Alguns Conceptes De Sldefinitiu

1. Llengua i dialecte
Es considera que al món hi ha entre 4.000 i 7.000 llengües…


Depén de com definim “llengua”.

La torre de Babel…





La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte dels homes per a construir una ciutat en vertical a Babel, la terra de Xinar que emprengueren els homes després del gran diluvi universal. Aquests homes eren doncs, els descendents de Noé i representaven la Humanitat parlant d'una única llengua. Com que el cor dels homes era desobedient i malvat i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només per ells mateixos, Déu va decidir frustar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat. La humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu del món. Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu així com la necessitat de parlar-se, de comprendre's, per tal de realitzar grans projectes.

La diversitat lingüística no és un càstig, sinó una riquesa per a la humanitat que cal preservar.

Criteris per a la definició de “llengua”








Criteri Criteri Criteri Criteri Factor

quantitatiu d’intercomprensibilitat psicològic de l’estàndard polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu
Les llengües tenen més parlants que els dialectes o els parlars.
Alguns exemples de les llengües que es parlen als diferents estats europeus:

Criteris per a la definició de “llengua”


Criteri quantitatiu: depén amb quines llengües el comparem
Criteri d’intercomprensibilitat
Criteri psicològic
Criteri de l’estàndard
Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri d’intercomprensibilitat
Quina distància lingüística hi ha entre el castellà i el portugués? Són intercomprensibles?
Segons Hudson, la proximitat humana funciona millor que la poca o molta distància lingüística i depén de la motivació i de l’experiència.

Criteris per a la definició de “llengua”


Criteri quantitatiu
Criteri d’intercomprensibilitat: no funciona sempre.
Criteri psicològic
Criteri de l’estàndard
Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri psicològic
Segons si el parlant considera que parla una llengua diferent d’una altra (els parlants d’àrab no entenen l’àrab clàssic, però no el perceben com una llengua diferent)
És un judici social per comparació a les varietats que coneix.

Criteris per a la definició de “llengua”


Criteri quantitatiu
Criteri d’intercomprensibilitat
Criteri psicològic: percepció personal d’acord amb el bagatge lingüístic del parlant.
Criteri de l’estàndard
Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri de l’estàndard
Les llengües sense estàndard no són llengües sinó dialectes o parles? I què fem amb les cultures que no han “creat o acceptat” un estàndard?
Estàndard: el cas de l’àrab clàssic ens mostra com l’acceptació de l’estàndard no depén de la seua similutud amb el registre col·loquial.
L’estàndard cohesiona i vertebra un contínuum lingüístic… les respectives parles, és a dir, una llengua.
Calvet (1981) Glotofàgia. “La lengua es un dialecto que ha triunfado políticamente”. Totes les llengües són igualment aptes per a la comunicació.


Contínuum lingüístic europeu

Criteris per a la definició de “llengua”

Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic Criteri de l’estàndard: és un registre més. El fet de tindre’l o no no afecta la validesa intrínseca d’una llengua.
Factor polític





Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

El factor polític
La instrumentalització de les llengües… o com les polítiques afecten la salut de les llengües. Oficialitat (l’alsacià, que és alemany, a França no és oficial, encara que es parla dins el seu territori) ALSÀCIA AL MAPA

Noms (Gallec-Portugués, Català-Valencià) i fronteres (del basc, del català, del grec…)

Criteris per a la definició de “llengua”








Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic Criteri de l’estàndard Factor polític: no depén intrínsecament de les llengües.

Són criteris vàlids per a definir “llengua”? Científicament no; són criteris socials i culturals.

Aleshores… Què és una llengua?
Una realització abstracta conformada per dialectes, parles, registres…
Un sistema de comunicació que estudien els lingüistes. Els etnolingüistes s’encarreguen de fixar-ne les famílies i les filiacions mitjançant estudis.
És més adequat si parlem de sistema lingüístic i de varietats lingüístiques en l’àmbit acadèmic.

Els dialectes del català

El català és una llengua romànica parlada per més de 9 milions de persones (5,2 milions com a materna) a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior) les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l‘Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.

