Solucions

MIRA-t’ho amb lupa

RESPOSTES A LES QÜESTIONS I CRITERIS DE CORRECCIÓ Defineix els següents conceptes: Definir vol dir: fixar amb claredat i exactitud la significació d'una paraula, enunciant les propietats que designen unívocament un objecte, individu, grup o idea: Al definir mai no s'ha d'incloure el definit en la definició. - Horda: Grups humans que van néixer en el paleolític per la necessitat de protegir-se uns a uns altres. Generalment eren conformats de 20 a 40 persones, les quals eren dirigides per líders espontanis, ja que mancaven d'una bona organització social. AL principi les hordes eren promíscues i no tenien en compte les relacions amb persones de la seva mateixa sang, això va conduir a dificultats i que es desintegressin, pel que els líders van establir prohibicions amb la finalitat de millorar les relacions. - Relativisme ètic: actitud respecte a l’ètica que nega l'existència del Bé en sentit objectiu, per la qual cosa considera que caldria esborrar a l'Ètica com activitat intel•lectual que busca un camí per a arribar-lo a conèixer . - Relativisme cultural: Actitud en relació a la diversistat cultural que considera que no existeix una cultura millor que una altra, pel que tampoc hauríem d'acurar-nos per buscar-la. Alguns autors estimen que, en el nivell epistemològic , el relativisme sorgeix d'una actitud escèptica, mentre que en el nivell moral suggereix una actitud cínica. - Segregació: forma de discriminació que consisteix a separar, excloure i apartar a determinats grups socials: minories racials, dones, homosexuals (gais, lesbianes), minories religioses, persones amb incapacitats, entre altres de la resta de la població humana, en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic. - Platonisme: relatiu al pensament de Plató (s. IV ac) i els seus seguidors. És

també la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del segle I a. C. que va arribar a ser el moviment intel•lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme AQUI S’ADMET QUE FEU REFERÈNCIA A QUALSEVOL ASPECTE DEL PENSDAMENT DE PLATÓ QUE CONEGUEU (IDEALISME, DUALISME,ETC) - Hedonisme:del grec hedoné (plaer, goig, voluptuositat) és una concepció ètica que considera que plaer es la via per a aconseguir la felicitat. L’hedonisme identifica el bé amb el plaer, que passa a ser considerat com el fi últim que persegueix l’acció humana. AQUÍ PODIEU FER REFERÈNCIA A L’ÈTICA D’EPICUR. Monoculturalisme (extrem): visió de la cultura basada en l’etnocentrisme i la hipervaloraació de la pròpia cultura que justifica polítiques de segregacionisme (separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o "guetos"). PODIEU FER REFERÈNCIA A LES POLÍTIQQUES ASSIMILACIONISTES PERÒ FIXEU-VOS QUE EL QUE CALIA DEFINIR ERA EL MONOCULTURALISME EXTREM. - Existencialisme: moviment filosòfic el postulat fonamental del qual és que són els éssers humans, en forma individual, creen el significat i l'essència de les seves vides. El corrent, de manera general, destaca el fet de la llibertat i la temporalitat de l'home, de la seva existència en el món més que de la seva suposada essència profunda. PODIEU FER REFERÈNCIA A SARTRE. Ataràxia: (Ἀταραξία) és la disposició de l'ànim proposada segons els epicuris i d’altres autors del período hel.lenistic. Gràcies a la qual arribem a l'equilibri emocional, mitjançant la disminució de la intensitat de les nostres passions i desitjos i la fortalesa de l'ànima enfront de l'adversitat, i finalment la felicitat, que és la fi d'aquests tres corrents filosòfiques. És, per tant, tranquil•litat, serenitat i imperturbabilidad en relació amb l'ànima, la raó i els sentiments. - Clan: grup de gent unida per parentiu i ascendència, està definida com la percepció de ser descendents d'un ancestre comú. En les comunitats primitives constituïen una forma d’organització social i econòmica. Escullien la parella fora del clan (exogàmia) - Empatia: L'empatia (del vocable grec antic εμπαθεια, format εν, "en l'interior de", i πάθoς, "sofriment, el que se sofreix"), cridada també intel•ligència interpersonal en la teoria de les intel•ligències múltiples de Howard Gardner, és la capacitat cognitiva de sentir en un context comú el que un individu diferent pot percebre.

