Quadern De Viatge

Marta Muñoz Rius Grau Ed.Infantil Grup 1-K 10/11/09

-Introducció a l’educació visual i plàstica -Part pràctica, teòrica i referents artístics. Primera sessió. Pla al volum Segona sessió. Equilibri i ombres Tercera sessió. Percepció Quarta sessió. Experimentació amb el fang Quinta sessió. Textures i estats del fang

-Opinió personal i més informació sobre la documentació de treballs d’infants, report -Valoració global del que he après. -Bibliografia.

Introducció

L’educació visual i plàstica ajuda per una banda, la part manual, es a dir, motriument, i per una altre costat, la part creativa i imaginativa, ja que si creem podem comunicar-nos i auto conèixer. Serveix per conèixer l’entorn. Pots treballar l’observació a través de l’art. Desenvolupa l’esperit crític. Ajuda a crear un criteri, per tant, ajuda a crear una ment oberta i ha estructurar els pensaments. Una persona creativa és imaginativa, que amb pocs recursos pot arribar a fer moltes coses. Persona que arrisca, ja que lluita per aconseguir el que es proposa. Es saben adaptar a les noves situació. És bàsic tindre recursos, per tant, s’ha d’educar als nens des de

Perquè hem treballat amb el paper?

uè és un material que el tenim a l’abast.

Qué he fet amb el paper? Arrugar, estripar, doblegar, foradar…

Quina és la nostra primera eina?

Les mans

COSES QUE HE APRÈS: Incorporació d’un altre llenguatge

Passar del pla al volum, el paper té dues dimensions i quan el pleguem té tres.

 Els diferents punts de vista

 Rellevar alguna característica teva i mostrar-ho al paper

La lletra: El nostre llenguatge

Perquè utilitzar les lletres com a llenguatge? Per la distribució del llenguatge en el paper. Composició=organització

Una mirada val més que mil paraules

Part Teòrica -Paper, eina essencial -Passar del pla al volum (treballar les dimensions) El volum a educació infantil sempre anirà acompanyat de l’espai, de la forma, de textures i de la matèria. Per al nen allò imprescindible és la matèria, ja que durant el primer contacte que tenen fan allò per instint, es a dir, descobreixen jugant amb les seves possibilitats i limitacions. El volum és l’espai tridimensional que ocupa tot el cos i la llum és un dels elements expressius que més influeixen a la percepció i representació. Hem utilitzat diferents tècniques i suports plans per a la

Utilitzar elements senzills i propers, per així, establir una relació lògica entre el camp de l’expressió (significant) i el contingut (significat). L’objectiu és saber si l’alumne es capaç de seleccionar i aplicar adequadament els procediments, instruments i materials, sabent les seves possibilitats expressives. -Els diferents punts de vista per conèixer totes les formes i posicions del nostre autoretrat.

Què hem treballat?

La percepció = la base de tot L’equilibri, ja que es capaç d’aguantar-se amb plecs. Material: paper i mans Sensació Ombres

....Noi demanant auxili....

….Ningú el fa cas…

...Arribant a la desesperació…

...Passen hores i hores...tot continua igual

Que farà? Abandonarà i deixarà de lluitar o continuarà insistint?

Part teòrica -Equilibri. Experimentar amb un paper per obtenir equilibri mitjançant plecs i forats. -Sensació. Ombres. Amb una llanterna, vam crear aquesta sensació. una llum que podia representar milers d’històries. -Baix relleu. Aquesta pràctica l’hem enganxada en pla i a partir d’aquí es fa el volum. -Construccions. Podíem utilitzar les cartolines de diferent manera. -Jugar amb els colors. -Personatges per afegir a la història. - la percepció és la base de tot. -Material: paper i mans

-Referents artístics Cristina Iglesias treballa amb la part de sensacions i amb materials industrials com per exemple el vidre, el ferro, el formigó, combinats amb motius vegetals com el bambú. És la primera creadora basca i a totes les seves obres et fa participar, es a dir, crea implicació corporalment. Tracta a la llum com un material. Bob Verschueren treballa amb la natura. Juga amb la organització de l’espai, fa muntatges i instal·lacions, crea sensació de poder o no entrar.

atmosfera, incertesa i la

Eva Lootz Genera una sensació d'incògnita i és un joc amb la natura. Aquesta es caracteritza per l’estreta relació amb la naturalesa i la utilització simbòlica dels materials (sorra, mercuri, carbó...)

