Teoria.0809.tema1 Micro

Introducció a la microeconomia Gonzalo Bernardos Domínguez Joan Tugores Ques P06/01078/01229

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

Índex

Introducció.............................................................................................

5

Objectius .................................................................................................

6

1. Els problemes econòmics................................................................

7

2. Escassetat i elecció ...........................................................................

9

3. Especialització i intercanvi: cooperació i conflicte ................

10

4. Organització econòmica.................................................................

13

4.1. Qüestions bàsiques ........................................................................

13

4.2. Les possibilitats de producció: el cost d’oportunitat ....................

17

4.2.1. Les possibilitats de producció: l’FPP ...................................

17

4.2.2. El cost d’oportunitat creixent ............................................

20

5. El funcionament dels mercats: demanda, oferta i equilibri ...................................................................

23

5.1. Demanda ........................................................................................

23

5.2. Oferta .............................................................................................

24

5.3. Equilibri del mercat........................................................................

24

5.3.1. Un concepte important: l’elasticitat ...................................

26

5.3.2. Equilibri de mercat i benestar .............................................

27

6. Aplicacions dels mecanismes de mercat ....................................

29

6.1. Desplaçaments de la demanda ......................................................

29

6.2. Desplaçaments de l’oferta ..............................................................

30

7. Efectes dels impostos .......................................................................

31

8. Algunes aplicacions al comerç internacional...........................

34

9. Mercat enfront d’intervencionisme: eficiència i fallades del mercat.....................................................

37

Activitats ................................................................................................

41

Bibliografia ............................................................................................

41

© FUOC • P06/01078/01229

5

Introducció

En l’anàlisi econòmica, els conceptes d’interrelacions, mercats, equilibri, organització són termes clau, ja que les decisions són preses per persones o institucions, consumidors, empreses, ens públics o sindicats, entre d’altres. És a dir, es prenen pel que genèricament anomenem agents econòmics. Les decisions d’aquests agents econòmics responen a algun tipus de comportament intencionat, racional, que es correspon amb uns determinats objectius. Naturalment, l’anàlisi de les decisions dels agents econòmics és molt important; però ho és tant o més comprendre la manera com interactuen entre si les múltiples decisions que constantment adopta la diversitat d’agents econòmics existent. La microeconomia analitza el funcionament del sistema econòmic des de la perspectiva de les unitats econòmiques que prenen les decisions quotidianes (consumidors, empreses, etc.) la interrelació de les quals en els mercats determina la configuració dels preus, la distribució de les rendes i, en general, les situacions d’equilibri o de desequilibri en els diferents mercats de béns i factors. En aquest sentit, és crucial iniciar l’estudi de l’assignatura examinant com les decisions dels consumidors de comprar (o de no comprar) i de les empreses de produir (o no produir) contribueixen a determinar què són els mercats. És a dir, el lloc en què conflueixen aquestes decisions i es determina l’evolució dels preus en funció de l’escassetat o l’abundància relativa dels diversos béns i serveis.

Introducció a la microeconomia

© FUOC • P06/01078/01229

6

Objectius

En el mòdul es presenta tot un seguit de conceptes i terminologia que són bàsics en l’anàlisi microeconòmica. Per a comprendre bé aquest conjunt de relacions i decisions, en aquest primer mòdul de l’assignatura s’introdueixen, com a punt de partida, alguns conceptes bàsics i les nocions fonamentals de mercats, preus i equilibris. En aquest sentit, és molt important que de l’estudi d’aquest mòdul l’estudiant sàpiga: 1. Comprendre adequadament els conceptes econòmics bàsics. 2. Entendre els mecanismes bàsics dels mercats en general. 3. Analitzar el funcionament de mercats específics. 4. Identificar les fallades del mercat i debatre’n l’eficiència.

Introducció a la microeconomia

© FUOC • P06/01078/01229

7

1. Els problemes econòmics

Llegint els diaris dels primers mesos de 1995, els problemes que ocupaven les pàgines d’economia es referien a qüestions com les següents: els mercats financers internacionals presentaven fluctuacions importants en les quals les cotitzacions de la pesseta, el dòlar, el marc, el ien es trobaven sotmeses a tensions, que es miraven amb recel. Hi havia la preocupació que això provoqués elevacions en els tipus d’interès que afectessin, per exemple, les hipoteques de les cases. A mitjan 1995 s’havia d’afrontar la declaració de renda i els ciutadans s’informaven de les novetats respecte a l’any anterior i de com influirien en els seus impostos. La situació en el mercat de treball no s’acabava de recuperar i hi havia dubtes sobre la viabilitat del sistema de pensions per a les dècades següents. Les xifres de beneficis empresarials es recuperaven en unes empreses i empitjoraven en d’altres. Es parlava de les privatitzacions parcials de Repsol i Telefònica. Les despeses de consum de les famílies del país es recuperaven més lentament que no s’esperava, i només en alguns sectors la inversió empresarial es refeia. Més globalment, les “regles del joc” dels sistemes econòmics eren objecte de discussió. Fa mitja dècada que els països de l’est d’Europa havien abandonat un sistema econòmic de planificació per a utilitzar mecanismes de mercat. No faltaven dificultats al procés. A la Xina les reformes econòmiques generaven resultats econòmics notables, però les incerteses polítiques també eren importants. Molts països en via de desenvolupament havien adoptat així mateix estratègies de liberalització comercial i financera, que alguns posaven en dubte en veure els greus problemes recents de Mèxic i les seves repercussions. L’Organització Mundial de Comerç, nascuda el 1995, encara era una incògnita. A Europa, el camí de la Unió Europea cap a la moneda única tenia dificultats serioses.

Aquests problemes econòmics són molt diversos. D’una banda, es refereixen als resultats de decisions adoptades pels consumidors (quant d’estalvi i quant de consum, quin tipus d’articles de consum, ens limitem a les despeses bàsiques d’alimentació, roba, etc. o ens plantegem canviar el cotxe o renovar la cuina) i les empreses (com mantenim o ampliem quota de mercat, quines polítiques de preus o de llançament de productes seguim, quines polítiques de contractació de personal són més adequades) o per les administracions públiques (a quin ritme avança la construcció de més carreteres o autopistes, quins dèficits públics estan disposades a assumir o què es pot fer per a reduir-los). D’altra banda, es tracta de problemes que sorgeixen de la interrelació d’aquestes decisions múltiples.

Introducció a la microeconomia

© FUOC • P06/01078/01229

8

De fet, en qualsevol mercat les decisions de consumidors i productors són les

Introducció a la microeconomia

Per exemple,...

que van determinant l’evolució dels preus i de les quantitats. El funcionament dels mercats a vegades és relativament lliure de les “interferències” dels poders públics, però en altres casos les regulacions o normatives són importants. Tot això porta a situacions d’equilibri o desequilibri, i es compta, en aquest darrer cas, amb mecanismes d’ajust que fan referència a qüestions més de fons, com la recerca de la millor manera d’organitzar les relacions en-

... d’una manera molt visible, l’evolució dels mercats financers internacionals és el resultat de les decisions de compra o venda de milers d’operadors dia a dia, adoptades sobre la base de criteris complexos.

tre els agents i els grups econòmics i socials... Decisions, interrelacions, mercats, equilibri, organització són, doncs, termes clau. Les decisions les adopten persones o institucions, consumidors, em-

Una part important de l’economia...

preses, ens públics, sindicats, institucions, genèricament anomenats “agents econòmics”. Les decisions d’aquests agents econòmics responen a algun tipus de comportament intencionat, racional, que respon a uns determinats objectius. Naturalment, l’anàlisi de les decisions dels agents econòmics és molt important; però ho és tant o més la manera com les múltiples decisions que constantment adopten múltiples agents interactuen entre si. És crucial d’exami-

... com a disciplina científica és precisament la que es dedica a l’anàlisi de la presa de decisions per part dels agents econòmics. El mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses justament examina el comportament de dos dels principals grups d’agents econòmics: els consumidors i les empreses.

nar com les decisions dels consumidors de comprar (o no comprar) i de les empreses de produir (o no produir) contribueixen a determinar què són els mercats: el lloc en què conflueixen aquestes decisions i es determina l’evolució dels preus en funció de l’escassesa o l’abundància relativa dels diversos béns i serveis. Quan s’analitzen les decisions dels agents econòmics i la seva interrelació en els mercats, examinem el sistema econòmic des de les unitats bàsiques: consumidors, empreses, mercats, etc. Adoptem un enfocament microeconòmic. En canvi, quan ens preocupem dels resultats agregats d’aquestes decisions en l’àmbit d’un país o un estat, per exemple per examinar no solament l’evolució de la producció d’un determinat bé i l’evolució del seu preu, sinó també l’evolució de la quantitat global de béns i serveis produïts anualment per un país i l’evolució del nivell mitjà de preus, adoptem una perspectiva macroeconòmica. Aquesta distinció és important, i útil, en economia, referida més a l’enfocament dels problemes econòmics que no pas al fons, ja que és obvi que les magnituds macroeconòmiques, com el popular “índex de preus al consum” (IPC), no són res més que el reflex agregat, conjunt, de l’evolució dels preus dels més de 500 articles que actualment el componen. Així, després d’aquest primer mòdul d’introducció a alguns conceptes i relacions bàsics, els mòduls Els agents econòmics: consumidors i empreses i Estructures de mercat i comerç internacional presenten les bases de la microeconomia.

Els mercats... ... poden ser de tipus molt diversos en les economies modernes, i per això el mòdul Estructures de mercat i comerç internacional examina les diverses “estructures de mercat”.

© FUOC • P06/01078/01229

9

Introducció a la microeconomia

2. Escassetat i elecció

Si pensem en alguns problemes econòmics típics, com són l’elecció dels consumidors sobre la manera de gastar els diners o les decisions que adopta un país sobre allò en què pot fer servir els seus recursos, veurem que tenen dues característiques essencials. D’una banda, no és possible obtenir tot el que probablement es desitjaria: les necessitats i els desigs són més grans que els recursos i les possibilitats: a tothom ens agradaria gaudir de més béns, serveis, temps lliure dels que tenim a disposició. El consumidor tria com vol gastar els diners.

