Ramon Llul David I Carlos

David Kaufmann

30/09/09

1. RAMON LLULL a) Quina importància té Ramon Llull en la història de la literatura catalana? És considerat un dels creadors del català literari i un dels primers a fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, científics i tècnics, a més de textos novel·lístics b) En quines llengües escriu? Per què? Va escriure en llatí, àrab, occità i català. c) Quins són els tres grans objectius de la seva vida? Les seves tres missions més importants eren: escriure el millor llibre del món, crear escoles de missioners, i el que ell considerava el més important convertir al cristianisme els infidels. d) Explica els episodis més rellevants de la seva existència, situa'l cronològicament. Tasca missionera i altres El 1274 l’Infant Jaume, antic alumne de Llull, el va cridar al seu castell de Montpeller, on gràcies al mecenatge del príncep va poder escriure la seva Ars demostrativa, obra que li va valer ser recompensat amb uns diners que Llull va invertir immediatament en la construcció del monestir de Miramar a la seva illa natal. L'objectiu d'aquest monestir era formar missioners per cristianitzar els àrabs ensenyant-los l'àrab, les tècniques missioneres, mètodes per desautoritzar la filosofia islàmica, etcètera. La combinació d'estudis lingüístics i teològics perquè els missioners poguessin evangelitzar fidels d'altres religions i idiomes va agradar molt al papa Joan XXI, que va felicitar Llull públicament el 1276. L'any 1286 Ramon Llull va rebre el títol de professor universitari (magister) de la Universitat de París. Un any després va anar a Roma per sotmetre al pontífex i els dignataris de l'Església els seus projectes de reforma de l'Església, però, una vegada més, ningú no el va escoltar, perquè va demanar finançament per a la croada que volia fer per convertir tots els infidels de Terra Santa. Veient que els seus precs no obtenien la resposta que esperava, el 1295 va ingressar a l'orde franciscà, potser pensant que un monjo podria convèncer millor els prelats que un simple laic. El 1299, el seu antic deixeble i ara rei de Mallorca Jaume II l'autoritza a predicar a les mesquites i sinagogues del seu regne. El 1305 proposà la seva segona versió sobre com recuperar Terra Santa: el projecte "Rex Bellator", d'unificació dels ordes militars sota el poder d'un príncep cristià, solter o vidu. El 1307, Ramon Llull va anar al nord d'Àfrica per continuar predicant, però, enfrontat a un grup de musulmans, va estar a punt d'acabar lapidat. Entre l'octubre del 1311 i el maig del 1312, Llull va participar en les tres sessions solemnes del concili de Viena, celebrat a instàncies de Felip IV de França, dit el Bell. Tots dos llibres, les seves últimes obres, estan datats el desembre del 1315. Llull va morir el 1315 o el 1316, quan tornava de Tunísia cap a Mallorca. Alguns cronistes diuen que va ser linxat per una turba de musulmans. Està enterrat a l'església del convent de Sant Francesc, a Palma.

David Kaufmann

30/09/09

e) Cita'n les obres més destacades Obres principals •

• • • • • • •

Llibre d'Amic e Amat (part del Blaquerna). Text al·legòric i místic que desenvolupa la relació entre l'Amic, l'home que contempla, i l'Amat, la part espiritual i transcendent. Tots dos s'uneixen mitjançant l'amor. El text està format per un seguit d'aforismes, un per a cada dia de l'any, tot i que no en conté exactament 365. Arbre de filosofia d'amor Llibre de les bèsties (part del Fèlix), que critica els costums humans a través d'una faula. Llibre dels mil proverbis Fèlix, o Llibre de les meravelles. Fèlix, que representa l'ésser humà, viatja per tot el món per admirar la creació divina. Blaquerna Ars magna 'Gran art', que ensenya un llenguatge formal basat en la combinatòria per poder parlar de tot allò rellevant en filosofia tot superant la barrera de les llengües. Ars brevis 'Art breu', una versió abreujada de l'Ars magna.

2. AUSIÀS MARCH a) Diferències i semblances entre Ausiàs March i els trobadors. Se sap que la poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" pel que fa al contingut, i per una retòrica brillant però molt falsa, buida i distant pel que fa a la forma: el fet d'escriure en provençal n'és un indici i el de signar les poesies amb pseudònim, un altre. S'arriba doncs a Ausiàs March (qui signa els seus poemes "Jo sóc aquell que em dic Ausiàs March"), escriptor ja en català, per trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic. Aquests problemes són reals i personals, igual que les dones que hi apareixen (ja no "midons") les quals ja no són Beatrius ni Laures, distants i platonitzades - pures idees amb nom propi- sinó dones reals que estimen o no i que són estimades o odiades per unes raons concretes i no per afany d'idealització. Tractament de la dona, diferent a la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En Ausiàs March la dona és un ser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa. b) Causes d’aquestes diferències. La poesia trobadoresca expressava uns sentiments cenyits per les normes de "l'amor cortès" mentres que Ausias March va trencar els motlles de la poesia trobadoresca i parlar sobre allò que obsessiona, l’amor i les relacions amb Déu, la mort i el problema ètic i el fet d'escriure en català n'és un indici de les seves diferencies. Ja no escriu en occità perquè els vincles amb Occitània s'han anat trencant des de la Batalla de Muret (1213) i perquè li interessa expressar els seus sentiments i preocupacions; no vol cantar a una dama com a símbol social. Continua però amb la versificació heretada dels trobadors i amb l'ús del senhal per referir-se a la dama, encara que va canviant segons el tomb que dóna a la seva poesia (així es parla de diferents cicles).

