Zucco Nena

ROBERTO ZUCCO Bernard-Marie Koltès

Escena 3 SOTA LA TAULA

A la cuina. Una taula, coberta fins el terra per unes estovalles. La GERMANA deixa entrar la NENA per la finestra. Com és molt tard, tothom l´està buscant i per això la GERMANA li ha de fotre la bronca, suament, perquè és el seu ocellet, és clar. Després arriba el GERMÀ, molt enrabiat, i la NENA s´amaga sota la taula. L´escena comença quan tots surten i la NENA resta amagada per uns instants. LA NENA.- Xssst! Passa. Treu-te les sabates. Com et dius ? ZUCCO.- Diga´m com vulguis. I tu, com et dius? LA NENA.- Jo no en tinc de nom. Em criden sempre amb noms d´animalets: ocellet, colometa, perdalet, oreneta, rossinyol. Jo preferiria que em diguessin rata, serp de cascavell o porquet, però... Tu què fas a la vida? ZUCCO.- A la vida? LA NENA.- Sí, a la vida: el teu ofici, la teva feina, com et guanyes els calers, i totes aquestes coses que fa tothom. ZUCCO.- Jo no faig el que fa tothom. LA NENA.- Per això, diga´m què fas tu! ZUCCO.- Sóc un agent secret. Tu saps què és un agent secret? LA NENA.- Sé el que és un secret. ZUCCO.- Doncs un agent, a més a més de ser secret… viatja, recorre el món, porta armes. LA NENA.- Tu portes un arma? ZUCCO.- És clar, que la porto. LA NENA.- Ensenya-me-la. ZUCCO.- No. LA NENA.- Llavors és que no en portes. ZUCCO.- Mira. (Treu un punyal).

LA NENA.- Això no és un arma. ZUCCO.- Amb això pots matar tan bé com amb qualsevol arma. LA NENA.- I apart de matar, què més fa un agent secret? ZUCCO.- Viatja, se´n va a l´Àfrica. Coneixes l´Àfrica tu? LA NENA.- I tant. ZUCCO.- Jo conec uns llocs a l´Àfrica... unes muntanyes tan altes que sempre hi neva, allà dalt. Ningú no ho sap que a l´Àfrica neva. És el que més m ´agrada del món: la neu de l´Àfrica caient sobre els llacs gelats. LA NENA.- M´agradaria veure la neu a l´Àfrica. M´agradaria patinar sobre els llacs gelats. ZUCCO.- (Al públic). Vull anar-me´n d´aquí. Fa massa calor en aquesta merda de ciutat. Vull anar a l´Àfrica, sota la neu. Me n´he d´anar perquè sóc a punt de morir. De totes maneres, ningú no s´interessa per ningú. Ningú. Els homes necessiten les dones i les dones necessiten els homes. Però el que és amor, no n´hi ha. M´agradaria tornar a nèixer gos, per ser menys desgraciat. Un pataner buscant a les escombreries per tota l´eternitat. Així ningú no s´hi fixaria en mi. Tant és, abans o després tots hem de morir. Això, això és el que fa que cantin els ocells, i qie riguin. (Una altra vegada a la nena). També hi ha rinoceronts blancs que travessen els llacs, quan neva. LA NENA.- Com et dius? Diga´m el teu nom. ZUCCO.- No puc dir el meu nom. LA NENA.- Per què? Jo vull saber com et dius. ZUCCO.- És un secret també. LA NENA.- Jo sé guardar els secrets. Diga´m el teu nom. ZUCCO.- L´he oblidat. LA NENA.- Mentider. ZUCCO.- Andreas. LA NENA.- No. ZUCCO.- Àngelo. LA NENA.- No te n´enfotis o crido, eh... No és cap d´aquests noms. ZUCCO.- I com ho saps, si no ho saps? LA NENA.- Perquè és impossible que et diguis així. El reconeixeria de seguida , el teu nom.

ZUCCO.- No el puc dir. LA NENA.- Encara que no el puguis dir, diga-me´l a mi només. ZUCCO.- Si te´l digués, moriria. LA NENA.- Encara que et moris, diga-m´el. ZUCCO.- Roberto. LA NENA.- Roberto què més? ZUCCO.- Conforma´t amb això. LA NENA.- Roberto què més? Si no m´ho dius cridaré, i el meu germà, que està boig, et matarà. ZUCCO.- M´has dit que sabies el que és un secret. De debò que ho saps? LA NENA.- És l´única cosa que sé perfectament. Diga´m el teu cognom. Diga ´m el teu cognom. ZUCCO.- Zucco. LA NENA.- (Al públic). Tenia una mica d´accent estranger. Li vaig dir que li guardaria el secret passés el que passés. Em va dir que se n´anava de missió a l´Àfrica, a les muntanyes, allà on hi ha neu sempre. El tinc a la punta de la llengua. No, no, si ja el tinc... eh... Andreas. No, Àngelo. No, no, tampoc. Un moment, ja el sento als llavis. Dolce, Dolce o alguna cosa així. Sí, com dolç. Em va dir que el seu nom s´assemblava a un nom estranger que volia dir dolç, o sucre. (Plorant) Era tan dolç, tan amable. Zucco. (Un altre cop a Zucco). Roberto Zucco. Mai l´oblidaré. Amaga´t sota la taula : ve algú. (Zucco s´amaga sota la taula) LA MARE.- Parles sola, rossinyol meu ? LA NENA.- No, canto per allunyar les penes, mare. LA MARE.- Fas bé. LA NENA.- Tu m´has pres la flor i te l´has de quedar. Ara ja no hi haurà ningú que me la pugui prendre. La tens fins a la fi dels teus dies, la tindràs inclús quan m´hagis oblidat o t´hagis mort. Estàs marcat per mi com una cicatriu després d´una baralla. Jo no tinc por d´oblidar, perquè no tinc cap més flor que donar a ningú: s´ha acabat, solucionat, fins la fi de la meva vida. La he donat i ets tu qui la té.