Solucions Geo&hist 2neso

Geografia i Història

2

Geografia i Història

2 PRIMER CICLE

Solucionari

TEIDE

La reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic queden rigorosament prohibides sense l’autorització escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei.

© A. Alcoberro, J. Castillo, J. Cortada, E. Ferreres, J. Llorens, 2003 © Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 Barcelona [email protected] www.editorialteide.com ISBN: 84-307-4724-9 Dipòsit legal: B. 36.692-2003 Imprès a Zero pre impresión, SL - Sant Fructuós, 76 - 08004 Barcelona

ÍNDEX Planeta Terra Unitat 1: La població al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Unitat 2: Moviments naturals i migratoris . . . . . . . . . . . . . . .

13

Unitat 3: L’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17

Unitat 4: L’organització política de les societats . . . . . . . . . . .

21

Unitat 5: Europa i la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

24

Unitat 6: Estats i societats del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

Quadern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

33

Societats històriques Unitat 7: L’Islam. Al-Àndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

45

Unitat 8: La formació d’Europa (segles VIII-XII) . . . . . . . . . . . .

48

Unitat 9: La societat feudal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

51

Unitat 10: Europa a la baixa edat mitjana (segles XIII-XV) . . . .

54

Unitat 11: La formació de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

57

Unitat 12: Catalunya a l’època baixmedieval . . . . . . . . . . . . .

59

Quadern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

SOLUCIONARI

Planeta Terra

Avaluació inicial (pàg. 7) a) Al món hi viuen aproximadament 6.000 milions d’habitants. El país més poblat és la Xina, amb 1.264.800 habitants (dades de 1999). b) L’emigració és el desplaçament d’una persona des del seu lloc d’origen fins a un altre de destinació per guanyar-s’hi la vida. La immigració és, des de la perspectiva del lloc de destinació, el moviment de persones provinents de fora d’aquesta destinació que s’hi han establert d’una manera permanent. c ) Una empresa multinacional és una empresa present a tot el món. Això vol dir que ven els seus productes arreu del món i que reparteix els centres de producció segons els seus interessos estratègics i allò que cada país li pot oferir (sous baixos, mà d’obra qualificada, legislació tolerant amb les activitats nocives per al medi ambient, mercats pròxims, etc.). Convé que els exemples sorgeixin a partir

de productes d’ús quotidià i es refereixin a empreses amb seu central en diferents països. d) El Parlament de Catalunya s’elegeix cada quatre anys, mitjançant circumscripcions provincials i un sistema proporcional i de llistes tancades. El Parlament nomena el president de la Generalitat, controla l’acció de govern, aprova els pressupostos i legisla en els aspectes en què disposa de competències, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia. e) La Unió Europea aplega avui quinze estats –tot i que està prevista la incorporació de deu més–. Constitueix un espai econòmic comú i disposa també d’algunes competències polítiques comunes. f) Resposta oberta. La resposta hauria d’incloure aspectes diferents: econòmics (deute extern dels països pobres, diferències en indicadors com ara la renda o el PIB...), socials (condicions de vida de la població, analfabetisme, atenció sanitària...), demogràfics (taxes de natalitat i de mortalitat, esperança de vida...), etc.

7

Unitat 1

La població al món QUÈ, QUI, COM, ON? Pàg. 11 1 No ho podem saber amb exactitud perquè les fonts eren poc completes i poc fiables. Els primers censos moderns no van aparèixer fins al segle XVIII. 2 L’Antàrtida formaria part de l’anecumene, ja que es tracta d’un dels grans buits demogràfics del planeta. El rigor del clima hi impedeix l’assentament de grans contingents de població. 3 Singapur: 6.027,8 hab./km2 Espanya: 79,6 hab./km2 Corea del Sud: 471,6 hab./km2 Austràlia: 2,4 hab./km2 Gran Bretanya: 243 hab./km2 4 El país amb la densitat de població més alta és Singapur. No és el que té un nombre total d’habitants més gran, ben al contrari. La raó està en la superfície tan petita que ocupa l’estat de Singapur i en la posició estratègica en què es troba. 5 Creixement vegetatiu de Catalunya: 380 hab. Creixement vegetatiu d’Espanya: 7.386 hab. Taxa de natalitat de Catalunya: 9,6‰ Taxa de natalitat d’Espanya: 9,3‰ Taxa de mortalitat de Catalunya: 9,5‰ Taxa de mortalitat d’Espanya: 9,2‰ Pàg. 13 1 Les tres etapes són: el règim demogràfic antic, la transició demogràfica i el règim demogràfic modern. En la primera, les taxes de natalitat i mortalitat eren molt altes, fet que provocava que la població augmentés molt lentament. En la segona trobem dues fases: en un primer moment es dóna un descens de la mortalitat, cosa que implica un

creixement accelerat de la població, i després es produeix la davallada de la natalitat. Finalment, la tercera etapa o règim demogràfic modern es caracteritza per l’existència d’unes taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes i un creixement molt lent de la població. 2 La població no augmentava d’una manera accelerada perquè la mortalitat era també molt alta a causa de la fam, les guerres i les pestes. 3 La mortalitat va disminuir perquè la Revolució Industrial va anar acompanyada de progressos en la higiene, la medicina i l’agricultura (alimentació). 4 La natalitat es va reduir com a resultat d’una complexa i profunda transformació de la societat. S’han de tenir en compte causes socials i econòmiques, com ara l’augment del nivell de vida, el creixement de la urbanització, la difusió de mesures de control de la natalitat, els canvis en els valors familiars o els progressos en la incorporació de la dona al món laboral. No hi ha res més difícil que explicar l’evolució dels comportaments de les parelles pel que fa a la procreació, ja que responen a una elecció individual dins el marc de societats molt complexes. 5 La major part de països en procés de desenvolupament viuen actualment l’etapa de transició demogràfica. Pàg. 15 1 Els climes més aptes per al desenvolupament de la vida humana són els temperats, que es caracteritzen per unes temperatures suaus i pluges regulars. 2 Les zones amb abundància d’aigua tenen una densitat de població més elevada perquè l’aigua és un element fonamental per a la vida humana. 3 Resposta oberta. Es pot fer referència a algun conflicte contemporani conegut, com per exemple el cas de Rwanda.

9

Geografia i Història 2 4 Per fer aquest exercici utilitzarem les dades del quadre de la pàgina 14, «Els dotze estats més poblats del món (1999)». Amb aquestes dades, la població xinesa representa el 21,06% del total mundial i la població de l’Índia, el 16,5%. 5 L’estat amb la densitat de població més alta és Bangla Desh (935 hab./km2), i el que la té més baixa és Rússia (9 hab./km2).

Algunes ciutats importants de cadascun d’aquests focus són Pequín i Tòquio (Àsia oriental), Calcuta i Bombai (Àsia meridional), París i Londres (Europa occidental), Jakarta i Singapur (sud-est d’Àsia), Abuja i Accra (golf de Guinea), Nova York i Washington (costa est dels Estats Units), i Rio de Janeiro i São Paulo (sud-est del Brasil). 5 El continent més poblat de la Terra és Àsia i el menys poblat, Oceania. Àsia concentra el 61,1 % del total de la població mundial i Oceania, el 0,5%.

Pàg. 17 1 • L’Àrtida són les terres insulars i continentals situades a l’interior del cercle polar àrtic. El clima és molt fred, amb temperatures que poden arribar en alguns punts a 50 graus sota zero. Això fa que les condicions de vida siguin extremament difícils i que els habitants d’aquesta regió siguin bàsicament els esquimals. • El Sàhara és el desert més gran del món i està situat a l’Àfrica septentrional. El clima es caracteritza per una gran aridesa, un aire molt sec, pluges mínimes i molt irregulars, temperatures molt altes i una gran oscil·lació tèrmica, característiques que provoquen que les condicions per a la vida animal i vegetal siguin pèssimes i que la densitat de població sigui molt baixa (0,2 hab./km2). Al Sàhara només trobem població estable als oasis; la resta d’habitants són nòmades.

Pàg. 19 1 Els demògrafs optimistes creuen que els progressos de la ciència i de la tecnologia permetran alimentar la població encara que es mantingui l’actual ritme de creixement. Per la seva part, els demògrafs pessimistes afirmen que no podem confiar pas tant en la tecnologia i que s’han d’introduir mesures per controlar la natalitat. Resposta oberta. 2 En el gràfic de barres observem clares diferències entre els països desenvolupats i els països subdesenvolupats quant a alguns indicadors demogràfics. Als països subdesenvolupats el nombre mitjà de naixements per dona és més alt, així com el percentatge de joves que donen a llum entre els 15 i els 19 anys. A més, en aquests països la mortalitat infantil és molt elevada.

• L’Amazònia és una extensa regió d’Amèrica del Sud travessada pel riu Amazones i els seus afluents. La temperatura és molt alta i constant (24-28 °C durant tot l’any) i les precipitacions són molt abundants (arriben a 3.000 mm anuals). Aquestes condicions climàtiques i la vegetació selvàtica dificulten l’establiment de població, que és molt escassa.

La fecunditat és generalment més alta als països que tenen un nivell de desenvolupament més baix. Podem considerar-ne una excepció la situació de països com la Xina o els situats a la zona del Caucas, que, no són països gaire desenvolupats i en canvi mantenen taxes de fecunditat baixes. Això és degut a causes polítiques (política del fill únic), econòmiques (crisi) i socials.

2 Perquè són països amb un alt nombre d’habitants. Aquest fet s’explica per diversos factors: clima temperat, terres fèrtils, abundància d’aigua, disponibilitat de recursos i matèries primeres, bones condicions de vida i de treball, i assentaments humans amb una llarga història.

3 Malthus assegurava que la població creixia en progressió geomètrica, mentre que els aliments només ho feien en progressió aritmètica, de manera que s’havia de controlar la natalitat per evitar l’escassetat de recursos en el futur.

3 Els principals estats de l’Àsia oriental són la Xina, el Japó, Corea del Nord, Corea del Sud, Taiwan, el Vietnam i les Filipines. Resposta oberta. Sempre s’han de tenir en compte els factors que s’han enumerat en l’apartat «La distribució de la població mundial» (pàg. 14). 4 Els principals focus de poblament a escala mundial són: l’Àsia oriental (1.500 milions d’habitants), l’Àsia meridional (1.250 milions d’habitants), l’Europa occidental i central (400 milions d’habitants), el sud-est d’Àsia (280 milions d’habitants), el golf de Guinea (100 milions d’habitants), la costa est dels EUA i els Grans Llacs (100 milions d’habitants), i el sud-est del Brasil (90 milions d’habitants).

10

Els seus seguidors s’anomenen neomaltusians. 4 Els països desenvolupats han d’afrontar com a problema més greu el de l’envelliment de la població. Els països subdesenvolupats, per la seva banda, han de fer front a problemes com l’alt ritme de creixement de la població o l’accelerat èxode del món rural. 5 Segons el text, el principal problema és que el 90% dels naixements actuals tenen lloc als països amb menys capacitat per acollir la nova població. ACTIVITATS (pàg. 20-23) 1 a) Primer paràgraf: amb la Revolució Industrial la mortalitat catastròfica pràcticament va desaparèixer.

U nitat 1 Segon paràgraf: els avenços de la Revolució Industrial també van permetre reduir la mortalitat en temps normals. b) La mortalitat catastròfica es va reduir per diverses raons: la millora de l’alimentació (avenços en l’agricultura i la ramaderia), la millora dels transports i els progressos de la medicina i la sanitat. c ) La mortalitat «normal» es va reduir pels avenços mèdics i sanitaris, la millora de la nutrició i l’increment del nivell de vida, els efectes dels quals es van notar especialment en la caiguda de la mortalitat infantil i adolescent. 2 a) Bacil: bacteri de forma allargada, com un bastonet, que sol provocar malalties (tuberculosi, tifus...). Tuberculosi: malaltia contagiosa d’evolució crònica produïda pel bacil de Koch. Afecta principalment el sistema pulmonar, però també pot danyar altres parts del cos.

de les infeccions en cirurgia. Va descobrir dos bacteris dels més coneguts: l’estafilococ i l’estreptococ. També va descobrir un mètode d’esterilització (pasteurització) i va idear el principi de les vacunes com a mètode preventiu. d) Un producte és pasteuritzat quan ha estat sotmès a un procediment que consisteix a escalfar-lo a diferents temperatures i refredar-lo immediatament. Així s’aconsegueix destruir-ne alguns gèrmens importants. 3 a) La malària és transmesa pel mosquit Femmina anopheline. El còlera, per la seva part, s’agafa bevent aigua infectada. b) Al nostre país no es detecten principalment perquè les condicions sanitàries i higièniques són molt millors i perquè alguns elements transmissors de les epidèmies (alguns tipus de mosquits) no existeixen al nostre territori. c) Les causes de la seva propagació són, segons el text, la pobresa, les guerres i els desplaçaments forçats de població.

Diftèria: malaltia infecciosa aguda que causa molta febre, molt contagiosa, causada pel bacil de KlebsLöffler. La diftèria es caracteritza per un intens estat inflamatori de les vies respiratòries superiors. Els malalts, generalment nens petits, presenten, a més d’aquest procés inflamatori, altres símptomes, com ara pols dèbil, temperatura alta i dificultat respiratòria.

4 a) En el règim demogràfic antic la taxa de natalitat és alta i la taxa de mortalitat també.

Pesta: malaltia epidèmica produïda pel bacil Pasteurella pestis que es transmet directament de persona a persona o mitjançant animals com rates, puces, etc. Pot ser ganglionar o bubònica, pulmonar i cutània.

b) Durant el règim de transició demogràfica la natalitat es manté alta durant la primera fase i inicia una clara davallada durant la segona fase. Pel que fa a la mortalitat, inicia un clar descens des de la primera fase.

Rajos X: radiació electromagnètica originada en els tubs de descàrrega en xocar un feix de rajos catòdics amb l’ànode.

c ) En el règim demogràfic modern, les taxes de natalitat i de mortalitat són molt baixes.

Sèrum: solució d’electròlits utilitzada com a teràpia per restablir l’equilibri hidroelectrolític. Així mateix, per sèrum també entenem certes solucions obtingudes de la sang de diversos animals a qui s’ha provocat una infecció per tal d’obtenir anticossos. Aquesta solució s’empra en el tractament d’algunes malalties bacterianes. Ràbia: malaltia mortal provocada per un virus que ataca el sistema nerviós i que es transmet per mitjà de la saliva d’animals rabiosos. b) Resposta oberta. La finalitat de les vacunes és preservar les persones d’una malaltia determinada. c ) Louis Pasteur (1822-1895). Químic i biòleg francès. Autor de nombroses investigacions sobre les fermentacions, va demostrar que els microorganismes són els agents de les malalties contagioses i els propagadors

d) Resposta oberta. Cal tenir present que l’organització publica una revista mensual (MSF-E) on hi ha molta informació sobre les diferents actuacions que du a terme.

d) L’etapa en què es produeix un creixement més accelerat de la població és el primer període de la transició demogràfica, mentre la natalitat es manté alta i la mortalitat baixa progressivament. 5 a) El principal problema demogràfic que pateix la Xina és, segons l’autor, que l’augment de població «devora» una gran part del creixement econòmic del país. Això es fa palès en fets com el creixement descontrolat de les ciutats, la falta de terres cultivables i l’escassetat d’aigua potable. b) La població xinesa augmenta en 13 milions d’habitants per any. c ) La política oficial «aconsella» tenir un sol fill a les zones urbanes, sota pena de rebre sancions si se sobrepassa aquesta xifra. A les àrees rurals es permet un segon fill si el primer és una nena. En el cas de les minories ètniques, estan permesos fins a tres i quatre fills. Resposta oberta.

11

Geografia i Història 2 d) Les zones amb la densitat de població més alta es troben a la costa est del país. Les ciutats més importants són Pequín, Xangai, Tianjin i Hong Kong. e) Les zones amb la densitat de població més baixa són la meitat occidental del país i els estats del nord, els que són fronterers amb Rússia i Mongòlia. f) El relleu de les zones més poblades és força pla (la zona més poblada del país se situa a la plana de la Xina meridional). Per la seva banda, el centre i l’oest del país, que són les zones menys poblades, tenen un relleu més accidentat i abrupte (altiplans i zones muntanyoses). 6 a) Els culis provenen de l’Índia. b) Es van desplaçar a territoris colonials britànics i francesos: el sud de l’oceà Índic i del Pacífic, el sud-est i sud d’Àsia, Àfrica, les Antilles i l’Amèrica del Sud. c ) Treballaven a les plantacions agrícoles com a mà d’obra barata.

12

Aprenc a fer... El comentari d’una sèrie estadística Descripció de les dades: evolució de la població mundial des del 10.000 aC fins al 1999. Les dades estan expressades en milions d’habitants. La tendència general que mostra la sèrie estadística és la d’un creixement progressiu de la població mundial. Fins al 1750 aquest creixement és molt lent, però a partir d’aquesta data, i sobretot al llarg del segle XX, la població creix a un ritme molt accelerat. Cal destacar que, pràcticament, la població ha crescut tant els darrers quaranta anys com durant tota la resta de la història de la humanitat. Interpretació de les dades: la població augmentà lentament fins al 1750 a causa de l’alta mortalitat provocada per la fam, les epidèmies i les guerres. A mitjan segle XVIII, l’inici de la Revolució Industrial va anar acompanyat d’avenços importants en la higiene, en la medicina i en l’alimentació, cosa que va provocar una reducció de les taxes de mortalitat i donàr lloc a un constant increment de la població. Un dels problemes demogràfics més importants amb què s’enfronta la humanitat avui és que els països del Tercer Món concentren la major part del creixement de la població mundial, fet que dificulta el creixement econòmic d’aquests països.

Unitat 2

Moviments naturals i migratoris QUÈ, QUI, COM, ON? Pàg. 27 1 • Àfrica: taxa de natalitat alta. • Amèrica Llatina: taxa de natalitat baixa (propera, però, a la mitjana). • Amèrica del Nord: taxa de natalitat baixa. • Àsia: taxa de natalitat baixa (propera, però, a la mitjana). • Europa: taxa de natalitat baixa. • Oceania: taxa de natalitat baixa. 2 Perquè una població es renovi i, d’aquesta manera, resti assegurada la continuïtat de les generacions, les xifres de fecunditat han de ser iguals o superiors a 2,1. La taxa de fecunditat és molt alta a l’Àfrica i molt baixa a Europa. 3 Una política natalista vol fomentar la natalitat, mentre que una política antinatalista vol reduir les taxes de natalitat. 4 Resposta oberta. Les taxes de natalitat més altes es donen a l’Àfrica i les més baixes, a Europa. 5 Els estats que l’any 1998 tenien una taxa de fecunditat més alta (nombre mitjà més alt de fills per dona) són els Estats Units, Suècia, Irlanda, Finlàndia i Dinamarca. Els que tenien la taxa de fecunditat més baixa són Espanya, Itàlia, Alemanya i Grècia. Pàg. 29 1 • Argentina: taxa de mortalitat infantil baixa. • Austràlia: taxa de mortalitat infantil molt baixa. • Bolívia: taxa de mortalitat infantil alta. • Xina: taxa de mortalitat infantil mitjana. • Etiòpia: taxa de mortalitat infantil molt alta. • Japó: taxa de mortalitat infantil molt baixa.

• Sierra Leone: taxa de mortalitat infantil molt alta. • Turquia: taxa de mortalitat infantil mitjana. 2 La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de defuncions de persones que no han arribat al primer any de vida amb el nombre de nascuts vius. L’esperança de vida és el nombre mitjà d’anys que una persona pot esperar viure en néixer. La taxa de mortalitat infantil s’expressa en tants per mil i l’esperança de vida s’expressa en anys. 3 Causes que incideixen en la mortalitat: • Naturals: clima, salubritat, absència d’endèmies, sexe i edat. • Socials: alimentació, condicions econòmiques, assistència mèdica, educació sanitària i higiènica, i riscos de l’activitat laboral. 4 Resposta oberta. Les taxes de mortalitat infantil més altes es donen a l’Àfrica i les més baixes, a l’Europa occidental i l’Amèrica del Nord. 5 La tendència que ha seguit és a augmentar. Pel que fa al període 1995-2000, el continent que té una esperança de vida més alta és l’Amèrica del Nord (76,9 anys) i el que té una esperança de vida més baixa és l’Àfrica (53,8 anys). La diferència d’anys és de 23,1. Pàg. 31 1 Els països més vells són Alemanya i el Regne Unit. Efectivament, són també els països més desenvolupats. 2 La línia de la Unió Europea i els Estats Units té una tendència lleugera a la baixa, de manera que s’ha passat d’una xifra de 106 el 1976 a una xifra de 105 el 1996. Respecte al Japó i el Canadà, la tendència és la contrària, és a dir, la línia segueix una tendència ascendent. En el cas del Japó, s’ha passat de 103 el 1976 a 104 el 1996, i en el cas del Canadà, de 101 el 1983 a 102 el 1996.

13

Geografia i Història 2 El país que tenia el percentatge més alt de dones el 1996 era els Estats Units. El més baix va correspondre al Canadà.

ment de població. Això afecta el nombre de persones en edat de treballar i amb possibilitats de tenir més fills.

3 La composició per sexes d’una població es pot veure alterada pels moviments migratoris, ja que, generalment, l’emigració per motius econòmics es dóna sobretot entre els homes.

5 Resposta oberta. Es pot admetre qualsevol resposta relacionada amb el desig de millorar les condicions de vida, la promoció laboral i l’afany de fugir de la pobresa i de l’atur.

4 Resposta oberta. 5 Piràmide de perfil triangular: població expansiva, amb predomini dels grups d’edat joves. La base és àmplia i disminueix gradualment a mesura que s’ascendeix cap als grups de més edat. Piràmide de perfil campaniforme: població estancada i en envelliment progressiu. La base, formada pels grups d’edat més jove, és més reduïda que en el model anterior i, per tant, es tracta d’una població amb menys possibilitats de creixement. A partir de l’edat adulta hi ha una disminució lenta cap al cim, de manera que es dibuixa un perfil de campana. Piràmide de perfil en urna: població en decreixement. La base és molt estreta, mentre que cada cop són més importants els grups d’edat adulta i vella. Es tracta d’una població molt envellida sense possibilitats de creixement.

Pàg. 35 1 Emigració: desplaçament d’una persona des del seu lloc d’origen fins a un altre de destinació per establir-hi la residència habitual. Immigració: des de la perspectiva del lloc de destinació, moviment de persones provinents de fora d’aquesta destinació que s’hi han establert d’una manera permanent. Saldo migratori: percentatge que resulta de restar al nombre d’immigrants el dels emigrants. Pot ser positiu o negatiu. Creixement real: percentatge que té en compte tant el creixement natural com el saldo migratori. S’obté mitjançant la fórmula: creixement real = creixement natural + saldo migratori 2 Resposta oberta. Les destinacions dels grans corrents migratoris són l’Amèrica del Nord, l’Europa occidental, Austràlia i els països del golf Pèrsic. A escala més reduïda també reben immigrants països com l’Argentina, Israel, la República de Sud-àfrica, el Japó i Singapur. 3 Resposta oberta. 4 Els països d’on marxa molta gent experimenten una reducció important de població jove, que és la que acostuma a desplaçar-se. Per la seva banda, els països receptors d’immigrants es beneficien d’un increment d’aquest seg-

14

Pàg. 37 1 La migració interior es produeix dins d’un mateix estat, mentre que la migració exterior només té lloc quan l’emigrant canvia d’estat. Són exemples de migració interior l’èxode rural o els anomenats moviments pendulars professionals. Són exemples de migració exterior les de mà d’obra (d’un país a un altre) o les colonitzacions. 2 Bèlgica: +19.500 Dinamarca: +11.700 Alemanya: +93.000 Holanda: +47.700 Finlàndia: +3.700 Suècia: +5.300 Regne Unit: +60.000 En tots els casos el saldo és positiu, ja que són països industrialitzats i amb un alt nivell de vida, cosa que els fa molt atractius per a les persones que intenten millorar les seves condicions de vida. 3 Perquè l’immigrant topa sovint amb dificultats importants: rebuig als països receptors, condicions de vida i habitatges poc dignes, discriminació laboral, dificultats amb el nou idioma, etc. 4 Alguns estats han intentat limitar l’entrada de treballadors estrangers endurint les lleis d’immigració. Així, han organitzat rígids sistemes de control, per exemple establint quotes. 5 L’autor argumenta aquesta afirmació assegurant que, amb el temps, el tancament de fronteres no farà sinó transformar els països rics en guetos. En contra d’aquesta opció, els països occidentals haurien de veure en les migracions la font d’un dinamisme nou que els permeti transmetre a les generacions futures els valors a què estan aferrades. Resposta oberta. Pàg. 39 1 Els principals moviments migratoris a Espanya fins a l’any 1975 han estat les migracions interiors cap a les zones urbanes més desenvolupades i les emigracions als estats més desenvolupats d’Europa. 2 Les zones amb més immigració en termes percentuals durant la dècada de 1960 van ser les províncies d’Àlaba,

U nitat 2 Madrid i Barcelona; destaquen també Alacant, les Balears, Biscaia, Guipúscoa, Tarragona i València. Les zones amb més emigració en termes percentuals van ser Extremadura, algunes províncies d’Andalusia, Castellala Manxa i Castella i Lleó, i les províncies de Terol i Castelló. 3 La majoria d’immigrants provenen de la Unió Europea (29,4%), Àfrica (27,4%) i Amèrica (27%). 4 Segons l’ONU, Espanya haurà d’acollir 12 milions d’immigrants fins al 2050 per equilibrar la disminució de la població, mantenir la força de treball actual i garantir les pensions dels seus habitants. 5 Els immigrants ocupen llocs de treball poc qualificats en l’agricultura, la construcció, la indústria i els serveis. ACTIVITATS (pàg. 40-43) 1 a) 1997: 4,05 milions. 1998: 4,01 milions. S’ha produït un descens. b) L’estat de la Unió Europea que té la taxa de naixements més elevada és Irlanda (14 nadons per cada 1.000 habitants). L’estat que té la taxa de naixements més baixa és Espanya (9,3 nadons per cada 1.000 habitants). c ) L’Eurostat és l’oficina estadística de la Unió Europea. És, per tant, l’organisme encarregat de centralitzar les estadístiques dels països comunitaris (sobre demografia, medi ambient, economia...). 2 a) Resposta oberta. b) A l’Amèrica del Nord, a Europa i a Oceania. Es tracta de regions industrialitzades i amb un nivell econòmic i sanitari molt alt.

lliment té conseqüències importants. Així, alguns governs ja estudien reformar el sistema de pensions, atès que hi haurà menys persones cotitzant a la Seguretat Social. A més, cada vegada s’hauran de destinar més recursos a la construcció de residències per a la gent gran i a la formació de professionals per atendre’ls. 4 a) Resposta oberta. Ha de fer referència als motius polítics, ideològics, ètnics, religiosos, etc. del desplaçament de refugiats. b) Segons el text, les situacions en què es poden trobar els refugiats quan arriben a un país nou són diverses. Es poden trobar que la seva presència no és acollida de bon grat, ja que es pensa que pot crear problemes econòmics i socials. En alguns països, però, els refugiats han estat ben rebuts i s’han integrat perfectament a les noves comunitats. c ) Resposta oberta. En tot cas, fóra molt positiu fer una lectura d’alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. d) Resposta oberta. Ha de recollir les idees principals del dibuix i dels peus que l’acompanyen. 5 a) Resposta oberta. b) El text denuncia els obstacles per frenar els corrents d’immigrants a escala internacional. Així, els països de destinació es mostren cada vegada menys disposats a acollir els treballadors immigrants, de manera que tanquen les fronteres i els cossos de seguretat intervenen amb més rigor. El text denuncia també que, al voltant de la immigració, es forgen imatges falses que converteixen l’estranger en culpable. c) Resposta oberta.

c ) A l’Àfrica. Es deu a la pobresa i a la falta de recursos sanitaris.