Joan Muñoz Va començar a produir obres de caràcter narratiu trencant els límits de l’escultura tradicional. Són figures amb una grandària inferior al natural. Les seves obres generen sensació de respecte, solitud, desconfiança, angoixa... Per les seves escultures utilitza principalment resina, bronçe, entre d’altres.

Penone Aquest s’introdueix dintre de les seves obres. Vol descobrir, experimentar sensacions. Té una relació amb la natura i l’entorn molt forta.

Silvia de Dios Arantxa Hernández Marta Muñoz Silvia Torres

Preparació de l’objecte

Aspectes apresos que tornen a aparèixer en l’elaboració del nostre objecte: Diferents punts de vista Equilibri Tractament del color Tractament de l’espai Volum

DIFERENTS PUNTS DE VISTA

EQUILIBRI

TRACTAMENT DEL COLOR

TRACTAMENT DE L’ESPAI

VOLUM

Característiques del nostre objecte Brillant Mitjà Dur Fred Modelable Colorit Punxegut

Anàlisi del material Per tal de plasmar una característica concreta hem tingut que escollir entre els diferents objectes de la classe.

Característiques dels materials utilitzats • Plastilina  modelable, i gràcies a això hem creat punxes. També hi trobem colorit. • Tamboret  duresa i objecte mitjà. • Pota del tamboret i/o paper de plata fred. • Paper cel·lofana  colorit i el brillant.

BRILLANT

MITJÀ

DUR

FRED

MOLDEJABLE I COLORIT

PUNXEGUT

Les fotografies que tenien que formar part de l’objecte van ser penjades en tires amb forma de trena.

Conclusions • Importància de conèixer els objectes que ens envolten. • Col·laboració i la negociació entre els diferents companys. • Molt genèric. • A nivell personal i de grup, ha estat un aprenentatge divertit, original, diferent, satisfactori i imprevisible.

EXPERIMENTAR AMB EL FANG

1 PAS: Fang amb pols i aigua

2 PAS: Barrejar el fang de pols amb l’aigua

3 PAS: Montar figures, jugar amb el fang i experimentar.

Part teòrica El que ens ha aportat el fang: Tranquil·litat Tacte (calent/fred) Relació amb l’altre persona a través del tacte Records Misteri per anar descobrint les diferents textures (suau, rígid, líquid...) Fang com element lúdic Il·lusió per compartir Jocs Sensacions a l’hora de posar la mà al paper Espontaneïtat Introducció d’altres materials (tubs, paper...) Colors i volum Manipulació

El fang és el material per excel·lència. A partir de l’experimentació es poden crear moltes sensacions. Es pot modelar amb tactes totalment diferents com per exemple plastilina, pasta de sal... Des de ben petits tenim que conèixer el fang com a matèria i els seus estats. Tenen que treballar el fang en espais petits i grans,ja que és molt important treballa-ho en diferents llocs. Experimentació: diferents estat del fang Fang – sec pols de fang líquid pastós llimós dur El fang i altres materials

Característiques del fang El fang està compost d’una sèrie de silicats que quan s’humitegen adquireix plasticitat i, aplicant-hi calor augmenta la seva duresa. El fang més comú és el fang vermell. Aquest conté òxid de ferro i s’utilitza generalment per a la ceràmica utilitària.

