Seguridad Social

1 El sistema de la Seguretat Social -~

Fixa-t'hi' • Contingencia. Conseqüencia danyosa que pro-

dueix I'actualització d'un risco Perexemple:si un treballador es posa malalt (aetua!ització del rise), li genera la consecúéncie danyosa d'incapacitat temporal per treballar, per la qual cosa ha d'obtenir prestacions (econórniques ... ) que I'aIleuginen la situació de necessitat generada (mancanca d'ingressos, més despeses...). • Treballadors

assimilats.

Vegeu I'art. 97 del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, BOE del 29/06/94. • Treballador per compte propio És el que exerceix

Avui dia és normal i un dret inqüestionable que els treballadors, en cas de tenir un accident laboral, tinguin dret a essisténcie médica, mediesments, prestacions económiques que els ajudin a superar la situació de necessitat que genera I'accident. També és normal que, en perdre la feina, cobrin una prestació desocupació i que en la vellesa tinguin dret a una pensió digna ... Tanmateix, es tracta d'una conquesta relativament recent: • Fins el 1900, si es tenia un accident de treball, no hi havia cap al :::. opció que acudir a la beneficencia (caritat). • El 1940 apareix el subsidi obligatori d'atur. • El 1966 s'aconsegueix el primer intent sistematitzador de la Sequretz Social (SS) i s'articula una acció protectora amb un conjunt de mes.res per a protegir els treballadors en les situacions de necessita: S'estén a tots els ciutadans a partir de la Constitució de 1978. Seguretat Social És un sistema públíc que té per objecte protegir les persones incloses en s seu eamp d'aplieació iels familiars a cérrec seu, contra determinats riscos: continqencies que els ocasionen situacions de necessitat.

La protecció contra les continqencies s'efectua rnitjancant prestaci (econorniques, d'assistencia sanitaria, farrnaceutiques ...). Podem tingir diverses modalitats de prestacions:

una activitat económica, de manera habitual i directa, sense estar sotrnes a un contracte de treball. S'han de donar d'alta a l'lmpost d'Activitats Eco-

Modalitats de prestacions

No contributiva

Contributiva

nórnlques.

Es considera que els arrendataris i els propietaris d'establiments oberts al públic són treballadors per compte propi.

pe:

S'atorga als treballadors i als familiars a cárrec seu quan reuneixen els requisits.

Es concedeix a les persones no han cotitzat mai o que

En aquest cas és imprescindible que es compleixi el període de mancanca (cotitzaciá

reuneixen el període de canca (no han cotitzat prou aconseguir les prestacions

previa). Les prestacions s'atorguen amb carrec als ingressos les cotitzacions

del sistema

per mltjá de

deis treballadors

i les em-

tributives,

sempre que no -

guin recursos económics.

preses.

Les prestacions s'atorguen amb carrec als ingressos del sisterra rnitja deis Pressupostos Generals de l'Estat. El sistema de Seguretat Social es caracteritza per la solidaritat: • En les prestacions contributives: solidaritat deis qui més aport els que aporten menys, deis qui tenen la sort de no emmalaltir a malalts, deis qui tenen feina amb els que I'han perdut... • En les prestacions no contributives: solidaritat de tots els contri ja que per rnitja deis impostos es generen els ingressos deis postos Generals de l'Estat.

1 El sistema de la Seguretat Social Fixa-t'tii • Contingencia. Conseqüencia danyosa que pro-

dueix I'actualització d'un risco Perexemple:si un treballador es posa malalt (actualitzaeió del risc), li genera la consecúéncie danyosa d'incapacitat temporal per treballar, per la qual cosa ha d'obtenir prestacions (econórniques ...) que I'alIeuginen la situació de necessitat generada (mancanca d'ingressos, més despeses...). • Treballadors assimilats.

Vegeu I'art. 97 del Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la L1eiGeneral de la Seguretat Social, BOE del 29/06/94. • Treballador per compte propio És el que exerceix

Avui dia és normal i un dret inqüestionable que els treballadors, en cas de tenir un accident laboral, tinguin dret a essisténcie médica, medicaments, prestacions económiques que els ajudin a superar la situació de necessitat que genera I'accident. També és normal que, en perdre la feina, cobrin una prestació desocupació i que en la vellesa tinguin dret a una pensió digna ...

per

Tanmateix, es tracta d'una conquesta relativament recent: • Fins el 1900, si es tenia un accident de treball, no hi havia cap altra opció que acudir a la beneficencia (caritat). • El 1940 apareix el subsidi obligatori d'atur. • El 1966 s'aconsegueix el primer intent sistematitzador de la Sequrete: Social (SS) i s'articula una acció protectora amb un conjunt de mes res per a protegir els treballadors en les situacions de neceseita; S'estén a tots els ciutadans a partir de la Constitució de 1978. Seguretat Social És un sistema públie que té per objeete protegir les persones incloses en e seu camp d'aplicacíó i els familiars a cétrec seu, contra determinats riscos e continqencies que e/s ocasionen situacions de necessitat.

La protecció contra les continqencies s'efectua rnitjancant prestaci (econórniques, d'assistencia sanitaria, farmaceutiques ...). Podem tingir diverses modalitats de prestacions:

una activitat económica, de manera habitual i directa, sense estar sotrnes a un contracte de treball. S'han de donar d'alta a l'lmpost d'Activitats Eco-

Modalitats de prestacions

No contributiva

Contributiva

nómiques,

Es considera que els arrendataris i els propietaris d'establiments oberts al públic són treballadors per compte propi.

S'atorga als treballadors

i als familiars a cár-

rec seu quan reuneixen els requisits. En aquest cas és imprescindible que es compleixi el període de mancanca (cotitzacíó previa). Les prestacions s'atorguen amb cárrec als ingressos del sistema per mitjá de les cotitzacions preses.

dels treballadors

i les em-

Es concedeix a les persones no han cotitzat mai o que reuneixen el període de rr.~ canca (no han cotitzat prou) aconseguir les prestacions tributives, sempre que no guin recursos econórnics.

Les prestacions s'atorguen amb carrec als ingressos del sistema rnitia deis Pressupostos Generals de l'Estat. El sistema de Seguretat Social es caracteritza per la solidaritat: • En les prestacions contributives: solidaritat deis qui més aport els que aporten menys, deis qui tenen la sort de no emmalaltir al malalts, deis qui tenen feina amb els que I'han perdut... • En les prestacions no contributives: solidaritat de tots els contri ja que per rnitja deis impostos es generen els ingressos deis postos Generals de l'Estat.

Regims de la Seguretat Social

Regim general

Regims especials

- closos en aquest regirn els treba-3

-

tser compte d' altri i assimilats. i pertanyen, encara que amb peels artistes, els futbolistes pro-

-.I;6: ...•. rats.

c=ols, els toreros i els representants etc:

Hi estan indoses les activitats professionals especials, per la seva naturalesa, per les seves pecutiars condicions de temps i lloc o pel carácter deIs seus processos productius.

Treballadors autónoms S'indouen

Altres

en aquest grup les persones majors de 18 anys:

Agrari, trebaUadors del mar, trebaUadors de la llar, estudiants (asseguranca escolar), mineria del carbó, funcionaris civits de l'Estat, funcionaris de

• Trebaltadors per compte propi o autónorns tradicionals, els autónorns económicarnent dependents que reatitzin la seva feina per a un client del que reben, com a mínim, el 75 % deIs seus ingressos i els trebaltadors agraris per compte propi, els quals s'integren en un sistema especial del RETA.

les Forces Armades, funcionaris de l'Administració de Iustícia, funcionaris de les Corts

• Conjuge i parents fins al 2n grau que, de manera habitual i directa, col-laboren amb el titular, sempre que no siguin assalariats.