D’aquesta asimetria entre uns recursos limitats i unes necessitats o desigs (pràcticament) il·limitats sorgeix la consideració de l’escassetat, com a primer tret de les decisions o problemes econòmics. El segon tret deriva del fet que, malgrat l’escassesa, i precisament per l’escassesa, es té la possibilitat d’elecció: podem (ho hem de fer) seleccionar, preferir, quines de les necessitats es satisfan, i naturalment això implica renunciar a d’altres.

Aquest binomi escassetat-elecció marca el caràcter agredolç de les qüestions econòmiques: no podem aconseguir tot el que voldríem, però almenys podem triar segons les nostres preferències. En els darrers temps els desenvolupaments analítics elaborats en l’economia per a analitzar els problemes de les preses de decisions en contextos d’escassesa s’han revelat útils en molts àmbits que tradicionalment no es consideraven problemes “econòmics”. La sociologia, la ciència política, el dret i altres disciplines socials han començat a utilitzar conceptes i tècniques desenvolupats inicialment per economistes, de manera que s’ha arribat a parlar d’un cert “imperialisme de l’economia” en aquestes disciplines. En termes més amplis, es parla de l’“enfocament econòmic del comportament humà” i tot (per exemple, el Premi Nobel d’Economia Gary Becker), i s’apliquen els fonaments de l’anàlisi econòmica a temes tan dissemblants com les decisions relatives a qüestions familiars (matrimoni, divorci, procreació, etc.), la delinqüència i les polítiques criminals, etc.

Bernard Shaw No és sobrer de recordar aquella concepció de l’economia atribuïda al dramaturg segons la qual la nostra disciplina seria “l’art de treure el major partit possible de la vida”.

© FUOC • P06/01078/01229

10

Introducció a la microeconomia

3. Especialització i intercanvi: cooperació i conflicte

Des del punt de vista de l’organització de l’activitat econòmica, si hi ha una característica evident, és l’especialització i l’intercanvi. És possible imaginar un sistema econòmic, polític i social en què cada persona produís els seus propis béns i els consumís. Seria una situació d’autosuficiència, en la qual ningú no intercanviaria béns amb ningú. Els problemes econòmics d’aquest tipus d’economia serien relativament simples. Però aquest tipus d’organització, en limitar les possibilitats de consum de cada persona al que ella mateixa és capaç de produir, probablement portaria a nivells de benestar baixos. Els éssers humans descobriren fa molts segles els avantatges associats a especialitzar-se cadascú en les coses en què és relativament més hàbil o competent. Naturalment, per a poder accedir al gaudi d’una gamma àmplia de productes (i no limitar-se a allò en què un s’havia especialitzat), l’especialització s’associava als intercanvis: cada persona lliurava (venia) el bé en què s’havia especialitzat i obtenia (comprava) a canvi tots els altres béns i serveis que altres persones havien produït de manera especialitzada. Aquesta pauta d’organització es tradueix, doncs, en institucions com els mercats i el diner.

Totes les societats s’han preocupat per aconseguir béns que satisfacin les necessitats de les persones.

El binomi especialització + intercanvi s’ha revelat molt clarament superior a l’autosuficiència. En especialitzar-se, cada persona, grup o país no solament es pot dedicar al que sap fer millor, sinó que també pot anar perfeccionant les seves capacitats inicials amb la pràctica (això darrer és el que s’anomena learning by doing, ’aprenentatge mitjançant la pràctica’). De fet, bona part de l’economia explica els avantatges associats al funcionament de mercats en què els “agents econòmics” venen i compren, respectivament, els béns que produeixen i desitgen. El mòdul Estructures de mercat i comerç internacional analitzarà més detalladament els avantatges dels intercanvis quan estudiï amb més detall l’important cas del comerç internacional. Aquests avantatges associats a l’especialització + intercanvi es poden considerar els guanys associats a la cooperació entre agents econòmics. En molts àmbits aquesta cooperació és clarament superior als comportaments aïllacionistes: amb els mateixos recursos s’obtenen resultats globals millors, i en aquest sentit es millora l’eficiència de l’economia. Però optar per una organització basada en l’especialització + intercanvi, amb els seus elements de cooperació, introdueix un problema que no existeix en un sistema d’agents econòmics autosuficients. Obliga a establir unes pautes de distribució entre els agents econòmics que cooperen en

Penseu en un estudiant... ... que ha de triar professió: entre els elements que cal considerar (a més d’altres factors, com les perspectives d’ocupació, etc.) hi ha l’examen dels àmbits on són més idònies les seves qualitats o característiques, i, a mesura que vagi adquirint coneixements i pràctica, la seva competència en aquest àmbit anirà augmentant.

11

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

l’obtenció dels guanys que s’acaben d’exposar. En el món econòmic (i no

Exemple

pas en l’econòmic i prou) aquest binomi cooperació/conflicte apareix de forma reiterada. Per exemple, dos països tenen interès a cooperar mitjançant el comerç internacional, però tenen un conflicte respecte al preu a què ha de tenir lloc l’intercanvi de mercaderies; en la negociació d’un conveni col·lectiu, patronal i sindicats tenen un interès comú a arribar a un acord (i evitar vagues i pèrdues de producció i salaris), però tenen un conflicte pel que fa als termes de l’acord; una coalició de partits polítics té interès a actuar de forma cooperativa per a guanyar les eleccions, però té un conflicte en la distribució, per exemple, dels ministeris i altres càrrecs. Bona part dels problemes d’organització miren d’establir les pautes de cooperació que portin a l’eficiència, i de distribució dels resultats per a evitar o

Si el subjecte A s’especialitza a fabricar pa i el subjecte B, a produir teixits, sense discutir que la producció global de pa i teixits serà, quasi segur, superior a la que s’obtindria si tant A com B s’haguessin hagut d’autoproveir de pa i teixits, és clar que aquests guanys globals es distribuiran d’una manera molt diferent entre A i B segons que la relació amb què després s’intercanviaran el pa i el teixit sigui més favorable al productor d’un dels béns o a l’altre. Apareix així un element de conflicte.

minimitzar els conflictes, segons pautes percebudes com a equitatives o justes (per exemple, assignació de drets de propietat, sistemes contractuals, nivells mínims de benestar garantits per l’Estat, etc.). Si aquestes pautes de distribució equitativa no estan assegurades, hi ha el risc que els agents no acceptin de participar en pautes de cooperació.

Un exemple d’aquesta “tensió” entre cooperació i conflicte seria el següent: suposem una economia composta per dues persones, A i B. Ini-

La introducció de la maquinària va fer augmentar la producció.

cialment cadascuna disposa d’una sèrie de recursos amb els quals, treballant de manera autosuficient (realitzant les diverses tasques necessàries per a produir un bé), la persona A podria produir i consumir 6 unitats d’un bé determinat i la persona B podria produir-ne i consumir-ne 4 unitats. La situació s’il·lustra en la figura 1, que representa en l’eix horitzontal la quantitat que consumeix A i en l’eix vertical, la que consumeix B. En una situació d’autosuficiència cada persona està limitada a

La figura 1...

consumir el que ella mateixa produeix, de manera que l’economia se situa en el punt R. Globalment, la producció de l’economia és de 10 unitats (6 de A i 4 de B).

Consum B 16

M

S

10

T

4 R

N 6

Figura 1

12

16

Consum A

... mostra clarament els guanys de la cooperació: el punt inicial R queda per sota de la línia MN, reflectint el fet que, amb la cooperació, la producció global augmenta de 10 unitats a 16. Però mostra també el conflicte potencial: en quin dels punts entre S i T se situarà finalment l’economia? Naturalment, A té interès que sigui un punt com més acostat a T millor (de manera que A “s’apropiï” la major part dels guanys de la cooperació) mentre que B té interès a situar l’economia a prop de S (de manera que B s’apropiï la major part dels guanys de la cooperació). El problema és que, sense acord sobre la distribució final o el mecanisme per a arribarhi, l’acord de cooperació no reeixirà. Un problema distributiu pot “blocar” l’obtenció dels guanys associats a la cooperació.

© FUOC • P06/01078/01229

12

Introducció a la microeconomia

Si A i B decidissin cooperar, cadascun podria especialitzar-se en les tasques en què és comparativament més hàbil i, doncs, la producció global augmentaria a 16 unitats, per exemple. Això es representa gràficament amb la línia MN, que ens informa que la producció que resulta de la cooperació es pot distribuir entre A i B en principi de la manera que sigui mentre el consum de A i el de B sumin 16 unitats. Es podrà pensar immediatament que, si no es pot obligar ningú a cooperar contra la seva voluntat, la persona A només acceptarà de cooperar si se li garanteix un resultat superior al que obtenia autosuficientment (6 unitats) i la persona B, pel mateix motiu, només acceptarà de cooperar si obté com a mínim 4 unitats. Qualsevol punt de la recta MN situat entre els punts S i T satisfà aquestes condicions mínimes per a induir a la cooperació voluntària.

El conflicte es pot resoldre per negociació. Això implica algun criteri mútuament acceptat de distribució dels guanys de cooperació (potser una distribució equitativa o proporcional als resultats, en règim d’autosuficiència, o compensadora de les desigualtats inicials). O pot implicar l’aparició de capacitats i/o habilitats negociadores (tan freqüents, per exemple, en els convenis col·lectius). O es poden establir unes regles amb les quals es produeixi aquesta distribució: el joc del mercat és una d’aquestes regles, corregit si cal per la garantia d’uns nivells mínims de consum o benestar per a tots els participants.

Centre comercial.

© FUOC • P06/01078/01229

13

4. Organització econòmica

4.1. Qüestions bàsiques Tota societat ha de respondre almenys a tres grans preguntes:

1) Què cal produir? 2) Com s’ha de produir? 3) Per a qui s’ha de produir?

Els mecanismes mitjançant els quals es plantegen i es responen aquestes preguntes determinen l’organització econòmica d’una societat.

La base econòmica la sustenten els factors de producció.

