Zucco Germanes
This document was uploaded by user and they confirmed that they have the permission to share it. If you are author or own the copyright of this book, please report to us by using this DMCA report form. Report DMCA
Overview
Download & View Zucco Germanes as PDF for free.
More details
- Words: 553
- Pages: 2
ROBERTO ZUCCO Bernard-Marie Koltès
Escena 7 DUES GERMANES
A la cuina. La nena, amb una bossa. Entra la germana. LA GERMANA.- Et prohibeixo que te´n vagis. LA NENA.- Tu no pots prohibir-me res. A partir d´ara, jo sóc més gran que tu. LA GERMANA.- Però què dius? Si ets un ocellet en una branca. I sóc jo la teva germana gran. LA NENA.- Tu encara ets verge, no saps res de la vida. Has cuidat massa de tu mateixa. T´has protegit massa. Jo ja sóc gran, m´han violat, estic perduda, prenc les meves decisions tota sola. LA GERMANA.- No ets tu la meva germaneta petita, la que m´explicava tots els seus secrets? LA NENA.- No ets tu una solterona que no sap res de res, i hauria de callar davant la meva experiència? LA GERMANA.- De quina experiència parles? La experiència de la desgràcia no serveix per a res. Només perquè la oblidem quant abans millor. Tant sols l ´experiència de la felicitat serveix d´alguna cosa. Sempre recordaràs les meravelloses nits tranquil.les que has passat amb els teus pares, el teu germà i la teva germana; les recordaràs fins que siguis una vella. Mentre que la desgràcia que ens ha caigut a sobre, aquesta la oblidaràs aviat, ocellet meu, al costat de la teva germana, del teu germà i dels teus pares. LA NENA.- Oblidaré i ja oblido els meus pares, el meu germà i la meva germana; però no oblidaré la meva desgràcia.
LA GERMANA.- El teu germà et protegirà, ocellet meu; t´estimarà com mai ningú no t´ha estimat, perquè sempre t´ha estimat com no ha estimat mai a ningú. Ell sol serà tots els homes que tu necessitis. LA NENA.- No vull que m´estimin. LA GERMANA.- No ho diguis, això. A la vida no hi ha cap altra cosa que valgui la pena. LA NENA.- Com t´atreveixes a dir això ? Tu mai no has tingut cap home. No t´han estimat mai. Has estat sola tota la vida, i ets una desgraciada. LA GERMANA.- Mai he estat desgraciada fins que va arribar la teva desgràcia. LA NENA.- Sí, jo sé que has estat molt desgraciada. Sovint t´he vist plorant darrera les cortines. LA GERMANA.- Ploro sense motius, sempre a la mateixa hora, per guanyar avantatge, però a partir d´ara no em tornaràs a veure plorar mai més. Ja te n´he tret molta. Per què vols marxar ? LA NENA.- El vull trobar. LA GERMANA.- No el trobaràs. LA NENA.- El trobaré. LA GERMANA.- És impossible. Saps que el teu germà ho ha intentat nit i dia, per venjar-te. LA NENA.- Però com jo no vull venjar-me, el trobaré. LA GERMANA.- I què faràs quan el trobis? LA NENA.- Li diré una cosa. LA GERMANA.- Quina? LA NENA.- Una cosa. LA GERMANA.- On penses trobar-lo? LA NENA.- Al Petit Chicago. LA GERMANA.- Per què et vols perdre, colometa innocent? No, no m´abandonis, no em deixis sola, No vull quedar-me sola amb el teu germà i els teus pares. No vull quedar-me sola en aquesta casa. Sense tu la meva vida no valdrà res, i res no tindrà sentit. No em deixis, t ´ho demano, no em deixis. Odio el teu germà, i els teus pares, i aquesta casa. Només t´estimo a tu, ocellet, ocellet ; només existeixes tu en la meva vida.
Escena 7 DUES GERMANES
A la cuina. La nena, amb una bossa. Entra la germana. LA GERMANA.- Et prohibeixo que te´n vagis. LA NENA.- Tu no pots prohibir-me res. A partir d´ara, jo sóc més gran que tu. LA GERMANA.- Però què dius? Si ets un ocellet en una branca. I sóc jo la teva germana gran. LA NENA.- Tu encara ets verge, no saps res de la vida. Has cuidat massa de tu mateixa. T´has protegit massa. Jo ja sóc gran, m´han violat, estic perduda, prenc les meves decisions tota sola. LA GERMANA.- No ets tu la meva germaneta petita, la que m´explicava tots els seus secrets? LA NENA.- No ets tu una solterona que no sap res de res, i hauria de callar davant la meva experiència? LA GERMANA.- De quina experiència parles? La experiència de la desgràcia no serveix per a res. Només perquè la oblidem quant abans millor. Tant sols l ´experiència de la felicitat serveix d´alguna cosa. Sempre recordaràs les meravelloses nits tranquil.les que has passat amb els teus pares, el teu germà i la teva germana; les recordaràs fins que siguis una vella. Mentre que la desgràcia que ens ha caigut a sobre, aquesta la oblidaràs aviat, ocellet meu, al costat de la teva germana, del teu germà i dels teus pares. LA NENA.- Oblidaré i ja oblido els meus pares, el meu germà i la meva germana; però no oblidaré la meva desgràcia.
LA GERMANA.- El teu germà et protegirà, ocellet meu; t´estimarà com mai ningú no t´ha estimat, perquè sempre t´ha estimat com no ha estimat mai a ningú. Ell sol serà tots els homes que tu necessitis. LA NENA.- No vull que m´estimin. LA GERMANA.- No ho diguis, això. A la vida no hi ha cap altra cosa que valgui la pena. LA NENA.- Com t´atreveixes a dir això ? Tu mai no has tingut cap home. No t´han estimat mai. Has estat sola tota la vida, i ets una desgraciada. LA GERMANA.- Mai he estat desgraciada fins que va arribar la teva desgràcia. LA NENA.- Sí, jo sé que has estat molt desgraciada. Sovint t´he vist plorant darrera les cortines. LA GERMANA.- Ploro sense motius, sempre a la mateixa hora, per guanyar avantatge, però a partir d´ara no em tornaràs a veure plorar mai més. Ja te n´he tret molta. Per què vols marxar ? LA NENA.- El vull trobar. LA GERMANA.- No el trobaràs. LA NENA.- El trobaré. LA GERMANA.- És impossible. Saps que el teu germà ho ha intentat nit i dia, per venjar-te. LA NENA.- Però com jo no vull venjar-me, el trobaré. LA GERMANA.- I què faràs quan el trobis? LA NENA.- Li diré una cosa. LA GERMANA.- Quina? LA NENA.- Una cosa. LA GERMANA.- On penses trobar-lo? LA NENA.- Al Petit Chicago. LA GERMANA.- Per què et vols perdre, colometa innocent? No, no m´abandonis, no em deixis sola, No vull quedar-me sola amb el teu germà i els teus pares. No vull quedar-me sola en aquesta casa. Sense tu la meva vida no valdrà res, i res no tindrà sentit. No em deixis, t ´ho demano, no em deixis. Odio el teu germà, i els teus pares, i aquesta casa. Només t´estimo a tu, ocellet, ocellet ; només existeixes tu en la meva vida.