Generals.

• Socis de societats coHectives i cornanditárles. • Socis de cooperatives de treball associat, quan ho estableixin els estatuts de la societat corresponent. Per l'especial importancia que té, en la pagina 197 cornpletem diverses característiques d'aquest regim.

Vegem quines de les persones següents ten en dret als beneficis del sistema de la Seguretat Social: a) Un assalariat amb un contracte verbal. És un treballador per compte d'altri. Per tant, ha d'estar donat d'alta obliqatoriament en el Régim general. b) Un membre del Consell d'Administració d'una societat anónima (no té el control directe de I'empresa, si bé el seu cartee comporta funcions de direcció, per la qual cosa rep la retribució corresponent). Segons I'art. 97.k del RD Leg. 1/1994, de 20 de juny, es considera assimilat al treballador per compte d'altri. Per tant, pertany al Regim general. c) Un espanyol resident en el territori nacional que no té recursos econornics. Té dret a la modalitat no contributiva. d) El propietari d'una peixateria que es fa cartee del negocio Es considera que és un treballador per compte propi i, per tant, ha d'estar donat d'alta en el Régim Especial de Treballadors Autónoms .

•

-o -um Vi '6ñ ClJ .....J

2 Les obligacions amb la Seguretat Social (correspon de complir-Ies a I'empresari) són: • Inscripció en la SS.

de I'empresa

Obligacions amb la Seguretat Social

Tal com hem vist en la UT 5, perque el sistema de la Seguretat SociaJ reconegui les persones que estan protegides, a fi de concedir les prestacions adequades a les diferents continqencies i recaptar els fans que permeten afrontar la demanda de prestacions, cal que les persones determinades per la lIei compleixin una serie d'obligacions.

2.1. Obligacions en el Regim general

• Afiliació deis treballadors. • Alta deis treballadors. • Baixa i variació de dades deis treballadors. • Cotització a la Seguretat Social (repassa en la UT 6 les bases de cotització).

En la UT 5 vam analitzar les diferents obligacions que corres pon de complir a I'empresari, en el Regim general de la Seguretat Social, e relació amb la seva empresa i els treballadors. En la UT 6 vam exposar les bases de cotització per tal de determina: les quotes de cotització deis treballadors. En fer les nórnines, compr vem quines són les quotes de cotització del treballador a la Segure ~ Social. En aquesta unitat tractarem sobre les quotes de cotització de I'e presari. Els empresaris han de liquidar les cotitzacions amb la Seguretat Social, en el mes següent al període que es liquida, en documents TC2 (Relació nominal de treballadors) i TC1 (Butlletí de tització). • Vegeu el model TC1 en la pagina 358 . .---.-v'egeu el model TC2 en la pagina 359. --

v---; Vegeu Típus de cotització per cada contingencia protegida en la gina 357. L'exemple següent mostra la manera com es calculen les cotitzaci que han de liquidar els empresaris.

Fixa-t'hi

Cl)

L'empresa Metalix, SA té un treballador fix en plantilla, (IT: 0,65; IMS: les bases de cotització del qual el mes de rnarc són:

MC: malaltia comuna.

Q

E

Base de continqencies comunes: 757,28 euros

MP: malaltia professional.

CD X

Base de continqencies professionals (AT i MP); 865,46 euros

Cl)

Base per hores extraordlnaries: 120.20 euros (no són de torea major)

ANL: accident no laboral.

Liquidació amb la Seguretat Social en euros:

AT: accident de treball. IT: incapacitat

temporal.

BCC: base de cotització per continqencies comunes. BCP: base de cotització per conttnqencies professionals. IMS: invalidesa, mort i supervivencia. HE: hores extraordinaries.

e-

z:

1

A més, I'empresa ha de cotitzar per la base d'AT i MP: Base

Incapacitat temporal

865,46 euros

0,65%

Total empresa: 264,51

Quota I

5,63€

+ 5,63 + 3,03

=

I

Invalidesa, mort i supervivencia

Quota

0,35%

3,03€

273,17 euros

Total treballador: 55,52 euros Total que s'ha de liquidar: 273,17

+ 55,52 =

328,69 euros

L'empresa ha d'ingressar a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), o en qualsevol entitat bancaria, 328,69 euros en el mes d'abril (mes següent al període que liquida, que és marc).

•

Obligacions en el Regim Especial de Treballadors Autonoms (RETA) ~ aquest reqirn existeixen igualment les obligacions d'afiliació i alta treballador, en aquest cas autonorn, i també la cotització, que ha _ ~ ectuar ell mateix. Vegem quines diferencies hi ha respecte del Regeneral. Obligacions en el RETA scripció e I'empresa

Els treballadors aut6noms que contractin treballadors al seu servei han de formular la inscripció com a empresari, amb carácter previ a I'inici de I'activitat, en el Model TA.6 (vegeu la pagina 361).

filiació

S'ha d'afiliar a la Seguretat Social, si ja no ho estava (I'afiliació és única en tot el sistema). El termini és de 30 dies des de I'inici de I'activitat (vegeu el Model TA. 1 en la pagina 362).

a

...;otització

Ha de comunicar I'alta en el RETA, en el termini de 30 dies des de I'inici de I'activitat, en el Model TA. 052 1/A. En el moment de sorlicitar I'alta, ha de comunicar si vol cobrir la contingencia d'incapacitat temporal i a través de quina Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social vol rebre la prestació corresponent. El treballador aut6nom, depenent de si és menor, igualo més gran de 50 anys, a 1/1/2008, o de la base per la qual hagués cotitzat durant els 5 o més anys anteriors a qualsevol deis reqirns de la Seguretat Social, pocrá escollir la base per la qual cotitzara, entre la corresponent base mínima i rnaxlrna. Els menors de 30 anys i les dones de 45 anys o 1 més, en donar-se d'alta, poden optar per una base mínima específica. El tipus de cotització és el 29,8 %, o el 26,5 % si no s'acull a la protecció per incapacitat temporal. L'import corresponent s'ha d'ingressar en el mateix mes que es liquida (generalment I'últim dia hábil). La mateixa TGSS remet al domicili de l'aut6nom els butlletins mecanitzats de cotització.

3 Acció protectora de la Seguretat Social I I

Quesón les contlngéncies? Hi ha diferents opinions sobre el que són les contingE!ncies, els riscos i les prestacions. Alguns autors anomenen contingencia I'assistencia sanitaria, d'altres la consideren una prestaciá. Uns tracten la ma/altia com una contingencia, i d'altres un risc que pot donar IIoc a diferents continqencies: in-

capacitat temporal, nent, mort, etc.

perma-

Nosaltres

som

partidaris

d'aquesta

darrera

opinió.

El sistema protegeix les persones incloses en el seu camp d'aplicació en les contingéncies o situacions generades per I'actualització de riscos socials (malaltia, accident, perdua de feina, vellesa ...), rnitiancant la concessió de les prestacions corresponents. Tot seguit analitzarem diferents continqencies ponents.

i les prestacions corres-

Incapacitat temporal Concepte Situació en la qualla persona es troba impedida temporalment per a treballar i necessita assisténcla sanitaria de la Seguretat Social, a causa d'una malaltia o accident

Requisits • Afiliació i alta, o situació assimilada a l'alta (si la incapacitat deriva d'AT o MP, el treballador es troba en alta de pie dret, encara que l'empresari no hagi comple amb les seves obligacions d'alta i cotització). • Reunir un període de rnancanca (cotització previa) de 180 dies dins els 5 anys anteriors a la baixa médica (si la incapacitat deriva d'un accident, tant si és labore. com si no, o d'una malaltia professional, no es requereix període de mancanca

Prestació Subsidi económlc que ajuda a superar la situació de necessitat generada (men _ ingressos, més despeses).

