2- Desenvol Sensorial

29.09.08

T-2 DESENVOLUPAMENT SENSORIAL 2.1. Desenvolupament sensorial de l’infant L’infant experimenta els primers contactes amb el món a través dels sentits des de que és a l’interior del ventre de la mare, això vol dir que des d’abans de nèixer ja s’està formant la nostra personalitat. Les sensacions són el primer pas en el procès de formació de les funcions cognitives i afectives. Els sentits ajudaran a l’infant a construir-se com a ésser i a pensar-se com una totalitat, qualsevol cambi que afecti a un dels sentits modificarà a tota la resta. 2.2. Sensació i percepció. Lleis de la Gestalt 2.2.1. Sensació i percepció Des del naixement el nen experiemnta sensacions procedents de l’entorn i del seu organisme. El procès sensorial i perceptiu és el procès mitjançant el qual la información sensorial, les dades sensorials, arriben al cervell. Les cèl·lules receptores sensorials, són les cèl·lules que reben els estímuls de l’exterior, i transmeten les dades sensorials a les neurones, i aquestes les fan arribar al cervell per mitjà del canal sensitiu. SENSACIÓ: és una impressió que es produeix en el cervell per l’excitació originada en un receptor sensorial, a causa d’un estímul provinent del món extern o intern. Exemple: El contacte de la pluja (estímul) amb la pell provoca que tinguis fred. Hi ha hagut una transmissió de l’estímul cap al cervell provocant de manera biológica la sensació de fred. PERCEPCIÓ: és la posibilitat d’organitzar els estímuls i de poder diferenciar uns objectes dels altres. 2.2.2. Principis d’organització perceptiva. Lleis de la Gestalt El gestalisme va ser un moviment psicològic nascut a Alemanya abans de la Guerra Mundial. La seva denominació provè de la paraula “gestalt”, que significa forma o figura. Els teòrics de la gestalt consideraven la percepció com un tot, un global. Exemple: Si a un objecte li treiem una peça, desprès ens costarà molt reconeixer-lo. Aquests teòrics tambè deien que la percepció de les persones no s’exerceix sobre elements aïllats sinò en camps perceptius, és a dir, que observem tot en conjunt i no els elements en concret.

La percepció de l’infant està estructurada des del moment de nèixer i això afecta i determinarà la menera de percebre els estímuls i l’entorn. La gestalt ha experimentat sobre tot en la percepció visual i va ser un gran avanç per entendre la percepció d’un infant. La gestalt es divideix en diferents lleis: -

Llei de la pregnancia o de la bona forma La percepció humana tendeix a percebre una figura, un objecte, una cara, … de la manera més senzilla posible, equilibrada, estable i regular. Aquesta llei es considera com a principi bàsic de totes les altres.

-

Llei de la proximitat La percepció tendeix a agrupar com un mateix objecte elements pròxims en l’espai.

-

Llei de la semblança La percepció tendeix a agrupar elements semblants

-

Llei del tancament Tendim a clausurar les bretxes existents en una figura, es perceben figures completes encara que no ho són.

-

Llei de la continuïtat Es tendeix a percebre com si formessin part d’una mateixa figura els estímuls que guarden entre si la continuïtat d’una forma.

-

Llei de la figura fons La figura és l’objecte sobre el cual es focalitza l’atenció, el fons és al darrera o envolta la figura. Quan la relació figura-fons és ambigüa no es poden veure ambdues imatges alhora.

-

Llei de la predisposició perceptiva Diu que moltes vegades es veu, se sent o s’olora allò que s’espera percebre i que encaixa amb idees preconcebudes, és a dir, les expectatives influeixen en la manera de percebre els estímuls. 06.10.08