6 a) Analfabetisme: situació en què una persona no sap escriure ni llegir amb un mínim de comprensió.

d) L’esperança de vida ha augmentat progressivament des de 1950. Als països desenvolupats ha passat de 66 als 75 anys de l’actualitat. Pel que fa als països en via de desenvolupament, ha passat de 40 a 63 anys. La diferència entre els dos grups de països s’ha reduït: el 1950 era de 26 anys i actualment és de 12.

b) El continent on es concentra un percentatge d’analfabets més alt és l’Àfrica. També destaca l’Àsia meridional.

3 a) Les regions que l’any 1995 tenien un percentatge més alt de persones amb una edat superior als 65 anys eren les desenvolupades. Són regions amb una natalitat baixa i una esperança de vida alta, que responen al perfil de països vells. b) Segons el gràfic, sí, ja que augmentarà arreu el percentatge de persones de 65 anys i més. Aquest enve-

c ) L’analfabetisme pràcticament ha desaparegut a l’Amèrica del Nord, a tot Europa (hi ha petites excepcions: Portugal, Albània i Macedònia) i a Oceania (menys a Nova Guinea). d) Sí. L’analfabetisme limita en gran mesura les possibilitats de creixement dels països subdesenvolupats, ja que impedeix formar tècnics i professionals de tots els àmbits capaços de millorar la situació d’un país en el futur. 7 Resposta oberta.

15

Geografia i Història 2 Aprenc a fer... La lectura d’una piràmide d’edats Piràmide d’edats d’Alemanya. Respon a un perfil en urna, propi d’un país desenvolupat amb una població envellida i en decreixement. La base de la piràmide és molt estreta, la qual cosa indica que és un país amb una taxa de natalitat molt baixa. En el cas d’aquesta piràmide, és interessant destacar els efectes sobre la població de la Primera (1914-1918) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

16

Piràmide d’edats de Mali. Ens trobem davant d’un cas completament diferent de l’anterior. Es tracta d’una piràmide de perfil triangular que correspon a un país en desenvolupament caracteritzat per una població jove i en creixement. Els grups que inclouen persones entre 0 i 15 anys són els més nombrosos, la qual cosa indica que la taxa de natalitat és molt elevada. En canvi, els grups d’edat de més de 65 anys són molt reduïts, la qual cosa també ens dóna arguments per assegurar que l’esperança de vida és baixa.

Unitat 3

L’activitat econòmica QUÈ, QUI, COM, ON? Pàg. 47 1 Població activa: la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada) i la que està disposada a incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada). Població no activa: tota la resta de la població. Població urbana: la que viu a les ciutats. Població rural: la que viu al camp. 2 Sector primari: piscicultura, granja de porcs.

2 La finalitat de les cooperatives és satisfer les necessitats comunes dels seus associats. 3 Les empreses públiques són les que depenen de l’Estat o d’altres organismes públics. 4 Els estats que tenen un nombre més elevat d’empreses són el Regne Unit (3.529), Alemanya (3.282) i Itàlia (3.252). Els estats on les empreses petites i mitjanes ocupen un percentatge més alt de població són Grècia (86,5), Itàlia (79,9), i Espanya i Portugal (79,2). 5 Les empreses més grans del món pertanyen sobretot als Estats Units d’Amèrica (35), el Japó (23), Alemanya (14) i França (10).

Sector secundari: fàbrica de conserves, central elèctrica. Sector terciari: restaurant, parc d’atraccions, gestoria, centre d’ensenyament, empresa de mudances, servei domèstic. A partir de la definició del llibre, la mina de sal pot incloure’s tant al sector primari com al secundari, tot i que, en general, la mineria tendeix a incloure’s en el sector secundari. 3 Als països desenvolupats predominen els sectors terciari i secundari. Als menys desenvolupats, hi predomina el sector primari. La causa d’aquest fet és l’accés desigual a la tecnologia. 4 El sector primari és més reduït a França i Itàlia, perquè es tracta de països desenvolupats. 5 El sector primari és més nombrós a la Xina, Indonèsia i Nigèria, perquè són països menys desenvolupats. Pàg. 49 1 En una societat anònima, les accions poden ser venudes a qualsevol persona; en una societat limitada, les participacions no poden ser venudes lliurement.

Pàg. 51 1 «El mercat laboral és força rígid»: vol dir que el mercat no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada. 2 Drets individuals dels treballadors: a l’ocupació, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció, a no patir discriminacions, a la seguretat i la higiene, a la intimitat i a percebre puntualment el salari. Drets col·lectius dels treballadors: reunió, participació, lliure sindicació i vaga. Deures dels treballadors: complir les obligacions del lloc de treball, respectar les mesures de seguretat i higiene, executar les instruccions de l’empresari i contribuir a la millora de la productivitat. 3 L’atur estacional és el que es produeix en una època de l’any en què no es genera activitat. L’atur estructural és el que no es pot superar malgrat el creixement de l’economia. La taxa d’atur reflecteix el percentatge de població activa que no treballa.

17

Geografia i Història 2 taxa d’atur = població ocupada x 100 / població activa 4 Segons la Constitució, els poders públics han de promoure el progrés social i econòmic, garantir una distribució regional equitativa de la renda i impulsar la plena ocupació. També han de garantir la formació, la seguretat i la higiene en el treball i el descans necessari. 5 El percentatge d’atur més alt es dóna al Brasil, Haití, alguns països africans, Espanya i alguns països balcànics. A l’Àsia, alguns països tenen gairebé plena ocupació i altres, un percentatge d’ocupació moderat o mitjà. Pàg. 53 1 El sistema econòmic capitalista es caracteritza pel protagonisme del lliure mercat, per la propietat privada dels mitjans de producció i per l’obtenció del màxim benefici com a objectiu de tota l’activitat econòmica. Per contra, el sistema econòmic socialista es basa en la propietat estatal dels mitjans de producció i en la planificació de l’activitat econòmica. 2 El PIB es refereix al valor total dels béns i serveis produïts en un país. El PNB s’obté restant del PIB la part generada pels estrangers residents al país i sumant-hi la part que els ciutadans del país han obtingut a l’estranger. 3 Entre els estats amb un PNB per habitant alt (més de 10.000 dòlars per càpita), es poden esmentar: els Estats Units, Canadà, el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Suïssa, Noruega, Suïssa i els estats membres de la Unió Europea. Entre els estats amb un PNB per habitant baix (menys de 1.000 dòlars per càpita) es poden esmentar: Hondures, Nicaragua, Guyana, Surinam i la majoria d’estats de l’Àfrica subsahariana i l’Àsia del sud i del sud-est. 4 PIB per habitant (dòlars) Alemanya: 25.754,8 Bangla Desh: 341,7 Canadà: 20.816,3 Espanya: 14.823,3 Estats Units: 32.639,4 Índia: 384,4 Japó: 34.281,5 Mèxic: 4.966,1 Nepal: 222,2 Níger: 190,4 Noruega: 34.750 Romania: 1511,1 Senegal: 521,7 Turquia: 2.826,4 Xina: 782,3 El comentari hauria de relacionar el PIB per habitant dels estats amb el seu grau de desenvolupament.

18

5 La sigla IDH significa ‘índex de desenvolupament humà’. L’IDH s’obté a partir de la valoració de tres elements: l’esperança de vida, el grau d’instrucció i el nivell de renda de la població. Els primers estats segons l’IDH pertanyen a Europa i a Amèrica del Nord. Els últims pertanyen a Àfrica. Pàg. 55 1 Les funcions principals d’un banc central són: fabricar i posar en circulació els bitllets i monedes de curs legal, controlar el funcionament del sistema bancari, exercir de dipositari de les reserves d’or i de moneda estrangera de l’Estat, emetre deute públic i fer préstecs a organismes oficials i bancs privats. 2 A més de rebre dipòsits i prestar diners, avui dia els bancs han diversificat les seves activitats. Així, duen a terme funcions com canviar moneda, pagar rebuts, emetre targetes de crèdit, i comprar i vendre accions. 3 A diferència dels bancs, les caixes es van constituir com a entitats sense ànim de lucre, al servei de la classe treballadora i del petit estalviador. A més, les caixes actuen sota el control d’organismes públics i estan obligades a invertir una part dels seus beneficis en obres socials i culturals. 4 Les accions són les parts en què es considera dividit el capital d’una empresa. Les obligacions són títols que els particulars poden comprar en canvi d’un interès determinat. A diferència de les accions, doncs, les obligacions garanteixen un interès fix, al marge dels resultats econòmics de l’empresa. 5 La borsa és un mercat de capitals on es poden comprar i vendre accions. Pàg. 57 1

Sector primari Sector secundari Sector terciari

U nitat 3 Sector primari

2

Sector secundari Sector terciari

de dòlars), Exxon (6.370 milions de dòlars) i IBM (6.328 milions de dòlars). Les cinc empreses que han tingut pèrdues són: Hitachi (2.651 milions de dòlars), Marubeni (921 milions de dòlars), Nissho Iwai (771 milions de dòlars), Itochu (267 milions de dòlars), Nissan Motor (217 milions de dòlars), Toshiba (109 milions de dòlars) i Sumitomo (102 milions de dòlars). e) Les cinc empreses amb un nombre de treballadors més gran són: Wal-Mart Stores (910.000), US Postal Service (904.636), General Motors (594.000), Daimler-Chrysler (441.502) i Siemens (416.000).

Les principals diferències entre les dades de Catalunya i d’Espanya es refereixen al pes inferior del sector primari i al pes superior del secundari a Catalunya. 3 Comunitats autònomes amb un PIB per càpita superior a la mitjana espanyola: les Balears, el País Basc, Madrid, Catalunya, Navarra, la Rioja, Aragó i les Canàries. Comunitats autònomes amb un PIB per càpita inferior a la mitjana espanyola: Melilla, Andalusia, Extremadura, Ceuta, Múrcia, Castella-la Manxa, Galícia, Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria i la Comunitat Valenciana. 4 La Unió Europea constitueix una unitat econòmica perquè les persones, les mercaderies i els capitals poden traslladarse d’un estat a un altre de la Unió sense cap tipus d’obstacle. També constitueix una unitat monetària perquè la major part d’estats han adoptat la moneda comuna, l’euro. 5 PIB per càpita més alt: Luxemburg, Dinamarca, els Països Baixos, Irlanda i Àustria. PIB per càpita més baix: Grècia, Portugal, Espanya, França i Finlàndia (que té el mateix PIB per càpita que el Regne Unit i Suècia).

ACTIVITATS (pàg. 58-61) 1 a) Les multinacionals són grans corporacions que superen els límits d’un estat i tenen seus repartides per diverses parts del món. b) 16 pertanyen als Estats Units; 16 pertanyen al Japó, i 7, a Alemanya.

f) Resposta oberta. En tot cas, és important destacar la idea que algunes multinacionals tenen ingressos superiors al PIB de països tan significatius com els que apareixen al gràfic. g) Resposta oberta. 2 a) L’Equador, Belize, Algèria, el Sàhara Occidental, Líbia, l’Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, Bahrain, Qatar, la Unió dels Emirats Àrabs, Jordània, l’Iraq, Síria, el Líban, l’Iran, l’Afganistan. b) Resposta oberta. Cal remarcar la discriminació que pateix la dona en l’accés al mercat laboral. c ) Resposta oberta. En tot cas, cal destacar que les causes són diverses si tenim en compte el panorama mundial, ja que la discriminació laboral no pot deslligar-se d’altres tipus de discriminació que pateix la dona (per exemple, en l’accés a l’educació). En el món occidental, tot i que durant els darrers trenta anys s’han produït canvis significatius en el paper de la dona, sovint ens trobem amb situacions tan discriminatòries com sous més baixos que els dels homes per la mateixa feina, més dificultats de promoció en el treball pel fet de ser dona, taxes de contractes a temps parcial més elevades, etc. 3 Activitat oberta. 4 a) La taxa d’atur reflecteix el percentatge de població activa que no treballa (està desocupada), i és un indicador de l’evolució del mercat laboral. La fórmula per obtenir la taxa d’atur és la següent: població aturada taxa d’atur = ————————————————- 3100 població activa

c ) Els tres sectors industrials amb més presència a la llista són: 1) automòbil; 2) comerç; 3) electrònica i semiconductors.

b) Es distingeixen quatre fases: 1) augment pronunciat entre el 1980 i el 1986-1987; 2) descens entre el 1987 i el 1992; 3) augment entre el 1993 i el 1994; 4) descens pronunciat entre el 1995 i el 2000.

d) Les cinc empreses amb una xifra de beneficis més alta són: Ford Motor (22.071 milions de dòlars), General Electric (9.296 milions de dòlars), AT&T (6.398 milions

c ) Els anys amb una taxa d’atur més alta a Espanya són 1986 i 1987. Els anys amb una taxa d’atur més alta a Catalunya són 1984, 1985 i 1986.

19

Geografia i Història 2 5 a) Són uns indicadors que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen les situacions reals de riquesa o pobresa en un país. Exemples: taxa de mortalitat infantil, esperança de vida, taxa d’analfabetisme, índex d’escolarització, nombre de metges per cada 1.000 habitants, etc. b) Països que destinen un percentatge més alt del PNB a educació i salut: Suècia, Dinamarca, Austràlia i els Estats Units. Països que n’hi destinen menys: Nigèria, Indonèsia, la República Dominicana, Mali i l’Índia. Els països desenvolupats, que disposen de més recursos, poden destinar un percentatge més alt del seu PNB a educació i salut. c ) Austràlia, Dinamarca, Espanya, els Estats Units i Suècia mostren una taxa d’alfabetització pròxima al 100 %. Per contra, Etiòpia i Mali se situen per sota del 40 %. La resta d’estats mostren valors intermedis. d) Una despesa educativa molt reduïda no permet l’adequada formació de les generacions que, en un futur, han d’intentar millorar la situació econòmica del país. Gràcies a l’educació es poden crear oportunitats per als joves (nois i noies) i lluitar contra la pobresa. Així, l’educació és una de les maneres més eficaces de promoure el desenvolupament. També és molt important la promoció de la salut i la lluita contra les malalties que assoten els països més pobres. La millora de la salut pública és un element fonamental per al progrés social. 6 a) L’índex de desenvolupament humà és un indicador econòmic i social que s’obté a partir de la valoració de tres elements: l’esperança de vida, el grau d’instrucció i el nivell de renda de la població.

20

b) Els països amb un IDH més alt es concentren a l’Amèrica del Nord, el Con Sud, l’Europa occidental i central, alguns petits estats petroliers de la península Aràbiga, Corea del Sud, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Els diferents valors de l’IDH manifesten diferències quant als factors que incideixen en l’esperança de vida (com l’alimentació, la higiene i la sanitat), el grau d’instrucció i la riquesa de la població. c ) Un 20 % de la població mundial disposa del 86 % del PIB mundial; un 60 % de la població només en disposa del 13 %; i un altre 20 % de la població només obté l’1 % del PIB mundial. d) Resposta oberta. Cal valorar la coherència i claredat expositives, l’ús d’informacions diverses i la capacitat per interrelacionar-les. 7 a) La borsa és un mercat de capitals on podem comprar i vendre valors, és a dir, accions i obligacions. En la borsa, hi participen les empreses, els particulars, l’Estat i les entitats financeres. Els uns, perquè necessiten diners i ofereixen accions i obligacions; els altres, perquè volen comprar-ne com una forma d’inversió. No obstant això, la compravenda de títols només pot ser efectuada per les agències i les societats de valors i borsa, que exerceixen d’intermediàries entre els interessats a adquirir o liquidar valors borsaris. b) La causa va ser un comunicat de premsa fals que reflectia grans pèrdues en els resultats de l’empresa, així com la renúncia d’alguns dels seus alts executius. La informació del comunicat va ser distribuïda des d’Internet i la van rebre ràpidament agències i televisions. c ) Tots dos, però sobretot els mitjans de comunicació que van difondre la notícia sense comprovar-la. d) Resposta oberta.

Unitat 4

L’organització política de les societats

QUÈ, QUI, COM, ON?

república– és elegit per un període d’un cert nombre d’anys.

1 Sobirania nacional: principi polític que estableix que el poder emana del poble.

Les democràcies han de complir diversos principis bàsics: sobirania nacional, sufragi universal, divisió de poders, drets individuals i igualtat davant la llei. Els règims polítics que incompleixen aquests principis són dictadures.

Pàg. 65

Sufragi universal: sistema electoral en què tenen dret de vot totes les persones majors d’edat. Divisió de poders: l’organització política de l’Estat s’estructura en tres grans poders independents: el legislatiu (que correspon al parlament), l’executiu (govern) i el judicial (jutges i tribunals). Llibertat: facultat d’obrar com es vulgui, de triar per un mateix; l’únic límit de la llibertat d’un mateix és la llibertat dels altres. Constitució: norma general que regula el sistema polític d’un estat, ja que totes les lleis i disposicions del parlament i del govern de l’Estat han de respectar-la. És l’expressió de la sobirania del poble i tots els ciutadans estan obligats a acatar-la. 2 Un partit polític és una associació que aplega persones amb idees comunes i que presenten un programa de govern. 3 En un estat democràtic, definit per una constitució, el poble vota, mitjançant sufragi universal, els diputats que formen el parlament. El cap d’estat –rei o president de la república– nomena president del govern la persona elegida pel parlament. El president del govern nomena els ministres. 4 Les dones van obtenir el dret de vot a Espanya el 1931. Fins aleshores el sistema no era realment democràtic, ja que es fonamentava en el sufragi universal masculí. 5 En una monarquia, el cap d’estat –el rei– és vitalici i hereditari. En una república, el cap d’estat –el president de la

Pàg. 67 1 Vegeu el quadre «Nació i estat» (pàg. 66 del llibre de l’alumne) i la definició de nacionalitat que apareix al glossari (pàg. 67 del llibre de l’alumne). 2 Catalunya va disposar d’un govern propi fins al 1716, any que va ser abolit pel decret de Nova Planta. 3 El Parlament de Catalunya és la institució elegida pel poble de Catalunya que té el poder legislatiu, aprova els pressupostos i controla l’acció del Govern, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia. 4 Resposta oberta. 5 El Vallès Occidental; les seves capitals són Sabadell i Terrassa. Pàg. 69 1 Espanya és una monarquia constitucional, i el cap de l’Estat és el rei. El poder executiu correspon, en els seus àmbits respectius, al Govern central o Consell de Ministres, als governs autonòmics i a les administracions locals. El poder legislatiu correspon, en els seus àmbits respectius, a les Corts (formades per dues cambres: Congrés dels Diputats i Senat) i als parlaments autonòmics. El poder judicial correspon als jutges i magistrats; el Tribunal Suprem n’és l’òrgan jurisdiccional superior, i el Consell General del Poder Judicial s’encarrega del seu govern intern; el

21

Geografia i Història 2 Tribunal Constitucional s’encarrega de la interpretació de la Constitució, en cas de conflicte. 2 Monarquia parlamentària: monarquia en què el rei se sotmet a la voluntat del parlament. Estat unitari: estat que sorgeix d’una sobirania nacional única i té unes lleis i institucions comunes a tot el territori. Plurinacionalitat: existència de diverses nacions o nacionalitats. 3 El Tribunal Constitucional s’encarrega d’interpretar la Constitució. Ha de dictaminar sobre els recursos d’inconstitucionalitat contra les lleis; sobre els d’empara per violació dels drets i llibertats individuals, i sobre els conflictes de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. 4 Galícia: Santiago de Compostel·la Astúries: Oviedo Cantàbria: Santander País Basc: Vitòria-Gasteiz Navarra: Pamplona La Rioja: Logronyo Aragó: Saragossa Catalunya: Barcelona Castella i Lleó: Valladolid Extremadura: Mèrida Madrid: Madrid Castella-la Manxa: Toledo Comunitat Valenciana: València Múrcia: Múrcia Andalusia: Sevilla Illes Balears: Palma de Mallorca Canàries: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria També disposen d’autonomia les ciutats africanes de Ceuta i Melilla. 5 Galícia: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra. País Basc: Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Aragó: Osca, Saragossa i Terol. Catalunya: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Castella i Lleó: Lleó, Zamora, Salamanca, Palència, Valladolid, Burgos, Sòria, Segòvia i Àvila. Extremadura: Càceres i Badajoz. Castella-la Manxa: Toledo, Ciudad Real, Guadalajara, Conca i Albacete. Comunitat Valenciana: Castelló de la Plana, València i Alacant. Andalusia: Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga, Jaén, Granada i Almeria. Canàries: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria. Les comunitats autònomes uniprovincials són: Astúries, Cantàbria, la Rioja, Madrid, Múrcia i les Illes Balears.

22

Pàg. 71 1 Els cinc estats més grans del món són: Rússia, el Canadà, la Xina, els Estats Units i el Brasil. 2 Resposta oberta. 3 Vegeu la definició al glossari (llibre de l’alumne, pàg. 70). 4 Mercosur és un mercat comú dels estats meridionals de l’Amèrica del Sud. Està format pel Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai. També en són estats associats Xile i Bolívia. 5 L’Organització per a la Unitat Africana aplega tots els estats del continent africà. Els seus objectius són disposar d’una veu comuna per al continent i resoldre els conflictes entre els estats membres. L’Organització de la Conferència Islàmica aplega cinquanta-sis estats que tenen en comú aquesta religió; promou la cooperació econòmica i social entre els estats membres.

Pàg. 73 1 Els objectius de l’ONU són: el manteniment de la pau i la seguretat internacionals; fomentar la cooperació entre els estats, i assegurar el respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals. 2 L’Assemblea General està formada per tots els estats membres. El Consell de Seguretat està format per cinc membres permanents –els Estats Units, Rússia, el Regne Unit, França i la Xina– i deu més escollits per l’Assemblea General per un període de dos anys. 3 El dret de vet és la prerrogativa de bloquejar qualsevol acord. Resposta oberta. 4 Ajut humanitari: assistència mèdica, enviament de medecines i aliments, etc. Força de seguretat i d’interposició: enviament de cossos militars que se situen entre les parts enfrontades per tal d’impedir la continuació del conflicte. Mediació: intervenció diplomàtica per resoldre un conflicte entre estats. Sancions internacionals: mesures preses contra els estats que incompleixen els acords de l’ONU. 5 FAO: desenvolupament de l’agricultura i lluita contra la fam. UNESCO: promoció de l’educació, la ciència i la cultura. FMI: concessió de crèdits als estats menys desenvolupats. UNICEF: ajut a la infància. ACNUR: ajut als refugiats.

U nitat 4 ACTIVITATS (pàg 74-75) 1 a) Resposta oberta. b) Resposta oberta. c ) Resposta oberta. d) Resposta oberta. e) Resposta oberta. f) Resposta oberta. g) Resposta oberta. 2 a) L’Estatut defineix Catalunya com una nacionalitat que es constitueix en comunitat autònoma. La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. b) El català –llengua pròpia de Catalunya– i el castellà són llengües oficials a Catalunya. L’aranès és objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció. c ) Una comarca és un conjunt de municipis que tenen unes característiques comunes i una consciència de pertànyer a una mateixa unitat. d) Catalunya es divideix en quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. 3 a) La Catalunya Nord es troba al nord de Catalunya (o Principat de Catalunya) i al sud de França. Andorra es troba al nord de Catalunya, al sud de França i a l’oest de la Catalunya Nord. La Franja de Ponent es troba a l’oest de Catalunya i a l’est d’Aragó. Catalunya es troba al sud de la Catalunya Nord i d’Andorra, a l’est de la Franja de Ponent i l’Aragó i al nord del País Valencià. El País Valencià es troba al sud de Catalunya, a l’est d’Aragó i Castella-la Manxa i al nord de Múrcia. Les Illes Balears es troben a l’est de la península Ibèrica.