Base reguladora (BR) Base que es pren com a referencia a l'efecte d'aplicar els percentatges corresponents per a determinar el subsidi o prestació económica. La BR depén del risc : causa que ha donat origen a la contingencia. • IT derivada de MC o ANL: BR = BCCdel mes anterior/Dies liquidats • Il derivada de MP o AT:

Fixa-t'hi

BCPdel mes anterior - HE • La nova redacció de I'article 128 del RD Legislatiu

1/1994, recull un nou procediment de reclamació davant la inspecció médica,

quan transcorreguts 12 mesos de la situació de IT el ciutada estigui en desacord amb I'alta médica formulada per l'Entitat Gestora Social.

de la Seguretat

• En el RD 1761/2007, de 28 de desembre, es fixen les pensions

mínimes.

BR =

HEdeis 12 mesos anteriors +----------------------------

Dies liquidats

360 o 365 (retribució mensual odia '-

----- _._----Cálcul del subsidi • IT derivada de MC o ANL: 60% de la BR des del4t dia (comptant el de la b . fins al 20e, i 75 % des del 21e en endavant. Des del 4t fins al 15e és acarree l'empresari, a partir del téé a cárrec de la Seguretat Social, si bé l'abona l'em _ sari en régirn de pagament delegat, compensant-lo en la liquidació mensual, • IT derivada de MP o Al: 75 % de la BR des del dia següent a la baixa médica, a rec de la SS, si bé l'abona l'empresari en régirn de pagament delegat.

Durada • En IT per AT/MP/MC/ANL: fins a 12 mesos, prorrogables per 6 mesos més considera l'alta per curació en aquest període. • En IT per període d'observació de MP: fins a 6 mesos, prorrogables per 6 més.. • En tots dos casos es poden produir les prorrogues previstes en l'art. 131 c= LGSS(RD Leg. 1/1994, 20 de juliol, ja esmentat).

Fixa-t'hi':'-~-_....I

Maternitat (}concep;;;-

.

Situació en la qual la persona no va a la feina per gaudir deis descansos establerts legalment per a la maternitat i els supósits assimilats (adopció i acolliment,

tant preadoptiu

com permanent).

• Asststencta

conservar o restablir lut deis beneficiaris, que puguin llar.

Requisits • Estar en alta o en situació assimilada a l'alta. • Reunir el següent període de rnancanca: a) Si el treballador té menys de 21 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, no s'exigeix cap període mínim de cotització.

b) Si el treballador té complerts entre 21 i 26 anys d'edat en la data del part o en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, el període mínim de cotització exigit és de 90 dies cotitzats dins els set anys immediatament anteriors al moment de l'inici del descans o 180 dies cotitzats alllarg de la seva vida laboral. c) Si el treballador és majar de 26 anys d'edat en la data del part, en la data de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, el període mínim de cotització exigit és de 180 dies dins els set anys immediatament anteriors al moment d'inici del descans o 360 dies cotitzats alllarg de la seva vida laboral (per a la prestació económica de paternitat s'exlgeix el mateix període de mancanca), • Gaudir deis períodes d'excedencia.

sanitaria.

Prestació de serveis medics, tarrnaceutics, prótesis, etc., amb la finalitat de

tornar

sones incloses en els diferents reqirns i als familiars i persones a carrec seu. En la modalitat no contributiva es concedeix als qui no tenen recursos.

• Situació assimilada a I'alta. Situacions que tenen els mateixos efectes que I'alta (p. ex., la desocupació total i subsidiada).

• Accident laboral. Tota lesió corporal que pateixi el treballador amb motiu o com a conseqüencla del treball compte

que executa d'altri.

Subsidi econórnic.

S'hi inclou I'accident in itinere (quan es va o es tor-

actes raris.

Base reguladora (BR) comunes (BeC) del mes anterior dividit deis dies

Cálcul del subsidi general 100% de la base reguladora (BR) des del dia de la baixa. La mateixa prestació correspon en cas de paternitat.

Cálcul del subsidi especial Per als treballadors que en cas de part no reuneixen el període mínim de cotització, 100% de l'IPREM, o d'acord amb el subsidi general si la quantia és inferior.

Durada La mateixa que la suspensió del contracte.

Especial. 42 eu Casos flractics

dies naturals a comptar des del part.

,

per

sempre

que segueixi el trajecte habitual, durant el temps habitual i sense cometre

Prestació

General.

a treba-

En la modalitat contributiva es concedeix a les per-

na de la feina).

Base per contlngéncies liquidats.

la saper-

imprudents

o teme-

Incapacitat permanent Concepte • Només tractarem la prestació en la modatitat contributiva. • Situació en la qual es troba el trebatlador que, un cop seguit el tractament medie, presenta reduccions anatórniques o funcionals greus, que ti suposen la disminució o l'anuHació de la capacitat laboral amb carácter permanent.

Graus • IPP (incapacitat permanent parcial). Suposa una disminució no inferior al 33 % del rendiment fessió habitual, i no ti impedeix exercir les seves tasques fonamentals.

normal per a la pro-

• IPT (lP totat).lnhabitita el trebatlador per a dur a terme les tasques básiques de la seva professió, pero li permet de· dicar-se a altres de diferents. S'anomena com IPT quatificada quan es considera que la persona afectada per la IP pot tenir dificultats per a obtenir una feina diferent de la que ha estat la seva professió, a causa de I'edat (mínim 55 anys), de la falta de preparació general o especiatitzada, i de les circumstáncles socials i laborals del lloc de residencia. • IPA (lP absoluta).

Implica la inhabititació

del trebatlador

per a qualsevol professió. Esta exempta de t'IRPF.

• GI (gran invatidesa). Situació del trebatlador en que, a més d'estar incapacitat per a trebatlar, requereix de l'asslsténcla d'una altra persona per a afectuar els actes més essencials de la vida (menjar, desplacer-se ...). Esta exempta de I'IRPF.

...-

Requisits • Afitiació i alta o situació assimitada (no s'exigeix el requisit d'alta per a la IPA i la GI per Me i ANL) i tenir menys de 65 anys i/o no reunir els requisits exigits, per a accedir a la pensió de jubitació. • Període de rnancanca (només s'exigeix quan deriva d'una Me): IPP. 1800 dies en els darrers 10 anys. IPT, IPA i GI (amb alta). Si el subjecte causant té menys de trenta-un anys d'edat, la tercera part del temps transcorregut entre la data en que va complir els setze anys i la del fet causant de la pensió. Si el causant ha compler.: trenta-un anys d'edat, la quarta part del temps transcorregut entre la data en que ha complert els vint anys i dia en que s'ha produit el fet causant, amb un mínim, en tot cas, de ci"S-ªnys. En aquest supósit, com a mínim le: cinquena part del període de cotització exigible haurá d'estar compresa dins deis deu anys immediatament a teriors al fet causant. • IPA i GI (sense alta). S'exigeixen 10 anys.

15 anys de cotització previa, i que 3 anys de cotització s'hagin produtt els darrers

Prestació Pensió de carácter vitalici (per a tota la vida, tret que un cop revisada la situació fos apta/a per a trebatlar) o inde nització a un tant alcat en alguns casos (una quantitat a un tant alcat és la que es tliura d'un sol cop).