El seu domini lingüístic, amb una superfície de 59.905 km² i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes municipals. Juntament amb les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar, el llenguatge comú dels romans que s'establiren a Hispània.

Els dialectes del català són: Català occidental


Català nord-occidental   




Valencià de transició (Aquest pot ser classificat com valencià o nord-occidental)   




Parlar ribagorçà Pallarès Parlar fragatí

Parlar del Matarranya Parlar del Maestrat Parlar ebrenc

Valencià o Català sud-occidental     

Valencià castellonenc Valencià apitxat, o Valencià central Valencià meridional Valencià alacantí Mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera

Els dialectes del català són: Català oriental


Català septentrional, o rossellonès  




Català central   




Salat Barceloní Tarragoní

Balear   




Capcinès Català septentrional de transició

Mallorquí Menorquí Eivissenc

Alguerès

Dialectes de transició entre els dos blocs
Xipella, transició entre el Català nord-occidental i el català central


Els límits polítics i administratius no coincideixen amb les fornteres de la llengua. Així, el català s’estén al llarg de quatre estat diferents: França, Itàlia, Andorra i Espanya.

Ací teniu els subdialectes del català ocidental valencià

Les isoglosses

Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de γλῶσσα "llengua") és una línia imaginària que separa dues àrees geogràfiques que es distingeixen per un tret dialectal concret, ja sigui de tipus fonològic, lèxic o d'alguna altra mena.

Parlar i Parlar-te

a la part del domini lingüístic corresponent al valencià

 A les PAU, ens poden preguntar que caracteritzem un text determinat com a català oriental (central o balear) o català occidental (valencià), per exemple. Com que potser no ens recordem de “totes” les característiques, ací van alguns “trucs” que ens hi poden servir, en el ben entés que no és del tot correcte.

La morfologia verbal (1a persona del present d'indicatiu i subjuntiu sobretot) és el que més clarament ens pot ajudar a identificar una varietat diatòpica com una altra.

CATALÀ ORIENTAL:
Desinències de 1a persona del present d’indicatiu: o/-ø Català de Catalunya: Canto, menjo, prometo, protegeixo Català de les Illes Balears: cant, menj, promet, protegesc




Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular: -i

Català de Catalunya i de les Illes Balears: canti, mengi, prometi, protegeixi

CATALÀ OCCIDENTAL:
Desinències de 1a persona del present d’indicatiu: e/-ø País Valencià: cante, menge, promet, protegisc
Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular: -e/-a País Valencià: cante, menge, prometa, protegisca.

El lèxic és mòbil i per això és difícil d'assegurar que un mot molt utilitzat en estàndard caracteritza diatòpicament un text.


Lèxic propi: Català de Catalunya: nen/a, noi/a, meva/meves, llombrígol, petit, vermell, tarda. Rentar i esbandir. Català de les Illes Balears: nin/a, al·lot/a, meva/meves, guixa, petit, vermell, horabaixa. Llavar i rentar. País Valencià: xiquet/a, xicot/a (xic/a), meua/meues, melic, xicotet (petit), roig (vermell), vesprada. Llavar i rentar.

Algunes mostres dels diferents dialectes que trobareu més avall... Català oriental rossellonés Joan Pau Giné Català oriental central Els pets Català oriental balear Antònia Font Català oriental alguerés Franca Masu Català nord-occidental Gra fort Català occidental valencià nord-occidental de transició Agraviats Català occidental valencià central Ovidi Twins Català occidental valencià apitxat Els Pavesos Català occidental valencià meridional Pinka

Al món hi ha… 15 llengües de més de 50 milions de parlants (més de la meitat de la població mundial). 200 llengües de més d’un milió de parlants. Més de 3000 llengües en perill de desaparició!!!

APRENEM LLENGÜES I APRENDREM CULTURES!!! .

Informació extreta de:

Cruïlla Segon de batxillerat La Melva Xtec Viquipèdia Wikimedia You Tube Manual de Sociolingüística de Toni Mollà
Imatges: de la xarxa