La ciutat de l’Alguer es troba a l’oest de l’illa de Sardenya. b) Hi ha territoris de parla catalana en quatre estats: Espanya, França, Andorra i Itàlia. El català és la llengua oficial d’Andorra. c) Resposta oberta. L’alumnat s’ha de referir a les dues últimes columnes de la taula i ha de comparar la comprensió i l’ús del català als diversos territoris. 4 a) Una constitució és la norma general que regula el sistema polític d’un estat: totes les lleis i disposicions del parlament i del govern han de respectar-la. És l’expressió de la sobirania del poble i tots els ciutadans estan obligats a acatar-la. b) Estat social i democràtic de dret: estat que reconeix els drets socials, que es basa en un sistema d’elecció per sufragi universal i que es fonamenta en l’imperi de la llei. Pluralisme polític: reconeixement de l’existència de diferents opcions polítiques i ideològiques, que es poden organitzar en partits polítics o altres associacions. Sobirania nacional: els poders de l’Estat emanen del poble. Monarquia parlamentària: monarquia on el rei –el cap de l’Estat– se sotmet al poder del parlament, elegit pels ciutadans. c ) La indissoluble unitat d’Espanya i el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. d) El castellà és la llengua oficial de l’Estat. Les altres llengües són també oficials en les respectives comunitats autònomes.

Aprenc a fer… El comentari d’un text fonamental: la Declaració Universal dels Drets Humans 4 Resposta oberta.

23

Unitat 5

Europa i la Unió Europea

QUÈ, QUI, COM, ON? Pàg. 83 1 Un paisatge humanitzat és aquell que ha estat ocupat i transformat pels grups humans. Un paisatge urbanitzat és un tipus de paisatge humanitzat i es caracteritza pel predomini de la vida urbana (activitats econòmiques industrials i de serveis), com també pel fet de viure en ciutats (predomini dels espais edificats). Les diferències estan, sobretot, en els usos del sòl i en les activitats econòmiques, que en el paisatge humanitzat però no urbanitzat acostumen a ser majoritàriament agrícoles i ramaderes, mentre que en l’urbanitzat predominen els sectors secundari i terciari. 2 Les característiques bàsiques de l’economia europea són la gran importància dels sectors econòmics situats a les ciutats: la indústria i els serveis. Per altra banda, l’agricultura obté una productivitat molt alta i ocupa cada vegada menys mà d’obra. La indústria rep grans inversions en tecnologia i està molt mecanitzada, i els darrers anys ha reduït el nombre de llocs de treball. El sector de serveis viu una gran expansió i cada cop dóna feina a més gent. 3

24

Ciutat París Londres Milà Roma Frankfurt Berlín Amsterdam Brussel·les Viena Praga Madrid Barcelona

Estat França Gran Bretanya Itàlia Itàlia Alemanya Alemanya Països Baixos Bèlgica Àustria República Txeca Espanya Espanya

4 Illes i penínsules del nord i el nord-oest: Irlanda, la Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia i Finlàndia. Europa occidental: França, Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Suïssa i Àustria. Europa mediterrània: Portugal, Espanya, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Sèrbia i Montenegro, Macedònia, Albània i Grècia. Centre del continent: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària. Est d’Europa: Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, el Kazakhstan, Geòrgia, Armènia i l’Azerbaidjan. 5 Els quinze estats membres de la Unió Europea són: Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Irlanda, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, França, Àustria, Portugal, Espanya, Itàlia i Grècia. Els candidats a entrar-hi són: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Romania, Bulgària, Turquia, Xipre i Malta. Pàg. 85 1 La Unió Europea té 377 milions d’habitants. L’esperança de vida és de 74 anys per als homes i 81 per a les dones. El PIB de la Unió Europea supera els 6 bilions d’euros. Les seves exportacions suposen el 16 % del valor del comerç mundial. La renda per càpita és de 18.000 euros. 2 L’estat amb més superfície de la Unió Europea és França. El que en té menys és Luxemburg. 3 Les regions més poblades són: Sud-est i Nord-oest (la Gran Bretanya); Flandes i Valònia (Bèlgica); els Països Baixos; Nord-Pas-de-Calais i Illa de França (França); Rin del Nord-Westfàlia, Hessen i Baden-Württemberg (Alemanya); Ligúria, Llombardia, Laci i Campània (Itàlia), i Madrid (Espanya).

U nitat 5 Les menys poblades són: Lapònia, Oulu, Vaasan, Kuopion, Pohjois-Karjalan, Keski-Suomen, Mikkelin, Kymen, Turku i Pori, Hämeen (Finlàndia); Norrbotten, Västerbotten, Jämtland, Västernorrland, Gävleborg, Kopparberg, Uppsala, Värmland, Västmanland, Östergötland, Jönköping, Kronoberg, Kalmar, Gotland (Suècia); el nord d’Escòcia (Gran Bretanya); Llemosí, Còrsega (França); Epir, Macedònia Occidental, Macedònia Central, Macedònia Oriental i Tràcia, Grècia Central, Peloponès (Grècia); Alentejo (Portugal); Castella i Lleó, Extremadura, Castellala Manxa, Aragó (Espanya). Les ciutats més poblades són (milions d’habitants): París (9,5), Londres (7,6), Berlín (3,3), Madrid (3,2), Atenes (3), Roma (2,9), Viena (1,8), Glasgow (1,7), Milà (1,7), Barcelona (1,7), Hamburg (1,6), Lisboa (1,6), Estocolm (1,4), Copenhaguen (1,4), Porto (1,3), Munic (1,3), Lió (1,2), Torí (1,2), Nàpols (1,2), Dublín (1), Birmingham (1), Marsella (1), Amsterdam (1), Rotterdam (1), Hèlsinki (1). 4 Resolució gràfica amb la informació del requadre. Resposta oberta. 5 Identitat europea, sistema polític democràtic amb respecte als drets humans i economia de mercat.

Pàg. 87 1 Les principals institucions de la Unió Europea són la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell de la Unió Europea i el Tribunal de Justícia. 2 La Comissió Europea representa el govern de la Unió i està constituïda per vint membres, dos per cadascun dels estats amb més població (Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya) i un per cadascun dels altres. Les seves funcions són: vetllar pel compliment dels tractats i l’aplicació de les decisions comunitàries, executar les polítiques de la Unió, presentar iniciatives legislatives al Parlament i al Consell Europeu, i establir les relacions econòmiques internacionals.

gan d’apel·lació contra les resolucions dels tribunals estatals en qüestions de dret comunitari.

Pàg. 89 1 La unió econòmica i monetària és la interrelació de les economies dels estats membres de la Unió Europea i la substitució de les antigues monedes estatals per la moneda comuna, l’euro. Resposta oberta. L’alumnat pot destacar, entre altres aspectes, l’afavoriment dels intercanvis econòmics, l’eliminació de les taxes per canvi de moneda i la facilitació dels viatges d’europeus a altres països de la Unió. 2 Les funcions del Banc Central Europeu són garantir l’estabilitat dels preus, coordinar la política monetària dels diferents bancs centrals i autoritzar l’emissió de bitllets i de monedes de la Unió Europea. 3 El gràfic de barres descriu l’evolució de la població activa agrària dels diferents països de la Unió Europea des de 1965 fins a 1995. Hi podem observar que hi ha hagut una reducció molt important de la població activa agrària en tots els països de la Unió durant aquest període. Aquells estats que partien de valors molt alts, com Grècia, Portugal i Espanya, són els que tenen els valors més alts també al final del període. També podem assenyalar que el Regne Unit, Bèlgica, Suècia, els Països Baixos, Luxemburg i Alemanya presenten un percentatge de població activa agrària molt baix. La població agrària es va reduir, sobretot, a causa de la mecanització de les tasques agrícoles i ramaderes i de l’emigració del camp a la ciutat. 4 La diferència entre els fons estructurals i el Fons de Cohesió és que els primers estan destinats a les regions més pobres de la Unió Europea i, en canvi, el Fons de Cohesió es reserva per als estats el PIB dels quals no arriba al 90 % de la mitjana de la Unió.

3 El Parlament Europeu té competències legislatives (debatre i aprovar lleis), pressupostàries (aprovar el pressupost), de participació en el nomenament de la Comissió, i de control de les seves tasques.

5 La política exterior és competència exclusiva dels estats. No sempre hi ha hagut unanimitat d’actuació entre els estats membres de la Unió.

4 El Consell de la Unió Europea és l’òrgan que estableix els objectius polítics de la Unió, legisla i coordina les polítiques dels estats. S’anomena Consell Europeu quan es reuneixen els caps d’estat o de govern, juntament amb els ministres d’Afers Estrangers.

ACTIVITATS (pàg. 91-93)

5 El Tribunal de Justícia serveix per garantir el dret en la interpretació i l’aplicació dels tractats i en les activitats de la Unió. Els estats i les institucions comunitàries poden plantejar recursos davant el Tribunal. També actua com a òr-

1 a) Suïssa limita a l’oest amb França, al nord amb Alemanya, a l’est amb Àustria i Liechtenstein, i al sud amb Itàlia. b) Els estats que travessa el riu Danubi o que el tenen com a frontera, ordenats des de la capçalera fins a la desembocadura, són: Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Romania i Bulgària.

25

Geografia i Història 2 c ) Els deu estats més extensos d’Europa són: 1. 2. 3. 4. 5.

Rússia Ucraïna França Espanya Suècia

6. 7. 8. 9. 10.

Alemanya Finlàndia Noruega Polònia Itàlia

d) Els deu estats europeus més poblats són: 1. 2. 3. 4. 5.

Rússia Alemanya França Gran Bretanya Itàlia

6. 7. 8. 9. 10.

Ucraïna Espanya Polònia Romania Països Baixos

Els deu estats europeus més densament poblats són: 1. 2. 3. 4. 5.

Mònaco Vaticà Malta San Marino Països Baixos

6. 7. 8. 9. 10.

Bèlgica Gran Bretanya Alemanya Liechtenstein Itàlia

e) Les distàncies són: Londres - París París - Berlín Berlín - Atenes Atenes - Varsòvia Varsòvia - Moscou

345 km 875 km 1.820 km 1.620 km 1.150 km

2 a) L’índex de desenvolupament humà és un indicador econòmic i social que s’obté a partir de la valoració de tres elements: l’esperança de vida, el grau d’instrucció i el nivell de renda de la població. La taxa de mortalitat infantil és el nombre de nens de menys d’un any morts per cada mil nascuts. L’esperança de vida és el nombre mitjà d’anys que una persona pot esperar viure en néixer. El PIB per habitant és el resultat de dividir el producte interior brut d’un país pel seu nombre d’habitants. b) Els cinc països d’Europa amb l’IDH més alt són aquests: Noruega, Suècia, Bèlgica, Islàndia i els Països Baixos. El cinc països d’Europa amb l’IDH més baix són: Moldàvia, Albània, Ucraïna, Macedònia i Romania (amb el mateix índex que Bulgària). Pertanyen a la Unió Europea tres dels que tenen l’IDH més alt: Suècia, Bèlgica i els Països Baixos. c ) Els estats amb una taxa de mortalitat infantil més baixa són: Suècia, Suïssa, Àustria, Dinamarca, Finlàndia i Noruega. Els estats amb una esperança de vida més alta són: Islàndia, Suècia, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Espanya, Grècia, Itàlia, Noruega, els Països Baixos i Xipre.

26

d) Els deu països amb un PIB per habitant més baix són: Moldàvia, Albània, Ucraïna, Macedònia, Bulgària, Romania, Letònia, Lituània, Bielorússia i Croàcia. Cap d’aquests països no pertany a la Unió Europea. e) Resposta oberta. L’alumnat ha d’establir una relació entre els indicadors econòmics i socials i el grau de desenvolupament dels països. 3 a) Els Països Baixos limiten a l’est amb Alemanya i al sud amb Bèlgica. b) Les principals ciutats dels Països Baixos són: Amsterdam, Rotterdam, la Haia, Utrecht, Groningen i Eindhoven. La capital és Amsterdam. c ) El relleu dels Països Baixos és extremament pla, no hi ha muntanyes remarcables i, fins i tot, hi ha una àmplia zona per sota del nivell del mar. Per aquesta causa s’anomenen Països Baixos. d) Resposta oberta. 4 a) Polònia (nord), Àustria (sud), Eslovàquia (est), Alemanya (oest). b) República Txeca: Població: 10.300.000 habitants. Densitat de població: 130 hab./km2 Esperança de vida: 75 anys Taxa de mortalitat infantil: 5 ‰ PIB per càpita: 13.018 $ IDH: 0,844 Comentari: resposta oberta. Txèquia és un dels països més ben situats, en termes econòmics i socials, entre els que havien format part del bloc comunista. c) Des del segle XVI, Txèquia va pertànyer a la dinastia dels Habsburg. Els Habsburg eren els emperadors d’Alemanya, que a començaments del segle XIX van esdevenir emperadors d’Àustria, i més endavant d’Àustria-Hongria. A la fi de la Primera Guerra Mundial, amb la derrota de l’Imperi austrohongarès, Txèquia i Eslovàquia van formar Txecoslovàquia (1918). El 1938 va ser envaïda per l’exèrcit nazi. A la fi de la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va entrar en l’òrbita soviètica. El 1993, Txèquia i Eslovàquia es van constituir en estats independents de manera amistosa i pacífica. 5 a) Els estats amb més pes en els òrgans de la Unió són: Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia i Espanya. b) Els de menys pes polític són: Luxemburg, Irlanda, Finlàndia i Dinamarca. c ) Espanya es troba en una situació intermèdia entre els estats més poblats de la Unió Europea (Alemanya, el Regne Unit, França i Itàlia) i els de menys població.

U nitat 5 d) Els quatre estats amb més pes tenen el mateix nombre de vots al Consell i els cinc primers tenen el mateix nombre de membres a la Comissió, tot i que el pes demogràfic d’Alemanya és clarament superior al dels altres països. 6 a) Les regions amb un nivell de vida més alt són: Estocolm (Suècia); Uudenmaan, Kymen (Finlàndia); Hessen (Alemanya); Luxemburg; Illa de França (França); Llombardia, Emília-Romanya i Trentino-Alto Adige (Itàlia). b) Les regions que tenen un nivell més baix de vida són: Kuopion, Pohjois-Karjalan, Mikkelin (Finlàndia); Mecklenburg-Pomerània Occidental, Brandenburg, Saxònia-Anhalt, Turíngia, Saxònia (Alemanya); Burgenland (Àustria); Galícia, Astúries, Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia (Espanya); Campània, Pulla, Calàbria, Sicília (Itàlia); totes les regions de Portugal, llevat de Lisboa i Vale do Tejo, i totes les regions de Grècia, llevat de l’Àtica. c ) Amb el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional i amb el Fons de Cohesió. d) Resposta oberta.

7 a) Es tracta de la piràmide de població de la Unió Europea l’any 1999. Les dades s’expressen en percentatges. La piràmide té una estructura campaniforme: els grups més nombrosos pertanyen a l’edat adulta i es produeix una reducció progressiva del nombre de joves; d’altra banda, el grup de població vella és molt nombrós, en especial pel que fa a les dones. No s’aprecien entrants i sortints significatius. La piràmide reflecteix el model demogràfic propi de les societats desenvolupades, amb una natalitat baixa i una esperança de vida alta. S’aprecia una tendència a l’envelliment progressiu de la població. b) Resposta oberta. Conseqüències demogràfiques: envelliment de la població, necessitat de contingents d’immigrants. Conseqüències socials i econòmiques: caldran polítiques d’atenció a la tercera edat; se’n pot ressentir el teixit productiu. 8 Resposta oberta.

27

Unitat 6

Estats i societats del món

QUÈ, QUI, COM, ON? Pàg. 98 1 La major part de la població d’Àsia es concentra al sud-est del continent, als estats de la Xina, l’Índia, Indonèsia, el Pakistan, el Japó, les Filipines i el Vietnam, els quals estan situats en una regió amb unes característiques físiques (clima, relleu, vegetació) que permeten una agricultura altament productiva que pot alimentar un gran nombre de persones. 2 Els estats d’Àsia riberencs de l’oceà Índic, d’est a oest, són: Indonèsia, Malàisia, Tailàndia, Myanmar, Bangla Desh, l’Índia, el Pakistan, l’Iran, Oman i el Iemen. 3 Els estats que limiten amb la Xina són: Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, l’Afganistan, el Pakistan, l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos, el Vietnam i Corea del Nord. 4 L’economia del Japó es caracteritza, bàsicament, pel gran desenvolupament industrial, tecnològic i financer. L’economia de Kuwait es basa, sobretot, en la producció i l’exportació de petroli. 5 Les cinc llengües més parlades d’Àsia són: el xinès (la Xina), el hindi (l’Índia), el bengalí (l’Índia i Bangla Desh), el japonès (el Japó) i el panjabi (l’Índia i el Pakistan). Pàg. 102 1 Les característiques principals de la població africana són el ràpid creixement, degut a l’alta taxa de natalitat, i el manteniment d’una taxa de mortalitat força elevada, a causa de la malnutrició i de la incidència de malalties epidèmiques. 2 Les causes de la pobresa de l’Àfrica són múltiples i complexes. Cal destacar l’augment de la població, superior al

28

que podrien assumir els recursos disponibles; l’extensió del procés de desertització, i la mateixa estructura econòmica, que depèn dels països desenvolupats, als quals l’Àfrica exporta matèries primeres i ha de comprar molts productes manufacturats. A més, cal afegir-hi el manteniment d’un elevat deute extern. 3 Els estats mediterranis de l’Àfrica són: el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte. Tots pertanyen a la cultura àrab i són de religió musulmana. 4 Els estats situats a la costa del golf de Guinea són: Costa d’Ivori, Ghana, Togo, Benín, Nigèria, Camerun, Guinea Equatorial i Gabon. Quant a l’economia, viuen un procés de creixement basat en l’agricultura (plantacions tropicals), la indústria i la mineria (petroli). Pel que fa a la cultura i la religió, hi predominen les religions animistes, tot i que l’islam i el cristianisme hi tenen una influència creixent. 5 El francès i l’anglès són llengües oficials en molts estats africans perquè havien estat colònies de França o de la Gran Bretanya. Les llengües autòctones no són sempre les oficials en molts estats africans, per diversos motius: en primer lloc, pel gran pes que conserven l’anglès i el francès en aquestes societats, en el camp de l’ensenyament i dels mitjans de comunicació, i, en segon lloc, perquè molts d’aquests estats tenen unes fronteres artificials, fruit de la descolonització, i a cadascun es parlen diverses llengües, de manera que la llengua de l’antiga potència colonial s’ha convertit en l’idioma que parlen els funcionaris a tot el país. Pàg. 106 1 Des del punt de vista humà, podem dividir les societats americanes en dues grans àrees: l’Amèrica del Nord, formada pel Canadà i els Estats Units, i l’Amèrica Llatina, que

U nitat 6 comprèn la resta del continent. Les diferències principals entre l’una i l’altra són, per una banda, el grau desigual de desenvolupament econòmic (les societats nord-americanes són molt més riques que les llatinoamericanes) i, per l’altra, l’idioma (al Canadà i als Estats Units es parla anglès i, també, francès, mentre que a l’Amèrica Llatina es parla castellà i portuguès). 2 Les característiques bàsiques de l’economia de l’Amèrica del Nord són el fet que hi ha importants centres industrials i de serveis, una bona xarxa de comunicacions i un nivell de vida elevat. L’agricultura i la ramaderia estan molt mecanitzades i produeixen un gran rendiment; a més, s’hi exploten importants recursos miners. A l’Amèrica Llatina la situació és molt diversa. D’una banda, hi ha àrees pobres, com ara els països andins i els de l’Amèrica Central, i, de l’altra, en canvi, n’hi ha de més desenvolupades, com ara els països del con sud de l’Amèrica del Sud. En general, l’agricultura és la principal activitat econòmica i hi ha extenses àrees que s’han especialitzat en la producció d’un sol conreu destinat a l’exportació. La ramaderia i la mineria també hi tenen un paper destacat. 3 Resposta oberta. 4 El Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA), signat pels Estats Units, el Canadà i Mèxic, pot suposar per a aquest país exportar els seus productes, a uns costos de producció més baixos, a uns mercats molt grans, els habitants dels quals tenen un alt poder adquisitiu. 5 La causa principal de la desaparició de la major part de les llengües dels aborígens americans ha estat la difusió a Amèrica de les llengües europees (sobretot, el castellà, el portuguès, l’anglès i el francès). En primer lloc, perquè s’hi van establir una gran massa de nouvinguts que les parlaven; en segon lloc, perquè la llengua dels conqueridors era la de prestigi i la que permetia un ascens social; i, en tercer lloc, perquè les van imposar per la força. Pàg. 109 1 La població australiana és de 19,2 milions d’habitants, amb una densitat de població molt baixa (2 hab./km2). L’esperança de vida és elevada (79 anys) i la taxa de mortalitat infantil, molt baixa (5 ‰). L’economia es fonamenta en l’agricultura comercial, la ramaderia ovina, la mineria i la indústria. El PIB per càpita és elevat (24.574 $). La societat australiana, amb una població majoritàriament blanca, és molt similar a les societats europees. Austràlia ocupa el segon lloc mundial en la classificació segons l’IDH, amb un índex de 0,936. 2 L’estat menys poblat d’Oceania és Palau, amb 20.000 habitants.

3 Pertanyen a França: Nova Caledònia, Wallis i Futuna, i la Polinèsia Francesa. Pertanyen als Estats Units: les illes Mariannes Septentrionals, Guam, la Samoa Nord-americana i les illes Hawaii. 4 La distància aproximada entre Melbourne i Hawaii és d’uns 8.750 km. La distància aproximada entre Hawaii i Papeete és d’uns 3.900 km. 5 L’activitat econòmica més important de la Polinèsia és el turisme.

ACTIVITATS (pàg. 110-113) 1 a) Resolució gràfica amb aquestes dades: Superfície (km2) 10.236.000 44.318.329 30.347.000 40.000.000 9.000.000

Continent Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania

b) Resolució gràfica amb aquestes dades: Continent Europa Àsia Àfrica Amèrica Oceania

Població

% Sobre població mundial

755.000.000 3.700.000.000 770.000.000 800.000.000 30.000.000

12,46 61,10 12,71 13,21 0,49

c ) Resposta oberta. Han de quedar clares les proporcions dels diversos continents quant a superfície i població. d) Les zones més desenvolupades del món corresponen a l’Europa occidental, l’Amèrica del Nord, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda. Les zones menys desenvolupades corresponen a l’Àfrica negra i alguns estats del sud d’Àsia. 2 a) L’Afganistan limita al nord amb el Turkmenistan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan; a l’est amb la Xina, l’Índia i el Pakistan; al sud amb el Pakistan, i a l’oest amb l’Iran. b) Els estats asiàtics costaners de l’oceà Pacífic, de nord a sud, són: Rússia, el Japó, Corea del Nord, Corea del Sud, la Xina, Taiwan, les Filipines, el Vietnam, Cambodja, Tailàndia, Malàisia, Singapur i Indonèsia. c ) Els estats asiàtics més extensos són: 1. 2. 3. 4. 5.

Rússia Xina Índia Kazakhstan Aràbia Saudita

6. 7. 8. 9. 10.

Indonèsia Iran Mongòlia Turquia Myanmar

29

Geografia i Història 2 d) Els deu estats asiàtics més poblats són: 1. 2. 3. 4. 5.

Xina Índia Indonèsia Pakistan Japó

6. 7. 8. 9. 10.