David Kaufmann

30/09/09

c) Quins són els temes de la poesia de March i el seu estil? El seu estil La poesia ausiasmarquiana es mostra d'una banda culta: • •

Perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" de l'amor: "senhal". Per l'estil ric, elegant i exacte, lliure de tota servitud lingüística provençal.

I d'altra banda desimbolta sobretot per la utilització del lèxic i la sintaxi populars. Els elements que contribueixen a donar esta sensació són: •

Presència constant d'objectes de la quotidianitat (pa, portes, forn...): «Plena de seny, donau-me una crosta del vostre pa.»

•

Paisatges on se situa l'acció són del món medieval/feudal (castells, hostals, ciutats en festes, mar amb vent...): «Llir entre cards, passions d'Amor fan Tembre i Fiar estar dins un hostal.»

• • •

Personatges que hi apareixen (també del món feudal: soldats, vilets, pobres, lladres, camperols, malalts...). Sovint el poema és el desenvolupament d'una comparació inicial entre el poeta d'una banda i algun terme militar, marítim, mèdic, etc. d'altra. Sol utilitzar increpacions i interrogacions per aconseguir l'aproximació entre l'autor i el lector: «Hajau dolor de la dolor de mi!»

ELS TEMES Els cants d'amor En la seua producció l'amor és un tema tan important que arriba a generar-ne d'altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte del primer. En l'obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un "senhal" per amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l'autor. Plena de Seny Aquest primer cicle està compost per dènou poemes. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud agressiva, però segueix lluitant i com escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle.

David Kaufmann

30/09/09

Llir entre Cards Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona "dona Teresa". Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle. Amor, amor Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat. Mon darrer bé Comprén només dues poesies adreçades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats... Oh, foll amor Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ací el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu. Els cants de mort El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d'una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l'ànima, el dolor per l'absència, el record del temps passat. El poeta fins i tot, se sent culpable de la mort de la seua dona. La gran dolor que llengua no pot dir del qui.s veu mort e no sap on irà (no sab sson Déu si per a si el volrà o si.n infern lo volrà sebollir) [...] O cruel mal qui tols la joventut e fas podrir les carns dins en lo vas! l'esperit, ple de paor, volant va a l'incert loch, tement l'eternal dan; El cant espiritual Aquest cant, dirigit a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrits en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en català. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por d'ésser condemnat per haver caigut en el

David Kaufmann

30/09/09

"foll amor" de la qual cosa es penedeix, fins i tot li demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats. Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura. Si com los rius que a la mar tots acoren, Així les fins totes en tu se n'entren. Puix te conec, esforça'm que jo t'ame: Vença l'amor a la por que jo et porte. d) Amb quins senyals es refereix a la dama, per què? •

Plena de Seny , Llir entre Cards; Amor, amor;Oh, foll amor; Mon darrer bé. S'hi refereix segons la qualitat de la dama que vol destacar; cada senyal correspon a un cicle de la poesia amorosa.

Comprén només dues poesies adreçades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats... • e) Explica els detalls més rellevants de la seva vida, situa'l cronològicament i geogràficament. Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs Marc entre València, Gandia o Beniarjó. Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre de 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona [1](morta el 1472) que era sorda-muda; a més, d'un matrimoni anterior Pere March tenia altres tres fills i néts. Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir, instituí a Ausiàs com a hereu universal dels seus béns quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família. [1] Ausiàs seguí la tradició familiar, rebent educació per a formar-lo com a cavaller, unida a una sòlida formació cultural. En aquesta última la intervenció de son pare fou cabdal, aquest era vassall distingit del duc de Gandia, Alfons d'Aragó, i al seu fill com a aspirant a cavaller tenia un lloc reservat entre patges i escuders de la cort ducal. Per una altra banda Pere March era un poeta destacat i tenia una bona biblioteca, també influirien en el jove Ausiàs els centres culturals de Sant Jeroni de Cotalba i la cort ducal de Gandia. Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. Exemple d'això és la carta de la Cancelleria on el rei el convocava com a membre de

David Kaufmann

30/09/09

la noblesa a les corts que es celebrarien el 1415 a la Seu de València. En aquestes corts es jurà com a successor l'infant Alfons, al, servei del qual estarà Ausiàs.