PODIEU DEFINIR-LA D’UNA MANERA MÉS SENZILLA COM: “POSAR-SE EN EL LLOC DE L’ALTRE”, “ENTENDRE ELS SENTIIMESNTS D’ALTRES PERSONES”,ETC. Marxisme: conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista, estructuralista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX i s'anà situant al poder al llarg del segle XX. Quines són les principals característiques de la cultura ? Explica-les. LES IDEES BÀSIQUES SÓN LES QUE S’EXPOSEN A LA PÀG. 31 DEL LLIBRE DE TEXT: És social: es crea i s’hereta col.lectivament; és plural: cada grup i cada època té les seves pròpies formes de ser de veure i de viure; és simbòlica: s’expressa mitjançant paraules; és apresa: passa de pares a fills i històrica: parteix d’una tradició comunitària. PODIEU AMPLIAR-LES SI HO JUSTIFICAVEU. S’HA VALORAT LA PRECISSIÓ EN L’EXPLICACIÓ I QUE L’EXPOSICIÓ DE LA RESPOSTA NO FOS ESQUEMÀTICA. ESTÀ MOLT BÉ QUE ESTUDIEU AMB ESQUEMES PERÒ DESPRÉS HEU DE REDACTAR LA RESPOSTA. Quins són els trets fonamentals del procés d’hominització ? Explica’ls. LES IDEES BÀSIQUES SÓN LES QUE S’EXPOSEN A LA PÀG. 28 DEL LLIBRE DE TEXT: El procés d’hominització és el conjunt de transformacions anatòmiques, fisiològiques, psicològiques i socials que es van produir durant l’evolució de la nostra espècie, des dels primers homínids fins a l’humà actual. Va començar aproximadament fa uns cinc milions d’anys. Trets fonameentals: Modificacions corporals (posició erecta, mans lliures, augment de la capacitat cranial, desenvolupament del cervell). Fabricació i ús sistemàtic d’eines. Aparició i desenvolupament del llenguatge i la intel•ligència abstra. Formes de relació social basades en la cooperació i els vincles culturals. Segons Mircea Eliade, quins son els trets fonamentals del pensament mític? Explica’ls La resposta és a la pàg. 31: coneixement directe, emocionalment compromés, etc. En grec mythos vol dir expressió, missatge, alguna cosa que es narra) Narracions extraordinàries de fets extraordinaris, generalment referents als orígens, el que, en la mentalitat primitiva, també significa justificació. En els mites es recreen, a

través de faules o ficcions al•legòriques, els fets primordials que, suposadament, donen explicació i fonament tant a les normes socials com a les creences, costums, etc. mitjançant l’exposició de la genealogia de les esmentades normes i funcions, o de l’origen o gènesi del món i de l’home. Generalment van associats a l’activitat d’éssers sobrenaturals o de poders excepcionals, i permeten la justificació de valors, institucions i creences, que les societats construeixen mitjançant representacions simbòliques que generalment expressen les característiques pròpies de la societat que els engendra. En aquest sentit, els mites reprodueixen de manera ideològica les bases de la mateixa societat que els engendraQuin va ser el pas decisiu en el procés d’hominització? Argumenta la resposta. És l’aparició del llenguatge. S’HAVIA DE JUSTIFICAR EN BASE ALS ARGUMENTS DE LA PÀG. 28 I ELS COMENTARIS REFLEXIUS SOBRE QÜESTIONS QUE S’HA PLATEJAT A CLASSE. Pex.:Llenguatge: el bipedisme i la nova configuració de la columna pel que fa al crani va fer que es desenvolupessin les estructures físiques fonadores que possibilitessin l'articulació dels sons. També va propiciar la lateralitat en el cervell (hemisferi esquerre) , el que va desenvolupar la zona cerebral on residia la capacitat de parlar. El lingüista Noam Chomsky, pensa que venim al món amb un dispositiu específicament destinat a l'adquisició del llenguatge, com si es tractés d'un instrument perifèric al servei de l'expressió de la ment. El filòsof Ludwig Wittgenstein afirmava “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”... Quines dues formes d’organització social i econòmica apareixen a l’època moderna? RESPOSTA: CAPITALISME I SOCIALISME ( Pàg. 46). US AMPLIO UNA MICA LA DEFINICIÓ QUE SURT AL LLIBRE. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu. S'hi inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació dels mercats per afectar l'aplicació o eliminació de la regulació governamental sobre la propietat i els mercats El Socialisme és una doctrina política lligada a la classe social del Proletariat, oposada al capitalisme i a la classe social de la Burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.

Assenyala tres tipus de família que podem trobar a la societat actual. Digues què caracteritza a cadascuna. Nuclears modernes, monoparentals i pluriparentals. Les caracterísqus les teniu a la Pàg. 49