Base reguladora

-

(BR)

Depén delrisc del qual deriva (Me, MP, ANL, AT).

Cálcul

de la prestació

• J~P. Vint-i-quatre

mensualitats

de la BR de la IT (indemnització

a un tant alcat).

• JPT. Pensió vitalícia del 55 % de la BR, que no podrá ser inferior al 55 % de la base mínima de cotització per a més gr;ms de 18 anys. Per als menors de 60 anys pot ser excepcionalment una indemnització a un tant alcat. En la 11' quatificada, la pensió és del 75 % de la BR. • IPA. 100% de la BR.

~

• GI. 100% de la BR més un complement equivalent al resultat de sumar el 45 % de la base mínima de cotitza z z Vigent i el30 % de l'últirna base de cotització del trebatlador. El complement no podrá ser inferior al45 % de la pe sió percebuda, sense el complement.

Concepte • Aquesta contingencia pot donar lloc a pensió contributiva o a pensió no contributiva. Aquí només estudiarem la modalitat contributiva. • Situació en la qual, a causa de l'edat, el treballador de treballar o en la seva disposició per a fer-ho.

cessa voluntáriament

Requisits • Edat. Haver complert els 65 anys, encara que en alguns casos es permet la jubilació amb menys edat, perqué (condició de mutualista 1'1/01/67) Decret.

es reuneixen determinats requisits o perqué esta previst en un Reial

• Període de mancanca.

Quinze anys de cotització (5475 dies), deis quals almenys dos (730 dies) han d'estar compresos en els 15 anys anteriors a la data de jubilació.

Cálcul deis anys cotitzats Si només ha cotitzat a partir de 1'1/1/67, simplement cal sumar els dies de cotitzacions efectuats i dividir per 365. S'obtenen els anys cotitzats (la fracció d'any es considera un any complet). Si existeixen cotitzacions anteriors a 1'1/1/67, se segueixen les regles següents: • Cotitzacions de l'asseguranca entre 1'1/1/60

i el 31/12/66,

de Vellesa, Invalidesa i Mutualisme se sumen les cotitzacions

• Afegir, segonsl'edat del treballador tes de la taula de la dreta.

1'1/01/67,

laboral

efectuades.

les cotitzacions

presump-

Prestació Pensió de carácter vitalicio

Base reguladora (BR) BR = BCC deis 180 mesos anteriors a la data de jubilació dividit entre 210. Les bases deis 24 mesos anteriors a la jubilació es computen en la seva quantia nominal, les altres s'actualitzen d'acord amb l'evolució experimentada per l'IPC fins al mes 24.

Cálcul del subsidi • Pels primers 15 anys cotitzats, el 50 % de la BR. • Per cada any addicional, entre el Iéé i 25e, se suma un 3 %. • Per cada any addicional a partir del26e se suma un 2 % (el máxirn permés és el 100% de la BR, que s'aconsegueix amb 35 anys cotitzats).

I'relenpcici de la vida laboral I

S'incentiva la prolongació voluntaria de la vida laboral,

i

s'incrementa en un 2 % la pensió per cada any cotitzat després deis 65 anys. L'increment ascendeix al 3 % per als qui han cotitzat 40 anys. En el cas d'assolir la pensió máxima, es reconeixera el dret a percebre anualment una quantitat a un tant alcat, I'import de la qual es determinara en funció deis anys cotitzats.

Mort i supervivencia

Concepte Situacló en que es troben els qui depenen económicarnent

del treballador

o pensionista

mort.

Requisits (Vegeu les novetats en la pagina 360) • Del mort: En alta o situació assimilada (si no ho esta se li exigeix un període de rnancanca de 15 anys). Obviarnen no s'exigeix l'alta si es tracta d'un pensionista. Període de rnancanca (no s'exigeix si el mort era pensionista): la mort, només si ha estat conseqüéncia d'una Me.

500 dies dins els cinc anys anteriors

a

• üels beneficiaris: Vidu/vídua:

en general, té dret a la pensió de

viduttat

aixó, por

mentre no es torni a casar. No obstant

manten ir la pensió encara que es casi de nou si s'acrediten

certs requisits.

Orfes: tenen dret a la pensió per orfandat els menors de 18 anys i els majors incapacitats per una IPA una GI, i els menors de 22, o de 24 anys, si no sobreviu cap dels pares, quan tenen uns ingressos inferiors al 75 % de l'sMI en el córnput anual. Altres familiars: tenen dret a la pensió o subsidi els familiars fins al2n grau per consanguinitat la seva dependencia económica del mort.

que provi

Prestacions Auxili per defunció: 30,05 euros a un tant alcat l, si escau, pensió vitalícia de viduttat, pensió d'orfandat vitalícia o subsidi temporal a favor de familiars, indemnitzacions especials per AT/MP a un tant alear.

Base reguladora

i

pensié

(BR)

• És la mateixa per a totes les prestacions, fixa.

a excepció de l'auxili per defunció,

que es tracta d'una quantitc

Derivada de riscos comuns (Me i ANL): Bec de 24 mesos ininterromputs BR=---------------------------------------------------

(escollit pel beneficiari dins els 15 darrers anys) 28

Si el mort era pensionista,

la BR és la que va servir per a determinar

Derivada de riscos professionals

la pensió del mort.

(AT i EP): BR = salaris reals de l'any anterior /12.

Cálcul (la suma de les pensions, en general, no pot superar el 100 % de la BR, tret que la pensió de vidui sigui del 70 %; en aquest cas la suma de les pensions d'orfandat no podrá superar el 48 % de la BR) • Pensió de

vidurtat:

• Pensió d'orfandat:

52 % de la BR. El 70 % en els supósits reflectits en el document 7 de la pagina 363. 20 % de la BR per cada fill.

• Prestacions a favor de familiars: pensió per cada familiar (igual que la d'orfandat), la d'orfandat amb una durada máxima de 12 mesos més dues pagues extres).

subsidi temporal (igual que

Fixa-t'hi --"l''--._~

cupació (modalitat contributiva) Concepte Situació en la qual es troben els qui, podent i volent treballar,

perden la

feina o veuen reduida la jornada laboral en almenys 1/3 part, per expedient de regulació d'ocupació.

Requisits • Afiliat i en alta o en situació assimilada a l'alta. • No tenir l'edat de jubilació. • Estar en situació legal de desocupació (SLD): atur involuntari i atur voluntari justificat (situacions en les quals el treballador pot extingir el contracte amb dret a indemnització). • Període de rnancanca: 360 dies (12 mesos) en els darrers 6 anys. • No estar compres en alguna de les causes d'incompatibilitat.

L'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) substitueix 1'8MI amb la finaIitat de determinar la quantia de determinades prestacions o per a accedir a determinades prestacions, beneficis o serveis públics; concretament, els indicats en el RDL 3/2004, de 25 de juny, en les quantitats indicades per al 2008 en la disposició addicional 35a de la L1ei 51/2007, de 26 de desembre, que són les següents: diari, 16,98 €; mensual, 509,40 €; anual, 6112,80

€.

Prestació Per desocupació

i abonament

Base reguladora

(BR)

de cotitzacions a la Seguretat Social.

Situació legal de desocupació

BCP deIs 180 últims dies (s'exclou la retribució per hores extraordináries)

6 mesos (BR mensual) o 180 dies (BR diaria) Esta regulada en I'art. 208 del RD Legislatiu 1/1994, de Cálcul de la prestació

20 de juny.

• 70 % de la BR durant els primers 180 dies.

Durada de la prestació per desocupació

• 60% de la BR la resta de dies.