2.3. Classes de sensacions 2.3.1. Exteroceptives Són les sensacions que reben els estímuls del món exterior. Els receptors sensorials són els òrgans dels sentits, és a dir, ho ha un estímul extern que envía una senyal, i aquesta senyal arriba a un o

varios òrgans dels sentits, i són aquests qui l’envíen al còrtex cerebral, provoca la sensació. Moltes vegades intervenen dos o més sentits. 2.3.2. Intraceptives Són les sensacions que estan provocades per un estímul intern, de dins de l’organisme, i es divideixen en: a. Propioceptives: estan íntimament relacionades amb el moviment. La gran majoría d’intracepcions estan provocades per la vista. Els receptors sensorials, que són els músculs, tendons i l’oïda interna, envíen la informació d’un estímul, al cerebel, que es troba situat a sota del còrtex cerebral, i aquí es on es formula la sensació: to muscular, posició del cos, moviment i equilibri. b. Visceroceptives o interoceptives: aquí els receptors sensorials són els òrgans interns, el cor, l’estòmac, pulmons. Aquests reben un estímul i l’envíen al cerebel que provoca els estats afectius (emocions i sentiments). Aquestes sensacions són essencials per l’homeòstasi (equilibri) dels processos metabòlics interns. 2.4. sistemes sensorials La recepció i processament de les sensacions es duu a terme a través dels diferents sistemes sensorials o sentits. Segons la majoria d’autors els sentits apareixen en els nens en l’ordre següent: 1. Sentit del tacte 2. Vestibular 3. Gust 4. Sentit de l’olfacte 5. Oïda 6. Vista 2.4.1. sentit del tacte És el sentit que proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes. La pell és un òrgan complex i vital per l’organisme. Està composta per dos teixits: un cutani i un subcutani: la dermis i l’epidermis. La pell tè diferents receptors o cadascun capta diversos estímuls, com la temperatura (el fred i el calor), tacte (pressió i vibració) i el dolor. Receptors:

a. Corpuscles de Paccini: perceben el grau de pressió (consitència i pes dels objectes). b. Corpuscles de Meissner: s’encarreguen de les sensacions de contacte (forma i grandària). c. Terminacions nervioses lliures: receptores del dolor. Es troben per totes les parts de la pell, per tant el dolor arriba a tot arreu. d. Corpuscles de Ruffini: capten els canvis de temperatura amb la calor. e. Corpuscles de Krausse: perceben la sensació de fred. Desenvolupament del tacte: El fetus és sensible al tacte i el nadó tè una sensibilitat al tacte molt precoç. El tacte i la sensibilitat cutània és un dels primers sentits que desenvolupa. El nounat explora la font d’alimentació a travès de la sensibilitat bucal. El nadó exerceix la percepció tàctil amb la boca, i desprès amb les mans i amb les plantes dels peus. Cap al sisè o setè mes de vida aconsegueix una gran evolució i comença a especialitzar-se en altres zones: les galtes, l’àrea genital, ... Trastorns del tacte: El més freqüent és la insensibilitat tàctil, es pot tenir en qualsevol sensació tàctil a causa de deficiències en els receptors.

2.4.2. El sistema cinestèsic. 13/10 És aquell per mitjà del qual es percep el to muscular, el moviment i la disposición del seus membres, el pes i la disposición en l´espai. Es pot anomenar: Equilibri: És el encarregat del equilibri i de que la persona sigui consciente si està asegura o dreta, això ho recull el sistema cinestèsic, la información la rebs per la vista i el tacte per la feina que fa el cinestèsic. Està constituit per: Aparell vestibular: •

Proporciona dades sensorials sobre la posición del cos a l´espai, provoca reaccions relacionades amb l´equilibri fa actuar mecanismos automàtics per mantener-lo en equilibri.

•

Està situat a la part laberíntica (no acústica) de l´oïda interna i està format pels sacs vestibulars, els canals semicirculars i el nervi vestibular, que és el encarregat de transmetre les sensacions al cervell.

Receptors sensorials dels músculs i dels tendons. Subministrem informació sobre el to muscular, la posición dels membres i la relació entre les diferents parts del cos. Desenvolupament: El nounat ja percep el moviment quan el traslladen o el gronxen, però aquest sentit encara és incipient. S´anirà desenvolupant amb el desenvolupament psicomotor. ( Ex: una persona que fa gimnasta rítmica). Trastorns: A causa del neixament, de un cop, d´infeccions d´oïda. Cualsevol d ´aquestes causes provocan, pèrdua d´equilibri, desconeixement de la situació, posición del cos o descoordinación de moviments. El gust:

•

És un sentit essencialment químic.

•

L´aparell gustatiu està a la cavitat bucal.

•

La llengua, la laringe i la faringe són els órgans on es troban els receptors gustatius (les diem botons).

•

Els botons es troban a les papil.les linguals, petites protuberàncies de la llengua.

