Tematica Tdt 2009

XIXè TERRA DE TROBADORS 2009 “Els ordes religiosos a l’Edat Mitjana. Convents i monestirs a Castelló d’Empúries”

«Medio Castellón no es más que ruinas de sus casas religiosas, restos todos de su poderío y grandeza.» Francesc Monsalvatge, Los Condes de Ampurias vindicados (1917)

Som a l’any del Senyor de 1317, dia 29 de setembre. Molta gent de Castelló d’Empúries i d’arreu del comtat d’Empúries s’ha aplegat a la capital del comtat d’Empúries per a celebrar la fundació del convent de l’Orde de Sant Domènec. La fàbrica de l’edifici del convent, que ja està enllestit, s’ha construït a fora muralles a la part de ponent de la vila, prop del portal que anomenen d’Assalit, i és un dels més importants de la població. Entre els nombrosos assistents figuren fra Ponç Monclús, prior de l’Orde, que està al costat del

comte d’Empúries Ponç Hug V, dit Malgaulí, i de Ponç Escarrer, en representació del Consell de la Universitat, i Guillem de Vilamarí, bisbe de Girona. El de Sant Domènec és el quart convent que s’ha construït a la vila al llarg d’un segle des que l’any 1238 els monjos mercedaris i fra Sant Pere Nolasc fundaren el monestir de la Mercè a extramurs, a la part de llevant de la vila, en uns terrenys donats pel comte Ponç Hug III; l’església està dedicada a Sant Bartomeu i el convent disposa d’un claustre molt hermós. Després vindria el convent de Sant Francesc o dels frares menors, erigit el 29 de març de 1246 al planiol del costat est de la vila, fora muralles i vora el Rec del Molí. Aquest convent, construït a semblança del monestir de la Canònica de Vilabertran, posseeix un claustre en què hi ha diversos

sarcòfags de gent il·lustre, entre ells de la casa comtal

d’Empúries, senyors d’aquestes terres. Pocs anys després, el 13 de febrer de 1260, Aldonsa de Pau, muller del noble castelloní Guillem de Pau, fundà el convent de les monges clarisses a la part sud de la vila i vora el rec de les Adoberies. Les obres de construcció duraren set anys, i el convent és d’una gran sumptuositat. Les primeres monges arribaren a la vila l’any 1267 i nomenaren abadessa i prelada del convent castelloní a Sor Ramona de Vilanova. Les monges clarisses observen la primera regla de Santa Clara, tot vivint d’almoines i donacions, sobretot dels senyors comtes d’Empúries. A fora muralles i a la part nord de la vila, sobre un petit puig sortint pel portal de la Verge Maria, s’arriba al convent de Santa Magdalena, l’església del qual està dedicada a Sant Agustí. El convent funciona també com a hospital dels malalts de lepra, per la qual cosa rep el nom de “leproseria” o hospital d’infecciosos o “mesells”. A més a més d’aquests convents, Castelló Moner, de la família dels Moner de Castelló, van firmar a final del segle XIII juntament amb els cònsols de la Universitat els capítols per a la construcció d’una capella d’un nou convent amb un benefici dedicat a Sant Marc, al cap del pont nou, amb el permís de Bernat de Vilert, bisbe de Girona. No hem d’oblidar que els cavallers de l’Orde del Temple de Jerusalem edificaren el 1217 la Casa de la Comanda a fora muralles i prop del portal Nou, sobre un petit puig. Uns anys després, el 13 de febrer de l’any 1261, el comte Ponç Hug III va iniciar la construcció de la nostra esplèndida catedral de Santa Maria segons el nou estil que se segueix a altres poblacions, i que arriba de més enllà dels Pirineus. Aviat la nostra catedral estarà acabada i a punt de rebre el nou bisbe d’Empúries, que el comte Ponç Hug V vol instaurar al comtat amb la nova seu catedralícia. Els nous temps que arriben, en què la foscor i la por deixen pas a l’esperança, semblen anunciar l’arribada d’un món nou. Vivim un temps de fervor, vivim un temps de fe i d’esperit. Centre d’Estudis Trobadorescos