Històricament, les formes d’organització han estat molt diverses, des de sistemes com el feudalisme fins a altres de planificació centralitzada, i també aquelles en què els mercats han tingut un paper preponderant. Al segle

XX,

a escala mundial han pugnat una forma d’organització que con-

fiava bàsicament en els mecanismes de mercat per a respondre les tres pre-

Introducció a la microeconomia

14

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

guntes anteriors i una altra en què les decisions centralitzades tenien el paper més important. Al final del segle

XX,

la forma d’organització econòmica predominant són

les economies que, si bé els mercats hi tenen un paper essencial, també es caracteritzen per intervencions molt importants dels poders públics i per la propietat de molts dels mitjans de producció o béns de capital (cosa que origina una de les denominacions que tenen: el capitalisme). A la base de qualsevol organització econòmica hi ha l’ús que es faci dels recursos a disposició d’una societat. Aquests recursos, vistos des de la perspectiva econòmica, s’agrupen en els anomenats factors de producció. S’hi solen distingir: 1) D’una banda, els recursos naturals (la terra, els boscos, els recursos minerals). 2) D’altra banda, el factor treball (associat a l’esforç humà). 3) I d’altra banda, el factor capital (màquines i eines que contribueixen a fer augmentar l’eficàcia productiva) i també un factor molt específic, la capacitat empresarial o habilitat per a combinar adequadament els altres factors de producció. Així mateix, a vegades es parla del factor capital humà per a referir-se a la qualificació que obtenen les persones mitjançant l’estudi i l’aprenentatge, que contribueix a fer-ne augmentar el potencial productiu. El paper estratègic d’aquest factor de prosperitat i desenvolupament dels països ha estat un dels temes en què ha insistit més el Premi Nobel d’Economia del 1995, Robert Lucas. La combinació dels serveis productius dels factors o inputs origina la producció de béns i serveis com a outputs del pro-

Inputs

Outputs

cés de producció. Recursos naturals

Com que els recursos productius són limitats i normal-

Treball Capital humà

ment es poden destinar a produir uns béns o uns altres alternativament, el fet d’assignar-los a la producció d’una quantitat determinada del bé X implica renunciar

Béns i serveis

Capital Capacitat empresarial

a assignar-los a la producció d’una altra quantitat determinada del bé Y, de la mateixa manera que dedicar una hora a estudiar aquest mòdul implica renunciar a destinar aquest temps a veure televisió o a la família. Així trobem un dels conceptes més importants en economia (i dels més omnipresents en la vida), el de cost d’oportunitat.

El cost d’oportunitat... ... d’una activitat o decisió sobre la manera d’utilitzar uns recursos és allò a què podríem haver dedicat alternativament els recursos. És el concepte de cost rellevant en economia.

15

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

A les economies de mercat, en les decisions de producció i consum hi intervenen múltiples agents econòmics les interrelacions dels quals són la base del sistema econòmic.

Béns i serveis

Consumidors (famílies)

Empreses

Factors de producció (treballs...)

La figura ens mostra la més senzilla d’aquestes interrelacions. D’una banda, els consumidors (agrupats en famílies o economies domèstiques) compren a les empreses els béns i els serveis que necessiten, i al mateix temps posen a disposició de les empreses els recursos (bàsicament el treball) de què disposen. Per la seva part, les empreses contracten i organitzen els serveis productius dels diferents factors per produir béns i serveis que venen als consumidors.

!

A partir d’aquest esquema bàsic, és fàcil introduir-hi complexitats successives: 1) Els intercanvis entre consumidors i empreses de béns i serveis, a canvi de l’ús de recursos, no es basen en la permuta sinó en l’ús dels diners com a contrapartida tant de l’adquisició de béns i serveis com de la prestació de serveis productius (sous i salaris com a remuneració del treball, dividends i interessos com a remuneració del capital, etc.). La generalització de l’ús dels diners en les transaccions econòmiques va representar una part substancial respecte a les economies de permuta, ja que va permetre superar la necessitat de “doble coincidència de desitjos” perquè la transacció es dugués a terme. Per exemple, si un professor d’economia necessitava tallar-se els cabells o agafar un taxi, en un sistema de permuta per a poder-ho fer havia de trobar un perruquer o un taxista disposats a prestar-li el servei a canvi d’una classe d’economia, cosa que hauria originat uns processos de recerca altament ineficaços. En canvi, en les economies monetàries només cal disposar de diners, independentment de la manera d’obtenir-los, per a aconseguir a canvi els béns i els serveis desitjats, independentment dels desitjos de qui els proporcioni.

!

2) L’ús generalitzat dels diners també va contribuir a l’aparició del sistema

En el sistema financer...

financer, basat en unes institucions que capten els ingressos que no es destinen al consum de béns i serveis –i que constitueixen el que s’anomena estalvi– per canalitzar-los cap als projectes d’inversió que mantenen i milloren la capacitat productiva de les empreses i del país.

... els preus que perceben els estalviadors per abstenir-se de consumir i el cost que paguen els inversors per accedir a aquests fons constitueixen els anomenats tipus d’interès.

© FUOC • P06/01078/01229

16

3) Tot i que, com ja hem dit, els mercats i les transaccions entre consumidors i empreses tenen el paper central en les economies de mercat, en totes elles també hi té un paper molt important l’anomenat sector públic. Aquest sector està format per institucions com l’Administració de l’Estat, les comunitats autònomes, les corporacions locals i altres organismes com la Seguretat Social, i eventualment també s’hi inclouen algunes empreses públiques. Aquests organismes i institucions són, en principi, els responsables d’oferir uns béns i uns serveis determinats que difícilment subministraria –o difícilment subministraria en la quantitat adequada– la iniciativa privada al mercat. La seguretat i l’administració de justícia en són uns exemples prou coneguts. Així mateix, als països del nostre entorn, durant les últimes dècades els poders públics han assumit les funcions de l’anomenat estat del benestar, sorgit per a afrontar les necessitats dels ciutadans en moments conflictius i que atén a àmbits com ara les prestacions sanitàries, les pensions de jubilació o el subsidi d’atur. És ben sabut que un dels debats més importants en l’actualitat es refereix precisament a les dimensions del sector públic en els països industrialitzats i també a la sostenibilitat de l’estat del benestar.

Per a finançar totes aquestes activitats i cobrir el que s’anomena la despesa pública, les administracions públiques obtenen recursos sobretot per la via de l’anomenat sistema fiscal, que es basa en els impostos.

4) En l’actualitat, una part molt important i en qualsevol cas creixent de les transaccions econòmiques implica compradors i venedors de diferents països, de manera que és freqüent que els articles i la maquinària que compren els consumidors i les empreses d’un país s’obtinguin mitjançant importacions procedents de la resta del món. Així mateix, una part important de la producció de moltes empreses es ven a l’exterior mitjançant les exportacions. Igualment, en l’àmbit financer els moviments internacionals de capital han augmentat notablement en els últims anys. Totes aquestes transaccions amb la resta del món formen el sector exterior d’una economia i es recullen sistemàticament en l’anomenada balança de pagaments d’un país.

Introducció a la microeconomia

17

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

La figura mostra aquest esquema més ampli d’interrelacions.

Impostos

Impostos Sector públic

Despesa pública

Despesa pública Béns i serveis

Pagament

Importacions

Consumidors (famílies)

Empreses

Retribucions (salaris...)

Factors de producció (treball)

Interessos

Interessos Sector financer Préstecs per a inversió

Estalvi

Exportacions

Importacions Sector exterior

4.2. Les possibilitats de producció: el cost d’oportunitat Com acabem de veure, una economia disposa d’una quantitat de recursos que hi ha en un moment del temps. Aquests recursos es poden fer servir per a la producció de diversos tipus de béns i serveis, i per això s’anomenen factors de producció. Són bàsicament el treball, el capital (màquines, fàbriques, etc.), la terra i els recursos naturals, i també la capacitat empresarial que permet combinar-los. Veurem com els recursos configuren les possibilitats d’una economia, entre les quals es podrà triar.

4.2.1. Les possibilitats de producció: l’FPP Suposem que una economia disposa d’una quantitat de recursos donada, per exemple 100 hores de treball. Aquests recursos els pot destinar a l’activitat de produir aliments (A) o mobles (M). Cada unitat d’aliments (quilo de menjar, per exemple) requereix 2 hores de treball, mentre que cada unitat de mobles requereix 10 hores de treball.

18

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

M Mobles 10

R

Z

5

3

W V

2

T

1

S

0 20

40

45 50

Aliments

A

Figura 2

En la figura 2, en l’eix horitzontal (abscisses) representem la quantitat d’aliments i en l’eix vertical (ordenades), la quantitat de mobles. Cada punt de la figura indica una determinada combinació de béns, aliments i mobles. La línia RS mostra, en el sentit que ara precisarem, les possibilitats de producció de l’economia. Una de les possibilitats que té aquesta economia és destinar íntegrament els recursos a la producció de mobles (recordeu-ho: és només una possibilitat). En aquest cas podria produir fins a un màxim de 10 unitats de mobles: aquesta quantia és el resultat de dividir les 100 unitats de recursos (hores de treball) que té l’economia per les 10 hores de treball que requereix produir un moble. El punt R il·lustra aquesta possibilitat: correspon a 0 unitats d’aliments i 10 unitats de mobles. El punt S mostra l’altra possibilitat “extrema”: resultaria de destinar íntegrament les 100 hores de treball a produir aliments, de manera que, com que produir una unitat d’aliments requereix 2 hores de treball, seria factible produir fins a 50 unitats

Cost d’oportunitat

d’aliments, com mostra precisament el punt S. Suposem que l’economia és inicialment en el punt S i produeix 50 unitats d’aliments i 0 unitats de mobles. Possiblement no sembla una opció gaire assenyada. En tot cas, mirem què passaria si ara volguéssim produir 1 unitat de mobles. Caldria destinar-hi 10 hores de treball. D’on sortirien aquestes 10 hores? Naturalment, de les que fins llavors es destinaven a produir aliments, de manera que, per a produir la unitat de mobles, s’haurà de renunciar a una determinada quantia d’aliments. A quants? Precisament a les 5 unitats que era possible produir amb les 10 hores de treball que “abans” es destinaven a aliments i “ara” es desvien a la producció de mobles (recordeu que cada 2 hores de treball permetien produir una unitat d’aliments). Ara l’economia se situaria en el punt T, amb una producció de 45 unitats d’aliments i 1 unitat de mobles. Si a partir de T plantegem què passaria si es volgués produir una segona unitat de mobles, la resposta és que hauríem de sostreure 10 hores més

Aquesta senzilla anàlisi suggereix un dels conceptes més importants en economia, el de cost d’oportunitat, que es defineix com allò a què s’ha de renunciar per a obtenir alguna cosa. En passar de S a T hem vist que, per a produir una unitat de mobles, havíem de renunciar a 5 unitats d’aliments, de manera que el cost d’oportunitat de la unitat de mobles és de 5 unitats d’aliments. En la vida quotidiana els exemples de cost d’oportunitat són constants, i no solament en l’àmbit econòmic. Si es tria passar la nit a casa, el cost d’oportunitat és renunciar a anar al cine, per exemple. O, si es tria cursar la diplomatura d’Empresarials, el cost d’oportunitat és allò a què es podria haver dedicat el temps alternatiu.