3. Rep. Dem. del Congo 8. Mali 4. Líbia 9. República de Sud-àfrica 5. Txad 10. Etiòpia

Bangla Desh Vietnam Filipines Iran Turquia

d) Els deu estats africans més poblats són:

e) Els cinc estats més pobres d’Àsia són: Estat

Esperança Taxa de PIB per Classificació de vida mortalitat càpita segons l’IDH infantil

Iemen Bangla Desh Laos Bhutan Nepal

60 59 53 61 58

86 58 93 80 75

806 1.483 1.471 1.341 1.237

133 132 131 130 129

f) La distància és aproximadament: Tòquio - Pequín Pequín - Singapur Singapur - Nova Delhi Nova Delhi - Teheran Teheran - Damasc

1.974 km 4.800 km 4.265 km 2.560 km 1.280 km

3 a) Les principals illes que constitueixen el Japó són, de nord a sud: Hokkaido–, Honshu– , Shikoku i Kiu– shu– . b) Les ciutats més importants del Japó són: Tòquio, Osaka, Yokohama, Nagoya, Kyoto, Kobe i Sapporo. La capital és Tòquio. c ) La població japonesa és de 126,8 milions d’habitants. La densitat de població és molt elevada (340 hab./ km2). L’esperança de vida és molt alta (81 anys) i la taxa de mortalitat infantil és molt baixa (4‰). Aquests indicadors són propis d’un país desenvolupat. El Japó és una gran potència industrial. El PIB per càpita és molt elevat (24.898 $). L’IDH assenyala una alta qualitat de vida: el Japó és el novè país del món segons aquesta classificació, amb un índex de 0,928. d) Resposta oberta. 4 a) La República Centreafricana limita al nord amb el Txad, a l’est amb el Sudan, al sud amb la República Democràtica del Congo i el Congo, i a l’oest amb el Camerun. b) El desert del Sàhara travessa, de nord-oest a nord-est, el Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Egipte, i de sud-oest a sud-est, Mauritània, Mali, Níger, el Txad i el Sudan. c ) Els deu estats africans més grans pel que fa a l’extensió són: 1. Sudan 2. Algèria

30

6. Níger 7. Angola

1. Nigèria 6. 2. Egipte 7. 3. Etiòpia 8. 4. Rep. Dem. del Congo 9. 5. República de Sud-àfrica 10.

Tanzània Algèria Kenya Sudan Marroc

e) Marroc: té una població de 29,3 milions d’habitants i una densitat de població de 64 hab./km2. L’esperança de vida és força superior a la mitjana del continent (67 anys). La taxa de mortalitat infantil és elevada, però relativament baixa en el context del continent (45 ‰). El PIB per càpita és mitjà en el context del continent (3.419 $). Ocupa el lloc 112 en la classificació segons l’IDH i el desè entre els estats africans. Egipte: té una població de 66,7 milions d’habitants i una densitat de població de 67 hab./km2. L’esperança de vida és força superior a la mitjana del continent (67 anys). La taxa de mortalitat infantil és elevada, però relativament baixa en el context del continent (45 ‰). El PIB per càpita és mitjà en el context del continent (3.420 $). Ocupa el lloc 105 en la classificació segons l’IDH i el setè entre els estats africans. Burundi: té una població de 6,3 milions d’habitants i una alta densitat de població (226 hab./km2). L’esperança de vida és una de les més baixes del món (41 anys) i la taxa de mortalitat infantil és molt elevada (106 ‰). El PIB per càpita és molt baix (578 $). Ocupa un dels últims llocs en la classificació segons l’IDH (el 160). Tanzània: té una població de 34,3 milions d’habitants i una baixa densitat de població (36 hab./km2). L’esperança de vida és baixa (51 anys) i la taxa de mortalitat infantil, alta (90 ‰). El PIB per càpita és molt baix (501 $). Ocupa el lloc 140 en la classificació segons l’IDH. República de Sud-àfrica: té una població de 42,8 milions d’habitants i una baixa densitat de població (35 hab./km2), tot i que presenta forts contrastos regionals. L’esperança de vida és de 54 anys. La taxa de mortalitat infantil és elevada, però relativament baixa en el context del continent (54 ‰). El PIB per càpita és un dels més alts d’Àfrica (8.908 $) –de fet, el més alt del continent pròpiament dit–. Ocupa el lloc 94 en la classificació segons l’IDH i el cinquè d’Àfrica. f) La distància aproximada és: El Caire - Rabat Rabat - Abuja

3.725 km 3.095 km

U nitat 6 Abuja - Addis Abeba Addis Abeba - Dodoma Dodoma - Ciutat del Cap

3.475 km 1.305 km 3.705 km

5 a) Nigèria limita a l’oest amb Benín, al nord amb Níger, a l’est amb el Camerun i al sud amb el golf de Guinea. b) Les ciutats més importants de Nigèria són: Lagos, Ibadan, Kano, Ilorin, Port Harcourt, Kaduna, Maiduguri, Enugu. La capital és Abuja. c ) Resposta oberta. L’alumnat ha de parlar de la importància del riu Níger perquè és un riu molt cabalós, i ha d’esmentar la part del país que recorre i els afluents que té. d) Nigèria té una població de 110,8 milions d’habitants i una densitat de població de 120 hab./km2, una de les més altes del continent. L’esperança de vida és baixa (52 anys) i la taxa de mortalitat infantil, alta (112 ‰). El PIB per càpita és baix (853 $). Ocupa el lloc 136 en la classificació segons l’IDH. En el conjunt d’Àfrica, Nigèria ocupa el lloc 37 pel que fa al PIB per càpita i el 22 segons l’IDH. e) Resposta oberta. f) 900 km. 6 a) Bolívia limita al nord i a l’est amb el Brasil, al sud amb el Paraguai i l’Argentina, i a l’oest amb Xile i el Perú. b) Els estats de l’Amèrica Central, de nord a sud, són: Belize, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. c ) Els deu estats americans que tenen una superfície més gran són: 1. Canadà

6. Perú

2. Estats Units

7. Colòmbia

3. Brasil

8. Bolívia

4. Argentina

9. Veneçuela

5. Mèxic

10. Xile

d) Els deu estats americans més poblats són: 1. Estats Units

6. Canadà

2. Brasil

7. Perú

3. Mèxic

8. Veneçuela

4. Colòmbia

9. Xile

5. Argentina

10. Equador

e) Canadà: té 30,5 milions d’habitants i una densitat de població molt baixa (3 hab./km2). Tots els indicadors demogràfics i econòmics corresponen a un país molt desenvolupat: alta esperança de vida (79 anys), taxa de mortalitat baixa (6 ‰), PIB per càpita molt elevat (26.251 $) i el tercer lloc en la classificació segons l’IDH.

Guatemala: té una població d’11 milions d’habitants i una densitat de població de 102 hab./km2. Els indicadors demogràfics i econòmics mostren un dels països més pobres del continent: una esperança de vida relativament baixa (64 anys), una taxa de mortalitat infantil elevada (45 ‰), un PIB per càpita baix (3.674 $) i el lloc 108 (la segona més baixa del continent) segons l’IDH. República Dominicana: té una població de 8,2 milions d’habitants i una densitat de població alta (169 hab./km2). Els indicadors demogràfics i econòmics assenyalen un desenvolupament escàs: una esperança de vida de 67 anys, una taxa de mortalitat infantil del 43 ‰, un PIB per càpita de 5.507 $ i el lloc 86 segons l’IDH. Bolívia: té una població de 8,1 milions d’habitants i una densitat de població baixa (8 hab./km2). Els indicadors demogràfics i econòmics assenyalen un desenvolupament escàs: una esperança de vida de 62 anys, una taxa de mortalitat infantil del 64 ‰, un PIB per càpita de 2.355 $ i el lloc 104 (el cinquè més baix del continent) segons l’IDH. Xile: té una població de 15 milions d’habitants i una densitat de població de 20 hab./km2. En el context de l’Amèrica Llatina, és un dels països més desenvolupats, com reflecteixen els diversos indicadors demogràfics i econòmics: una esperança de vida de 75 anys, una taxa de mortalitat infantil de l’11 ‰, un PIB per càpita de 8.652 $ i la posició 39 (la sisena en el continent) segons l’IDH. f) Ottawa - San Francisco San Francisco - Tegucigalpa Tegucigalpa - l’Havana L’Havana - Rio de Janeiro Rio de Janeiro - Lima Lima - Santiago de Xile

4.060 km 4.125 km 1.110 km 6.215 km 3.385 km 2.585 km

7 a) Mèxic limita al nord amb els Estats Units d’Amèrica i al sud-est amb Guatemala i Belize. b) Les ciutats més importants de Mèxic són: Ciutat de Mèxic, Guadalajara, Monterrey, Puebla, Mexicali, Chihuahua, San Luis. La capital és Ciutat de Mèxic. c ) Mèxic té 97,4 milions d’habitants i una densitat de població de 49 hab./km2. És un país que es troba en via de desenvolupament, com reflecteixen les dades demogràfiques i econòmiques: l’esperança de vida és força alta (72 anys), la taxa de mortalitat infantil és encara elevada (27 ‰), el PIB per càpita és de 8.297 $ i ocupa la posició 51 segons l’IDH. d) Resposta oberta. 8 Resposta oberta.

31

Geografia i Història 2 9 a) Les llengües més parlades al nostre planeta són el xinès, l’anglès, el hindi, l’espanyol, el rus i l’àrab. b) Espanyol: l’Argentina, Bolívia, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, la Rep. Dominicana, l’Equador, Espanya, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Paraguai, el Perú, Puerto Rico, El Salvador, l’Uruguai, Veneçuela i Xile. Portuguès: Angola, el Brasil, el Cap Verd, Guinea Bissau, Moçambic i Portugal. Anglès: Antigua i Barbuda, Austràlia, les Bahames, Bangla Desh, Barbados, Belize, Bhutan, Bostwana, Burundi, Canadà, Dominica, els Estats Units, les Filipines, Ghana, la Gran Bretanya, Grenada, la Guyana, l’Índia, Jamaica, Kenya, Libèria, Malàisia, Malawi, Namíbia, el Nepal, Nigèria, Nova Zelanda, el Pakistan, Papua Nova Guinea, Rwanda, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Sierra Leone, Sud-àfrica, Tanzània, Trinitat i Tobago, Uganda, Zàmbia i Zimbabwe.

32

Àrab: Algèria, l’Aràbia Saudita, Bahrain, Egipte, Eritrea, el Iemen, l’Iraq, Jordània, Kuwait, el Líban, Líbia, el Marroc, Mauritània, Oman, Qatar, Sàhara Occidental, Síria, Somàlia, el Sudan, Tunísia i la Unió dels Emirats Àrabs. c ) L’espanyol prové d’Espanya i es va estendre per l’Amèrica Llatina amb la conquesta del continent, iniciada el 1492. El portuguès prové de Portugal i es va estendre per les regions del seu imperi, iniciat a la fi del segle XV. L’anglès prové d’Anglaterra i es va estendre amb l’Imperi britànic. Aquest imperi, iniciat a l’edat moderna, va assolir la seva màxima expansió a la fi del segle XIX i a la primera meitat del segle XX. L’àrab prové de la península Aràbiga i es va estendre amb l’expansió de l’Islam, iniciada al segle VII. 10 Resposta oberta.

QUADERN Planeta Terra temps que es produïen avenços en l’agricultura que permetien disposar de més aliments. Gràcies a això van disminuir les taxes de mortalitat i va tenir lloc un gran increment de la població.

UNITAT 1 LA POBLACIÓ AL MÓN Pàg. 9 1

Concepte

Fórmula

densitat de població

2

Definició

nombre d’habitants d’un territori superfície (km2)

Nombre d’habitants per quilòmetre quadrat.

taxa de natalitat

nombre de naixements en un any 3 1.000 població total

Nombre de persones nascudes en un territori per cada 1.000 habitants.

taxa de mortalitat

nombre de defuncions en un any 3 1.000 població total

Nombre de persones mortes en un territori per cada 1.000 habitants.

creixement natural o vegetatiu

naixements – defuncions

Continent

Àfrica Amèrica Llatina Amèrica del Nord Àsia Europa Oceania

Taxa de creixement vegetatiu (‰)

Tipus de creixement

26,3 16,4 5 14,4 –1 10,7

alt mitjà baix mitjà negatiu mitjà

Xifra que resulta de restar el nombre de defuncions al nombre de naixements. 4 • Àrees molt poblades: el Japó, Bangla Desh, zona del golf de Guinea, l’Índia, nord-est dels Estats Units, la Xina. • Àrees poc o no gens poblades: l’Amazònia, l’Antàrtida, nord del Canadà, nord d’Europa, Sàhara. 5 Resolució gràfica. • La zona de la Unió Europea més densament poblada és la que està integrada pels països següents: Holanda, Bèlgica, el Regne Unit i Alemanya. La que té una densitat de població més baixa correspon als països nòrdics (Finlàndia i Suècia).

Pàg. 10-11 Pàg. 12-13 3 La població mundial va augmentar molt lentament fins al 1750. L’alta mortalitat impedia un creixement elevat i continuat de la població. Fams, epidèmies i guerres provocaven aquesta mortalitat tan elevada. A mitjan segle XVIII va començar la Revolució Industrial, que va anar acompanyada de progressos en el camp de la medicina, al mateix

6 a, V; b, V; c, F; d, F; e, V 7 Cens: font utilitzada per a l’estudi de la població. Els censos recullen tot un conjunt de dades (demogràfiques, econòmiques, culturals i socials) dels habitants d’un país en una data concreta, generalment cada deu anys.

33

Geografia i Història 2 Règim demogràfic antic: fase de l’evolució demogràfica europea anterior a 1750. Les taxes de natalitat i mortalitat eren molt altes, per la qual cosa la població creixia molt lentament. Fams, guerres i pestes castigaven periòdicament la població. Règim demogràfic modern: fase recent de l’evolució demogràfica caracteritzada per unes taxes de natalitat i mortalitat molt baixes. Com a conseqüència d’aquest fet, la població creix molt lentament. Superpoblació: excés de població en relació amb els recursos disponibles en un territori concret. 8 Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 16 del llibre de l’alumne.

Amb dos arguments fonamentals: en primer lloc, el veritable nen cinc mil milions pateix fam i set; en segon lloc, poc temps després de néixer, el nen cinc mil milions ja no és res més que un minúscul esquelet. b) Entre altres problemes, pot patir malnutrició, falta d’una atenció sanitària adequada i enormes dificultats per accedir a una educació bàsica. c ) Perquè, com demostren les elevades taxes de mortalitat infantil que pateixen els països pobres, pot morir poc temps després de néixer («Una semana después, el niño Cinco Mil Millones era un minúsculo esqueleto [...]»).

UNITAT 2

9 a) Actualment, la producció mundial d’aliments i energia és més que suficient per proveir tots els habitants del món. El fet que hi hagi problemes d’escassetat obeeix més aviat a una mala distribució de la riquesa entre els països poderosos del nord i les nacions empobrides del sud, o a desastres bèl·lics o naturals, que no pas al creixement de la població.

MOVIMENTS NATURALS I MIGRATORIS Pàg. 17-19 1 a) • Estats amb una taxa de mortalitat baixa: Austràlia, França, Espanya, Mèxic, l’Índia, Xina i Finlàndia. • Estats amb una taxa de mortalitat mitjana: el Regne Unit, Rússia, el Txad, Hongria, Polònia i Guinea.

b) Depèn, a més del creixement de la població, d’una millor i més justa distribució de la riquesa entre les nacions i d’un respecte més gran pel medi ambient. c ) En 11.000 milions d’habitants l’any 2200. No si les projeccions actuals es compleixen. d) Com a mitjana, un ciutadà d’un país desenvolupat com el Canadà consumeix 100 vegades més energia que un habitant de Bangla Desh, i més de 300 vegades la que utilitza un ugandès o un nepalès. S

T

V

B

R

A

S

I

L

N

P

P

A

L

M O

C

R

I

S

A

O

M

I

R

C

L

M

S

U

D

T

R

E

S

C

U

C

O

P

A

J

S

C

b)

0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

0‰

5‰

10‰

15‰

20‰

25‰

Mèxic Rússia Uganda França

c ) Estat en desenvolupament amb una taxa de mortalitat molt baixa: Mèxic o l’Índia. Estat desenvolupat amb una taxa de mortalitat mitjana: el Regne Unit.

S

B

X

L

I

L

A

S

Y

S

M

K

R

C

O

L

S

X

P

I

U

V

A

M

H

D

S

P

I

J

K

A

C

P

F

d) És inferior a la de França perquè és un país més jove. Les poblacions amb més presència de gent gran tenen xifres de mortalitat més altes.

F

N

J

D

N

G

D

Z

B

G

H

e) Els quatre estats pertanyen a l’Àfrica.

L

I

F

P

A

O

E

L

R

D

L

S

T

I

N

U

S

T

A

T

S

E

f) Ens referim sobretot a les malalties endèmiques. Són malalties que dominen habitualment en una zona determinada i que s’escampen d’una manera ràpida; per Alemanya exemple, la malària, la febre groga i la malaltia de la son. 60 %

80 %

100 %

80 %

100 %

40 %

40 %

60 %

20 %

20 %

60 %

80 %

100 %

%

%

0%

40 %

20 %

2 Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 27 del Mèxic llibre de l’alumne. 0%

11 a) El veritable nen cinc mil milions va néixer en un país pobre.

Espanya

0%

Pàg. 16

80 %

S

I

60 %

W

D

40 %

T

N

20 %

E

I

0%

P

0%

10

• Estats amb una taxa de mortalitat alta: Uganda i Sierra Leone.

100 %

Pàg. 14-15

34 %

%

Israel

Quadern a) Els continents amb les taxes de natalitat més altes són: l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. Les taxes de natalitat més baixes es donen a Europa i a l’Amèrica del Nord. b)

País

Naixements per cada 1.000 hab.

Brasil Argentina Austràlia Estats Units Marroc Sudan França Angola Rússia

20-30 15-20 –15 –15 20-30 +40 –15 +40 –15

País

Naixements per cada 1.000 hab.

Mèxic Iran Canadà Bolívia Suècia Aràbia Saudita Xina Sud-àfrica Japó

20-30 +40 –15 30-40 –15 30-40 15-20 30-40 –15

d) Les diferències més importants les trobem en els grups d’edat jove, més nombrosos en la piràmide del Marroc, i en els grups d’edat vella, més nombrosos en la piràmide del Canadà. Pel que fa la població adulta, és a partir dels grups de quaranta-cinc anys que veiem les diferències més significatives. e) Creixerà més al Marroc perquè es tracta d’una piràmide jove. 5 Vegeu el quadre inferior. Pàg. 22 6 a) Fins l’any 2020 Espanya necessitarà uns quatre milions de treballadors, és a dir, entre 240.000 i 300.000 cada any. b) L’any 1999 es van concedir 30.000 permisos.

Pàg. 20-21 3 a) Els països que tenen l’esperança de vida més alta en el període 1990-1995 són els països desenvolupats. És degut, en general, a la bona situació econòmica, mèdica i sanitària de què gaudeixen. b) La progressió més positiva s’ha donat als països en via de desenvolupament, com, per exemple, la Xina o alguns estats de l’Amèrica Llatina. 4 a) • Marroc: joves (38,5 % aprox.), adults (57,5 % aprox.) i vells (4 % aprox.). • Canadà: joves (21,5 % aprox.), adults (67 % aprox.) i vells (11,5 % aprox.)

c ) Tenen un grau de formació elevat. Un 20 % dels que van passar pels centres de contractació havien fet estudis universitaris i un 44 % havien cursat estudis mitjans o formació professional. d) Polítics: legislacions que dificulten l’entrada d’immigrants i el seu establiment definitiu. Econòmics: discriminació laboral, condicions de vida i d’habitatge poc dignes. Socials i culturals: marginació, actituds xenòfobes, dificultats d’integració. e) Resposta oberta. Pàg. 23

b) • Marroc: perfil triangular. • Canadà: perfil campaniforme. c ) • Marroc: població jove. • Canadà: població adulta. Dada a obtenir

7 a) Cap estat del quadre no pertany ni a l’Europa occidental ni a l’Amèrica del Nord. Això es deu al fet que l’Europa occidental i l’Amèrica del Nord són territoris industrialitzats i molt desenvolupats, d’on la població Fórmula a aplicar

Resultat

creixement vegetatiu o natural

naixements – defuncions

1.200 – 895 = 305

saldo migratori

immigrants – emigrants

1.280 – 1.450 = –170

creixement real

creixement natural + saldo migratori

305 – 170 = 135

taxa de natalitat

naixements 3 1.000 població total

12 ‰

taxa de mortalitat

defuncions 3 1.000 població total

8,95 ‰

taxa de creixement vegetatiu

taxa de natalitat – taxa de mortalitat

taxa de mortalitat infantil

nens morts menors d’un any 3 1.000 nens nascuts durant l’any

12 – 8,95 = 3,05 ‰ 7,5 ‰

35

Geografia i Història 2 no ha d’emigrar en cerca de feina. En definitiva, són territoris d’immigració, no d’emigració. b) Ens referim a països en desenvolupament. Perquè són països afectats per greus problemes econòmics i, sovint, polítics i militars. c ) La xifra d’emigrants és molt alta, ja que en tots supera els dos milions de persones. d) Són països com els Estats Units, França, Alemanya, el Canadà o l’Aràbia Saudita (vegeu el mapa de la pàgina 33 del llibre de l’alumne).

0‰

5‰

10 ‰

15 ‰

20 ‰

25 ‰

e) A Espanya les dones representen el 37 % de la poblaMèxic ció activa total. Això reflecteix el comportament dife5‰ 10 ‰ 15 ‰ 25 ‰ rent0 ‰de les diverses generacions: en 20 la ‰ generació gran, Rússiales dones no es van incorporar massivament a la po0 ‰ activa; 5‰ 10 ‰ en 15 20 ‰ 25 ‰ blació per contra, les‰generacions posteriors, Ugandales dones s’han incorporat massivament al mercat laboral. 0‰ 5‰ 10 ‰ 15 ‰ 20 ‰ 25 ‰ França f) A l’Aràbia Saudita, les dones representen el 15 % de la

població activa total. Les causes d’aquest fet són sobretot religioses, ja que la seva interpretació de l’islam suposa que les dones s’han de quedar a casa, llevat dels casos d’estricta necessitat.

Pàg. 24

60%

80%

100%

60%

80%

100%

60%

80%

100%

60%

80%

100%

60%

80%

100%

60%

80%

100%

40%

20%

0%

40%

20%

0%

40%

20%

40%

20%

Mèxic

40%

Israel

40%

0%

20%

Brasil

1996

1900

1800

1700

1600

1500

1400

1300

1200

1100

Tailàndia

a) La població activa és la que treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada) i la que està en disposició d’incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada).

UNITAT 3 L’ACTIVITAT ECONÒMICA

b) Tailàndia. Pertany a l’Àsia. És un país en desenvolupament.

Pàg. 25 1 a) A Alemanya, Espanya, Rússia i Suècia (Europa), i als Estats Units (Amèrica del Nord). milions d’habitants

6

b) El Txad 5(Àfrica), l’Aràbia Saudita (Àsia) i l’Índia (Àsia). c ) Analfabetisme, manca de coneixements bàsics per ac4 cedir a llocs de treball mínimament qualificats o per re3 lacionar-se en societat, etc. 2 1998

1950

1900

1857

1819

1787

1719

1553

1497

1365

1 Units (Amèrica del Nord), Rússia (Europa), d) Els Estats 0 Suècia (Europa) i el Txad (Àfrica).

36

Alemanya

0%

800 700 600 500 400 300 200 100

1000

milions d’habitants

d)

Espanya

20%

c ) La Revolució Industrial es va iniciar a mitjan segle XVIII. Va anar acompanyada de progressos en la higiene, la medicina i l’agricultura. Tot plegat va fer que disminuís la mortalitat i, en conseqüència, que tingués lloc un gran increment de la població. Les conseqüències de la Revolució Industrial es reflecteixen en el quadre amb un augment molt important de la població europea a partir del segle XIX.

2

0%

b) Crida l’atenció el lent creixement de la població europea fins al segle XIX. Els dos fets que cal recordar són la caiguda de l’Imperi romà i la pesta negra.

Pàg. 26

0%

8 a) El creixement no ha estat constant al llarg del temps, ja que hi ha hagut un descens molt significatiu de la població europea cap als anys 700 i 1400.

c ) Percentatge més gran en el sector secundari: Alemanya (Europa). És un país desenvolupat. Percentatge més gran en el sector terciari: Israel (Àsia). És un país desenvolupat. Pàg. 27 3 a) Moçambic: 46,8 %. Regne Unit: 48,8 %.

Quadern Causes: tot i que el resultat global és similar, el cas de Moçambic pot respondre a l’escassa incorporació de dones a la població activa. En canvi, en el cas del Regne Unit, on la presència de dones en la població activa és similar a la dels homes, cal valorar altres aspectes, com ara el nombre d’estudiants i jubilats. b) Moçambic: al sector primari. Perquè és un país subdesenvolupat. Regne Unit: al sector secundari. Perquè és un país desenvolupat. c ) Moçambic: 40,1 % (57,7 % de la població masculina i 23,3 % de la població femenina). Regne Unit: 100 % (tant masculina com femenina). Causes: el grau desigual de desenvolupament; la condició social diferent de les dones. d) Moçambic: perquè la major part de la població activa treballa al sector primari i perquè les taxes d’alfabetització són molt baixes, sobretot en les dones. Regne Unit: perquè la major part de la població treballa al sector terciari i perquè el 100 % de la població està alfabetitzada. Pàg. 28 4 a) Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 49 del llibre de l’alumne. b) Als Estats Units: 35. Al Japó: 23. A la Unió Europea: 37. A altres estats: 5. c) Les empreses multinacionals són grans corporacions que superen els límits d’un estat i tenen seus repartides per diverses parts del món. d) Resposta oberta. Els exemples poden sortir de l’experiència quotidiana de l’alumnat. Pàg. 29 5 Atur friccional: situació d’atur transitòria, que correspon a modificacions en la demanda de treball. Atur estacional: atur que es produeix en sectors que només generen activitat en una determinada època de l’any.

Producte nacional brut: producte interior brut del qual es resta la part generada pels estrangers presents al país i s’hi suma la part que els ciutadans del país han obtingut a l’estranger. Producte nacional brut per habitant: xifra que s’obté dividint el PNB d’un estat per la seva població. Índex de desenvolupament humà: índex que valora tres elements: l’esperança de vida, el grau d’instrucció i el nivell de renda de la població. Pàg. 30 7 a) Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 61 del llibre de l’alumne. b) A l’Amèrica del Nord, Europa i Oceania. c ) Àfrica. d) Els països del Magrib i del sud del continent, a més d’alguns estats del golf de Guinea i Kenya, presenten un IDH mitjà. Les causes són de tipus econòmic. Aquests països es troben en procés de desenvolupament, o bé disposen de recursos minerals o energètics importants. 8 La banca pública: són els bancs centrals de cada estat i altres entitats de crèdit oficial. La banca privada: són els bancs comercials i de negocis, que pertanyen a propietaris particulars. Les caixes d’estalvi: són entitats sense afany de lucre i controlades per organismes públics; estan obligades a invertir una part dels beneficis en obres socials i culturals. La borsa: és un mercat de capitals on es poden comprar i vendre valors.

UNITAT 4 L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS Pàg. 31 1 Resolució gràfica amb l’ajut de l’organigrama de la pàgina 64 del llibre de l’alumne. a) Sobirania nacional: el poder prové del poble.

Atur estructural: atur que es manté malgrat el creixement de l’economia.

Sufragi universal: totes les persones majors d’edat tenen dret de vot.

