a partir dels prejudicis, practiquen la discriminació contra un grup. - Genocidi: és la màxima expressió de la discriminació. Pretén la destrucció d’un grup a través de l’assassinat massiu - L’etnocidi: pretén eliminar les cultures a través del colonialisme. Quan una potència estrangera imposa la seva cultura i els seus trets econòmics i socials als grups colonitzats. - L’assimilació: es produeix quan una minoria assumeix la cultura, els valors i les normes de la cultura dominant. Identitat i diversitat cultural. Identitat cultural. • Tot individu que pertany a un grup social és conscient de la seva pertinença, donat que ha adquirit una herència cultural que inclou: - totes les normatives, - pautes, - conductes i valors Aquesta identificació és el que s’anomena identitat cultural. • La identitat cultural es compon tant d’elements objectius (llengua, cultura, etc.), com subjectius (voluntat, consciència, etc.) Tipologies o Models culturals. • La identitat cultural de cada comunitat estarà organitzada dins d’un model cultural que quedarà caracteritzat en funció d’una sèrie de variables: - ambientals. - econòmiques. - socials • Determinaran els trets bàsics de l’estructura i del funcionament social. • Concepte de model cultural: per fer referència a aquells que tendeixen a ser dominants en un espai-temps concret. • En l’actualitat podem parlar de tres models culturals dominants diferenciats:  Model occidental.  Model oriental.  Model arabomusulmà. Model occidental. Aquest model ha estat caracteritzat per una gran diversitat: - d’idees - de pensaments

Que han anat configurant la nostra cultura, dominada per constants canvis i ruptures en la recerca de la societat ideal. Aquestes inquietuds han donat lloc a diferents formes de concebre al Món: - des del cristianisme (què ha estat una constant a la cultura occidental) - passant per l’ humanisme (on l’home és el centre del món) - al pensament científic (on s’intenta explicar racionalment d’ on ve i cap a on va l’existència humana) - el desenvolupament industrial (on, a causa dels diferents mètodes de producció i de la innovació tecnològica es produeixen importants canvis econòmics, culturals i socials). Model oriental. El fet religiós: - immers en les vides dels individus. -en determina molts aspectes de l’estructura social Model arabomusulmà. Aquest model: - fort arrelament religiós - marca l’estructura i la manera de concebre el món social. - L’ islam, que vol dir “submissió a Déu”, és la religió d’aquest model, els principis de la qual són recollits a L’Alcorà; es tracta d’una religió senzilla que s’assenta en cinc pilars fonamentals: • Només hi ha un Déu, Al·là, i el seu profeta és Mahoma. • L’oració (5 vegades al llarg del dia) • El dejú (durant els 30 dies de Ramadà). • L’ almoina als pobres. • La peregrinació a la Meca (una vegada a la vida). En els països àrabs: - conflueixen una tecnologia innovadora amb els costums més tradicionals. - La religió divideix la geografia i els poders polítics de les diferents nacions, que donen lloc a concepcions diferents: L’integrisme és la corrent que defensa diferents aspectes històrics i socials antics, propugnant una forma d’entendre un fet i una doctrina social dins d’un règim religiós que sovint destaca per la seva intransigència i agressivitat) El fonamentalisme és la forma de conservadorisme d’un sistema religiós o polític que carrega contra aquells que s’han desviat de les conductes, pràctiques i doctrines que el defineixen o caracteritzen. • Modernitat i tradició es troben confrontades. Aquesta lluita per certs ideals respon també a un mal repartiment de la riquesa.