Projecte Montse Homs

TOT SITUANT-NOS EN EL PROJECTE ... CURS: COMPETÈNCIA EN LLENGUA ORAL COFE 0809

AUTORA DEL PROJECTE:

MONTSERRAT HOMS MIR TÍTOL DE LA RONDALLA: L’ANEGUET LLEIG. PROCEDÈNCIA: És un conte de HANS CHRISTIAN ANDERSEN. TIPOLOGIA: El situaria entre meravellós i d’animals ja que té característiques dels dos tipus:  és meravellós perquè es narra de forma lineal: la peripècia d’un personatge que té com a objectiu la superació d’un problema ( en aquest cas l’acceptació dels altres ). En el transcurs d’aquesta peripècia superarà unes proves, rebrà l’ajut d’éssers que li seran favorables, trobarà entrebancs, haurà de resoldre situacions conflictives

i finalment

aconseguirà el seu objectiu, que el portarà a un final feliç;  és d’animals perquè es desenvolupa

en un únic motiu narratiu, el

component moral és ben explícit i els protagonistes són generalment animals. FUNCIONALITAT (valors que transmet): Les rondalles i contes transmeten uns valors: •

en un nivell profund transmeten valors considerats de caràcter universal, ensenyaments morals comunament acceptats;

•

en un nivell més superficial, sovint transmeten normes de conducta pròpies d’una determinada comunitat.

El conte porta implícites diferents actituds: ∗

la construcció de la pròpia identitat que va lligada a l’entorn;

∗

el sentir-nos acollits pels nostres amics i germans;

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

1

∗

la burla i el menyspreu són conductes indignes.

A partir d’aquestes actituds podrem treballar els següents valors:  bona disposició per a la vida;  generositat: acceptar que els altres potser tenen raó;  protecció per als més petits i/o ajuda als menys capaços de fer alguna cosa: no es veu al conte, però se’n desprèn;  col·laboració amb els companys malgrat siguin diferents o els veiem diferents de nosaltres;  responsabilitat individual i de grup: cada individu forma part del grup i no es pot menysprear ningú;  consciència de formar part d’un grup. CARACTERÍSTIQUES FORMALS I DE L’ADAPTACIÓ: Té la típica estructura d’inici, nus i desenllaç. El llenguatge és planer i fa servir paraules i sintagmes col·loquials. Un exemple en són les formes verbals que són les que es fan servir actualment. Els diàlegs són senzills de reconèixer i es fan servir amb generositat. A partir d’aquest conte es poden treballar diferents competències d’expressió tant gestual i oral com escrita i audiovisual. D’aquest conte n’he fet una adaptació per tal d’acomodar-lo seguint criteris pedagògics (nivell de llenguatge, els diàlegs més o menys complexos). ALUMNAT AL QUAL VA DIRIGIT: L’activitat està pensada per a alumnes de cicle inicial, de segon concretament. Però caldrà també la participació -per al muntatge de l’audiovisual- d’alguns alumnes que fan un taller d’expressió oral a partir de lectures prèviament seleccionades. L’activitat es basa estrictament en la llengua oral, ometré qualsevol activitat que no es centri en aquest enfoc.

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

2

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

ACTIVITAT: Narració de la rondalla L’ANEGUET LLEIG. Suport emprat: Audiovisual de creació pròpia que conté la narració del conte i les imatges que l’il·lustren. L’audiovisual consta de dos submuntatges molt similars: utilitzant ambdues vegades el mateix suport d’imatge, un s’ha fet amb la narració de la mestra i l’altra amb la narració d’uns alumnes de cicle mitjà que estan fent un taller d’expressió oral.

VALORACIÓ DE L’AUDIOVISUAL.

TÍTOL DE LA RONDALLA: L’ANEGUET LLEIG. PROCEDÈNCIA: És un conte de HANS CHRISTIAN ANDERSEN. PRESENTA EL PROJECTE: MONTSERRAT HOMS I MIR. COMPETÈNCIES COMUNICATIVES QUE ES DESENVOLUPEN: En

l’activitat

que

presento

es

desenvolupen

les

següents

activitats

comunicatives: Competències per a l’expressió: ∗

Gestual: diferents cares d’expressió de l’aneguet (sorpresa, tristor, por, abatiment, fred...).

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

3

∗

Oral: dependrà de com es faci la narració i de les activitats que demanarem als infants.

∗

Escrita: *

l’ús dels diàlegs amb una simbologia fàcil d’entendre per quan parla la mare i els aneguets.

*

Les expressions que porten l’admiració al final.