Atur cíclic: atur que es produeix en una etapa de crisi econòmica.

Divisió de poders: el poder es divideix en tres branques: legislatiu (parlament), executiu (govern) i judicial (jutges i tribunals).

6 Producte interior brut: valor total dels béns i serveis produïts en un país durant un any. Producte interior brut per habitant: xifra que s’obté dividint el PIB d’un estat per la seva població.

Drets individuals: drets que corresponen a cada persona. El més important és la llibertat. Constitució: llei fonamental d’un estat.

37

Geografia i Història 2 b) Monarquia: forma de govern en què el cap de l’estat és un rei o reina. El càrrec és vitalici i hereditari. República: forma de govern en què el cap de l’estat és el president de la república. El càrrec és elegit periòdicament i disposa d’un mandat limitat a un cert nombre d’anys. Dictadura: règim polític que incompleix les condicions pròpies d’una democràcia. Pàg. 32 2 Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 67 del llibre de l’alumne. Pàg. 33

Pàg. 36 6 a) Article 1: Tots els éssers humans són lliures i iguals en drets. Article 2: Tothom té els drets proclamats en aquesta declaració; no hi ha cap motiu de discriminació. Article 3: Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat. Article 4: Prohibició de l’esclavitud. Article 5: Prohibició de les tortures i dels tractes degradants. Article 11: Tothom és innocent fins que es provi el contrari. Article 12: Inviolabilitat de la vida privada, del domicili de la correspondència. Article 13: Dret de lliure circulació i residència. Article 14: Dret d’asil.

3 Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 75 del llibre de l’alumne. • A França. • A Itàlia.

Article 15: Dret a tenir una nacionalitat. Article 16: Dret al lliure matrimoni. Article 17: Dret a la propietat. Article 18: Llibertat de pensament i de consciència.

• Andorra.

Article 19: Llibertat d’opinió i d’expressió.

• Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià i les Illes Balears.

Article 21: Dret a ser elegible i a elegir; sufragi universal.

Pàg. 34-35 4 Resolució gràfica amb l’ajut del mapa de la pàgina 69 del llibre de l’alumne. a) Astúries, Cantàbria, la Rioja, Madrid, Múrcia i les Illes Balears. b) País Basc: Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Galícia: la Corunya, Lugo, Ourense i Pontevedra.

Article 23: Dret al treball en unes condicions dignes; dret a la sindicació. Article 25: Dret al benestar; assistència a la maternitat i a la infantesa. Article 26: Dret a l’educació. Article 30: Respecte als drets i llibertats. b) La Declaració Universal dels Drets Humans proclama els drets de totes les persones, tant en el pla polític com en el social. Són una referència que tots els estats han de complir.

Castella i Lleó: Lleó, Zamora, Salamanca, Palència, Valladolid, Burgos, Sòria, Segòvia i Àvila. Andalusia: Huelva, Sevilla, Cadis, Còrdova, Màlaga, Jaén, Granada i Almeria. País Valencià: Castelló, València i Alacant.

EUROPA I LA UNIÓ EUROPEA

Canàries: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria.

Pàg. 37

5 Resolució gràfica d’acord amb el contingut de les diverses respostes. a) Els Estats Units, Canadà i Mèxic. b) El Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai; i, com a estats associats, Xile i Bolívia. c) Algèria, Mauritània, el Marroc, Líbia i Tunísia. d) Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal, el Regne Unit i Suècia.

38

UNITAT 5

1 D’esquerra a dreta: Portugal, Lisboa; Alemanya, Berlín; Grècia, Atenes; Polònia, Varsòvia; Suècia, Estocolm. Estat

Classificació segons l’IDH

Suècia Alemanya Grècia Portugal Polònia

4 17 23 28 38

Quadern Pàg. 38-39 2 a) Els quatre estats més grans d’Europa són: Rússia, Ucraïna, França i Espanya. b) Els cinc estats més petits d’Europa són: la Ciutat del Vaticà, Mònaco, San Marino i Liechtenstein. c ) Vuit estats d’Europa sense mar són: Andorra, Luxemburg, Suïssa, Àustria, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria i Macedònia. d) Tres estats insulars d’Europa són: el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Irlanda i Islàndia. e) Els estats travessats pel riu Rin són: Suïssa, Alemanya i els Països Baixos. Els estats que travessa el Danubi o que el tenen com a frontera, ordenats des de la capçalera fins a la desembocadura, són: Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Hongria, Iugoslàvia, Romania i Bulgària. 3 Resposta oberta. 4 Vegeu el quadre inferior. Pàg. 40-41 5 Resolució gràfica amb l’ajut de les dades de la pàgina 57 del llibre de l’alumne. a) Luxemburg. Comentari: es tracta d’un estat petit però que gaudeix d’un nivell de vida molt alt a causa de la seva situació geogràfica, del seu desenvolupament industrial i de les seves lleis fiscals, que atreuen molts capitals. b) Dinamarca, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Suècia, el Regne Unit, Finlàndia i França.

Estat

Alemanya Àustria Bèlgica Dinamarca Espanya Finlàndia França Grècia Irlanda Itàlia Luxemburg Països Baixos Portugal Regne Unit Suècia

Capital

Berlín Viena Brussel·les Copenhaguen Madrid Hèlsinki París Atenes Dublín Roma Luxemburg Amsterdam Lisboa Londres Estocolm

Comentari: es tracta de països molt desenvolupats, amb una potent indústria i un important sector de serveis. Ocupen l’espai central i septentrional de la Unió Europea. Només Itàlia pertany a l’Europa mediterrània. c ) França i Espanya. Comentari: es tracta de països força desenvolupats i de gran extensió. La seva posició geogràfica es troba plenament (Espanya) o parcialment (França) a l’Europa mediterrània. d) Portugal i Grècia. Comentari: són països de l’Europa del sud, en procés de desenvolupament. Tenen una posició perifèrica en el conjunt de la Unió Europea. 6 Resolució gràfica amb l’ajut de l’esquema de la pàgina 87 del llibre de l’alumne. Significat de l’esquema: el Parlament Europeu, elegit pels ciutadans, té la funció de control de la Comissió Europea. El Consell Europeu i el Consell de Ministres estan formats pels representants dels governs dels quinze estats de la Unió. El Tribunal Europeu de Justícia s’encarrega de garantir l’aplicació dels tractats de la Unió. Altres institucions comunitàries són: el Comitè Econòmic i Social, el Comitè de les Regions, el Tribunal de Comptes i el Banc Central Europeu.

Pàg. 43 7 Resposta oberta d’acord amb la informació proporcionada pel mapa de la pàgina 83 del llibre de l’alumne.

Extensió (km2)

Població (milions)

Densitat (hab./km2)

Esperança de vida

PIB per càpita (en $)

IDH

356.755 83.850 30.513 43.069 504.744 337.009 547.026 131.944 70.280 301.225 2.586 41.526 92.082 244.046 449.964

82,0 8,1 10,2 5,3 40,2 5,2 59,0 10,6 3,8 57,5 0,4 15,8 10,0 59,3 8,9

230 98 334 123 79 15 107 80 53 192 165 387 108 243 20

77 78 78 76 78 77 78 78 76 78 77 78 75 77 79

23.742 25.089 25.443 25.869 18.079 23.096 22.897 15.414 25.918 22.172 42.769 24.215 16.016 22.093 22.636

0,921 0,921 0,935 0,921 0,908 0,925 0,924 0,881 0,916 0,909 0,924 0,931 0,874 0,923 0,936

39

Geografia i Història 2

UNITAT 6

Estat

ESTATS I SOCIETATS DEL MÓN Pàg. 43 1 D’esquerra a dreta: l’Índia, Nova Delhi; l’Aràbia Saudita, AlRiyad; Tailàndia, Bangkok; l’Iran, Teheran; la Xina, Pequín. Estat

Classificació segons l’IDH

Tailàndia Aràbia Saudita Xina Iran Índia

66 68 87 90 115

b) Els estats insulars són: el Japó, Taiwan, les Filipines, Indonèsia i Sri Lanka. c ) Els estats d’Àsia que no tenen mar són: Mongòlia, el Kazakhstan, l’Uzbekistan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, Geòrgia, Armènia, l’Azerbaidjan, l’Afganistan, el Nepal i Bhutan. d) Els estats asiàtics fronterers amb Europa són: Rússia, el Kazakhstan, Geòrgia, l’Azerbaidjan i Turquia. e) L’únic estat asiàtic que té la major part del territori al sud de l’equador és Indonèsia.

I

S

E

N

O

M O

N

G

O

L

I

A

A

E

N

P

A

T

A

E

L

N

I

6 Resolució gràfica. Estat

Capital

Tunísia Líbia Níger Txad Camerun República Centreafricana Congo Rep. Democràtica del Congo Angola Namíbia República de Sud-àfrica

Tunis Trípoli Niamey N’Djamena Yaoundé Bangui Brazzaville Kinshasa Luanda Windhoek Pretòria

O

S

E

N

X

I

N

A

I

E

J

D

M

N

A

R

I

E

I

P

I

L

I

F

Pàg. 46-47 4 D’esquerra a dreta: Algèria, Alger; la República Centreafricana, Bangui; Moçambic, Maputo; la República de Sudàfrica, Pretòria; Egipte, El Caire.

40

c ) Els estats travessats pel riu Nil són: la República Democràtica del Congo, Uganda, el Sudan i Egipte. El riu Níger travessa els estats de Guinea, Mali, el Níger, Benín i Nigèria.

P

I V

D

94 100 105 154 157

b) Cinc estats ubicats al nord de l’equador i que no tenen costa són: Etiòpia, el Txad, el Níger, Mali i Burkina Faso.

2 a) Els cinc estats més grans d’Àsia són: Rússia, la Xina, l’Índia, el Kazakhstan i l’Aràbia Saudita.

A

Sud-àfrica Algèria Egipte Rep. Centreafricana Moçambic

5 a) Deu estats el territori dels quals està situat completament al sud de l’equador són: la República de Sudàfrica, Namíbia, Madagascar, Botswana, Zimbabwe, Moçambic, Zàmbia, Malawi, Angola i Tanzània.

Pàg. 44-45

3

Classificació segons l’IDH

Pàg. 48-50 7 D’esquerra a dreta i de dalt a baix: els Estats Units, Washington; Panamà, Panamà; Colòmbia, Santa Fe de Bogotà; el Brasil, Brasília; l’Uruguai, Montevideo. Estat Estats Units Uruguai Panamà Colòmbia Brasil

Classificació segons l’IDH 6 37 52 62 69

Quadern 8 a) Els estats que són riberencs alhora de l’oceà Atlàntic i de l’oceà Pacífic són: el Canadà, els Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Colòmbia i Xile. b) Quatre estats de les Antilles són: Cuba, Haití, Jamaica i la República Dominicana. c ) Els estats que travessa la serralada dels Andes o la tenen com a frontera, de nord a sud, són: Colòmbia, l’Equador, el Perú, el Brasil, Bolívia, Xile i l’Argentina. d) Dinamarca té la sobirania sobre l’illa de Grenlàndia. e) L’estat americà situat més a prop de Rússia són els Estats Units. f) Resolució gràfica. Vegeu el quadre de la dreta.

Estat

Capital

Estats Units Canadà Mèxic Guatemala El Salvador Hondures Nicaragua Costa Rica Panamà Colòmbia Equador Perú Xile

Washington Ottawa Mèxic Guatemala San Salvador Tegucigalpa Managua San José Panamà Santa Fe de Bogotà Quito Lima Santiago

Pàg. 50 9 Resolució gràfica d’acord amb el mapa de la pàgina 108 del llibre de l’alumne. 10 Estat

Xina Índia Israel Kuwait Tunísia Kenya Madagascar Angola Estats Units Veneçuela Bolívia Xile

c

Capital

Pequín Nova Delhi Tel-Aviv/ Jerusalem Kuwait Tunis Nairobi Antananarivo Luanda Washington Caracas La Paz Santiago de Xile

Extensió (km2)

Població (milions)

Densitat (hab./km2)

Esperança de vida

PIB per càpita (en $)

IDH

9.536.499 3.287.590 20.770

1.264,8 992,7 5,9

132 301 296

70 63 78

3.617 2.248 18.440

0,718 0,571 0,893

17.820 163.610 582.646 587.040 1.246.700 9.363.123 912.050 1.098.580 756.626

1,8 9,4 30 15,5 12,8 280,4 23,7 8,1 15,0

108 57 51 26 10 30 26 8 20

76 70 51 52 45 77 73 62 75

17.289 5.975 1.022 799 3.179 31.872 5.495 2.355 8.652

0,818 0,714 0,514 0,462 0,422 0,934 0,765 0,648 0,825

Resposta oberta.

41

SOLUCIONARI

Societats històriques

Avaluació inicial (pàg. 117) a) Redacció oberta. b) Carlemany va ser un rei franc. Va viure a cavall dels segles VIII i IX. c ) Noblesa: grup social privilegiat, propi de les edats medieval i moderna, format per terratinents que transmetien els seus béns i el seu poder amb un sistema hereditari. Inicialment complia una funció militar. Cavalleria: grup format per nobles dedicats a la guerra. Era una institució militar que agrupava els cavallers cristians que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia.

Feu: terres i, sovint, un castell que el senyor donava al seu vassall perquè en visqués i l’administrés. d) Els artesans eren treballadors qualificats. Vivien a les ciutats associats en gremis. e) Va ser una agrupació política que integrava territoris molt diversos amb personalitat política diferenciada. Els més importants d’aquests territoris eren: el regne d’Aragó, el principat de Catalunya, el regne de València i el regne de Mallorca. f) Catalunya era un territori molt poc poblat. A finals de l’edat mitjana hi vivien menys de 300.000 persones.

43

Unitat 7

L’Islam. Al-Àndalus QUÈ, QUI, QUAN, ON? Pàg. 121 1 La península d’Aràbia, situada al sud-oest d’Àsia i separada d’Àfrica pel mar Roig, és un ampli desert rodejat de muntanyes. L’agricultura era possible només a la zona litoral de sud-oest (Iemen). La Meca i Medina eren importants perquè eren centres de la ruta comercial que enllaçava la Mediterrània oriental (Síria) amb l’Orient Llunyà, a través de l’oceà Índic. 2 Els mercaders de la Meca fomentaven els rituals al voltant de la Kaaba perquè atreien molta gent i coincidien amb les fires comercials. 3 L’hègira va ser la fugida de Mahoma de la Meca cap a Medina. És important perquè marca l’inici del calendari musulmà o islàmic. Per saber l’any del calendari musulmà cal restar 622 a l’any segons el calendari cristià. 4 L’Alcorà, llibre sagrat dels musulmans, recull els ensenyaments donats oralment pel profeta Mahoma i conté totes les creences i deures dels musulmans. La Sunna recull fets de la vida de Mahoma. 5 S’accepta l’esclavitud, la poligàmia i el divorci; es prohibeix beure vi, menjar porc, i practicar la usura, els jocs d’atzar i el culte idolàtric. La dona viu sotmesa a l’home i ha de portar el rostre tapat per evitar les mirades dels desconeguts. Pàg. 123 1 La «guerra santa» era una de les obligacions dels musulmans, la qual consistia a fer la guerra contra els infidels per estendre l’islam, que vol dir ‘submissió a la voluntat d’Al·là’. 2 Descripció de l’expansió: 1) fins a la mort de Mahoma, els musulmans conquereixen una gran part de la península

Aràbiga; 2) fins al 661, els musulmans ocupen tota la península Aràbiga, Síria, Mesopotàmia, Palestina, l’Iran, Egipte i el nord de Líbia; 3) fins al 750, els musulmans s’expandeixen per l’Orient (fins a l’Índia) i conquereixen tot el nord d’Àfrica i la península Ibèrica. Estats actuals: l’Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, la Unió dels Emirats Àrabs, Qatar, Bahrain, Kuwait, l’Iraq, l’Iran, el Pakistan, l’Afganistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan, el Kirguizistan, l’Azerbaidjan, Armènia, Síria, el Líban, Israel, Jordània, Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, el Marroc, Espanya, Portugal i Andorra. 3 Els musulmans respectaven els costums dels pobles dominats, que podien seguir practicant la seva religió. Molts habitants dels pobles dominats es convertien a l’islamisme per convicció i per pagar menys impostos. 4 Cal situar al mapa: Còrdova (Espanya), Kairouan (Tunísia), Alexandria (Egipte), Damasc (Síria), Bagdad i Bàssora (l’Iraq). 5 Perquè van posar en contacte les civilitzacions de l’Orient, de l’Àfrica negra i de l’Europa mediterrània. Pàg. 125 1 Els musulmans van ocupar molt ràpidament la península Ibèrica a causa de les divisions internes de la noblesa visigoda. 2 Un emirat és un territori islàmic que té autonomia o independència política, però no religiosa, ja que ha de reconèixer l’autoritat superior del califa en aquesta matèria. Un califat és un territori islàmic totalment independent, des del punt de vista tant polític com religiós. 3 La presència política dels musulmans a la península Ibèrica es va prolongar de l’any 711 al 1492, és a dir, 781 anys.

45

Geografia i Història 2 4 Els regnes de taifes eren petits estats musulmans independents de la península Ibèrica. A Catalunya hi havia el de Lleida i el de Tortosa. 5 Les paries eren impostos que els regnes de taifes pagaven als estats cristians de la península Ibèrica.

per a l’oració col·lectiva i el mihrab, que indica la direcció de la Meca i on es col·loca l’imam per dirigir l’oració. A la mesquita de Còrdova, la maqsura era una zona ricament decorada reservada al califa.

ACTIVITATS (pàg. 130-133) Pàg. 127 1 Els conqueridors d’arrel àrab es van quedar les millors terres i van monopolitzar els càrrecs polítics més importants. Els berbers es van quedar terres i càrrecs de menys entitat. 2 Els musulmans van difondre el regadiu (amb la construcció de sínies, sèquies i canals) i els molins (hidràulics i de vent). Van consolidar diversos conreus i en van introduir de nous; els més destacats van ser l’olivera, els arbres fruiters, l’arròs, els productes d’horta, la canya de sucre, el cotó, la morera, la vinya, el lli, l’espart, el safrà... 3 Les ciutats eren centres de producció artesanal i s’hi comercialitzaven tota mena de productes (agraris i artesanals). Algunes també eren centres de comerç internacional. 4 La medina, la part fonamental de la ciutat musulmana, constituïa el nucli emmurallat que contenia els mercats principals, l’alcàsser (residència del governador), la mesquita major i alguns barris. 5 Els carrers més importants naixien a les portes de la muralla i eren empedrats. La resta dels carrers eren estrets i tortuosos i presentaven una disposició desordenada.

1 Beduí: habitant àrab nòmada que viu al desert. Àrab: habitant d’Aràbia. Berber: habitant del nord d’Àfrica. Musulmà: seguidor de la religió de Mahoma (en àrab vol dir ‘creient’). Mahometà: seguidor de Mahoma. Islam: la religió de Mahoma (en àrab vol dir ‘submissió’). Muladí: habitant de la península Ibèrica que abandona la religió cristiana i es converteix en musulmà. Mossàrab: habitant de la península Ibèrica sota domini musulmà que es manté fidel al cristianisme. 2 a) Les rutes comercials de l’Islam comuniquen tot el món islàmic (Pròxim Orient, nord d’Àfrica, península Ibèrica) i es dirigeixen cap a l’Orient Llunyà (Xina, Índia, Insulíndia i Indoxina), l’Àfrica negra i Europa (regne franc, península Itàlica i Imperi bizantí). Els centres comercials més importants de l’Islam són Bagdad, Bàssora, Damasc, Alexandria, Kairouan, Fes i Còrdova. b) Els musulmans exportaven i importaven mercaderies luxoses i cares: teixits de seda i cotó, fusta i pedres precioses, orfebreria, perles, cuir, perfum, espècies, colorants, vori, or i esclaus.

Pàg. 129 1 Les cases solien tenir dos pisos i es caracteritzaven per l’austeritat exterior. Les cases de la gent modesta eren reduïdes i les de la gent benestant tenien un pati enjardinat, que constituïa el centre de la vida familiar. 2 Les dones estaven sotmeses al marit (que en podia tenir diverses) i vivien semirecloses a casa, sense participar en la vida social; a més, havien de portar el rostre cobert. 3 La mesquita era el lloc d’oració col·lectiva i de reunió dels musulmans; era la seu de la cort de justícia i de la universitat, i el centre de difusió dels edictes del govern i de les notícies. 4 Els musulmans van fer moltes aportacions culturals a l’Europa medieval: el paper, la numeració aràbiga, la brúixola, l’astrolabi, la pólvora i, a més, coneixements matemàtics, geogràfics, astronòmics, químics i mèdics. També van contribuir a la recuperació del saber clàssic (grec i llatí), ignorat aleshores a l’Europa occidental. 5 Elements de la mesquita: el pati descobert amb una font per a les ablucions; el minaret per cridar a l’oració; la sala

46

3 a) Activitat oberta: l’alumnat ha de buscar informació i redactar una composició. b) L’Islam va entrar en contacte amb les civilitzacions de l’Orient Llunyà (Xina, Índia, Insulíndia i Indoxina), amb l’Àfrica negra i amb l’Europa oriental i occidental. 4 a) L’enterrament estava envoltat d’un gran ritual. Els hispanomusulmans tenien molta cura de la higiene personal. Després del bany es perfumaven. b) L’ambre gris és usat en perfumeria com a fixador i com a tintura. El sàndal és un arbre de la fusta del qual hom extreu un oli essencial, que es fa servir en perfumeria. c ) Els cristians coetanis no tenien els hàbits higiènics dels musulmans. 5 a) Al centre de la casa hi ha un pati rectangular amb plantes i una font, al voltant del qual s’obren dos corredors amb porxos (l’un a la planta baixa i l’altre a la planta superior). Les diverses habitacions estan disposades entorn del pati central i s’hi accedeix a través dels corredors. L’edifici té poques obertures a l’exterior.

U nitat 7 b) La casa pertany a una família benestant. A les cases de les famílies modestes no hi havia cap pati central particular i hi havia menys habitacions. c) L’alumnat ha de descriure el plànol de la ciutat (edificis principals, carrers estrets i tortuosos, placetes) i destacar els aspectes més importants del text que l’acompanya. 6 a) El text descriu alguns aspectes de l’agricultura musulmana. b) El guaret consisteix a deixar en repòs una parcel·la de terra durant un determinat període de temps. c ) Que la llaurin dues o tres vegades, que el solc sigui gran, que giri bé la terra i que en desfaci les gleves. d) Per adobar les terres l’autor recomana utilitzar fems de vaca secs. e) L’autor esmenta cereals com el blat i l’ordi, el lli i els cigrons, les faves i les llenties. 7 a) Una ambaixada catalana arriba a Còrdova per ser rebuda pel califa. Els musulmans aprofiten l’ocasió per mostrar el poder i la riquesa de Còrdova. b) Al-Àndalus es trobava en l’època de màxima esplendor: el califat de Còrdova.

b) El mercat està situat en una gran plaça. S’hi poden veure moltes parades, amb tendals, i molta gent. c ) Els carrers són desordenats. d) La ciutat està emmurallada per defensar-se dels atacs exteriors. Hi ha barris fora muralla a causa del creixement constant de la ciutat. e) La sínia és una roda, proveïda de recipients de ceràmica, col·locada sobre un riu. Aquesta roda, en girar gràcies a la força del curs de l’aigua o amb l’ajut d’un animal, permet l’aprofitament de l’aigua. L’aigua de les sínies es col·loca en uns canals i serveix per regar les terres de conreu i per fornir aigua a les cases, sobretot a les de les famílies benestants. També es pot veure, en primer pla a la dreta, un molí hidràulic, és a dir, una roda moguda per l’aigua del riu que permet moldre el gra o dur a terme altres tasques industrials. A diferència de la sínia, l’objectiu del molí hidràulic no és obtenir aigua, sinó disposar d’energia. f) Quant a l’agricultura, s’hi poden veure terres de regadiu, amb plantacions de llegums i arbres fruiters, i una plantació de cotó.

c ) El califa els diu que s’han de sotmetre a l’Islam i a la seva religió i els amenaça amb l’ús de la força militar i la mort si no s’hi sotmeten.

g) El campament fora muralla pertany a un grup nòmada, probablement beduí. Els beduïns eren un grup nòmada que guiava les caravanes pel desert i es dedicava també a la ramaderia (ovelles i cabres).

8 a) A la mesquita es pot distingir el minaret, el pati descobert, la sala d’oració i el mur que indica la direcció de la Meca.

9 Activitat oberta. S’ha de valorar positivament l’aportació de concrecions. D’altra banda, cal corregir els anacronismes.

47

Unitat 8

La formació d’Europa (segles viii-xii) QUÈ, QUI, QUAN, ON? Pàg. 137 1 El terme bizantí deriva de Bizanci, nom grec de la ciutat de Constantinoble. 2 Els principals enemics de l’Imperi bizantí eren els àrabs, els búlgars i els turcs. Va desaparèixer el 1453, any que Constantinoble va ser ocupada pels turcs. 3 L’emperador tenia un poder absolut. El seu poder es basava en un exèrcit fort i en una ben organitzada burocràcia de funcionaris. 4 El comerç bizantí es basava en l’exportació de productes de luxe. Els rivals comercials de Bizanci eren els venecians i els genovesos. 5 L’arquitectura bizantina es basava en l’ús de la cúpula. Les esglésies tenien planta de creu grega i es caracteritzaven per la riquesa decorativa. Pàg. 139 1 L’edat mitjana és un període llarg que va des de la caiguda de l’Imperi romà, l’any 476, fins al descobriment d’Amèrica (1492). L’edat mitjana se sol dividir en dues etapes: l’alta edat mitjana, que comprèn des del segle VI fins al començament del segle XIII, i la baixa edat mitjana, que engloba els tres darrers segles medievals (XIII-XV). 2 A l’Imperi carolingi hi havia set marques: la Marca Hispànica (part de l’actual Catalunya), la Marca Bretona (a la frontera amb la Bretanya), la Marca Danesa (al sud de l’actual Dinamarca), la Marca Sòraba (al centre de l’actual Alemanya), la Marca de l’Est (al nord de l’actual Àustria), la Marca Pannònica (a l’actual Àustria) i la Marca de Friül (al sud de l’actual Àustria).

