2-creixement I Desenvol.

07.10.08

2. CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT 2.1. Creixement i desenvolupament 2.1.1. conceptes bàsics CREIXEMENT: és un procés de canvis físics. Es caracteritza per l’augment de dimensions corporals i la modificació de les proporcions de l’organisme. El creixement s¡origina per l’increment del número i l’augment del tamany de les cèl·lules amb les que es neix. Comprèn des de la concepció fins a l’edat adulta. Els canvis del creixement són quantitatius, és ad ir, es poden mesurar. Els paràmetres més usuals que s’usen per mesurar el creixement són el pes i la talla, encara que també s’usen els perímetres caranial i toràcic. MADURACIÓ: fa referència als canvis biològics, és a dir, es refereix a com canvien els aparells, els òrgans i els sistemes del cos humà. La maduració tè un procès, els canvis hormonals es produeixen paulatinament. Aquest procès segueix un ordre: primer evoluciona el cap, deprés el tronc i per últim les extremitats. DESENVOLUPAMENT: fa referència als canvis psíquics de la persona. No es poden mesurar, per tant, són qualitatius. El desenvolupament es produeix quan es posen en marxa i es perfeccionen les capacitats humanes: el lleguatge, el pensament, memòria, sentiments, conducta, ... Està íntimament relacionat amb l’entorn i sempre el condiciona , per què l’entorn ens dóna les eines per l’aprenentatge. El desenvolupament propicia l’evolució per a què millorin les capacitats. El creixement, la maduracó i el desenvolupament están interrelacionats: Creixement →→ Desenvolupament ↓ canvis Físic

canvis

Maduració ↓

→→

canvis

Biològics

↓ Psíquic

-

El creixement fa referència als canvis físics i es poden mesurar.

-

La maduració fa referència als canvis biològics.

-

El desenvolupament fa referència als canvis psíquics. Per tant, el desenvolupament de les capacitats humanes només és possible si existeix una base física que el sostingui i una maduració o capacitat biològica que ho possibiliti. Hi ha desenvolupament, si hi ha creixement i maduració.

APRENENTATGE: per parlar de desenvolupament és imprescindible parlar de l ’aprenentatge, que fa referència a la interacció amb el medi. L’aprenentatge és la capacitat de relacionar-se amb altres persones, ja sigui d’una manera estructurada o no. Les persones ens adaptem al medi gràcies a l’aprenentatge, sinó aprenguéssim no podríem adaptar-nos. Aprenem, també, per incidir en el medi. ÉSSER HUMÀ

―――――――

MEDI

↓ Gràcies a l´aprenentatge ens adaptem al medi. La principal funció de la capacitat d’apendre és desenvolupar conductes que s’adaptin a un entorn canviant. (Pasi el que pasi fora ens tenim que espavilar) 10/10

L´aprenentatge és una capacitat que ajuda en el desenvolupament també en el creixement. (Ex: un nen que sempre ha estat el parc de casa i no ha tingut més espai, aquest nen creix pero no es desenvolupa.) Aprendre significa modificar la conducta, no només el que es veu externamente sinò també a nivell cerebral.

2.1.2 La importància dels primers anys de vida de creixement Periòdes crítics o sensibles, és a dir, moments en la vida que el creixement es més ràpid: embaras, naixement i adolescència. •

A partir d´aquí, comença una etapa de maduració i envelliment de les estructures físiques. (més o menys a partir dels 18 anys)

•

L´ésser humà dedica 2/7 parts dela vida a crèixer. ( Quan un animal pasa mes temps creixent té mes nivell cognitiu). Nivell cognitiu + Creixement.

•

És capaç d´utilitzar les seves capacitats, mantenerles i inclús substituirles si fallen o es perden.

•

Aixó és possible gràcies a la plasticitat del sistema nerviós que permet adequar.( Plasticitat: és el que ens permet canviar les conductes, depen del entorn.)

•

Els primers anys de vida són essencials per el creixement i desenvolupament: 1. S´adquireixen estratègies (usar les habilitats segons l ´entorn) 2. Comencen i acaben els processos de creixement i maduració de gairebé totes les estructures biològiques. 3. Els adults són responsables que aquest període es produeixi en les millors condicions. •

Cada persona passa pels mateixos períodes, però no ha de ser en el mateix momento ni el mateix grau.(Ex: No es pot demanar a tots els infants el mateix, pot ser que un nen de 3 anys sàpigui lleguir i un altre de la mateixa edat no sàpiga ni puixar-se els pantalons.)

•

En els estudis del creixement es parla de fases que es separen per edats.

•

Aquestes fases responen a criteris arbitraris, basats en l ´observació i l´estudi, per tant el número de fases, inici i final, soviet depenen de l´autor que les ha estudiat en cada moment.

2.2 Factors que influeixen en el creixement i el desenvolupament

-

Factors prenatals: Pasan avanç del neixement i durant l ´embaràs.

-

Factors genetics:

1. Informació que hi ha recullida en els gens de cada persona. 2. Els gens están ubicats al nucli de les cèl.lules reproductores, on estan als cromossomes. 3. Els gens estan formats per cadenes de ADN, cada cèl.lula reproductora conté 23 cromossomes. 4. En el momento de la concepción és forma una cèl.lula nova, composta per 46 cromossomes heredats a la meitat del pare i l ´altre meitat de la mare.

5. L´herència genètica del nou individu queda determinada a partir d ´aquest momento. 6. Com l´herència es produeix a l´atzar, les possibilitats combinatòries són enormes. 7. Els gens es transmeten de generació en generació i determinen aspectos de creixement com: la talla, el pes, el color d´ulls i cabell, però també aspectos del desenvolupament i de la capacitat d ´aprenentatge.