19

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

de la producció d’aliments i destinar-les a la producció de la segona unitat de mobles. Això implicaria passar del punt T al punt V i, doncs, disminuir la producció d’aliments de 45 unitats a 40. Estigueu segurs de poder afirmar sobre aquesta base que el cost d’oportunitat de la segona unitat de mobles és de 5 unitats d’aliments. La taula 1 mostra diverses maneres alternatives de distribuir les 100 hores de treball (L) entre el que es dedica a la producció d’aliments (La) i el que es destina a produir mobles (Lm), amb les combinacions de béns subsegüents (A unitats d’aliments i M de mobles) que possibiliten, i els punts de la figura 2 a què corresponen: Taula 1 L

La

Lm

A

M

Punt

100

100

0

50

0

S

100

90

10

45

1

T

100

80

20

40

2

V

100

70

30

35

3

100

60

40

30

4

100

50

50

25

5

100

40

60

20

6

100

30

70

15

7

100

20

80

10

8

100

10

90

5

9

100

0

100

0

10

R

Si anem traient successives unitats de recursos (hores de treball) de la producció d’aliments per a destinar-les a produir cada vegada més mobles, veurem com s’anirà configurant la línia, recta en aquest cas, que uneix S i R. Cada un dels punts d’aquesta línia correspon a una determinada forma de distribuir els recursos de l’economia entre la producció d’aliments i la de mobles. Marca les possibilitats de producció d’aquesta economia, donats els seus recursos i donada la tecnologia amb la qual es poden transformar els recursos en aliments o mobles. Aquesta línia s’anomena corba de possibilitats de producció (encara que en aquest cas és una línia recta) o corba de transformació. Marca les possibilitats de producció quan s’utilitzen tots els recursos amb la millor tecnologia disponible, i en aquest sentit també s’anomena frontera de possibilitats de producció (FPP).

En aquest sentit, l’FPP delimita clarament dos tipus de combinacions de béns: les que són factibles amb els recursos de l’economia i la tecnologia disponible, que són les que hi ha situades per sota i just sobre la línia de l’FPP, i les inaccessibles per a aquesta economia, que són les que hi ha situades per sobre de l’FPP.

Formulacions Més formalment utilitzem les formulacions següents: Tecnologia producció de A: A = La / 2 Tecnologia producció de M: M = Lm / 10 Recursos disponibles: L = 100 = La + Lm Combinant aquestes tres expressions obtenim: A = (100 – Lm) / 2 = (100 – 10M) / 2, d’on finalment A = 50 – 5M o M = 10 – (1/5) A, que és l’expressió formal de la línia representada en la figura 2.

© FUOC • P06/01078/01229

20

Introducció a la microeconomia

Així, per exemple, si l’economia produeix la combinació de béns W de la figura 2 (20 A + 3 M), o no utilitza tots els recursos, ja que amb 70 hores de treball (40 per a les 20 unitats d’aliments i 30 per a 3 unitats de mobles) n’hi hauria prou, o els recursos s’utilitzen amb menys eficiència que la que és tècnicament viable. Combinacions de béns situades per sota de l’FPP responen, doncs, a problemes d’infrautilització dels recursos, sigui per no-utilització (“desús”) sigui per ineficiències en l’ús. En qualsevol dels casos l’economia té un problema i unes possibilitats de millorar. D’altra banda, la combinació Z (40 A + 5 M) és inaccessible, ja que requereix una quantitat de recursos hores de treball de 130 (80 per a produir les 40

M

unitats d’aliments i 50 per a produir les 5 unitats de mobles), superior a les

13

disponibilitats actuals de l’economia. Però aquesta mateixa combinació de béns podria ser assolible si canviessin algunes coses: a) Si, a causa del creixement de l’economia, la quantitat de recursos disponi-

10

5

Z

bles passés de 100 hores de treball a 130, com mostra la figura 3a. b) Una altra possibilitat seria un avenç tecnològic que reduís les necessitats 40 50

d’hores de treball per a produir mobles de 10 a 4, de manera que l’FPP passés a ser la que s’indica en la figura 3b. (Comproveu-ho recalculant el nombre d’ho-

65

A

Figura 3a

res necessàries ara per a produir la combinació Z.) Una de les diferències entre el cas a) i el b) és que en el primer el cost d’oportunitat de produir mobles en termes d’aliments no s’altera, mentre que en el segon sí.

M En aquest primer exemple senzill el cost d’oportunitat era constant, en el

25

sentit que no variava quan ho feia la quantitat produïda de mobles o d’aliments: per a qualsevol nivell de producció, el cost d’oportunitat d’una unitat de mobles era 5 unitats d’aliments. Però el cost d’oportunitat d’unitats successives pot ser canviant.

10

Z

5

4.2.2. El cost d’oportunitat creixent 40

Les possibilitats de producció d’una economia es troben en la taula 2 i recollides en la figura 4.

50

A

Figura 3b

21

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

Taula 2

Unitats del bé

Y

X

Y

10 9

0

10

1

9

2

7

3

4

4

0

Punt R

R

7

4

Punt S S 0

1

2

3

4

X

Figura 4

En aquest cas, partint del punt R, en què l’economia està íntegrament especialitzada en el bé Y, sostreure recursos per a produir una primera unitat de X implica renunciar “només” a 1 unitat de Y, de manera que el cost d’oportunitat de la primera unitat de X és d’1 unitat de Y. En canvi, per a passar d’1 unitat de X a 2, cal renunciar a 2 (9–7) unitats de Y, de manera que el cost d’oportunitat de la segona unitat de X és 2 unitats de Y, un cost superior al de la primera unitat de X. Comproveu que produir la tercera unitat de X té un cost d’oportunitat de 3 unitats de Y (7–4), i la quarta unitat de X té el cost d’oportunitat de 4 unitats de Y. El cost d’oportunitat és creixent. L’explicació econòmica d’aquest cas rauria en l’especialització dels recursos (i en el que anomenarem “rendiments decreixents” en el mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses). Si el bé Y fos aliments i el bé X, teixits, voldria dir que una societat que destina tots els recursos a l’agricultura (punt R) i es planteja d’iniciar la producció de tèxtils, hi destinarà al començament els recursos, com la terra, menys fèrtils per a l’agricultura, ja que la “qualitat del sòl” és vital per a l’agricultura però no pas per a instal·lar-hi telers. A mesura que la producció de tèxtils augmenti, s’haurà d’anar renunciant a terres cada vegada millors per a l’agricultura, i d’aquí ve que el cost d’oportunitat de cada unitat de tèxtils sigui més gran que l’anterior. El cost d’oportunitat decreixent Considerem ara la situació d’una economia que correspon a les dades de possibilitats de producció de la taula 3 i la figura 5: Comproveu que en aquest cas el cost d’oportunitat de la primera unitat de X és de 4 unitats de Y, el de la segona unitat de X, tres unitats de Y... i el de la quarta unitat de X, 1 unitat de Y. Es tracta, doncs, d’un cas de cost d’oportunitat decreixent. L’explicació econòmica d’aquest cas correspondria a situacions en què, a causa, per exemple, de tecnologies

Y

Unitats del bé X

Y

0

10

1

6

2

3

3

1

4

0

R

10

Punt R

6

Punt S

3 1

S 0

1

2

3

Figura 5

4

X

© FUOC • P06/01078/01229

22

sofisticades, produir poques unitats de X absorbeix proporcionalment més recursos que no pas produir-ne moltes: iniciar la producció de X és molt costós, però anar incrementant-la requereix “absorbir” cada vegada menys recursos de la resta de l’economia. (Com veurem en el mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses, indústries amb tecnologies que presenten economies d’escala generen aquesta pauta.)

Introducció a la microeconomia

© FUOC • P06/01078/01229

23

Introducció a la microeconomia

5. El funcionament dels mercats: demanda, oferta i equilibri

En aquesta secció estudiarem els aspectes bàsics dels mercats. Un mercat és el lloc en què conflueixen els comportaments de compradors i venedors, demandants i oferents, i allà on, com a resultat d’aquesta confluència, es determinen els preus i les quantitats comprades i venudes de les diverses mercaderies. Examinarem primer separadament com les decisions de comprar, d’una banda, i de vendre, de l’altra, queden afectades pels preus. Tot seguit examinarem com es determina l’equilibri en un mercat. El funcionament dels mercats influeix en les decisions de quins béns i serveis cal produir.

5.1. Demanda Els consumidors decideixen quina quantitat s’ha de demandar d’un bé segons un ampli ventall de variables, com són els seus ingressos o renda, els seus gustos o

P

preferències, el preu de l’article en qüestió, el d’altres béns que s’hi relacionen, etc. Ho veurem més detalladament en el mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses. Però per al que ara ens interessa podem singularitzar la importància d’una variable certament decisiva com és el preu. La corba de demanda, D, de la figura 6 ens mostra com varia la quantitat que els consumidors estan disposats a

pa

A B

p

b

adquirir a mesura que varia el preu del bé. Per exemple, el punt A ens informa

D

que, si el preu vigent al mercat fos pa, els consumidors voldrien adquirir-ne una quantitat qa; mentre que, si el preu disminuís a pb, els compradors estarien disposats a comprar-ne qb unitats. Aquesta relació negativa entre preu i quantitat demandada és la característica principal de la corba de demanda. Abans de donar-ne una explicació més rigorosa en el mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses, una interpretació intuïtiva plausible incorporaria almenys dos elements: 1) En abaratir-se un bé en relació amb d’altres que hi competeixen en la satisfacció d’una determinada necessitat, n’augmenta l’atractiu relatiu per als consumidors. 2) En abaratir-se un bé, el poder adquisitiu, i per tant el potencial de compra, dels consumidors en resulta augmentat. Per ambdues raons, una disminució del preu d’un bé tendiria a incrementar la quantitat que en desitgen adquirir els consumidors. Simètricament, un augment del preu d’un bé en redueix l’atractiu per al consumidor enfront d’altres béns, alhora que li minva el poder adquisitiu: per ambdues causes, el resultat previsible és una reducció de la quantitat demandada.

