Veles I Vents

PEC-ESO 1r batxillerat

?????? ESO – Progr

Veles i vents, d’Ausiàs March

Veles i vents bé m’hauran d’obeir tot fent camins dubtosos per la mar. Mestral, ponent en contra veig armar; xaloc, llevant els han de subvenir amb llurs amics el gregal i el migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal perquè en bufar els sigui parcial i així tots cinc em portin de retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, mudant color i l’estat natural, i es mostrarà disposat a fer mal a tot allò que se li posi entorn. Els peixos xics i grossos correran cap a buscar amagatalls secrets: fugint del mar on són criats i fets, sortosament a terra sortiran. [...] Temo la mort per no ser-vos absent, ja que l’amor per mort és anul·lat, però jo crec que el meu voler minvat no podrà ser per tal departiment. Jo sóc gelós del vostre escàs voler el qual, jo mort, m’enterrarà en l’oblit. Pensant això, ja perdo tot delit; mentre visquem, no crec que pugui ser. Després de mort, d’amar perdreu voler i serà tot en ira convertit, quan jo, forçat, del món hagi partit i ja mai més el rostre no us veuré. [...] Tornada Sento de vós, amor, més que no en sé i a mi la part pitjor em tocarà. Sols sap de vós qui sense vós està, joc que amb el joc de daus compararé.

PEC-ESO ?????? ESO – Progr

1r batxillerat

EL CONTEXT DEL POEMA: ASPECTES BIOGRÀFICS I SOCIALS El poema titulat Veles he vents han mos desigs complir és el designat amb el número XLVI dels manuscrits que han transmès la producció de March. És un dels més coneguts i populars gràcies a l’adaptació musical que en va fer Raimon el 1969. Aquí apareixen reproduïdes les cobles sobre les quals va basar la cançó, és a dir, la primera, segona, quarta i primera part de cinquena, a més, és clar, de la tornada. LA FORMA POÈTICA El poema original està format per set cobles de vuit versos decasíl·labs croats capcaudats i una tornada de quatre, és a dir, que rimen segons l’esquema ABBACDDCCDDC. LA MATÈRIA ESTRUCTURADA Les tres primeres cobles les dedica a descriure el marc d’esdeveniments externs als quals compara l’estat d’ànim que li produeix la manca d’amor de la dama. Aquest poema no és dedicat a cap de les dames en concret que ocupen els diferents cicles, sinó a la dama genèrica que practica el desamor. March va marcar diferències respecte als altres poetes coetanis europeus en el fet que situa les accions en paisatges reals i quotidians que fessin molt més intel·ligible al lector el gran drama pel qual passava l’amador. Així en el poema que ens ocupa, la primera estrofa descriu una gran tempesta enmig de la mar, dominada pels vuit vents de la rosa dels vents. Dels vuit, dos li van en contra (mestral i ponent) i quatre (xaloc, llevant, gregal i migjorn) li poden anar a favor si ho permet la tramuntana i, d’aquesta manera, aconseguir retornar a port. Aquí el símil és entre la tempesta marítima fictícia i el desamor que pateix el poeta. Encara, en la segona cobla, seguint en el mateix paisatge marítim, recorre a la metàfora de la cassola bullint en el forn, per intensificar hiperbòlicament el daltabaix que representa la tempesta, tant la marítima com l’amorosa. La fúria de tot plegat és tan intensa i demolidora que «Els peixos rics i grossos correran / cap a buscar amagatalls secrets: / fugint del mar on són criats i fets, / sortosament a terra sortiran.» Així doncs, la tempesta tan atroç provoca accions incomprensibles, fora de tota raó, als peixos, com ara sortir de la mar per poder viure, de la mateixa manera que provoca decisions forassenyades en l’amador. A la tercera cobla i en els quatre versos de la quarta tracta de la pervivència de l’amor mentre hi ha vida. El poeta tem la mort perquè el farà absent de presència a l’estimada i, doncs, el seu escàs voler ajudarà la mort a colgar-lo, tard o d’hora, en l’oblit. Mentre que ell, forçat a anar-se’n d’aquest món, només enyorarà una cosa: poder veure la dama. A la tornada es ratifica el que ja ha dit: que l’amor, en sentit més que no en rep, i acaba comparant el joc de desamor que manté la dama amb els jocs de daus, metàfora molt lligada a la quotidianitat de l’atzar.