-Referents artístics Charles Simonds L'obra de Charles Simonds comença a prendre cos al final de la dècada dels seixanta. Ell parlava d'una marxa sobtada, d'una presència interrompuda per raons de força major que condemnava els seus petits habitacles a una inevitable degradació. Es tractava d'una reflexió sobre el pas del temps, una metàfora sobre la vida i la mort, sobre el creixement i la degradació, una reflexió que s'ha anat reiterant en la seva obra. Amb els anys, la seva obra ha guanyat amb intimisme. De la reflexió sobre les estructures del pensament humà, Simonds ha passat a interrogar-se també sobre la relació entre l'obra i l'artista i ha introduït de forma gradual la figura humana en les seves creacions, tot i que ha mantingut en tot moment el fil conductor que ja manifestava al començament: l'argila com a element material primordial en les seves construccions i l'exploració de les relacions entre l'home i la terra.

CREACIÓ D’UN GELAT AMB Crear en funció de la idea que tenim FANG

TEXTURES DIFERENTS

INVESTIGAR I CREAR

ESTATS DIFERENTS

DIFERENTS COLORS

JUGAR AMB EL DINS I EL FORA

TREBALLAR AMB LES MANS, ELS ESTRIS I JUGAR AMB LES MIDES

EL COLOR QUAN S’ASECA CANVIA

ASSOCIACIÓ D’UNA SÈRIE D’ELEMENTS: RECORDS, GANA, OLOR…

DECORACIÓ

DIFERENTS PUNTS DE VISTA

EL CERCLE QUE VAM POSAR RESALTAVA EL GELAT

EL FET D’EXPOSAR ELS TREBALLS ÉS INTERESSANT PERQUÈ EL DIGNIFIQUEM, ES A DIR, EL DONEM UN VALOR

Part teòrica Com a persones aquesta pràctica ens ha fet estar: concentrades en moviment incertesa emoció influències la recollida (diferents ritmes) Quan es treballa el fang s'ha de mantenir humit (que no vol dir molt), no s'ha d'assecar però tampoc cal que tinguem la seva superfície sempre pastosa. Cal enganxar correctament les diferents parts d'una peça o els afegits que fem, sinó quan s'assequi s'esquerdarà. Podem utilitzar diferents eines per manipular-lo: mans, palets, espàtules, ganivets, rasquetes, corró, buidador, torn, o d'altres utensilis per fer-hi marques. També són útils les esponges i el fil de cuca per tallar-lo. Tradicionalment es treballa amb: -Paquet o bloc: -Amb planxes: -Amb xurro: -Amb el torn: com tradicionalment es fa en ceràmica -Amb motlle

PASO DOBLE (Miquel Barceló i Josef Nadj) Interpreten el procés creatiu i juguen a ser artistes. Els dos, en les seves actuacions porten una camisa blanca i pantalons negres. Fan diferents formes jugant amb l’espai i el moviment corporal. Simplement amb la utilització d’eines i amb les mans aconseguim textures completament diferents. Modelen el terra, tallen el mur, dibuixen amb patades, cops de puny... Es com si tornéssim allò més primari que hi ha en el ésser humà. Personalment, és una manera de fer art completament diferent a l’habitual. Per aquest motiu, crec que s’ha de valorar positivament. És un art senzill, tens, violent, expressiu…

MOMENTOS: CANTOS ENTRE BALBUCEOS Presències: juguen amb la llum imprevisible, la pintura. El nen gaudeix amb el joc de les ombres. La infància demana viure el seu temps, sense presses. Búsqueda: el temps aturat en la memòria. Comprensió amb la boca. Les mans busquen sentir i comprendre. Les mans immobilitzen el coneixement de la matèria, són els ulls que observen. Les mans queden quietes allà on li crida la atenció. El fang rep el pes de la mà. Silenci només trencat pels sorolls dels objectes. El joc termina un cop acabada la màgia. Psicòleg: importància sobre el coneixement dels nens. Vol tenir imatges de tot el que està fent per saber com actuen. Un exemple de un nen que al començament tenia una recció negativa sobre la massa de sal però al barrejar-ho amb fang, canvia d’opinió, ja que li agrada i llavors experimentaRespecte als nens en general, conèixer l’espai té un procés.