qa

qb

Q Figura 6

© FUOC • P06/01078/01229

24

Introducció a la microeconomia

5.2. Oferta Els productors o fabricants, generalment empreses (però no pas exclusivament), decideixen quines quantitats d’un producte cal portar al mercat (ofertar) ba-

P

sant-se en consideracions com el preu d’aquest producte, d’altres productes alS

ternatius, dels factors de producció, de la tecnologia i els canvis, etc. Sense perjudici d’estudiar-los més a fons en el mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses, singularitzarem la influència del preu del producte mateix. La corba d’oferta d’un bé, indicada per S (de l’anglès supply) en la figura 7, mostra com

N

pa p

M

b

respon la quantitat ofertada en variar el preu. El punt M ens informa que, quan el preu de mercat és pb, la quantitat que els productors estan disposats a portar al mercat és qb, mentre que el punt N ens indica que, al preu pa, la quantitat ofertada ascendiria fins a qa. El pendent positiu amb què es representa habitualment la corba d’oferta s’analitzarà més rigorosament en els mòduls següents, però avancem aquestes consideracions: 1) Una empresa que disposi de determinats recursos que es poden dedicar alternativament a produir un bé X o un bé Y incrementarà l’atractiu de produir X en lloc de Y a mesura que augmenti el preu de X. 2) Si produir successives unitats d’un bé significa utilitzar una quantitat proporcionalment cada vegada més elevada d’algun factor, serà necessari un preu també cada vegada més elevat per a continuar fent atractiva la producció. Les situacions en què la corba d’oferta pot presentar un pendent diferent del positiu són freqüents. Per exemple, considereu el cas de productes peribles, com peix fresc, del dia. La quantitat ofertada en un dia determinat és la que és, i ja no pot variar si al llarg del dia el preu s’altera. En aquest cas, la corba d’oferta d’aquesta mercaderia seria vertical (la quantitat ofertada ja no pot respondre a variacions de preus: és la mateixa per a qualsevol preu). Un altre cas: els habitatges que hi ha en una ciutat en un moment determinat són els que són: una pujada de preu de l’habitatge que faci més atractiu destinar recursos a construir-ne probablement augmentarà l’oferta d’habitatges a mitjà termini (segons la durada del procés de construcció), i per això la corba d’oferta d’habitatges a mitjà termini té pendent positiu; però a curt termini la corba d’oferta es pot representar així mateix amb una línia vertical.

5.3. Equilibri del mercat La figura 8 juxtaposa una corba d’oferta i una corba de demanda d’un bé. Ara demostrarem que el punt E d’intersecció d’ambdues corbes dóna lloc a l’equilibri del mercat. Aquest equilibri implicaria un preu p e = 100 i una quantitat demandada = quantitat ofertada = qe = 250 unitats del bé.

q

b

qa

Q

Figura 7

25

© FUOC • P06/01078/01229

P D pa = 120 pe = 100 p = 80 b

S

Es = 80 E Ed = 70

200 220 250 270 300 qe

Q

Figura 8

Per a veure-ho d’una manera més pedagògica, cal suposar que per alguna causa el preu de mercat és diferent de pe. Suposem, per exemple, que és pb = 80. Per a aquest preu la corba de demanda ens informa que els consumidors estarien disposats a adquirir 270 unitats del bé, mentre que la corba d’oferta ens assenyala que, a aquest mateix preu, els oferents només estan disposats a portar-ne 200 unitats al mercat. Consegüentment, per a pb = 80 apareix un excés de demanda de 70 unitats (270 – 200): la quantitat que els consumidors demanden supera en aquesta quantia la que els productors oferten. Necessàriament part dels demandants quedaran insatisfets. Aquest és un primer sentit en què no es pot considerar la situació com d’“equilibri”. El segon sentit, i més important, per a considerar aquesta situació com de desequilibri és que probablement induirà a canvis: probablement part dels consumidors que vegin que es queden sense el bé en qüestió estaran disposats a oferir un preu més alt, a pujar a l’alça. Així, una situació d’excés de demanda origina una pressió a l’alça sobre el preu de mercat.

!

Suposem ara que per la causa que sigui el preu de mercat fos pa = 120. Ara la corba d’oferta assenyala que els oferents estaran disposats a portar 300 unitats del bé al mercat, mentre que la corba de demanda indica que els consumidors estan disposats a adquirir-ne “només” 220. Apareix així un excés d’oferta de 80 unitats (300 – 220). Torna a ser una situació de desequilibri. És probable que, davant d’una tal situació, les empreses que veuen que no col·locaran tota la producció estiguin disposades a acceptar un preu més baix, de manera que es posi en marxa, com a resposta al procés d’oferta, una pressió a la baixa sobre el preu de mercat.

!

Així, doncs, per a preus de mercat inferiors a pe sorgeixen tensions a l’alça en el preu i per a preus de mercat superiors a pe apareixen tensions a la baixa. Això indica que el mecanisme de mercat tendeix a confluir en el preu per al qual la quantitat demandada i la quantitat ofertada s’igualen (els desigs de compradors i venedors són mútuament compatibles), i a aquest preu no apareixen tensions ni a l’alça ni a la baixa. La situació pe = 100 i qe = 250 és una situació d’equilibri en el mercat.

Introducció a la microeconomia

26

© FUOC • P06/01078/01229

Quina valoració mereix l’equilibri derivat del joc del mercat? En la mesura que la corba de demanda reflecteixi la valoració dels consumidors de successives quantitats d’un bé i la corba d’oferta reflecteixi els costos en recursos de produir successives unitats d’un bé, ja sabem que l’equilibri de mercat en la intersecció d’oferta i demanda garanteix que es produiran unitats d’un bé mentre la valoració dels consumidors sigui superior al cost de les empreses o igual. Aquest resultat és la base de l’eficiència en l’assignació de recursos que s’atribueix al mercat. Per contra, desviar-se d’aquesta quantitat genera algun tipus d’ineficiència: produir-ne una quantitat menor seria renunciar a unes unitats que tenen un cost inferior a la valoració dels consumidors, i produir-ne una quantitat major significaria incórrer en uns costos que superen la valoració dels consumidors.

5.3.1. Un concepte important: l’elasticitat En economia es defineix l’elasticitat d’una variable respecte a una altra com la sensibilitat de la resposta de la primera a variacions en la segona. Són especialment importants, com es veurà, les elasticitats de la demanda i l’oferta d’un bé respecte al seu preu.

!

Així, l’elasticitat de la demanda del bé X respecte al seu preu es defineix com a: % variació quantitat demandada del bé X Ed = ———————————————————— % variació preu bé X i l’elasticitat de l’oferta del bé X respecte al seu preu la indica: % variació quantitat ofertada de X Es = ———————————————————— % variació preu bé X

Segons l’exemple del text, en pujar el preu del bé de 100 a 120, la quantitat demandada es redueix de 250 a 220. Això significa que un augment del preu del 20% porta a una reducció de la quantitat demandada del 12%. Aplicant la definició, tindríem que l’Ed del bé, en passar el preu de 100 a 120, és: –12% Ed = ——— = – 0 , 6 +20% Atès que quasi sempre la corba de demanda té pendent negatiu, i per tant les variacions de preu i quantitat van en sentit contrari, és habitual veure defi-

Introducció a la microeconomia

27

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

nida l’elasticitat de la demanda de manera que s’ignori el signe menys, per a treballar només amb valors positius. Així, és usual la definició: Ed = – (% variació quantitat / % variació preu). Un problema tècnic amb el càlcul d’elasticitats es planteja en l’activitat 3. L’elasticitat de la demanda es pot expressar així mateix com a (ja amb signe canviat):

∆q/q ∆q p Ed = – ———— = – —— —— ∆p/p ∆p q

De manera que, per a uns valors donats de preu i quantitat, l’elasticitat s’associa amb el pendent de la corba de demanda. Si la corba de demanda és molt aplanada, això significa que petites variacions en els preus donen lloc a canvis importants en les quantitats: ∆ q / ∆ p és gran, i per tant ho és l’elasticitat. Es diu que la demanda és (molt) elàstica. En canvi, si la corba de demanda és molt enlairada (relativament propera a la vertical), les variacions en el preu afecten relativament poc la quantitat de demanda: ∆ q / ∆ p és petit i es diu que la demanda és inelàstica o relativament rígida. Es poden fer consideracions anàlogues respecte a l’elasticitat de l’oferta.

5.3.2. Equilibri de mercat i benestar Una de les aplicacions addicionals de les corbes de demanda i oferta i el seu equilibri de mercat és analitzar les implicacions en termes de benestar de consumidors i productors. Considerem la figura 9. El punt A situat sobre la corba de demanda es pot interpretar de la manera ja coneguda:

El joc de l’oferta i la demanda... ... determina una situació d’equilibri caracteritzada per la compatibilitat dels desitjos de demandants i oferents.

p A

pd EC

Preu màxim

pm EP ps

B

qo Figura 9

qm

q

Aquesta situació és la que es dóna quan, per alguna raó, s’imposa administrativament un preu de venda per sota del que seria el preu d’equilibri del mercat. L’aparició d’aquest excés de demanda genera mecanismes com els mercats negres, la revenda, etc.

