Bases antropològiques de l’aprenentatge
L’aprenentatge per reforç. El conductisme
Teories conductistes Expliquen l’aprenentatge en funció de les reaccions o despostes d’una persona davant de determinats estímuls
Estímul que s’aplica sobre una conducta amb l’objectiu d’aconseguir-ne repetició i el perfeccionament
Concepte clau
Estímul destinat a provocar l’augment de la freqüència, duració i intensitat d’una conducta Nomes es considerarà reforç positiu si l’incrementa la resposta esperada en la direcció desitjada
= Càstig
Considera que l’explicació de l’aprenentatge no es suficient i inclou un nou element
Reforç L’aprenentatge per observació = teories de l’aprenentatge social
TIPUS PRIMARIS
SECUNDARIS
Quan l’individu satisfà una necessitat biològica (menjar, veure...)
Diners, regals, premis
Reforçar a partir de dos tipus
Reforç positiu
L’aprenentatge per observació. Bandura
Reforç negatiu Estímuls que premien la retirada d’una conducta desagradable
Es la resposta que una persona dona davant d’una determinada situació i pot estar mediatitzada pel que a vist abans a un altre persona
L’aprenentatge per recolzament. Vygotski
Fa referència als nivells i Bandura considera que la major a les zones de part de les conductes es donen a desenvolupament: conseqüència de l’aprenentatge produït per modelatge, a través de observació i imitació Nivell de Nivell de desenvolupament desenvolupament potencial real El que una persona pot arribar a fer, però que de moment nomes ho pot aconseguir amb l’ajut d’altres persones
El que es capaç de fer de manera autònoma i sense cap ajut.
En el procés de pas d’un nivell a un altre es situa:
Zona de desenvolupament proper Intervenció de la persona que proporciona l’ajuda esdevé efectiva