48

3 Els comtats eren unes unitats administratives en què es dividia el territori de l’Imperi carolingi. Les marques eren els comtats situats en territoris fronterers o difícils de controlar. 4 L’Imperi germànic era un extens territori que ocupava la major part d’Alemanya, els Països Baixos, Suïssa, Àustria i una part de França i d’Itàlia. 5 El papa i l’emperador germànic es van enfrontar per raons polítiques, ja que l’emperador volia controlar el nomenament de bisbes i abats de l’Imperi.

Pàg. 141 1 La monarquia feudal es caracteritzava perquè el rei tenia un poder relatiu, ja que era limitat pel potencial de les grans famílies nobiliàries. 2 La Carta Magna era una llei segons la qual el Parlament d’Anglaterra limitava el poder del rei. 3 França i Anglaterra es van enfrontar al llarg del segle XII perquè el monarca francès volia recuperar els territoris que estaven sota la sobirania del rei anglès. 4 Les croades obeïen a motivacions religioses (la recuperació de Terra Santa) i econòmiques (el control de les rutes d’Orient i l’enriquiment de la noblesa europea que hi participava). 5 La quarta croada anava dirigida contra Egipte, però en realitat es va limitar a conquerir la capital de l’Imperi bizantí.

Pàg. 143 1 El regne d’Astúries-Lleó va ser el primer nucli cristià organitzat a la península Ibèrica. El van constituir grups de cristians que fugien de la invasió sarraïna.

U nitat 8 2 Castella fou originàriament un comtat fronterer del regne de Lleó. S’independitzà a la segona meitat del segle X. 3 La repoblació era l’assentament de cristians del nord a les terres conquerides als musulmans. Els reis concedien molts drets als nous pobladors. 4 L’any 1060 la península Ibèrica estava dividida en dues grans zones: a la zona nord hi havia diversos regnes cristians, mentre que el centre i sud els ocupaven diverses taifes musulmanes. Hi havia quatre grans dominis cristians (el regne de Lleó, el regne de Navarra, el regne d’Aragó i comtats catalans) i uns catorze regnes de taifes musulmans. 5 A començaments del segle XIII la situació havia canviat radicalment: l’Espanya musulmana ocupava una part molt petita de la Península. Els reialmes cristians havien augmentat molt d’extensió i s’havien diversificat: hi havia dos regnes nous (Portugal i Castella) i una federació d’estats (la corona d’Aragó). ACTIVITATS (pàg. 144-147) 1 Església ortodoxa: escissió del cristianisme que va tenir lloc l’any 1054. Istanbul: nom que prengué la ciutat de Constantinoble arran de la conquesta turca. Basileus: denominació de l’emperador a l’Imperi bizantí. Tessel·la: cada una de les petites peces que formen els mosaics. Güelf: partidari del papa en les seves lluites contra l’emperador. Gibel·lí: partidari de l’emperador germànic en les seves lluites contra el papa. Croada: cadascuna de les expedicions militars organitzades a l’edat mitjana amb l’objectiu de combatre els musulmans. Imperi llatí: organització política duta a terme pels croats al si de l’Imperi bizantí en ocasió de la quarta croada. Las Navas de Tolosa: batalla en la qual les tropes cristianes van vèncer l’exèrcit musulmà (1212). Regne de Granada: darrer reducte musulmà a la península Ibèrica; fou ocupat pels Reis Catòlics el 1492. 2 Desaparició de l’Imperi romà d’Occident (476); coronació de Carlemany (800); mort de Carlemany (814); coronació d’Otó I (962); conquesta normanda d’Anglaterra (1066); conquesta cristiana de Toledo (1085); inici de la primera croada (1095); constitució del regne de Portugal (1139); conquesta de Conca (1177); batalla de Las Navas de Tolosa (1212); publicació de la Carta Magna (1215); consolidació de la unió entre els regnes de Lleó i Castella (1230); desaparició de l’Imperi bizantí (1453).

3 a) Una part era Istanbul, on hi havia la residència de l’emperador, i l’altra part era a la vora occidental del riu i hi vivien els cristians d’Occident. b) Era la part oriental del riu, lloc de residència de l’emperador i on vivien els seus súbdits. S’hi duien a terme activitats comercials i artesanals. c ) El palau de l’emperador era al cim de la muntanya. Estava molt fortificat. d) A l’altra part de la ciutat, hi vivien els cristians d’Occident. Eren mercaders. L’emperador percebia un tribut. e) Aquesta zona era deixada i bruta. 4 a) Els tres néts de Carlemany eren Carles, Lotari i Lluís. b) Carles es va quedar la major part de la França i una part de la Catalunya actuals. Lotari es va quedar una franja de territori que comprèn el que avui és Holanda, Luxemburg, part de Bèlgica, nord de França, sud d’Alemanya, sud-est de França (Provença) i centre i nord d’Itàlia. A Lluís li va tocar una bona part de les actuals Alemanya, Àustria i República Txeca. c ) Comprèn gairebé la mateixa extensió territorial. Aquest mapa és més simplificat i no s’hi assenyalen els arquebisbats. d) Les rivalitats entre els néts de Carlemany i l’extensió mateixa del territori van fer impossible el manteniment unificat de l’Imperi de Carlemany. e) 476: desaparició de l’Imperi romà d’Occident; regnat de Carlemany (768-814); 800: Carlemany és coronat emperador. 5 Justinià (482-565). Emperador bizantí que recuperà alguns dels territoris de l’antic Imperi romà d’Occident. Promogué obres culturals, jurídiques i artístiques de gran vàlua. Carlemany (742-814). Rei dels francs, fou coronat emperador pel papa (800). Organitzà un gran imperi que abastà una gran part de l’occident d’Europa. Joan sense Terra (1167-1216). Rei d’Anglaterra entre el 1199 i el 1216. Durant la tercera croada va aprofitar l’absència del seu germà Ricard I per usurpar el tron. Felip II August (1165-1223). Rei de França (1180-1223). Entrà en guerra contra el monarca anglès Enric II i, després, amb Ricard I i Joan sense Terra. Sanç III el Gran (922-1035). Rei de Pamplona i d’Aragó. Va ser el monarca cristià més poderós de la península Ibèrica. 6 a) Significa l’expulsió del si de l’Església catòlica d’un dels seus fidels. b) En resum, el text defensa la primacia del papa davant de les autoritats civils.

49

Geografia i Història 2 c ) Perquè hi havia creixents dificultats entre el papa i alguns monarques cristians, sobretot els emperadors germànics. d) No, molts cristians eren partidaris de les tesis de l’emperador. Es denominaven gibel·lins. 7 a) Una part del centre, el nord, el nord-est i el sud-est. b) El monarca anglès dominava l’oest, el centre i el sudoest de França. c ) Els dominis anglesos havien disminuït molt, de manera que el rei d’Anglaterra només dominava el sud-oest i el petit enclavament de Ponthieu, al nord-oest. d) Va ser el rei Felip II August. 8 a) La Carta Magna va ser aprovada l’any 1215. b) Normandia està situada al nord-oest de França, mentre que Aquitània és al sud-oest. c ) El rei ha de respectar la llibertat dels seus súbdits. d) L’article 36 garanteix que tots els súbdits tindran dret a un judici just segons la llei. e) Garanteix el comerç lliure en temps de pau. f) Va limitar el poder del rei. g) A l’Imperi bizantí la situació era completament oposada: l’emperador gaudia d’un poder absolut. 9 a) A les tres primeres croades els cristians van aconseguir ocupar durant un temps Jerusalem i altres llocs sants. b) Tars, Samòsata, Edessa, Antioquia, Latakia, Krak dels Cavallers, Trípoli, Nabulus, Gaza, Kerak, Petra i Aqaba.

50

Corresponen a diferents estats actuals: Turquia, Síria, l’Iraq, el Líban, Israel i Jordània. c ) Regne de Jerusalem: del 1099 al 1244. Comtat de Trípoli: del 1102 al 1289. Principat d'Antioquia: del 1098 al 1262. Regne d’Armènia Menor: del 1081 al 1083 i del 1198 al 1375. Comtat d’Edessa: del 1098 al 1146. Regne de Xipre: del 1192 al 1489. d) Les últimes possessions cristianes van ser el regne d’Armènia Menor i el regne de Xipre. Avui, el primer pertany a Turquia i el segon és un estat independent (Xipre), per bé que dividit en territoris de majoria grega i turca. 10 a) Perquè havien caigut sota domini musulmà. b) El rei les va repoblar. c ) Els reis van donar furs als nuclis urbans que garantien més drets als seus habitants.

Aprenc a fer… L’anàlisi d’una font secundària La idea principal d’aquest text és el poder i la influència que la noblesa tenia a l’edat mitjana. En el primer paràgraf l’autor afirma que la noblesa era la classe dominant. En el segon s’explica que la noblesa tenia una sèrie de característiques, com ara viure en l’ociositat i la preparació per a la guerra. En el tercer s’explica que una part important dels ingressos de la noblesa s’invertia en l’equipament militar.

Unitat 9

La societat feudal QUÈ, QUI, QUAN, ON? Pàg. 151 1 Els tres estaments medievals eren els nobles, que complien una funció militar; els eclesiàstics, que tenien com a tasca resar, i el poble, que treballava. 2 Perquè no pagaven impostos i tenien altres drets. El castell, que tenia una funció militar, era un conjunt de torres i muralles disposades al voltant d’un pati. Hi havia estances annexes amb finalitats diverses (estables, habitatges, etc.). Al monestir, que tenia una funció religiosa, s’observen dues construccions fonamentals: l’església i el claustre. Entorn del claustre hi ha altres edificis amb funcions diverses (el dormitori dels monjos, la sala capitular, etc.). El monestir de la il·lustració està envoltat de muralles. 3 El clergat secular està format pels capellans de les parròquies rurals i urbanes i pels bisbes. El clergat regular està format pels monjos que viuen en monestirs i convents en comunitat, d’acord amb una regla que regula les activitats del dia. 4 La religió era fonamental en la vida de les persones de l’època medieval. De fet, les normes religioses impregnaven la vida de la persona des que naixia fins que moria; a més, totes les festes que se celebraven eren de caràcter religiós. 5 Resposta oberta. La regla fixa unes normes molt rigoroses per a l’alimentació dels monjos. És una mica més laxa solament per als monjos malalts.

nyor. El serf era una persona que havia perdut la llibertat personal i, per tant, no podia abandonar les terres de l’amo sense permís. 2 Les corvees eren l’obligació que tenien els pagesos de treballar gratuïtament les terres del senyor. 3 El delme era un tribut que consistia en la desena part de la collita. El percebia l’Església. 4 Segons Fulbert de Chartres, el contracte vassallàtic consistia en un pacte recíproc entre senyor i vassall que es fonamentava en el consell i l’ajuda. 5 En les dues il·lustracions els pagesos vesteixen d’una manera similar: un vestit fins a l’altura del genoll i calces, en el sentit tradicional del terme, és a dir, una peça de roba a mig camí entre els pantalons i les mitges actuals. A més, alguns duen una mena de capa amb caputxa. Les eines agrícoles que apareixen en la il·lustració són diverses, com ara l’arada, l’aixada o tràmec i altres estris manuals; també utilitzen els bous. Pàg. 155 1 Perquè gairebé tothom treballava en l’agricultura i la seva subsistència depenia de la terra. 2 La rotació biennal consistia a treballar només la meitat de les terres cada any. En canvi, en la triennal cada any se’n cultivaven les dues terceres parts. 3 Els boscos proporcionaven aliment per a la ramaderia, fusta per a la construcció, eines i caça. 4 Es va estendre la rotació triennal, es van renovar les arades i va aparèixer el molí. 5 Funcionaven mitjançant un engranatge complex.

Pàg. 153 Pàg. 157 1 Un pagès aloer era propietari de la terra que cultivava, mentre que un pagès tinent treballava la terra d’un se-

1 Perquè els edificis d’aquest estil són de grans dimensions

51

Geografia i Història 2 i estan decorats ricament, a causa del poder que tenia la monarquia carolíngia. 2 L’art preromànic és gairebé només de caràcter religiós. Va donar petites esglésies cobertes amb volta de canó i amb poques finestres. 3 La planta de creu llatina està formada per dos braços en forma de creu. El braç longitudinal és el més llarg i el transversal (o transsepte) és més curt.

e ) Els personatges que apareixen a la il·lustració pertanyen als tres ordes medievals: els cavallers, que vesteixen armadura, i van armats i a cavall; una parella de nobles o burgesos, ricament vestits; un frare (baix clergat regular), i un home i una dona del poble, mal vestits. f) La dona porta aigua i l’home carrega un sac. 3 a) Hi apareixen dos personatges. Un és el senyor i l’altre, el vassall.

4 La figura principal, de grans dimensions, és Crist en actitud de beneir. Està representat de front i en actitud hieràtica. Al seu voltant apareixen els quatre evangelistes representats amb els símbols corresponents (tetramorf): un àngel (sant Mateu), un lleó (sant Marc), un bou (sant Lluc) i una àliga (sant Joan). A la llinda, hi trobem dotze personatges, que són els apòstols.

b) És una cerimònia d’homenatge: el vassall promet fidelitat al senyor mitjançant una sèrie de ritus.

5 Perquè el pintor o l’escultor no volia representar formes reals humanes ni paisatgístiques.

4 a) El Crist nadó en majestat, assegut a la falda de la Mare de Déu, rep l’adoració dels tres Reis Mags.

c ) Perquè era una manera de simbolitzar el compromís entre els dos homes. d) Perquè era la millor manera de garantir l’estricte compliment del pacte.

b) L’adoració dels Reis Mags. ACTIVITATS (pàg. 158-160) 1 Cens: quantitat fixa de diners o en espècie que els pagesos de tinença havien de pagar al senyor. Homenatge: jurament de fidelitat del noble al rei. Consilium: auxili amb consells del vassall al senyor. Auxilium: ajut amb les armes del vassall al senyor. Rotació triennal: fet de cultivar cada any les dues terceres parts de la terra. Guaret: terra de cultiu que es deixa en repòs durant un any. Transsepte: nau transversal de les esglésies. Girola: corredor curvilini que envolta l’absis i uneix les naus laterals dels temples. Tetramorf: símbols dels quatre evangelistes. Absis: capçalera de les esglésies cristianes. Té una planta semicircular. Banalitat: tribut que els pagesos havien de pagar al senyor per fer ús d’algunes instal·lacions, com ara el forn o el molí. Benedictí: monjo que vivia en comunitat i seguia la regla de sant Benet. 2 a) Segons Adalberó de Laon, la societat medieval es dividia en tres ordes o estaments. Aquesta divisió social es denomina estamental. b) Els nobles eren els guerrers, els sacerdots pregaven i els pagesos i artesans treballaven. c ) Aquests tres grups no poden haver viscut separats perquè els serveis d’un permetien els treballs dels altres dos. d) No, perquè sense el treball del poble els altres dos no podien viure.

52

c ) Predominen els colors vius, segurament perquè ressaltessin en l’entorn de penombra de les esglésies rurals romàniques. d) Perquè el pintor no mirava de representar les persones d’una manera realista, sinó més aviat de remarcar l’espiritualitat. e) Perquè els artistes no cercaven representar les persones tal com eren. 5 a) Els punts d’origen del camí de Sant Jaume eren Tours, Vézelay, Le Puy i Arle. El principal pas era el port de Roncesvalls; també era important el de Somport (a prop de Jaca). b) Hi ha, aproximadament, 550 km. Un pelegrí a peu tardava uns dos mesos. Cal tenir en compte que els camins eren molt insegurs i que al llarg del trajecte hi havia nombrosos llocs de culte, on era obligatori parar. c ) És una església romànica de grans dimensions. És de planta de creu llatina; el braç longitudinal té tres naus. Hi ha absis, girola, que envolta l’altar major, i un cimbori damunt el creuer. d) Els pelegrinatges tenien moltes conseqüències econòmiques i culturals. Econòmicament, els pelegrinatges comportaven una gran afluència de diners per a les localitats que aquests visitaven. Des d’un punt de vista cultural, la conseqüència més destacada va ser la construcció d’importants edificis romànics a les localitats per les quals passava el camí. e) Composició oberta. 6 a) La senyoria eren les terres propietat d’un senyor feudal. Les tinences eren les parcel·les propietat d’un senyor que treballaven els pagesos.

U nitat 9 b) Els pagesos havien de pagar al senyor un gran nombre de tributs: el cens (quantitat fixa de diners o en espècie), la tasca (una part proporcional de la collita), les banalitats (o dret per fer servir el forn o el molí del senyor) i les feines obligatòries i gratuïtes (corvees). c ) Els pagesos, mitjançant les corvees. 7 a) El poble, situat a la vora d’un riu, està format per un petit nombre de cases agrupades. Les cases són molt humils, estan fetes de fusta, fang i palla i tenen un tancat reduït amb un hort o animals. L’església encara està en construcció. b) El castell està situat damunt un turonet i presenta una estructura molt simple; l’element més destacat és la torre. Tenia una funció militar i administrativa (vigilància i protecció d’un terme). c ) El monestir el formen dos elements principals: l’església i el claustre. Hi ha una mena de muralla de poca al-

çària i un conjunt de dependències. Hi vivien els monjos (clergat regular). d) El molí està situat al costat del riu. El podien fer servir per a l’elaboració de farina. e) Els pagesos i les pageses que apareixen en la il·lustració treballen la terra, vigilen els ramats o transporten llenya o altres productes. f) És un grup de set persones en què es distingeixen dos cavallers muntats a cavall, un dels quals du un falcó a la mà; l’altre cavaller empunya una ballesta. Els soldats de peu porten llances. g) Els nobles duien una vida ociosa, mentre que la pagesia treballava i vivia pobrament. h) Redacció oberta. Caldrà valorar la utilització correcta dels conceptes i corregir els anacronismes. 8 Composició lliure.

53

Unitat 10

Europa a la baixa edat mitjana (segles xiii-xv) QUÈ, QUI, QUAN, ON? Pàg. 165 1 Des del segle III dC fins l’any 1000 les ciutats de l’Occident europeu van anar perdent població, ja que va tenir lloc un procés de ruralització. 2 Els burgs eren barris nous que van sorgir al voltant de les antigues ciutats. Van sorgir a partir de l’any 1000 i la gent que hi vivia es dedicava preferentment al comerç i a la manufactura. 3 La catedral. 4 Es tracta d’una ciutat que sembla gran, envoltada de muralles. Les cases, d’un o dos pisos, estan com enganxades les unes amb les altres. Al fons, a l’esquerra, es distingeix la catedral. L’activitat és molt intensa, hi ha molta gent al carrer; hi ha un grup que balla i un pastor condueix el seu ramat; als baixos dels edificis s’obren les botigues i els tallers artesans. 5 Són dos plànols completament diferents. El de Siena mostra per una xarxa de carrers estrets i emmurallats. En canvi, el de la ciutat de Vila-real és un plànol completament regular, que recorda el de les ciutats romanes. L’única similitud que tenen és que totes dues ciutats estan envoltades de muralles. El plànol de Vila-real té aquesta forma regular perquè és una població de nova planta traçada d’acord amb un plànol. Pàg. 167 1 Era una situació en què la conjunció de la fam, les epidèmies i la guerra provocava una mortalitat molt elevada. 2 D’acord amb el mapa, els orígens de la pesta negra es localitzen a la Xina. Les rutes comercials terrestres i marítimes van dur la infecció al Pròxim Orient (Damasc i Constantinoble), i d’aquí els mercaders van portar la malaltia a la costa de l’Europa mediterrània. De les ciutats

54

costaneres, l’epidèmia va passar ràpidament a l’interior. Tot plegat es va esdevenir en pocs anys. 3 La població europea va créixer molt entre l’any 1000 i el 1340, però, per la incidència de la pesta negra, la població de l’any 1450 era molt inferior a la que hi havia l’any 1340. 4 Pràcticament totes les regions europees es van veure molt afectades per la malaltia. En xifres absolutes, França i els Països Baixos van perdre set milions de persones; Alemanya i Escandinàvia, quatre; Itàlia, dos i mig, i la península Ibèrica, les illes Britàniques i Rússia, dos milions d’habitants cada una. 5 L’esquema ha de contenir aquestes classes socials: • alta burgesia (grans comerciants, banquers i rendistes) • burgesia mitjana (comerciants, botiguers benestants, mestres artesans, notaris, metges, advocats i apotecaris) • poble menut (artesans i treballadors manuals) • eclesiàstics • captaires • esclaus

Pàg. 169 1 Va ser degut sobretot a l’augment de la població i a l’enriquiment d’alguns sectors socials. Va ser afavorit per uns canvis tècnics (millora de les naus i dels instruments de navegació) i la difusió de mitjans de pagament nous. 2 La Hansa era una associació de mercaders de les ciutats bàltiques per estimular el comerç, alliberar-se del control de la noblesa i defensar-se dels pirates. Els seus principals productes d’exportació eren la pesca salada, la fusta, el bestiar, els cavalls, el cuir, els cereals, la sal i la mantega; els seus principals productes d’importació eren la llana, l’argent, les armes, el vidre, altres metalls, el vi i les diferents menes de tela.

U nitat 10 3 Els gremis eren associacions d’artesans d’un mateix ofici. Les funcions que tenien eren repartir la matèria primera entre els associats, vetllar per la qualitat dels productes i ajudar els associats desvalguts.

nir inicialment el suport dels municipis. L’ensenyament a l’edat mitjana no té gairebé res a veure amb l’actual. Tan sols podem destacar que els títols d’aleshores (batxiller, llicenciat, doctor) han arribat fins als nostres dies.

4 Al segle XIII les principals zones productores de vi eren França, la península Ibèrica i la península Itàlica; l’olivera es cultivava sobretot a la península Ibèrica, al sud de França, a la península Itàlica i al nord de l’Àfrica. En canvi, els cereals, aliment bàsic per a la nutrició humana, es cultivaven per tot Europa.

4 El desenvolupament de les ciutats i la relaxació dels costums d’una bona part del clergat.

5 Les principals zones de producció de llana eren Anglaterra, Irlanda, Castella, França i la Itàlia central. Les zones de producció tèxtil eren Flandes, Anglaterra, el nord d’Itàlia, el sud d’Alemanya i diversos punts del centre d’Europa. Pàg. 171 1 Va ser un conflicte entre França i Anglaterra. Anglaterra va perdre els territoris que tenia a França. L’augment dels impostos va provocar una important insurrecció camperola al nord de França. 2 Era una monarquia forta que es caracteritzava per tenir un exèrcit permanent, una complexa burocràcia administrativa i una naixent diplomàcia. 3 Va permetre el creixement de les ciutats i la consolidació d’una forta burgesia comercial i financera.

5 Els frares havien de rebutjar del tot els diners. Només podien recaptar diners per als leprosos.

Pàg. 175 1 Perquè, als edificis d’aquest estil, s’hi aplicaven alguns elements constructius que després van ser adoptats per l’art gòtic. 2 Són dos estils completament diferents. En l’art gòtic els arcs són apuntats, les voltes són ogivals i es recorre als arcbotants i els pinacles, elements desconeguts en el romànic. 3 Perquè la figura de la Mare de Déu és tractada d’una manera humana; és una mare que somriu al seu fill. 4 Els temples gòtics es caracteritzen per l’altura i, a l’exterior, per l’abundància d’elements decoratius en forma de punxa. 5 L’interior de l’església de la Sainte-Chapelle de París no té res a veure amb una església romànica: el mur ha desaparegut gairebé del tot i ha estat substituït per grans vitralls. Les finestres tenen forma apuntada.

4 Les va motivar la pugna entre el poder reial i la noblesa. 5 Es basava, sobretot, en l’exportació de llana d’una gran qualitat i, en menys grau, en l’agricultura bladera. Pàg. 173 1 A l’edat mitjana els estudis universitaris que es podien cursar eren els d’arts, dret, medicina i teologia. Els universitaris obtenien el títol de batxiller en arts, després el de llicenciat i, finalment, podien aconseguir el títol de doctor. 2 Les universitats fundades abans de 1300 eren les de Cambridge, Oxford, París, Palència, Salamanca, Valladolid, Lisboa, Sevilla, València, Tolosa, Montpeller, Vercelli, Gènova, Plasència, Reggio, Vicenza, Pàdua, Bolonya, Arezzo, Nàpols i Salern. Les universitats fundades durant el segle XIV eren les de Colònia, Erfurt, Heidelberg, Angers, Orleans, Cracòvia, Praga, Viena, Ofen, Fünfkirchen, Coïmbra, Osca, Lleida, Perpinyà, Orange, Avinyó, Grenoble, Pavia, Treviso, Ferrara, Pisa, Florència, Siena, Perusa i Roma. 3 L’ensenyament a l’edat mitjana només beneficiava una petita part de la població. L’ensenyament primari anava a càrrec d’algunes institucions religioses. L’universitari va te-

ACTIVITATS (pàg. 176-179) 1 Poble menut: conjunt de treballadors manuals de les ciutats medievals. Fires: reunions anuals que se celebraven en diversos indrets d’Europa per tal de fer intercanvis comercials d’abast internacional. Gremi: associació d’artesans d’un mateix ofici les funcions de la qual eren repartir la matèria primera entre els associats, vetllar per la qualitat dels productes i ajudar els associats desvalguts. Aprenent: noi que entrava a treballar en el taller d’un mestre per aprendre’n l’ofici. Patriciat urbà: l’alta burgesia de les ciutats medievals que monopolitzava el govern municipal. Ordes mendicants: ordes religiosos nous de caràcter urbà que rebutjaven la riquesa material i es dedicaven sobretot a la predicació. Degà: màxima autoritat d’una facultat medieval. Batxiller en arts: primer títol que obtenien els estudiants universitaris medievals. Els facultava per a l’obtenció del títol de llicenciat.