© FUOC • P06/01078/01229

28

Introducció a la microeconomia

ens informa que al preu pd la quantitat que els compradors estan disposats a adquirir és qo. Però també té una interpretació alternativa: ens indica que el preu que, com a màxim, el comprador està disposat a pagar de la unitat qo és precisament pd (en el sentit que, si el preu fos més alt, no s’arribarien a vendre qo unitats del bé). En l’equilibri de mercat, el preu se situa finalment a pm, i s’intercanvien qm unitats. Per tant, per a cada una de les unitats compreses entre 0 i qm, com és ara la unitat qo, el preu que un consumidor estava disposat a pagar supera el preu de mercat que ha de pagar: la diferència entre tots dos és la mesura del benestar que obtenen els consumidors. Així, la diferència vertical entre pd i pm mostra l’“estalvi” a què arriba el consumidor que estava disposat a pagar pd per la unitat qo i ara l’aconsegueix pagant “només” pm. Si sumem totes aquestes distàncies verticals, obtenim el triangle designat per EC en la figura 9: recull l’anomenat excedent dels consumidors i és la mesura més bàsica (i utilitzada) del benestar que obtenen els consumidors. En la pràctica el que es calcula són variacions de l’excedent dels consumidors definit així. Per exemple, en la figura 10, quan el preu de mercat per al-

p

guna causa disminueix des de pa fins a pb, l’EC en resulta augmentat en la

pa

superfície de la franja trapezoïdal compresa entre la corba de demanda i el preu “antic” i el “nou”: aquesta franja ara forma part de

pb D

l’EC, i al preu pa no en formava part, de manera que representa l’increment en l’EC i mesura la millora en el benestar dels consumidors associat a una

qa

reducció del preu. (És la contrapartida més tècnica de la noció intuïtiva que

q

qb

les reduccions de preus beneficien els consumidors... i, simètricament, del Figura 10

perjudici que els originaria un augment de preu des de pb fins a pa.) Anàlogament, la corba d’oferta ens indica la resposta de la quantitat ofertada davant d’un determinat preu. Però un punt de la corba d’oferta, com el B de la figura 9, es pot interpretar també així: que ps és el preu que el productor exigeix com a mínim per portar al mercat la unitat qo. El fet que aquesta unitat finalment es vengui al mercat al preu pm expressa un benefici per al productor, donat per la diferència vertical entre pm i pb, ja que, estant disposat a lliurar aquesta unitat al preu pb, n’obté un ingrés superior, pm. Sumant aquestes distàncies verticals per a totes les unitats que s’intercanvien al mercat, obtenim la superfície triangular EP: reflecteix l’excedent dels productors, i s’associa al benestar que obtenen els oferents de la situació de mercat.

p S

pa pb

Una altra vegada el que és rellevant en la pràctica són les variacions en l’excedent dels productors davant de canvis en els preus: la figura 11 mostra

qb

qa

q

l’increment (la reducció) en l’excedent dels productors associat a un augment (disminució) del preu entre pa i pb per la superfície trapezoïdal compresa entre la corba d’oferta i ambdós preus.

Figura 11

29

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

6. Aplicacions dels mecanismes de mercat

La figura 8 mostrava la situació d’equilibri al mercat d’un bé, donades la corba de demanda i la d’oferta. Amb el pas del temps es poden esdevenir diversos fets que tendeixin a alterar aquest mercat, i és important analitzar com el mercat respon a aquests canvis. De fet, gran part de l’atractiu del mercat deriva de la forma que té d’adaptar-se a circumstàncies canviants. Vegem-ne alguns casos. Borsa de Nova York

6.1. Desplaçaments de la demanda Ara suposem que la disposició dels consumidors a adquirir el bé X mostrat per la figura 8 s’estimula. Això pot procedir de diverses causes; per exemple, el bé X es posa de moda (variacions en les preferències dels consumidors) o augmenta el poder adquisitiu de la gent, que parcialment es tradueix en més compres del bé X. Aquestes situacions menaran al fet que, per a cada preu, la quantitat que els consumidors estan disposats a adquirir augmenta, de manera que la corba de demanda que representa la nova disposició a comprar se situarà a la dreta i per sobre de la corba de demanda originària. En la figura 12 aquest canvi es tradueix en un desplaçament de la corba de demanda des de D fins a D’.

p S E'

120 100 E

D' D

250 300

q

Figura 12

Quina serà la resposta del mercat? Al preu inicial p = 100, hi apareixerà ara un excés de demanda, situació que, com ja hem vist, tendirà a elevar el preu de mercat. Aquesta elevació del preu de mercat farà més atractiu per a les empreses de produir aquest bé, de manera que, en aconseguir el nou punt d’equilibri, E’, en la intersecció de la nova corba de demanda D’ i la corba d’oferta S (no s’ha alterat), d’una banda haurà augmentat el preu i de l’altra s’haurà portat al mercat una quantitat més gran del bé. Almenys parcial-

30

© FUOC • P06/01078/01229

ment, la resposta del mercat a un desplaçament de la demanda favorable a un bé ha estat induir a una major producció d’aquest bé (i, per tant, possibilitar-ne un consum major). L’activitat 6 us portarà a examinar la importància de l’elasticitat de l’oferta per a precisar l’impacte de desplaçaments en la demanda.

6.2. Desplaçaments de l’oferta Ara suposem que la producció del bé X s’abarateix, bé perquè es descobreix una nova tècnica, bé perquè disminueix el preu d’un important factor de producció. Quins efectes té això? Ara cada empresa podrà, per a cada preu, ofertar de manera rendible una quantitat més gran del bé X, de manera que la corba d’oferta es desplaçarà cap avall i a la dreta, com indica el trànsit des de S fins a S’ en la figura 13.

p S D S'

100 80

E E'

250 270 q Figura 13

Quina serà la resposta del mercat? Al preu inicial, hi apareixeria ara un excés d’oferta, cosa que pressionaria el preu de mercat a la baixa. Aquestes reduccions del preu farien que la quantitat demandada s’anés incrementant, de manera que en el nou equilibri E’, en la intersecció de la nova corba d’oferta S’ i la corba de demanda (inalterada) D, ens trobaríem que, en comparació amb l’equilibri inicial E, el preu s’ha reduït i la quantitat comprada i venuda ha augmentat. La millora tecnològica o l’abaratiment del procés de producció s’ha traduït en preu més baix i ha possibilitat un accés més gran dels consumidors a aquest bé. L’activitat 7 us planteja analitzar el paper de l’elasticitat de la demanda en aquest procés.

Introducció a la microeconomia

31

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

7. Efectes dels impostos

El funcionament dels mercats segons el lliure joc de l’oferta i la demanda sovint queda “interferit” o “distorsionat” per múltiples intervencions: preus màxims, preus mínims, impostos, subsidis, restriccions quantitatives, etc. Examinarem el cas probablement més estès i important: els impostos. Suposem que l’Estat imposa un impost de t unitats monetàries (euros) sobre cada unitat venuda del bé X. Com afecta això l’equilibri de mercat?

N S+t

p

S

t

pe ps

M

E'

pd t

E E'' D

qt qe

qi

q

Figura 14

La figura 14 mostra l’equilibri inicial E al mercat del bé X. Agafem un punt qualsevol sobre la corba d’oferta, per exemple el punt M. Ja hem vist, en examinar el concepte d’excedent del productor, que podíem interpretar l’altura del punt M com el preu que requeria el productor per a lliurar la unitat qi del bé X. Després de l’impost, si el productor ha de fer l’ingrés de t euros a Hisenda, requerirà la quantia donada per l’altura del punt M més la quantia t: això situaria la quantitat que el consumidor hauria de pagar a l’altura del punt N. Aquest punt N reflecteix el “preu de venda al públic” (que inclou l’impost) que exigirà l’oferent per la unitat qi. Com que aquest argument es pot aplicar a cada una de les unitats ofertades, la corba d’oferta “que inclou l’impost” serà la mateixa corba S desplaçada paral·lelament cap amunt en la quantia t: generarà la corba S + t. L’equilibri del mercat, en termes de quantitats i “preu de venda al públic” (que inclou l’impost), es produirà en la intersecció entre la corba de demanda D i la corba d’“oferta + impost”, S + t. Del nou equilibri cal destacarne que la quantitat comprada i venuda, qt, es redueix respecte a la de l’equilibri d’abans de l’impost, qe. Respecte al preu, ara cal ser precisos: el preu que paga el consumidor, que inclou l’impost, serà pd, el que correspon al punt E’; el preu que percep el venedor serà el que correspon a la quantitat qt sobre la corba d’oferta S, és a dir, ps, el que correspon al punt E’’. Naturalment, la di-

Vegeu l’apartat “Efectes dels impostos” al material en web.

!

32

© FUOC • P06/01078/01229

ferència entre el preu que paga el comprador i el que percep el venedor és la quantia de l’impost, t: pd – ps = t. Comparant la situació abans de l’impost i després, es pot afirmar que, dels t euros, el comprador n’acaba pagant (pd – pe) i el venedor, (pe – ps). Observeu que una cosa és l’“obligació legal” d’ingressar l’impost al tresor públic d’Hisenda i una altra, la incidència final de l’impost, sobre qui recau finalment. Això depèn de mecanismes econòmics més que no pas jurídics.

S+t

p S

t

pd1 pd2 pe p1s p2s

D2 D1

q2 q1 qe

q

Figura 15

La figura 15 mostra com els efectes d’un mateix impost que desplaça la corba d’oferta en termes de “preu de venda al públic” fins a S + t depenen de l’elasticitat de la demanda. Si la demanda és relativament elàstica (aplanada), com la que correspon a la corba D2, l’impost, a més de reduir significativament la quantitat comprada i venuda, acabarà recaient bàsicament sobre els oferents; per contra, si la demanda és relativament inelàstica, corba D1, com en el cas de la benzina, la incidència de l’impost recaurà principalment sobre els consumidors. A més d’aquests efectes sobre preus i quantitats, podem analitzar els efectes sobre el benestar de l’economia. La figura 16 torna a mostrar l’impost com una reducció de la quantitat des de qe fins a qt, havent passat el preu pagat pel comprador des de pe fins a pd, i el preu percebut pel venedor, des de pe fins a ps. Per la definició d’excedent dels consumidors, la contracció en la quantitat i l’augment de preu signifiquen una reducció en l’EC de quantia donada per les superfícies 2 + 3. Per la seva banda, la reducció en la quantitat i el preu menor que perceben els oferents redueix l’excedent dels productors en la quantia de les superfícies 4 + 5. I, al seu torn, la recaptació de l’Estat serà el producte de la “base” de l’impost, que és la quantitat venuda, qt, per la quantia de l’impost que recau sobre cada unitat venuda, t = pd – ps. Aquesta recaptació la indiquen, doncs, les superfícies 2 + 4. Això implica que l’impost té un efecte de transferència: els consumidors “lliuren” la superfície 2 a l’Estat i els productors, la superfície 4; però també hi ha una pèrdua per a consumidors i empreses no compensada amb ingres-

Introducció a la microeconomia

33

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

sos per a ningú: són les superfícies 3 + 5, que són la distorsió o ineficiència

Exemple

associada a l’impost. Aquesta distorsió procedeix de la reducció en la quantitat comprada i venuda generada per la interferència al lliure mercat que significa l’impost.

p

S+t p

S

S+t

pd = ps + t Pe Ps

S t

2 4

pd = pe + t

3 5

t ps = pe

qe

Figura 16

q

q

Figura 17

Si la demanda és rígida (vertical), tot l’impost recau sobre els consumidors. És, gairebé, el cas dels impostos sobre la benzina i altres articles bàsics sense subtitutius (figura 17).

