"retrats" Un Documental De Pau Itarte I Quim Fuster

"Pintar és deixar-se endur per la màgia"

Lluís Gràcia

(Professor del taller de pintura. Malalt d'esquizofrènia)

Dades Generals

Títol: RETRATS

Gènere: Documental

Direcció: Pau Itarte i Quim Fuster Format: Alta definició. Color. 52 minuts. Localitzacions: Barcelona

Producció: Abril - Setembre 2009

una producció de

Amb la participació de

Amb la col·laboració de

La idea Quan estàvem preparant el nostre tercer documental, “Els últims vençuts, una història de maquis”, vam tenir la sort de contactar amb Llibertat Canela, una lluitadora antifranquista que era una de les nostres protagonistes en el projecte. En una de les reunions a casa seva vam conèixer el seu fill Lluís Gràcia, esquizofrènic, que ens va explicar les seves activitats com artista, i ens va regalar un dels seus llibres. Al principi no li vam donar massa importància, però quan vam llegir el seu treball ens vam adonar que teníem una bona història entre mans. Lluís estava impartint un taller de pintura al costat d'altres malalts mentals en un atrotinat local del barri de Sants a Barcelona i ens va convidar a assistir a les seves classes. La veritat és que vam quedar sorpresos per l'experiència i amb ganes d'aprofundir en el tema.

Així és com ens vam posar en contacte amb diferents associacions i fundacions que recolzen a les persones amb malalties mentals, com la Fundació Joia, ADEMM (Associació d'Usuaris de la Salut Mental), AREP (Associació per la Rehabilitació del Malalt Mental) i FECEFAMM (Federació Catalana de Familiars de Malalts Mentals). Totes elles ens van ajudar a encarar millor el treball i, sobretot, ens van explicar que la millor manera per aconseguir la recuperació d'aquestes persones era desenvolupar activitats en les quals ells siguin protagonistes, aconseguint un major grau d'autonomia i independència. Ens van posar com a exemple el treball que realitza Ràdio Nikosia, una emissora de ràdio creada i conduïda per malalts mentals, que després d'uns anys de treball ha aconseguit un espai setmanal en el programa de la cadena Ser “La Ventana”. En veure com una experiència portada a terme pels propis malalts donava resultat, ens vam posar a treballar amb l'associació AREP per aconseguir un grup de persones que tinguessin ganes de desenvolupar un projecte d'aquesta naturalesa, organitzar un taller de pintura i a partir del taller crear un documental que reflectís aquesta experiència. Tots ells són gent que vol formar part d'un viatge amb el qual volem crear un espai que serveixi de pont per apropar-nos a la malaltia, dibuixar una finestra on tots puguem veure que hi ha més enllà: uns per no sentir-se tan aïllats i poder expressar-se d'una manera pròpia, i nosaltres per deixar de banda prejudicis i idees preconcebudes sobre una malaltia que tan sovint ens impedeix veure a les persones que hi ha al darrere.

Tractament narratiu Retrats no busca una aproximació científica a l’esquizofrènia. Dóna protagonisme als malalts i no a la malaltia. És una mirada positiva, una mirada que mostra la il·lusió d’unes persones que s’esforcen per buscar una sortida i superar la malaltia. El documental segueix la història de set persones (Lluís, Isabel, Pilar, Jordi, Carles, Antonia i Jaime) que busquen recuperar la normalitat després de molts anys convivint amb la enfermetat. Retrats s’allunya de la visió estigmatitzada sobre la malaltia, evitant l’obscuritat amb la que sempre es presenta l’esquizofrènia i a les persones que la pateixen. Es centra en la recuperació i en el difícil procés de reconstrucció, i no en la caiguda.

El taller de pintura és l’eix central per tal d’aconseguir aquesta recuperació. La pintura com a mitjà d’expressió i llibertat, com a metàfora de la reconstrucció. Volem mostrar com aquesta experiència del taller va canviant els protagonistes, centrar-nos en la seva evolució, ja sigui positiva o negativa.

Lluís Gràcia, el nostre protagonista principal i conductor del taller, malalt també d’esquizofrènia, porta anys realitzant experiències similars. La pintura li va aportar una gran millora en la seva lluita contra la malaltia i realitza aquests tallers per tal d’ajudar a persones com ell que estan en un procés de recuperació. Paral·lelament, buscarem diferents activitats del dia a dia dels personatges. Tots els protagonistes de Retrats són usuaris d’AREP (Associació per la rehabilitació del malalt mental). Una associació dirigida pel psicòleg Joan Salló, que és també un dels protagonistes del documental.

A l’associació realitzen tot tipus d’activitats per tal de reforçar la reconstrucció: debats d’actualitat, classes de jardineria, d’intel·ligència emocional, d’informàtica o un taller ocupacional. La Pilar i la Isabel viuen a la residència de l’Associació. La resta dels nostres protagonistes viuen amb les seves famílies. La evolució en el seu dia a dia quedarà també reflexada amb els tallers de pintura. Volem donar un valor artístic a la seva feina per tal que ens ajudi a entendre les motivacions i il·lusions dels protagonistes davant la vida. I és per això que el documental acabarà amb una exposició de la seva obra, amb la que els familiars i públic en general puguin ser partícips d’aquesta visió.

Les classes Total: 10 classes. Temps: 2 mesos.

Duració: Una classe a la setmana de 3 hores.

Vincent van Gogh.

Asger Jorn.

Programa de les classes 1a classe.

Referent: Henri Michaux. Alfabet i escritura automàtica. Tècnica: Tinta xinesa. 2a classe.