55

Geografia i Història 2 Planta basilical: la planta més característica de les esglésies gòtiques. El transsepte gairebé no es veu. Arcbotant: arc que transmet la força de la nau a un contrafort exterior. És un element molt característic de l’arquitectura gòtica. 2 a) La pesta negra va arribar a Florència l’any 1348 procedent d’Orient. b) Els habitants de Florència van netejar la ciutat de moltes immundícies, es va prohibir l’entrada de malalts a la ciutat, es van donar instruccions de caràcter sanitari i es van fer oficis religiosos. Cap d’aquestes mesures no va donar resultat. c ) Els símptomes eren unes inflors sota les aixelles o a l’engonal i, després, apareixien taques a qualsevol part del cos. d) Perquè l’amuntegament i les males condicions higièniques de les ciutats en feien un lloc propici per a la propagació de la malaltia.

navegació i els nous mitjans de pagament. La coca era un vaixell de més capacitat de càrrega, la brúixola i l’astrolabi permetien als navegants una orientació més bona, i els nous mitjans de pagament facilitaven viatjar a ports llunyans sense haver de dur al damunt grans quantitats de diners en metàl·lic. 5 a) A l’esquerra de la il·lustració, que mostra l’interior d’un edifici, hi apareixen dues feines artesanes del tèxtil: filar i teixir. Filar consisteix a reduir a l’estat filiforme qualsevol fibra tèxtil, mentre que teixir és l’elaboració d’una tela mitjançant l’entrellaçament de fils. b) Tela, roba, sabates i ceràmica. c ) La parella que hi ha en primer pla comprant tela sembla de classe social benestant. La dona du un vestit llarg i el cap cobert; l’home du un barret, un vestit amb faldilles i calces. d) Composició lliure. Caldrà valorar la capacitat per aportar i interrelacionar informacions concretes i la correcció del lèxic propi de l’època, i corregir els anacronismes.

3 a) Es construïen de pedra. Eren els picapedrers. b) Els carreus es transportaven en carros i eren hissats mitjançant grues. c ) Amb una mena de formigó format d’arena, calç i aigua. d) Primerament es construïa una estructura de fusta, que després era recoberta amb tova i maó i, a l’exterior, amb teules. e) En la il·lustració apareixen escultors treballant al peu del temple i a la bastida. Les escultures ocupaven sobretot la façana de l’església. f) L’arcbotant és un arc que transmet la força de la nau a un contrafort exterior. El contrafort exterior és el que realment aguanta el temple gòtic i no pas el mur, com passa en el romànic. g) En el dibuix es veuen monjos, paletes, escultors, venedors i, segurament, els mestres de cases (que parlen amb els monjos). 4 a) A l’Europa mediterrània les principals ciutats comercials eren Barcelona, València, Perpinyà, Montpeller, Arle, Marsella, Gènova, Florència, Siena, Pisa, Nàpols, Palerm, Messina i Venècia. El comerç es feia amb la Mediterrània oriental i amb l’Europa atlàntica, central i septentrional. b) L’Europa mediterrània importava de la Mediterrània oriental espècies, seda i altres productes de luxe, i hi exportava teixits de lli i de llana, vidre, corall, armes i bijuteria. c ) El comerç es va veure afavorit per un seguit de canvis tècnics: la millora de les naus, els nous instruments de

56

6 a) És l’Anunciació a la Mare de Déu. Els principals personatges són la Mare de Déu i l’àngel agenollat. Els altres dos personatges són sant Ansano i santa Giulitta, que va pintar Lippo Memmi. b) Expressa sorpresa i temor. Sí, perquè manifesta sensacions molt humanes. c ) Un retaule és una taula pintada que se situava a les capelles laterals o a l’absis. d) El marc arquitectònic és típicament gòtic: arcs apuntats i pinacles. El fons és daurat. Aprenc a fer... El comentari del plànol d’una ciutat medieval • El plànol de Bolonya és típicament medieval. Els carrers, estrets, es disposen d’una manera desordenada, gairebé laberíntica. S’hi distingeixen uns carrers principals que connecten les portes de la ciutat amb el centre urbà. El centre de la ciutat estava ocupat per la plaça major, al voltant de la qual hi havia els dos edificis més representatius: l’església i l’ajuntament. Cal destacar la presència de nombrosos edificis religiosos. La ciutat va ocupar tot el primer recinte emmurallat (que no va ser enrunat fins al 1900), però no el segon (una gran part de l’extensió de la ciutat eren horts). Cal destacar un recinte universitari. • El plànol de Siena és similar al de Bolonya, si bé té una certa disposició radial. A la plaça principal –Il Campo– hi ha el palau municipal; en canvi, la catedral està apartada. El plànol de Vila-real és d’un tipus completament nou, ortogonal, que recorda els plànols de les antigues ciutats romanes.

Unitat 11

La formació de Catalunya QUÈ, QUI, QUAN, ON? Pàg. 183 1 A la Catalunya Vella pertanyien, entre altres, les comarques actuals de la Cerdanya, el Ripollès, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, Osona, el Berguedà, el Maresme, l’Alt Urgell, el Bages, etc. A la Catalunya Nova pertanyien, entre altres, el que avui són les comarques del Segrià, la Terra Alta, el Montsià, el Baix Ebre, el Tarragonès, el Baix Camp, etc. 2 Un comte era un noble que administrava un territori, el comtat. El nomenava el rei.

tema monetari sòlid perquè l’activitat comercial era molt important. 5 L’economia de la Catalunya islàmica girava al voltant de l’agricultura. L’artesania i el comerç eren força importants als nuclis urbans. Pàg. 187 1 El rei havia mort sense descendència directa i en el seu testament deixava el regne als ordes militars del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre. 2 Era el germà del rei Alfons I el Bataller.

3 Els pagi eren uns districtes en què se subdividia el comtat. Els castells termenats eren les unitats de demarcació més petites del territori comtal.

3 Aquesta expressió vol dir que els diversos estats de la corona d’Aragó restaven units, només, per la figura del monarca.

4 Tots ells descendien de Guifré I el Pelós.

4 El rei de França i el comte de Tolosa s’hi oposaven, perquè volien expandir els seus reialmes per Occitània.

5 Catalunya va esdevenir un estat independent al final del segle X quan el comte de Barcelona Borrell II no va renovar el jurament de fidelitat al monarca franc. Es va independitzar de la monarquia franca.

5 Els càtars negaven el caràcter diví de Crist. El monarca Pere el Catòlic els va ajudar perquè eren els seus vassalls.

Pàg. 185

Pàg. 189

1 El domini islàmic a la Catalunya Vella només va durar uns vuitanta anys. En canvi, la presència musulmana a la Catalunya Nova es va prolongar fins a mitjan segle XII, és a dir, més de quatre-cents anys.

1 Eren els pagesos propietaris de les terres que cultivaven.

2 Els principals regnes de taifes a Catalunya eren els de Lleida i Tortosa. 3 Les paries eren els tributs que els monarques musulmans havien de pagar als comtes catalans. Pagaven per tal d’evitar la guerra amb els monarques cristians. 4 Els dirhems eren les monedes de plata musulmanes. Els dinars eren les monedes d’or. Al-Àndalus gaudia d’un sis-

2 Els remences eren uns pagesos que havien perdut la llibertat personal. 3 Les tinences eren unes petites parcel·les que els senyors feudals cedien als pagesos perquè les cultivessin. 4 Va ser una repoblació lenta. Per tal d’afavorir-ne el repoblament, els comtes atorgaven cartes de poblament i franquesa. 5 El comte Ramon Berenguer IV donava als pobladors de Tortosa la propietat perpètua de les terres i cases, així com les muntanyes, planures i boscos del voltant.

57

Geografia i Història 2 Pàg. 191 1 L’arc de ferradura s’utilitzava segurament per influència musulmana. 2 L’arc romànic llombard es caracteritza per l’austeritat. En aquesta església veiem una absència gairebé absoluta de decoració exterior, que es limita a unes bandes verticals i a uns arcs cecs. 3 A l’absis de Santa Maria de Taüll hi ha representada la Mare de Déu amb el Nen assegut i en actitud de beneir i els tres Reis d’Orient. En un registre inferior apareixen unes figures de sants. 4 Eren peces rectangulars que decoraven la part davantera de l’altar i, a vegades, els costats. 5 Eren escenes religioses, com ara el Crist Majestat i la Mare de Déu.

ACTIVITATS (pàg. 192-195) 1 a) La dinastia catalana va néixer al final del segle IX amb Guifré I el Pelós (878-897) i va acabar el 1410 amb la mort sense successió del rei Martí I l’Humà. Podem esmentar Guifré I, Borrell II, Ramon Berenguer IV, Pere el Catòlic, Jaume I, Pere II, Martí I, Ferran I, Alfons el Magnànim i Ferran II. b) Conquesta de Barcelona per l’exèrcit de Carlemany (801), formació de la Marca Hispànica (segle IX), independència de Catalunya de la dinastia franca (segle X), casament de Peronella amb Ramon Berenguer IV i unió amb Aragó (1137), conquesta cristiana de Lleida (1149), heretgia dels albigesos (segles XII i XIII), batalla de Muret (1213). c ) Elaboració per part de l’alumnat. 2 Catalunya Vella: territoris catalans situats al nord dels rius Llobregat i Cardener i les serralades prepirinenques lleidatanes. Al sud, hi havia la Catalunya sarraïna. Paries: tributs que els monarques musulmans pagaven als comtes catalans. Romànic llombard: arquitectura romànica molt arrelada a Catalunya que es caracteritza per la gran austeritat. Preromànic: art que precedeix cronològicament el romànic.

Catarisme: forma d’heretgia que va néixer a Bulgària i que tingué molta influència a Occitània. 3 a) És una font primària, perquè és un text de l’època musulmana, tot i que està reproduït en un llibre d’història actual. b) En el text s’esmenten una muralla, els mercats, l’alcassaba, una muntanya pelada, els ravals, una mesquita major, quatre banys i unes drassanes. c ) Era el castell i palau de la ciutat. d) Eren els barris perifèrics de la ciutat. e) L’any 967. f) El comerç i la construcció naval. 4 a) Ramir, rei d’Aragó, feia donació del regne d’Aragó. b) Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, rebia el regne d’Aragó. El rebia pel seu compromís de matrimoni amb Peronella, filla de Ramir. c ) L’encomanament de tots els habitants del regne, amb homenatge i jurament de fidelitat. d) Perquè no va ser una fusió, sinó que els dos estats van conservar totes les seves lleis i només tenien en comú la persona del monarca. 5 a) És un absis amb tres absidioles. Hi apareixen els elements més característics del romànic llombard: les arcuacions cegues i les bandes llombardes. Es tracta d’una decoració molt austera. b) És un únic absis profusament decorat. Destaquen els capitells, molt treballats. c) Elaboració per part de l’alumnat. 6 a) El Crist Majestat ocupa un lloc central i preferent. Al voltant de Crist apareixen els quatre evangelistes i, a sota, la Mare de Déu i alguns apòstols. b) És una figura hieràtica, severa i freda: és Déu just. Porta una mena de túnica de colors blaus i grisos. c ) Juntament amb colors habituals de l’època (ocre, vermell, blanc, etc.), destaca la presència del color blau. d) Perquè no vol representar la naturalesa com és. Aprenc a fer… L’anàlisi d’un mapa històric

Ordes militars: organitzacions de caràcter religiós i militar aparegudes al segle XI, que estaven formades per monjos soldats.

Es tracta d’un mapa de Catalunya que reflecteix, mitjançant diversos colors, les etapes de conquesta en els comtats catalans. Amb lletres majúscules s’indiquen els noms dels comtats; també estan indicats els noms dels pagi i dels principals municipis. La cronologia s’estén des de finals del segle IX fins l’any 1175.

Corona d’Aragó: entitat política nascuda a mitjan segle XII i formada inicialment pel reialme d’Aragó i el comtat de Barcelona.

El mapa de la pàgina 186 representa la unió de Catalunya i Aragó i els seus dominis per Occitània. La cronologia del mapa correspon al segle XII.

Catalunya Nova: territoris ocupats als sarraïns al segle XII.

58

Unitat 12

Catalunya a l’època baixmedieval

QUÈ, QUI, QUAN, ON? Pàg. 199 1 La burgesia catalana, perquè desitjava expandir el seu comerç per la Mediterrània. 2 Es van inhibir perquè no tenien interessos econòmics a la Mediterrània. 3 La noblesa aragonesa, perquè volia engrandir les seves propietats amb noves terres. 4 Per tal d’evitar les rivalitats entre aragonesos i catalans. 5 Es va fer amb aragonesos (a l’interior) i catalans (zones litorals). A l’interior van predominar les grans explotacions i es va imposar l’aragonès, mentre que al litoral va predominar l’explotació petita i mitjana i es va parlar català. Pàg. 201 1 La raó fonamental era potenciar l’activitat comercial i obtenir productes de primera necessitat, com el blat. 2 La conquesta de l’illa de Sicília va tenir com a conseqüència la guerra amb França i un conflicte amb el papa.

2 L’any 1365 la població era d’uns 468.300 habitants, el 1378 era d’uns 374.300; el 1479, d’uns 268.000, i el 1512, d’uns 276.300 habitants. Segons aquestes dades, Catalunya va experimentar un gran retrocés demogràfic en gran part com a conseqüència de les epidèmies de la segona meitat del segle XIV. Des del final del segle XV s’observa una lenta recuperació. Durant tots aquests anys, la població de la ciutat de Barcelona representa un percentatge considerable de la població total de Catalunya, al voltant del 10 %. 3 Perquè els rendiments eren molt baixos i els pagesos dedicaven la major part de la producció a la seva pròpia alimentació. 4 Els mercaders catalans comerciaven sobretot amb els territoris actuals de Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Egipte, Tunísia, Algèria, el Marroc, Portugal, Itàlia i França. 5 Els consolats eren unes dependències per auxiliar el comerç català. Els cònsols tenien com a funció resoldre els conflictes que sorgien entre els comerciants catalans mateixos, i entre aquests i les autoritats locals.

3 Perquè el monarca català va ser excomunicat pel papa. 4 Els almogàvers eren soldats professionals catalans. El fet més conegut va ser la conquesta i administració de Grècia. 5 La conquesta de Nàpols i el trasllat a aquesta ciutat de la capital de la corona d’Aragó. Pàg. 203 1 Els fogatges eren uns recomptes molt poc fiables de la població. No comptaven habitants, sinó cases, i, a més, els mitjans dels quals es disposava per fer el recompte eren molt deficients.

Pàg. 205 1 A la Catalunya Vella. Tenien diverses obligacions, els sis “mals usos”. 2 Inicialment, Barcelona ocupava el perímetre de la ciutat romana, però a partir del segle XI va anar creixent i en temps de Jaume I es va alçar una nova muralla que englobava els nous barris de la ciutat. Al segle XIV el rei Pere el Cerimoniós va fer construir un nou tram de muralla que, tanmateix, no es va omplir fins al final del segle XVIII. Les zones no edificades, que eren molt nombroses, es dedicaven sobretot a horts.

59

Geografia i Història 2 3 La població urbana es dividia en tres grups principals: la mà major (alta burgesia), la mà mitjana (mercaders, notaris, metges i mestres artesans distingits) i la mà menor (treballadors manuals).

nica: la Mare de Déu i el Nen són hieràtics i distants. En canvi, la de la pàgina 209 és gòtica, és molt més naturalista i humana: la Mare de Déu i el seu fill es miren i somriuen.

4 Els calls eren uns barris segregats de la resta de la ciutat on vivien els jueus. Per tal d’evitar la discriminació de què eren objecte i, sobretot, obtenir la seguretat personal.

ACTIVITATS (pàg. 210-213)

5 La propietat eminent corresponia al senyor, que n’obtenia alguns beneficis (part de la collita). La propietat útil corresponia al pagès, que es beneficiava de la producció agrícola.

1 a) Va desaparèixer l’any 1410 amb la mort del rei Martí l’Humà. En aquesta unitat s’han esmentat: Jaume I (1213-1276), Pere II (1276-1285), Jaume II (1291-1327), Martí l’Humà (1396-1410) i Alfons IV (1416-1458).

Pàg. 207 1 El Consell de Cent no era democràtic perquè la burgesia més acomodada, els ciutadans honrats, en monopolitzava els càrrecs principals. Les Corts ni la Generalitat tampoc no eren institucions democràtiques. El poble només hi era representat per la burgesia de les ciutats reials, de manera que la pagesia, el grup més nombrós de la població, en quedava exclosa. De fet, a l’edat mitjana enlloc no hi havia la democràcia tal com l’entenem avui dia. 2 El pactisme era una forma de govern característica de Catalunya que consistia en el govern consensuat entre el rei i els seus súbdits. 3 No, hi havia algunes ciutats que no eren representades a les Corts, per exemple Tarragona. Havien de ser ciutats de jurisdicció directa del rei. 4 La Generalitat va néixer l’any 1359 com a delegació de les Corts encarregada de recaptar els impostos aprovats per aquestes. 5 La mort del rei sense successió va obligar a buscar un monarca per a la corona catalanoaragonesa. L’elegit va ser el noble castellà Ferran d’Antequera, nebot de Martí l’Humà. Pàg. 209 1 Les catedrals de Lleida i Tarragona i els grans monestirs de Poblet i Santes Creus. 2 La senzillesa de les formes externes, l’existència de menys espais buits a les façanes, el predomini de l’horitzontalitat per damunt de la verticalitat i, sobretot, la creació de plantes espaioses d’una o tres naus. 3 La Casa de la Ciutat de Barcelona, la Llotja de Barcelona i la de Ciutat de Mallorca, el Palau de la Generalitat i l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. 4 Per l’austeritat de l’arquitectura. 5 El tema és el mateix, però les característiques són del tot diferents. La imatge de la pàgina 191 és plenament romà-

60

b) Conquesta de Mallorca (1229), conquesta de Sicília (1282), pesta negra (1348), creació de la Generalitat (1359), compromís de Casp (1412), conquesta de Nàpols (1442), Primera Guerra dels Remences (1462-1972). c ) Elaboració per part de l’alumnat. 2 Pere II Pere Joan Sala Alfons IV Jaume Huguet Martí l’Humà Roger de Flor Alfons X

conqueridor de Sicília cabdill remença conqueridor de Nàpols pintor d’influència flamenca darrer monarca del casal de Barcelona cabdill almogàver rei de Castella

3 a) Escassetat de blat (fam), epidèmies (pesta negra), plaga de llagostes, terratrèmols. b) Amb una mala collita, els preus del blat augmentaven i podia haver-hi fam. Els grups socials més perjudicats eren les classes més baixes, perquè no podien comprar el blat. c) A Catalunya, entre el 1348 i el 1497 hi hagué catorze pestes. El ritme era variable, cada deu o quinze anys, aproximadament. d) Vol dir que les malalties infectocontagioses afectaven en primer lloc la gent malnutrida i s’hi estenien amb rapidesa; aquestes persones menjaven qualsevol producte, de vegades en males condicions, i tenien poques defenses a causa del seu dèficit alimentari. e) Elaboració lliure. 4 a) És una font secundària, perquè és un text redactat per un historiador actual. b) La mort sense successió del rei Martí l’Humà. c ) Fins aleshores la Generalitat havia tingut com a funció la recaptació dels impostos aprovats per les Corts catalanes. d) Era la dinastia castellana dels Trastàmara. 5 a) El primer i el segon articles prohibeixen fer certes operacions amb les pells; el tercer obliga a un repartiment equitatiu de les pells que arriben de fora; el quart esta-

U nitat 12 bleix l’obligació que els prohoms de l’ofici supervisin un cert tipus de calçat; el cinquè estableix com han de ser les sabates de dona i de nen; el sisè fixa les condicions que han de complir les persones que vulguin obrir una botiga; el setè prohibeix barrejar pells en la confecció de sabates, i, finalment, el vuitè fixa que la venda s’ha de fer en botigues pròpies. b) La quarta, la cinquena, la setena i la vuitena. c ) Un gremi era una associació obligatòria de tots els tallers que es dedicaven a un mateix ofici. Els adherits a un gremi havien d’acatar les disposicions que fixava, tant pel que fa a la qualitat com a les condicions de venda. 6 a) Els aprenents eren nois joves que entraven a treballar al taller d’un mestre per aprendre’n l’ofici; els oficials eren artesans qualificats, i, finalment, els mestres eren els artesans més reputats d’un ofici i eren els únics que podien obrir un taller. Per accedir a la condició de mestre, l’oficial havia de superar una prova, l’obra mestra. b) Un oficial és picapedrer i l’altre, fuster. Tots dos aspiraven a convertir-se en mestres. c ) Han realitzat uns brodats. d) No, les noies no treballaven en els oficis que constituïen els gremis. Les noies de la il·lustració pertanyien a les classes més benestants de la societat. e) El mestre de la primera il·lustració vesteix una indumentària de qualitat. Les noies de la segona il·lustració porten vestits llargs de qualitat i representen unes joves que devien pertànyer a les classes més benestants. 7 a) L’abadia de Sant Pere de Rodes és un edifici romànic. En la fotografia es distingeix perfectament la volta de canó, amb arcs faixons. Les columnes presenten capitells. La planta és basilical, amb tres absis de forma

semiel·líptica, el central amb girola. Santa Maria del Mar és un temple de planta basilical, de tres naus (la central, el doble d’ampla que les laterals) separades per unes columnes molt primes de planta octogonal. b) Perquè és un edifici de grans dimensions realitzat en un estil autòcton, molt diferent del romànic llombard. c ) Les voltes de creueria, els arcs apuntats i els vitralls. d) Santa Maria del Mar té un interior molt més espaiós, alt i clar que l’església de Sant Pere de Rodes. e)

Romànic planta de creu llatina volta de canó arc de mig punt predomini del mur

Gòtic planta basilical volta de creueria arc apuntat predomini de les finestres

8 a) Els consellers vesteixen una indumentària llarga de color vermell i blanc. b) L’obra demostra l’alt nivell polític i econòmic del municipi de Barcelona a les acaballes de l’edat mitjana. c ) Pertany al gòtic flamenc, propi del segle XV. En són característics l’ús de la pintura a l’oli, la perfecció del retrat i l’estudi de la perspectiva. d) Destaca sobretot el gran tron de la Mare de Déu i el Nen, amb força pinacles. e) Pintor valencià del segle XV. Per encàrrec del rei Alfons IV va viatjar a Castella i a Flandes, on va poder conèixer la pintura de Jan van Eyck. Més tard, treballà a Barcelona. Fou introductor de la tècnica a l’oli a Catalunya. Entre les seves obres cal destacar, a més de la Mare de Déu dels Consellers, la taula central del retaule de Sant Baldiri. f) A la baixa edat mitjana el govern de Barcelona consistia en un executiu de cinc membres (consellers) i una assemblea de cent membres (Consell de Cent).

61

QUADERN Societats històriques

UNITAT 7

c ) Dejunar des de l’alba fins que el sol es pon, cada dia del mes del ramadà.

L’ISLAM. AL-ÀNDALUS

d) Fer almoina als pobres.

Pàg. 55

e) Pelegrinar a la Meca un cop a la vida i visitar el santuari de la Kaaba.

1 a) El calendari musulmà s’inicia amb la fugida de Mahoma de la Meca per anar a Medina (622). b) La batalla de Poitiers (732) va posar fi a l’expansió islàmica per Europa. c) L’època de més esplendor de la civilització d’al-Àndalus va ser el califat de Còrdova. d) Els berbers eren els musulmans del nord d’Àfrica. e) La mesquita musulmana és un lloc per resar col·lectivament. 2 Taifa: regne musulmà autònom. Sunna: llibre que recull fets de la vida de Mahoma. Medina: ciutat emmurallada. Guadalete: derrota visigoda enfront dels musulmans. Beduïns: àrabs nòmades del desert. Califa: màxima autoritat política, militar i religiosa de l’Islam. Mossàrab: hispanovisigot fidel al cristianisme. Omeia: nissaga de califes. Pàg. 56-57 3 Divinitat: Al·là. Llibre sagrat: Alcorà.

Preceptes socials: a) Admetre l’esclavitud, la poligàmia i el divorci. b) Prohibir de veure vi, menjar porc, i practicar la usura, els jocs d’atzar i el culte idolàtric. c ) Submissió de la dona a l’home. 4 Cal reproduir el mapa de la pàgina 122 del llibre de l’alumne. L’alumnat ha de consultar un atles per completar el mapa. Pàg. 58 5 a) L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i conté les prescripcions donades oralment per Mahoma. b) El Pentateuc són els cinc primers llibres de l’Antic Testament, és a dir, de la primera part de la Bíblia, la qual és el llibre sagrat dels cristians. Per als jueus, el Pentateuc constitueix la Torà, el llibre sagrat. L’Evangeli és la part del Nou Testament (segona part de la Bíblia) on es recullen les ensenyances, la vida i la mort de Jesús de Natzaret. c ) Perquè defensa l’existència d’un sol déu.