© FUOC • P06/01078/01229

34

Introducció a la microeconomia

8. Algunes aplicacions al comerç internacional

La definició de l’àmbit d’un mercat depèn de moltes circumstàncies, que poden ser canviants. Per exemple, durant segles hi havia fires i mercats locals escassament comunicats entre ells; després es crearen economies i mercats nacionals, relativament protegits de la competència internacional (amb restriccions importants al comerç internacional), i recentment els avanços cap al lliure comerç en l’àmbit mundial semblen consolidar-se. L’anàlisi de les forces de mercat aplicada a aquests canvis resulta il·lustrativa i instructiva. Partim d’una situació en què considerem un mercat nacional del bé X en el qual els consumidors no tenen altra font de proveïment que els oferents na-

p

cionals, ni aquests altra font de vendes que els consumidors nacionals. El

pa

mercat nacional està “protegit”, tancat al comerç internacional. (Aquesta situació s’anomena autarquia.) Siguin les corbes d’oferta i demanda en aquest

S

B

A

pw

mercat nacional les que es mostren en la figura 18. L’equilibri en aquest mercat es produeix per al preu pa i la quantitat qa (on el subíndex a reflecteix la situació d’“autarquia”).

D

Importacions

qs

qa

qd

q

Figura 18

Ara suposem que el país decideix d’obrir-se plenament al comerç internacional. Als mercats internacionals, el “preu mundial” del bé X suposem que és pw. Això vol dir que qualsevol pot comprar el bé X a un productor estranger pagant el preu pw. (De fet, el preu mundial serà el resultat d’un equilibri entre l’oferta i la demanda mundials, però una vegada determinat aquest preu suposem que el país que considerem, el “nostre” país, no té influència significativa sobre el preu mundial: aquest és el supòsit que en economia s’anomena de “petita economia oberta”). Quins efectes tindrà aquesta obertura al comerç? D’una banda, els consumidors, que poden comprar el que vulguin al preu pw, augmentaran les compres fins a qd. D’altra banda, els fabricants nacionals constataran que no poden mirar de cobrar un preu per sobre de p w, ja que, si ho intenten, senzillament es quedaran sense clients. Per això els oferents nacionals es veuen obligats a acceptar el preu pw, essent la seva quantitat ofertada a aquest preu qs. “Aparentment” sorgeix un excés de demanda: qd – qs. Però no ho és. Certament apareix una diferència entre la quantitat que els consumidors desitgen adquirir al preu pw i la que els oferents nacionals desitgen ofertar a aquest mateix preu, però ara hi ha una font alternativa de proveïment (oferta): els productors estrangers. Són ells els qui proveeixen la diferència qd – qs, que reflecteix, per tant, les importacions (adquisicions per part de compradors nacionals d’articles produïts a l’estranger).

35

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

Quina valoració mereix aquest procés? Podem examinar-ne l’impacte sobre consumidors i productors mitjançant les nocions d’excedent dels consumidors i excedent dels productors. Aplicant el que ja hem vist en les figures 10 i 11, podem deduir ràpidament que la reducció del preu del bé X des de pa fins a pw té els efectes següents:

Variació excedent dels consumidors: + A + B Variació excedent dels productors: – A

De manera que el “saldo net” per al país seria un guany de B. Es podria pensar que aquest efecte net és un guany pel fet que el preu mundial pw s’ha situat per sota del preu en autarquia. L’activitat 8 us demana que mostreu com també seria beneficiosa l’obertura al comerç internacional si el preu mundial resultés ser superior al d’autarquia. Històricament, tanmateix, el lliure comerç ha estat una cosa infreqüent. És fàcil entendre per què. Malgrat l’efecte net positiu de l’obertura al lliure comerç, ha empitjorat la posició dels productors nacionals: la seva quota de mercat s’ha reduït i han hagut d’acceptar una reducció de preus. Si es tracta d’un grup amb capacitat d’organització i influència, normalment pressionarà per fer posar algun tipus de trava al lliure comerç (i sovint ho aconseguirà), que dificulti (o eventualment impedeixi) l’accés de mercaderies importades al mercat nacional.

!

Analitzarem el cas més clàssic d’aquest tipus de traves, els aranzels. Són un impost a la importació, que grava (encareix) els articles importats en comparació amb els nacionals. Per ser concrets, treballem amb l’exemple numèric que mostra la figura 19. Quan el comerç internacional era lliure, el preu al mercat nacional era igual que el preu mundial, pw = 100, els consumidors nacionals compraven 120 unitats del bé X, els productors nacionals n’ofertaven 30 unitats, de manera que les importacions eren la diferència 120 – 30 = 90 unitats. (La quota de mercat de les empreses nacionals era un “modest” 25% = 30/120).

p

S

El lent camí vers el lliure comerç

pw + ar = 140 B

A

D

C

pw = 100 D Imp. amb aranzel Imp. sense aranzel

0 Figura 19

30

50

100 120

q

Les polítiques comercials s’analitzen amb més detall al mòdul Estructures de mercat i comerç internacional. Les negociacions internacionals tracten de reduir les traves al comerç, però no és una tasca fàcil. L’Organització Mundial de Comerç (OMC) n’és, des de 1995, l’organisme responsable.

36

© FUOC • P06/01078/01229

Ara els fabricants nacionals pressionen i aconsegueixen un aranzel del 40%. Què significa això? Que els articles estrangers importats ja no es podran vendre al mercat nacional al preu pw = 100, sinó al preu mundial recarregat en un 40% per l’aranzel, pw + aranzel = 140. Això té dos efectes directes: 1) els consumidors afronten ara un preu més alt, i la quantitat demandada disminuirà, en el nostre cas des de 120 fins a 100 unitats; 2) els productors nacionals ja no es veuran obligats a abaixar els preus fins a 100, sinó solament fins a 140: això els portarà a incrementar la quantitat ofertada al mercat nacional des de 30 unitats fins a 50. Amb això les importacions baixaran fins a 50 (100 – 50) i la quota de mercat de les empreses nacionals passarà al 50% (50/100). Sembla clar que els consumidors hi han sortit perdent, amb l’aranzel, mentre que els productors nacionals hi surten guanyant. Addicionalment, l’Estat obtindrà una recaptació per ingressos aranzelaris, resultat de multiplicar el volum d’importacions (50) per l’aranzel que grava cada unitat importada (40) = 2.000 unitats monetàries (reflectides en el rectangle C). Quin és el balanç d’aquests efectes? Tornem a utilitzar els excedents de consumidors i productors. Els resultats de l’aranzel seran:

Excedent dels consumidors: – A – B – C – D Excedent dels productors:

+A

Ingressos del sector públic: Efecte net:

+C –B

–D

L’aranzel provoca una pèrdua neta donada per la suma de les àrees B + D. Aquestes superfícies són una part de la pèrdua de l’excedent dels consumidors que no es transfereix als productors ni al tresor del sector públic.

Introducció a la microeconomia

37

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

9. Mercat enfront d’intervencionisme: eficiència i fallades del mercat

És positiu el lliure mercat? En la mesura que la corba de demanda reflecteixi la valoració dels consumidors de successives quantitats d’un bé i la corba d’oferta reflecteixi els costos en recursos de produir successives unitats d’un bé, ja sabem que l’equilibri de mercat en la intersecció d’oferta i demanda garanteix que es produiran unitats d’un bé mentre la valoració dels consumidors sigui superior al cost per a les empreses o igual. En les dues seccions anteriors hem vist que intervencions públiques, com els impostos i els aranzels, provocaven pèrdues netes a l’economia. La base de l’argumentació a favor dels intercanvis voluntaris en l’àmbit del lliure mercat es reforça amb la constatació d’aquestes distorsions associades a polítiques intervencionistes. Però així mateix hi ha arguments per a “desmitificar” el mercat com a mecanisme plenament eficient d’assignació de recursos. Són els anomenats fallades o imperfeccions del mercat, i tenen en comú suggerir que seria desitjable algun tipus d’intervenció dels poders públics en els mecanismes econòmics.

!

Aquestes fallades o imperfeccions del mercat es basen en l’incompliment d’alguns dels supòsits explícits o implícits que hem efectuat en l’exposició del senzill mecanisme de mercat. Vegem-ne les més notables: 1) La fallada potser més evident es refereix al fet que els mercats perfectament competitius en què actuen les forces d’oferta i demanda de la manera esquemàtica que hem presentat es troben rarament en la realitat. Per contra, abunden les estructures de mercat en què algun o alguns dels agents exerceixen algun tipus de control o poder sobre el mercat. Per exemple, com es detallarà en el mòdul Estructures de mercat i comerç internacional, les empreses monopolistes tenen un incentiu, en forma de beneficis, per a elevar el preu i restringir la quantitat per sota de la que seria eficient. En tots aquests casos, el lliure joc del mercat no menaria a l’eficiència, i es podria argumentar a favor d’algun tipus de regulació o intervenció. 2) Una altra fallada important del mercat es refereix al tipus de béns. En la descripció del mecanisme de mercat hem suposat que els béns eren privats, en el sentit que cada unitat de cada bé la podia consumir només un consumidor, la qual cosa implica que el consum d’una unitat per part de la persona A excloïa el consum d’aquesta mateixa unitat per part de qualsevol altra persona. En aquest cas, determinar qui pagava cada unitat era senzill: cada persona pagava pel que ella consumia. Però hi ha un altre tipus de béns, els anomenats béns públics, per als quals les coses són d’una altra manera.

La pobresa existent és una prova de la desigualtat en la distribució de la renda.