•

Des de les papil.les partiexen les fibres nervioses que formen el nervi gustatiu i envien la información al cervell. (important) El sabor= al gust+ l´olfacte

Desenvolupament: El nounat té el sentit del gust força desenvolupat, al úter matern ja funcionen les papil.les gustatives. Trastorns: A causa d´alteracions parcials o totals en els receptors sensorials, es poden produir: •

Hipoagèusia: disminución de la sensibilitat gustativa.

•

Agèusia: falta de sensibilitat gustativa.

•

Paragèusia: falta de la interpretación del gust (sens una cosa però no ho sabs interpretar).

L´olfacte:

•

Com el gust, és un sentit químic.

•

Es perceben les qualitats i els canvis quantitatius de les olors.

•

L´aparell olfactiu es localitza a la part superior de les fosses nassals, són l´orifici d´entrada que condueix al bulb olfatori totes les substàncies aromàtiques o oloroses.

•

Els receptors estàn en la mucosa olfativa ( pituïtària groga) que es troba al sostre de les fosses, des d´allà, a través del nervi arriben al bulb que és l´encarregat d´enviar la información al cervell.

Desenvolupament •

En el momento de néixer, el sentit de l´olfacte jà està desenvolupat.

•

El nadó ja discrimina i té tendència: preferència cap a olors conegudes.

•

L´olfacte consegueix el seu máxim als 3 anys i va molt lligada al gust.

Trastorns: La insensibilitat olfactiva, a causa de deficiència, a la pituïtària groga es produeix la pèrdua parcial o total de la capacitat olfatòria. L´oïda:

•

És l´órgan que recull les vibracions sonores del medi i les transforma en impulses elèctrics que són interpretats a l´ercorça cerebral.

•

L´orella es la seu del aparell de l´audició i també de l´aparell vestibular.

•

Està composta per 3 parts:

1. Oïda externa: Consta del pabellón de l´orella (el que és veu) que recull les ones sonores, i del conducte auditiu extern (2,5 cm de longitud), que acaba en l´oïda mitjana, de la qual està separat per la membrana timpànica. 2. Oïda mitjana: Està formada per la caixa del timpà, (que conté una cadena de 3 ossets articulats entre si: martell, enclusa i estrep), la trompa d´Eustaqui (comunica la faringe i compleix la missió d´airejar l´oïda) i les finestres oval i rodona (petites obertures situades a la paret de l´orella).

3. Oïda interna: Constituïda per la còclea (conté un fluid líquid), l ´órgan de Corti (conté les cèl.lules ciliades, que són els receptors) i el nervi acústic.

20/10

ÒVUL TEMPORAL DEL CERVELL

DESENVOLUPAMENT: •

El nen quan neix té una sordesa parcial per causa de la immaduresa del nervi auditiu. Hi ha una oclusión (tapat) el conducte auditiu provocat per la mucositat.

•

Pot distinguir la intensitat, el timbre i el tó d´un so. Pot sentir murmuris, no reacciona a sons monòtons i és capaç de localitzar un so ( aquesta capacitate la perd Ia recupera més tard).

•

A las 12 horas distingueix el llenguatge humà.

•

Als dos dies reacciona a sons intensos realitzats a prop.

•

Als set dies reconeix la veu dels pares.

•

Als dos mesos mou el cap en dirección al so o a un soroll.

•

Als tres o cuatre mesos es pot concentrar en un so. Ex: si li cantas una cançò t´escolta, es pot concentrar en la cançó.

TRASTORNS: Segons la localització del trastorn és pot parlar d´una alteración de transmissió (oïda externa o mitjana) i de percepción (oïda interna). SEgons el nivell de funcionament, es produeixen dos tipus de trastorns: 1. Sordesa total: és la pèrdua total d´audició per destrucción bilateral de les estructures acústiques (una persona que no sent res per cap de les dues orelles). 2. Hipoacúsia: és la pèrdua d´audició unilateral o bilateral, que es dóna en diferents graus. Es pot corregir amb audiòfons o prótesi. L´infant hipoacústic té una agudesa auditiva insuficiente o que li dificulta aprendre la seva pròpia llengua, participar en determinades activitats i necessita actuacions determinades, com una ACI (adaptación curricular individualitzada) o escolarització a una escola especialitzada. Segons la pèrdua d´audició hi ha diferents graus: •

Sordesa lleugera: o mala audición. Pèrdua auditiva de menys de 40 decibelis.