“L’home és la mesura de totes les coses”. Quins pensadors creus que podrien subscriure aquesta afirmació? Justifica la resposta. Els sofistes. La paraula “sofista” prové del mot grec sophos que significa "saviesa" o "experiència" en un camp del coneixement. Els sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments a canvi de diners.Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc. que consideraven relatius. El mètode o tècnica d'ensenyament de retòrica que usaven, rep el nom d'Erística. Els sofistes consideraven que la validesa absoluta del coneixement és dubtosa. L’autor d’aquesta frase és Protàgores. El marxisme té una visió dualista sobre la condició humana? Justifica la resposta. No és dualista, és materialista i reduccionista: només existeix el còs, nega que hi hagi una ànima o qualsevol altra entitat immaterial. Què caracteritza l’ètica d’Aristòtil? Eudemonisme: Aristòtil sosté que el fi de l’acció humana és la felicitat, entesa aquesta com la millor vida que pot viure l’home; eudaimonia és la «vida bona» Aristòtil creu que totes les coses i totes les accions tendeixen a un fi o bé que estan subordinades a altres fins o béns superiors i, en última instància a un fi últim o bé suprem i constata que hi ha un acord general en anomenar-lo felicitat, encara que no hi ha acord en el que pot ser aquesta felicitat. l'ètica d'Aristòtil és una ètica finalista o Teleològica perquè parteix del supòsit que tot tendeix a un fi. Per tant, una acció és bona o dolenta si aconsegueix la seva finalitat; per exemple: Estudiar - Serà bo si s'aconsegueix la finalitat proposada: Aprovar, assolir nous coneixements... El bé de qualsevol cosa s'ha de cercar en allò que la fa apte per complir amb la

seva funció natural = virtut, per la qual cosa el bé de l'home s'haurà de cercar en la seva funció pròpia que és l'activitat racional. Dit d'una altra manera, la virtut ens permet aconseguir la felicitat i aquesta consisteix en actuar d'acord amb la virtut. La virtut, segons Aristòtil, és trobar el terme mitjà entre l'excés (vicis) i el defecte; aquest terme mitjà s'aconsegueix amb la pràctica o hàbit (ethos). En definitiva, la virtut es presenta com l'hàbit d'evitar els extrems en les nostres accions. "La felicitat és l'activitat de la intel.ligència segons la virtut que li és pròpia, és a dir, el pensament". Quin filòsof podria fer aquesta afirmació? Jutfica a resposta. És una frase d'Aristòtil. Surt a la pàg. 51 i és un exemple de la importància que concedia l'autor a la racionalitat. "Vols ser ric? Doncs no t’entestis a augmentar els teus béns, sinó a disminuir la teva cobdícia.”. Quin filòsof grec creus que va fer aquesta afirmació? Justifica la resposta. L’AUTOR DE LA FRASE ÉS EPICUR. Una possible interpretació des de laa seva ètica seria que no hem de perseguir el plaer (riquesa) sinó disminuir el patiment o dolor(cobdícia). Quines formes d’organització social caracteritzaven a les comunitats primitives?L’horda, el clan i la tribu. Pàg. 46 Què caracteritza l’ètica d’Epicur? Epicur remarca la importància del cos com a fonament de l'existència i afirma que la felicitat de l'ésser humà consisteix en el plaer. Aquest plaer es basa en l'evitació del dolor mitjançant l'automoderació dels desigs. La felicitat s'aconsegueix mitjançant l'autosuficiència de la persona (autarquia) i la mesurada a l'acció dels plaers naturals i necessaris, i es manifesta en l'ataràxia o serenitat de l'ànima.Per abastar aquest estat de serenitat recomana l'allunyament de la política, la indiferència davant dels déus i el conreu de l'amistat. Veure pàg. 70 Demòcrit (s. V aC) creia que la felicitat no depèn tant de la sort o de les circumstàncies externes , del destí o d’un déu, com de la nostra estructura mental. Dona un argument a favor i un altre en contra de l’opinió d’aquests filòsof grec. Exemple d’un alumne:-A favor: organitzar la nostra ment de manera que no tinguem desitjos ni esperancen vanes que dificultin la felicitat al no poder-los assolir i conformar-nos amb més poc.

-En contra: a vegades una circumstància com la mort d’un ésser estimat ens pot fer patir molt, independentment de com tinguem organitzada la ment. De les visions següents sobre l’ésser humà tria’n una i argumenta-la: Un animal racional, un animal que s’emociona, un animal que parla, un animal social, un animal que treballa, un animal que és lliure, un animal espiritual. Pàg. 62,63 i 64 LA CORRECCIÓ ATENDRÀ A L'ORIGINALITAT I L'ESFORÇ PER INCLOURE CONCEPTES TEÒRICS. NO ES VALORA QUE OPTEU PER UN PUNT O ALTRE, SINÓ LA CORRECTA ARGUMENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES RESPOSTES. Les diferències entre l’espècie humana i la resta d’éssers vius, són de caire qualitatiu o quantitatiu? Què afirma Harvin Harris? són de caire quantitatiu. Segons aquest essencialment no som diferents de la resta d’animals Què en penses tu? PODEU OPINAR LLIUREMENT SEMPRE I QUAN LA VOSTRA RESPOSTA SIGUI COHERENT I DEGUDAMENT JUSTIFICADA.