© FUOC • P06/01078/01229

38

Introducció a la microeconomia

Penseu en un far o en l’enllumenat dels carrers. El “consum”, ús o gaudi que en fa una persona no exclou el consum, ús o gaudi simultani que en fa una altra o altres. El problema que es planteja llavors és: qui ha de pagar per aquests béns públics? És evident que cada persona obté un benefici per l’ús dels béns públics i teòricament podria pagar basant-se en això, però en la pràctica és molt difícil de calcular aquests beneficis per a utilitzar-los com a base de pagament. Seria ingenu preguntar-ho als interessats, per descomptat: tothom tindria interès a minimitzar o negar el benefici que en treu si sabia que de la resposta en dependria el

La mendicitat. Imatge de dissort econòmica.

pagament i si confiava que “els altres” fossin més sincers; naturalment, si tothom fa igual, ningú no paga i la provisió de béns públics és nul·la, mínima o en tot cas insuficient. És l’anomenat problema del free-rider (de traducció difícil: ‘gorrer’ o ‘viatger sense bitllet’ són les menys dolentes entre les usuals). En aquests casos s’argumenta que haurien de ser els poders públics els qui, assumint la representació dels ciutadans/consumidors, determinessin el nivell adequat de provisió de béns públics, a més d’instrumentar-ne el finançament de manera “coactiva” bàsicament amb impostos. 3) Un altre cas de fallada del mercat són les anomenades externalitats. Es tracta de qualsevol situació en què una decisió (de consum, producció o

Externalitat negativa La decisió d’instal·lar o no un equip anticontaminant en una empresa afecta no únicament els beneficis i els costos de l’empresa, sinó tots els altres agents econòmics que patiran les eventuals conseqüències de la contaminació. La contaminació és, doncs, un exemple d’externitat negativa.

qualsevol altre tipus) genera efectes no solament sobre qui l’adopta, sinó també sobre altres agents econòmics i socials o sobre la col·lectivitat. Penseu en el conegut cas de la contaminació. Les empreses contaminants adopten decisions sobre quina quantitat de producte cal fabricar (i amb quina tecnologia, més o menys contaminant) basant-se en els seus beneficis i costos privats. Amb això no consideren, per exemple, els costos socials que un volum excessiu de contaminació pot produir a terceres persones o a la col·lectivitat. Si es computessin aquests costos socials addicionals, seria òptim per a la societat produir un nivell més baix de contaminació. Però les decisions que reflecteixen les corbes d’oferta i demanda que hem considerat en aquest mòdul fins ara es referien només a costos i beneficis privats, de manera que el resultat eficient des del punt de vista privat pot diferir del resultat eficient des del punt de vista social. La figura 20 mostra un cas senzill en què el cost social és superior al privat, i el resultat socialment òptim és diferent del privat. Una possible intervenció per restablir l’optimitat social seria posar un impost sobre l’empresa contaminant igual que el cost social de la contaminació que provoca (una espècie d’“impost ecològic”), que obligués l’empresa a considerar els efectes socials de les seves decisions. És el que s’anomena una manera d’aconseguir “internalitzar” una externalitat.

Externalitat positiva L’estudiant universitari hauria de ser conscient que una bona part de l’argumentació a favor que l’ensenyament superior sigui subvencionat es basa en el fet que disposar de bons diplomats en Empresarials o llicenciats en Dret, en Ciències o en Enginyeria no solament afavoreix les persones que es formen sinó que genera una externitat positiva per al conjunt de la societat i el país.

39

© FUOC • P06/01078/01229

Introducció a la microeconomia

Fallades macroeconòmiques

Cost social

p

Imp. ecològic

També hi ha fallades macroeconòmiques que originen atur, crisi econòmiques i fluctuacions, i justifiquen la intervenció dels poders públics. Les estudiaren en mòduls següents.

Cost privat S

p1 p0 Benefici privat D

q1 q0

q

Figura 20

Naturalment, també hi ha externitats positives: són les que generen beneficis en persones diferents de les que adopten decisions. Per exemple, quan algú es vacuna, no solament es beneficia a si mateix, sinó que també redueix la probabilitat de difusió de la malaltia. O, si es considera que, a més de ser positiu per a unes persones accedir a l’educació superior, és a més a més bo per a un país tenir bons enginyers, empresaris, advocats, etc., l’educació universitària es veurà com una externitat positiva: aquesta és una de les raons principals perquè estigui subvencionada pels poders públics. La constatació d’imperfeccions o fallades de mercat porta a arguments per a justificar intervencions del sector públic. Però en el procés d’instrumentar aquestes intervencions poden sorgir així mateix el que es podria anomenar “fallades del sector públic”. En les preses de decisions a vegades hi ha problemes d’informació adequada, hi actuen els interessos de grups de pressió, mecanismes burocràtics, efectes perversos sobre els incentius, etc., que poden limitar al seu torn l’eficàcia de les intervencions públiques.

En resum, ni els mercats ni els poders públics no poden garantir una eficiència completa. El mercat té, en un ampli ventall de casos, la presumpció d’eficiència, però s’ha de validar en cada situació concreta. I, així mateix, en cada cas cal avaluar si les intervencions públiques proposades davant d’una fallada del mercat no incorren al seu torn en un altre tipus d’ineficiències. Aquestes conclusions poden semblar limitades i pessimistes i tot, però fan de l’estudi de l’economia una disciplina apassionant i socialment útil.

© FUOC • P06/01078/01229

41

Activitats 1. En l’exemple d’FPP de la secció 4, analitzeu l’impacte de: a) una innovació tecnològica que redueix a la meitat les hores de treball necessàries per a produir cada unitat d’aliments; b) una innovació tecnològica que redueix a 1 les hores de treball necessàries per a produir cada unitat d’aliments i a 8 les hores de treball necessàries per a produir una unitat de mobles. En tots dos casos, detalleu com en resultaria afectat el cost d’oportunitat de produir mobles en termes d’aliments. 2. Discutiu la relació entre els costos d’oportunitat i el pendent de l’FPP. 3. En el text s’assenyalen els principals efectes de desplaçaments cap a la dreta de les corbes d’oferta i demanda sobre preus i quantitats de mercat. Efectueu l’anàlisi dels efectes de: a) desplaçaments de cada una d’ambdues corbes cap a l’esquerra, b) desplaçaments simultanis d’ambdues corbes cap a la dreta, c) desplaçaments simultanis d’ambdues corbes cap a l’esquerra i d) desplaçaments simultanis en sentits oposats. 4. En el text s’apunten algunes causes per a explicar els desplaçaments de les corbes d’oferta i demanda. Se us n’acudeixen algunes altres? Suggeriment: a més de les respostes que sigueu capaços de donar ara, mireu de tornar a contestar aquesta pregunta quan hàgiu estudiat el mòdul Els agents econòmics: consumidors i empreses. 5. En el text es calcula l’elasticitat de la demanda en passar el preu de 100 a 120 i reduir-se la quantitat demandada de 250 a 220. Quina elasticitat de la demanda hi hauria en passar el preu de 120 a 100 i augmentar la quantitat de 220 a 250? Si els percentatges de variació es defineixen prenent com a base el preu i la quantitat inicials (ara 120 i 220, respectivament), comproveu que el valor de l’elasticitat difereix del que s’ha obtingut en el text. Se us acudeix algun procediment per a eliminar aquesta “anomalia”, o sigui que l’elasticitat de la demanda no és la mateixa quan el preu varia entre 100 i 120 segons que es tracti del fet que el preu pugi o que baixi? (Suggeriment: no prengueu ni el valor inicial ni el final com a denominador per al càlcul de variacions percentuals, sinó la mitjana de tots dos: esteu a punt de descobrir l’elasticitat-arc.) 6. En la figura 12 el desplaçament de la demanda es traduiria en augment de la quantitat i el preu d’equilibri al mercat. Dibuixeu una figura anàloga a la 12, però amb dues corbes d’oferta alternatives, una de molt elàstica (aplanada) i una altra de molt rígida (vertical). Analitzeu en cada una de les dues alternatives en quina mesura un desplaçament de la demanda es tradueix en increment de preus o en augment de la quantitat. 7. En la figura 13 el desplaçament de l’oferta es traduiria en augment de la quantitat i reducció del preu de mercat. Dibuixeu una figura anàloga a la 13, però amb dues corbes de demanda alternatives, una de molt elàstica (aplanada) i una altra de molt rígida (vertical). Analitzeu en cada una de les dues alternatives en quina mesura un desplaçament de l’oferta es tradueix en reducció de preus o en augment de la quantitat. 8. En el text s’ha demostrat l’efecte net positiu d’obrir-se un país al comerç internacional quan el preu mundial se situa per sota del d’autarquia. Repetiu l’anàlisi per al cas en què al mercat del bé Y el preu mundial se situés per sobre del d’autarquia. Suggeriment: comproveu que el país es convertiria en exportador i que els guanys en l’excedent dels productors compensarien de molt les reduccions en l’excedent dels consumidors. 9. Analitzeu els efectes de la imposició d’un preu màxim inferior al que seria el preu d’equilibri de mercat. 10. En el text s’analitzen els efectes d’un impost quan l’obligació legal d’ingressar-lo a Hisenda recau sobre el venedor. En altres casos (com traspassos patrimonials) correspon al comprador. Realitzeu l’anàlisi sota aquest nou enfocament. Advertiment: no us sorprengueu pels resultats: les lleis són les lleis i les forces econòmiques són les forces econòmiques.

Bibliografia Bibliografia bàsica Lipsey, R.; Harbury, C. (1992). Principis d’economia (2a ed., cap. 1 a 10). Barcelona: Vicens Vives. Schiller, B. (1994). Principios esenciales de economía (cap. 1 a 3). Madrid: McGraw-Hill.

Introducció a la microeconomia

© FUOC • P06/01078/01229

42

Wonnacott, P.; Wonnacott, R. (1992). Economía (4a ed., cap. 1 a 5). Madrid: McGraw-Hill.

Bibliografia complementària Fischer, S.; Dornbusch, R.; Schmalensee, R. (1992). Economía (2a ed., cap. 1 a 4). Madrid: McGraw-Hill. Lipsey, R. (1992). Introducción a la economía positiva (12a ed., cap. 1 a 7). Barcelona: Vicens Vives. Phelps, E. (1985). Economía política: un texto introductorio. Barcelona: Antoni Bosch. Stiglitz, J. (1993). Economía (cap. 1 a 7). Barcelona: Ariel. Tugores, J.; Ayerbe, J.; Carrasco, C.; Colom, A.; Fluvià, M. (1992). Introducción a la economía. Problemas y cuestiones (2a ed., cap. 1 a 2). Barcelona: Vicens Vives. Tugores, J. (1995). Economía internacional e integración económica (2a ed., cap. 1 a 3). Madrid: McGraw-Hill.

Introducció a la microeconomia