*

Les onomatopeies que les escrivim tal com sonen i no tenen cap altre significat més que els so que es produeix o el significat que se li vol donar.

Competències per a la comprensió: - Copsar elements significatius. - Desenvolupar les actituds i habilitats que faciliten la comprensió. RECURSOS AUDIOVISUALS I/O PROGRAMARI NECESSARIS PER A L’ACTIVITAT: 

connexió a Internet,



escàner per l’escanejat de dibuixos del conte,



Audacity per a l’enregistrament de la veu, i



Windows Movie Maker per al muntatge de l’audiovisual.

PROPOSTA D’ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES:

Explicació del conte. ≈ Reconèixer diferents tipus de llenguatges: oral, escrit, imatges, símbols... ≈ Saber escoltar amb atenció una explicació oral.

Treball sobre el títol del conte. ≈ Diferenciar el text d’una imatge. ≈ Reconèixer les grafies que surten al títol. ≈ Identificar paraules llargues i curtes. ≈ Identificar les diferents paraules que formen el títol.

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

4

≈ Confegir les paraules fixant-nos en les característiques de les lletres i el seu funcionament dins de la síl·laba. ≈ Copiar el títol al seu lloc. ≈ Reconèixer les grafies de lletra lligada que surten al conte i relacionar-les amb les de lletra de pal.

Seqüències temporals. ≈ Ordenar les imatges del conte amb l’ ordre correcte. ≈ Ser capaç d’ explicar la història ordenadament a partir de les imatges. ≈ Descobrir les imatges que falten a la seqüència i enganxar-les correctament. ≈ Llegir un text curt o una paraula i relacionar-la amb la imatge. ≈ Utilitzar estratègies de comprensió lectora. ≈ ACTIVITAT ORAL DE PRESENTACIÓ PER A ABANS DE LA LECTURA: Presentació de la portada del conte. Qüestions a plantejar: Què hi veiem?. L’aneguet està trist i/o content?. I la mare ànega?. Com ho sabem?. Quins elements del dibuix expressen aquests sentiments?. Quan nosaltres estem tristos o contents quin posat tenim?. Podem saber si una persona està trista o contenta segons el gest o l’expressió?. Quin moment del conte deu ser?. On és l’aneguet?. De quin color són els aneguets?. Per què creus que té aquesta expressió?. Quins aspectes de la portada et criden més l’atenció?. Podem dir algunes coses sobre la composició, els colors, els plans, l’entorn que enmarca la portada, etc.?.

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

5

Qui és el senyor que hi ha a baix a la dreta?. Quin moment del conte il.lustra aquesta portada?. ACTIVITAT ORAL DE PRESENTACIÓ PER A DESPRÉS DE LA LECTURA: Treball de comprensió. Comprensió. Com neixen els aneguets?. Com i quan neix el nostre aneguet?. Per què li diuen aneguet lleig?. Com neda l’aneguet?. Què li diuen a l’aneguet els animals de la granja?. Com es comporta el gat amb l’aneguet?. L’aneguet és estimat i acceptat per la seva mare?. Quines raons tenen els animals de la granja per no acceptar l’aneguet?. Si l’aneguet en lloc de ser ànec fos ànega, s’hagués pogut quedar a la casa de la vella amb el gat i la gallina ?. -Per què va marxar de casa de la vella?. Els personatges. Quan està trist l’aneguet ?. I tu ?. Quan està alegre l’aneguet ?. I tu?. Com se sap si està trist o alegre?. Quina postura fas tu per mostrar que estàs trist o alegre?. Espai. On passa l’acció? Descriure els llocs interiors o exteriors on passa l’acció. Parlar dels distints escenaris en els quals es troba l’aneguet per poder emmarcar i contextualizar. Temps

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

6

A quines èpoques de l’any – estiu, tardor, hivern i primavera- passa la pel.lícula?. Com ho sabem?. Treball de valors Diferent - Quan els animals de la granja diuen que és lleig, la mare diu que és “diferent”. • L’aneguet lleig s’assemblava als altres aneguets en…. • L’aneguet lleig era diferent dels altres aneguets en… - Discutiu aquestes semblances i diferències tot introduint elements d’ètica en el sentit de preguntar: • Dir que és diferent és dir que és lleig?. • Dir que és diferent vol dir que és més maco?. Bonic i lleig - Per què creus que tots els animals de la granja li deien “lleig” a l’aneguet ?. - Quines són les característiques que fan que una cosa o animal sigui lletja?. - Els altres aneguets, en canvi, sembla que eren bonics; per què tots pensaven que eren bonics?. - Quines són les característiques que fan que una cosa o un animal sigui bonic?. •Ser diferent vol dir ser “lleig”?. Què saps fer? Quan l’aneguet va a la casa de la vella, aquesta li pregunta: tu què saps fer?. - La gallina sap posar ous. - El gat sap fer moxaines.