•

Sordesa mitjana: pèrdua auditiva entre 40-65db.

•

Sordesa severa: pèrdua auditiva entre 65-85db.

•

Sordesa profunda: pèrdua auditiva de més de 85db.

La vista: És el sentit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual. •

L´òrgan esencial és l´ull.

•

Estan allotjats a les arbitres entre els ossos de la cara i el crani.

•

Dins l´òrbita es troba el globos ocular, la parpella i l´aparell lacrimal.

•

Les parpelles, les celles i el lacrimal, compleixen funcions de protecció i conservación.

► El globos ocular Està format per tres capes, tres cambres i el cristal.lí. Capes: •

Externa: constituida per l´escleròtica (estructura opaca i llisa que no deixa passar la llum) i la córnia (estructura transparent a la llum).

•

Mitjà: anomenada també úvea, está formada, a la part anterior, pel cos ciliar i per l´iris (al centre hi ha la pupil.la que determina la quantitat de llum que entra a l´ull), i per la posterior, per la coroide (actua de cambra fosca i permet l´adaptació de l´iris a la llum).

•

Interna: o retina. Consta de la fòvea (regió central, regula l ´agudesa visual), els bastonets (cèl.lules receptores sensibles a la claredat) i els cons (sensibles al color). Tots ells en conjunt s ´anomenen fotoreceptors. També hit roben el disc del nervi óptic que é son parteix al nervi.

Cambres: •

Anterior i posterior: contenen un líquid l´humor aquós que és el responsable de mantener la pressió intraocular i está constituït en un 99% per aigua.

•

Central: anomenada també vítria, conté l´humor vitri, és una substància gelatinosa i transparent que omple tota la cavitat ocular i está situada darrera del cristal.lí.

•

Cristal.lí: és una lent biconvexa, sense nervis, que consisteix en una sèrie de capes transparents, una darrera de l´altre.

PROCÈS PER VEURE: LLUM ↓ entra ↓ CÒRNIA-------------------------------PUPIL.LA----------------------------------------CRISTAL.LÍ a través (segona lent)

(diafragma)

↓↓ envia la llum RETINA transmet LÓBUL OCCIPITAL←←←←←←←←←←←←←←←← impresionada)

( imatge

A través NERVI

Desenvolupament: •

El nounat és capaç de distinguir el clar del fosc, la seva agudesa és molt pobra.

•

Al mes de nèixer ja pot fixar la mirada en un objecte.

•

Als dos mesos pot acomodar la mirada i seguir l´objecte 180 graus.

•

Al tercer mes pot girar el cap per seguir un objecte que es desplaça.

•

Al quart mes ja té horitzó visual.

•

Al sisè mes ha adquirit la coordinación má-ull i percep la profunditat.

•

Als 8 mesos examina objectes amb deteniment.

•

Als 12 mesos l´infant adquireix l´agudesa visual de les persones adultes.

Trastorns: Poden tenir diverses causes: ► De Refracció: •

Miopia: Els rajos lluminosos convergeixen abans d’arribar a la retina. La imatge es forma davant de la retina i només es veuen bé els objectes que són ben a prop.

•

Hipermetropia: Els rajos lluminosos convergeixen darrera de la retina. La imatge es forma darrera la retina i només es veuen bé els objectes que són lluny. Es corregeix amb lents convergents.

•

Astigmatisme: La còrnia no refracta la llum perquè la seva curvatura no és uniforme i els rajos no convergeixen en el punt de la retina adequat. Es distorsionen les formes. Es corregeix amb lents cilíndriques.

► De Mobilitat: •

Estrabisme: Es defineix com la pèrdua del paral·lelisme normal del l’ull. Potser unilateral o bilateral i es pot classificar en convergent i divergent, segons la direcció del eixos visuals.

→ Es corregeix tratan l’ull sà, per procurar que el cervell rebi las imatges que l’envia l’altre ull. Es fan exercici per enfortir els músculs de l’ull afectat i en casos també es necessari passar per cirurgia, amb molt bo resultat. → El nounat té un estrabisme normal per la falta de control dels músculs oculars, però si a partir dels 6 mesos persisteix pot ser signe d’alteració en la seva evolució.