Dies cotitzats

Durada

Dies prestació

De 360 a 539

120

De 540 a 719

180

De 720 a 899

240

De 900 a 1079

300

De 1 080 a 1 259

360

De 1 260 a 1 439

420

De 1440a 1619

480

Sobllcitud

De 1 620 a 1 799

540

S'ha de sol-licitar en el termini de 15 dies des de la data de la SLD. Si se sol-licita amb posterioritat, deIs dies de prestació que li corresponguin

De 1 800 a 1 979

600

De 1 980 a 2 159

660

Des de 2160

720

La que le correspongui,

en funció deIs dies cotitzats, d'acord amb la taula

de la dreta.

Límits de la prestació • Límit mínim (quantitat

mínima que s'ha de cobrar):

107% de I'IPREM 80% de

(amb fills acarree menors de 26 anys o majors incapacitats); l'IPREM, sense fills a cárrec.

• Límit máxirn: sense fills, 175% de l'IPREM; amb un fill, 200%; amb dos fills o més, 225 %. A I'efecte de determinar els límits, a I'IPREM se li inclourá la part proporcional de dues pagues extraordinárles.

es descomptaran

els que van des de la data de la SLD fins a la de sol·licitud.

~~

I \

UT9

Subsidi per desocupació (modalitat no contributiva o assistencial) Concepte La tipologia de subsidis per desocupació és tan variada que no la podem estudiar completa aquí. Per aixó, únicament analitzarem les situacions més comunes.

Requisits • De carácter general: fer 1 mes que s'está inscrit com a demandant d'ocupació des del final de la prestació contributiva sense haver rebutjat cap oferta de feina o acció de formació, i no disposar de rendes que en el comput mensual superin el 75 % de 1'5MI (excloent-hi les pagues extraordináries). • De carácter específic (depén del ti pus de subsidi): No tenir dret a la prestació per desocupació.

L

Tenir responsabilitats familiars (tenir a cárrec el cónjuge, fills menors de 26 anys o majors incapacitats o menors acollits) si la renda per cápita (renda familiar dividida pel nre. de membres) no és superior a 1'5MI, excloent-hi les pagues extres.

Prestació , 5ubsidi per desocupació.

Cálcul del subsidi • General: el80 % de l'IPREM. • 5ubsidi especial per a treballadors majors de 45 anys que han esgotat la prestació per desocupació de 24 me50S: que tenen fins a un familiar a cárrec (80 % de l'IPREM), amb dos familiars a cárrec (107 % de l'IPREM), amb tres familiars o més a cárrec (133 % de l'IPREM).

Durada (segons el tipus de subsidi) • 5ubsidi per a treballadors que han esgotat una prestació contributiva per desocupació i tenen responsabilitats farniliars (en general 6 mesas prorrogables per altres dos períodes més de 6 mesos, fins a un máxim de 18 me50S). Particularitats: Menors de 45 anys que han esgotat una prestació contributiva d'almenys 6 mesos: una altra prorroga de 6 mesas (24 mesas en total). Majors de 45 anys que han esgotat una prestació contributiva de 6 mesas (24 mesas en total).

d'almenys

4 mesos: una altra prorroga

Majors de 45 anys que han esgotat una prestació contributiva d'almenys 6 mesos: dues prorrogues de 6 me(30 mesos en total).

50S

• 5ubsidi per a treballadors majors de 45 anys, sense responsabilitats per desocupació amb una durada mínima de 12 mesas (6 mesos).

familiars, que han esgotat una prestació

• 5ubsidi especial per a majors de 45 anys que han esgotat la prestació de 24 mesos (6 mesos). Un cop esgotat aquest subsidi, podran percebre els dos anteriors. • 5ubsidi per a treballadors que, en produir-se la 5LD, no reuneixen el període de mancanca que requereix la prestació per desocupació. 5ense responsabilitats familiars: 6 mesas de prestació si s'han cotitzat almenys 6 mesos. Amb responsabilitats familiars: a) Amb tres mesas cotitzats (3 mesas de prestació). b) Amb quatre mesas cotitzats (4 mesas de prestació).

L

e) Amb cinc mesas cotitzats (5 mesas de prestació). d) Amb sis mesas o més cotitzats (21 mesas de prestació).

Casos ráctícs resolts Obligacions amb la Seguretat Social Sandra Mas (de 37 anys), després d'es- diar Formació Professional, obre una oerruqueria on, a més de treballar-hi ella, contracta una amiga. a) Descriu els trámits que ha de dur a terme, amb relació a la Seguretat Social, tenint en compte que no ha treballat mai.

:J) Calcula la seva cotització si es protegeix per incapacitat per la base mínima.

temporal

nar d'alta en el Reqirn Especial de Treballadors Autonoms (RETA), en el Model TA. 0521/A, en el termini de 30 dies des de I'inici de I'activitat. En donar-se d'alta ha d'optar per cobrir o no la contingencia d'incapacitat temporal, així com la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social en la qual vol rebre la prestació corresponent. Igualment ha de decidir la base per la qual cotitzara.

i opta

a) Trárnlts. Com que contractara una amiga, s'ha d'inscriure com a empresa a la Seguretat Social, mitjancant el Model TA.6, abans de contractar. Abans de comencar la seva relació laboral, ha d'afiliar la seva amiga a la Seguretat Social mitjancant el Model TA.1 (si no ho estava amb anterioritat) i donar-la d'alta, amb el Model TA.2. La Sandra s'ha d'afiliar a la Seguretat Social rnitjancant el Model TA.1 perque no ha treballat mai i s'ha de do-

Tots els documents anteriors s'han de tramitar en la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social o en I'administració d'aquesta on hi hagi el dornicill de la perruqueria.

b) Cotització. Depen de la base mínima que es publica cada any en I'ordre de cotització (pots aconseguir la dada a través d'lnternet o en qualsevol Administració de la SS). Si, I'any 2008, la base mínima per a menors de 50 anys va ser de 817,20 euros: 29,80 100

817,20'

=243,53€

Pel que fa a les continqencies professionals, cal aplicar la tarifa de primes d'IT i IMS que correspongui.

Subsidi per incapacitat temporal Cristina Rovira va ser contractada, afiliada i donada d'alta com a administrativa per I'empresa "X" el5 de febrer de 2000; actualment, continua treballant a la rnateixa empresa. El dia 5 d'abril de 2008 va esdevenir baixa médica per malaltia comuna, una situació que es va prolongar fins al dia 29. La base per continqencies comunes del mes de rnarc va ser de 1045,76 euros i pertany al grup de cotització 4. -

Calcula la quantia del subsidi. Diferencia la part imputable a la Seguretat Social de la que és a carrec de I'empresari.

Quantia del subsidi: SR = SCC mes anterior / 30 (perque la retribució és mensual) 1045,76 SR = 30 = 34,86 euros/dia Del 4t al 20e dia (del 8 al 24 d'abril: 17 díes) 60 % de la SR: 34,86·60 100

= 20,92 euros; 20,92 . 17 = 355,64 euros

A partir del 21 e (del 25 al 29 d'abril: 5 dies) 75 % de la SR: 34,86· 75 100 = 26,15 euros; 26,15 . 5 = 130,75 euros

Total subsidi: 355,64

GmD Requisits: la treballadora esta afiliada i donada d'alta, i reuneix el període de mancanca (mínim de 180 dies de cotització); per tant, té dret al subsidi corresponent.

+

130,75 = 486,39 euros

A cárrec de I'empresari,

12 dies (del4t al 15e):

20,92 . 12 = 251,04 euros A carrec de la Seguretat

Social (a partir del 16e):

486,39 - 251,04 = 235,35 euros

Casos ráctícs resolts !...-..