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

7

- L’aneguet què sap fer?. - Què vol que faci la vella?. Si t’ho preguntaven a tu, digues: què saps fer? Treball d’habilitats de pensament. Fer Hipòtesis Pensar com s’haurien pogut solucionar alguns dels conflictes que presentem: - Que l’aneguet s’hagués quedat amb els seus “germans” - Que no hi hagués caçadors que matessin oques - Que s’hagués fet amic del gat i la gallina Els infants poden fer tot tipus d'hipòtesis, però cal fer adonar als estudiants que algunes són més plausibles que les altres, perquè encaixen millor amb la història, sense desmerèixer aquelles que siguin molt imaginatives. Buscar alternatives Fer preguntes. Al llarg de l'explicació del conte o en acabar es pot suggerir al grup de pensar què podria fer el protagonista per no haver de passar les penalitats que passa. Per exemple: Si s’hagués quedat a la granja, a la cabana de la vella. Segons l'alternativa que plantegin seguir encercant altres possibilitats tot explorant el conte. És bonic de veure que hi ha moltes maneres de plantejar l'acció, però a la fi el conte és una tria de totes les possibles. Anticipar conseqüències Què hagués passat si..............? - haguessin tractat bé l’aneguet? - hagués estat més bufó? - el pagès no l’hagués tret del glaç? - no s'hagués convertit en cigne?

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

8

Seleccionar possibilitats En el món dels contes TOT és possible, perquè la imaginació és el regne de la fantasia i està oberta a totes les possibilitats. Però així i tot hi ha coses que no són probables, com, per exemple, que acabin malament, que no guanyi el bo, que el protagonista no sigui guapo, o fort o valent o intel·ligent, que els dolents no acabin castigats, etc.; tot i que hi ha excepcions. Què és possible? Pregunta quines coses serien possibles i quines només probables en aquest conte: - És possible que l'ou de l'aneguet s'hagués extraviat? - És probable que l'ou de l'aneguet s'hagués extraviat? - És possible que en una altra granja l'haguessin acceptat? - És probable que en una altra granja l'haguessin acceptat? - És possible que l'aneguet sigui un cigne? - És probable que l’aneguet sigui un cigne? Es poden fer primer les preguntes de possible i després les de probable o a l’inrevés. Estimular els estudiants a fer preguntes d'aquest estil sobre els altres contes i anar valorant el que és possible i el que és probable. Posar exemples i contraexemples - Pots citar uns quants personatges dels contes que siguin bons i altres que siguin dolents?. - Com ara... - Saps algun altre conte d’animals. - Saps algun altre conte on hi hagi animals o persones que estiguin tristos o que siguin maltractats?

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

9

PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES. Per tal de poder fer una valoració –que ens ha d’ajudar a millorar el que corresponguin- de tots els aspectes que intervenen en la narració de l’aneguet lleig , he elaborat aquesta graella amb els aspectes que crec necessaris per a dur a terme l’autoavaluació. •

ASPECTE : CONTINGUT.

PUNTS FORTS I FEBLES de les activitats preparades:

GENS

POC

FORÇA

MOLT

Narració adequada a l’edat Adquisició de vocabulari Relació dels sentiments i les emocions de l’aneguet amb vivències personals de l’alumne Reconeixement dels personatges principals Saber escoltar amb atenció Reconeixement d’onomatopeies Reconeixement del diàleg Saber fer prediccions, anticipacions, estimacions,… Participació en les activitats d’abans i després de la lectura Reconeixement de les característiques de les diferents estacions de l’any Imitació dels diferents moviments expressius

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

10

•

ASPECTE : ELEMENTS EXPRESSIUS I COMUNICATIUS.

PUNTS FORTS I FEBLES a l’hora de narrar el text:

GENS

POC

FORÇA

MOLT

Correcció fonètica Modulació de la veu Pauses significatives en la lectura Expressió de la intenció del text Diferenciació del text narratiu i del dialogat Adequació del timbre de la veu Correcció del to de la veu (alçada) Ús del silenci com a element comunicatiu Dicció clara

Montserrat Homs Mir Sant Feliu de Guíxols Febrer 2009

MONTSERRAT HOMS MIR

L’aneguet lleig

11