Referent: Antonio Saura. Blanc i negre. Tècnica: Tinta xinesa. 3a classe.

Referent: Joan Ponç. Disseny de personatges. Tècnica: Tinta xinesa. 4a classe.

Referent: Vasíli Kandinsky. Tècnica: Acríl·lics. Color.

5a classe.

Referents: Asger Jorn i Willem de Kooning. Quadre col·lectiu. Tècnica: Acríl·lics. Color. 6a classe. Collage.

7a classe.

Referent: Vincent van Gogh. El paissatge i el bodegó. Tècnica: Cera. 8a classe.

Classe a l'exterior. Paissatge natural amb ceres. 9a i 10a classes.

Tècnica: Pintura a l'oli.

Els directors

Pau Itarte

Nascut a Ulldecona (Tarragona) el 1978. Estudia Comunicació Audiovisual per la Facultat de Ciències de la Informació del Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. És Tècnic Especialista en Imatge Fílmica per l’Institut de Formació Professional “Juan Comenius” de València.

Joaquim Fuster

Nascut a Barcelona el 1977. Estudia Comunicació Audiovisual per la Facultat de Ciències de la Informació del Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. És Tècnic Superior en Producció Audiovisual per el I.E.S. Sant Ignasi de Barcelona.

Filmografia

2005 – Sin Piedras (documental, 52’)

Productora: Lost – Artist. Estrenat a TV3 i Documania (Canal +) el 2006. Durant el 2008 ha estat adquirit per Al Jazeera. Més informació: http://www.lost-artist.com/sin-piedras/index.html

Seleccionat als festivals següents: • Rec Festival (Tarragona, 2005) • Festival Du Film Romand, Genève (Suissa, 2005) • Festival de Cine de Monterrey (Mèxic, 2005) • Festival Internacional de Medi Ambient de Catalunya (2005). o Premi Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. • Festival Internacional de Cinema de Sitges (2005) o Premi Millor Guió nova Autoria. • Milano Film Festival (Itàlia, 2005) • Festival de Cine Nueva Mirada de Buenos Aires (Argentina, 2005) • Festival Internacional de Cine de Bogotá (Colòmbia, 2005) • Festival de Drets Humans de Barcelona (2005) • Festival Cinekid -Amnesty International Festival- (Holanda, 2005) • IV Encuentro Hispanoamericano “Contra el silencio todas las voces” (Mèxic, 2006) • 7o Memorial “Santiago Álvarez” de Cine Documental (Cuba, 2006) • Documenta Madrid (2006)

2006 – Somos Viento (documental, 52’)

Productora: Mortimer Produccions, Leyenda Films i TV3. Estrenat a TV3 i a Documania (Canal +) el 2007. Més informació: http://www.leyendafilms.com/LF_film_viento.asp Seleccionat al Festival de Cinema de Girona (2006)

L'associació AREP_www.arep.cat La història de l’Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental (AREP) comença al 1979 amb la creació d’un recurs de Centre de Dia per a persones afectades d’un trastorn mental sever, especialment per una esquizofrènia. Al 1992, el servei entra a la Xarxa de Salut Mental i queda sectoritzat a Sant Andreu. Actualment, el servei també cobreix els sectors de Sant Marti i Maragall.Al 1982 es forma l’esplai AREP, actualment Club Social, amb la finalitat d’abordar un dels aspectes més dificultosos del procés rehabilitador: l’espai de lleure.

Al 1984 s’incorpora el programa de pisos de suport i al 2000 i 2003 respectivament la Llar-Residencia Francesc Tàrrega i Lleó XIII. Al 1999 amb la finalitat de cobrir un dels aspectes més dificultosos de la persona afectada per un TMS, el mon laboral, s’inicia el recurs de Centre Especial de Treball. Des del gener del 2003, va iniciar-se a l’entitat el servei prelaboral amb l’objectiu d’iniciar un itinerari laboral per a les persones amb una malaltia mental.

A part dels serveis abans esmentats, l’AREP, mitjançant el SAF, Servei d’Atenció a les Famílies, fa una atenció i si s’escau intervenció, de les diferents demandes que arriben sobre diferents necessitats de les persones i familiars envoltats per una problemàtica de malaltia mental. Seguint aquesta linea d’actuació el Departament d’Orientació Psicològic de l’Associació imparteix diferents programes formatius per a familiars i organitza un programa anual de conferencies sobre temes relacionats als trastorns mentals severs. El model de l’entitat pretén en tot moment la transversalitat i l’integració dels diferents referents que la conformen: els familiars, els usuaris, els tècnics, els treballadors i l’entorn extern. Per aquest motiu, estem relacionats amb escoles, associacions de veïns, de festes.... del barri on estem establerts. Creiem que aquesta és la veritable manera de trencar l’estigma social existent vers les persones amb malaltia mental.

Creiem fermament en la rehabilitació basada en les capacitats de les persones amb malaltia mental i les seves famílies. Per aquest motiu, considerem el documental com un mitjà molt interessant per poder transmetre aquestes capacitats. El poder combinar la transmissió d’emocions i sentiments mitjançant l’art, amb les vivències del dia a dia dels protagonistes, estem segurs que ajudarà a donar una imatge desconeguda dels veritables “actors” del documental.

Me gusta mucho pintar.

Siento que soy libre y puedo expresar todo lo que yo quiera. Cuando dibujo algún trazo puede ser como yo lo desee. Nadie me dice como tiene que ser. Nadie. Pilar Pazos

(Alumne del taller de pintura. Pateix esquizofrènia des de fa 30 anys)

retrats Barcelona. 2009.