C_a_s---,il

Accident in itinere

~~----------------------------------------

La treballadora del cas practic 2 de la pagina 205 és atropellada per una moto el dia 6/06/2008 quan anava cap a casa després de la feina. Esta de baixa fins al 20/06. La BCP de maig va ser de 1 171,97 euros (Ii van abonar 126,21 euros per hores extres). Les hores extres meritades durant els 12 mesos anteriors pugen a 751,27 euros. Calcula el subsidi.

Es tracta d'un accident in itinere; per tant, un accident laboral, quan estava en alta. (En els accidents no s'exigeix reunir un període de rnancanca.) Quantia del subsidi: BR

BCP mes anterior - HE =

BR

30 dies

=

C....;.a....;.s--'.B Prestació

HE 12 mesos anteriors

751,27

+ ----

360

360

=

36,95 euros/dia

Del 7/06 (dia següent a la baixa) al 20/06: 14 dies. 75 % de BR: 36,95' ----

=----

1171,97 - 126,21 30

+

75

100

=

27,71 euros; 27,71 . 14

=

387,94 euros

per maternitat (adopció)

Maria Martí, (treballadora del grup 3) que fa 2 anys que treballa en I'empresa, ha adoptat una nena marroquína de 2 anys, el dia 10 de maig de 2008. La sev§l base de cotització per continqencies comunes el mes d'abril va ser de 1 400,00 €. -

Indica si té dret a gaudir d'algun descans i, si escau, quin és I'import del subsidio

DmB La treballadora reuneix els requisits per gaudir del permís per maternitat (adopció), i també per cobrar ur subsidi des del dia següent a I'adopció per un import del 100 % de la BR, que correspon a la BCC del mes anterior (1 400,00 €) dividit pels dies de liquidació (30) = 46,67 €/dia.

=----__

--=c...:..;a....;.s_8Incapacitat

permanent absoluta

Llutsa Orfila, nascuda el20 d'octubre de 1962, treballa a Seder, SA des de 1'1/01/84. Es troba en situació dT derivada de malaltia comuna, i li és declarada una IP per a I'exercici de qualsevol professió el 10/03/08. Si E BR és de 1 355,04 euros, indica I'import de la pensió que li pot correspondre.

Ates que la incapacita per a qualsevol feina, és una IPA. Requisits: esta afiliada i d'alta, i és menor de 65 anys (té 45 anys i 4 mesos). Pel que fa al període de mancanoa, com que és major de 31 anys, ha de reunir una quarta part

de temps entre els 20 anys i la data de declaració d'invalldesa, Com que no es tenen en compte els períodes inferiors al semestre, és: 45 - 20 = 25 anys; 1/4 de 25 = 6 anys Com a mínim ha d'haver cotitzat 6 anys. Com que la Llú¡'sa es'2. cotitzant des de 1'1/01/84, té dret a la pensió. Import: 100 % de 1 355,04

I

1/....---: ! (as

=

1 355,04 euros/mes

·A

A:A Pensió de jubilació

David Alsina ha cotitzat en el Regim general de la SS durant els períodes següents:

De 1'1 de febrer de 1968 al 31 de gener de 1998: 10 950 dies. Del 20 de juliol de 2001 al 8 de maig de 2008: 2117 dies. -

Del 10 de juny de 1960 al 15 d'abril de 1965: 1 770 dies.

Si va néixer el 8/05/1943 i es jubila en complir I'edat reg;:mentaría i la seva BR és de 1 658,04 euros, determina la qua-tia de la pensió.

Casos ráctícs resolts =-

eballador cessa a la feina el 8/05/2008, data en que fa 65 anys. Acredita un període de rnancanca superior 5475 dies, deis quals més de 730 estan compresas dins els 15 anys anteriors a la jubilació, per la qual té dret a una pensió.

-

-- cul d'anys cotitzats a I'efecte del %: _ es efectivament cotitzats:

1 770

+ 10 950 + 2 117

=

14837 dies.

: ització presumpta: 1'1/01/67 només tenia 23 anys, per la qual cosa li correspon una cotització ::""2 anys i 21 dies (751 dies).

=

14837

+ 751

-

ltzacló total

=

tant, els anys computables són:

=

presumpta

15588dies.

15588 365

=

42,71 => 43 anys

correspon el 100 % de la BR: 1 658,04 euros/mes.

Pensió de viduitat '1

-3

treballador en actiu mor el 2008 d' ANL, i deixa vídua (de 61 anys i sense rendes) i un fill menor de 18 anys. suma de les 24 bases elegides en els últims 15 anys és de 19232,39. Calcula les diferents prestacions.

uxili per defunció: 30,05 euros per a a beneficiaria. :::Jensióde vidui"tat. Com que el trebaador estava en actiu, implica que es:ava donat d'alta. Ates que la mort ha estat per ANL, no s'exigeix període de ancanca. La quantia és: BR

= 19232,39 / 28 = 686,87 euros

Reuneix tots els requisits; per tant, li correspon el 70 % de la BR.

Pensió

70 % de 686,87

=

=

480,81 euros/mes.

Com que és inferior a la pensió mínima de viduitat de 2008 (616,66 €/mes) per a vídues amb carreques familiars, li correspon un complement per mínims de 134,85 €/mes. Pensió d'orfandat. Ates que el fill és menor de 18 anys, li corres pon una pensió del 20 % de la BR: Pensió

=

20 % . 686,87

=

137,37 euros/mes

És inferior a la mínima (170,02 €/mes); per tant, li corres pon un complement per mínims de 32,65 €/mes.

: Prestació per desocupació Un treballador decideix extingir el seu contracte perque I'empresari li deu el salari deis darrers 4 mesas. Les bases de CP deis 180 últims dies, exclos I'import de les hores extraordinaries, pugen a 7572,75 euros. No té fills a carrec. Ha cotitzat durant 11 anys.

Esta d'alta, reuneix el període de mancanca i es troba en situació legal de desocupació. Té dret a una prestació de desocupació de 720 dies (ha cotitzat més de 2160 dies). BR =

7572,75 6

= 1 262,13 euros/mes

Quantia: 70 % de la BR durant els primers 6 mesas. -

Indica la quantia i la durada de la prestació per desocupació que li correspon.

70 % de 1 262,13

=

883,49 euros/mes

Límit rnaxirn (si I'IPREM en aquell moment és 509,40 euros): 509,40·14 12

=

594,30 euros (per a incloure les pagues extres)

175 % de I'IPREM amb pagues (594,30)

=

1 040,03 euros

UT9

207

Casos ráctícs resolts (as practic de síntesi Marc Roca, de 30 anys, treballa com a tecnic en mecanitzat des de fa 7 mesos en I'empresa Motortec, SA. El dia 10 d'abril de 2007, tot treballant en el torn de control nurneric (CNC), té un accident. La seva BCP durant el mes de rnarc ha pujat a 1622,73 euros i se li abonen hores extraordinaries import de 90,15 euros.

per un

L'any abans, els 12 mesos anteriors a I'accident (incloent-hi el marc), se li abonen 480,81 euros en concepte d'hores extraordináríes. Es tracta d'un treballador de retribució mensual. a) Digues si li correspon subsidi per incapacitat temporal i en quina quantia. b) El 5 d'abril de 2008 li declaren incapacitat definitiva per exercir qualsevol feina. La seva BR puja a 1 766,98 euros. Determina la pensió que Ii pot correspondre.