Preceptes religiosos:

d) Al·là és poderós i savi, ho veu tot (al cel i a la terra) i és el creador de la humanitat.

a) Formular la professió de fe: «Només hi ha un déu, Al·là, i Mahoma és el seu profeta».

e) L’Alcorà diu que els qui neguin la divina doctrina només poden esperar suplicis.

b) Orar, recitant fragments de l’Alcorà, cinc cops al dia mirant en direcció a la Meca. El divendres cal fer-ho a la mesquita.

f) L’Alcorà és molt important en la civilització musulmana perquè conté preceptes religiosos i socials, que condicionen la vida quotidiana dels creients.

63

Geografia i Història 2 Pàg. 59 f

e

6

c) Comerç: diversitat de productes artesans que es distribuïen en el comerç interior i, en l’àmbit internacional. Estructura de les ciutats:

d

a) Medina: zona emmurallada que constituïa el nucli fonamental d’una ciutat. b) Carrers distribuïts desordenadament. c ) Barris exteriors: ocupats per grups de menestrals i gent d’altres ètnies o religions.

b a c a) Pati descobert: zona d’entrada, on hi ha la font. b) Font destinada a les ablucions, és a dir, el ritual de purificació del cos amb aigua que cal efectuar abans de l’oració. c ) Minaret: torre des d’on es crida a l’oració. d) Sala: conjunt de naus amb fileres de columnes on es fa l’oració col·lectiva. e) Mihrab: nínxol obert a la paret que indica la direcció de la Meca i on es col·loca l’imam, que dirigeix l’oració. f) Maqsura: zona ricament decorada destinada al califa.

Vida quotidiana a la ciutat: a) Cases: habitatges reduïts per a la gent modesta i grans cases amb patis enjardinats per a les famílies benestants. b) Vida familiar: el pare de família tenia tota l’autoritat sobre els membres que la formaven, la manca de recursos econòmics limitava la poligàmia, la dona vivia reclosa a la llar, els nens rebien l’educació bàsica (llegir, escriure i comptar) a l’escola corànica. c ) Pràctica de la religió: els homes anaven quatre cops al dia a la mesquita (que també era un lloc de reunió), mentre que les dones hi anaven només els divendres. Aportacions culturals: a) Paper, numeració aràbiga, brúixola, astrolabi, quadrant i pólvora. b) Poesia, història, gramàtica, dret i filosofia.

Pàg. 60 7 Després del desmembrament del califat de Còrdova (1031), es van consolidar dos regnes de taifes a les terres catalanes: Lleida i Tortosa. La frontera, ocupada per castells cristians i sudes islàmiques, va ser escenari d’accions de càstig que permetien l’obtenció ràpida de botí i l’afebliment de l’enemic (ràtzies). Les diverses taifes islàmiques van evidenciar una clara inferioritat militar respecte dels comtats catalans, per això es van veure forçades a fer uns pagaments (paries) durant els segles XI i XII. La paria era un tribut, de pagament anual o fins i tot mensual, com a reconeixement del domini territorial o de la protecció militar, o en concepte d’indemnitzacions de guerra. 8 Grups ètnics i estratificació social: a) Àrabs: musulmans originaris d’Aràbia.

c ) Preservació del saber grec i llatí. Pàg. 61 9 a) El califa era la màxima autoritat política, militar i religiosa del califat. b) Per ampliar el mercat de la ciutat i afavorir el comerç i la producció artesana. c ) Els edificis esmentats estaven destinats al servei de correus, a la presó i al soc o mercat. d) Còrdova era una gran ciutat amb molta població i una gran activitat econòmica, però poc ordenada des del punt de vista urbanístic perquè havia crescut molt ràpidament. e) Còrdova era un gran centre polític, comercial i artesà. Pàg. 62

b) Berbers: musulmans del nord d’Àfrica. c) Muladís: hispanovisigots convertits a l’islamisme. d) Mossàrabs: hispanovisigots fidels al cristianisme. e) Jueus: minoria religiosa. Economia: a) Agricultura: difusió de les tècniques d’irrigació, dels molins hidràulics i de nous conreus. b) Artesania: del cuir i tèxtil (llana, cotó i seda).

64

10 A, 1031; B, 622; C, 711; D, 661; E, 630; F, 732; G, 750; H, 929; I, 756; J, 977 11 Abd al-Rahman III de Còrdova (889-961). Emir (912-929) i califa (929-961) d’al-Àndalus. Posà fi a les rebel·lions internes i va aconseguir la unitat política del regne. Durant el seu regnat Còrdova conegué la màxima esplendor. Muhammad XII de Granada (Boabdil). Fou l’últim rei nassarita de Granada, 1482-1492.

Quadern

UNITAT 8 LA FORMACIÓ D’EUROPA (SEGLES VIII-XII) Pàg. 63-64 1 Religió: el 1054 tingué lloc el Cisma d’Orient, amb la qual cosa el cristianisme oriental o ortodox es va separar definitivament de l’Església romana. Organització política: l’emperador era la màxima autoritat i gaudia d’un poder absolut. Economia: la base econòmica i social era l’agricultura, però el comerç (exportava articles de luxe) era molt important. Arquitectura: es caracteritzava per l’ús de la cúpula com a element primordial. 2 L’alumnat ha de tenir com a referència el mapa de la pàgina 136 del llibre de l’alumne. Pàg. 65-66 3 a, V; b, V; c, F; d, V; e, V; f, V; g, F; h, V 4 La Carta Magna limitava el poder reial a Anglaterra. Otó I va ser coronat emperador de l’Imperi germànic. Les croades volien ocupar Terra Santa.

era la ciutat de Toledo, on convivien cristians, jueus i musulmans. c ) Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid (1043-1099). Guerrer castellà, obtingué diverses victòries al servei del rei Sanç II de Castella. El 1072 es casà amb Ximena Díaz, neboda del rei Alfons de Castella. Però, enemistat amb el rei de Castella, fou expulsat del regne. Va lluitar al servei d’alguns reis musulmans. El 1094 prengué possessió de València. Pàg. 68 8 Títol: «La península Ibèrica l’any 1060». L’alumnat ha de reproduir el primer mapa de la pàgina 143 del llibre de l’alumne. Regnes cristians: regne de Lleó, regne de Navarra, regne d’Aragó i comtats catalans. Taifes islàmiques: Badajoz, Sevilla, Còrdova, Granada, Almeria, Lorca, Múrcia, Toledo, València, Alpont, Albarrasí, Saragossa, Lleida i Dénia. Pàg. 69 9 Títol: La península Ibèrica al segle XIII. L’alumnat ha d’utilitzar el segon mapa de la pàgina 143 del llibre de l’alumne.

Els gibel·lins eren partidaris de l’emperador germànic. L’Imperi llatí va ser creat per la quarta croada. Els Capets eren la dinastia regnant a França. Els templers eren els membres de l’orde del Temple. Els güelfs eren partidaris del papa. 5 A, 800; B, 1095; C, 962: D, 1066; E, 843; F, 1192 6 Títol: «L’Imperi carolingi». L’alumnat ha de reproduir el mapa de la pàgina 138 del llibre de l’alumne.

Pàg. 70 10 A, 1212; B, segona meitat del segle X; C, inici del segle VIII; D, 1139; E, 711; F, 1230; G, 801; H, 1137; I, 1085; J, 1005 11 El regne d’Astúries-Lleó va ser el primer nucli cristià políticament organitzat. La Marca Hispànica estava formada pels comtats catalans de l’Imperi franc.

Pàg. 67

El regne de Granada va ser l’últim territori musulmà a la Península.

7 a) Carlemany (742-814). Rei dels francs (768-814), dels llombards (774-814) i emperador (800-814). A la mort del seu germà Carloman, es va convertir en l’únic rei dels francs. Va engrandir el seu reialme, però va sofrir una important desfeta a Roncesvalls (778). El dia de Nadal de l’any 800 el papa Lleó III el va coronar emperador d’Occident. L’any 801el seu fill Lluís va ocupar Barcelona.

La corona d’Aragó es va formar per la unió d’Aragó i Catalunya.

b) Alfons X de Castella (Toledo, 1221 - Sevilla, 1284). Rei de Castella i Lleó (1252-1284), fill de Ferran III. Va pactar l’expansió territorial del seu reialme amb Jaume I. En el seu regnat Castella va conèixer una etapa de gran esplendor cultural, per la qual cosa el monarca és conegut com el Savi. El centre cultural més important

El comtat de Castella es va independitzar de Lleó al segle X. El regne de Portugal es va independitzar de Lleó el 1139. El regne de Navarra era l’estat cristià més poderós al començament del segle XI. El regne de Castella va ser l’estat més poderós des del segle XIII. 12 A mesura que avançava la conquesta, es desenvolupava el procés de repoblació, és a dir, l’assentament de cristians del nord a les noves terres ocupades. Els monarques, per tal d’afavorir el desplaçament dels cristians cap a les valls del Duero i el Tajo, concedien molts drets [furs] als nuclis

65

Geografia i Història 2 urbans de la zona i organitzaven l’ocupació de les terres de conreu. Quant a la població musulmana, alguns van restar sota domini cristià [mudèjars] i altres van preferir desplaçar-se cap al sud, per refugiar-se en terres controlades pels islàmics.

Pàg. 73-74 4 Cens: part fixa de la collita que els camperols havien de lliurar al senyor. Tasca: part proporcional de la collita. Banalitat: impostos que els pagesos havien de pagar al senyor per tal d’utilitzar el forn o el molí del senyor.

UNITAT 9 LA SOCIETAT FEUDAL Pàg. 71 1 a) Vol dir que en la societat feudal hi havia una forta estratificació social: les classes privilegiades dominants eren una minoria i, en canvi, hi havia una àmplia base social de classes treballadores (pagesos i habitants de les ciutats). b) Els estaments privilegiats no pagaven impostos i les lleis els beneficiaven. En canvi, els membres de l’estament no privilegiat (camperols i artesans) havien de pagar impostos i treballar. c ) L’alta noblesa tenia grans extensions de terres i la formaven els homes de confiança del rei. En canvi, la petita noblesa tenia menys terres i rendes. d) L’alt clergat (bisbes i abats) tenia grans privilegis i acostumava a estar format per membres de la noblesa. En canvi, els membres del baix clergat procedien de famílies camperoles i vivien pobrament.

Corvea: obligació de treballar gratuïtament al castell o a les terres del senyor. Delme: pagament a l’Església consistent en una desena part de la collita. 5 a) Primera: havien de treballar. Setena: cada persona havia de pensar que ocupava en la societat el lloc que Déu volia. Novena: els camperols havien de pagar els tributs als senyors, sobretot el delme. b) Eclesiàstics: protegien la societat amb les seves oracions. Nobles: defensaven la societat amb les armes. Estament popular: amb el seu treball mantenien els dos estaments privilegiats. c ) Francesc Eiximenis (Girona, 1327? - Perpinyà, 1409). Franciscà, viatjà per Europa. Formà part d’una junta de teòlegs convocada per mirar de posar fi al Cisma d’Occident. Entre les seves obres, destaquen Lo Crestià, Llibre de les dones i Vida de Jesucrist.

e) Era el poble: els camperols i els habitants de les ciutats. Pàg. 74 Pàg. 72 6 Llaurar: preparar els camps per a la sembra. 2 a) S’estableix entre Alfons, comte de Barcelona, i Guillem d’Anglesola. b) Es concedeix el castell de Mur amb tots els seus termes i pertinences, així com seixanta mesures de blat, que han de pagar els camperols del terme. c ) Han de reconèixer l’autoritat del monarca. d) Homenatge: el noble jurava fidelitat al rei. Investidura: era una part de la cerimònia en la qual el senyor lliurava al noble un objecte simbòlic. 3 Aloers: pagesos que tenien en propietat la terra que cultivaven.

Sembrar: estendre les llavors pel camp llaurat. Segar: recollir el blat. Veremar: recollir el raïm. 7 Guaret: el temps que la terra no està cultivada. Arada: eina per llaurar. Policonreu: producció de cultius diversos. Molí: serveix per moldre. Rompuda: convertir en camps de conreu boscos o terres no conreades. Rotació biennal: deixar reposar la terra un any de cada dos.

Tinents: camperols que cultivaven una parcel·la del senyor.

Rotació triennal: deixar reposar la terra un any de cada tres.

Serfs: camperols que no podien abandonar la terra que cultivaven i estaven subjectes a un senyor.

Cereals d’hivern: el blat i el sègol.

c

Els serfs, perquè no eren homes lliures.

c

Els aloers, perquè eren homes lliures i, a més, eren propietaris de les terres que cultivaven.

66

8 L’escultura i la pintura romàniques estan al servei de l’arquitectura. L’escultura es localitza sobretot en les portes d’entrada dels temples i en els capitells de les columnes, sobretot als claustres. En les portades, la representació

Quadern més usual és la del Judici Final: Crist hi apareix en majestat, rígid i amb aspecte sever, envoltat pels símbols dels quatre evangelistes. Pàg. 75

b) Sant Domènec (Domingo de Guzmán) (Caleruega, 1170 - Bolonya, 1221). Religiós castellà. Estudià filosofia i teologia a Palència i va ser ordenat sacerdot. Va ser fundador de l’orde dels dominics i es dedicà a l’ensenyament de la teologia i a la predicació.

9 Planta: vegeu el dibuix de la pàgina 156. Portada: timpà, arquivoltes. Volta: volta de canó, contraforts. Pàg. 76 10 a) Pertany a l’art romànic. b) Es caracteritza pel tema religiós amb una finalitat didàctica; l’antinaturalisme (hi és prioritari el concepte o idea més que no pas la voluntat de presentar d’una manera realista una escena); la rigidesa dels cossos i el hieratisme (inexpressivitat) dels rostres; l’absència de paisatge i de profunditat; l’ús de colors purs (no barrejats).

UNITAT 10 EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA (SEGLES XIII-XV) Pàg. 77 1 • L’astrolabi era un instrument que servia per mesurar l’altura dels astres. • El rector era la màxima autoritat de la universitat. • El patriciat urbà tenia a les seves mans el govern de la ciutat. • La catedral era l’església del bisbe. • L’art del Cister és un estil de transició al gòtic. • El burg era un barri nou. 2 Els ordes mendicants eren uns nous ordes religiosos que van aparèixer al segle XIII i que exercien la seva tasca pastoral sobretot a les ciutats. Es dedicaven a la predicació i a l’ensenyament, especialment de la teologia. Vivien en la pobresa i de la caritat pública. 3 a) Sant Francesc d’Assís (Assís, 1182-1226). Religiós italià, fundador de l’orde dels franciscans. Fill d’un ric mercader, Francesc es va dedicar de jove a les armes. Però després de sofrir una greu malaltia, va decidir d’emprendre una nova vida i es va recloure com a eremita. Aviat va iniciar una important tasca pastoral i va tenir nombrosos seguidors. La seva doctrina evangèlica se centra en la pobresa. Va iniciar la tradició del pessebre.

Pàg. 78-79 4 a, V; b, V; c, V; d, F; e, F 5 El text ens parla de les obligacions dels gremis de teixidors de llana de París. Descriu normes relatives als mestres i a les condicions de treball dels tallers. 6 Títol: «La difusió de la pesta negra a Europa». L’alumnat haurà d’utilitzar el mapa de la pàgina 166 del llibre de l’alumne.

Pàg. 80-81 7 Es tracta del plànol característic d’una ciutat medieval. a) Els carrers són estrets, tot i que se’n distingeixen uns de principals. La disposició és desordenada. El punt central de la ciutat és la plaça major, al voltant de la qual hi ha l’ajuntament i l’església de Sant Petroni. b) A la ciutat hi ha dos edificis principals; un és de caràcter civil, l’ajuntament, i l’altre és de caràcter religiós, l’església de Sant Petroni. A la ciutat hi havia altres edificis religiosos destacats, una mica pertot arreu. c ) No es distingeixen els noms dels carrers, però sí que sabem que Bolonya era una important ciutat universitària. d) A la ciutat es distingeixen dos recintes murats. El primer, de dimensions petites, envoltava l’antiga ciutat romana i va ser construït l’any 1000. El 1300 es va construir un segon recinte murat, de grans dimensions, que va perdurar fins l’any 1900. e) A l’edat mitjana, Bolonya estava ben comunicada. En el plànol es dintingeixen clarament dotze portes, de les quals cinc s’obrien a camins que duien a ciutats importants (Ferrara, Ravenna, Florència, Pistoia i Mòdena). 8 Títol: «Les universitats i l’economia a Europa (segles XIIIXIV)». L’alumnat haurà d’utilitzar els mapes de les pàgines 169 i 172 del llibre de l’alumne.

Pàg. 82-83 9 A, 1339; B, 1385; C, 1300; D, 1248; E, 1453; F, 1479; G, 1348; H, 1455

67

Geografia i Història 2 10a) Resolució gràfica, amb aquestes dades:

c ) Girola: passadís que volta el presbiteri de les esglésies per la banda posterior.

Anys

Europa

península Ibèrica

1000 1340 1450

38,5 73,7 51

7 9 7

La població europea va créixer de manera significativa entre els anys 1000 i 1340. En aquell període, la població gairebé es va doblar. Després, va caure en picat; tanmateix, les dades de 1450 són superiors a les de l’any 1000. La població ibèrica va créixer de manera moderada entre els anys 1000 i 1340, passant dels 7 als 9 milions d’habitants. Després, va reduir-se de manera significativa; la població de 1450 tot just havia assolit les xifres de la de l’any 1000. b) L’expansió econòmica que seguí l’any 1000; la pesta negra de 1348 i els altres factors que van provocar la crisi baixmedieval; la recuperació econòmica i demogràfica posterior, que no va seguir el mateix ritme a totes les regions d’Europa. c) La fam, les epidèmies (pesta) i la guerra. 11 Títol: La península Ibèrica a mitjan segle XIV. L’alumnat ha d’utilitzar la informació del mapa de la pàgina 170 del llibre de l’alumne. Les corones de Castella i Aragó i el regne de Portugal s’han expandit vers el sud. Les zones de domini islàmic han quedat reduïdes al regne de Granada.

d) Vitrall: armadura metàl·lica amb vidres generalment de colors, utilitzat en finestres. e) Retaule: obra d’escultura o pintura que cobreix el mur situat darrere un altar.

UNITAT 11 LA FORMACIÓ DE CATALUNYA Pàg. 85-86 1 a) Els territoris catalans sota domini franc es van anomenar Marca Hispànica. b) Catalunya va esdevenir un estat independent de fet en temps de Ramon Berenguer IV. c) Els tributs que els regnes de taifes pagaven als comtats catalans durant els segles XI i XII s’anomenaven paries. d) Les ciutats musulmanes més importants de Catalunya eren Tortosa, Lleida i Balaguer. e) La unió de Catalunya amb Aragó es va assolir en temps de Ramon Berenguer IV. f) A la fi del segle XII es va estendre per Occitània l’heretgia càtara o albigesa. g) Els serfs catalans s’anomenaven remences. h) La repoblació de la Catalunya Nova es va fer mitjançant cartes de població i franquícia.

Pàg. 84 12

Pàg. 86-87 Art romànic

Art gòtic

La planta és de creu llatina.

La planta és basilical.

L’arc és de mig punt.

L’arc és ogival.

La volta és de mig canó.

La volta és de creueria.

Els murs són gruixuts.

Els murs són més prims i escassos.

La pintura i l’escultura són antinaturalistes.

La pintura i l’escultura són naturalistes.

L’edifici més representatiu és el monestir.

L’edifici més representatiu és la catedral.

La pintura cobreix la major part dels murs de les naus i els absis.

La pintura mural és escassa i, en canvi, els vitralls cobreixen una bona part dels murs de les naus i els absis.

13 a) Pinacle: coronament punxegut característic de l’art gòtic. b) Arcbotant: arc que transmet la càrrega lateral de la volta central al contrafort exterior.

68

2 A, 1148; B, 785; C, 897; D, 1137; E, 717-720; F, 1213; G, finals segle X; I, 801 3 a) Els personatges que van concedir la carta de poblament de Lleida (1150) eren, d’una banda, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i, de l’altra, Ermengol VI, comte d’Urgell. b) Els pobladors de la ciutat de Lleida obtenien la propietat de les cases i els terrenys de la ciutat, així com tanbé les terres del voltant com a territori de caça, pesca i pastura. c) Perquè era un territori acabat de conquerir als musulmans, gairebé deshabitat i molt insegur, i calia la presència d’un important contingent de població cristiana fidel. d) Es denomina Catalunya Nova per diferenciar-la de la Catalunya Vella, que és la que va estar poc temps en poder dels musulmans.

Quadern Pàg. 88 4 L’alumnat ha de reproduir el mapa de la pàgina 186 del llibre de l’alumne. a) Ciutats catalanes: Barcelona, Tarragona, Tortosa, Vic, Girona. Ciutats aragoneses: Jaca, Osca, Saragossa, Tarassona, Calataiud.

UNITAT 12 CATALUNYA A L’ÈPOCA BAIXMEDIEVAL Pàg. 91 1

Fogatge

Focs

Habitants

1365 1378 1479 1512

104.069 83.171 59.544 61.389

468.310 374.269 267.948 276.250

Ciutats occitanes: Narbona, Carcassona, Montpeller, Arle, Albí. b) Empúries, Rosselló, Pallars Sobirà, Urgell i Pallars Jussà. Vol dir que els comtes d’aquests comtats reconeixien l’autoritat superior del comte de Barcelona. Pàg. 89 5 a) Guifré el Pelós (840-897). Comte de Cerdanya i Urgell des de 870 i de Barcelona, Girona i Besalú (878-1897). Impulsà el repoblament de l’interior de Catalunya. La llegenda li atribueix l’origen de l’escut de Catalunya. b) Borrell II (934-992). Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i d’Urgell (948-992). L’expedició musulmana contra Catalunya afavorí el procés d’independència dels comtats catalans perquè l’auxili franc va ser insuficient. c ) Pere I el Catòlic (1177-1213). Rei d’Aragó i comte de Barcelona (1196-1213). El 1212 participà activament en la batalla de Las Navas de Tolosa contra els musulmans, però el 1213 morí a la batalla de Muret quan defensava els seus vassalls occitans de l’atac de l’exèrcit del rei de França. Pàg. 90 6 a) S’hi distingeixen molts elements característics del romànic: el campanar, que sembla una torre; el cimbori, que s’alça damunt la intersecció de les naus longitudinals i el transsepte; un absis, i sis petites absidioles. D’altra banda, és una construcció ben característica del romànic llombard: l’exterior és molt auster, amb arcuacions cegues i bandes llombardes. b) Les figures són poc naturalistes. La Mare de Déu té una posició completament frontal, mentre que el Nen trenca en part l’excessiva rigidesa del romànic.

La Catalunya medieval va arribar al seu sostre demogràfic just abans de l’arribada de la pesta negra el 1348. La incidència de posteriors epidèmies i fams va fer davallar la població fins a un mínim d’uns 268.000 habitants a la darreria del segle XV. Tot seguit la població va augmentar lleugerament. Pàg. 92 2 a) Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 - València, 1276). Fill del rei Pere el Catòlic, va ser comte de Barcelona i rei d’Aragó (1212-1276), de Mallorca (12291276) i de València (1239-1276). En els primers anys del seu regnat hagué de lluitar contra alguns nobles. Pel tractat d’Almirra amb Castella, va fixar els límits de les respectives zones de conquesta. Va conquerir Mallorca, València i Múrcia (1266), territori que més tard cedí a Castella. En virtut del tractat de Corbeil (1258), va cedir els seus drets sobre el sud de França a Lluís IX, rei de França. El 1269 va organitzar una croada a Terra Santa, que fracassà. b) Alfons IV el Magnànim (1396-1458). Fill del rei Ferran I, va ser rei de la corona d’Aragó (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458). La conquesta del regne de Nàpols és el fet més rellevant del seu regnat i tingué lloc de 1435 a 1442. c ) Pere Joan Sala (Granollers de Rocacorba, ? - Barcelona, 1485). Fou un cabdill remença. El 1484 inicià la segona guerra remença: després d’una victòria inicial contra l’exèrcit del rei, aconseguí estendre la revolta a la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, la plana de Vic, la Selva i el Gironès. Va ser derrotat a Llerona el 24 de març de 1485 i fet presoner. Fou executat a Barcelona.

69

Geografia i Història 2 Pàg. 93

Pàg. 94-96

3 a) Ocupació de Girona per Carlemany (segle VIII).

5 L’alumnat ha d’utilitzar el mapa de la pàgina 200 del llibre de l’alumne.

b) Nomenament de Guifré com a comte de Barcelona (segle IX). c ) Unió de Catalunya i Aragó (segle XII). d) Desfeta de Pere el Catòlic a la batalla de Muret (segle XIII). e) Conquesta de Mallorca (segle XIII). f) Conquesta de València (segle XIII). g) Ocupació de Grècia pels almogàvers (segle XIV). h) Compromís de Casp (segle XV). i) Conquesta de Nàpols (segle XV). 4 Les Corts catalanes van néixer en el regnat de Jaume I. Les corts estaven formades per representants dels tres estaments en què es dividia la societat medieval: a) el braç eclesiàstic, b) el braç militar i c) el braç reial o popular.

70

a) Els consolats eren uns establiments que es trobaven a diverses ciutats, al capdavant dels quals hi havia un cònsol. b) Els mercaders catalans importaven cereals, espècies i teixits de luxe. c ) Exportaven teixits, corall, paper, oli, armes i espècies i teixits de luxe que prèviament havien importat. 6 a) Es tracta d’una església cristiana que, per les dimensions que presenta, és, sens dubte, una catedral gòtica. b) Es distingeixen els pinacles, els arcbotants, els contraforts exteriors, una torre campanar i una rosassa. c ) S’utilitza l’arc ogival. La volta és de creueria. d) És un edifici gòtic perquè hi ha aplicades la major part de les característiques de l’arquitectura d’aquest estil: pinacles, arcbotants, contraforts exteriors, arcs ogivals, volta de creueria, vitralls i rosasses.