Ull Per Ull Tots Cecs

Ull per ull, tots cecs... S’ha repetit en mil i una ocasions que, com ja va començar a ésser-ho el XX, el XXI serà el segle de la informació, de la informació i del coneixement universals. Internet ens ofereix la possibilitat d’accedir a una font quasi il·limitada de coneixements i d’opinions, sense restriccions, límits ni barreres. És una nova finestra que tenim, oberta al món, que ens posa al nostra abast una quantitat pràcticament infinita d’informació. Informació que, en principi, hauria d’ésser heterogènia, diversa i plural. Que ens hauria de permetre alliberar-nos de les cotilles i els prismes habituals de distorsió que comporten dels mitjans de premsa tradicionals, sempre condicionats pels interessos editorials i empresarials. En principi..., perquè al llarg de les darreres tres setmanes hem pogut constatar que la realitat ha decidit emprendre precisament el camí contrari: des de la fi de la treva entre Palestina i Israel, la diversitat ha esdevingut uniformitat. Una uniformitat dual, empeltada de perjudicis, caracteritzada per la manca de diàleg i l’ancorament empegueït en les posicions i punts de vista de partença. Més que informació, se’ns ha ofert evidents mostres de voluntat de captació, de convenciment. En lloc d’opinió, prosel·litisme. En comptes d’estendre ponts de diàleg, s’han dinamitat les bases d’avinença més elementals, anul·lant d’arrel les possibilitats d’entesa. Amb mi o contra mi, sense punt mitjos ni donar opcions als matisos o als contrasts. No s’entén com no s’ha aconseguit assolir uns punt d’encontre? Com es pot negligir l’evidència de que la majoria de les persones compartim uns fonaments ètics i humans del tot irrenunciables? Uns principis bàsics racionals indefugibles. Els partits presos i la ideologia pot fer oblidar que hi ha certes justificacions i declaracions que són del tot inadmissibles, les faci qui les faci? Per a començar, no sembla que tingui cap mena de lògica plantejar-se si tothom – amb la més que provable excepció del Conseller d’Interior – té dret a manifestar-se. Menys encara si ho fa a favor de la pau. Ara bé, al mateix temps cal reclamar als assistents que condemnin amb fermesa aquells que aprofiten una manifestació per a fer apologia del terrorisme o per a defensar l’ús de la violència, per més minoritaris i poc representatius que siguin. De la mateixa manera, és absolutament inadmissible pretendre banalitzar o treure importància – com ho han fet, sense cap tipus de complexos ni remordiments, alguns articulistes teòricament prestigiosos – a la mort de més d’un miler de palestins com a conseqüència de l’atac de l’exèrcit d’Israel, al·legant que en una acció de guerra l’objectiu no és pas evitar morts en el bàndol enemic, sinó garantir la seguretat i reduir al mínim les baixes en el propi. Adduir que el dret d’un estat a la defensa pròpia és il·limitat i no ha de tenir en consideració les morts d’innocents que pugui provocar demostra, a banda d’un total desconeixement del Dret Internacional, una manca d’objectivitat – i el que és més greu, d’humanitat – preocupant. Tan preocupant i intolerable com tractar de justificar el bombardeig dut a terme per l’exèrcit d’Israel d’una escola de l’ONU a Gaza, de la seu de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) i d’un hospital de la Mitja Lluna Roja Palestina assegurant que l’organització terrorista Hamàs els feia servir com a base d’operacions i atacava des d’elles els israelians. Cal reclamar a Hamàs el cessament immediat i definitiu dels llançaments de coets, de morters i qualsevol altre tipus d’atac contra territori israelià, així com el seu reconeixement públic de que l’Estat hebreu té dret a existir i a viure en pau. Però, al mateix temps cal exigir a Israel que aixequi el bloqueig i el setge a que sotmet els territoris palestins, comprometent-se a retirarse, en un temps prudencial, de totes aquelles zones que, d’acord amb repetides resolucions de l’ONU, ocupen il·legalment. Cal, per damunt de tot, pensar en els interessos dels ciutadans israelians i palestins, i no pas en els de les autoritats que tan inadequadament han demostrat representar-los... dijous , 22 de gener del mmix © Cesc Serrahima 2009 www.racodelaparaula.com Informació sobre els drets