~~---------------------------------------------------------------------------a) Es tracta d'un cas d'incapacitat temporal derivada d'accident de treball, ja que I'operari té I'accident com a conseqüencia de la feina que executa per compte d'altri. Requisits Alta. Com que és una IT derivada d'AT, el trebailador es troba en alta de pie dret; és a dir, encara que I'empresa no hagués complert les obligacions amb la Seguretat Social, el trebailador es consideraria en situació d'alta a I'efecte d'aconseguir les prestacions corresponents. Període de rnancanca. En les IT derivad es d'AT no s'exigeix reunir cap període de rnancanca. Base reguladora BR

BCP mes anterior - HE =

Dies liquidats

+ =

480,81 360 = 51,09

Igualment es poden sol·licitar les prorrogues previstes en I'article 131 de la LGSS (RD Leg. 1/1994, de 20 de juliol). Si s'aprecia la incapacitat permanent, no cal esgotar els terminis. L'Equip de Valoració d'lncapacitats (EVI) propasa al director provincial de l'lnstitut Naciona de la Seguretat Social (INSS) la correspone : incapacitat permanent i és aquest qui declara mitjancant resolució la IP que afecta el trebalIador. b) Com que I'incapacita definitivament per a exercir qualsevol feina, es tracta d'una incapacita: permanent absoluta (IPA) derivada d'AT.

Ates que és una incapacitat permanent absoluta per accident de treball, I'alta és de pie dret

360

30 (retribució mensual)

+

Fins a 12 mesos, prorrogables per 6 mesos més, si es considera I'alta per curació en aques període.

Requisits

HE 12 mesos anteriors

1 622,73 - 90,15 BR

+

Durada

+

+ 1,34 = 52,43 €/dia

Célcui del subsidi

Pel que fa a I'edat, en Marc és menor de ~ anys. No s'exigeix període de mancanca. Només s'exigeix quan la incapacitat permane deriva d'una malaltia comuna. Per tant, té dret a una pensió per incapacita; permanent absoluta.

1

1

I

I

Ates que es tracta d'una incapacitat temporal derivada d'un accident de treball, li correspon el 75 % de la base reguladora des del dia següent a la baixa médica. Subsidi que és a cartee de la Seguretat Social.

En principi, la pensió és de carácter vitalici, tn que un cop revisada la situació del treballad se'l trobi apte per a treballar.

El dia de la baixa cobra el salari íntegre a carrec de I'empresari.

Li correspon el 100 % de la BR.

Célcu! de la prestació

Pensió

=

100 % de 1 766,98

=

1 766,98 €

Regim general de la Seguretat Social (treballadors per compte d'altri i assimilats)

El sistema de la Seguretat Social

• Treballadors per compte propi o autónoms. • Altres: agrari, treballadors del mar, treballadors de la llar, estudiants, mineria del carbó, funcionaris civils de l'Estat, fun-

Regims Especials de la Seguretat Social

cionaris de les Forces Armades, funcionaris de l'Administració de Justícia, funcionaris de les Corts Generals.

• Inscripció de I'empresa a la SS. • Afiliació deIs treballadors.

Obligacions en el Regim general -----

• Alta deIs treballadors. • Baixa i variació de dades.

Obligacions amb la Seguretat Social

• Cotització a la SS. • Si escau, inscripció de I'empresa a la SS.

Obligacions en el RETA --

~

• Afiliació. • Alta. • Cotització.

Incapacitat temporal (lT)

Maternitat

• IP parcial (lPP). • IP total (lPT).

Incapacitat permanent (lP) -

---;

• IPT qualificada. • IP absoluta (lPA).

Acció protectora de la Seguretat Social

• Gran invalidesa (GI).

Jubilació • Auxili per defunció. • Pensió per viduttat.

Mort i supervivencia

• Pensió per orfandat. • Prestacions a favor de familiars.

• Prestació per desocupació.

Desocupació • Subsidi per desocupació.

UT9

209

QUestions 1. El sistema (le la Segyretat Social

2. Obli~cions amb la Se

1

Reflexiona i indica la importancia del sistema de la Seguretat Social per a protegir les persones davant els riscos socials.

8

2

Raona si tenen dret als beneficis de la Seguretat Social les persones següents: un estudiant i un electricista que treballa per compte propio

3. Acció protectora de la Segyretat Social

3

Explica les finalitats del sistema de la Seguretat Social, i la importancia que té el fet que existeixi.

4

Explica quin tipus de prestacions existeixen i qui en són els beneficiaris.

5

Organitzeu un debat sobre el tema següent: Qualsevol persona, encara que no treballi, ha de tenir dret a les prestacions de la Seguretat Social.

6

Esmenta els diversos graus de la incapacitat pe~manent i descriu el significat de cadascun.

10

Elabora un quadre resum amb les BR i el cátcul subsidi o pensió en la IT i la IP.

11

Analitza les diferencies que hi ha entre les prestacions contributives i les no contributives.

12

Descriu el procés per a calcular els anys cotltzas a I'efecte de jubilació.

3

Enumera els reqirns especials de la Seguretat Social que hi ha actualment.

14

Casos ráctícs

3

Josep Folguera decideix obrir un estudi totoqrafic. Indica els tramlts que ha de dur a terme en la Seguretat Social. (Ja ha treballat abans en un estudi totoqrafic.) Xucla, SA té una treballadora amb contracte indefinit ordinario A I'efecte d'AT i Mp, se li aplica la tarifa següent: IT, 0,65; IMS, 0,35, i les seves bases de cotització el mes d'octubre són: • Base de continqencies comunes: 1 063,79 euros. • Base de continqencies professionals: 1 244,10 euros.

..

,

Enumera les diferents prestacions que genera contingencia de mort i supervivencia.

• Base per HE: 180,30 euros (de torea major). -

Efectua la liquidació amb la Seguretat S

3. Acció protectora de la SegJ!retat Social Un treballador es lesiona a casa seva. A cors qüencia d'aixó esta de baixa des del 3/09 fir: 30/09. La seva BCC d'agost va ser de 1 208,03 z: ros. Calcula el subsidi.

5

.:

¿

Explica el procediment per a calcular la presta per desocupació.

er resoldre

2. Obligacions amb la Seguretat Social

2

Descriu el procediment que cal seguir per a coti zar en el RETA.

9

Analitza i valora la importancia de la solidaritat en el sistema de la Seguretat Social.

L'empresa Zetrix, SL té una treballadora amb un contracte eventual per circurnstáncíes de la producció a temps complet. A I'efecte d'AT i MP, se li aplica la tarifa següent: IT, 1,00; IMS, 0,60, i les seves bases de cotització el mes de novembre són: base de continqencies comunes, 1190 euros; base de continqencies professionals (AT i MP), 1 280,16 euros; base addicional per hores extres, 90,15 euros (de torea major). Efectua la liquidació amb la Seguretat Social.

retat Social

Una treballadora demana el 5/10 la baixa per ternitat, i el 26/10 dóna a Ilum dos bessons seva BCC de setembre va ser de 1 316,22 Si fa 11 mesos que treballa en I'empresa, ea la quantia diaria del subsidi i determina el p durant el qual se li abonara. Francesc Dalmau treballa des de 1'1/03/79. A: seqüencia d'una MC, el 5/02/08 és declara pacitat permanent per a exercir la seva orofss La seva BR és 1652,78 euros. Calcula I'im la pensió.