EDUCAR A TRAVÉS DE L’ART Educar a través de l’art ens permet recuperar capacitats ancestrals oblidades per l’ésser humà. L’art ens dóna la possibilitat de conciliar matèria i sensació, pensament i emoció, sentiment i acció. La combinació és la base de tot, ja que la creació consisteix a combinar d’una forma nova allò que coneixem. Com diu l’article “educar la creativitat serà, per tant, una qüestió d’actitud i de crear un clima propici a acceptar les noves idees”. Es a dir, crear l’hàbit de buscar alternatives als problemes, d’encomanar la voluntat de millorar les coses... La persona creativa són receptives, inconformistes, amb capacitat d’introspecció.

L’ESPAI PER CONSTRUIR A L’ESCOLA EL MARTINET Construir és fer, formar, crear, avançar i recrear alguna cosa. Els espais i materials als centres docents són propostes freqüents, sobretot a les primeres edats. En aquesta escola, els nens són els que proposen les diferents tasques. Segons l’autora Meritxell Bonàs, s’hi recullen part de les reflexions i mirades que neixen d’aquest acompanyament. Cada dia hi ha un nou protagonista amb unes tasques completament diferents. Tots els nens que creen alguna cosa, coincideixen en tranquil·litat, plaer, concentració, serenitat... L’escola posa l’ambient i els nens fan la resta, és una manera molt útil i alhora dinàmic per a que els nens expressin els seus sentiments i gaudeixin del que volen representar i així prenen coneixement d’un mateix i la seva pròpia identitat.

COM AJUDEN A APRENDRE LES CONSTRUCCIONS? Com cita l’article “el joc manipulatiu de les construccions és un instrument pedagògic que afavoreix el desenvolupament global de l’infant. Les construccions són joguines poc sofisticades ideals per a l'aprenentatge, amb una clara funció educativa que ajuden les criatures a desenvolupar les seves capacitats motrius, cognitives, afectives, fantasmàtiques, conatives, socials i relacionals”. L’autora Eva Musons escriu i desenvolupa les funcions educatives més destacables. Crec que és una bona oportunitat per així provar la creativitat de cadascú i sentir satisfacció en crear estructures que no existien.

ARTICLE INTERESSANT: INTEGRANT A TRAVÉS DE L’ART Gràcies a tallers de plàstica i música, 14 nens autistes han establit vies de comunicació en el seu entorn. L’autisme és un trastorn profund que es presenta com la incapacitat per a comunicar-nos o relacionar-se i es manifesta amb alteracions en el comportament, que dificulta poder realitzar activitats que no estiguin especialment dissenyades per a ells. En grups de no més de 4 nens, treballen: pintura amb pinzells, plantilles... Així incitem als nens a tenir contacte amb el món exterior i comunicar el que ells guarden al seu interior. L’art ha estat de gran ajuda per aquests nens autistes.

VALORACIÓ PERSONAL Des de ben petita a l’assignatura de plàstica hem proposàvem un guió amb unes pautes i una data concreta per entregar un treball. Llavors, mai he tingut la sensació d’estar experimentant amb algun material com per exemple el fang. Crec que és una bona idea que la professora un dia digui avui experimentarem, feu el que vulgueu, ja que així coneixem i gaudim alhora. Tot té un procés més ràpid o més lent, però és evident, que descobrir i experimentar requereix molt de temps i dedicació. Un nen des de ben petit, té que començar a distingir les diferents textures que té un objecte, els seus estats, els diferents punts de vista... Estic molt satisfeta amb aquesta assignatura, ja que amb tant poc de temps, he après a valorar coses aparentment sense importància.

BIBLIOGRAFIA

http://www.ivam.es/archivos/notasdeprensa/SIMONDS.pdf http://www.todo-arte.es/pas-a-deux-pasodoble-de-miquel-barcelo-y-josef-nadj/ http://www.xtec.es/~mplanel4/volum/material/material.htm#4 http://www.centroleokanner.cl/Report/proyecto.htm