Casos

p-_ra_c_t_ic_s__ e_r_re_s_o_ld_r_e__ -

J. Pi, després d'un AT, és declarat incapacitat per a exercir la seva professió. La seva BR és de 1 952,93 euros. Calcula la pensió que li correspon. La Lídia ha cotitzat al RGSS durant els períodes següents: Del 5/05/60 al 4/05/61 (365 dies) i de 1'1/12/83 a 1'1/12/1998 (5476 dies). Solllcita la pensió de jubilació l' 1/12/2003, quan fa els 65 anys. La seva BR és de 1141,92 euros. Calcula I'import de la pensió.

~un ~

treballador, en la situació de trasllat del cen~re de treball que li suposaria canviar definitivament de residencia, decideix extingir el seu contracte. La BCP deis 180 últims dies, excloenthi I'import de les hores extraordinaries, puja a 5228,81 euros. a) Si té un fill menor a carrec seu i ha cotitzat durant 17 anys, determina la quantia i la durada de la seva prestació per desocupació.

Un treballador mor a causa d'un AT, i deixa vídua i un fill menor de 18 anys. Els salaris reals de I'any anterior pugen a 22537,95 euros. a) Determina les prestacions que correspondran a cada beneficiari. b) El mateix cas anterior, pero en el suposit de deixar 5 fills menors d'edat. (La pensió mínima d'orfandat aquest any és de 170,02 euros per beneficiari.)

b) Tindra dret a un subsidi per desocupació quan esgoti la prestació, si no té rendes i té 40 anys? Indica, si escau, des de quan tindria dret. 1

J. Mir ha finalitzat el seu contracte per obra. La seva BR és de 1141,92 euros i té 2 fills a carrec seu. Ha cotitzat 5 anys. Indica la quantia i la durada de la prestació que Ii correspon.

Caries Jardí, de 30 anys, ha esgotat una prestació per desocupació de 24 mesos. Esta casat i té un fill de 5 anys. La seva dona cobra 1 502,53 euros/mes. Indica si té dret a subsidi per desocupació, tenint en compte que I'SMI (sense comptar les pagues extres) per a aquest any és de 600,00 euros/mes.

Eduard Fortía treballa en I'empresa «Z» des del 1O de marc de 1995. El dia 10 de setembre de 2008 esdevé baixa médica per malaltia comuna, situació que es prolonga fins al 5 d'octubre. Calcula la quantia del subsidi que li pot corres pondre si la BCC del mes d'agost ha estat de 937,58 euros.

18

Localitza i analitza la norma que cal aplicar pel que fa al subsidi que li correspon a una treballadora que té el contracte suspes per risc durant I'embarás.

Una dona cornenca a treballar per primer cop el 21/03/2008. Al cap de tres mesos adopta un nen que té 5 mesos. Té dret al subsidi per maternitat? I si s tractés d'un home? Raona la resposta.

a

19

Localitza la normativa que regula la pensió d'invalidesa en la modalitat no contributiva i descriu-Ia de forma esquemática.

20

Un treballador ha tingut un accident mentre jugava a futbol. A conseqüencia d'aixó se li ha declarat una disminució del 40 % del rendiment normal per a exercir la seva professió, si bé pot desenvolupar les tasques fonamentals.

I'l

En la IT per malaltia comuna, el subsidi es genera a partir del 4t dia de la baixa, i el treballador no cobra res els primers 3 dies. Tanmateix, en molts convenis es preveu que durant aquests dies I'empresari abonara determinades quantitats. Analitza el conveni aplicable en el sector d'activitat corresponent al teu Cicle Formatiu i localitza el que regula sobre aquesta situació.

Té cotitzats 2 000 dies els últims 10 anys. La BR de la IT pujava a 1 658,79 euros. Argumenta si li correspon alguna prestació per incapacitat permanent i, si escau, quina quantia. Merce Gutiérrez ha cotitzat en el RGSS 300 dies abans de 1'1/01/67 i des del1 0/10/79 fins al 9/02/08, data en que es jubila perque fa 65 anys. Determina, si escau, la quantia de la pensió que li correspon si la seva BR és de 1 983,34 euros. 5

Calcula les diferents prestacions que genera la seva mort.

Un jubilat, pensionista, mor a conseqüencía d'una pneumónia. Deixa vídua (de 61 anys i sense rendes) i 2 fills estudiants, les edats deis quals són 15 i 17 anys. La BR de la pensió de jubilació era de 1 081,82 euros.

(as ~ractic(le síntesi

4J

~

Montse Canyelles, de 35 anys, treballa com a auxiliar administrativa des de fa 10 mesos en I'empresa Sicat, SA. El dia 2 de rnarc de 2008, va tenir un accident de transit mentre anava al cinema. La . seva BCC el mes de febrer va pujar a 751,27 euros. a) Digues si li correspon subsidi per incapacitat temporal i en quina quantia. b) El 20 de juny de 2008 la van declarar incapacitada de manera definitiva amb una disminució del 35 % del rendiment normal per a exercir la seva professió. Determina la pensió o indemnització que li pot correspondre.

7( D6l~

'),~bv-át yQL

A' ~ ({;f

(11)

fJ'-" M.G

t>cZ

Ftn~l .

I &¡ Uo

16)

j"J¿ lO/

0)/ H15

/

i~.f) I'e¡

J

101"1 /

-

?~1 {~

"J.."

b,(~....,,),,~ 1"'"

iJ~> J 3/10

1rr

13t(~9

'lee

1>R;:

4, J

3-6./

-)

i5 {(Jif-

}¡()

--

<:

(j

b (' JY;,J ~ ;YF /

,,,uJ

4 Jf. k. /7

Itf52¡

200a 1-1

d1e5 ~

J5

vlhtmJ 1I~.t

~¿tto f{,íS, 'l.1E M

190 a

f{),:p,3.

6{1)I

/} 2

;;~rJ e: 601. =) Cf.1!11,g&

.

~

83"

rX.J.2¡CJ3 6; <

·!II

'f€c ¡ Ifrpf

1

1120:3/1()~6

¡()~ ~

-t

1?-J/~

bOY. X

75~

1<

t

1

I

L

I (j)

J--?

r

+

- ..

1fT 0

,

t

¡

If~

l

I

1: P

-e:MJ¡eJ

r:

/ tiJ):

, 77/.

1

t

0

"%; 17-& I i: +

J!. -f

ck

t

r

+

T

r

t

T

1

~~LitCt

~

DI¿ /)7(

~t.r~$;/

.itf5Z; 7fI é ~J

9r1 ~

f}1{

JtR :;;.165217-8e

():? tfj¡}t,.u I

.

¡r

Io/"f.f/

I

()f\ t1i

r

1

1

~

1.. >~~

¡

6

Ir.

JP";

.srr

1

. [j4)/71:4

~

+

.!t?O ~ Q5

21f I 2 2 6 I 1 ¡

1

f ~

.

1

T

o JP17

..

.

317; t;ff'

í~Ltl3f ?/oz/ J~

1/8;)71

T

b

&JI~ -t»; p)

f

@

r111(

,

/1$7;13 ~

I

1Pll ¿ VtP~.Y.¡ +

+

fr>?,;f-féf

$V:

/Alu/

I

• ;,

.•. .•.

-f

t

I/7Tf',.¡j.;.

I~)

75 Y. Ik. 9~

1 &.:¡lfJ.f(

~ (""'-R5

~ 195t¡;h 6/_J t

+

I

t

~TP'1 7?/., 'k~

r

+

T

,

+

T

•

+

r r

t

T

t

.•.

•.

+

1 .

t

t

'

+

..-

t

+

+-

.•.

1

r

t

r

1

t

•

. +

t

•

1

t

• +

+

~

t

,

.

•

t

.

.

,

-r t

r-

t

r

-.,...

+

+

•

,

•.

+-

-,---L

1

t